BITS MES OCTUBRE

[dijous, 22.10.20]
El Festival Dansat 2020 es veu condicionat per la mobilitat internacional arran del coronavirus i proposa al Sant Andreu Teatre (SaT) una edició amb una mirada global
La setzena edició del Festival Dansat té lloc fins al 30 d’octubre al Sant Andreu Teatre (SaT) amb 10 espectacles distribuïts en 6 sessions. En un moment en el que la mobilitat internacional es veu condicionada per la situació de la pandèmia, el Dansat ofereix una proposta amb una mirada global. Companyies i autors d’arrels diverses configuren un programa amb la companyia canària Lava, l’encarregada de donar el tret de sortida amb el díptic «Bending the walls». Amb residència a l’Auditori de Tenerife, la companyia canària posa el focus en el desenvolupament d’obres signades per reconeguts artistes internacionals. Complicitats encadena quatre peces de dansa contemporània en una única funció, quatre visions heterogènies sobre la dansa, quatre companyies que han teixit una connexió especial: Deal, de la Cia. Mutuo, Swchanengesang, de la Cia. Javier Arozena, Carretería, de Tangen|Benzal i Less, de la Cia. Thomas Noone & Alba Barral.
El Festival Dansat surt també al carrer amb el cinquè concurs de dansa urbana «Hop Sant Andreu 2020», que el SAT! organitza conjuntament amb l’associació cultural El Generador dins el recinte de la Fabra i Coats. Clou el festival «Circula!» Tren de creació i formació en dansa que proposa un programa doble de dansa contemporània.

[dimecres, 21.10.20]
El 95% de les grans marques líders de Catalunya tenen la pàgina web en espanyol i el 32% en anglès, mentre que només el 30% la tenen en català
Entre el 2015 i el 2016, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va seleccionar les 480 marques amb més notorietat entre els consumidors catalans, a partir d’una enquesta a més de 1.200 individus. A partir d’aquí, i dins el programa “Emmarca’t”, va analitzar el comportament d’aquestes empreses pel que fa als usos lingüístics en les pàgines web corresponents. El 95,4% (432 de 480) de les que tenien pàgina web la tenien en espanyol. La segona llengua més present era l’anglès, en el 32,6%, i la tercera el català, en només el 30,3%. El 23% de les que tenien el web en català, només en tenien una versió parcial. Aquestes dades de
Política Lingüística contrasten amb una altra enquesta de la Generalitat de Catalunya (2016) que mostrava que al 67,3% dels consumidors els agradaria trobar en català les pàgines web de les marques preferides, i que només no ho volien el 18%. Ni llavors ni ara tenen cap versió del portal corporatiu en català ni la primera empresa espanyola per facturació (Repsol), ni la primera catalana (SEAT).

[dimarts, 20.10.20]
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes es lliura finalment a Enric Casasses al Palau de la Música Catalana després d'ajornar-se des del mes de juny arran del coronavirus
El poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951) rep el guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament al Palau de la Música Catalana, que s'ha ajornat des del mes de juny arran de les mesures restrictives pel coronavirus. L'acte és un homenatge a la persona guardonada i gira al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com al del contingut de la seva obra. L’objectiu és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor. Com a novetat d’enguany, el 52è premi tindrà caràcter itinerant i es podrà veure a diferents llocs del país a partir de la tardor.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga des del 1969 Òmnium Cultural és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Es dóna el cas que el pare d'Enric Casasses havia format part del jurat d’aquest mateix premi durant els anys vuitanta del segle passat. Aquest premi és l'únic institucional per a les lletres catalanes del 2020 després que les Creus de Sant Jordi hagin ignorat qualsevol autor català, els Premis Nacionals de Cultura que atorga el CoNCA, també, amb l'excusa d'haver-los reduït, i els Premis Ciutat de Barcelona tampoc per la reconversió excepcional d'aquest any en 225 beques a les diferents disciplines.

[dilluns, 19.10.20]
El Festival d’Arquitectura «48h Open House BCN» no renuncia al seu format presencial clàssic i es continuarà podent visitar els edificis que entren en el catàleg d'aquesta edició i allarga la programació durant tota la tardor
El clàssic d’aquest Festival d’Arquitectura, el més important de Catalunya que integra Barcelona, ciutats de l’Àrea Metropolitana i el Maresme, ofereix aquest 2020 una programació que va molt més enllà de les 48 hores. El cap de setmana del 24 i 25 d'octubre se centrarà en Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt. El del 14 i 15 de novembre, es destinarà exclusivament a Sant Joan Despí.
El Festival d'Arquitectura «48 Open House BCN» allarga la programació durant tota la tardor. Per adequar-se a les mesures sanitàries, en cadascun dels edificis, habitatges o espais que es visitin hi haurà un vinil a terra amb un codi QR que només caldrà escanejar per seguir la visita amb les explicacions enregistrades d'un arquitecte, professional o col·lectiu i fins i tot, en algun cas, d'alguns dels veïns que relalin les seves vivències. Tota la programació gira al voltant de la temàtica «La ciutat saludable, la ciutat dels 15 minuts». Urbanísticament, el concepte “ciutat dels quinze minuts” reivindica la ubicació de serveis bàsics a una distància màxima de quinze minuts caminant per als ciutadans i aposta per una ciutat justa (respectuosa amb les persones), humana (que afavoreix una mobilitat sostenible i anul·la desplaçaments innecessaris) i sostenible (respectuosa amb el medi ambient). En total, el catàleg de l'edició té 154 edificis visitables i 44 itineraris organitzats.

[diumenge, 18.10.20]
Els set territoris de parla catalana participen per primera vegada en la VII Viquimarató de la Llengua que es farà excepcionalment en línia a causa del coronavirus
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Amical Wikimedia organitzen durant la setmana del 6 al 13 de novembre la Viquimarató de la Llengua Catalana centrada en els lingüistes dels territoris de parla catalana. La novetat principal d’aquesta setena edició és que per primera vegada s’ha comptat amb la implicació dels set territoris on es parla català: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el País Valencià. Això vol dir que es compta també amb els governs andorrà, balear i valencià, a més de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, la Delegació del Govern a Itàlia a l’Alguer, la Universitat de Saragossa, i també l’Institut Ramon Llull, que s’hi suma a través de la Xarxa Llull. A causa, de la crisi del coronavirus, la
Viquimarató es desenvoluparà en línia i, a més, es modificarà la durada per passar de la Nit Digital d’anteriors edicions a una setmana sencera d’activitat a la xarxa. El repte que es planteja als viquipedistes i a tothom que hi vulgui participar és aconseguir crear o ampliar com a mínim 50 articles dels 70 lingüistes proposats.

[dissabte, 17.10.20]
Hi ha un total de 32 iniciatives en marxa d’assistents virtuals de veu però cap d’aquestes iniciatives té l’opció de respondre en català
Segons dades recents de la Generalitat de Catalunya, hi ha un total de 32 iniciatives en marxa d’assistents virtuals de veu. Cap d’aquestes iniciatives té l’opció en català. El català no és present, doncs, en els assistents més populars del mercat, com Alexa (Amazon), Siri (Apple), Google Assistant i Google Home, Bixby (Samsung) o Cortana (Microsoft). Google Assitant és l’assistent de veu que disposa de més opcions d’idioma, gairebé una cinquantena, una trentena de les quals són llengües diferents, i la resta són variants. Google Assistant i Google Home sempre han inclòs a Europa les llengües de dimensions similars a la catalana que són pròpies dels llocs on s’han instal·lat, llevat d’Espanya. Ho ha fet a Àustria, Dinamarca, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit.
Així, per exemple, a Suïssa, Google utilitza l’alemany, el francès i l’italià, amb les idiosincràsies suïsses pròpies en cada un dels tres casos. L’assistent Siri, amb una vintena de llengües, disposa del finès, l’hebreu, el danès o el noruec, clarament menys parlats que el català. En una enquesta feta per la Generalitat de Catalunya a final del 2019 es destacava que el 67,2% dels enquestats triaven el català entre les llengües que volien fer servir per comunicar-se amb els aparells.

[divendres, 16.10.20]
L'Ajuntament de Barcelona transforma excepcionalment els Premis Ciutat de Barcelona 2020 i els converteix en 225 beques de 10.000 € en projectes de creació cultural
L'Ajuntament de Barcelona deixa en suspens per a aquest 2020 els Premis Ciutat de Barcelona que s'atorguen anualment a diferents disciplines, entre les quals la literatura catalana i espanyola. En el lloc dels Premis, convocarà excepcionalment arran de la crisi del coronavirus, un lot de 225 beques a la creativitat, recerca i innovació en l'àmbit de la cultura, la ciència i l'educació per un valor total de 3 milions d'euros. També es destinaran 600.000 euros a adquisicions d’obres d’art a través del MACBA amb el doble objectiu de reconèixer i patrimonialitzar generacions que encara no han format part de fons públics i de fer arribar recursos al conjunt del teixit vinculat a l’art a Barcelona.
L'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) reforça l’activitat virtual adreçada a la comunicació difusió d’activitats dels museus i centres patrimonials de l’ICUB impulsant noves mesures vinculades a la generació de contingut digital i de l’equipament tecnològic dels espais. Biblioteques de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona adquiriran tauletes per valor de 825.000 euros per a l’accés a recursos educatius digitals per a alumnes en situació de vulnerabilitat. i L’Institut Muncipal d'Educació de Barcelona incorporarà mesures extraordinàries a les 102 escoles bressol municipals de la ciutat per implementar un pla de suport que garanteixi el manteniment de la qualitat del servei en el marc del context de la pandèmia.

[dijous, 14.10.20]
Es publica una documentació inèdita de Carme Ballester, dona del president Lluís Companys, i una desena de cartes manuscrites també inèdites del seu germà
El dossier de Carme Ballester s'ha localitzat a París, a l'Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides (OFPRA). És una documentació que mostra com Carme Ballester va tramitar la regularització de la seva situació de refugiada política acollint-se a les disposicions de les Convencions de Ginebra del 1933 i de les Nacions Unides del 1951. Després d'aquests acords, la República Francesa, que ja havia establert el 1945 l'Office Central des Réfugiés Espagnols, va crear el 1952 l'OFPRA i va ser aquesta oficina la que va atorgar el 1953 l'estatut de
refugiada política i la protecció de la República Francesa a «Maria-del-Carmen Companys». A més, l'Associació Memòria i Història de Manresa, que és l'organisme que ha fet la troballa, presenta un recull d'una desena de cartes inèdites de la correspondència entre Manuel Companys i Jover, germà del president Lluís Companys, i Jaume Creus i Ventura, industrial i amic personal dels presidents Macià i Companys, durant el seu exili a França, datades entre els anys 1945 i 1948. En una d'aquestes cartes, Manuel Companys diu sobre la repressió franquista: “No li vingui el mal pensament de tornar a casa, car la repressió és més forta que mai, sobretot contra Catalunya”. La documentació també palesa l’amargor de viure a l’exili i l’esperança de poder tornar aviat a una Catalunya lliure.

[dimecres, 14.10.20]
La cinquena edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» arrenca aquest 2020 amb la possibilitat que s'hi acullin 76.006 infants catalans
La campanya tindrà lloc enguany entre el 15 d’octubre i el 30 de novembre. Aquesta iniciativa vol estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries amb un acompanyant adult i que aprenguin a donar valor als llibres.
«Fas 6 anys. Tria un llibre» és una campanya del Gremi de Llibreters que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), forma part de les mesures incloses en el Pla Nacional de Lectura. Els 76.006 infants que aquest any 2020 facin, o hagin fet, 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més pròxima. Allà poden bescanviar la targeta, que té un valor de 13 euros, pel llibre infantil que més els agradi, sempre amb l’assessorament del llibreter d’acord amb els seus gustos personals. En el cas que l’import del llibre triat sigui superior al valor de la targeta, la persona que acompanyi l’infant haurà d’abonar la diferència de preu. La campanya no s’adreça només als infants de totes les comarques catalanes, sinó que també dona cobertura als infants inscrits al Registre de catalans i catalanes a l’exterior. Gràcies a l’acord amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Exteriors i Transparència, aquests infants poden bescanviar la targeta amb el codi de barres personalitzat a la plataforma en línia Libelista.cat i escollir el seu llibre, que se’ls envia al domicili. L’any 2019, la campanya va arribar a 74.548 infants de 6 anys de tot Catalunya, dels quals 33.755 —un 45,3%— van bescanviar la seva targeta per un llibre. Un 71% dels 7.000 llibres que van triar els infants van ser en català, el 28,6% en espanyol i el 0,2% en altres llengües.

[dimarts, 13.10.20]
Creix un 10% el nombre d'internautes que continua consumint llibres, sèries, diaris, revistes i partitures a través de la pirateria
Tot i que aquesta pràctica va disminuir durant el 2019 en gairebé tots els sectors culturals, no va ser així en el del llibre. Una dada que ho confirma: el nombre d'internautes que va accedir a llibres piratejats va créixer un 10%. Diaris, revistes i partitures també van ser objecte d'aquesta activitat il·lícita. Segons l'informe, elaborat per la
Coalició de Creadors, l'any passat la pirateria digital de productes culturals va experimentar un descens en xifres absolutes d'un 5%. No obstant això, no es va produir tal caiguda en tres sectors: llibre, sèries i videojocs. Les dades de l'informe valora en gairebé 600 milions els continguts piratejats el 2019, un 3% més que l'any anterior, amb una pèrdua de 5.277 milions d'euros. Les novetats són les que més surten en aquest informe, pràcticament 7 de cada 10 llibres piratejats tenien menys d'un any. I es va situar en un 33 el percentatge d'usuaris que van accedir a llibres piratejats, un 10% més que l'any anterior. L'any 2019 tampoc no va ser bo per als diaris, revistes i partitures. L'informe revela que van ser piratejats 293 milions de continguts d'edicions digitals de diaris durant aquest període, amb una pèrdua de 447 milions d'euros. Un 23% dels consumidors de premsa digital ho van fer de forma il·legal.Pel que fa a revistes, es posa de manifest que un 13% dels consumidors digitals van accedir el 2019 a còpies pirates d'aquestes publicacions, amb un valor de 121 milions de continguts piratejats. El resultat per al sector de les partitures també és preocupant: el 5% dels internautes consultats van piratejar partitures en suport digital. Durant el 2019, es va accedir de manera il·lícita a un total de 33 milions de continguts digitals d'aquest tipus de publicacions, amb una pèrdua aproximada de 447 milions d'euros. Els cercadors són la principal porta d'accés a la pirateria, sobretot des de Google en un 90%, però també s'observa el creixement a partir de Facebook, Instagram, Twitter, WhatsApp o Telegram.

[dilluns, 12.10.20]
El programa Sala Barcelona al Pati d'Armes del Castell de Montjuïc es reactiva a la tardor amb 20 concerts de diversos estils musicals amb la intenció de donar suport al sector de les sales de concerts afectades per la crisi del coronavirus
L'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), en coproducció amb l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), s’uneixen de nou per renovar el projecte Sala Barcelona i fer front a la situació del sector provocada per la crisi sanitària. Des del 23 d'octubre fins al 28 de novembre tindran lloc gairebé 20 actuacions que formen un cartell molt eclèctic amb estils musicals variats que reflecteixen el tarannà propi de les sales de concerts de Barcelona. Un cicle de concerts a l’aire lliure, amb un aforament reduït de màxim 400 persones, que tindrà lloc al mateix emplaçament: el Pati d’Armes del Castell de Montjuïc.
La programació prevista serà divendres i dissabtes. Tots els concerts seran amb el públic assegut. Es disposarà de cadires i taules (per als grups d'entre 3 i 4 persones). Un dels objectius principals de Sala Barcelona, és reactivar l'escena musical de la ciutat i tot un sector que porta aturat gairebé al 100% des de fa més de mig any. Amb la reactivació dels concerts es busca donar suport i generar activitat entre el conjunt d’agents de la cadena de valor de la música en directe: artistes, personal tècnic i auxiliar, mànagers, empreses de so i llums, programadors, fotògrafs, cambrers i cambreres, personal de seguretat, manteniment, neteja i tots els professionals que intervenen en la creació d’un concert.

[diumenge, 11.10.20]
La companyia Cop de Teatre debuta a Barcelona a l'Escenari Joan Brossa amb la recuperació de l'obra «Equus» sobre la zoofília que el dramaturg Peter Schaffer va estrenar fa prop de cinquanta anys
Peter Shaffer, l'autor d'«Amadeus», pel·lícula guanyadora d'onze Òscars, es va inspirar per escriure el text en un cas real després d’escoltar a la ràdio sobre un crim perpetrat per un adolescent que va cegar cinc cavalls amb un punxó. L’escena macabra va ser prou poderosa per portar el dramaturg anglès a escriure un relat fictici sobre les causes que van portar el jove a perpetrar aquell acte. El relat de Peter Shaffer es presenta com un text gairebé detectivesc, una aproximació íntima a la figura del jove Alan Strang a través de les converses tingudes amb el seu psiquiatre, Martin Dysart en les quals, fent ús dels principis del psicoanàlisi i la psicopatologia, fan referència a les passions i desenganys més personals del jove i, alhora, als diversos personatges que conformen el text.
«Equus» és un text que implica un muntatge teatral imponent i que va causar gran impacte moral i emocional quan es va estrenar l'any 1973, fa gairebé cinquanta anys, pel seu tractament de temes com la zoofília. L'obra va ser estrenada al Royal National Theatre, adaptació que va guanyar el Premi Tony a Millor Obra. L'any 2007 va ser reestrenada al West End amb l'actor Daniel Radcliffe com a protagonista, un paper controvertit que li va valer el reconeixement de la crítica en la seva primera incursió al teatre professional. L'espectacle de Cop de Teatre és dirigit per Denis Fornés, amb Carles Fígols, Lluís Arruga, Ivana Miño, Mercè Rovira, Xavi Lite, Júlia Ferré i Andreu Lahoz.

[dissabte, 10.10.20]
La remor dels telers de les colònies reviu amb l'adaptació teatral d'Assumpta Montellà «El silenci dels telers» que es representa a la sala El Maldà
La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una de les colònies tèxtils que van florir, a finals del segle XIX, a les ribes dels rius catalans. Tot i que les colònies van anar tancant a partir de la dècada dels anys 80 del segle passat, la Pilar i la Carme, d’alguna manera, encara són allà. Amb elles, les intèrprets de l'espectacle teatral «El silenci dels telers» reviuen el dia a dia d’aquesta mena de món en miniatura que eren les colònies, tot resseguint els més de cent anys d’història que van transcórrer mentre encara funcionaven. Veuen passar la Història en majúscula mentre s'ocupen de les petites històries sovint oblidades o menystingudes, tot i que són imprescindibles per entendre realment una època. La Pilar i la Carme donen veu, doncs, a les petites històries de les diferents generacions de dones que van ser el motor de les fàbriques i també de la vida a les colònies.
L'espectacle «El silenci dels telers» es basa en el relat de l'escriptora Assumpta Montellà, amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart, dirigit per Ferran Utzet, amb les actrius Maria Casellas i Andrea Portella. Tots els diumenges del mes d'octubre hi ha postfuncions amb l'autora del relat original, la historiadora Rosa Serra i l'historiador berguedà Sergi Serra.

[divendres, 09.10.20]
El cantant i escriptor Lluís Llach ha donat a la seva població natal empordanesa de Verges el seu llegat artístic i cultural
La població de Verges (Baix Empordà) rebrà tot el llegat artístic i cultural de qui és un dels seus fills predilectes, el cantautor i ara escriptor Lluís Llach. El cantant, nascut a Verges el 1948, cedirà tota la seva herència cultural i artística a l'Ajuntament de Verges. Lluís Llach sempre ha conservat la relació amb el poble de Verges i les tradicions i ha participat de diverses maneres en la tradicional Dansa de la Mort. Després de la seva retirada com a cantant, va dirigir tres anys aquest esdeveniment tradicional i la va reformar sense canviar-ne l'essència. La cessió actual del llegat artístic i cultural coincideix amb l'arribada a Verges de l'exposició
«Lluís Llach. Com un arbre nu», que s'ha vist a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. L'exposició, comissariada per Lluís Danés, d'un notable contingut teatral, ha estat una de les més visitades d'aquest espai de la Rambla de Santa Mònica. L'exposició s'instal·larà a Can Punton, una casa del segle XIX que havia estat del pare de Víctor Català i que la família de l'escriptora va cedir a l'Ajuntament.

[dijous, 08.10.20]
L'Acadèmia Catalana de la Música presenta un Pla de Rescat d'urgència davant la situació que viu el sector i que qualifica de devastadora
El sector de la música a Catalunya viu una situació límit, amb unes xifres que es qualifiquen de devastadores i que pensen que portaran a la desaparició d’una gran part del sector. L'activitat s'ha reduït un 75% i un 70% dels músics no tenen cap concert previst per al 2021. El 95% de l'activitat de les sales de concerts ha estat cancel·lada. Més de 10.000 concerts han deixat fora 8,5 milions d'espectadors. Tan sols el 15% dels músics han pogut accedir a l'atur extraordinari per artistes i només el 18% dels músics s'han pogut acollir a la prestació per cessament d'activitat d'autònoms. El sector discogràfic català ha perdut aproximadament un 65% dels ingressos. Les edicions de discos físics i els llançaments recents han deixat d'ingressar un 85%, mentre la distribució digital ha caigut al voltant d'un 25%. El 95% de l’activitat a les sales de concerts ha estat cancel·lada, amb una afectació de 1.623 treballadors afectats, 1.500.000€ d’estimació d'ingressos setmanals perduts, 150 concerts cancel·lats per setmana, amb un total de 40.500.000€ d’ingressos perduts, més de 4.000 concerts cancel·lats i uns 10.000.000€ de pèrdues directes provocades pels costos de manteniment de les sales en situació de tancament. A banda, cal tenir també present el sector de l’oci nocturn a Catalunya, que inclou també altres locals d’ambientació musical i que està format per 3.600 empreses que generen 37.000 llocs de treball i representen un 1,8% del PIB. Des de l'inici de la crisi del coronavirus, els treballadors afectats per acomiadaments o ERTO’s a empreses, grups de música, managements, promotores, representants i empreses de serveis i autònoms ha afectat a 40.280 persones, que significa un 76% dels professionals i una pèrdua real de facturació de 110.000.000€. s’han suspès fins a 10.037 esdeveniments, que haurien acollit fins a 8.500.000 espectadors. Pel que fa a la situació referent a les escoles de música de titularitat privada, estimen en 725.000€ els ingressos no percebuts, unes pèrdues derivades de despeses estructurals de 280.000€ i una afectació directa de 300 professors, 4.800 alumnes i 20 escoles de titularitat privada. Davant d'aquesta urgència i la falta d'ajuts efectius, l'Acadèmia Catalana de la Música ha presentat un
Pla de Rescat d'urgència a diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya. Tot i la declaració de la cultura com a bé essencial per part del Govern català, el sector musical, i en especial el d'iniciativa privada, se sent menystingut, es troba sense ajuts efectius per rescatar-lo i en una situació límit que posa en perill la seva continuïtat.

[dimecres, 07.10.20]
El 30% dels periodistes catalans desvelen en una enquesta que han estat afectats laboralment per la crisi del coronavirus
Segons una enquesta del Col·legi de Periodistes de Catalunya en la qual han participat 202 col·legiats, un 24% diu que se'ls ha aplicat un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a conseqüència de la crisi provocada pel coronovarius (15,3% parcial i 8,4% total) mentre que el 5,9% ha estat acomiadat. El 70%, en canvi, no ha patit cap mesura. Més de la meitat dels participants en l’enquesta, concretament el 54%, afirma que els seus ingressos s’han vist rebaixats a causa de la pandèmia. I només el 25,6% ha rebut ajuts públics per fer front a la davallada dels ingressos. Amb relació a aquesta qüestió, la immensa majoria, el 85,6%, creu que els ajuts de l’administració no han estat suficients. Pel que fa a les noves dinàmiques de treball, tan sols el 3,5% va assistir de forma presencial i habitual a la feina durant el confinament, mentre que 118 enquestats (58,4%) van fer teletreball i el 18,3% va combinar les dues modalitats. El 12,9%, però, ja teletreballava abans de l’estat d’alarma. Dels que sí que han assistit al lloc de treball, quasi un 91% admeten que l’empresa els ha facilitat mascaretes i gels hidroalcohòlics, tenint cura del compliment de mesures de seguretat com la distància social. Dels 202 participants en l’enquesta del
Col·legi de Periodistes de Catalunya, la majoria han estat dones (52,5%), d’edats compreses entre els 25 i 54 anys (gairebé el 75%). Per demarcacions, el 65,8% dels enquestats és de Barcelona, seguit del 18,3% de Girona, 7,9% de Tarragona, 4% de la Catalunya Central, 3% de Lleida i 1% de les Terres de l’Ebre. Pel que fa al tipus de relació laboral, 138 dels enquestats (68,3%) declaren que tenen un contracte de plantilla, 51 d’ells (25,2%) que són autònoms i els 13 restants (6,4%) marquen l’opció ‘altres’.

[dimarts, 06.10.20]
De les 134 normes aprovades el 2019 per les institucions europees que privilegien la llengua espanyola i releguen la catalana n'hi ha una quarantena que regulen l’àmbit de les empreses privades
L’any 2019 es van aprovar un total de 134 normes que privilegien la llengua espanyola i releguen la catalana. D’aquestes 134, n'hi ha 41 que regulen l’àmbit de les empreses privades i el consum: 12 són de l'Estat espanyol, 26 són europees, i 3 són organitzacions internacionals (en el cas de les organitzacions internacionals diferents de la Unió Europea, les imposicions de l'espanyol se solen produir quan els tractats esmenten “la llengua del país” o “la llengua nacional”, termes que per a la pràctica administrativa i judicial espanyola fan referència únicament a l'espanyol). Fins a 26 de les normes en qüestió regulaven l’àmbit específic de l’etiquetatge i hi imposaven l'espanyol: 5 són estatals, 20 europees i 1 de la
Comissió Econòmica per a l’Europa de les Nacions Unides. Aquesta situació de subordinació legal del català no és nova del 2019, sinó que es produeix cada any. El 2018 ja es van aprovar un total de 138 normes que discriminaven el català, 51 de les quals regulaven l’àmbit del consum, i 37 específicament l’etiquetatge. Tot plegat és així perquè, en realitat, l'espanyol és la llengua blindada i la més imposada per llei, també en el món del consum. L'espanyol és l’única llengua oficial de l’estat i l’única que ha sol·licitat que sigui oficial a la Unió Europea. A més, tots els ciutadans espanyols tenen imposat el seu coneixement en la Constitució espanyola com un deure individual. Aquest marc jurídic implica que cada any les institucions espanyoles i europees aproven una gran quantitat de normatives específiques amb clàusules lingüístiques que resulten discriminatòries del català.

[dilluns, 05.10.20]
L’ús del català en els documents notarials enregistrats entre el 2018 i el 2019 és només del 9,4%, la segona xifra més baixa dels últims anys
Per primera vegada en molt de temps, el 2018 es van fer més documents notarials en català que l’any anterior, en concret 5.004 més, un increment del 6,1%. Segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, l’any 2018 es van redactar 86.915 documents notarials en català, el 9,4% del total, mentre que l’any 2017 se n’havien enregistrat 81.911, el 8,9%. En termes relatius, la xifra de 9,4% per al català és encara la segona més baixa dels últims anys, però en termes absoluts no es feien tants documents en català des del 2012. L’estudi sobre els usos lingüístics i la presència del català a les oficines notarials de Catalunya, elaborat per la
Plataforma per la Llengua —que ofereix un mostrari de documents en català—, mostra que la majoria de les notaries, en molts casos no ofereixen l’opció de triar la llengua en què es redacten els documents notarials o les escriptures i això influeix en la llengua que s’hi usa finalment.

[diumenge, 04.10.20]
El CCCB obre temporada amb l'exposició de l'artista sud-africà William Kentridge que, a través de l’animació, el dibuix, el cinema, la música o el teatre, ha construït una obra tentacular que barreja tècniques i disciplines
La mostra és una oportunitat única per veure algunes de les obres més emblemàtiques de William Kentridge: tapissos de gran format, la impactant instal·lació audiovisual «More Sweetly Play the Dance» i la sèrie completa dels onze curtmetratges d’animació «Drawings for Projection». El CCCB és el primer lloc a Europa on s’estrena la darrera pel·lícula de Kentridge, «City Deep». Nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 1955, William Kentridge és una de les veus de referència en l’art contemporani internacional. Creador polifacètic, els seus dibuixos, pel·lícules o produccions teatrals s’han presentat en museus i institucions culturals d’arreu del món. A
«William Kentridge. El que no està dibuixat», fins al 21 de febrer del 2021, també es poden veure set dibuixos en paper, testimoni del laboriós procés creatiu de les pel·lícules de «Drawings for Projection» i una selecció de nou tapissos de gran format, que l’artista realitza en col·laboració amb l’Stephens Tapestry Studio de Johanesburg, taller local que dona feina a dones de la zona. Els tapissos presenten siluetes fosques, figures molt identificables que van apareixent al llarg de l’obra de Kentridge. Mostren imatges de persones que porten càrregues (refugiats, manifestants, pelegrins), que per a l’autor simbolitzen les crisis, les guerres i els problemes que assolen Sud-àfrica i la resta del món. Amb aquesta exposició, el CCCB no només vol aprofundir en l’obra i la trajectòria artística d’un creador fonamental, sinó també plantejar reflexions sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre el poder, els marges i l’exclusió en l’actualitat.

[dissabte, 03.10.20]
L'Ajuntament de Barcelona recupera 470 obres d'art del fons del llegat Muñoz Ramonet que la família tenia amagades des de fa més de 25 anys reclamant una herència que el mecenes no els havia deixat
Entre les obres s’ha pogut identificar peces que pertanyen a la col·lecció Bosch i Catarineu, de les quals en destaquen diverses de Marià Fortuny i de Eugenio Lucas, taules gòtiques del XV i del XVI, pintura del segle XIX estrangera com Wintehalter o Morgan, pintura de l’escola espanyola del XVII i XVIII i pintura catalana del segle XIX i XX. La Unitat Central Operativa de Patrimoni Històric de la Guàrdia Civil (UCO) les va requisar el mes de març en una acció coordinada i dirigida pel jutjat número 29 de Barcelona, que instrueix la causa penal interposada l’any 2014 per la
Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l’empresari. La confiscació va començar el febrer amb un primer paquet d’obres d’art i una segona operació el mes de març en domicilis particulars i diverses seus socials de les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet, que va deixar la totalitat del seu llegat a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i així encara queden per localitzar unes cinquanta pintures més, set escultures, diverses desenes de miniatures i diversos ivoris. Quatre anys més tard de la mort del legatari, la família i els marmessors van intentar amagar quines eren les voluntats expressades en el testament, cosa que ha portat un seguit d'interposicions judicials que s'han allargat un quart de segle.

[divendres, 02.10.20]
Les paraules «sororitat», «supremacisme» i «empoderar» són tres de les que s'inclouen en la nova actualització del volum de lèxic del diccionari el línia DIEC2
En total s'han introduït 78 unitats lèxiques noves i hi ha hagut una trentena de modificacions. Per exemple, també hi ha «etilòmetre», els adjectius «impactant», «llegit» i «maleducat» (escrit en una única paraula). Més incorporacions a la “Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana” del
DIEC2: animalista, emergència climàtica, imaginari, cúpula (entesa com els màxims dirigents d’un partit o organisme), retallada (de despesa pública), alta costura i zona euro / eurozona. També s’hi han afegit formes vives en la llengua oral com «ostres» i «fer el paperina». També s'han documentat paraules com bitcoin, capaltard, cassolada, empoderament, halal, migrant, sobiranista, vistaire, no es mereixen, en ocasió de i moble bar.

[dijous, 01.10.20]
El centre d'arts digitals IDEAL canvia la realitat virtual de la pintura de Monet per un viatge a la Barcelona de la segona meitat del segle XX a través de la memòria de mitja dotzena dels fotògrafs més cèlebres
La mostra o experiència visual «Barcelona memòria fotogràfica» fa un viatge a la Barcelona de les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX a través de les imatges de sis cèlebres fotògrafs: Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Joana Biarnés, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés i Colita. Es tracta d'una experiència immersiva que segueix l’estela de la dedicada a la pintura de Monet, amb la qual es va inaugurar IDEAL.
La peça central de la proposta és un audiovisual de 360º projectat a la sala de 1.000 metres quadrats de l’equipament, obra de l’estudi Iceberg. Ha estat necessària la col·laboració amb els hereus dels fotògrafs i amb Colita. L’audiovisual està dividit en sis blocs, amb obra fotogràfica de cadascun dels sis autors i inclou altres espais com alguns d’orientació didàctica, com el laboratori de revelat amb ampliadores de l’època, que pretén apropar els més joves a la fotografia analògica. Més lúdic és un fotomató d’intel·ligència artificial que insereix les fotografies dels rostres dels visitants en imatges d’edificis emblemàtics. Hi ha també una sala de realitat augmentada.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció