BITS MES MAIG

[divendres, 31.05.19]
Mor als 92 anys el dibuixant de còmic i de «La família Ulises» Josep Maria Blanco, un dels històrics del TBO i l'últim representant de la seva generació
El veterà dibuixant de còmic Josep Maria Blanco Ibarz havia nascut a Barcelona l'any 1926. Va ser un prolífic creador d’historietes i també l’històric dibuixant de la popular
«La família Ulises». L’autor va estar vinculat a la revista TBO del 1951 al 1981 i era, de fet, l'últim dibuixant viu d’aquella generació. L’any 2016 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic en reconeixement a la seva carrera, i l’any següent va tenir un paper destacat en la celebració al certamen dels 100 anys del TBO. El Saló li va dedicar un apartat específic en la gran exposició de 100 originals de la publicació. Una altra de les fites destacades de Josep Maria Blanco al TBO va ser la sèrie més popular de «Los Kakikus» el 1963, i cinc anys més tard es va fer càrrec de continuar l'estil original del seu creador. Admirador de Ricardo Opisso, Josep Maria Blanco es va formar com a dibuixant i guionista de manera autodidacta i fins a la seva jubilació va combinar la seva tasca artística amb la de comptable en una oficina bancària. El seu estil era amable, amb una línia clara, i el seu humor estava basat en els fets quotidians.

[dijous, 30.05.19]
Els premis Atrapallibres i Protagonista Jove escollits per un jurat de més de 6.000 lectors joves dels Països Catalans distingeixen quatre autors catalans entre els cinc guardonats
Aquests dos premis que tenen una trajectòria de catorze i vint-i-tres anys respectivament els atorga un macrojurat integrat per uns 6.500 lectors joves coordinats per clubs de lecura de biblioteques o centres educatius del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes que decideixen sobre una proposta feta per un jurat d'especialistes en l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Els premis estan convocats pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT). En aquesta edició, dels cinc premis atorgats, quatre corresponen a autors catalans. Els llibres que han entrat en el veredicte d'aquesta edició es van publicar entre el maig del 2017 i l'abril del 2018. Pel que fa al 14è Premi Atrapallibres, els guanyadors han estat Jaume Copons (Barcelona, 1966) per «No llegiré aquest llibre», il·lustrat per Òscar Julve (Barcelona, 1972) i publicat a l'Editorial La Galera; Josep Vallverdú (Lleida, 1923) per «Bestiolari 2», amb il·lustracions de Manuel Cusachs (Mataró, 1933) i editat per Fil d'Aram; i Laia Aguilar (Barcelona, 1976) per «Wolfgang (extraordinari)», editat a Columna Edicions. Els dos guanyadors del 23è Premi Protagonista Jove han estat Maite Carranza (Barcelona, 1958) per «Una bala per al record», novel·la publicada a Grup Promotor - Santillana, i David Lozano (Saragossa, 1974) per la novel·la «Desconeguts», traduïda de l'espanyol per Martina Garcia i publicada a l'Editorial Edebé.
Els premis s'atorguen en una festa al Teatre Condal de Barcelona el 3 de juny, amb la presència dels autors guanyadors, els editors i els joves membres que han participat en el jurat. La comissió d’experts ha estat integrada per Nati Calvo, Agustí Lleyda, Montse Marcet, Marta Martí i Marc Rodríguez per al Premi Atrapallibres, i Júlia Baena, Pep Molist, Glòria Gorchs, Veri Pena i Joan Portell per al Premi Protagonista Jove.

[dimecres, 29.05.19]
Uns investigadors israelians han trobat llevats en recipients de fa milers d'anys de l'època dels faraons que serveix per fer cervesa
Investigadors israelians han fet reviure llevats de fa cinc mil anys i els han utilitzat per fabricar cervesa. D'aquesta manera han aconseguit tastar el mateix sabor que va estar a l'abast dels faraons egipcis. Altres equips han fet experiments semblants partint de receptes antigues i anàlisis de restes d'aliments en peces de ceràmica per reconstruir begudes de fa mil·lennis amb llevats moderns. Però els investigadors israelians van decidir buscar llevats antics. Per això els microbiòlegs de l'Escola de Medicina Dental de la Universitat Hebrea de Jerusalem van consultar primer a un celler que encara treballa amb recipients de fang si les restes de llevat es podien extreure de forma segura encara que haguessin passat molts anys. El següent pas va ser consultar a diversos arqueòlegs perquè els orientessin sobre on trobar peces de fang que s'haguessin utilitzat a l'antiguitat per conservar
cervesa o vi de mel (hidromel). L'objectiu era buscar si contenien restes de llevat. Així van poder extreure'n de diverses èpoques: la del faraó egipci Narmer (3.000 anys abans de Crist), del rei arameu Hazael (800 aC) i del profeta Nehemiah (400 aC). Aquesta troballa dona suport a la imatge bíblica de filistins beguts, un antic poble que tenia conflictes amb els hebreus.

[dimarts, 28.05.19]
Les Biblioteques de Barcelona han convocat tres jornades d'aturades per prorestar per la falta de personal i per la inacció del Consorci i la no aplicació dels convenis laborals
Coincidint amb l'últim mes del curs, les Biblioteques de Barcelona han convocat tres jornades d'aturades que afecten els quaranta centres de la ciutat. És la primera vegada que es convoca el personal bibliotecari arran, segons un manifest emès pel comitè d'empresa, de rebutjar la gestió i la inacció dels responsables del Consorci de Biblioteques de Barcelona, i la no aplicació i el desenvolupament de convenis. Els treballadors ja van presentar a la tardor del 2018 un manifest de denúncia i asseguren que sis mesos més tard la situació ha empitjorat. Segons els empleats de la
Xarxa de Biblioteques de Barcelona, continuen sense cap de recursos humans i sense interlocutor amb caràcter executiu i directiu vàlid. Els treballadors es queixen també de la desprotecció i la indefensió que pateixen en situacions violentes. A més, les dotacions de personal són insuficients. Un exemple que esmenten és que fa vuit anys es van obrir les biblioteques del Clot i Sant Gervasi sense contractació de personal, simplement reduint personal d'algunes biblioteques per nodrir les noves. Acusen l'administració, entre altres greuges, de fala de manteniment de les instal·lacions i de falta d'equipament informàtic. Segons els representants del Consorci, la dotació de personal està per damunt o dins la forquilla que marquen els barems de la biblioteca pública de Catalunya. Afirmen també que s'ha reforçat la dotació de la plantilla en algunes biblioteques. Anuncien finalment que pròximament s'obrirà una oferta pública d'ocupació per reduir l'interinatge de la plantilla.

[dilluns, 27.05.19]
La Fundació Repsol renova per deu anys amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) el dipòsit d'una quarantena d'obres d'artistes catalans i estrangers
La Fundació Repsol i la Fundació Macba han signat un contracte d’ampliació de deu anys, prorrogables deu anys més, del dipòsit de 41 obres d’art que l’empresa té cedides al museu. Es tracta de peces de vint artistes catalans, espanyols i internacionals que el Macba ha anat incorporant a través de la
Fundació Repsol des del 2001, tot i que l’aliança entre les dues institucions es remunta al 1998 amb la donació al museu de l’obra ‘Rinzen’, una de les peces més significatives d’Antoni Tàpies. En els anys de la durada d'aquest acord, el Macba ha incorporat obres d'Ignasi Aballí, Antoni Miralda, Antoni Muntadas, Carlos Bunga, Richard Hamilton, Marine Hugonnier o Rodney Graham.

[diumenge, 26.05.19]
Amb la programació de l'Any Xirgu la Generalitat de Catalunya agafa el relleu als actes organitzats l'any passat per l'Ajuntament de Molins de Rei i l'Agrupació Dramàtica de Barcelona
Entre els actes més destacats per commemorar el cinquantenari de la mort de Margarida Xirgu hi ha un cicle de conferències a Barcelona, Madrid i Buenos Aires organitzat pel Teatro Español, el TNC i el Teatro Solís, un monòleg escrit pel dramaturg Gabriel Calderón de l'actriu deixeble de Xirgu, Estela Medina, també al TNC i una exposició a la Sala Dalmau que serà un diàleg entre l'artista uruguaià Rafael Barradas, Federico García Lorca i l'actriu. Dins l'Any Xirgu veuran la llum per primera vegada un conjunt de dibuixos de diferents personatges de l'actriu obra d'un seguidor seu. La programació encara no està tancada i està previst que s'hi sumin institucions com el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. També es farà un cicle de lectures a la fresca a Sant Cugat del Vallès i una taula rodona coorganitzada amb l'Institut Català de la Dona a l'Arts Santa Mònica titulada «La Xirgu dona, força femenina».
Margarida Xirgu va tenir una influència renovadora com a actriu, directora, empresària i pedagoga en el teatre del seu temps. L'any 1937 va ser nomenada delegada general de Catalunya a l'exili i el 1959 delegada general de Catalunya a l'exili.

[dissabte, 25.05.19]
El llibre «The White Owl» d'Annie M.P. Smithson editat per Talbot Press i deixat en préstec l'any 1937 ha tornat a la biblioteca pública de la població irlandesa de Donegal després de 82 anys
Un exemplar d'aquest llibre ha estat retornat a la biblioteca pública de Donegal, una població situada al nord d'Irlanda. Això no seria notícia si no fos perquè el préstec d'aquest exemplar es va fer el 23 de juliol de l'any 1937. Han passat gairebé 82 anys. Ningú no sap les raons que van impedir a la persona o la família que el tenia en préstec retornar-lo en el seu moment. En tot cas, a la biblioteca pública de Donegal estan molt contents de recuperar aquest exemplar. Han fet pública la recuperació d'aquest préstec oblidat i asseguren que sempre més val tard que mai. Segons sembla, el llibre va aparèixer en les feines de neteja d'una casa de la població veïna de Falcarragh, acabada de vendre. Els nous propietaris van revisar els llibres de la biblioteca dels antics propietaris i quan van veure l'exemplar es van adonar que pertanyia a la
biblioteca pública de Donegal. Un segell de préstec en donava fe. Sorpresos, no van dubtar a retornar-lo als seus legítims propietaris. El més important és que el llibre, que està descatalogat, correspon a la primera edició, absolutament desclassificada després de vuitanta anys. L'actual encarregat dels préstecs ha mostrat un document amb les normes de funcionament del centre que regeixen des de l'any 1930. S'hi especifica que els usuaris es comprometen a tenir cura dels exemplars prestats i que els retornaran abans de 14 dies a la biblioteca. Sobren més paraules.

[divendres, 24.05.19]
El Museu Europeu del Circ i el projecte Circusland es podria situar finalment a la població de Besalú després de fracassar les candidatures de les poblacions de Figueres i Girona
El gestor cultural especialitzat en circ, Genís Matabosch, ha anunciat que l'equipament la creació del qual fa anys que persegueix, el Museu Europeu del Circ, tindrà la seu a la població de Besalú, després dels intents d'instal·lar-se primer a Figueres i després a Girona, ciutats on no va quallar la proposta. El projecte de Circusland es presentarà públicament el 8 de juny a Besalú. El museu s'equiparia amb el fons privat de la
Fundació Circus Arts Foundation, una de les col·leccions dedicades al circ que repasa els 250 anys d'història d'aquest espectacle, diu el seu propietari. L'alcalde de Besalú ha afirmat que des del consistori porten sis mesos treballant en el projecte, però que serà necessari el suport econòmic de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya per tirar-lo endavant. El projecte preveu unificar dos edificis de tres plantes de les dependències de l'antic monestir benedictí de Sant Pere i restaurar-los per habilitar-los com a museu. La instal·lació comptaria amb més de 1.000 metres quadrats d'espais exteriors i 3.000 d'interiors per a sales d'exposicions, tallers pedagògics, espectacles, un arxiu, una biblioteca i un centre d'estudis, entre altres dependències. Els impulsors del projecte volen fugir dels museus convencionals i oferir una experiència en sintonia amb el que perceben els assistents dels espectacles produïts per la fundació i que cada any atrauen 60.000 espectadors com són els del Festival Internacional de Circ Elefant d'Or de Girona.

[dijous, 23.05.19]
Les universitats catalanes són les líders en rendiment amb la UAB al capdavant segons l'últim estudi de la Fundació Coneixeiment i Desenvolupament
Nou rànquing que evidencia el lideratge de les universitats catalanes al capdavant del sistema espanyol. Per segon any seguit, sis dels deu centres universitaris de l'Estat amb més rendiment són catalans, segons la llista publicada per la Fundación Conocimiento y Desarollo (CYD), que és el rànquing espanyol que analitza més universitats i que ha servit per constatar que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) apareixen al Top 10. El rànquing ha avaluat 74 centres de tot l'Estat espanyol i ha tornat a situar la UAB al capdavant, perquè obté la màxima qualificació en rendiment en 29 dels 36 indicadors analitzats. L'Autònoma destaca per l'ensenyament i l'aprenentatge, la transferència de coneixement i l'orientació internacional.
Pel que fa a investigació destaquen la UPF, la UPC i la URV; en transferència de coneixement també sobresurt la UPC, i en orientació internacional, més enllà de la UAB, hi ha la UPC, la UPF i la URL. En contribució al desenvolupament regional apareixen també la Universitat Internacional de Catalunya i la UPC. En total s'han analitzat 2.522 titulacions de 73 universitats depenent de 33 indicadors, com els estudiants per a professor, la taxa de graduació i les tesis doctorals, i 5 dimensions.

[dimecres, 22.05.19]
Una productora francesa adaptarà al cinema «El secret del meu turbant» de Nadia Ghulam i Agnès Rotger que narra la història real de Nadia quan va sobreviure al règim talibà vestida d'home
La productora francesa Single Man Productions portarà al cinema «El secret del meu turbant», de Nadia Ghulam (Kabul, 1985) i Agnès Rotger (Badalona, 1973). Guanyadora el 2010 del premi Prudenci Bertrana i publicada per l'Editorial Columna, la novel·la, de caire autobiogràfic, narra la història de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. Quan al cap de tres anys i diverses operacions va sortir de l'hospital, els talibans havien pres el poder a l'Afganistan. Aleshores, i amb només onze anys,
l'autora d'«El secret del meu turbant» va prendre una decisió radical: vestir-se de noi. Durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, atès que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar. La Nadia va adoptar la identitat del seu germà mort. La seva vida, una història de superació personal, ja havia inspirat el film de l'afganès Siddiq Barmak «Osama» (2003). En francès, la novel·la va sortir publicada el febrer passat al segell L'Archipel.

[dimarts, 21.05.19]
El col·lectiu RodaMots prepara un llibre en suport paper per enviar al president d'Òmnium Cultural amb tots els mots que s'ha perdut cada dia des que Jordi Cuixart és a la presó acusat falsament de rebel·lió
Fa més de 20 anys que el col·lectiu RodaMots envia cada dia per correu electrònic una paraula o expressió amb la definició, un o més exemples, l'etimologia i un o dos passatges literaris que n’il·lustren l’ús. RodaMots recorda que entre els seus milers de subscriptors, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat per la justícia espanyola per la seva relació amb el 20-S i l'1-O, també rebia «Cada dia un mot» des del 2007. Però el 16 d’octubre del 2017, Jordi Cuixart, com se sap, va ingressar en presó preventiva, acusat d’un presumpte delicte de rebel·lió, i va deixar de rebre els missatges. Per això, ara, RodaMots ha obert
un compte a Verkami per finançar l'edició d'un llibre en suport paper que reculli tots aquests mots que Jordi Cuixart no ha pogut paladejar cada dia. El llibre no serà només per a Jordi Cuixart sinó que també es faran arribar als altres presos polítics catalans, entre altres col·lectius i biblioteques. El projecte compta amb la col·laboració dels mecenes que hi vulguin participar i també de Joan-Lluís Lluís, que en farà un pròleg, Mònica Ramoneda, que en dissenyarà la coberta, Jaume Ortolà, que en farà la maqueta, Isabel Casadevall, Arnau Colominas, Teresa Guilleumes i Ramon Torrents, amb la coordinació de Jordi Palou.

[dilluns, 20.05.19]
El Recinte Modernista de Sant Pau, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i el Museu Picasso i el seu «Arlequí» entre els equipaments més concorreguts durant la Nit dels Museus
Uns 9.200 visitants del Museu Picasso han celebrat el centenari de la donació de l'obra «Arlequí», la primera que el pintor Pablo Picasso va fer a Barcelona. L'obra, un retrat del ballarí i coreògraf Léonide Massine, va ser pintada el 1917 en la seva última estada llarga a la capital catalana. El museu ha volgut commemorar el centenari d'aquesta donació amb un seguit d'espectacles, una taula rodona i una festa final de celebració. Des de dimarts, els personatges de la Commedia dell'Arte i el circ han passejat i mostrat les seves habilitats al museu per retrobar-se amb l'«Arlequí». D'altra banda, un total de 168.171 persones, segons dades de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) han participat a la
Nit dels Museus a l'àmbit metropolità. Els equipaments més visitats han estat el Recinte Modernista de Sant Pau, amb 13.675 visitants; el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), amb 10.958; el conjunt d'equipaments del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb 10.854; el Museu Europeu d'Art Modern (MEAM), amb 7.282; el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb 7.063; el CosmoCaixa, amb 6.485, i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, amb 6.069 visitants. En total han estat 84 els espais que han obert les portes i han organitzat més de 300 activitats a tot Catalunya, en una edició que coincidia amb el Dia Internacional dels Museus.

[diumenge, 19.05.19]
El festival d'Eurovisió de Tel Aviv no se salva de la protesta político-religiosa i milers de jueus es manifesten a Jerusalem pel que qualifiquen de «profanació» del sàbat
Profanació i abominable xou són dos dels qualificatius que milers de jueus han deixat anar en una manifestació a Jerusalem per la celebració en ple sàbat del Festival d'Eurovisió. De tendència ultraortodoxa, els manifestants han posat el crit al cel perquè el govern d'Israel ha permès que se'ls pertorbi la jornada de descans del judaisme coneguda com a sàbat. A més, creuen també que el
Festival d'Eurovisió en terra santa representa una «horrible profanació». Com és sabut, el sàbat comença quan cau el sol el divendres i acaba el vespre de dissabte. La comunitat ortodoxa, que exigeix ​​durant aquest període un descans absolut sense activitats institucionals ni d'organismes oficials i en el qual no hi ha transport públic, ha mostrat el seu rebuig, al marge de la retransmissió «profanadora», pels treballs requerits en el sàbat per preparar la seva celebració. El gran rabí asquenazí d'Israel havia demanat que es perllongués un total de vint minuts la jornada de descans, i líders del corrent haredí no jasídica havien instat tots els fidels a celebrar oracions especials a les sinagogues.

[dissabte, 18.05.19]
Les eines de cacera d'uns 40.000 anys d'antiguitat trobades a la cova Foradada de Calafell es confirmen com les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa
Abans que els neandertals desapareguessin, fa uns 30.000 anys, van desenvolupar l’anomenada cultura châtelperroniana, caracteritzada per la fabricació de ganivets i puntes de llança característics. El châtelperronià suposa la transició del paleolític mitjà cap al superior, i va coincidir amb el moment en què els neandertals entraven en contacte amb els Homo sapiens sapiens, que s’expandien per Europa des de l’Orient Mitjà. A la península Ibèrica, fins ara només s’havien trobat restes de châtelperronià als Pirineus i a la costa cantàbrica. De fet, es considera que el territori peninsular va ser com un refugi per als neandertals, que hi van viure uns milers d’anys més sense contacte amb l’Homo sapiens sapiens i conservant les tradicions materials pròpies del paleolític mitjà. Ara, però, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert a la
cova Foradada (Calafell) restes d’entre 40.000 i 41.000 anys d’antiguitat que són les mostres de cultura châtelperroniana trobades més al sud d’Europa fins ara. Les restes de la cova Foradada inclouen vuit làmines de sílex característiques del châtelperronià, que tècnicament es coneixen com a puntes de Châtelperron, i que es poden usar com a puntes —segurament de llança—, però també com a ganivets per tallar.

[divendres, 17.05.19]
La Casa Batlló edita un àudio per visitar la façana que s'acaba de restaurar amb l'objectiu de recuperar la seva versió original creada per Antoni Gaudí
La façana de la Casa Batlló ha recuperat la seva intensitat cromàtica i ha tornat a la versió més fidel a l'original, la de 1906, any que l'arquitecte Antoni Gaudí en va acabar la reforma. Des d'aleshores, la façana havia estat restaurada per primera vegada l'any 2001, pocs anys abans de ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.
La restauració actual ha estat més minuciosa per anar a l'origen. Professionals de set gremis diferents hi han intervingut per netejar-la, restaurar-la i aplicar diferents tècniques de conservació; un procés especialment complex a causa dels cinc materials que la componen (pedra, ferro, ceràmica, vidre i fusta), cadascun dels quals ha exigit un tractament específic. Coincidint amb l'acabament d'aquesta restauració, la Casa Batlló ha preparat un àudio per poder visitar la façana i descobrir la història de la seva restauració, així com els seus mites i llegendes. La restauració de la façana ha conviscut amb els treballs de rehabilitació de laPlanta Noble de la Casa Batlló, que encara continuen i que han aportat una troballa Patrimonial després de la recuperació dels estucs originals de les parets i la recuperació de materials decoratius com el llum de Planta Noble, que ha canviat la imatge que es tenia sobre el seu saló principal de l'antiga residència Batlló.

[dijous, 16.05.19]
La productora A Contracorriente Films compra l'edifici dels cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona que fins ara gestionava en règim de lloguer
La productora A Contracorriente Films compra l'edifici dels cinemes Verdi del barri de Gràcia de Barcelona. L'Institut Català de Finances (ICF) i Triodos han finançat conjuntament l'empresa perquè pugui comprar l'immoble. Aquest finançament, segons els seus promotors, dóna estabilitat al projecte cinematogràfic i cultural dels cinemes Verdi, un referent de la cultura barcelonina, i permet planificar actuacions de millora a llarg termini. El 2015 la productora ja havia adquirit l'empresa que explotava els cinemes Verdi a Barcelona i Madrid, Espectrama, SA, però fins ara la gestió del local del carrer Verdi es feia en règim de lloguer. La companyia duu a terme un procés d'integració vertical, des de la producció de llargmetratges com «La librería», d'Isabel Coixet, o «Litus», de Dani de la Orden, fins a la gestió i la propietat de sales de cinema, amb cadenes com Conde Duque a Madrid o el Grup Verdi, dedicada a l'explotació dels
cinemes Verdi de Barcelona i Madrid. Aquesta operació s'emmarca en l'acord de col·laboració que ICF i Triodos van signar el 2018 amb l'objectiu d'impulsar el finançament de projectes empresarials d'inversió, creixement, innovació o internacionalització del sector social, mediambiental i cultural que generen un alt valor afegit i tenen un impacte positiu per a la societat.

[dimecres, 15.05.19]
Pel·lícules com «La meva preciosa bugaderia», «La reina» i «Les amistats perilloses» integren el cicle que la Filmoteca de Catalunya dedica al director Stephen Frears
La Filmoteca de Catalunya programa fins al 8 de juny el cicle «Stephen Frears, tendre i corrosiu», una retrospectiva en què repassarà la filmografia d'aquest reconegut director de cinema britànic (Leicester, Anglaterra, 1941) considerat un cineasta de la vella escola, un gran cineasta professional, que ha treballat amb actors com John Malkovich, Daniel Day-Lewis, Helen Mirren, Audrey Tatou, Meryl Streep, Glenn Close i Julia Roberts, entre molts altres. La Filmoteca projectarà un total de 14 llargmetratges del director —el seu últim èxit és la sèrie de televisió «A very English scandal», amb Hugh Grant i Ben Wishaw—. El cicle de la
Filmoteca de Catalunya inclou la projecció de «La meva preciosa bugaderia», la pel·lícula amb guió de Hanif Kureishi (amb el qual va repetir dos anys més tard a «Sammy y Rosie se lo montan»), que el va llançar a la fama internacional el 1985 i finalitzarà amb «Doble o res» (2012). Entremig, pel·lícules com «Les amistats perilloses» (1988), el seu salt al cinema americà i «Els estafadors» (1990). Al seu retorn va conrear temes més socials situats al seu país d'origen com «La camioneta» (1996), «Negocios ocultos» (2002) i «Philomena» (2013) i els biopics, un gènere en el qual es mou amb molta comoditat i li han donat encara més fama, com «La reina» (2006), «Florence Foster Jenkins» (2015) o «Victoria & Abdul» (2017), un retrat de la reina més longeva de l'imperi atreta pels encants personals d'un dels seus súbdits, un servent indi, tan pobre com educat i sincer, que captiva la vella reina.

[dimarts, 14.05.19]
L'atac contra usuaris de Whatsapp i diverses organitzacions internacionals que permetia instal·lar programes d'espionatge al móbil ha estat superat amb una actualització
L'aplicació Whatsapp ha hagut de respondre davant un nou error de seguretat a l'aplicació que afecta tots els usuaris que la tinguin instal·lada i no l'hagin actualitzat. Amb una sola trucada sense contestar, l'atacant pot instal·lar al telèfon de les víctimes seleccionades un software d'espionatge. Un cop instal·lat el software, la trucada desapareix dels registres de la víctima i per tant, no es pot saber que el telèfon ha estat intervingut. No se sap qui hi ha darrera d'aquest nou atac, però sí se sap que el software utilitzat ha estat dissenyat per NSO Group, una empresa israeliana que desenvolupa programes de vigilància i espionatge per a governs. L'atac, que va ser descobert per
Whatsapp a principis del mes de maig, se soluciona amb l'actualització de l'aplicació. Afecta els terminals amb sistemes operatius d'Android, iOS, Windows i Tizen, la plataforma de Linux, 1.500 milions a tot el món. Les víctimes han estat curosament seleccionades pel cyberatacant i malgrat que no se sap el nombre de telèfons afectats, segons Whatsapp no parla d'un atac a gran escala. Whatsapp ha enviat als seus usuaris una actualització que elimina aquest error de seguretat.

[dilluns, 13.05.19]
Héctor Lozano, Paula Bonet i Mercè Rodoreda entre els autors més venuts a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires que ha tingut Barcelona com a ciutat convidada d'honor
«En Barcelona» ha tancat la seva participació com a ciutat convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires. Una participació que ha aconseguit seduir el públic i que ha despertat l’interès del sector professional. Més de 10.000 persones han participat en alguna de les 120 activitats programades en el recinte firal de La Rural. L’acte que més públic ha congregat ha estat el concert de Sílvia Pérez Cruz en el marc de la Nit de la Fira amb prop de 3.000 persones. El programa de «Barcelona ciutat literària» ha permès mostrar a Buenos Aires la literatura que es fa avui a Catalunya. En especial, les noves veus emergents. I han participat presencialment 64 escriptors i il·lustradors, a més d'una vintena més de representans del sector de les lletres. La presència de la literatura a la
Fira de Buenos Aires ha permès també deixar 10.000 volums de 600 títols diferents i 40 editorials que es distribuiran per diverses biblioteques de Buenos Aires. Els autors més venuts han estat les traduccions d'Héctor Lozano («Cuando fuimos los paripatéticos»), Paula Bonet («La sed», «Roedores» i «Qué hacer cuando en la pantalla aparece the end») i Mercè Rodoreda («Jardín junto al mar», «La plaza del Diamante» i «La calle de las camelias»). S'han esgotat també una quarantena de diccionaris. Alguns dels autors que han despertat interès en trobades professionals han estat Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Irene Solà i Lluís Calvo. La dramaturga Victòria Szpunberg ha trobat editor i publicarà el conjunt de la seva obra teatral.

[diumenge, 12.05.19]
Mor als 86 anys Jordi Longaron, el dibuixant del còmic «Hazañas Bélicas» i d'altres tires del The Chicago Tribune
Un dels treballs més coneguts de Jordi Longaron (Barcelona, 1933) és la icona del soldat que sortia a totes les portades del còmic «Hazañas Bélicas». També va fer la il·lustració de la tira «Friday Foster» durant els anys 70 per al The Chicago Tribune, sense deixar de col·laborar amb altres diaris entre els anys 1969 i 1973. Abans de treballar per a «Hazañas Bélicas», Jordi Longaron havia començat la seva trajectòria professional a la revista El Globito (1948) i després va passar ràpidament a l'editorial Toray, amb la qual va col·laborar en revistes com: Chispa (1948-49), Garabatos (1950), Hazañas del Oeste (1950), El pequeño mosquetero (1951) i, finalment, Hazañas Bélicas (1956).
Jordi Longaron no era gaire conegut a Catalunya, excepte per alguns lectors i professionals del còmic. Els seus projectes van ser més populars als Estats Units, sobretot a la dècada dels 70, quan va treballar per l'esmentat The Chicago Tribune. Però també va tenir èxit a Anglaterra, França i Alemanya. L'estil de Longaron era de traç realista i segur. Els personatges tenien força, els exteriors estaven cuidats i vigilava els contrastos entre llums i ombres. El 2011 li van concedir el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional.

[dissabte, 11.05.19]
L'artista Jaume Plensa instal·la un cap de malla de quatre metres al centre de l'atri del Monestir de Montserrat després de la restauració del terra de marbre
La peça, que l'artista Jaume Plensa ha batejat amb el nom d'«Anna», té unes faccions que no es veuen a primer cop d'ull per la transparència de la malla i la blancor de la façana del Monestir de Montserrat, però sí que s'aprecia perfectament a manera que el visitant s'allunya o la descobreix quan hi arriba de lluny estant. D’una banda, la trasparència fa que la llum travessi aquest cap i això li dona certa espiritualitat. De l’altra, la presència de múltiples visitants com sorgits de les fotografies de Martin Parr fa un efecte mirall molt més terrenal. L’obra de
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) s'ha estès per tot el món en els últims anys amb exposicions a Nova York, Barcelona i Madrid, i properament a la Haia, Michigan, Los Angeles, València, Moscou, Sant Petersburg, o el riu Hudson. El cap de l'«Anna», del Monestir de Montserrat l’ha cedit gratuïtament i, de moment, es podrà veure fins al novembre. «Anna» es completa amb una exposició d’obra gràfica al Museu de Montserrat.

[divendres, 10.05.19]
Una exposició, un audiovisual i una performance que relaciona els humans amb les estàtues configuren la proposta catalana per a la Biennal de Venècia
L'exposició està formada per 15 estàtues adorades o vandalitzades arreu de Catalunya i es complementa dos projectes més: un audiovisual de l'arquitecte i cineasta Albert García-Alzórriz, filmat al dipòsit d'escultures retirades de la Via Favència de Barcelona, i una performance de l'actor teatral Marcel Borràs. El conjunt tracta, des de la teoria de l'art i l'estètica, aspectes com la idolatria o la destrucció. Pedro Azara, comissari del pavelló, creu que la mostra ajuda a analitzar un fenomen curiós i universal com és la relació entre els humans i les estàtues, que a vegades són idolatrades i altres atacades. El pavelló català està dividit en tres espais. En un es pot veure l'audiovisual de García-Alzórriz. Un segon espai està dedicat a la documentació de 15 monuments, com ara el dedicat a Camarón de la Isla, al barri de la Mina, o El xut, al Camp Nou. El tercer espai està dedicat a les quatre obres originals que s'han portat a Venècia: «Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament», de Salvador Martorell, «Monument als caiguts», de Genaro Iglesias, «Record d'un malson», de Joan Brossa, i el «Monument a Lluís Companys», de Francisco López. La performance dins la
Biennal de Venècia de l'actor i director teatral Marcel Borràs es representa tres dies als carrers dels voltants del pavelló i al seu interior. Es tracta d'una recreació teatralitzada on la quietista Marta Aguilar representa diferents estàtues que han estat atacades o adorades a Catalunya els darrers anys. Catalunya participa per desè any consecutiu a la Biennal de Venècia i en aquesta edició el pavelló català, al mateix lloc que en altres ocasions, ha tingut un pressupost de 480.000 euros. «Catalonia in Venice - to Lose Your Head (Idols)» es podrà visitar fins el 24 de novembre als Cantieri Navali de l'Illa de San Pietro de Venècia.

[dijous, 09.05.19]
L'estrena de l'últim film de Woody Allen que Amazon Studios havia congelat durant un any arran de les acusacions contrael director es programa per al mes d'octubre
La que ja és la pel·lícula maleïda de Woody Allen, «Dia de pluja a Nova York», s'estrenarà finalment després de passar més d'un any congelada per la productora del film, Amazon Studios, divisió audiovisual del gegant del comerç electrònic. La pel·lícula, que protagonitzen Timothée Chalamet, Selena Gomez i Elle Fanning, entre d'altres, arribarà als cinemes el 4 d'octubre de la mà de la distribuïdora A Contracorriente. Woody Allen va rodar la pel·lícula la tardor del 2017, però en lloc d'estrenar-la l'any següent Amazon Studios va guardar la pel·lícula al calaix per la polèmica suscitada per les acusacions de Dylan Farrow contra Woody Allen, el seu pare biològic, al qual acusa d'haver abusat d'ella quan era petita durant una visita a casa de Mia Farrow enmig d'un litigi legal entre el director i la seva exparella. Arran de les acusacions de Dylan Farrow, que van rebre el suport d'importants figures del moviment MeToo, Elle Fanning i Timothée Chalamet van anunciar públicament que es penedien d'haver treballat amb Woody Allen i que no ho tornarien a fer, i van donar suport a la decisió d'Amazon Studios de no estrenar el film. Fa unes setmanes, Woody Allen va presentar una demanda contra Amazon Studios per 59,7 milions d'euros pels danys ocasionats per la seva decisió de no estrenar la pel·lícula
«Dia de pluja a Nova York». Allen es va agafar un any sabàtic després de la polèmica, però aquest estiu tornarà a rodar una pel·lícula a Sant Sebastià amb producció, entre d'altres, de Mediapro. Allen també farà una gira de concerts per Europa amb la seva banda de jazz que passarà per Barcelona el 18 de juny.

[dimecres, 08.05.19]
El protagonista de la novel·la «Un, ningú i cent mil», de Luigi Pirandello adaptada al Teatre Biblioteca de Catalunya se sent enfonsat quan la seva dona li retreu el nyap del nas tort i algunes petites perles més sobre el seu físic
De nassos, ja se'n va sentir a parlar sota la nau gòtica del Teatre Biblioteca de Catalunya entre el 2012 i el 2013 amb la versió del Cyrano de Bergerac que va protagonitzar Pere Arquillué. Sentir ara parlar d'un nas, potser no tan gros i tan popular com el de Cyrano, però sí que força torçat i més aviat girat cap a l'esquerra, descrit per Luigi Pirandello, és tota una altra cosa, però, al cap i la fi, els dos autors fan del nas una al·legoria filosòfica de la vida. El protagonista de la novel·la «Un, ningú i cent mil», Vitangelo Moscarda (interpretat per Marc Rodríguez) se sent enfonsat quan Dina, la seva dona (interpretada per Laura Aubert) li retreu el nyap del nas tort i algunes petites perles més sobre el seu físic
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Vitangelo ja no serà el mateix des d'aleshores i fins i tot traspassa el seu problema personal a l'estatus financer del qual sobreviu, herència del seu pare, fundador d'un banc, que Vitangelo vigila només a distància perquè en el fons té ganes de cridar a cor què vols que el seu progenitor era un “usurer” amb la intenció de treure's l'estigma que arrossega. Però furgar massa en la crisi d'identitat pot tenir males conseqüències. I les de Vitangelo Moscarda acaben amb la seva entrada en el món dels bojos quan ha traspassat el límit del mirall en el qual s'ha mirat i no s'ha reconegut.

[dimarts, 07.05.19]
La Generalitat de Catalunya es persona en el judici civil que se celebrarà a Barbastre per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida
La Generalitat de Catalunya, a través del departament de Cultura, s'ha personat en el judici civil per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida i que se celebrarà els dies 16 i 17 de maig al jutjat número 1 de Barbastre. El bisbat de Barbastre-Montsó va demandar al de Lleida per reclamar el retorn a l’Aragó de les obres, que estan protegides per la llei del patrimoni català. Està previst que la vista s'allargui dos dies, ja que se citaran una vintena de persones entre testimonis i pèrits. La decisió de la Generalitat de personar-se en el judici respon a l'obligació de preservar les seves competències en matèria de patrimoni cultural, que inclouen la protecció d'aquestes peces i la integritat de la col·lecció, atès que els béns afectats estan dipositats al
Museu de Lleida. El jutge ha acceptat la petició del bisbat de Barbastre-Montsó, que va demanar a la vista prèvia que el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, declari en el judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida. Segons fonts del bisbat de Barbastre, la part catalana també hauria demanat la declaració en el judici del bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i el jutge ho hauria concedit.

[dilluns, 06.05.19]
La Biblioteca del Congrés dels EUA inicia el procés de digitalització d'un arxiu sonor d'escriptors catalans que afegirà als més de deu milions de documents en català que conserva
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units, la més gran de tot el món, té més de deu milions de documents en llengua catalana, des de llibres fins a mapes, passant per partitures o diaris. Aquesta institució, amb seu a Washington, ha començat ara el procés de digitalització del seu arxiu sonor, que guarda les veus d'una vintena d'escriptors catalans llegint la seva obra. Per exemple, s'hi pot trobar una entrevista a Pere Calders, gravada a Catalunya Ràdio el 1984. La va encarregar la mateixa
Biblioteca del Congrés per incorporar a l'arxiu. En aquest arxiu de la paraula, també s'hi podran escoltar autors com Clementina Arderiu, Carles Riba, Joan Brossa o Josep Maria de Sagarra. Els documents en llengua catalana estan distribuïts en quinze sales de lectura i investigació, d'acord amb el format i la temàtica. S'hi poden trobar des de les bibliografies de Jaume Cabré i Quim Monzó fins a una còpia de la «Crònica» de Ramon Muntaner, escrita entre el 1325 i el 1328, o del primer llibre de «Lo Crestià» de Francesc d'Eiximenis, escrit entre el 1379 i el 1381. La biblioteca, impulsada per Thomas Jefferson fa més de 200 anys, és un reducte de la Galàxia Gutenberg enmig del tsunami de dades de l'era digital. Dins dels seus tres edificis, i distribuïts en 1.300 quilòmetres de prestatgeries, estan a disposició de qualsevol lletraferit del món prop de 170 milions de documents, dels quals 40 milions són llibres, escrits en 483 idiomes.

[diumenge, 05.05.19]
La mala reputació de Woody Allen per presumptes abusos sexuals fa que el dineasta no trobi editor per a les seves memòries entre les grans editorials nord-americanes
La indústria editorial ha estat la següent que ha girat la cara a Woody Allen. Segons fonts del rotatiu The New York Times, el cineasta fa un any que intenta vendre sense èxit les seves memòries a quatre editorials importants que haurien rebutjat l'oferta a causa de la publicitat negativa que podria suposar treballar amb el director arran de la polèmica per les acusacions d'abús sexual a la seva filla adoptiva, Dylan Farrow. Algunes editorials fins i tot es van negar a llegir el manuscrit complet de les memòries pel repte tòxic que representa col·laborar amb Allen en la situació actual. Tot i que
el cineasta Woody Allen (Brooklyn, Nova York, 1935) continua sent una figura cultural important, els riscos comercials de publicar les seves memòries són massa descoratjadors, expliquen fonts anònimes de les editorials. El silenci editorial suposa una nova patacada per a la carrera i llegat d'Allen, que està immers en una baralla judicial amb Amazon per cancel·lar l'acord de produir-li quatre pel·lícules i llançar l'última que ja ha fet, «A rainy day in New York», a qui el director reclama 60 milions d'euros. A pesar d'això, el cineasta està preparant un nou treball produït per la catalana Mediapro que es rodarà a l'estiu a Sant Sebastià.

[dissabte, 04.05.19]
La televisió catalana emet simultàniament amb altres cadenes europees durant 24 hores ininterrompudes un programa que mostra com és un dia a Europa vist pels ulls dels joves que són el seu futur
El macroprograma «24H Europe - The next generation», un documental contemporani, s'emet pel canal 33 i TV3Cat, des de les 6 de la matinada del 4 de maig fins a les 6 de la matinada del 5 de maig. El projecte, on intervenen 25 països, tracta sobre un dia a l'univers europeu, explicat a través dels ulls de joves de 15 a 30 anys. Aquesta iniciativa, que s'emmarca en el Dia d'Europa. El programa consta de 24 capítols d'una hora que donen veu a 66 joves europeus, dos d'ells catalans, i s'emet simultàniament per diferents televisions prestigioses com la cadena pública cultural europea ARTE, la televisió educativa alemanya BR alpha, el canal públic generalista alemany dels estats de Berlín i Brandenburg RBB, el canal públic de la televisió belga francòfona RTBF, el canal públic generalista alemany dels estats de Renània i Baden-Wurtenberg SWR i el canal de televisió públic finès YLE. A
«24h Europe - The next generation» diferents estudiants, empresaris, ciutadans, migrants, pagesos, solidaris, voluntaris, obrers, hipsters, entre d'altres, porten els espectadors al seu món, comparteixen la seva vida quotidiana, els seus somnis i realitats.

[divendres, 03.05.19]
La Universitat de Lleida certifica després de cinc mesos d'investigació l'autoria d'un nu femení inèdit del noucentista Joaquim Sunyer
Un equip d'experts del Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) ha certificat l'autoria d'una obra inèdita del pintor Joaquim Sunyer (Sitges 1874-1956), concretament un nu femení. Els investigadors que han fet l'anàlisi d'aquesta obra inèdita han trigat més de cinc mesos a determinar-ne l'autoria i certificar-la. Les proves tècniques efectuades al llenç inclouen tècniques com la inspecció organolèptica, la fotografia digital HD mitjançant llum difusa reflectida de l'espectre lumínic visible, la microfotografia digital amb llum difusa reflectida, la fotografia infraroja, la fluorescència visible induïda per ultraviolada (UVF 365 nm) i la microscòpia. El quadre és un nu femení assegut, pintat el 1936, que s'inscriu en la segona i definitiva etapa pictòrica de
Joaquim Sunyer, un estil madur, plàcid i equilibrat arrelat a la Mediterrània que va caracteritzar l'escola noucentista. L'oli sobre llenç, de 91,5 x 72,7 centímetres (sense marc) i en magnífic estat de conservació, porta la signatura del pintor. Sunyer és considerat el representant més emblemàtic del Noucentisme pictòric català, juntament amb Torres García i Xavier Nogués.

[dijous, 02.05.19]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2019 amb 18.616.008 visitants que han fet 39.785.874 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2019, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2019, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 18.6l6.008 visitants i 39.785.874 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 11.257,8 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 26 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.812 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimecres, 01.05.19]
Es cancel·la el festival «Woodstock 50» a l'estat de Nova York que el mes d'agost havia de commemorar el cinquantenari d'aquest esdeveniment mític celebrat el 1969
El festival «Woodstock 50», previst per a l'agost a Watkins Glen, a l'estat de Nova York, i que celebrava els cinquanta anys del llegendari esdeveniment del 1969, s'ha cancel·lat després que n'hagin informat els organitzadors en un comunicat. «Woodstock 50» tenia previstes actuacions de Miley Cyrus, Imagine Dragons, Jay-Z, Santana, Dead & Company, Pussy Riot, The Killers, Chance the Rapper i The Lumineers, entre molts altres noms. Els Black Keys, que també hi havien de tocar, havien anul·lat la seva actuació per problemes de programació. Els organitzadors del festival
«Wodstock 50» al·leguen que tot i la gran inversió de temps, esforç i compromís, no creuen que la producció del festival es pugui executar com un esdeveniment digne de la marca Woodstock i a la vegada garantir la salut i seguretat dels artistes, socis i assistents. La preocupació sobre la seva capacitat, el condicionament del lloc i problemes amb els permisos ha empès un dels inversors, Dentsu Aegis Network Amplifi Live, a cancel·lar-lo. Els responsables del festival «Woodstock 50» van intentar negociar amb Live Nation i AEG —dues de les productores d'esdeveniments en viu que hi participen— de sol·licitar una inversió de 20 milions de dòlars per salvar-lo, però van rebutjar l'oferta, segons va informar la revista Billboard.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció