BITS MES JUNY

[dimarts, 25.06.19]
Dones artesanes mexicanes fan ús del dret de propietat intel·lectual i denuncien la marca novaiorquesa Carolina Herrera per apropiació cultural de la iconografia autòctona
Les artesanes del municipi de Tenango de Doria, de l'estat d'Hidalgo, a Mèxic, acusen la marca de moda novaiorquesa d'apropiar-se de la iconografia autòctona en els dissenys de la seva última col·lecció. Carolina Herrera ha presentat la seva nova col·lecció, Resort 2020 i ha utilitzat estampats molt similars als que es fan servir en diferents localitats mexicanes com la que ha propiciat l'acusació. El govern mexicà ha demanat explicacions per l'ús d'aquests elements de disseny. El veïnat de Tenango de Doria s'ha afegit a la polèmica i considera la usurpació de Carolina Herrea és un atac a la seva cultura i d'especulació perquè els vestits dissenyats s'estan venent per milers de dòlars. La ministra de Cultura de Mèxic ha demanat explicacions a la marca per l'ús d'aquests dissenys i els ha preguntat si les comunitats locals rebrien beneficis per les vendes dels productes. Tot parteix del fet que el director creatiu de
Carolina Herrera ha utilitzat la figura de diferents ocells i galls encoltats d'arbres i fulles que caracteritzen la tècnica del brodat Tenango. Els dissenys, segons el creatiu, fan un homenatge a la riquesa de la cultura mexicana i l'artesania del país. Fa quatre anys, una altra comunitat mexicana indígena va acusar la dissenyadora francesa Isabel Marant d'apropiar-se del disseny de la comunitat Tlahuitoltepec, que té 600 anys d'antiguitat. Ara, els líders mexicans volen endurir la llei de propietat intel·lectual per protegir els dissenys tradicionals i per castigar el que qualifiquen de plagi que pateixen diferents pobles indígenes.

[dilluns, 24.06.19]
El segon dividend digital que obliga a resintonitzar de nou la Televisió Digital Terrestre (TDT) per possibilitar el desplegament del 5G s'haurà de fer abans del juny del 2020
El Govern espanyol destinarà 150 milions d'euros per compensar les comunitats de propietaris que es vegin afectades pels canvis que s'hauran de realitzar en les antenes de televisió a causa del segon dividend digital, que obliga a resintonitzar de nou la Televisió Digital Terrestre (TDT) per alliberar espectre que ocupa i així possibilitar el desplegament del 5G. El procés d'alliberament de la banda 694-790 MHz (banda 700 MHz), on està allotjada ara la TDT, haurà de finalitzar abans del 30 de juny de 2020, segons el calendari establert per la Unió Europea. El canvi de freqüències de la TDT implicarà en els propers mesos una adaptació de les instal·lacions de recepció en la major part del territori, com va passar el 2015 amb el procés d'alliberament de la banda de 800 MHz, el primer dividend digital. Quedaran excloses d'aquesta adaptació dels habitatges individuals, on únicament s'hauran resintonitzar els televisors. El nou
Pla tècnic de la TDT identifica els canals radioelèctrics utilitzats actualment per la televisió i els substitueix per uns nous canals radioelèctrics en una banda inferior (470-694 MHz). Així mateix, manté sense canvis l'actual oferta de canals de TDT. Així, cada múltiple digital, qualsevol que sigui el seu àmbit de cobertura, tindrà capacitat per integrar fins a quatre canals de televisió en alta definició. Així mateix, estableix també el procediment tècnic per procedir a l'esmentat transvasament de canals, així com les condicions per a la seva continuïtat, i inclou les especificacions tècniques de les emissions de TDT en alta definició (HD) i ultra alta definició (UHD o 4K).

[diumenge, 23.06.19]
La primera minisèrie àrab de Netflix és rebuda amb el rebuig de la societat i acusada d'immoral i obscena perquè mostra adolescents fent-se petons i bevent alcohol en festes
Amb l'antic tresor de Petra de rerefons, un grup d'adolescents jordans es reuneixen al voltant d'una foguera, beuen alcohol, es fan petons i escolten música a tot volum. Aquesta és una de les escenes de la primera sèrie àrab de Netflix, «Jinn», que ha encès una forta polèmica. La minisèrie relata la vida d'uns estudiants de secundària amb pinzellades de ciència-ficció. La quotidianitat d'un institut d'Aman, la capital de Jordània, es veu sacsejada per l'aparició d'uns esperits malignes, els jinn, invocats a les antigues ruïnes de Petra. El motiu de la discòrdia són algunes escenes i parts de l'argument. Un exemple és que la protagonista es fa petons amb dos nois diferents. S'hi ha de sumar l'ús d'un llenguatge considerat obscè o escenes on es mostra els adolescents bevent alcohol i fumant marihuana. El president de l'Associació d'Artistes de Jordània diu que la sèrie entra en conflicte amb els valors, els costums i les tradicions de la gent i destaca el compromís de l'associació amb la llibertat d'expressió, però considera que la llibertat ha de tenir els seus límits. La Comissió Reial del Cinema de Jordània ha publicat un comunicat en àrab i en anglès per defensar el seu paper en la producció. Defensa el seu convenciment per motivar la producció local i recorda que
«Jinn» és una sèrie de ficció i no un documental. Per altra banda, les principals autoritats religioses del país també l'han condemnada i el Gran Mufti ha condemnat la sèrie en una declaració oficial. Malgrat això, Netflix mantindrà la minisèrie a la plataforma i denuncia la intimidació i l'assetjament que estan patint els intèrprets i ha defensat els principis de diversitat i d'inclusió.

[dissabte, 22.06.19]
Es troba una carta inèdita que informa que Cristòfor Colom ha tornat amb èxit de les Índies i un segon document que parla del repartiment de territoris «descoberts» entre Castella i Portugal
El 3 d'agost del 1492 Cristòfor Colom va sortir del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb destinació a les Índies, un viatge del qual va tornar amb èxit, com s'informa en una carta inèdita que, més de cinc segles després, s'ha localitzat a l'
Arxiu Històric de la Noblesa de Toledo, especialitzat en la conservació i recollida de fons nobiliaris. La missiva anava acompanyada d'un segon document que aborda la necessitat d'entesa entre els regnes de Castella i Portugal per aconseguir el control dels territoris descoberts. Es tracta de dues cartes de caràcter diplomàtic, escrites en portuguès i dirigides pel rei Joan II de Portugal a Ferran el Catòlic. En la primera, el monarca lusità informa «sobre la venyda del almyrante de les Yndias» després de l'arribada de Colom a Lisboa. Els experts asseguren que són documents originals i inèdits que fins ara es desconeixia que existissin perquè no estaven enregistrats als inventaris. Les dues cartes es poden considerar l'inici de les relacions diplomàtiques entre Portugal i Castella que acabarien repartint-se les zones de navegació i conquesta de l'Atlàntic i l'anomenat Nou Món.

[divendres, 21.06.19]
El ministeri de Cultura espanyol ha anunciat que estudiaria totes les vies legals per assegurar el correcte funcionament de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE)
Després que l'Audiència Nacional espanyola hagi desestimat la petició d'intervenir-hi, el ministeri de Cultura espanyol ha anunciat que estudiaria totes les vies legals així com la possibilitat d'acudir a instàncies judicials per assegurar el correcte funcionament de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). L'Audiència Nacional considera que no és competent per resoldre aquesta matèria. Per tant, el ministeri de Cultura assegura en un comunicat que estudiarà altres instàncies judicials si els problemes no es resolen com més aviat millor. També explorarà totes les vies que la llei estableix per garantir el correcte funcionament del seu deure de supervisió sobre l'activitat de les entitats de gestió col·lectiva. Des del 15 de juliol del 2018, els estatuts de la
SGAE no s'ajusten a la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI). El 27 de setembre del mateix any el ministeri va avisar l'entitat sobre els incompliments legals detectats que no es van corregir i que van motivar la petició d'intervenció temporal de la SGAE a l'Audiència Nacional el 15 de febrer del 2019. El ministeri de Cultura assegura que l'advertència continua en vigor i aplicable, i la seva finalitat és trobar la solució de tres temes concrets: l'aprovació d'estatuts, la constitució de la junta directiva a través d'un procediment que respecti tots els drets dels socis i una gestió dels drets de propietat intel·lectual que s'ajusti a la llei.

[dijous, 20.06.19]
El projecte Life Tritó Montseny ha alliberat a la natura 136 exemplars adults de tritó del Montseny criats en captivitat al Centre de Fauna de Torreferrussa
L’objectiu d'aquest projecte és promoure la recuperació d’aquesta espècie endèmica en perill crític d’extinció. Per això, des del 2007 es treballa per a la reproducció de l'espècie. Així, s’han habilitat instal·lacions de cria en captivitat als centres de fauna de la Generalitat de Catalunya a Torreferrussa i Pont de Suert, i també al zoo de Barcelona. Des de l’any 2017, el zoo de Chester es va unir al programa de cria en captivitat del tritó del Montseny. Entre els quatre centres, cada any s’aconsegueix de mitjana el naixement de prop de 400 exemplars. Els 136 exemplars que ara s’han alliberat gràcies al projecte
Life Tritó Montseny són adults nascuts a Torreferrussa abans del 2016. Durant aquest temps, han estat alimentats i criats en aquaris que tenen unes condicions ambientals similars a les que es trobaran a la natura, per garantir, així, l’èxit de la seva adaptació. Precisament, les especificitats en quant a tipus d’hàbitat, temperatura i qualitat de l’aigua necessàries per a la seva supervivència el fan especialment vulnerable davant el canvi climàtic. Per això és clau mantenir un estoc de tritons en captivitat que garanteixi la conservació de l’espècie. Per fer possible un seguiment dels tritons alliberats, s’han marcat de manera individualitzada amb elastòmers (marques de color). Entre els anys 2010 i 2015, s’han dut a terme diversos alliberaments de tritons del Montseny. Fruit d’aquestes accions, s’ha aconseguit una nova població viable de l’espècie en un torrent on no hi era present. Aquests exemplars presenten, a més, una elevada supervivència (gairebé el 20%) i s’ha constatat la seva reproducció un cop alliberats.

[dimecres, 19.06.19]
Un inversor egipci projecta aixecar una gran piràmide de vidre a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs perquè faci les funcions d'un centre per la pau
L'empresari egipci Mohamed Aly, president del Grup Amlaak, ha presentat un projecte per construir la que seria la quarta piràmide del Mediterrani, que aniria integrada en el conjunt de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Segons els responsables del projecte, que s'ubicaria en l'última gran extensió de sòl sense edificar de l'àrea metropolitana, la idea seria fusionar el patrimoni industrial barceloní amb un símbol renovat de l'època faraònica d'Egipte per crear una gran universitat del Mediterrani, un museu mundial dedicat al personal de pau de l'ONU, així com oficines de seguiment de les missions de pau europees que estan en actiu a l'Àfrica. El projecte, que s'ubicaria en una extensió de 200.000 m2, tindria un valor de compra d'entre 700 i 800 milions d'euros i està inspirat en la gran biblioteca d'Alexandria i en la creació de la ciutat internacional universitària de París del 1923. A més, ja s'han tingut contactes amb
PRIMA (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area) i altres universitats, així com entitats per la pau a Catalunya. El complex de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs actualment és propietat d'Endesa i Metrovacesa i, segons els promotors del projecte faraònic, encara no s'ha tingut cap reunió prèvia amb ells.

[dimarts, 18.06.19]
La casa de subhastes Sotheby's es ven al magnat de les telecomunicacions Patrick Drahi per 3.300 milions d'euros
El multimilionari Patrick Drahi, fundador del grup de telecomunicacions Altice, ha acordat la compra de la casa de subhastes Sotheby's per 3.700 milions de dòlars (3.300 milions d'euros). Aquesta adquisició permetrà al col·leccionista d'art Drahi sumar-se al multimilionari francès François Pinault al cim del món de l'art, ja que el hòlding financer de Pinault, Artemis, posseeix una participació majoritària en el rival de Sotheby's, Christie's. A més, la compra suposarà el retorn de
Sotheby's a la propietat privada després de 31 anys cotitzant a la borsa de Nova York. Patrick Drahi ha manifestat que els seus principals negocis de telecomunicacions i mitjans de comunicació seran la seva prioritat i no vendrà cap participació en el seu negoci d'Altice Europe NV per finançar la seva adquisició de la casa de subhastes Sotheby's. Per la seva banda, el president executiu de Sotheby's, Tad Smith, ha assenyalat que aquesta adquisició oferirà a Sotheby's l'oportunitat d'accelerar el reeixit programa d'iniciatives de creixement dels últims anys en un entorn privat més flexible.

[dilluns, 17.06.19]
L'evolució del món obrer dels últims cent anys es reviu amb un espectacle crític i musical al Teatre Lliure de Gràcia creat i dirigit per Alberto San Juan
Del 1909 al 2019 han passat més de cent anys. Un segle convuls que la ficció històrica creada pel dramaturg, director i actor Alberto de San Juan retrata amb un seguit d'escenes breus en les quals pren protagonisme progressivament la parella formada per Pilar i Luis, que alternen la multitud de personatges i salten de generació en generació, des de l'afany d'alfabetització a l'Escola Moderna creada per Francesc Ferrer i Guàrdia fins a tocar de l'actualitat quan, en un miratge diabòlic i incendiari, els grans imperis espanyols sembla que s'ensorrin
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Alberto de San Juan projecta una mirada tan crítica com lúdica i irònica al passat per entendre el present i qui sap si per predir el futur. Com en anteriors espectacles seus («El Rey», «Recortes», «Autorretrato de un joven capitalista español» o «Ruz-Bárcenas»), tant els botxins com les víctimes són tractats amb afecte, com si formessin part d'un inevitable patrimoni col·lectiu emmarcat en un quadre musical amb peces originals de Santiago Auserón que, durant una hora i mitja, es va deconstruint.

[diumenge, 16.06.19]
Mor el prolífic director de cinema, teatre, òpera i escenògraf italià Franco Zeffirelli als 96 anys
El director de cinema i escenògraf Franco Zeffirelli ha mort aquest dissabte als 96 anys. Es tracta d'una gran figura de la cultura italiana que va obtenir prestigi internacional a partir dels anys 60 amb pel·lícules com «Romeo i Julieta» o «El campió». Era un gran apassionat dels clàssics de la literatura i de l'òpera, que va dirigir en grans teatres. Bona part de la seva filmografia són les versions per a cinema d'òperes com «Otello», «La Bohème» o «Callas Forever», l'homenatge cinematogràfic a la diva, de qui va ser amic. Director, guionista, productor,
Franco Zeffirelli va realitzar una vintena de llargmetratges en tota la seva carrera. Se'l considera precursor del cinema d'estètica, gènere que va estudiar amb el seu mestre Luchino Visconti. Va començar a fer cinema als anys cinquanta treballant d'ajudant de direcció amb Rossellini, Visconti o De Sica, tot i que no va guanyar fama mundial fins als seixanta, arran de la pel·lícula «L'amansiment de la fúria», del 1967, amb Richard Burton i Elizabeth Taylor. El seu següent film, «Romeu i Julieta», va rebre una nominació als Oscars el 1968. Aquesta adaptació de l'obra de Shakespeare és la seva pel·lícula més coneguda. Del mateix autor anglès, també va portar al cinema «Hamlet», el 1992, amb Mel Gibson i Glenn Close, i la ja esmentada «L'amansiment de la fúria». Aquesta lleialtat per Shakespeare va fer que se li reconegués el títol de Sir al Regne Unit, l'any 2004. Pel que fa a l'òpera, va dirigir la producció de «Tosca» a la Royal Opera House de Londres amb Maria Callas el 1964 i «La Bohème» i «Turandot» a la Metropolitan Opera House de Nova York. De fet, la seva amistat amb la diva grega el va portar a dirigir la pel·lícula «Callas Forever» el 2002, amb Jeremy Irons que interpretava un alter ego de Zeffirelli. Home polifacètic, també va ser polític. Zeffirelli era senador vitalici pel partit Forza Italia de Silvio Berlusconi, des del 1996, una contradicció comparat amb el seu bagatge cultural.

[dissabte, 15.06.19]
L'espectacle d'homenatge als cinquanta anys de La Trinca que recupera el disc més conegut del trio de Canet «Festa Major» s'estrenarà el 30 de juny a l'Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí
El director musical de l'espectacle serà Joan Díaz, mentre que els encarregats de portar al segle XXI el disc més emblemàtic «Festa Major» de Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual seran Cesk Freixas, Guillem Roma, Ju, Mareta Bufona (Marc Bala i Llorenç Orriols), Senyor Oca i Jordi Molina. L'espectacle «Festa Major XXI» és una coproducció de l'Espai Ter, Seed Music i el Grup Enderrock, que n'editarà un disc que es podrà comprar amb el número de juliol de la revista «Enderrock». El disc «Festa Major» va aparèixer el 1970 i el tema homònim i també el «Passi-ho bé» han perdurat com els més emblemàtics. A l'espectacle «Festa Major XXI» també hi participaran Nico Mellon al baix, Quim Castelló a la bateria, Paula Vegas als teclats i Maria Cruz al saxo, entre d'altres. La commemoració del 50è aniversari de
La Trinca arriba el mateix any en què els membres del grup han rebut el premi Enderrock d'honor i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

[divendres, 14.06.19]
El mNACTEC incorpora el fons bibliogràfic Gràcia Dorel-Ferré integrat per més de 300 llibres i especialitzat en patrimoni industrial
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha incorporat al seu Centre de Documentació Jordi Nadal el Fons Gràcia Dorel-Ferré, un conjunt bibliogràfic format per 332 volums de monografies d’una historiadora que ha centrat la seva recerca en el patrimoni industrial de França i Europa. Aquest nou fons és una font d’informació valuosa per ampliar la bibliografia del mNACTEC en relació a aquest àmbit. La col·lecció de llibres estan emmarcats geogràficament a França i Europa de forma majoritària, i dedicats a diversos camps d’estudi dins del patrimoni industrial: visió econòmica de la industrialització, patrimoni industrial en general, arquitectura industrial, habitatge obrer, i segments concrets de la indústria com salnitre, tabac, pous de gel, mineria, agroalimentari i tèxtil, entre d’altres. La incorporació del fons ha estat possible gràcies a la donació de la mateixa
Gràcia Dorel-Ferré al mNACTEC, museu amb el qual ha col·laborat en moltes ocasions com a investigadora experta en patrimoni industrial, amb la publicació de llibres i articles o l’organització de jornades. Recentment ha col·laborat amb el mNACTEC en l'organització del Congrés internacional «Pobles obrers i ciutats fàbrica», celebrat a Terrassa l'octubre de 2018. Gràcia Dorel-Ferrçe (Esparreguera, 1943) és Doctora en Història i ha estat professora i investigadora a les universitats franceses de Reims, Paris 1 i Savoie Mont Blanc. És presidenta de l'APIC (Association pour le patrimoine industriel de Champagne-Ardennes).

[dijous, 13.06.19]
La vaca de Doctor Music Festival amaga la cua i cancel·la el Doctor Music Festival que s'havia traslladat des d'Escalarre al circuit de Montmeló
La reubicació del festival Doctor Music Festival al circuit de Montmeló ha provocat la cancel·lació de la pròxima edició del festival, que s'havia de celebrar a Escalarre (Valls d'Àneu) del 12 al 14 de juliol, segons informen els organitzadors en un comunicat. Segons el mateix comunicat, la reubicació no ha sigut ben rebuda pel públic i l"alt nombre de devolucions d'abonaments va suposar un cop duríssim per al festival: "El ritme de venda d'entrades per al nou emplaçament indica que no seria possible assolir la quantitat mínima requerida per oferir l'experiència que havíem somiat des de sempre". Els organitzadors del
Doctor Music Festival qualifiquen la decisió de l'Agència Catalana d'Aigua (ACA) que va provocar la reubicació del festival d'incomprensible i arbitrària i expliquen que les decisions burocràtiques han acabat amb gairebé de tres anys de feina molt intensa. Doctor Music Festival tornarà l'import dels abonaments i les entrades a partir del dia 21 de juny de manera automàtica i a través dels canals oficials de venda. Anteriorment ja s'havien cancel·lat algunes actuacions com la de The Bizzarre World of Frank Zappa o Chris Robinson Brotherhood. En el cas de la cancel·lació del Festival al circuit de Montmeló l'Agència Catalana de l'Aigua, que va informar desfavorablement sobre els prats d'Escalarre no comptava amb el «xàfec» que ha caigut sobre el ciment de Montmeló.

[dimecres, 12.06.19]
Van Gogh triomfa a Barcelona i l'exposició en una carpa al Port Vell prorroga fins a mitjan juliol després de rebre més de 125.000 visitants
L'exposició interactiva «Meet Vincent van Gogh», instal·lada en una carpa al Port Vell, prorroga la seva estada a Barcelona fins al 14 de juliol arran de l'èxit de públic, segons informen els organitzadors. Des de que va obrir les portes al març, l'exposició ha rebut més de 125.000 persones.
«Meet Vincent van Gogh» està organitzada pel museu de l'artista a Amsterdam i proposa un recorregut audiovisual que arrenca amb l'últim quadre de l'artista, «El camp de blat», i permet endinsar-se en quadres tan famosos com «El dormitori d'Arles» i tocar una reproducció en 3D d'«Els gira-sols». El recorregut de l'exposició dura 90 minuts i se segueix amb una audioguia. En el cas dels adults, el relat està estructurat amb algunes de les 900 cartes que Van Gogh va enviar al seu germà Theo. Barcelona ha estat la primera ciutat europea a acollir aquesta exposició. L'entrada val de 9 a 15 euros i està oberta cada dia de 10:00 a 21:30 h i els caps de setmana s'allarga fins a les 22.30 h.

[dimarts, 11.06.19]
El fons d'inversió Eliott Management compra la principal cadena de llibreries dels Estats Units per 683 milions de dòlars
Aquesta és la quantitat, uns 603 milions d’euros, que ha pagat el fons d’inversió Elliott Management Corporation per Barnes & Noble, la principal cadena de llibreries dels Estats Units. El fons és propietat del multimilionari nord-americà Paul Singer, important contribuent del Partit Republicà i tot un expert en comprar propietats amb dificultats per eixugar deutes. És el que ha passat amb
Barnes & Noble, una cadena de 627 llibreries assetjada econòmicament per la competència d’Amazon. En l’operació, Elliott Management, que també és el propietari del club de futbol A.C. Milan, ha pagat 6,50 dòlars per acció, la qual cosa equival a 476 milions en efectiu més el deute acumulat per l’empresa. Un cop feta pública la compra, les accions de Barnes & Noble han pujat un 30%. No és la primera vegada que Singer s’interessa per una cadena de llibreries. L’any passat va adquirir la britànica Waterstones.

[dilluns, 10.06.19]
L'actor i professor de música Héctor Lera és la veu de doblatge del personatge de l'ànec Donald que acaba de complir 85 anys des del seu debut el 9 de juny del 1934
Un professor de música que casualment va començar a imitar la veu de l'ànec mentre treballava en l'adaptació musical d'un anunci publicitari en un estudi de doblatge és qui encara avui posa veu al persoantge de l'ànec Donald, que ha complert 85 anys des del seu debut el 9 de juny del 1934 quan va aparèixer per primera vegada a la pantalla. El seu nom complet és Donald Fauntleroy. Té un Oscar i una estrella al passeig de la fama. Un ànec vestit de mariner, que mai porta pantalons, només quan es posa un banyador. Creat per Walt Disney, Donald va debutar com a secundari el 1934 en un curmetratge de la sèrie «Silly Symphonies». Tres anys més tard, el 1937, va protagonitzar el seu primer curt d'animació titulat «Don Donald». Tot en ell és peculiar, especialment, la seva veu. Gairebé incomprensible, però que ajuda a remarcar el seu caràcter una mica pocavergonya i rabiüt. L'actor nord-americà Clarence Nash va ser escollit pel mateix Walt Disney per interpretar-lo des del primer curtmetratge. Després de la seva mort, l'encarregat de fer-ho és Tony Anselmo, que va ser entrenat pel mateix Nash. Al voltant de
l'ànec Donald, també s'hi ha creat tot un univers. Com la seva estimada Daisy, els seus nebots o el seu adinerat oncle i la resta de personatge que durant més de vuit dècades l'han acompanyat en les seves aventures. És el personatge Disney que apareix a més llargmetratges d'animació: més de 200. I des del 1995 té un asteroide amb el seu nom, l'Asteroide 12410. L'any 2013 es van vendre 80 milions de còpies de les seves revistes, amb edicions locals en 16 països d'Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica.

[diumenge, 09.06.19]
L'actriu Ariadna Gil es posa en la pell de l'escriptora Marguerite Duras per relatar la seva història personal «Le douleur» en temps del nazisme
Els monòlegs els carrega el diable. Sembla que s'ha imposat entre el sector teatral el repte de sortir en solitari a l'escenari i demostrar la capacitat d'allò que els ha fet reconèixer com a intèrprets. Un dia o altre, un a un, cauen en la perillosa maroma del monòleg la majoria d'actors i actrius que han consolidat el seu paper gràcies a una trajectòria brillant relacionada amb muntatges en companyia. I arriba el dia del monòleg. Gairebé sempre per posar-se en la pell i enriquir la paraula de grans autors literaris: Stefan Zweig, per exemple, com ho està fent aquesta temporada l'actor Jordi Bosch al Teatre Romea; o Marguerite Duras, com ho fa també l'actriu Ariadna Gil al Teatre Nacional de Catalunya.
[Crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'escriptora Marguerite Duras (nom literari de Marguerite Germaine Marie Donnadie, nascuda a Ho Chi Minh —antigament Saigon—, Vietnam, el 1914 i morta a París el 1996) és un dels mites de les lletres i les arts franceses per la seva obra novel·lística, per la seva faceta teatral com a dramaturga, per la seva incursió en el guionatge i per la seva altra faceta de directora cinematogràfica.

[dissabte, 08.06.19]
La sèrie teatral «Dolors» deixa la porta oberta a convertir-se en una comèdia de durada convencional després de la marató de sis hores ininterrompudes al Teatre Lliure de Gràcia
I continua... Tercera i última tongada de la sèrie teatral «Dolors», amb els capítols 5 i 6. L'experiència, tant per als intèrprets com per als autors —i també per als espectadors— es pot considerar força positiva. Sobretot, esclar, per l'energia que hi han de dipositar els tres intèrprets, amb els constants canvis d'acció i, en aquesta última part, també de personatges secundaris (un metge, una infermera, una doctora...)
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] «Dolors» arriba al final amb la trama deixada en un punt ben àlgid després dels capítols 3 i 4. Però com passa en el tradicional "plantejament" (capítols 1 i 2), "nus" (capítols 3 i 4) i "desenllaç" (capítols 5 i 6), aquests dos últims esgoten la possibilitat d'obrir noves vies que deixessin la sèrie en un punt de fuga obert. Tancat i barrat, doncs. No hi haurà seqüela. Ep!, si l'audiència no ho demana!

[divendres, 07.06.19]
Una intervenció arqueològica a Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona posa al descobert dues inhumacions previsiblemet d'una fossa de persones represaliades de la Guerra Civil espanyola
En una intervenció arqueològica gestionada pel Servei d'Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona s’ha localitzat el que podria ser la primera fossa de la Guerra Civil espanyola a la ciutat de Barcelona. La troballa s’ha fet en decurs de les obres de construcció de dos edificis d’habitatges al número 10-20 del carrer de Ràfols, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Els treballs han permès confirmar l’existència d’una fossa en un dels talls d’un pou de fonamentació, i s’han pogut recuperar les restes òssies de dos individus adults cobertes amb calç viva. En un primer moment va semblar que aquest enterrament podria estar relacionat amb l’església del Sagrat Cor de Sarrià, possiblement una zona d’inhumacions per a morts per malalties infeccioses, degut a la presència de calç viva cobrint el finat. No obstant això, els treballs arqueològics revel·len que es tractaria de la inhumació de dos individus al voltant dels trenta anys en
una sola fossa de planta rectangular i coberts amb calç. Els individus estaven disposats un damunt de l’altre. El crani que està ben conservat té un orifici d’entrada d’una bala a l’os occipital. Alguns dels pocs objectes que s’han documentat a l’entorn de les inhumacions (cremallera, botó, sivelles...) fan pensar que es tractaria d’algunes de les primeres persones represaliades de la guerra civil espanyola a Barcelona.

[dijous, 06.06.19]
Elena Anaya, Cristoph Waltz i Sergi López integraran part del repartiment de la nova pel·lícula que Woody Allen rodarà a l'estiu a Sant Sebastià
També hi actuaran Louis Garrel, Gina Gershon, Sergi López i Wally Shawn. Mediapro Studio, productora de la pel·lícula juntament amb Gravier Productions, ha anunciat que el rodatge de la pel·lícula, la número 51 de la carrera de Woody Allen, es farà a Sant Sebastià del 10 de juliol al 23 d'agost. La producció, que encara no té títol oficial, és una comèdia romàntica amb final divertit que narra la història d'un matrimoni nord-americà que acudeix al Festival de Cinema de Sant Sebastià. La parella queda enamorada del certamen, així com de la bellesa i encant d'Espanya i la fantasia del món del cinema. Ella té un afer amb un brillant director de cinema francès i ell s'enamora d'una bella espanyola resident a la ciutat. Mediapro treballa amb
Woody Allen des de fa 14 anys i, amb questa, ha produït quatre pel·lícules seves, «Midnight in Paris», «Coneixeràs l'home dels teus somnis» i «Vicky Cristina Barcelona», films amb els quals ha aconseguit dos Oscars, entre altres reconeixements i guardons.

[dimecres, 05.06.19]
El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha finalitzat els treballs d’inventari, conservació i digitalització de l’arxiu d'Oriol Maspons i prepara una retrospectiva del fotògraf
El projecte s'ha dut a terme amb el patrocini d’Agrolimen. El MNAC ja va digitalitzar un gruix important del fons al 2011, més de 3.000 imatges, i va poder adquirir un conjunt de 200 fotografies gràcies a la Fundació Nando i Elsa Peretti. En aquesta segona fase que ara finalitza, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha pogut tractar unes 2.300 fotografies en paper i tancar l’inventari, que ha permès descobrir nombroses imatges inèdites. Aquestes imatges es podran veure a l’exposició retrospectiva sobre el fotògraf que es presentarà el 5 de juliol. Entre les novetats que han sortit a la llum hi ha fotografies de primera època realitzades a París, a Londres i a Eivissa als anys 1950, que reflecteixen la vida als carrers, la gent esperant el metro, l’ambient nocturn i també imatges de models a la platja.
L'arxiu Maspons que conserva el MNAC conté l’obra sencera del fotògraf, un fons de més de 7.000 fotografies en paper, realitzades entre els anys 1950 i finals dels anys 1980, a més de negatius i diferents materials fotogràfics. En aquest fons es troben els treballs realitzats per a revistes como ara Interview, L’Oeil o Paris Match. També formen part d’aquest important conjunt algunes de les imatges que il·lustren els tres llibres de la sèrie Palabra e Imagen, publicats por l’editorial Tusquets: «Poeta en Nueva York», de Federico García Lorca; «La caza de la perdiz», de Miguel Delibes, i «Toreo de Salón», de Camilo José Cela.

[dimarts, 04.06.19]
Enciclopèdia obre la col·lecció «Univers» de literatura catalana que recupera el nom d'un antic segell de la desapareguda Llibreria Catalònia
La nova col·lecció publicarà tant autors catalans —novells i consolidats— com estrangers traduïts, assaig i poesia. Ester Pujol, directora literària d'Enciclopèdia Catalana i responsable del nou segell, afirma que es publicaran uns 65 títols l'any, un 60% dels quals d'autors catalans. El primer, «Barcelona Suites», aplega onze contes de Xavier Bosch, Roc Casagran, Natàlia Cerezo, Empar Moliner, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Adrià Pujol Cruells, Jordi Puntí, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler, alguns d'ells autors habituals de l'Editorial Columna o Grup 62 de Planeta. Altres títols en perspectiva de
la col·lecció «Univers» són «L'abisme», de Clara Garcia, i «L'home del barret», de Berta Jardí, que sortiran el 28 d'agost; «La veritable història d'una mentida», de Ramon Erra, el 2 d'octubre, i dues traduccions: «L'insòlit final del senyor Monroe», de l'autor contemporani Dan Mooney, i les recuperacions de G.K. Chesterton «El Napoleó de Notting Hill» i Rebecca West «La família Aubrey», que sortiran el 13 de novembre. Actualment Enciclopèdia Catalana compta amb els segells La Galera, Bridge, Rata, Catedral i Univers. El disseny de la nova col·lecció «Univers» és d'Enric Jardí amb il·lustracions realitzades expressament per a cada títol.

[dilluns, 03.06.19]
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència multa les 34 principals editorials de llibres de text no universitari per coordinar polítiques i condicions comercials
L'Associació Nacional d'Editors de Llibres i Materials d'Ensenyament (ANELE) també ha rebut una multa. A través d'una comissió de supervisió també es controlaven les desviacions de preus i es feia pressió a les editorials que no formaven part d'aquest codi. Les editorials sancionades estan entre les principals del sector: Santillana (uns 9 milions), Anaya (uns 8 milions), SM (uns 5,4 milions), Oxford University Press (més de 3 milions), el grup Edelvives (uns 2,7 milions), Edebé (780.000 euros), Bromera (200.000 euros), Ediciones Bilingües, Editex, Ediciones Laberinto, MacMillan, Mc Graw Hill, Pearson Educación i Teide; a més de 180.000 euros per a l'associació sectorial ANELE, segons dades fetes públiques per
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Les sancions van en dues direccions. D'una banda, a eliminar els acords i pràctiques preses al voltant d'un suposat codi de conducta de les empreses del sector editorial (que data del 2012) i que en realitat era una estratègia per restringir la competència, perquè homogeneïtzava els materials i eliminava els canvis que volien incloure els competidors. Sota aquest paraigua s'havia creat una comissió de supervisió que servia per castigar les editorials que no complissin els acords; ANELE havia fet cartes a competidors i escoles amb amenaces, i s'havia denunciat Vicens Vives i pressionat Edelvives fins que va entrar al sistema. De l'altra, se sanciona una infracció relacionada amb el llibre digital. ANELE i 10 editorials van pactar les condicions per comercialitzar el llibre de text digital entre el 2014 i el 2017, segons la CNMV. Competència considera desarticulat aquest mecanisme de control del mercat que s'aprofitava del fet que, en el mercat de llibres de text, el client no té llibertat d'elecció sinó que ha d'adquirir els llibres que vol el centre de l'alumne, que es mantenen invariables durant 4 anys, i no en funció del preu. A més, hi ha etapes educatives que tenen un preu fix (infantil, batxillerat, FP) però d'altres que tenen preu lliure (ESO i primària).

[diumenge, 02.06.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2019 amb 18.820.045 visitants que han fet 40.225.456 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 18.820.045 visitants i 40.225.456 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.263,2 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.852 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 01.06.19]
El Museu Nacional d’Art de Catalunya recupera amb una exposició l’obra del pintor i escultor Antoni Fabrés integrada per 147 pintures, diverses escultures i diferent material documental
La mostra permet descobrir un gran retratista i un artista que, més enllà de l’orientalisme, presenta una mirada crítica cap a la societat. Antoni Fabrés va tenir en vida un gran èxit internacional que l’inexorable pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant. La feina d’investigació i restauració que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha portat a terme per a aquesta exposició ha permès descobrir aspectes inèdits de la seva obra.
Antoni Fabrés va desenvolupar un treball pictòric d’una gran envergadura que va portar a terme a les diferents ciutats en què va viure: a Roma, on arriba el 1875 com a seguidor de Fortuny pel que fa la temàtica orientalista, desprès a la seva ciutat natal, Barcelona, més tard a París i a Ciutat de Mèxic, on va ser el mestre de molts dels pintors mexicans que van revolucionar l’art nacional al segle XX, com Diego Rivera, Saturnino Herrán o José Clemente Orozco. El 1907 torna a Roma on s’estableix fins al 1838, any de la seva mort. El 1926 el propi artista va fer una gran donació de la seva obra a la Junta de Museus de Catalunya, que actualment es conserva al MNAC, així com a l’antiga Casa del Comú, a Les Corts.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció