BITS MES JULIOL

[divendres, 31.07.20]
El 47,5% dels castellanoparlants de Barcelona que havien assistit al teatre el 2019 havien vist la darrera obra en català
Una enquesta elaborada pel GESOP a Barcelona entre el 27 i el 31 de gener del 2020 per encàrrec de la Plataforma per la Llengua indica que el 41,9% dels barcelonins van anar com a mínim una vegada al teatre durant l’any 2019 i que el 64,2% d’aquests van veure la darrera obra en llengua catalana i el 32,8% la van veure en espanyol. El 80,4% dels catalanoparlants que havien anat al teatre durant el 2019 deien que havien vist la darrera obra
en català, i només el 18,2% l’havien vista en espanyol. Entre els castellanoparlants, els qui havien vist la darrera obra en català eren el 47,5%, mentre que els qui l’havien vista en espanyol eren el 49,4%. El 67,7% dels que afirmaven que la darrera obra a què havien assistit era en català eren dones. La xifra baixava al 59,5% entre els homes.

[dijous, 30.07.20]
Els tres «tablaos» de Barcelona que viuen del turisme estranger que encara pensa que Catalunya és Espanya reclamen un programa d'ajudes per al «flamenc català» perquè tenen prohibit obrir arran del coronavirus
Tarantos, Tablao Flamenco Cordobés i Tablao de Carmen, els tres locals flamencs més antics de Barcelona, s'han unit en la Plataforma Tablaos Emblemàtics per demanar ajuda urgent a les administracions. Tancats durant mesos per la pandèmia del coronavirus i sense previsió que se'ls autoritzi a obrir aquest estiu —si al Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya no li agafa el duende—, auguren que no podran tornar fins a la primavera del 2021, i reclamen un programa d'ajudes públiques per sobreviure, ells i el 90% dels artistes flamencs catalans que en depenen econòmicament. Que es prorroguin els ERTO fins a superar la pandèmia, poder programar en espais a l'aire lliure, suport econòmic i l'esponsorització d'un
Festival de Tablaos Flamencs són algunes de les ajudes que han sol·licitat, segons l'agència catalana de notícies. Els tablaos han assumit que la prioritat és la salut, i per això no demanen tant que se'ls permeti reobrir els locals com alternatives per a la seva activitat i supervivència econòmica. D'una banda, el 90% del seu públic són turistes estrangers, que vénen encara amb la idea que Catalunya és Espanya i que tot són toros i tablaos, però enguany ja és clar que seran molt pocs els qui visitaran la ciutat. De l'altra, les característiques del negoci (locals interiors, sovint petits) els converteixen en els primers a tancar a cada nou repunt de contagis. A la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona els suggereixen poder salvar una part de la programació amb una cessió gratuïta d'espais públics a l'aire lliure, i possibilitar l'obertura de terrasses que puguin proporcionar alguna font d'ingressos. També es demanen ajudes econòmiques com l'exempció del pagament d'impostos mentre els espais estiguin tancats i una línia finalista per poder sostenir les despeses fixes. La plataforma considera que aquests espais de cultura i creació de l’art flamenc són necessaris per la continuïtat i la supervivència d’aquesta expressió cultural, perquè són nodes socials, de trobada i d’intercanvi, unes escoles o universitats flamenques que, si bé que no són acadèmiques, sí que mantenen la cultura viva.

[dimecres, 29.07.20]
L’Auditori de Barcelona presenta la programació de tardor de l’OBC i confirma l’assistència de grans solistes i directors convidats
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) presenta una temporada de tardor adaptada a les mesures de distanciament dalt de l’escenari mantenint la majoria de solistes i directors que havien confirmat la seva assistència. D’aquesta manera, L’Auditori de Barcelona proposa una programació per trimestres per tal de possibilitar la resposta a les necessitats que marqui la situació sanitària en cada moment i intentar evitar cancel·lacions i devolucions innecessàries. La temporada de tardor, entre l’octubre i el desembre, tindrà 11 concerts que a més s’emetran en streaming a través de la nova plataforma L’Auditori Digital, que estarà disponible a partir de setembre. Maria Florea al violí i Sara Ferrández a la viola obriran la temporada 2020-2021 amb la direcció de Kazushi Ono, director titular de l’OBC, i la Simfonia concertant de Mozart. La temporada de tardor donarà el tret de sortida al nou projecte artístic del director de
L’Auditori de Barcelona, Robert Brufau, que planteja una programació dissenyada a partir d’un relat que, per primera vegada, uneix totes les programacions de la casa i s’inspira en un cicle vital de tres fases, representat per un procés de gènesi (Temporada 20-21: Creació), desenvolupament (Temporada 21-22: Amor-odi) i final (Temporada 22-23: Mort o retorn). Per tant, aquest primer tram del viatge se centrarà en la Creació, abordada des de la creació divina de les religions monoteistes a la idea de la creació artística, fruit de la necessitat humana.

[dimarts, 28.07.20]
Raimon i Annalisa Corti donaran el seu llegat en herència a la ciutat natal de Xàtiva que va veure néixer el cantant i crearan una fundació que tindrà la seu al convent de Santa Clara
El conveni s'ha signat en un acte al Palau de la Generalitat Valenciana amb els representants de les institucions valencianes (Generalitat, Diputació i Ajuntament) a més del ministeri de Cultura espanyol. La futura «Fundació Raimon i Annalisa» inclourà la donació per part del músic i la seva esposa d’obres d'art entre les quals es troben peces d'Antoni Tàpies i Joan Miró, així com la seva discografia, correspondència o biblioteca. A més, el projecte suposarà l'impuls del Centre Raimon d'Activitats Culturals
[vídeo de l'acte de signatura del conveni]. L'espai comptarà amb un petit teatre amb capacitat per a 250 persones, una sala per a exposicions temporals, un espai sobre l'obra de l'autor i una biblioteca per acollir activitats amb poc públic. Raimon ja va ser nomenat fill predilecte de Xàtiva el 2015 i molt abans ja havia manifestat que, quan toqui, reposi a la ciutat on va néixer.

[dilluns, 27.07.20]
La mort de l'actriu Olivia de Havilland als 104 anys coneguda pel paper de Melanie d'«Allò que el vent s'endugué» marca la desaparició definitiva de l'última supervivent del cinema clàssic de Hollywood
La veterana actriu ha mort a París i li havia tocat ser l'últim testimoni del Hollywood de l'època daurada. Havia treballat en moltes de les grans pel·lícules de l'època, com «Allò que el vent s'endugué» on va fer el paper de Melanie. Olivia de Havilland havia nascut a Tòquio perquè el seu pare era advocat de patents i exercia a més de professor d'anglès. Quan ella tenia dos anys, van tornar a Anglaterra, d'on eren els pares, però per una malaltia sobtada de la seva germana van aterrar a San Francisco on es van quedar, malgrat que el pare més tard tornés a Tòquio i emprengués una nova vida familiar. Els primers passos en la interpretació els va fer al teatre quan anava encara a l'institut i ben aviat el seu caràcter de dona independent es va fer present decidint marxa de casa —i del seu padastre que la va amenaçar de fer-li deixar el teatre— i es va instal·lar a casa d'uns amics. En aquell temps, el director austríac Max Reinhardt li va donar un paper a «El somni d'una nit d'estiu» i de l'escenari, amb el mateix director, va passar al cinema. Després d'una llarga etapa de vuit pel·lícules amb Michael Curtiz, entre les quals hi havia «Les aventures de Robin Hood», «El capità Blood», «La càrrega de la brigada lleugera» o «Camí de Santa Fe». Però la seva llegenda es va engrandir amb «Allò que el vent s'endugué», en el paper de Melanie, cosina de Scarlett O'Hara amb qui competeix en bondad i per enamorar Ashley. Li va valer la seva primera nominació als Oscar.
Olivia de Havilland va destacar per la defensa de la professió i, de rebot, pel paper de les actrius. Es va enfrontar a Warner Bros i després d'un llarg litigi judicial el veredicte li va donar la raó cosa que des d'aleshores va permetre que les actrius poguessin renegociar els contractes i proposar segons quins canvis en les condicions, a vegades simplement estètics. Després de signar per la Paramount li van ploure els Oscars i els reconeixements. A partir dels anys cinquanta va tornar al teatre i arran d'una participació al Festival de Canes, on va conèixer l'editor Pierre Galante, es va instal·lar a París on va trobar novament el cinema i on finalment, als 104 anys, ha mort.

[diumenge, 26.07.20]
La Generalitat de Catalunya incrementarà la col·lecció de llibres digitals en català i aranès de la plataforma eBiblioCat mitjançant una aportació extraordinària dins de les mesures de recuperació del sector cultural
Segons dades de la Federación de Gremios de Editores de España el 2018 només el 7,5% del total de l’oferta editorial digital era en llengua catalana. Entre d’altres elements, el fet que l’IVA aplicat als llibres electrònics fos aleshores del 21% era un fre important per a la comercialització dels títols. Aprofitant que l’IVA dels llibres electrònics ja s’ha reduït al 4%, la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques incrementarà la disponibilitat de títols en català i aranès a la biblioteca digital eBiblioCat. Per fer-ho, el Servei de Biblioteques disposarà d’un pressupost extraordinari de fins a 100.000 € per establir acords amb les editorials que vulguin incorporar la versió digital dels seus títols a la plataforma de les biblioteques públiques. Dels 4.200 títols de ficció que actualment es poden descarregar a
eBiblioCat, 1.016 són en llengua catalana, amb aquesta mesura s’espera poder augmentar la col·lecció amb nous títols i reduir, a mig termini, el temps d’espera per accedir als títols amb més reserves. Des de l’inici de la crisi del coronavirus, la plataforma eBiblioCat ha vist augmentar el seu ús, també com a col·lecció digital de suport als clubs de lectura virtuals que s’han anat organitzant per les biblioteques aquests últims mesos. Tots els ciutadans de Catalunya poden accedir al continguts d’eBiblioCat amb el carnet de biblioteques públiques.

[dissabte, 25.07.20]
L’ús del català amb els fills augmenta en 121.000 persones entre el 2013 i el 2018 a Catalunya
Segons les dades de la darrera enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018, el 38,5% dels habitants amb fills fan servir només el català o més el català que l'espanyol en la interrelació lingüística amb el fill gran. Això és més que en l’enquesta anterior, del 2013, en què el percentatge era del 37,3%. Segons l’Informe de política lingüística del 2018, aquest increment percentual significaria un augment de 121.000 persones. D’una altra banda,
segons les mateixes dades, el 6,4% parlen amb el fill gran en català i en espanyol indistintament, el 7,5% hi parlen més en espanyol que en català, i entorn de l’1% hi parlen en català i en d’altres llengües. El 44,1% parlen amb el primogènit només en espanyol, una dada lleugerament més baixa que la del 2013, que era del 46,3%. Tot i la tendència lleugerament favorable al català, el percentatge de pares que s’adrecen als fills majoritàriament en català encara no arriba al 46,7% del 2003.

[divendres, 24.07.20]
Es crea una base de dades interactiva de videojocs que tenen l'opció de llengua en català per impulsar-ne el consum i fer que l'oferta superi el 5,5% actual en el mercat
La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha creat VDJOC, una base de dades interactiva de videojocs que tenen l’opció de llengua en català, amb l’objectiu de mostrar-ne la disponibilitat, encara molt deficitària, impulsar-ne el consum i sobretot promoure que l’oferta en català d’aquests productes tecnològics sigui creixent. Actualment només un 5,5% dels videojocs que es consumeixen a Catalunya són en català. Aquest aparador dels videojocs comercials disponibles en català s’actualitzarà permanentment. Els usuaris i les empreses poden fer arribar els jocs que poden ser incorporats a la base de dades.
VDJOC agrupa actualment una cinquantena de videojocs en llengua catalana organitzats en 12 categories: acció-aventura, arcade, esports, estratègia, infantils, jocs seriosos (serious games), musical, plataformes, rol, simulació, terror i trencaclosques. Ofereix un cercador per facilitar-ne la consulta, que també permet el filtratge per categories. Cada videojoc té una fitxa informativa amb l’estudi que l’ha desenvolupat, el gènere, les plataformes a través de les quals es pot jugar, l’edat recomanada, el tràiler i l’accés al web del joc. Els últims anys es constata que creix el consum dels videojocs, especialment entre el públic jove. El 47% de la població de 14 anys o més ha jugat a videojocs els últims 3 mesos, segons l’Estadística de participació cultural de Catalunya. El consum de videojocs ha crescut des del 2017 en què era del 36,5% i el 2018 que era del 39,6%. El 2019, l’idioma de més consum en els videojocs a Catalunya va ser l'espanyol (63,7%), seguit de l’anglès (28,9%), a molta distància del 5,5% de la disponibilitat en català.

[dijous, 23.07.20]
El nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura que ha de servir per dissenyar les actuacions i inversions de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit del llibre i la lectura es marca l'horitzó de l'any 2030
El govern català ha aprovat encarregar al Departament de Cultura, amb la col·laboració del Departament d’Educació, l’elaboració d’un Pla Nacional del Llibre i la Lectura i ha creat el Consell Nacional de la Lectura. A diferència dels plans de lectura impulsats anteriorment (el 2008, el 2012 i el 2017) aquest, segons els seus impulsors, és el primer pla que parteix d’un acord del govern i es fixa com a objectiu retornar igualment al govern una proposta de pla per a la seva aprovació abans del setembre del 2021. La finalitat és elaborar un document que permeti analitzar els reptes de futur del foment de la lectura i fixar els objectius en relació amb la lectura amb l’horitzó 2030. El
Pla Nacional del Llibre i la Lectura ha d’anar acompanyat d’un conjunt de mesures estratègiques que determinin les actuacions i les inversions de l’administració de la Generalitat en l’àmbit del llibre i la lectura. Ho farà a través de cinc eixos: el prestigi i la visibilitat dels autors (escriptors, traductors i il·lustradors) i de la literatura en llengua catalana i occitana en tota mena de formats i suports; el foment de l’hàbit lector, la competència lectora i el llibre en l’àmbit docent; el foment de l’hàbit lector, la competència lectora i el llibre entre la petita infància, infants i joves fora de l’àmbit escolar; el suport a la indústria editorial (autors, editors, distribuïdors, llibreters) en llengua catalana i occitana en tots els seus formats; i la centralitat de biblioteques públiques de Catalunya, en què es proposa la coordinació entre les diverses xarxes. El Consell Nacional de la Lectura estarà integrat per 42 membres que representen les diverses associacions i col·lectius del sector.

[dimecres, 22.07.20]
Menys del 15% dels habitants de la ciutat de València parlen habitualment en català segons l'últims enquesta del Baròmetre municipal d'opinió ciutadana de l'Ajuntament de la capital del País Valencià
L'enquesta és del primer trimestre d'aquest 2020 que indica que la xifra és del 13,7% gairebé un punt menys que el desembre del 2019. Aquestes dades són el resultat d’agregar els que diuen que la seva llengua habitual és només el català en la modalitat valenciana i els que diuen que ho és més el català que l'espanyol. Si s’hi afegeixen els que afirmen que parlen habitualment “més espanyol que català”, el percentatge arriba al voltant del 30%: el 30,5% el març i el 28% el desembre. El percentatge dels que parlen només català en la modalitat valenciana habitualment és del 5,3% el març i del 6,1% el desembre. Abans del desembre del 2019,
el Baròmetre utilitzava una altra classificació, de manera que, a la pregunta sobre la llengua habitual, no s’hi demanava si es parlaven totes dues llengües però una més que l’altra, sinó que tan sols es permetia de triar entre el català, l'espanyol, l’ús habitual indistint de totes dues llengües, i “altres opcions”. Si es prenen les tongades a partir del fet que l’enquesta és trimestral (entre el febrer del 2018 i el setembre del 2019), una mitjana del 16,7% dels habitants del Cap i Casal afirmaven que el català era la seva llengua habitual, tot i que només ho era del 3,5% de manera exclusiva.

[dimarts, 21.07.20]
El Festival Castell de Peralada obre en línia un cicle en streaming live gratuït que vol substituir virtualment la cancel·lació de l'edició d'aquest estiu
Amb el nom de Festival Castell de Peralada Livestream, el cicle acull fins al 31 de juliol un total d’onze propostes, entre les quals destaquen sis estrenes absolutes protagonitzades per la bailaora María Pagés, el baríton Carlos Álvarez, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Josep Pons amb l’artista plàstic Santi Moix, el cantant i compositor Alfonso de Vilallonga, el tenor David Alegret i el músic, cantant i realitzador francès Chassol. L’artista Pablo Genovés ha estat l'autor del cartell d’aquesta edició especial i per això el web del
Festival Castell de Peralada oferirà una exposició amb obra fotogràfica que es podrà veure fins al 31 d'agost. Per a aquesta edició en xarxa es torna a la muralla del castell, on va néixer el festival fa 34 anys, com a escenari almenys per a quatre de les sis estrenes, on hi hi ha una capacitat física entre 120 i 140 espectadors, molt d'ells convidats a la mateixa edició en streaming, mentre que les dues restants se situen a l’església del Carme, amb un aforament de 80 espectadors. No hi ha venda d’entrades. El públic presencial molt reduït està integrat per col∙lectius de sectors afectats per les conseqüències del coronavirus com el turístic, el sanitari o el cultural i comunicacional.

[dilluns, 20.07.20]
El 42,3% de la població d’Andorra parla sempre en català a les botigues però només el 18,3% ho fa als grans magatzems
Una enquesta del govern andorrà de l’any 2018 mostra que els habitants del Principat d’Andorra tenen un comportament lingüístic marcadament diferenciat segons la mida de l’establiment comercial. Més de quatre de cada deu residents diuen que parlen sempre en català al petit comerç, però menys de dos de cada deu diuen que ho fan a les grans superfícies. A les botigues, el 42,3% parlen sempre en català, el 27,2% ho fan en català i en espanyol, el 26,3% ho fan sempre en espanyol i el 4,2% usen altres llengües i combinacions. Als grans magatzems, la xifra dels qui sempre parlen català es redueix al 18,3%, i la dels qui usen el català i l'espanyol o només l'espanyol creixen, respectivament, fins el 37,1% i el 38,8% (els qui usen d’altres combinacions són el 5,8%).
Les dades d’Andorra mostren una tendència que no sembla produir-se a Catalunya, on els usos lingüístics al petit comerç i les grans superfícies són molt homogenis. Segons l’enquesta d’usos lingüístics del 2018 de la Generalitat de Catalunya, el 19,9% dels residents usen sempre el català al petit comerç, i als grans establiments ho fan el 17,1%; el 18,0% parlen més català que espanyol al petit comerç, i el 15,9% als grans establiments; el 18,2% parlen català i espanyol a les botigues, i el 18,7% als grans establiments; el 10,0% parlen més espanyol a les botigues, i l’11,9% a les grans superfícies; el 32,2% parlen només espanyol a les botigues, i el 34,3% als grans establiments; el 0,7% usen d’altres llengües i combinacions al petit comerç, i el 0,5% a les grans superfícies.

[diumenge, 19.07.20]
La Fundació Carulla posa en marxa el programa SOS Cultura dotat amb 100.000 euros i adreçat a creadors joves i organitzacions culturals a través de beques
El programa, que pretén ajudar a pal·liar la crisi causada pel coronavirus en l'àmbit cultural, destinarà vint beques de 4.000 euros cadascuna a les creacions artístiques en l'espai públic. La convocatòria està oberta fins al 31 d'agost del 2020 i durant el mes de setembre se'n donaran a conèixer els guanyadors. El període de desenvolupament del procés creatiu serà entre el mes d'octubre del 2020 i el mes de gener del 2021. Podran demanar les beques creadors amb trajectòria mínima de dos anys, residència a Catalunya i que s'hagin vist afectats per la crisi sanitària i social. A més, les propostes han d'incorporar una alternativa digital per fer front a eventuals nous períodes de confinament. Pel que fa als ajuts de la
Fundació Carulla a la creació literària, i amb el suport de l'Editorial Barcino, també es convoquen quatre beques de 4.000 euros cadascuna. Es busquen obres literàries inèdites en llengua catalana en el camp de la narrativa i l'assaig per a adults. Hi podran optar escriptors d’entre 16 i 35 anys i també editorials agremiades al Gremi d'Editors de Catalunya o a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Es poden presentar propostes fins al 30 de setembre del 2020. Finalment es donaran tres ajudes de 4.000 euros cadascuna per al desenvolupament en el marc del programa Mutare, entès com un espai de diàleg, reflexió i acció sobre com la cultura transforma la societat.

[dissabte, 18.07.20]
Un 46,2% de les cadenes de supermercat líders a Catalunya ofereixen l’opció de comprar en línia en llengua catalana de manera completa
En el 68,4% d'aquestes cadenes el català és l’opció lingüística de manera completa, un percentatge que arriba al 78,9% si s’inclouen les cadenes que l’ofereixen parcialment (el 10,5%). Un 21,1% no l’ofereix com a opció. L’estudi determina que 38 de les 42 cadenes de supermercats analitzades tenen pàgina web (90,4%). Un 73,7% d’aquestes marques la tenen disponible en català, el 71,1% tenen l’opció completa en català (27 webs) i una cadena (representa el 2,6% de les marques) l’ofereix només parcialment. Són 10 (26,3%) les marques, de les que tenen web, que no ofereixen l’opció de compra en català. L'espanyol està disponible en el 84,2% dels webs de les marques de supermercats i altres marques o establiments d’autoservei analitzats. El 15,8% dels webs ofereix l’anglès com a opció lingüística; el 5,3%, el francès i l’alemany. Cal destacar la presència de l’èuscar i del gallec en un dels webs. Del conjunt de cadenes de supermercats amb aplicació mòbil (52,4%), el 68,1% té l’opció de compra en català. El 63,6% l’ofereix íntegrament i el 4,5% l’ofereix de manera incompleta. El 31,8% de les cadenes amb app no ofereix encara la llengua catalana. Del total de marques, el 47,6% no disposa d’aplicació mòbil; en el 33,3 % dels casos hi ha disponibilitat de llengua catalana —el 2,4% de les marques té una versió incompleta en català—. El 16,7% no disposa encara de català en l’aplicació mòbil.
Aquest estudi, realitzat per la Direcció General de Política Lingüística, ha analitzat 42 marques de distribució alimentària i productes de supermercat, i marques o establiments de lliure servei en formats comercials diferents (autoserveis, superserveis, supermercats, hipermercats i marques especialitzades).

[divendres, 17.07.20]
La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per demanar que TV3 recuperi la seva missió de difusió i promoció de la llengua catalana en un moment que l'oposició espanyolista del Parlament de Catalunya demanar reprovar per aquest motiu la consellera de Cultura
La Plataforma per la Llengua vol fer pressió amb aquesta campanya davant, segons els seus responsables, la deriva castellanitzadora que considera que ha agafat la televisió pública de Catalunya. Els usuaris que vulguin donar suport a la campanya han d'entrar al
portal canvia.cat i signar la petició, fet que enviarà automàticament una carta al director de TV3 tot exposant-li aquesta reclamació. En la carta es trasllada al director de TV3 la inquietud que genera que es detectin cada vegada més continguts que no són en català, una situació que s'ha agreujat darrerament. Així, continguts com els programes «Polònia», «APM?», «FAQS» o, recentment, la sèrie «Drama», exemplifiquen una presència cada cop menor del català. El text recorda al director de TV3 que aquesta deriva lingüística oblida un dels principis fundacionals de TV3 i una de les seves missions cabdals: difondre i promocionar la llengua catalana, com també està especificat a la llei que regula la CCMA. “Molt sovint la tria dels col·laboradors opta per persones que s'expressen a TV3 en castellà quan es podria optar per col·laboradors d'expressió catalana”, diu la carta, que també argumenta que, tot i ésser conscients que la situació econòmica de la televisió catalana és complicada, això no justifica el fet d'abandonar aquesta missió fundacional, que hauria d'ésser d'obligat acompliment. Com a possibles solucions per no renunciar a la llengua catalana, l'entitat proposa usar la traducció simultània en aquells casos en què no sigui possible tenir convidats o col·laboradors que coneguin el català, així com també l'opció de subtitular-los.

[dijous, 16.07.20]
Banksy reapareix al metro de Londres pintant unes rates amb mascareta a l'interior d'un vagó per fer una crida a la població a cuidar-se durant la pandèmia de coronavirus
Una actuació tan efímera com ho és el pas dels combois del metro per una estació. El grafiter Banksy va aconseguir fer-se passar per un professional de la neteja del metro de Londres i va estampar una de les seves accions en un comboi per reivindicar l’ús de la mascareta durant la pandèmia del coronavirus pintant diverses rates, algunes de les quals estaven acompanyades de mascaretes o líquid desinfectant, com es pot veure en un vídeo que l'artista ha penjat al seu compte d’Instagram. Les altres rates estan esternudant i tacant la paret.
Al final del vídeo, el mateix Banksy deixa un missatge a les portes i les parets de l’estació on baixa del comboi i on diu que el van confinar però que s’ha tornat a aixecar, fent referència a una cançó del grup Chumbawamba. Unes hores després de la seva acció, les pintures van ser destruïdes pels serveis de neteja, aquest sí, els encarregats de debò.

[dimecres, 15.07.20]
El 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l’estat espanyol parlen català de manera habitual
Això representa un de cada tretze, aproximadament. L’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya de l’any 2018 indicava que el 4,6% d’aquestes persones parlaven en català predominantment, mentre que el 2,9% restant parlaven tant en català com en espanyol habitualment.
Les xifres d’ús del català entre els residents de Catalunya que són nascuts a la resta de l’estat espanyol són significativament més altes: el 16,9% afirmaven que parlaven en català habitualment, dels quals el 10,1% de manera predominant, i el 6,8% restant en català i espanyol indistintament. Això significa que una de cada sis d’aquestes persones usava el català de manera habitual. Pel que fa als nascuts a Catalunya, el 64,6% parlen en català habitualment, dels quals el 55,4% el parlen de manera predominant, i el 9,2% restant en català i espanyol indistintament. Això vol dir que gairebé dos de cada tres nascuts a Catalunya parlen en català en el seu dia a dia.

[dimarts, 14.07.20]
L'Acadèmia Catalana de la Música denuncia que el 95% dels concerts han estat cancel·lats i que la imatge que es dóna del sector no és la real des que se'ls ha estigmatizat com a una activitat d'alt risc
Segons aquesta federació de la gran majoria d'associacions del sector musical, els efectes de la pandèmia del coronavirus està deixant un panorama d’absoluta devastació en el món de la música que afecta no solament els artistes i intèrprets, sinó també tot l’univers de professionals, empreses i entitats que treballen per fer-la accessible al conjunt de la societat. Mentre la resta de sectors econòmics comencen a recuperar una certa normalitat, l’activitat musical continua en una aturada gairebé total, tan sols pal·liada per algunes iniciatives puntuals de música a l’aire lliure sotmeses a limitacions estrictes d’aforament o a formats de recital amb cadires que obliguen als artistes a acceptar retribucions mínimes o insignificants i que forcen els promotors a reduir despeses de producció alhora que a incrementar despeses generades pels protocols de seguretat sanitària. Segons
l'Acadèmia Catalana de la Música l’activitat del sector ha estat cancel·lada o anul·lada en més d’un 95% i fora de Barcelona, els ajuntaments han anul·lat molts dels contractes que tenien previstos. Malgrat que els ajuntaments ja poden organitzar actuacions a l’aire lliure durant les festes majors, la tendència és no fer-les i no s'indemnitzen adequadament els artistes o les empreses organitzadores dels espectacles amb qui ja tenien acordades les dates.

[dilluns, 13.07.20]
Neix l'editorial Fum d'Estampa que editarà en anglès un mínim de sis títols a l'any per difondre la vitalitat clàssica i actual de la literatura catalana
En els últims temps, han fet forat en anglès traduccions de novel·les com «Incerta glòria», de Joan Sales; «Vida privada», de Josep Maria de Sagarra; «Solitud», de Víctor Català, i «El quadern gris», de Josep Pla. Després d'un acord entre Barcino i Tamesis per publicar clàssics medievals en anglès, s s'han traduït també obres de Llull, March, Muntaner i Eiximenis, però faltava una editorial que es dediqués exclusivament a la traducció de literatura catalana. Fum d'Estampa acaba de publicar els seus primers títols. L'editorial és una iniciativa del professor i traductor Doug Suttle i té la seu dual a Vilafranca del Penedès i Londres, imprimeix els llibres al sud d'Anglaterra i els emmagatzema a Escòcia. Els dos primers títols de l'editorial
Fum d'Estampa són la traducció d'Alan Yates d'«Hores angleses», de Ferran Soldevila, dietari escrit entre el 1926 i el 1928; de l'altra, reuneix dos llibres de Jordi Llavina, «Ermita» (2017) i «El magraner» (2020), a «Poetry and prose», en traducció de l'editor (que signa amb el pseudònim de William Hamilton). La nova editorial combinarà prosa de ficció, no-ficció i poesia i editarà tant en paper com en suport electrònic.

[diumenge, 12.07.20]
La meitat dels habitants de Catalunya creuen que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents segons un treball de camp de Plataforma per la Llengua
Només el 44,5% dels habitants de Catalunya són conscients de la unitat de la llengua catalana. Aquesta és la realitat preocupant que mostra un estudi encarregat per la Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, alguns resultats del qual es fan públics per primera vegada en aquest report. L’enquesta, feta sobre una mostra de 1.602 persones del conjunt de Catalunya entre els dies 1 i 5 de juliol del 2019, mostra que fins el 51% de la població discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins. Les dades encara són més preocupants entre els joves: el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys, malgrat l'escolarització que han rebut, diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Tanmateix, la xifra cau al 42% entre els més grans de 60 anys. El nivell d’estudis és un altre factor determinant: el 61,5% dels enquestats amb un nivell d’estudis baix neguen la unitat lingüística, en contrast amb el 40,7% dels qui tenen un nivell d’estudis elevat. Finalment, el negacionisme de
la unitat del català també és molt més acusat entre els castellanoparlants: la neguen el 60,9% dels parlants habituals de l'espanyol, mentre que només ho fan el 37,2% dels catalanoparlants habituals. De fet, que això sigui així no ha d'estranyar si tenim en compte que pàgines corporatives com per exemple Renfe o l'Agència Tributària distingeixen el català i el valencià com dues llengües diferents.

[dissabte, 11.07.20]
El «Terrat Viu» del Museu de Ciències Naturals de Barcelona té flora adaptada a les condicions ambientals de la Mediterrània i en concret de Barcelona i a la proximitat del mar
La implantació de cobertes verdes a les ciutats té importants beneficis ambientals com l’ increment del verd i de la biodiversitat, la creació de nous hàbitats per a la fauna, la millora del paisatge urbà i la qualitat de vida dels seus ciutadans. També és important per la reducció de l’efecte illa de calor, la captació i emmagatzematge d’aigua, la reducció dels nivells de contaminació, la millora de l’aïllament tèrmic i acústic i la limitació dels efectes de les pluges intenses. La implementació de cobertes verdes promoguda per l’Ajuntament de Barcelona és una de les mesures incloses en el Pla Clima, el Pla del Verd i la biodiversitat de Barcelona 2020 i el Programa de d’Impuls de la infraestructura verda urbana. Com a resultat d’aquestes mesures, s’han incrementat 5.500 m2 de cobertes verdes i terrats a les que se sumaran els 7.100 m2 del Terrat Viu del Museu que és visitable. Les característiques i situació dels edificis condicionen els tipus de plantes de les cobertes verdes. El Terrat Viu té una limitació de pes, el mar és a prop i sovint hi bufa el vent. Per no sobrepassar el pes establert, s’han triat plantes herbàcies que necessiten poc gruix de terra, evitant arbres o vegetació pesant, amb prats mediterranis de plantes anuals, que sobreviuen a la calor de l’estiu en forma de llavors quan la planta s’asseca o de bulbs sota terra, esperant millors condicions per tornar a brotar. Són plantes adaptades a la proximitat del mar, basses d’aigua dolça, amb vegetació autòctona. A les basses hi viuen molts animals microscòpics que s’alimenten de les algues del plàncton i que són l’aliment d’altres animals més grossos. Les basses mostren així ambients d’aigua dolça, rics en vida. És un terrat experimental on es podrà investigar i fer recerca sobre cobertes verdes.
El Terrat Viu consta de set àrees: una àrea d’acollida central introductòria amb algunes de les espècies més freqüents dels nostres terrats, també clavellines d’aire, que poden viure sense terra i plantes enfiladisses; tres tipus de prats mediterranis de plantes anuals i tres tipus de llacunes.

[divendres, 10.07.20]
L’Institut de Cultura de Barcelona amplia fins a 350.000 euros la convocatòria d’ajuts de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) corresponent a establiments culturals dedicats a l’exhibició o comerç cultural de caràcter privat
L’import màxim de la convocatòria s'ha ampliat a 350.000 euros, dels quals 150.000 euros ja eren un import addicional afegit en el marc del pla de xoc de suport al teixit cultural impulsat per l’Ajuntament de Barcelona arran de la crisi sanitària. Aquest reforç pressupostari permet ampliar els topalls d’ajut fins una quantia màxima de 10.500 € per a les modalitats d’arts en viu, comerç cultural i cinemes. La finalitat d’aquests ajuts és donar suport a les activitats de difusió cultural de la ciutat de Barcelona, compensant parcialment la càrrega tributària mitjançant la reducció de les despeses d’estructura dels establiments culturals.
Les sol·licituds es poden presentar telemàticament fins al 29 de juliol i contemplen tres modalitats.La Modalitat d’Arts en Viu (sales de teatre, dansa, circ i altres disciplines de les arts en viu i sales de música en viu així com també espais independents de creació i exhibició artística i cultural, entesos com espais independents i multidisciplinaris que donen suport a la producció, la investigació i l’exhibició artística i cultural i que ofereixen una programació periòdica d’activitats). La Modalitat de Comerç Cultural (establiments comercials de l’àmbit cultural com galeries d’art, llibreries i altres comerços culturals d’especial rellevància cultural i artística per a la ciutat, entesos com a comerços que tinguin un interès històric o patrimonial per a la ciutat, que realitzin tasques de difusió cultural B3). I la Modalitat de Cinemes (les instal·lacions amb 7 sales d’exhibició o menys i les instal·lacions amb més de 7 sales d’exhibició).

[dijous, 09.07.20]
Apareix al Museu de la Música de Barcelona la primera gravació del «Jaleo» menorquí en un enregistrament que data de l'any 1900 en un disc perforat de cartró
El Museu de la Música de Barcelona ha localitzat en el fons de la seva biblioteca el primer enregistrament del «Jaleo», música insígnia de les festes majors de Menorca. La gravació es troba en un disc perforat de cartró que data del voltant de l'any 1900 i ha estat documentat durant la digitalització del fons de discos de perforats de cartró que el Museu de la Música ha dut a terme recentment. La recerca i estudi l'ha realitzat Sara Guasteví, documentalista del
Museu de la Música de Barcelona, que ha plasmat les seves impressions al blog de la institució. El conegut com a «Jaleo» és el moment en el qual els cavalls creuen les places i boten a les festes majors de Menorca a ritme d'aquesta música. La peça és la Jota estudiantina de la sarsuela «El Postillón de La Rioja», amb lletra de Luis de Olona i música de Cristóbal Oudrid, que va ser composta i estrenada a Madrid l’any 1856.

[dimecres, 08.07.20]
La Direcció General de Política Lingüística ha creat una sèrie de 21 vídeos de l'«EP! Escolta i parla», el curs oral de català per a persones adultes no alfabetitzades o amb alfabets diferents
Cada episodi té una durada d’entre un i quatre minuts i mostra una petita conversa de la vida quotidiana. Aquesta és la primera videosèrie digital que es fa per aprendre català. Els protagonistes de la sèrie són en Yong que té 18 anys i és xinès; el Mousa en té 17 i és de Nigèria; en Mandeep en té 47 i és un indi sikh; la Karima en té 28 i és de Marràqueix i l'Evelyin en té 42 i és d'Hondures. Tots estan aprenent català. Els ajuden en Pol, que té 24 anys i toca en un grup de rock i l'Anna Pi, que en té 72 i és voluntària per la llengua. L’objectiu de la producció és oferir recursos complementaris perquè les persones no catalanoparlants puguin resoldre en català necessitats corrents de la vida quotidiana. Hi aprendran estructures i vocabulari bàsic per poder-se presentar, fer gestions senzilles, relacionar-se amb amics i coneguts, anar a comprar, preparar-se per a una entrevista de feina, etc. i ho faran guiats per uns personatges amb els quals es podran identificar molt clarament, ja que representen persones que tenen o han tingut experiències vitals —reptes, projectes, dificultats, superacions— semblants a les que poden viure els aprenents. El fet que aquests personatges hagin superat les situacions del dia a dia amb què molts dels alumnes segurament també s’hauran d’enfrontar, els converteix en un model a seguir pels alumnes: els fa perdre pors a l’hora d’usar el català en les situacions comunicatives de l’entorn immediat i fa que l’aprenentatge sigui significatiu
[sèrie de vídeos completa]. El català disposa de sèries audiovisuals per a l’aprenentatge de la llengua des de 1984 ja que el primer curs de català multimèdia, «Digui Digui», n’incloïa una. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics a la població (EULP 2018) el 5,6 % de la població adulta no entén el català; el 18,8 % no el sap parlar i el 34,7 % no el sap escriure. La població nascuda a l’estranger representa un 18,2 %. Un 35,7 % (2.278.700 persones) de la població té interès a aprendre o millorar els coneixements de català i, d’aquestes, 797.500 són nascudes a l’estranger.

[dimarts, 07.07.20]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2020 amb 21.480.610 visitants que han fet 45.133.252 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2020, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de juny del 2020, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 21.480.610 visitants i 45.133.252 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.379,3 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 13 minuts i 27 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.237 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 06.07.20]
El nombre d’habitants de Catalunya que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims quinze anys però deu punts per sota d'en fa vint
El 34,3% dels catalans tenen el català com a llengua primera, sigui de manera única o juntament amb l'espanyol. Així ho reflecteix l’Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya 2018, que té en compte totes les persones de més de 15 anys. La llengua primera és la primera llengua que un ha après a parlar; també es coneix com a llengua inicial, llengua nadiua, o, mal anomenada popularment, llengua materna. Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) espanyol del 1993, el 44,7% dels catalans tenien el català com a llengua primera. El 1998 n’eren el 45,3%. Amb dades ja de l’enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) de la Generalitat de Catalunya, el 2003 aquest percentatge havia baixat al 38,7%. El 2008 era del 35,4%, i el 2013 del 33,4%. El 2018 torna a pujar, per primer cop després de 20 anys. Si es tenen en compte els qui tenen només el català com a llengua primera, també hi ha hagut un creixement per primera vegada en els darrers anys. Havia davallat fins al 31,0% el 2013. El 2018 era del 31,8%.
En dades absolutes hi ha hagut un increment de 94.400 parlants inicials de català entre el 2013 i el 2018. Això situa el català el 2018 amb 9.000 parlants de llengua catalana inicial més que el 2003. És la millor xifra dels darrers 15 anys, amb 2.186.800 parlants de català inicials. En el mateix període, l'espanyol ha guanyat 245.700 parlants inicials i ara en té 3.542.400. Això és a causa del fort creixement que experimentà entre el 2003 i el 2008, perquè de llavors ençà no ha deixat de perdre parlants inicials. En aquests quinze anys també s’ha triplicat el nombre de persones que tenen llengües inicials diferents del català i de l'espanyol, que són mig milió més que fa quinze anys. Aquesta és la primera dada que reflecteix que la transmissió intergeneracional positiva d’anys anteriors fa créixer el català en períodes demogràficament estables.

[diumenge, 05.07.20]
Més de 1.500 professionals del sector cultural sol·liciten l'ajut econòmic d'urgència impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb un límit de 5 milions d'euros
Des de mitjan juny, 1.592 professionals de l’àmbit cultural han presentat la sol·licitud per beneficiar-se de l’ajut econòmic extraordinari que impulsen el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta línia, amb una dotació de 5 milions d’euros, s’adreça a treballadors d’activitats artístiques i escèniques per pal·liar els efectes econòmics que ha provocat en aquest col·lectiu la crisi sanitària del coronavirus. El Govern preveu que aquesta prestació pugui arribar a 6.000 treballadors. Es tracta d’una prestació social de caràcter econòmic, extraordinària i de pagament únic, de com a màxim 1.024 euros, que s’atorga pel procediment de concurrència no competitiva fins a exhaurir el pressupost. La línia de suport impulsada per la Generalitat vol atenuar les dificultats d’aquest col·lectiu el qual, fins al 6 de maig, el govern de l’Estat espanyol va deixar fora de l’accés a prestacions d’atur. Es tracta d’un sector especialment castigat per la declaració de l’estat d’alarma. En aquest sentit, de febrer a abril, i també comparat amb l’abril de l’any 2019, la pèrdua d’afiliació a la Seguretat Social de treballadors en activitats artístiques i escèniques ha estat 3,5 vegades superior a la de l’economia catalana, amb una pèrdua de 2.179 llocs de treball a Catalunya. L’ajut s’adreça a actors i actrius, músics, tècnics i professionals vinculats a aquests àmbits que acreditin una reducció dràstica i involuntària dels seus ingressos econòmics com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma. Per sol·licitar l’ajut cal ser una persona major de 18 anys, empadronada i residir legalment a Catalunya, que treballi de manera recurrent i com a mitjà fonamental de vida dins del sector de les arts escèniques que sigui persona treballadora per compte aliè i haver cessat en la seva activitat com a conseqüència de la crisi o ser persona treballadora per compte propi i haver hagut de suspendre o reduir la seva activitat econòmica. En tots els casos, la persona sol·licitant
[per accedir a la prestació] ha d’haver cotitzat un mínim de 15 dies l’any 2019, i no ha d’haver meritat cap tipus d’ingressos entre el 14 de març i el 6 de maig, ambdós inclosos, o bé que aquests no hagin superat conjuntament, en còmput mensual, l’import del salari mínim interprofessional. Aquesta prestació és incompatible amb la percepció d’altres ajuts i prestacions estatals d’atur i per a l’ocupació.

[dissabte, 04.07.20]
Els museus i equipaments culturals municipals de Barcelona inicien un estiu ple d’activitats que superin l’alerta sanitària i permetin viure nombroses propostes en diferents espais
Una de les principals apostes musicals aquest estiu és Sala Barcelona, al Castell de Montjuïc. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya han sumat esforços per recuperar els concerts a l’aire lliure i fer costat a les sales de concert més perjudicades per la crisi. Ofereixen més de 60 concerts, fins al 30 d’agost, amb preus assequibles i amb noms com Clara Peya, Hydrogenesse, Joana Serrat & The Great Canyoners o la Fundación Tony Manero, entre molts d’altres. El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) proposa vetllades musicals al Park Güell, amb una interessant mescla de modernisme i guitarra. L’entorn medieval del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes recupera els seus Vespres Musicals els quatre caps de setmana del mes d’agost. El Born Centre de Cultura i Memòria enceta el cicle de rutes guiades «Born de nit 2020». Els dimecres de juliol i agost, la proposta és «Dansa i música a la Barcelona del 1700»; els dimarts de juliol, agost i setembre es pot participar a «El mercat del Born. La forja d’un nou món»; també de juliol a setembre, els dimarts i els dijous ofereixen la visita «Perich. Humor amb ulls de gat»; i els dijous, entre juliol i setembre, es pot conèixer «La ciutat del Born en 7 històries». Igualment, tots els divendres fins el setembre, es recupera l’itinerari guiat «Rec, Ribera, Born. Una ruta pel 1700». Continuant amb la
xarxa de museus de Barcelona, al Museu del Disseny de Barcelona, mentrestant, es poden visitar tres de les seves exposicions permanents a meitat de preu. A la Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació proposen immersions dialogades a les seves exposicions. I el Museu Frederic Marés recupera també les seves visites guiades. I el Museu Etnològic i de Cultures del Món ofereix una nova edició dels seus Docs Noctàmbuls. Filmacions que conviden, també en línia, a reflexionar sobre cos, creences i rituals.

[divendres, 03.07.20]
Els Nens Cantaires de Viena estan a un pas de la fallida després d'haver hagut de cancel·lar més d'un centenar de concerts i perdre prop d'un milió d'euros
La companyia és una associació sense ànim de lucre que va néixer el 1498 i que es finança principalment amb les seves actuacions. Ara, arran de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, s'enfronta a una situació inèdita. Des de principis de març, la companyia ha hagut de cancel·lar 113 concerts, una xifra que previsiblement augmentarà fins a 200 quan acabi l'any, segons indica la responsable de dramatúrgia del cor. El cor acaba de cancel·lar la gira pels Estats Units planificada per a la tardor i la d'Alemanya prevista per al desembre. La pèrdua d'ingressos de l'associació és, ara per ara, d'uns 800.000 euros, però es preveu que a finals d'any aquesta xifra hagi arribat als dos milions d'euros. Si és així, el cor s'haurà de declarar insolvent. El pressupost anual de la formació dels
Nens Cantaires de Viena és de 3,2 milions d'euros i cobreix des dels sous i les vacunes dels nens necessàries per viatjar fins a la calefacció de la seva seu, al Palau Augarten. En aquest edifici hi ha el col·legi on viuen internats 99 cantaires d'entre 9 i 14 anys, que es divideixen en quatre cors homònims quan van de gira. Cadascun d'aquests grups ofereix, de mitjana, uns 300 concerts cada any. Gran part de la despesa es destina al personal, a l'educació i al manteniment dels menors. Se'ls paga des de l'alimentació fins als típics vestits de mariners que utilitzen per actuar. Cada cantaire del grup costa a l'organització entre 2.500 i 3.000 euros al mes, diuen els responsables de l'associació. Els pares dels infants aporten una quantitat simbòlica de 100 euros mensuals i els que estan en una situació de vulnerabilitat econòmica no l'han de pagar.

[dijous, 02.07.20]
El Circ Raluy Històric i el Circ Raluy Legacy reprenen les seves funcions amb nous espectacles elaborats durant el confinament a les carpes instal·lades i aturades a Castelldefels i Reus
Des de fa temps, el Raluy s'ha subdividit en diferents circs que gestionen diferents membres de la nissaga. Pel que fa al Circ Històric Raluy, la companyia torna a l'activitat habitual després de 122 dies aturat a causa del coronavirus. L’última funció que va oferir la companyia abans del confinament va ser a Mataró el 8 de març, on acabaven d’estrenar muntatge. La gira seguia a Castelldefels, ciutat on han estat durant aquests mesos de confinament.
El Raluy Històric fa ara temporada en aquesta localitat fins al 19 de juliol, amb aforament limitat, i la companyia ha decidit emetre en directe els 20 primers minuts de l’espectacle perquè el públic el pugui seguir a través del canal de Youtube. L'espectacle «Vekante» —que significa “despertar” en esperanto— ja esva estrenar a Santa Susanna i ara recuperarà les funcions perdues a partir d'aquesta represa a Castelldefels. D'altra banda, el Circ Raluy Legacy, aturat a Reus, després de veure's obligat a cancel·lar un centenar de funcions que tenia emparaulades, ha aprofitat el temps de confinament per preparar un nou espectacle, «Todo l(o)cura», després d'haver anul·lat fins a la pròxima temporada el que tenien previst a causa de no poder comptar amb alguns dels artistes internacionals que hi havien d'actuar. L'actual espectacle té un aire molt musical però com sempre combinat amb el circ tradicional propi de les carpes dels Raluy. El Raluy Legacy té carpa oberta a Reus fins al 12 de juliol.

[dimecres, 01.07.20]
El Cirque du Soleil es declara en fallida amb 900 milions de dòlars de deute, 4.000 acomiadaments i un acord d'emergència amb els inversors per encarar un pla de reestructuració
La companyia amb seu a Mont-real, que dirigeix sis espectacles a Las Vegas, ha tingut problemes per mantenir el seu negoci en funcionament durant les restriccions provocades pel coronavirus. La pandèmia ha provocat que l’empresa hagi hagut de suspendre les seves actuacions i acomiadar aproximadament el 95% dels seus treballadors. La companyia ha firmat un acord amb els seus inversors, el fons de capital privat TPG Capital, Fosun International Ltd de la Xina i el fons de pensions canadenc Caisse de depot et place du Québec en virtut del qual el grup es farà càrrec de les obligacions del Cirque i invertirà 300 milions de dòlars per impulsar una reestructuració. Com a part de la inversió, l’organisme governamental Investissement Québec proporcionarà 200 milions de dòlars per finançar el deute. TPG, Fosun i el fons de pensions canadenc, que han tingut una participació majoritària en la companyia d’entreteniment des del 2015, també seran responsables d’un fons per a empleats de 15 milions de dòlars per proporcionar assistència financera als empleats acomiadats.
El Cirque du Soleil ha comunicat que buscarà protecció en la llei d’acords de creditors d’empreses, i la seva sol·licitud serà escoltada pel Tribunal Superior del Quebec. També ho farà als Estats Units. La companyia també ha informat que els artistes i el personal d’espectacles residents a Las Vegas i Orlando, que s’espera que reprenguin abans que la resta els seus espectacles, no es veuran afectats pels acomiadaments.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció