[dissabte, 07.11.26]
Els intèrprets Meritxell Huertas i Andrés Herrera agafen el relleu de protagonistes de l'obra «Rita» de Marta Buchaca que es reposa després de set anys de rodatge a l'Espai Texas
L'obra «Rita» té la característica que s'adapta a diferents parelles de protagonistes. Germà i germana, com en el cas de la preestrena dins el cicle Terrats en Cultura, amb l'actor David Bagés i l'actriu Sara Espígul, o el 2019, ja en sala tancada, a La Beckett amb David Bagés i Anna Moliner, o amb Sara Espígul i Mireia Portas a La Villarroel el 2022, o també en la seva versió espanyola, el 2021, amb Carlos Hipólito i Mapi Sagaseta, dirigida per l'argentí Lautoro Perotti, o encara en la versió grega, el 2022, («Píta»), que va optar per dos germans amb els actors Paris Alexandropoulos i Antonis Giannakos, dirigits per Thodoris Vournas. Coincidint amb l'estrena que es va fer a la Sala Beckett, l'obra de Marta Buchaca (Barcelona, 1979) va rebre el premi Frederic Roda. Des d'aleshores ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el suec, el noruec i el grec, i ha arribat a diversos escenaris internacionals [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Ara, set anys després de la seva estrena, en aquesta reposició a l'Espai Texas, agaffen el relleu l'actriu Meritxell Huertas i l'actor Andrés Herrera. L'obra és tan oberta que permet, com ha passat en alguna reestrena, que l'interpretin dues actrius com van fer en el seu moment les actrius Sara Espígul i Mireia Porta el 2022. A «Rita», ser germans —o germanes— no vol dir que tinguin ni els mateixos interessos ni que pensin en tot igual. I en el rerefons de «Rita» —patronímic del nom de la gossa d'una d'elles i, a la vegada, també el nom de la mare dels dos germans—, hi ha una àvia absent a l'obra, però imaginàriament present, malalta d'Alzheimer des de fa molt de temps i ingressada en una residència en estat pràcticament vegetatiu.

[divendres, 06.11.26]
Els pròxims Premis Gaudí de cinema arriben amb més films candidats en català que en altres llengües i amb majoria de directores i guionistes
És la primera vegada en la història dels premis Gaudí que hi haurà més títols candidats en la categoria de millor pel·lícula, que agrupa els films en versió original catalana, que en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana. Concretament, 21 films opten a la nominació a millor pel·lícula, la xifra més alta de la història dels premis, per 20 llargmetratges que opten a la nominació a millor pel·lícula en llengua no catalana. La producció de cinema en versió catalana ha crescut un 50% respecte a les 14 pel·lícules de l'edició anterior, que ja era la xifra més alta d'una dècada que va començar amb el mínim històric de sis candidates a millor pel·lícula en els Gaudí del 2020, el 2021 i el 2022. El total de pel·lícules candidates als Premis Gaudí és de 85 pel·lícules, una xifra que inclou quinze documentals, quatre pel·lícules d'animació, quinze curtmetratges i les deu candidates a millor pel·lícula europea. De les 75 produccions catalanes candidates n'hi ha 38 que tenen el català com a llengua: un 50,7%. Entre les candidates a millor pel·lícula hi ha títols taquillers d'aquesta temporada com «Cronos» i «Balandrau, vent salvatge», i entre les candidates a millor film en llengua no catalana hi ha obres com «El director» —la nova pel·lícula de Dani de la Orden, encara inèdita en sales— i «Lejos de los árboles», de Meritxell Colell. Les candidatures revelen una presència important de les dones en categories tradicionalment masculinitzades com la direcció i el guió. Les candidatures amb presència femenina representen el 50,9% del total en la categoria de direcció i el 58,3% en la de guió. En producció, les dones representen el 40,4% de les candidatures, en una tendència a l'alça respecte a anys anteriors. El 30 de gener del 2027 tindrà lloc la gala dels Premis Gaudí.

[dijous, 05.11.26]
De la Revolta del Pa a la Revolta dels Supermercats
Quan Europa encara no havia paït les imatges dels saquejos en algunes grans ciutats de les cadenes de productes informàtics en mans de joves encaputxats, convocats presumptament per diverses xarxes de missatgeria, unes altres imatges han posat en alerta els riscos i la vulnerabilitat de la cibernètica utilitzada com a arma de ciberdelinqüència amb les prestatgeries de diversos supermercats europeus buides arran del control remot de la manipulació de les temperatures dels frigorífics i els congeladors fins als 50º que han malmès tones d'aliments precisament a les portes, almenys aquí, de la tradicional setmana del Gran Recapte [crítica revista digital Clip de Teatre]. Ara que ja no és profecia sinó realitat que la societat viu temps convulsos —mentre els que, amb l'arribada dels genocides i cacics al capdavant de segons quins governs, miraven cap a una altra banda—, l'atac als supermercats trenca tota lògica del que fins ara havia relacionat la revolta popular amb la solidaritat de la pobresa. Els atacs als antiquíssims graners de blat i als dipòsits de gra, símbol dels temps de crisi i de subsistència, sempre per causa de la indignació popular per l'encariment del cost de la vida i, sobretot, dels aliments bàsics, han omplert algunes de les pàgines històriques de tot el món.

[dimecres, 04.11.26]
L'obra «Maria Magdalena» del Teatre Nacional de Catalunya i el KVS de Brussel·les es representa a França en català a Le Quai CDN d'Angers
L'espectacle «Maria Magdalena» és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i del KVS de Brussel·les, amb text de Michael De Cock, dramatúrgia de Carme Portaceli i Inés Boza i direcció de Carme Portaceli. L’espectacle es va estrenar a la Sala Gran del TNC durant la temporada 2025-2026, va estar cinc setmanes en cartell i va superar el 81% d'ocupació. Posteriorment, el muntatge es va presentar al KVS de Brussel·les, el teatre flamenc de la capital belga. Ara arriba a Angers, França. «Maria Magdalena» es representa a Le Quai CDN d’Angers, en català, i continua així el seu recorregut internacional després de l’estrena a Barcelona i de les dues funcions al KVS de Brussel·les. Després dels espectacles «Mrs. Dalloway», de Virginia Woolf, i «Madame Bovary», de Gustave Flaubert, «Maria Magdalena» és la col·laboració més recent entre Michael De Cock i Carme Portaceli. En aquesta ocasió posen el focus en la figura de Maria Magdalena, un personatge que, segons els creadors, "és amb diferència el símbol de les dones esborrades de la història" [crítica íntegra de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre]. Amb aquest espectacle, Portaceli i De Cock reivindiquen la figura de Maria Magdalena i li atorguen la rellevància que li ha estat negada al llarg dels segles, alhora que obren una reflexió sobre tantes altres dones que han quedat fora del relat històric. A partir d'un relat d'arrels bíbliques, la proposta construeix un univers escènic de gran magnetisme que convida a revisar la història des d'una nova perspectiva. L'obra compta amb el repartiment que integren Alessandro Arcangeli, Clara Do, Gabriela Flores, Ariadna Gil, Míriam Moukhles, Ana Naqe, Romeu Runa, Bea Segura i Laia Vallès.

[dimarts, 03.11.26]
«Gola», l'espectacle estrella d'Oriol Pla Solina i Pau Matas Nogué, amb totes les funcions exhaurides en la reposició de la Sala Beckett
Crítica «A la recerca del dònut perdut». Corre la brama que aquest nou espectacle del tàndem Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina és inclassificable. Res d'això. «Gola» és clarament un espectacle de clown. I quin clown, esclar! No direm que ha nascut un clown, com dirien a Hollywood, perquè Oriol Pla Solina va néixer entre pallassos, anant de gira amb la companyia dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, als quals caldria afegir encara la seva germana Diana Pla Solina, una altra nom de la pista. Oriol Pla —com si el cinema i les sèries que ha fet fins ara no existissin— es llança a l'escenari fent tàndem amb Pau Matas Nogué en un moment que encara espurneja el seu celebrat espectacle «Travy», on tota la família Pla Solina mostra el que és capaç de fer quan es porta a les espatlles una trajectòria de picar pedra. Aquí, l'Oriol clown engega demanant perdó a gairebé tothom, començant pel seu pare (vol ser millor que ell), a la seva mare (de qui n'està orgullós), a la gent de l'Institut del Teatre (que no saben els que els espera), a la gent de dansa (l'hongaresa també), a la gent de circ (pobra gent), a la gent de veu i música, tothom... [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Perquè mentre duri «Gola» —i cal dir que dura, perquè amb bisos inclosos se'n va a gairebé les dues hores i una lleugera retallada de pròleg i epíleg no li faria cap mal— Oriol Pla Solina executarà una mica de tot això plegat, passat sempre pel seu filtre singular i espectacular a la vegada, de gran pista, de teatre-circ d'escenaris d'alta volada.

[dilluns, 02.11.26]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2026 amb un total acumulat de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'octubre del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.194 edicions) de 19.495.034 visitants únics que han vist 36.774.510 pàgines i han fet 74.698.881 consultes internes de documents i àudios. Aquestes dades acumulades representen en 26 anys i 8.194 edicions una mitjana diària de 2.379,18 visitants únics (99,13 per hora) que han vist 4.487,98 pàgines (186,99 per hora) i han fet 9.116,29 consultes de documents o àudios (379,84 per hora), ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 9 minuts i 58 segons per visitant). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.269 subscriptors. Els visitants s'han connectat en diverses etapes, a part dels Països Catalans, des de 146 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites i clssificats alfabèticament: Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bangladesh, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nepal, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Rússia, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[diumenge, 01.11.26]
Múnic rep la primera exposició que es presenta a Alemanya sobre el modernisme català amb el recorregut de Gaudí a Picasso
Més de 160 pintures, dibuixos, escultures, mobles i maquetes arquitectòniques concebudes entre el 1880 i el 1914 a Catalunya es presenten a la Kunsthalle München (Múnic) amb motiu de l'exposició «Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso». La mostra explora la riquesa i la diversitat del modernisme català amb creacions d'artistes tan representatius com, entre d'altres, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell o Joaquim Mir. Moltes de les obres no s'havien vist en públic i d'altres, com la popular «Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem», del fons del Museu Narcional d'Art de Catalunya (MNAC), no s'acostuma a cedir. En el muntatge de l'exposició, hi participen diversos museus catalans o institucions a partir de préstecs de peces rellevants. L'objectiu de l'exposició «Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso», que es pot veure a Múnic fins al 21 de febrer, és que el públic alemany i internacional descobreixin com Catalunya i Barcelona, a principis de segle XX, es van convertir en un dels grans laboratoris culturals d'Europa, barrejant estils i tècniques d'avantguarda sorgides al país i influències d'altres regions europees. L'exposició també permet donar a conèixer artistes catalans en el mercat internacional.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |