BITS MES JUNY

[dimarts, 30.06.20]
La Generalitat de Catalunya adquireix per subhasta fent valer el dret de tempteig per 83.000 euros una taula gòtica de Lluís Borrassà i una de renaixentista del Mestre d'Argelers
El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la direcció general del Patrimoni Cultural, ha comprat dues taules en subhasta, a través de l’exercici del dret a tempteig, per un import total de 83.000 euros. La primera és una taula de Lluís Borrassà, adquirida per 70.000 euros a la sala Balclis de Barcelona, i representa la decapitació dels familiars de sant Hipòlit. La taula procedeix del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d'Aquino de la capella de sant Llorenç de la catedral de Barcelona. Es tracta d'un retaule paral·lel a la taula adquirida el mes de febrer per Cultura procedent del retaule de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir de la capella de santa Marta. La taula serà dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per complementar la resta d’obra de
Lluís Borrassà procedent de la catedral de Barcelona que es conserva al museu. L’altra taula, adquirida per 13.000 euros a La Suite Subastas Galería de Barcelona, representa un davallament i s’ha atribuït, arran de la subhasta, al Mestre de la predel·la d’Argelers, actiu al Rosselló a principis del segle XVI. Serà dipositada al fons del Museu d’Art de Girona, on reforçarà el discurs sobre la pintura de l’època del Renaixement i permetrà aprofundir en la importància de la ciutat de Girona com un dels focus més importants de penetració del llenguatge renaixentista a Catalunya.

[dilluns, 29.06.20]
El culebró sobre el presumpte plagi de Pilar Rahola a Josep Maria Loperena al voltant de la història de «L'espia del Ritz» o «L'espia del violí» continua enmig d'amenaces de querelles per les dues parts
L'escriptora i periodista Pilar Rahola ha respost a les acusacions de plagi del també escriptor i advocat Josep Maria Loperena. I ho ha fet a través de les xarxes socials. Rahola assegura que prepara una querella criminal contra Loperena que l'acusa d'apropiació indeguda i que la font d'inspiració de la seva novel·la és un article que va publicar Jordi Finestres a la revista Sàpiens l'any 2003. Josep Maria Loperena va presentar un requeriment judicial al Grup 62 en què acusa Pilar Rahola d'apropiació indeguda. Segons l'autor, el llibre de Rahola,
«L'espia del Ritz» es basa en la novel·la «L'espia del violí», que Josep Maria Loperena va escriure el 2008 i que va ser rebutjada per l'Editorial Columna el 2010, la mateixa editorial, casualment, que ara publica el llibre de Pilar Rahola. La novel·la de Loperena estava previst que sortís publicada el 16 de març amb l'editorial Efadós. En el requeriment de Josep Maria Loperena, s'acusa Pilar Rahola d'haver-li copiat la idea perquè els dos llibres comparteixen un mateix personatge, Bernard Hilda (1914-2005), un violinista rus d'origen jueu, que quan el 1942 va fugir de França va acabar a Barcelona fent de músic a l'Hotel Ritz. La llegenda diu que va fer també espionatge que és el focus de la polèmica perquè mentre Loperena assegura que li va encolomar el paper d'espia en la ficció, Pilar Rahola afirma que en treu la documentació de diversos articles anteriors i fins i tot d'unes declaracions del mateix músic. Les sospites d'apropiació d'idees no acaben en el contingut de la història perquè, coses del destí, les cobertes de les dues novel·les són també molt idèntiques amb una parella de luxe de l'època ballant.

[diumenge, 28.06.20]
La Biennal de Venècia 2020 prepara per a la tardor la programació del 48è Festival Internacional de Teatre que dirigeix Antonio Latella i la 14a edició del Festival Internacional de Dansa Contemporània que dirigeix Marie Chouinard
El 48è Festival Internacional de Teatre Atto Quarto: Nascondi (No) previst des del 14 al 25 de setembre, es presenta com una exposició col·lectiva d’artistes italians amb 28 films, tots estrenes absolutes. al voltant d’un tema únic: la censura. D'altra banda, el 14è Festival Internacional de Dansa Contemporània AnD NoW!, que tindrà lloc del 13 al 25 d'octubre preveu dues setmanes d’espectacles amb 19 coreògrafs autors de 23 espectacles, però també trobades i pel·lícules que ocuparan els espais de l’Arsenale - Teatro Piccolo Arsenale, Sale d’Armi, Teatro alle Tese i Tese dei Soppalchi: per arribar a Ca 'Giustinian i el Teatre Goldoni. Els coreògrafs convidats a la
Biennal de Venècia 2020, molts d'ells pertanyents a les generacions dels vuitanta i noranta, fan de la dansa un territori sense límits. També entre aquests dos festivals, es preveu el 64è Festival Internacional de Música Contemporània entre el 25 de setembre i el 4 d'octubre, amb música clàssica, moderna i experimental al llarg de 18 concerts, entre els quals es presentaran 28 noves composicions.

[dissabte, 27.06.20]
El 49,7% dels menorquins que saben parlar català sempre enceten les converses en aquesta llengua
L'última enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears, de l’any 2014, mostra que Menorca és on més sovint s’enceten les converses en català. Si es pren com a mostra la població capaç d’expressar-se en català, s'hi troba que el 49,7% afirma que comencen les converses sempre en català i el 25,3% que ho fa molt sovint. Si el 75% de la població de Menorca enceta les converses en català sempre o molt sovint, a la part forana de Mallorca ho fa el 67,3% (el 38,3% sempre, i el 29,0% molt sovint); a Palma, el 48,7% (el 21,2% sempre, i el 27,5% molt sovint); i a les Pitiüses, el 48,3% (el 17,9% sempre, i el 30,4% molt sovint). Però,
segons les mateixes dades, és principalment la gent gran qui més comença les converses en català: si entre els més grans de 65 anys ho fan el 76% (el 51,4% sempre, i el 24,6% molt sovint), entre els joves de 15 a 29 anys només ho fan el 55,2% (el 20,0% sempre, i el 35,2% molt sovint).

[divendres, 26.06.20]
Una quinzena d'espectacles o concerts del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2020 es podran veure en streaming o en diferit a Betevé televisió inclòs el muntatge «A tocar!» de la companyia Baró d'Evel
Una quinzena d'espectacles o concerts del Grec 2020 es podran veure en “streaming” o en diferit a Betevé, la televisió de Barcelona, a través del servei a la carta. El primer serà el de la inauguració de l'amfiteatre Grec, destinada a equips sanitaris, dimarts 30 de juny, 22:00 h. Es tracta de la proposta muldicisplinar i multilingüe «A tocar!», amb aires de circ, de la multipremiada companyia Baró d'Evel (Premi Ciutat de Barcelona i Premi de la Crítica, entre altres), un muntatge creat amb molt poc temps i que només es representarà en dues funcions, la de l'estrena, i la de la reestrena, l'1 de juliol. La reducció d'aforament per la crisi sanitària del coronavirus ha fet que molts dels espectacles del Grec 2020 estiguin ja esgotats abans d'obrir el certamen. En l'especacle de la companyia franco-catalana Baró d'Evel, hi participen els seus dos creadors, Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, que volen que sigui una injecció d’essencialitat i d’energia. «A tocar!», amb una mirada de pallasso carregada de poesia, fa que els creadors de la companyia actuïn com a mestres de cerimònies d’un espectacle que comptarà amb escenografia de Frederic Amat i en el qual participen artistes de diferents disciplines i generacions: hi conviuen les imatges creades per Frederic Amat, els tangos de Refree i Lina (que recentment han publicat un disc conjunt), la dansa de Maria Muñoz, el circ amb Tortell Poltrona (pare de Blaï Mateu) i Roc Mateu (el seu germà), la guitarra de Nicolas Lafourest (que ja va col·laborar amb Baró d’Evel a la pel·lícula «Missing part», que la companyia va codirigir amb Salvador Sunyer l’any 2015) o la veu i presència escènica de l’actriu Imma Colomer —en aquest cas, a causa d'un procés de parkinson que pateix, acompanyada de la seva filla—, que posarà veu a un text escrit per la filòsofa Marina Garcés. Signa el disseny d’il·luminació Cube.bz mentre que l'actor i director Oriol Pla, un dels intèrprets destacats de l'espectacle anterior de Baró d'Evel, «Falaise», hi fa d'ajudant de direcció.

El calendari de les quinze
retransmissions de Betevé són aquestes:

30 juny / 22 h – Teatre Grec / Baró d’Evel / «A tocar!»

4 juliol / 22 h – Teatre Grec / «No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)», dirigida per Carme Portaceli

10 juliol / 22 h – Teatre Grec / «La nit urbana». Filosofia hip-hop

12 juliol / 19 h – Mercat de les Flors / Farrés Brothers i Cia / «Orbital»

13 juliol / 22 h – Teatre Grec / Manel / «Per la bona gent»

15 juliol / 22 h – Teatre Grec / Compagnie XY / «Möbius» (només en directe)

18 juliol / 19 h – Mercat de les Flors / «Roseland musical», de Geometria

19 juliol / 22 h – Teatre Grec / Peeping Tom, «La porta absent» i «La cambra perduda» (només en directe)

23 juliol / 22 h – Teatre Grec / Mayte Martín / «Dèjá vu» (només en directe)

24 juliol / 22 h – Teatre Grec / Suu / «Ventura»

26 juliol / 22 h – Teatre Grec / El Petit de Cal Eril, «La llum de totes les coses»

27 juliol / 20:30 h – Teatre Lliure Montjuïc / En família / Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida / «MA. live in Tokyo»

28 juliol / 22 h – Teatre Grec / «I sing a song about bananas». Nit tropical d’homenatge a Xavier Cugat (només en directe)

29 juliol / 22 h – Teatre Grec / Els Amics de les Arts / «Els dies més dolços»

[dijous, 25.06.20]
El Consell Audiovisual de Catalunya i Plataforma per la Llengua constaten que la immensa majoria de les pel·lícules no estan disponibles a les cadenes de pagament ni que s'hagin estrenat als cinemes
En els últims anys, el públic català ha pogut veure als cinemes pel·lícules com «Frozen II», «El retorn del rei» o «Jurassic World, el regne caigut» en la seva versió en llengua catalana. En canvi, després d'estrenar-se, quan aquests títols arriben a plataformes com Netflix, Amazon o HBO, la immensa majoria ho fan sense que l'usuari tingui disponible la seva versió en català. Plataforma per la Llengua s'ha fixat en el cas de Netflix. Ha fet un estudi propi, segons el qual el gegant de l'streaming tenia a finals de l'any passat, dins del seu catàleg, 335 pel·lícules que tenen versió catalana existent. L'ONG del català especifica, a més, que 326 d'aquestes van arribar als cinemes doblades o subtitulades gràcies a l'aportació de 7 milions d'euros de diners públics. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) també ha publicat recentment un informe en el qual passa revista de totes les sèries i les pel·lícules de Netflix, amb unes dades contundents: només el 0,5% del seu catàleg està disponible en català. Des de Política Lingüística s'assegura que s'està treballant per actualitzar la reglamentació de les subvencions per a aquests doblatges i subtitulacions perquè ara les plataformes no estan obligades a incloure-hi la versió catalana, per això s'està treballant per condicionar la normativa perquè la incloguin. L'ONG i Política Lingüística reconeixen que molts dels continguts doblats o subtitulats en català no arriben a les plataformes perquè les distribuïdores no els arriben a oferir. Actualment, de totes les plataformes, només
FilminCat ofereix menús en català. Altres com HBO no disposen de cap títol en llengua catalana, emparant-se en raons tècniques. I Disney Plus s'ha compromès a posar a l'abast les seves versions en català. Però, de moment, encara no hi ha cap data concreta.

[dimecres, 24.06.20]
L’ús de la llengua catalana en l’àmbit familiar ha augmentat més d'un 8% al Principat d'Andorra segons l'últim estudi de coneixements i usos lingüístics
L’ús familiar de la llengua catalana ha augmentat durant la darrera dècada al Principat d’Andorra. Així ho indica l’estudi «Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995- 2018)». Segons l’estudi, l’ús de la llengua amb la parella hauria crescut 8,5 punts percentuals entre el 2009 i el 2018 i hauria passat del 35,1% al 43,4%. L’ús amb els fills hauria augmentat 8,3 punts, del 47% el 2009 al 55,3% el 2018. Curiosament,
la mateixa enquesta indica que els fills parlen lleugerament menys català entre ells ara que abans: si el 2009 el 65,3% dels germans es comunicaven en català, el 2018 ho feien el 61,7%. Cal tenir present que les preguntes de l’estudi en qüestió permetien més d’una resposta i que, per tant, les dades agrupen casos en què l’ús del català era exclusiu i d’altres en què es combinava amb d’altres llengües.

[dimarts, 23.06.20]
El Museu Van Gogh d'Amsterdam ha comprat per 210.000 euros una carta escrita pel pintor dels gira-sols i Paul Gauguin que es veurà en una exposició juntament amb més correspondència de l'artista
El Museu Van Gogh d'Amsterdam, a través de la seva fundació, ha comprat l’única carta que es coneix escrita a quatre mans entre Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Els dos artistes la van escriure el 1888, una setmana després que Gauguin anés a viure amb l'artista neerlandès a la Casa Groga d’Arles, i el destinatari era Émile Bernard. Van Gogh volia crear una colònia d’artistes al sud de França. La carta s’exhibirà en una exposició al Museu Van Gogh, amb més correspondència de l’artista, a la tardor. Van Gogh s'adreça a Bernard amb un «cher copin» (estimat amic) i explica d'entrada que no ha tingut gaire temps les últimes setmanes perquè ha estat ocupat llegint «Le rêve» de Zola, una obra publicada el 1888. Gràcies a aquest detall es pot saber que la van escriure aleshores, perquè no està datada, tot i que se sap que es va enviar des d'Arles. Van Gogh confessa que Gauguin li interessa molt com a home i que té un caràcter amorós i compassiu. En Gauguin, la sang i el sexe prevalen sobre l'ambició, assegura. Van Gogh li explica també que han fet incursions en uns quants bordells on van a treballar. Quan Gauguin pren la paraula, demana a Bernard que no faci cas del Vincent: «S'admira amb facilitat i és molt indulgent». De fet, és Gauguin qui signa la carta. «La seva idea sobre el futur d'una nova generació als tròpics com a pintor em sembla absolutament justa», explica, i sosté que hi vol tornar «quan trobi els mitjans». La carta es presenta com un diàleg entre els dos artistes, que convivien a Arles en un moment d'efervescència creativa i que va acabar amb l'episodi psicòtic en què Van Gogh es va tallar una orella. La carta, de quatre fulls, s'exposarà a la tardor en una exposició al
Museu Van Gogh d'Amsterdam, que l'ha comprada per 210.600 euros en una subhasta a París. El centre disposa de 875 documents més al voltant de l'artista.

[dilluns, 22.06.20]
L'Auditori convoca els petits cantants a una «Cantània Virtual» després de 31 edicions i la cancel·lació excepcional aquest any de 125 concerts amb una mitjana de 50.000 escolars
La Cantània, més virtual que mai, convida als infants a fer vídeos des de casa i compartir-los a les xarxes. El projecte educatiu més popular de L'Auditori no s'ha pogut celebrar aquest any però presenta un nou 'site' i un 'challenge' a les xarxes socials. Aquest any, a causa de la crisi sanitària, no s'han pogut celebrar els 125 concerts programats que havien de tenir lloc tant a L'Auditori de Barcelona com a la resta de ciutats que formen part del projecte. La Cantània que s'havia de fer aquesta temporada, de nom «Virtual», es realitzarà en directe l'any 2021, però, mentrestant, L'Auditori convoca els petits cantants a participar-hi en un 'challenge' a Instagram, Facebook i Twitter.
La Cantània, que enguany celebrava el seu 31è aniversari, és una activitat en la qual participen 50.000 escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya, Espanya i Portugal. Cada any s'encarrega i s’estrena una obra creada especialment per a aquesta activitat. En aquesta ocasió, el compositor Óscar Peñarroya ha creat la música i Cèsar Aparício ha escrit les lletres. Per participar-hi, s'ha de triar una cançó de Cantània Virtual i fer que els infants es gravin amb la versió karaoke de fons i, si s’animen, que facin la coreografia. El vídeo s'ha de pujar a Twitter, Instagram o Facebook. Des de les xarxes de L'Auditori de Barcelona es compartiran els vídeos publicats.

[diumenge, 21.06.20]
La plataforma Netflix ofereix un catàleg de més de 2.000 pel·lícules però només 4 tenien la versió en català cosa que incompleix la Llei del cinema de Catalunya
L’article 17 de la Llei del cinema de Catalunya estableix que les empreses distribuïdores de les pel·lícules, quan es distribueixin per canals diferents de la projecció en sales d’exhibició cinematogràfica, han d’incloure la versió en llengua catalana en el menú lingüístic si prèviament s’han estrenat a Catalunya doblades o subtitulades en català. Això significa que les empreses distribuïdores tenen l’obligació de garantir que totes les pel·lícules que s’han estrenat doblades o subtitulades en català en sales de Catalunya enviïn aquesta versió en les mateixes condicions en què s’envia, per exemple, la versió en espanyol a tots els canals de distribució (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) després de l’estrena a les sales. Però aquest precepte és àmpliament ignorat per la plataforma Netflix, una de les més importants del sector, que oferia al final del 2019 un total de 2.092 pel·lícules, però només 4 tenien la versió en català, dues perquè l’original era en aquesta llengua, i les altres dues eren subtitulades.
Netflix no oferia cap pel·lícula amb doblatge en català. Aquestes dades tenen un punt d'incomprensible si es té en compte que 331 pel·lícules i documentals de les 2.092 del seu catàleg ja tenien una versió prèvia en català, doblada o subtitulada, que no apareixia en la seva oferta. A més, 326 d’aquests 331 films han rebut finançament públic de les administracions catalanes pel doblatge o subtitulat en català, ja bé sigui de subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, o del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La Llei del cinema qualifica d'infracció molt greu l’incompliment de les obligacions lingüístiques de les empreses i encomana al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la imposició de les sancions corresponents. Que se sàpiga, però, tal com denuncia Plataforma per la Llengua, no hi ha constància que s’hagi sancionat mai les empreses distribuïdores que han fet infraccions per aquest motiu.

[dissabte, 20.06.20]
El Gran Teatre del Liceu es prepara per a la temporada 2020-2021 amb una programació versàtil, transversal i eclèctica
L’obsessió com a passió humana és el fil conductor d’aquesta temporada, un impuls que comparteixen molts dels protagonistes i personatges de la nova programació. En la línia del Liceu de les Arts, les obres de l’artista Chiharu Shiota posen imatge a la nova temporada i també permetran veure una espectacular instal·lació al Saló dels Miralls amb el «Winterreise» de Schubert. El recital de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala, la versió concert d’«Il trovatore» de Verdi amb Anna Netrebko, Yusif Evyazov i Ludovic Tézier i la producció de Christof Loy per l’Opera de Frankfurt de «Don Giovanni» de Mozart obriran la temporada. L’estrena de «Lessons of love and violence», de George Benjamin i Martin Crimp és l’esperada nova coproduccio del
Gran Teatre del Liceu que conduirà de Josep Pons. Àlex Ollé s’estrena com a artista resident amb una de les òperes més esperades de la temporada, «La bohème» de Puccini, sota la direcció musical de Giampaolo Bisanti. La temporada destaca per produccions que porten la signatura de grans teatres d’òpera com la Bayerische Staatsoper amb Lucia di Lammermoor o la Royal Opera House amb Otello. Tres grans directors d’escena com David McVicar, Robert Carsen i Laurent Pelly retornen amb èxits del Liceu com «La traviata», «Tannhäuser» i «Les contes d’Hoffmann».

[divendres, 19.06.20]
El 92% dels espectadors expressen la intenció de tornar al teatre tan aviat com es reprengui l'activitat segons una enquesta de la revista digital TeatreBarcelona
Un estudi impulsat pel portal teatral TeatreBarcelona convida a l’optimisme. Segons els resultats d’una enquesta que han fet a 4.279 persones que han vist com a mínim un espectacle en viu durant els dotze mesos anteriors, el 92,8% tenen ganes de tornar a asseure’s en una butaca. Una gran majoria (83,4%) afirma que no deixarà passar gaire temps des de l'obertura de les sales per tornar a ocupar una localitat. Gairebé la meitat estaria disposada a comprar entrades a cegues per donar suport al sector i la percepció de risc és força moderada: els enquestats consideren que un teatre és un espai més segur que una discoteca, una sala de concert, el transport públic, un bar o un restaurant. Una majoria no estan gaire d’acord com les institucions han fet front a la crisi que ha provocat el coronavirus en el sector teatral. La percepció és que
el sector teatral ha estat un dels sectors econòmics més damnificats per aquesta crisi (62%) i que ha faltat suport institucional (65,6%). Amb el confinament, alguns teatres i companyies han innovat i han inventat noves fórmules per arribar al públic a través de la pantalla. Els enquestats consideren que el coronavirus ha estat una oportunitat per al sector de les arts escèniques per innovar en nous formats o nous espais (84,7%). La possibilitat de veure teatre en format digital desperta més interès en els segments d'espectadors més joves, dels 18 als 24 anys (67,8%), i menys interès entre els majors de 65 anys (49,4%).

[dijous, 18.06.20]
La Casa Batlló reobre convidant gratuïtament tots els catalans que adquireixen l'entrada a través d'internet durant els mesos de juliol i agost i tots els sanitaris fins a finals d'any
Després del tancament de la Casa Batlló, el primer en la seva història, i de mesos incerts provocats pels efectes de la crisi del coronavirus, l'edifici reobre amb l'opció d'oferir la tornada a tots els catalans. La reobertura es presenta com una celebració i un acostament al públic resident a Catalunya convidant-lo a redescobrir l'arquitectura i el geni d’Antoni Gaudí, amb entrades gratuïtes fins al 31 d'agost perquè puguin gaudir del Patrimoni Mundial. Les entrades gratuïtes es poden adquirir a la seva pàgina web. També, per commemorar la labor realitzada per les persones que van estar en primera fila en la lluita contra el coronavirus, l’entitat ofereix entrades gratuïtes a tots els sanitaris fins al 31 de desembre d'aquest any. El públic espanyol també podrà gaudir de la visita cultural a la Casa Batlló amb tarifes especials. S'obrirà també el cicle de concerts i activitats familiars.
La Casa Batlló ha presentat un vídeo que explica les solucions i protocols d'higiene i prevenció dutes a terme. Per a aconseguir la màxima purificació i higienització de l'aire, ha instal·lat un sistema de Ionització bipolar de plasma fred en totes les unitats d'aire, així com filtres Hepa i de Carbó-actiu en els conductes de ventilació. La ionització de plasma garanteix en 30 minuts una taxa d'inactivació del 99,4% en coronavirus tant en l'aire com en els diferents materials de parets i sostres. Per a la desinfecció de l'equipament de les audioguies de realitat augmentada, ha creat un sistema de neteja mitjançant llum ultraviolada que permet el 99,9% de desinfecció.

[dimecres, 17.06.20]
El Gran Teatre del Liceu reobre amb una original proposta conceptual en clau de concert amb 2.292 butaques ocupades per un cor de plantes que després es distribuiran als sanitaris que han estat a primera línia contra el coronavirus
En el primer dia després d’acabar l’estat d’alarma arran de la crisi del coronavirus, el Gran Teatre del Liceu reobre les seves portes, però ho fa per a un públic inusual. L’artista conceptual Eugenio Ampudia prepara un concert original, únic i diferent en el qual les 2.292 butaques de l’auditori estaran ocupades aquesta vegada per plantes. El 22 de juny a les 17h, en directe per streaming, quan el quartet de corda UceLi Quartet interpreti «Crisantemi» de Puccini per a aquest singular públic vegetal procedent de diversos vivers. Després d’un temps dolorós i estrany, el creador i la direcció artística del
Gran Teatre del Liceu proposen una mirada diferent per al retorn a l’activitat, una mirada que acosti els espectadors a un fet tan essencial com la relació de l'ésser humà amb la natura. Acabat el concert, les plantes, amb un certificat de l’artista, seran donades, a tall de reconeixement, a 2.292 persones que han estat al capdavant del front sanitari. Aquest diàleg entre el Teatre i les arts visuals dóna continuïtat al projecte artístic del Liceu de les Arts.

[dimarts, 16.06.20]
Per primera vegada en 22 edicions, els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques s'han atorgat en una “gala” en línia després que es va haver de suspendre la gala presencial a causa del coronavirus
L'Associació Recomana, que agrupa la crítica catalana, ha reunit via Zoom crítics i guanyadors en un muntatge audiovisual. En conjunt, 38 categories que cobreixen tots els àmbits escènics. Hi destaca el muntatge Falaise (Cia. Baró d'Evel), estrenat al Festival Grec i Teatre Lliure, com a guanyador en les categories d'Espectacle, Espai Escènic i Espai sonor. També el muntatge Europa Bull, estrenat al TNC, distingit en les categories de Direcció i Dramatúrgia (Jordi Oriol), Actriu de repartiment (Olga Onrubia) i Música original (Carles Pedragosa). Un altre espectacle destacat és Els ocells, de La Calòrica, estrenat a la Sala Beckett, en les categories de Vestuari (Albert Pascual) i Actor de repartiment (Xavi Francès). Fa doblet l'espectacle Ocaña, la reina de las Ramblas (Escenari Joan Brossa), en les categories de Musical (Marc Rosich i Marc Sambola) i Actor de musical (Joan Vàzquez). El trio de les germanes afrocatalanes The Sey Sisters obté la categoria d'Actriu de musical per La tienda de los horrores, del Teatre Coliseum
[vegeu aquí tot el palmarès]. En la categoria d'Espectacle internacional, s'hi distingeix el muntatge xilè Paisajes para no colorear (La Re-Sentida), presentat al Teatre Lliure. En la de Noves Tendències, l'espectacle This is Real Love, del col·lectiu VVAA (Elena Martín i Max Grosse Majench), a la Sala Beckett. En la de Petit format, Reiseführer (La Ruta 40), estrenat al Teatre Lliure. I com a Espectacle familiar, Polzet, de Zum Zum Teatre (Festival Grec). Com a Actor i Actriu principals, sobresurten Pere Arquillué per l'obra Jerusalem (Grec / Teatre Romea) i Montse Esteve per Stabat Mater (TNC). Hi ha també distincions, entre altres, en les categories de Text per a Mar Monegal per Ramon (Sala Àtrium); d'Il·luminació (Marc Salicrú) i actor Revelació (Guillem Barbosa) per El chico de la última fila (Sala Beckett). Finalment, cal destacar tres premis honorífics a la trajectòria per al veterà director Hermann Bonnín (Espai Brossa); per al Projecte Vaca (iniciatives feministes) i per a l'Antic Teatre, sala alternativa que es troba precisament davant d'un futur incert per l'especulació immobiliària.

[dilluns, 15.06.20]
La Sala Parés exposa en una mostra 40 peces creades durant la pandèmia per 30 artistes vinculats a la galeria del carrer Petritxol de Barcelona com Ramon Moscardó, Glòria Muñoz o Ángel Marcos
«L’art no s’atura. En el confinament» és el títol de l’exposició col·lectiva que es pot veure a la Sala Parés de Barcelona fins al 7 d’agost. La idea va sorgir durant el temps de confinament. La galeria del carrer Petritxol va demanar als artistes que representa que enregistressin imatges de com treballaven confinats a casa, per reenviar-les als clients i amics. La intenció era transmetre que la vida i l’art continuava. La iniciativa va ser molt ben rebuda i va donar peu a plantejar la mostra actual que aplega 40 peces de 30 artistes, totes produïdes durant la pandèmia del coronavirus. S’hi exposen obres de Gorka García, Ángel Marcos, Glòria Muñoz, Magí Puig o Ramon Moscardó, entre altres. La galeria va demanar una peça de cadascún d’ells, sense imposar cap tema. Algun artista estava immers en el seu cicle de producció, i no s’aprecia que la peça escollida fos creada durant el confinament. D’altres però, remeten clarament a la pandèmia. S’evidencia per exemple en el conjunt de teles de Marcos Palazzi, on els personatges duen mascareta i se saluden amb els colzes.
La Sala Parés, que va celebrar 130 anys al 2007, ha viscut al llarg de la seva història tres pandèmies: la del còlera del 1885, la de la grip espanyola del 1918 i la més recent del coronavirus. Ha estat de les primeres galeries a obrir, ho va fer l’11 de maig, després que una empresa especialitzada desinfectés l’espai. Dels 110 visitants que admet simultàniament l'aforament, ara en deixa entrar només 35 alhora, amb la prescriptiva mascareta. Hi ha solució alcohòlica per rentar-se les mans a diversos punts de l’espai.

[diumenge, 14.06.20]
Perilla el gegant Pigat de la població de Vilassar de Mar perquè representa un capità mercant que es va dedicat al tràfic d'esclaus sota el mantell de les mercaderies que noliejava
El virus de l'odi a les estàtues s'escampa des que s'han difós les imatges de les primeres tombades en diverses poblacions dels Estats Units com les de Londres, indrets on s'han produït, a més, enfrontaments entre manfiestants partidaris de fer-les desaparèixer del paisatge urbà als que, des d'una ideologira d'ultradreta, s'han erigit en els seus defensors. A Barcelona, després de l'estàtua d'Antonio López que es va retirar institucionalment després d'anys presidint una de les places del davant del Moll de la Fusta, va ser una de les iniciatives precursores del que vindria després, tot i que per altres motivacions com l'assassinat de George Floyd. Ara totes les mirades estan al capdamunt del dit de Colom, tot i que les seves característiques fa difícil que pugui ser objectiu d'un boicot com els que s'han vist recentment. A la població de Vilassar de Mar (Maresme) hi ha un dels gegants que corre perill. Es tracta del gegant Pigat, que juntament amb la seva parella Lucía, representa el personatge de Pere Mas i Roig, un capità mariner, viatger i que va ser un dels mercaders destacats del transport de mercaderies entre Catalunya i les Amèriques a l'època dels indianos. Pere Mas i Roig, el Pigat, va ser també un traficant d'esclaus, activitat habitual entre altres prohoms de l'època, cosa que a partir d'ara no s'escaparà que tothom el vegi també com un «negrer» dels que han de desaparèixer de l'ostentació pública.
El Pigat i la Lucía formen part de la història social de Vilassar de Mar. La colla gegantera de Vilassar va ser fundada el 1998 i, com és habitual, a falta de reis i reines, es va optar per un personatge il·lustre, en un moment que el racisme o el reconeixement de l'activitat de «negrer» ni tan sols es comtemplava. A les Amèriques, el capità Pigat, en un dels seus viatges, es va enamorar de la filla d'un virrei i se la va emportar amagada entre la vela del vaixell perquè la seva família no aprovava aquesta relació. Emportar-se-la és un dir perquè per als virreis l'acció del Pigat devia ser qualificada, com a mínim, de segrest. Es dóna el cas que el Pigat és un dels avantpassats —rebesavi— de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, vinculat encara ara a Vilassar de Mar.

[dissabte, 13.06.20]
El col·lectiu Money For Free ha reunit les firmes de 900 professionals per presentar el manifest «Arts de carrer per a la transformació social»
El manifest fa una crida als artistes, institucions i ciutadania a sortir al carrer per visibilitzar i donar valor a les arts com motor de canvi i transformació social. Els artistes de carrer volen posar èmfasi a la importancia de l’art als carrers en el camí de construcció d’aquesta nova normalitat post coronavirus. Qualsevol context és bo per la creació artística però, en aquests moments, volen donar especial importància als carrers de les ciutats. Els carrers són l’espai social per excel·lència, on les persones interactuen amb la diversitat, l’espontanietat i els rituals col·lectius. És l’espai de diàleg, expressió i convivència. Money For Free recorda que els carrers són l’espai on han nascut la majoria de canvis i moviments socials i per això demanen ser més presents per cocrear el futur cultural del nostre país.
El manifest «Arts de carrer per a la transformació social» compta, de moment, amb el suport de més de 900 adhesions d’artistes d’arts de carrer, associacions professionals, festivals i gestors culturals com PATEA, PAC, TTP, APCC, APdC, APGCC, AADPC, Fundació Carulla, entre d’altres, i artistes de renom com Comediants, Fura dels Baus, Pepe Viyuela, Tortell Poltrona, Claire Ducreux i Leo Bassi, entre d’altres.

[divendres, 12.06.20]
L’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya reactiven la música en viu amb el projecte «Sala Barcelona» que tindrà lloc durant l'estiu al Castell de Montjuïc
Amb la crisi sanitària pel coronavirus, les sales de concerts van ser les primeres a tancar i seran probablement de les últimes a obrir. ​Davant d’aquesta situació de risc dels espais musicals ​de base​, ​neix el projecte «Sala Barcelona» en el marc del segon pla de xoc de suport al teixit cultura de la ciutat​, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. De la mà de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) en coproducció amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). La inversió total del programa és de prop de 250.000 euros, dels quals 165.000 euros són aportats per l’administració i la resta provenen del taquillatge, les barres i el patrocini. Un cicle amb ​més de 60 actuacions en directe a l’aire lliure, amb un aforament reduït de màxim 400 persones, que tindrà lloc al Pati d’Armes del Castell de Montjuïc​. La programació prevista serà ​de dijous a diumenge ​durant els mesos de ​juliol i agost ​de 2020. Els objectius del
projecte «Sala Barcelona» són els de donar visibilitat i suport a les sales de petit format (menys de 250 persones) on neix l’escena musical de la ciutat, ​destinant part de la recaptació del projecte a aquells espais que estiguin en risc de tancament​. També oferir al públic habitual de les sales de Barcelona la possibilitat d’assistir a concerts​, com aquells als quals assisteixen habitualment. Els concerts es faran al ​Pati d’Armes del Castell de Montjuïc​. Tots els concerts seran amb el públic assegut. Les adquisicions d'entrades (entre 12 i 15 euros) que es facin en una mateixa compra, fins a un màxim de 8 persones, podran acomodar-se juntes en les taules i cadires de l'espai, sempre i quan arribin i entrin juntes. Entre els músics previstos hi ha Clara Peya, Cala Vento, Los Aurora, Hidrogenesse, A Contra Blues, The Black Barbies, Niño de Elche o Fundación Tony Manero.

[dijous, 11.06.20]
L'audiovisual català respira una mica més després de l'acord del departament de Cultura i la televisió catalana per desbloquejar els 6 milions d'euros destinats a noves produccions
El departament de Cultura i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han signat l'acord pel qual el departament aportarà als mitjans públics 6 milions d'euros destinats a l'impuls de la indústria i el talent en l'àmbit audiovisual i cinematogràfic. Aquests recursos, que ja s'havien anunciat però que fins ara no s'havien fet efectius, serviran perquè la CCMA financiï obres audiovisuals i cinematogràfiques catalanes de nova creació i, per tant, no es podran reservar per produir noves temporades de sèries o programes ja existents. L'acord especifica que les noves
produccions audiovisuals catalanes es podran tirar endavant tant en règim de producció associada com de coproducció, i que la convocatòria estarà oberta a gèneres i formats molt diversos: s'hi poden presentar sèries d'animació i programes infantils, sèries de ficció i documentals, llargmetratges televisius i cinematogràfics, programes d'entreteniment basats en continguts culturals (patrimonials, literaris, lingüístics, musicals, populars, de les arts escèniques i visuals, etc.), continguts per ser distribuïts als mitjans digitals o xarxes socials, videoclips musicals o de difusió de la cultura catalana, documentals de contingut cultural per a televisió o programes d'entreteniment de gran format de contingut cultural.

[dimecres, 10.06.20]
La Fundació Miró de Montjuïc commemora els 45 anys de la seva inauguració a punt de reobrir amb noves iniciatives i el clam de SOS que fa a les institucions després de l'aturada pel coronavirus
La Fundació Miró, inaugurada un 10 de juny de fa 45 anys, després de la donació que va fer el pintor a la ciutat de Barcelona el 1968, està sotmesa una vegada més a la incertesa del moment. Per això fa un clam a les institucions perquè repensin si volen mantenir el llegat que la generositat de Joan Miró els va deixar. Per voluntat de Joan Miró, la Fundació de Montjuïc és una institució privada sense ànim de lucre i vocació pública. El seu pressupost anual (7,5 milions d'euros el 2020) depèn en més d'un 70% dels seus propis recursos: venda d'entrades, llibreries, lloguer d'espais... D'aquí a finals d'any calculen que hauran deixat d'ingressar 3,4 milions. Demanen que les administracions públiques assumeixin el cost de la conservació i preservació tant de la col·lecció com de l'edifici construït per l'artista amb l'arquitecte Josep Lluís Sert. Parlen de 3,3 milions d'euros, que és el cost anual que destina el centre únicament en salvaguardar el seu patrimoni. En el conveni signat entre Joan Miró i l'Ajuntament de Barcelona el 1972, pel qual la ciutat feia la cessió per un període de 50 anys dels terrenys de Montjuïc i es comprometia a aportar 15.000.000 de pessetes per a la construcció de l'edifici (els altres 15.000.000 van anar a càrrec de la Fundació) s'especificava que el consistori assumiria les despeses de conservació, reparació i millora de l'edifici. No s'hi deia res però de les despeses derivades de la preservació de la col·lecció donada per l'artista (la totalitat de la seva obra gràfica i algunes pintures), a la qual més tard s'incorporaria altres obres de pes, a més de l'arxiu i la biblioteca personal. L'any passat van pujar a la
Fundació Miró prop de 365.000 visitants, un 3% més que l'any anterior, però el 76,4% van ser estrangers. Entre el 2011 i el 2018, un dèficit acumulat de 450.000 milions, va obligar la Fundació Miró a acomiadar set empleats. Anteriorment, el 1989, va haver de vendre en subhasta, unes 350 peces del seu fons. La història, ara pel coronavirus, es repeteix.

[dimarts, 09.06.20]
Els XXII Premis de la Crítica de les Arts Escèniques se celebren per primera vegada en línia via YouTube després de la suspensió presencial que es va haver de fer sisplau per força a causa de la crisi del coronavirus
Els XXII Premis de la Crítica d’Arts Escèniques se celebraran per primera vegada en línea. La gala s’emetrà a través de Youtube (15 juny, 19:00h) i estarà presentada, com és habitual, pels periodistes culturals Anna Pérez i Pagés i Toni Puntí. A més, inclourà dues actuacions musicals de la polifacètica Glòria Ribera («Versiones parciales de mi vida y mi gloria») així com la participació de les companyies guanyadores i dels diferents membres dels jurats, a més dels premis honorífics que ja es coneixen anticipadament (Hermann Bonnín, l'Antic Teatre i el Projecte Vaca). La gala arriba mesos després de la suspensió de l’esdeveniment presencial, que inicialment era previst per al 23 de març a La Villarroel, a causa de la crisi del coronavirus. Amb aquest nou format, enregistrat i editat durant el mes de maig a través de videoconferències
[vegeu clip promocional], es donaran a conéixer tant les candidatures guanyadores en les 35 categories establertes enguany pels jurats de Teatre, Dansa, Familiar, Arts de carrer i Novaveu [vegeu aquí el llistat íntegre]. S’hi inclouen els premis especials honorífics a Herman Bonnín, l’Antic Teatre, el Festival Deltebre Dansa i Projecte Vaca. Aquesta última associació rebrà el primer guardó honorífic «Maria José Ragué», que destacarà anualment una contribució feta des del món de les arts escèniques a les reivindicacions feministes.

[dilluns, 08.06.20]
Es prepara la segona fase del projecte de restauració del Castell d'Escornalbou per destinar el recinte a usos culturals
Aquesta segona fase consisteix en la restauració dels principals edificis que integren el conjunt monumental del Castell Monestir d’Escornalbou. Les feines es dividiran en dos trams. En primer terme, s’intervindrà a la residència, on s’executaran reformes a la planta noble, les golfes i la coberta, i es prepararà la planta baixa per acollir aules i serveis culturals. I també en l’arranjament de l’edifici destinat a lavabos i a cafeteria, l’Ermita de Les Tres Verges i l’accés al castell monestir. En una altra etapa d'aquesta segona fase, es realitzarà la consolidació estructural de l’església i les torres del castell, es millorarà l’accessibilitat a la residència d'Eduard Toda —on també es rehabilitarà la planta primera com a oficina de gestió cultural—, es millorarà el pas cap al Camí dels Frares, es restaurarà l’Ermita de Santa Bàrbara —el punt més alt de tot el recinte del Castell— i s’actuarà a l’àrea d’acollida del Castell Monestir d’Escornalbou. Aquesta segona fase representa, segons dades de la Diputació de Tarragona, copropietària del Castell juntament amb la Generalitat de Catalunya, una inversió de 2,9 milions d’euros, finançada en part per fons estatals. Després de la pujada de l’aigua potable des de l’Argentera, el juny del 2019, la segona fase s'encamina a consolidar aquest
bé públic del Baix Camp. Es treballarà també en aspectes exteriors com la seguretat del mur del Camí dels Frares i la Font del Sarraí, així com en el paviment principal d’accés al Castell, que és necessari per poder fer abans d'iniciar les obres tot el trasllat de béns mobles de l’interior. Es tracta d'un conjunt de 4.700 peces, entre ceràmica decorada, un piano de cua d’estil alfonsí, armes i armadures, escultures, rellotges de paret, tèxtils o pintures, figures en forma de monjo, peces d’orfebreria saboneres, col·leccions de ciències, sofàs, radiadors, biombos, relleus, portes o peces de taxidèrmia. Les peces han estat inventariades i etiquetades, amb la finalitat de preservar-les mentre durin els treballs al castell. Provisionalment es traslladaran a un espai de magatzem que la Diputació té al Passeig de la Boca de la Mina de Reus, precisament també en procés de rehabilitació. Aquest trasllat es calcula que té un cost d'uns 75.000 euros. Més endavant es pensa encara en una tercera i última fase que consisteix en el projecte de restauració del recinte, de moment amb un cost d'1,3 milions i comprèn la museïtzació del castell monestir amb aplicació de noves tecnologies, projeccions audiovisuals de gran format, aules culturals i d’interpretació forestal. També abasta la instal·lació d’un restaurant, la posada en valor del patrimoni miner i la creació d’una zona recreativa.

[diumenge, 07.06.20]
Es reactiva el programa Música al Carrer a Ciutat Vella impulsat per Cultura Viva i l'Institut de Cultura de Barcelona amb una prova pilot dissenyada per iniciar la desescalada
Durant dues setmanes, músics que formen part del projecte podran tocar en vuit punts situats als carrers de de Ciutat Vella. A partir d'ara es començarà a aplicar a alguns punts de Ciutat Vella el desconfinament progressiu del programa «Música al carrer», un projecte integrat a Cultura Viva. L'objectiu és poder recuperar l'activitat cultural als carrers de la ciutat i donar sortida als artistes, tot i el complex marc de la desescalada. Les actuacions es faran en condicions excepcionals com ara marques a terra per limitar l'espai del públic, tanques per garantir la distància física i protegir el músic, que haurà de tocar en solitari. Hi haurà coordinadors a cada punt que vetllaran per evitar l'aglomeració d'espectadors (amb un màxim de 10 simultanis) i els punts que s'han seleccionat són els més adequats per evitar l’acumulació de públic i poder garantir la distància. Tot plegat amb l'aprovació de protecció civil i per garantir la seguretat tant dels músics com del públic. Un cop passades les dues setmanes de prova pilot de
«Música al carrer», i si el context ho permet, es revisarà el projecte i si és possible es plantejaran nous passos com recuperar els 18 punts que ja hi havia al centre de la ciutat, regular espais fora de Ciutat Vella o la revisió de les mesures de seguretat. Sempre d'acord amb les indicacions de Salut i de Protecció Civil. En la primera prova pilot, hi haurà actuacions a la plaça Catalunya, l'Avinguda de la Catedral, la Plaça Nova, el carrer de la Tapineria, la plaça de Ramon Berenguer el Gran, la plaça de Santa Caterina a l'Avinguda Francesc Cambó i l’Arc de Triomf. A cada punt s'hi permeten 32 hores setmanals de música amb un horari que entre setmana serà de cinc de la tarda a nou del vespre i els caps de setmana de dotze a dues del migdia i de cinc de la tarda a nou del vespre.

[dissabte, 06.06.20]
Els veterans compositors John Williams i Ennio Morricone han estat distingits ex aequo amb un dels premis Princesa d'Astúries de les Arts per la seva aportació històrica a la música de cinema
John Williams i Ennio Morricone són considerats els dos mestres vius més importants de la música de cinema, autors d'algunes de les bandes sonores més importats de la història i responsables en bona part de l'èxit artístic i popular de pel·lícules com «E.T. l'extraterrestre», «Hi havia una vegada a Amèrica», «La guerra de les galàxies», «El bo, el lleig i el dolent», «A la recerca de l'arca perduda» i «Cinema Paradiso». Des que el 2011 va ser premiat el director d'orquestra italià Ricardo Mutti que el Princesa d'Astúries de les Arts no distingia creadors de l'àmbit musical. En el passat el van rebre també Bob Dylan, Paco de Lucía, Barbara Hendricks, Joaquín Rodrigo i Jesús López Cobos. El jurat ha justificat el premi als dos compositors per haver enriquit amb el seu talent centenars de pel·lícules i ha subratllat com a vincle comú la seva enlluernadora capacitat per traspassar gèneres i fronteres. El veredicte també elogia el seu domini absolut de la composició i la narrativa, entrelligant emoció, tensió i liricisme al servei de les imatges cinematogràfiques, i la capacitat de les seves creacions per transcendir i "sostenir-se per elles mateixes com a magnífiques obres simfòniques que es troben en el repertori habitual de les grans orquestres.
Ennio Morricone ha sigut nominat set vegades a l'Oscar i n'ha guanyat dos, el primer honorífic i el segon amb regust d'homenatge. John Williams n'ha guanyat cinc i amb 52 nominacions és la segona persona més nominada de la història dels premis de Hollywood, només superat per Walt Disney. Els dos estan íntimament lligats a la memòria cinematogràfica més celèbre de la segona meitat del segle XX.

[divendres, 05.06.20]
Els festivals literaris de novel·la negra convoquen el nou premi «Paco Camarasa» en homenatge a qui va ser llibreter, impulsor i divulgador del gènere per destacar la millor novel·la de l'any per a autors menors de 45 anys o novells de qualsevol edat
Els festivals literaris de “Semana Negra de Gijón”, “BCNegra”, “Getafe Negro”, “Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca”, “Pamplona Negra”, “Valencia Negra”, “Las Casas Ahorcadas de Cuenca”, “Aragón Negro” i “Granada Noir” han acordat convocar el premi «Paco Camarasa» en homenatge a qui va ser llibreter de la desapareguda llibreria del Poblenou, Negra y Criminal, espai de referència per a tots els lectors del gènere, que va ser durant 12 anys comissari del festival BCNegra. En la figura de Paco Camarasa els comissaris dels diferents festivals han volgut retre homenatge, no sols a la figura del
llibreter com a prescriptor, divulgador, coneixedor i descobridor de nous talents, en uns moments difícils per les llibreries, sinó també ajudar, en la mesura del possible, a donar visibilitat a novel·les de qualitat dins del gènere, i el compromís amb la tasca de difusió cultural en homenatge al sector del llibre en el seu conjunt: autors, editors, distribuïdors i, per suposat, llibreters. L’obra guanyadora serà per a autor o autora de la millor novel·la negra publicada de l’any menor de 45 anys o major d’aquesta edat si és la seva primera novel·la negra publicada. El guardó tindrà caràcter anual, i serà fallat el dia 15 del mes de desembre. L’entrega consistirà en un trofeu, a més de la presència de l’autor o autora en els nou festivals atorgants del premi per promocionar i divulgar la seva obra. Les bases completes del premi es publicaran després de l’estiu.

[dijous, 04.06.20]
Un espectacle de dansa i un passeig virtual per Brussel·les a més de l'estrena de dos videoclips són tres de les iniciatives per commemorar el 50è aniversari de la mort de Josep Carner
Com en tantes altres iniciatives, s'ha optat pel suport virtual davant la impossibilitat de realitzar per la pandèmia del coronavirus una actuació presencial al cementiri de Montjuïc, on està enterrat el poeta Josep Carner, mort el 4 de juny del 1970 a Brussel·les (Bèlgica), on residia exiliat des de feia anys. En l'acte es combinen els parlaments institucionals i fragments musicals a càrrec del violoncel·lista Pau Codina, amb la lectura de poemes de l'intel·lectual català per part de la rapsoda Elena Tarrats i del comissari de l'Any Carner, Jaume Coll Llinàs. Un altre dels actes programats és una passejada poètica per la Brussel·les de Carner, organitzat pel Casal Català d'aquesta ciutat i l'estrena del videoclip «Els domicilis de Carner», amb música de Robert Gerhard, al canal YouTube del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el mateix canal, s'estrena un espectacle inèdit de dansa inspirat en l'obra del poeta, creat expressament per l'Esbart Ciutat Comtal, inspirat en el poema «Vida i miracles d'una ginestera», recitat per Antoni Serés, promogut per la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Considerat una figura cabdal de la literatura catalana del segle XX, Josep Carner va ser un renovador de la poesia, la llengua i la prosa.
Els actes de l'Any Carner durant el 2020 es coordinen amb el projecte «Música i exili», amb accions destinades a divulgar el llegat cultural, cívic i social de persones que van patir l'exili com el mateix escriptor.

[dimecres, 03.06.20]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2020 amb 21.320.893 visitants que han fet 44.851.412 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2020, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2020, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 21.320.893 visitants i 44.851.412 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.384,6 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 17 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 16.193 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimarts, 02.06.20]
El Pinotxo de Carlo Collodi dirigit per Matteo Garrone amb Roberto Benigni com a Geppetto és una de les confirmacions de la programació que el BCN Film Fest que renuncia a l'opció virtual ha anunciat
El primer festival no virtual de la desescalada tindrà lloc del 25 de juny al 2 de juliol als Cinemes Verdi. L'adaptació del conte de Carlo Collodi participarà en una secció oficial que comptarà amb un bon grapat de biòpics: del general i polític Charles de Gaulle, del coreògraf Merce Cunningham, de la cantant australiana Helen Reddy i de la científica Madame Curie, aquest últim dirigit per Marjane Satrapi. El BCN Film Fest continua apostant per les adaptacions literàries com un dels seus trets distintius, amb títols com «Cuando Hitler robó el conejo rosa» (adaptació del clàssic juvenil de Judith Kerr) i «Quisiera que alguien me esperara en algún lugar», que porta al cinema un popular recull de contes de l'escriptora i periodista francesa Anna Gavalda. L'únic film català del BCN Film Fest de la competició serà el documental «Maragall i la Lluna», que evoca l'època en què Pasqual Maragall es va instal·lar a la casa de la Lluna, aleshores una nena de vuit anys, per conèixer millor la realitat del barri de Roquetes, al districte barceloní de Nou Barris. Fora de competició, el documental «Centoventi contro Novecento» recorda el partit de futbol que van jugar els equips de rodatge de dos clàssics del cinema italià: el «Novecento» de Bernardo Bertolucci i «Salo i els 120 dies de Sodoma» de Pier Paolo Pasolini. «Libreros de Nova York», un altre documental, es capbussa en el món de les llibreries novaiorqueses de col·leccionista especialitzades en incunables. Cinema amb Gràcia, la secció de comèdia del
BCN Film Fest, projectarà, entre d'altres, el retrat sobre el Tunis posterior a la caiguda de Ben Ali Arab blues («Un divan à Tunis»); la nova comèdia musical del director de Full Monty, Peter Cattaneo («Que suene la música»); el premi del públic del South by Southwest, «La família que tu eliges», amb Shia LaBeauf i Dakota Johnson, i el drama El glorioso caos de la vida, sobre una adolescent malalta de càncer enamorada d'un petit traficant.

[dilluns, 01.06.20]
El MNAC Museu Nacional d'Art de Catalunya obrirà el 10 de juny amb nous horaris i un autobús llançadora gratuït els caps de setmana des de la Plaça d’Espanya
L’equip del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) treballa per adequar tots els espais i instal·lacions, prop de 50.000 m2, i obrir el dia 10 de juny amb les màximes condicions de seguretat i confort. L’objectiu de les diferents actuacions que s’estan realitzant, com estan fent altres museus, és proporcionar al públic una visita segura i alhora mantenir la sensació de benestar i confort a la que està habituat i guanyar accessibilitat. Els horaris de la nova etapa després de la crisi del coronavirus seràn de dimecres a diumenge de 10:00 h a 20:00 h fins al 30 de setembre. Els divendres, dissabtes i diumenges es posarà a disposició dels visitants un autobús llançadora gratuït que connectarà el museu amb la Plaça d’Espanya, amb una freqüència de pas de 20 minuts, dins de l’horari del museu. Durant tot l’estiu el museu oferirà als visitants una entrada 2x1, a més dels descomptes i les franges d’horaris gratuïts dels que disposa habitualment, els dissabtes a la tarda i els primers diumenges de cada mes durant tot el dia.
El MNAC està implementant totes les mesures higièniques i sanitàries establertes per les autoritats amb l’objectiu de gaudir d’una visita segura, sense perdre sensació de confort i guanyant accessibilitat. L’aforament màxim s’ha reduït a un 30%, tot i així permet que fins a 800 persones estiguin simultàniament dins el museu sense problemes d’espai. Es potenciarà l’adquisició d’entrades en línia, una nova senyalització indicarà els itineraris recomanats així com les distàncies i els aforaments i hi haurà una visita guiada amb àudios, que es podran escoltar al telèfon mòbil, en substitució de l’audioguia. S’extremen les mesures d’higiene i el personal de neteja i seguretat ha rebut formació específica. La freqüència de neteja i desinfecció dels espais d’ús comú i dels objectes que estan en contacte amb els visitants s’intensificarà. La ventilació funcionará durant 24 hores en tots els espais de l’edifici. Les sales on s’exposen obres d’art estan dotades amb filtres d’alta eficiència mentre que als espais no expositius s’augmentarà la renovació de l’aire exterior el màxim possible. Així mateix, hi haurà barreres físiques als punts d’informació i venda, catifes desinfectants,150 dosificadors d’hidroalcohol i mascaretes a disposició de qui ho necessiti.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció