[dissabte, 30.09.23]
El Festival Temporada Alta arrenca la 32a edició amb una triple oferta de música amb Antònia Font, espectacles familiars amb El Pot Petit i dansa urbana amb el projecte People Power Partneship
El Festival Temporada Alta, que s'allargarà fins al 10 de desembre, inaugura la 32a edició amb una triple proposta formada per un concert, una festa familiar per a tots els públics i una producció de dansa al carrer i de gran format protagonitzada per joves d’arreu d’Europa. L’inici de Temporada Alta està marcat per l'últim concert de la gira d’«Un minut estroboscòpica» amb el que Antònia Font ha tornat als escenaris després de nou anys. El grup mallorquí durant el 2024 farà gira per teatres i auditoris catalans. El Festival aposta també pel teatre familiar amb el Pot Petit i la jornada petiTA amb un programa d'espectacles familiars entre els quals destaca la participació de la formació musical Black Music Big Band.També hi actua Brodas Bros amb dansa urbana, el circ murcià Vaivén Circo amb l'espectacle «Esencial» que s’està representant a tot el món, i la música de DJ Xerramequ, entre altres formacions. En aquesta triple programació inaugural també es presenta el projecte europeu People Power Partnership, liderat per la companyia alemanya de teatre de carrer de gran format PanOptikum, que arriba a Girona amb Face T(W)O.

[divendres, 29.09.23]
La plataforma Spotify fa els primers doblatges de pòdasts a l'alemany , l'espanyol i el francès amb la veu original utilitzant la tecnologia de la intel·ligència artificial
Són els primers passos que fa la plataforma sueca Spotify amb aquesta tecnologia i ha posat a prova un programa que amb la intel·ligència artificial tradueix pòdcasts de l'anglès a altres idiomes amb la particularitat que respecta el timbre de veu original dels seus protagonistes. La nova eina recorre a la tecnologia de generació de veu d'Open AI per copiar l'estil original del locutor i assolir una experiència que sona més personal i natural que el doblatge tradicional, segons ha explicat la mateixa companyia. Si la intel·ligència artificial està amenaçant molts sectors, ara li arriba el torn, doncs, al doblatge en un moment que les cabines de traudctors simultanis són encara habituals en congressos, fires i parlaments o institucions. El projecte inicial de la plataforma Spotify, que tradueix les veus a l'alemany, l'espanyol i el francès, inclou acords amb creadors de contingut com ara Dax Shepard, Monica Padman, Lex Fridman, Bill Simmons i Steven Bartlett per produir alguns episodis que ja estan en catàleg i altres llançaments futurs. Ajustant-se a la pròpia veu del creador, Voice Translation dóna a oients de tot el món el poder per descobrir i inspirar-se en nous podcàsters d'una manera més autèntica que abans. Els episodis estaran disponibles a tot el món per a tots els usuaris de la plataforma, tant els que tenen la versió de subscripció de pagament com els que hi accedeixen lliurement.

[dijous, 28.09.23]
La crítica teatral catalana denuncia que la productora Nostromo Live impedeix l'accés professional al col·lectiu de crítics perquè pugui exercir la seva feina d'opinió de l'espectacle «The Producers» del Teatre Tívoli
Des dels temps d'Albert Boadella i Josep Maria Flotats, que van tenir les seves desavinences amb el crític d'aleshores, Joan de Sagarra, fins a avui ha plogut molt, s'han estrenat molts espectacles, s'han fet moltes crítiques i les xarxes han multiplicat per desenes les possibilitats de rebre les reaccions de les estrenes de les obres teatrals. No havia passat mai, però, que una productora o una direcció artística decidís de trencar amb la tradició de convocar els crítics als seus espectacles i els impedís facilitar entrades perquè fessin la seva feina posterior d'opinió i anàlisi [comunicat del col·lectiu de la crítica catalana]. El fet, que ha provocat la productora Nostromo Live, arran de l'estrena del musical «The Producers», de Mel Brooks, que dirigeixen Àngel Llàcer, Enric Cambray i Manu Guix, al Teatre Tívoli de Barcelona. El col·lectiu de la crítica catalana ha fet públic un comunicat [vegeu aquí el comunicat íntegre] en què exposa la seva sorpresa per la decisió de la productora, comentari que ha provocat un ampli ressò en els mitjans de comunicació.

[dimecres, 27.09.23]
El Cirque du Soleil iniciarà a Catalunya per Sant Josep la gira europea del seu emblemàtic espectacle «Alegria» ampliat ara des de l'estrena del 1994
La carpa del Cirque du Soleil s'instal·larà com ha fet en els últims espectacles al Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat a partir del 20 de març de 2024 on serà fins al 31 de maig. «Alegria» és l'espectacle amb què el Cirque du Soleil va debutar a Catalunya el 1994 i és també el més emblemàtic de tot el catàleg de la companyia. Després de 30 anys, l'espectacle ha estat revisat i es presenta amb una nova mirada. La gira europea començarà a Catalunya per Sant Josep i serà al Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat fins al 31 de maig. Posteriorment, l'espectacle serà a Màlaga (a partir del 31 de maig), Alacant (a partir del 16 de juliol), Sevilla (a partir del 28 de setembre) i Madrid (a partir del 4 de desembre). «Alegria», segons la companyia, ha reunit finsara uns 14 milions d'espectadors, en 255 ciutats de 40 països en una vintena d'anys de gira. Es dóna el cas que la banda sonora d'«Alegria», que va ser nominada als Grammy, és l'àlbum de Le Cirque du Soleil més venut i reproduït fins ara. El 2019, quan es complia el 25è aniversari d'«Alegria», l'espectacle es va reestrenar a Montreal amb una renovació tant de números com de concepte. «Alegria» té un repartiment de 53 acròbates, pallassos, músics i cantants. La trama gira al voltant de la lluita de poder que es lliura entre el vell ordre i un nou moviment que anhela esperança i renovació. Mentre el ximple del vell rei ocupa matusserament el tron, un creixent desig de canvi sacseja l'statuquo per, en última instància, portar la llum al món.

[dimarts, 26.09.23]
El paradís dels senyors
La temporada passada, quan la nova direcció de TV3 va decidir intercanviar el programa «Tot es Mou» de la tarda al matí i el «Planta Baixa», del matí a la tarda, va saltar immediatament a la vista que l'objectiu de captar més audiència no va funcionar del tot. Mentre per una banda es va intentar neutralitzar el to més polític que tenia el «Tot es Mou» de les tardes, conduït per Helena Garcia Melero, i reduir-lo a un magazine matinal de flors i violes, s'intentava alimentar la tarda amb un desencertat replanteig del matinal «Planta Baixa», conduït per Agnès Marquès —substituta del matinal Ricard Ustrell—, amb el lema de la distracció com a únic objectiu. Mentre el matí es va mantenir i millorar, la tarda es va anar enfonsant a poc a poc. I el resultat final s'ha constatat aquesta temporada quan, a pesar que ja a la primera setmana i també al cap de quinze dies, a l'acabament del TN Migdia, s'enviava el missatge publicitari que les tardes anaven a tot drap, els números reals no enganyen [comentari íntegre a la secció «El cafetó»]. Duplicar el programa «Cuines» (dues llargues receptes per dia) i retardar l'hora de la telenovel·la «Com si fos ahir», afegir al seu darrere els episodis d'estiu de la desgastada sèrie italiana de la RAI, «El paradís de les senyores» —que ja es va veure a la televisió valenciana i que té una carrinclona trama sense suc ni bruc que sembla que no s'acabi mai quan ja s'acumula des del 2015 la vuitena temporada— ha portat simplement a decapitar el que quedava de «Planta Baixa», reduït a una hora i mitja a tot estirar —que és com signar-li l'acta de defunció—, on ni l'atapeïment dels col·laboradors en un comprimit espai ha resolt l'augment de l'audiència.

[dilluns, 25.09.23]
Es troba un temple dedicat a la deessa grega Afrodita a l'antiga ciutat submergida de Tonis-Heraclèon prop d'Alexandria a Egipte
Un equip d'arqueòlegs ha descobert un temple del segle V aC dedicat a la deessa grega Afrodita a l'antiga ciutat de Tonis-Heraclèon, a prop d'Alexandria, a Egipte. Els arqueòlegs han trobat al temple, situat sota l'aigua de la badia d'Abu Qir, peces d'or, de bronze i de ceràmica. Moltes de les peces eren importades de Grècia. La ciutat de Tonis-Heraclèon va ser el port més important de l'Antic Egipte abans de la creació d'Alexandria, fundada per Alexandre el Gran, que va conquerir el país al segle VI aC. Poc després la ciutat es va enfonsar al mar pels terratrèmols, el pes dels edificis i el terreny poc ferm, i va quedar a 7 quilòmetres de la costa i a desenes de metres de profunditat.

[diumenge, 24.09.23]
L'escriptor premi Nobel Abdulrazak Gurnah celebra els 25 anys dels clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona
Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948), guanyador del premi Nobel de literatura del 2021, ha participat en la commemoració de 25è anniversari dels clubs de lectura de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona i ho ha fet amb una presentació de la seva ultima novel·la a la biblioteca on va començar el primer club de lectura: la Francesca Bonnemaison. L'escriptor d'origen tanzà establert a Anglaterra des de fa més de cinquanta anys ha conversat sobre «El desertor», publicat a l'Editorial Salamandra, una novel·la que l'autor va publicar el 2005, però que encara era inèdita aquí, tot i que només s'ha publicat en espanyol. El novel·lista hi narra una història que discorre per diferents èpoques i que li permet abordar alguns dels grans temes de la seva literatura: l'exili, el xoc cultural, la tradició i la modernitat, la religió i l'economia, el colonialisme i el desarrelament. Hi ha una certa connexió entre el protagonista i l'autor: tots dos van marxar del seu país. El protagonista del llibre marxa sense saber que no podrà tornar: un cop d'estat ho fa impossible. En canvi, Abdulrazak Gurnah va anar a Anglaterra conscient que no tornaria al seu país d'origen. La diferència radica, doncs, en el fet que el protagonista —l'experiència que intenta transmetre l'autor— és algú que no té on tornar i que, a més, se sent un estrany al país on és. El jurat del premi Nobel va escollir el 2021 l’obra novel·lística de Abdulrazak Gurnah perquè fa una rigorosa i commovedora aproximació als efectes del colonialisme i el destí dels refugiats en la intersecció entre cultures i continents.

[dissabte, 23.09.23]
Del blanc i negre al color
M'imagino el dilema de Sergi Belbel, adaptador i director de la versió teatral de «The Party», un film de culte, rodat i estrenat el 2017 en blanc i negre, de la cineasta Charlotte Sally Potter (Londres, 1949), a l'hora de reflectir a l'escenari el gruix de conflictes personals que envolten els protagonistes de la història que vol remarcar la crisi social i personal ambientada al Regne Unit. El dilema, esclar, consisteix en triar entre mantenir l'espai, l'embolcall sociopolític i l'ambientació geogràfica dels personatges o adaptar-los a la societat on es cou la versió teatral. Sergi Belbel ha optat per respectar l'original de Sally Potter, que n'és també la guionista, diria que amb el 99,99% de la trama i els diàlegs que es mantenen en uns escassos setanta minuts entre les diferents parelles de personatges. Fins i tot ha mantingut la majoria de les localitzacions de plató similars a la versió cinematogràfica: el saló, el tocadiscos —tocadiscos vintage i discos de jazz—, el jardí, el vàter, la cuina, la porta d'entrada que amaga sempre el personatge absent... [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Els espectadors que hagin vist la pel·lícula, doncs, es trobaran només amb un canvi òptic: el pas del blanc i negre de la pantalla al color de l'escenografia teatral. I també amb un canvi convencional de generació: els intèrprets del cinema són tots una mica més grans —o almenys ho semblen— que no pas els intèrprets de la versió teatral catalana. En els dos casos, però, això sí, es pot parlar d'un pòquer de repòquer d'asos perquè no en són cinc, sinó que en són set.

[divendres, 22.09.23]
Pas a pas... Volta, volta... No hi ha alternativa
La Calòrica ha sabut guardar molt bé el secret, la perla de l'espectacle «Le congrès ne marche pas» que s'amaga fins després dels noranta minuts clavats que dura l'obra. I la perla té nom propi: la veterana actriu Roser Batalla, una de les convidades en aquesta ocasió a la companyia, com ja van fer amb Mònica López en el seu anterior muntatge. Roser Batalla es marca un extens i polític discurs ideològic en anglès sobretitulat extret de la intervenció de la Dama de Ferro, la controvertida primera ministra Margaret Thatcher, quan el 1990 va haver de sortejar una moció de censura que va guanyar i que va portar el Regne Unit a una de les crisis més demolidores de finals del segle XX. Enrigueu-vos-en de Meryl Streep quan es va posar en la pell de la mateixa Dama de Ferro a la pel·lícula «The Iron Lady» de fa deu anys [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Roser Batalla fa una conversió gairebé tan espectacular com aquella, després d'haver batallat —mai més ben dit pel cognom— amb vestit d'època en la trama anterior de la comèdia que La Calòrica situa a la Viena del 1814, quan la decadència de l'Ancien Régime esclata del tot amb un congrés que, entre pastetes, sexe i licors, havia de refer la vella Europa després de fer recular Napoleó, i que els mandataris de França, Prússia, Rússia, Àustria, Gran Bretanya, fins i tot la picaresca Espanya i alguns nouvinguts de més, van fer durar des de l'1 d'octubre del 1814 fins al 9 de juny del 1815 sense resoldre res ni adonar-se que el món ja no era el que era, i el que ells encara mantenien tancats en la seva bombolla de disbauxa i d'ulls clucs davant les revoltes socials ja havia fet figa.

[dijous, 21.09.23]
L'Antiga Foneria de Canons de Rambla de Barcelona es readaptarà com a centre d'exposició i creació de cultura digital amb la vista posada en el 2027
La Generalitat de Catalunya ha confirmat que l'antiga foneria de canons del final de la Rambla de Barcelona, tocant a Colom, un edifici que porta vint anys tancat, es reconvertirà en un centre d'exposicions i de creació de la cultura digital amb la previsió que es pugui reobrir el 2027. Després de ser una foneria de canons, l'edifici va ser també una fàbrica de campanes, posteriorment la seu del Banc de Barcelona i encara una farmàcia militar. Fa tres anys, la Genralitat de Catalunya ja va comprometre l'espai per a usos socials, però finalment s'ha anunciat que serà un centre cultural que combinarà investigació, experimentació i desenvolupament de projectes artístics i culturals digitals, amb un espai expositiu obert a la ciutadania. El centre s'inspira en altres models existents a Rotterdam, Bergen, Milà o Ciutat de Mèxic. La intenció és que el nou centre de l'Antiga Foneria de Canons se situï a nivell de les avantguardes culturals, segons els responsables del Departament de Cultura. L'edifici —de mal nom Refino— que es troba en l'eix que acull la mateixa conselleria de Cultura i davant per davant del Centre d'Arts Santa Mònica, que també havia de ser en el seu moment un centre d'investigació digital, està qualificat de bé cultural d'interès local i dissenyat a mitjans del segle XVIII per l'arquitecte Josep Oriol Mestre. Té 3.000 metres quadrats i quatre nivells. La rehabilitació començarà el gener del 2024 amb una inversió inicial de 13 milions d'euros.

[dimecres, 20.09.23]
Els espectacles «L'alegria que passa», «La trena», «Austràlia» i «Una noche sin luna», entre els més guardonats en els Premis de la revista TeatreBarcelona 2023
La gala dels VI Premis de la revista TeatreBarcelona ha tingut lloc al Centre Artesà Tradicionàrius, de Gràcia, amb la presència de molts dels nominats en les diferents categories. Els premis de la revista digital Teatre Barcelona s'atorguen després de la prèvia nominació pel resultat de la votació que fan els espectadors, un mètode similar al que fan també els Premis Butaca. En aquesta sisena edició, els espectacles «L'alegria que passa», «La trena», «Austràlia» i «Una noche sin luna», entre els més guardonats [descarregueu el palmarès íntegre aquí]. Així, «Una noche sin luna» ha obtingut el premi al millor espectacle; Marc Artigau, el premi al millor text original per «L'illa deserta»; i Clara Segura, el premi a millor direcció per «La trena». L'actor Juan Diego Botto s'ha emportat també el premi a la millor intepretació per «Una noche sin luna»; Mariona Esplugues, el de millor revelació per «Boja»; i Ester Cort el de millor interpretació de repartiment per «Austràlia», espectacle que també ha obtingt el de millor espectacle de proximitat. Pel que fa al musical, ha estat «L'alegria que passa», de Dagoll Dagom, el premiat i l'actriu Àngels Gonyalons la distingida amb el premi a la millor interpretació. Tambe hi ha hagut premia per a Peyu, en l'apartat d'humor; «La gta perduda», en l'operístic; «El diablo cojuelo», en el de circ; i «Alan», en el de teatre familiar. Entre altres premis, els recomanadors de la revista han distingit l'espectacle «Dirrty Boys», de Gerard Guix, estrenat al Teatre Akadèmia.

[dimarts, 19.09.23]
El Mercè Arts de Carrer (MAC) torna a la programació festiva de festa major amb una extensa mostra de la diversitat i la riquesa dels espectacles a l’aire lliure procedentes de l’escena nacional i internacional
El MAC Barcelona acull 61 espectacles i 316 funcions, a càrrec de 65 companyies d’artistes de diferents orígens. El MAC es manté fidel a la seva filosofia, la d’apropar a la ciutadania les arts de carrer en tota la seva diversitat, amb una programació de gran exigència artística i propostes pensades per a tots els públics. Com a novetats, enguany, l’epicentre de la programació es trasllada al Parc de l’Estació del Nord, on hi ha propostes per al públic infantil els matins i també una programació més arriscada i amb molt sentit de l’humor per a gent jove i no tan jove cap al tard. El Parc de la Ciutadella continua formant part de la programació de la Mercè, però al marge del Mercè Arts de Carrer (MAC). En aquesta edició acull la fira Terra i Gust, que combina les propostes vinculades a l’alimentació sostenible i les actuacions musicals, i és també el marc de l’Associa’t, espai de trobada del teixit associatiu i comunitari de la ciutat. Una altra de les novetats d’enguany és l’estrena d’un nou espai d’exhibició, batejat com Oasi MAC i situat a l’àrea peatonal (superilla de l'Eixample) del carrer Consell de Cent, entre Entença i Comte Borrell.

[dilluns, 18.09.23]
Qui oli augmenta, la butxaca se n'unta
Un dels escàndols de la inflació generalitzada de la cistella de cada dia, des que el cost de la vida s'ha disparat, és el preu de l'oli. Allò que diuen: com més cosins, més endins. Com més bàsic, més car. Em refereixo, esclar, al preu de l'oli d'oliva verge, de denominació d'origen protegida, l'anomenada DOP, que n'hi ha cinc de catalanes: la del Siurana, la de la Terra Alta, la del Baix Ebre-Montsià, la de l’Empordà. o la de Les Garrigues. Totes amb les seves subetiquetes comarcals o locals per no perdre l'origen. Catalunya, terra d'oli, sí. Però amb un 53% més car del que valia fa un any. Quan la pujada es veia venir, fruit de la sequera i d'una collita anterior ja escassa que es preveu encara més escassa, alguns pagesos de bona fe admetien que no era possible augmentar més el preu de l'oli perquè, amb el que havia costat acostumar les taules catalanes a consumir oli de la terra, un augment de preu els podia fer enrere i deixar el setrill ben sec. Però no ha passat gaire temps que la realitat ha contradit les bones intencions. En algunes prestatgeries comercials, cada setmana, l'ampolla d'oli de 2 litres ha canviat l'etiqueta del preu a ritme de 2 euros per setmana. De tretze a catorze, de catorze a setze, de setze a dinou, de dinou a vint-i-dos... [article íntegre a la secció «El cafetó»] Quan encara es diu que l'oli d'oliva verge en alguns llocs ja es ven a 10 euros el litre, hi ha expenedors que ja l'han etiquetat a més d'11 euros. I això només és el principi de la inflació olivaire. D'aquí a poc temps, si la calorada amaina, començarà la nova collita, que generalment es fa entre octubre i abril, amb el seu màxim entre novembre i desembre, quan el gebre i el fred acompanyen la feina.

[diumenge, 17.09.23]
A l'ombra del besavi en un magnetòfon dels Encants
Fa més de vint anys que el mateix escriptor Miguel Delibes (Valladolid, 1920 - 2010) va adaptar en coautoria una versió del seu relat «Las guerras de nuestros antepasados». Es va poder veure aleshores, el 2002, al Teatre Condal, dirigida per José Sámano. La versió actual guanya en distància. En distància del temps que narra i en distància de l'autor, que ja no hi és. Es podria dir, doncs, que la versió és més lliure i, en conseqüència, també més teatral, més pròpia tant de l'adaptador, Eduardo Galán, com del director, Claudio Tolcachir, com, per descomptat, dels dos intèrprets: Miguel Hermoso, en el paper del metge que escolta i enregistra tot el que escolta en un antic magnetòfon i l'autèntic protagonista de la peça, l'actor Carmelo Gómez, en el paper de Pacífico Pérez, l'intern en un sanatori penitenciari que aboca els seus records, que en part són la justificació dels fets que el van portar a la cel·la per assassinat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'actor Carmelo Gómez fuig de caracteritzar un personatge tenebrós, macabre, delinqüent, com podria ser la temptació d'algun altre intèrpret o algun altre director, tractant-se com es tracta d'un assassí. El que fa és fer-se seves les paraules, la ironia, l'humor encobert de Miguel Delibes i també el perfil del personatge.

[dissabte, 16.09.23]
La Mercè 23 recupera la desfilada de la Comparsa Visca Picasso amb el conjunt de vuit figures que representen elements coneguts de la carrera artística del pintor
Les festes de la Mercè se sumen a la commemoració de l’Any Picasso, en record del 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso, amb un doble intervenció. Per un costat, es recupera la desfilada de la Comparsa Visca Picasso, un conjunt de vuit figures que representen elements coneguts de la carrera artística del pintor. La comparsa es va fer amb motiu del centenari del naixement de l’artista, i es va estrenar a les festes de La Mercè del 1981. L’artista Jordi Guillén en va construir totes les peces per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, en un procés de renovació dels elements festius de la ciutat. La comparsa va participar de manera activa en les festes de la Mercè, de Nou Barris i de Les Corts durant molts anys, i la commemoració de l’Any Picasso l’ha tornat a portar als carrers novament, però com a part d’un espectacle itinerant en format de rave: les obres que Picasso va donar a la ciutat han fugit del museu i organitzen una rave a la Marina, la Trinitat i Sarrià. Será una festa musical amb direcció i dramatúrgia de Montse Colomé i Jordi Vidal i amb uns capgrossos i gegantons cubistes dissenyats pel dibuixant i escenògraf Joan J. Guillén. La Comparsa Visca Picasso va néixer als anys vuitanta i ara es recupera i se’n manté l’estètica original, amb una nova versió de les coreografies. La segona intervenció en homenatge al pintor és La Mercè de Picasso: el pintor malagueny va viure durant nou anys a la Plaça de la Mercè de Barcelona, on va arribar poc abans de fer els 14 anys i hi va estar fins la seva marxa a París. Durant les festes, es podrà visitar a la plaça una reproducció en tres dimensions d’aquella casa on va consolidar la seva vocació de pintor.

[divendres, 15.09.23]
Supervivència en clau de tràveling
En cinema en diuen tràveling. I la tècnica de posar la càmera sobre un carretó damunt de rails portada al camp del teatre en directe fa una sensació d'assistir com a convidats a un plató de rodatge on tothom treballa a preu fet, ara que la vaga de guionistes i companyia fa trontollar la indústria. En una hora i quart, filmació enllestida, amb efectes de so inclosos, banda sonora enregistrada, efectes decoratius de fons i seqüències enllaçades de cinema mut en colors [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La proposta de la companyia belga FC Bergman, una companyia distingida aquest any a la Biennal de Venècia amb el Lleó de Plata per la seva trajectòria, fa dotze anys que passeja aquest espectacle pel món i sembla que ha decidit de posar-hi punt i final a Barcelona, o no. El muntatge recorre a la mitologia bíblica per situar en el seu espai escènic els protagonistes d'una narrativa visual que malden per sobreviure com a comunitat en una societat cada vegada més individualista.

[dijous, 14.09.23]
La ciutat ucraïnesa de Kíiv segellarà l'amistat amb Barcelona com a convidada de La Mercè 2023 i el llegat de dos nous gegants que s'uniran a les diferents comparses de la ciutat
Amb l’inici de la guerra a Ucraïna, i per acord unànime de tots els grups municipals, Barcelona va acordar que la capital del país envaït, Kíiv, seria la ciutat convidada de La Mercè 2023. En agraïment a aquest acte de reconeixement i distinció, les autoritats de Kíiv van decidir fer un regal a la ciutat i enfortir encara més els vincles que les agermanen. El regal ha pres forma de gegants, amb dues figures que representen els prínceps de Kíiv, Olga i Volodymyr, que s’han construït expressament en els últims mesos a Catalunya i que seran presentats just a l’inici de les festes, la tarda del divendres 22, quan l’alcalde de Kíiv, Vitali Klichkó, en farà entrega oficial a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La parella de gegants debutarà al Toc d’Inici i passejaran com a convidats a la Cavalcada de la Mercè, al costat del bestiari i les altres figures de la ciutat. A banda d’aquest regal, la petjada cultural de la ciutat de Kíiv serà present en les diferents ramificacions del programa de La Mercè en forma de concerts, exposicions, espectacles de dansa i circ.

[dimecres, 13.09.23]
La pirateria digital es modera però els diferents sectors culturals més afectats continuen reclamant que es prenguin mesures legals
La pirateria digital ha caigut un 2,5% durant l'any 2022, però el perjudici que encara causa als diferents sectors culturals encara es calcula que va ser de 1.995 milions d’euros, cosa que va fer que la recaptació es rebaixés en 551 milions. Aquestes dades, fetes públiques per l’Observatori de la Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, porten també a la conclusió que sense pirateria es podrien haver creat 85.358 llocs de treball. El 2022 l’accés il·legal a continguts va descendir un 3% en el sector de la música, un 8% en el dels videojocs i un 5% en el dels diaris, però va continuar augmentant en un 9% en el sector del cinema i un 5% en el de les sèries. Les pèrdues per sectors es calcula que representen uns 543 milions per a la música, 387 milions per a pel·lícules i sèries, 255 milions per a les revistes, 240 milions per als diaris i 217 milions per als llibres. Les plataformes WhatsApp, Instagram i Telegram són les més utilitzades per a les descàrregues il·legals. Les dades han portat el sector cultural a reclamar al goern més mesures contra la pirateria i demanen el nmenament d’un fiscal dins de l'àrea de Criminalitat Informàtica i que es destini més pressupost per a recursos contra la pirateria.

[dimarts, 12.09.23]
El Gran Teatre del Liceu obre la temporada 2023-2024 amb «Eugene Onegin» de Piotr Ílitx Txaikovski amb la direcció de Josep Pons en una obra clau del romanticisme rus
Inspirat en la novel·la de Puixkin, Txaikovski va concebre «Eugene Onegin» com una òpera de cambra, una unió d’escenes líriques en què va tractar temes com la solitud, els desitjos incomplerts i les oportunitats perdudes. La producció de Christof Loy recull l’esperit original de l’obra i la presenta en un format íntim i minimalista. Josep Pons dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu amb una partitura romàntica de gran potència emocional. L’acompanya un elenc format per Svetlana Aksenova i Kristina Mkhitaryan en el rol de Tatiana i Audun Iversen i Iurii Samoilov en el personatge d’Eugene Onegin. Representada per primera vegada el 2020 a Oslo, la proposta «Eugene Onegin» dirigida escènicament per Christof Loy és una coproducció del Liceu amb la Den Norske Opera i el Teatro Real. El director reflexiona el pas del temps en un espai reduït a la mínima expressió, on afloren els sentiments més íntims. Txaikovski va estrenar l'òpera el 1879 al Teatre Mali del Conservatori de Moscou, amb un elenc amateur format per joves estudiants i finalment va acabar passant als grans teatres. Dos anys més tard «Eugene Onegin» s’estrenava al Bolxoi de Moscou.

[dilluns, 11.09.23]
Nou penjolls, tres anells i deu perles de disseny únic descoberts per un passejant amb detector de metalls a Noruega es considera la troballa d'or del segle del país nòrdic
Un home noruec ha descobert amb un detector de metalls unes joies d'or del segle VI, un tresor que els arqueòlegs consideren la troballa d'or del segle a Noruega. Els nou penjolls, tres anells i deu perles d'or, pesen una mica més de cent grams i daten del voltant de l'any 500 dC. Segons els experts, el disseny i del gravat d'un tipus de cavall de la mitologia nòrdica, les converteix en peces úniques. A Noruega, tots els objectes anteriors a l'any 1537, i les monedes anteriors a l'any 1650, es consideren propietat de l'Estat i s'han de lliurar al govern. La troballa passa a ser propietat del govern noruec, a través del Museum of Archaeology, però tant el passejant com el propietari del terreny on es va trobar l'or rebran una recompensa que s'hauran de repartir. La troballa s'ha fet per atzar a Rennesoy, una illa prop de la ciutat d'Stavanger. Quan el passejant es va adonar del que havia trobat, després de fer també una consulta a Google, va marcar el lloc i va telefonar al servei d'arqueologia que es va fer càrrec de la recerca de la zona. Les peces daten del període de migració germànic a Noruega durant l'edat del ferro, una època de crisi amb anys dolents, clima alterat i pesta que va obligar a abandonar molts territoris cosa que fa pensar que els objectes trobats tant podrien ser valors amagats o també oferts als déus en un moment de por de supervivència.

[diumenge, 10.09.23]
El català torna com a resposta preferent en el cercador per a aquells usuaris que tinguin configurada aquesta opció en els seus navegadors
Després d’un llarg període en què els resultats de cerca de Google han estat perjudicant la visibilitat del contingut web, el català ha recuperat la visibilitat en els resultats de cerca de Google. L’Aliança per la Presència Digital del Català, impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya i formada per deu entitats de la societat civil, ha treballat durant mesos conjuntament amb Google i altres cercadors perquè el contingut web en català recuperés la visibilitat a les cerques que s'havien perdut recentment. L’Aliança per la Presència Digital del Català ha destinat un equip específic, encapçalat pels experts Albert Cuesta i Pep Masoliver, que amb el suport i les aportacions dels tècnics i especialistes de totes les entitats ha diagnosticat l’abast del problema analitzant el trànsit de més de 600 pàgines web amb contingut en català i en altres idiomes i elaborant un informe que va permetre objectivar i quantificar el problema, i el més important, obrir un diàleg tècnic amb els departaments d’enginyeria de Google i Microsoft per a resoldre un mal funcionament que afectava més llengües i cultures del món però ningú havia definit ni quantificat. Google ha emès un comunicat informant dels canvis i les millores aconseguides i ha fet esment en una publicació a xarxes socials de la col·laboració de l’Aliança per la Presència Digital del Català en tot aquest procés. El Govern català i les entitats que formen part de l’Aliança han convidat la ciutadania a configurar en català els seus dispositius, per aparèixer com a catalanoparlants en l’àmbit digital, i a triar en els resultats de cerca els enllaços que siguin a webs en català, per manifestar explícitament la seva preferència lingüística.

[dissabte, 09.09.23]
Oriol Pla aixeca el teló
Malgrat que acaba d'estrenar una pel·lícula premiada a Canes amb l'actriu i directora Elena Martín («Creatura») i que ha protagonitzat altres històries tant al cinema com a la televisió i les plataformes, el lloc originari i idoni de l'actor, clown, ballarí, cantant, acròbata i xouman Oriol Pla (Barcelona, 1993) és l'escenari. Amb la seva germana Diana Pla, també actriu, l'han trepitjat des que mamaven amb els comediants de carrer Quimet Pla i Núria Solina, una família teatral que fins fa poc han passejat el seu nom de nissaga amb l'espectacle «Travy» que van estrenar el 2018 al Teatre Lliure i que van repetir amb ple absolut el 2022 a la Sala Beckett. Oriol Pla ha estat el presentador i el conductor de la XXII Gala Catalunya Aixeca el Teló i ho ha fet amb un guió d'Adrià Cuatrecases que ha estat elaborat mil·limètricament de cap a peus, amb un tempo teatral rigorós, però també, esclar, pensant en el tempo televisiu [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. D'allò que ja fa temps que no és una rastellera d'espectacles ni una relació de difunts se n'extreu que el teatre té vida, que va a l'alça, segons les últimes dades, i que el teatre català té una escola inabastable d'intèrprets, directors, autors i tècnics que si no caben tots en una gala, deunidó els que el xou d'Oriol Pla hi ha fet cabre. Amb una combinació de clips de vídeo i actuacions en directe, s'ha bastit un fil argumental amb plantejament, nus i desenllaç: el teatre d'humor i la comèdia són tan dignes com qualsevol altre teatre. I per això un escamot a favor del teatre d'humor pot ocupar el Liceu per reivindicar l'art de fer riure i que alguns passin per la garjola, emmanillats i acusats de practicar un teatre riallerament obscè.

[divendres, 08.09.23]
La companyia La Veronal revoluciona Tàrrega amb l'adaptació de carrer de l'espectacle «Sonoma» que s'amplia amb una quarantena de dones voluntàries amb instruments de percussió
FiraTàrrega 2023 compta amb 45 companyies catalanes i internacionals amb la participació de 350 artistes que presenten 46 propostes artístiques fins al 10 de setembre. L'eix d'aquesta edició se centra en el “passeja, entès com una pràctica àmplia i diversa amb l'objectiu de reivindicar la vida a l'espai públic i el paisatge com a marc de desenvolupament de les creacions escèniques. Un dels trets importants d'aquesta edició és el retorn dels espectacles de gran format com la proposta de La Veronal, dirigida per Marcos Morau, que ha adaptat l'espectacle «Sonoma» en art de carrer i l'amplia amb més d'una quarantena de dones voluntàries amb els seus instruments de percussió. La Veronal és una habitual de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega on ja hi ha participat amb els espectacle «Finlàndia» (2010), «Los pájaros muertos» (2011) i «Bologna Pasolini» (2017). La plaça Major de Tàrrega també acull la peça de gran format «Les nostres terres com planetes dansant» a càrrec d'Alba G. Corral i l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. L'espectacle audiovisual ha estat concebut com una gran metàfora d'agermanament entre les Terres de Ponent i les Terres de l'Ebre. Per la seva banda, la Cie. L'homme debout presenta «Mo et le ruban rouge», una proposta de gran format itinerant amb un titella gegant de set metres d'alçada que també necessita una vintena de voluntaris. La història de la companyia francesa narra el viatge imaginari d'un nen a través d'escenografies en evolució i objectes animats. La companyia britànica Kaleider fa volar a Tàrrega «Fish Mobile», una instal·lació de gran format amb un mòbil gegant penjat per sobre del riu Ondara que convida a contemplar com els peixos neden al cel. Amb 50 metres d'alçada, aquesta estructura cinètica impressionant transforma el paisatge urbà amb el seu moviment suau i crea un pretext d'alegria i reflexió a l'espai públic. Pel que fa la procedència, 23 companyies són catalanes, 10 espanyoles i 12 internacionals (Canadà, Dinamarca, França, Itàlia, Lituània, Portugal, Regne Unit, República Txeca i Bèlgica).

[dijous, 07.09.23]
L'Ajuntament de Barcelona s'ha presentat com a licitador per obtenir els manuscrits de la cançó «Barcelona» que Freddie Mercury va cantar amb Montserrat Caballé en els Jocs del 92 i que ara surt a subhasta però no ha pogut superar el preu aconseguit per Sotheby's
La cançó «Barcelona» es va convertir en l’himne dels Jocs Olímpics del 92 i és una de les més recordades del desaparegut Freddie Mercury. Les imatges de la seva actuació amb Montserrat Caballé a Montjuïc van donar la volta al món. Ara, el manuscrit original de la cançó ha sortit a subhasta des de Sotheby’s que l’ha posat a la venda per un preu de sortida de 17.500 euros i ha arribat a aconseguir vendre'l per 66.000 euros. L'Ajuntament tenia com a límit uns 30.000 euros. El lot també inclou vestits que Mercury va portar durant l’actuació amb Montserrat Caballé, la nit del 8 d’octubre del 1988. El manuscrit està escrit en majúscules, en anglès i en castellà i consta de dues pàgines. La casa de subhastes Sotheby's també especifica que ha posat a la venda 24 còpies mecanografiades en anglès i 17 còpies d’una versió de la cançó amb una lletra alternativa. El manuscrit és un dels milers d’objectes de Mercury que es poden adquirir. La casa de subhastes ha posat a la venda 200 lots amb més de 1.500 objectes personals del cantant, que va morir el 1991 amb 45 anys. Entre els més destacats hi ha vestits de l’artista, cartes autografiades, manuscrits d’altres cançons conegudes o pintures que col·leccionava.

[dimecres, 06.09.23]
La intervenció «Formes d’oli i aigua. Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu» de l'artista Oriol Vilapuig a l'església de Sant Joan d'Isil que s'ha fet aquest estiu vol constatar la unió de la col·lecció de pintura mural arrencada amb el conjunt romànic del MNAC
Amb l'estiu ha acabat també la intervenció de l'artista Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) a l'església de Sant Joan d'Isil (Alt Àneu, Pallars Sobirà). «Formes d’oli i aigua. Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu» ha posat en valor el fet que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) conserva importants conjunts de pintura mural arrencada, pintura sobre taula i escultura procedents de les esglésies de Sant Pere de Burgal, Santa Maria d’Àneu, Pedret, Sorpe, Escalarre, Isavarre, Esterri d’Àneu, Aurós, Alós d’Isil i Escaló, que formen part del cor d’una col·lecció extraordinària i única al món. Per aquest motiu, les Valls d’Àneu són prioritàries en la tasca que el MNAC desplega arreu del país per activar els lligams de la col·lecció amb els llocs d’origen i establir ponts amb la societat a través de dipòsits, col·laboracions i projectes, tant amb els museus de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya com amb institucions i entitats culturals de referència a Catalunya.

[dimarts, 05.09.23]
El Memorial Democràtic presenta la programació educativa del curs escolar 2023-2024 adreçada al cos docent i alumnat d’arreu de Catalunya
El programa educatiu, juntament amb els que ja ofereixen el Museu de l’Exili de la Jonquera i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, situa Catalunya a l’avantguarda dels territoris europeus que fomenten l’ensenyament i la sensibilització de la memòria democràtica a les escoles i instituts. En aquest sentit, el programa presenta un ampli ventall d’iniciatives didàctiques dirigides als estudiants, on destaquen tallers, rutes, testimonis a l’aula i visites culturals a espais emblemàtics; així com formacions, recursos i activitats adreçades al professorat, que busquen contribuir a la formació permanent dels docents en clau memorialista i història contemporània. D’entre les noves temàtiques, cal destacar una ruta que posa en valor la memòria LGBTI+ a la Barcelona republicana i franquista, així com testimoniatges de persones que van patir repressió i tortures en el tardofranquisme. La programació de Memorial Democràtic s’estructura en quatre grans eixos: rutes històriques per les places i carrers de Barcelona; tallers educatius que, mitjançant el còmic, la literatura i les fonts documentals, apropen el jovent a diferents episodis crucials de la història recent de Catalunya; la iniciativa Testimonis a l’aula amb set testimonis diferents que expressen la pluralitat de la memòria democràtica a Catalunya; i els grups de treball DEMD, una àmplia xarxa de professorat d’arreu del territori que treballa la història i la memòria des d’una perspectiva multidisciplinària.

[dilluns, 04.09.23]
L'abadia de Montserrat ha descobert les restes del seu monestir medieval amagat sota la plaça de Santa Maria
Els vestigis del segle XIV que s'han posat al descobert després d'un treball minuciós i que ara ja es poden visitar formen part del Museu de Montserrat, que com se sap recull una de les col·leccions d'art més importants de Catalunya. Cada any, més de dos milions de persones pugen fins al Monestir de Montserrat probablement sense saber fins ara que sota la plaça de Santa Maria hi ha les restes del monestir medieval més antigues que existeixen conservades in situ. Recuperar els murs medievals s'ha fet en un temps rècord de sis mesos, fins a deixar-los a punt perquè els visitants puguin veure a partir d'ara com és realment l'orografia del terreny sobre el qual s'aixequen els edificis de Montserrat. El protagonista d'aquest espai eren els murs, que són la història de l'abadia. En el projecte es pot veure que els murs són els importants, els protagonistes, il·luminats, i la resta és tot un espai neutre. Josep Puig i Cadafalch va ser qui va urbanitzar fa gairebé un segle la plaça de l'abadia, i va mantenir al subsòl les restes dels murs medievals que ara s'han recuperat. L'antic monestir va ser promogut pel prior Ramon de Vilaragut, que va governar a la muntanya entre el 1334 i el 1348, quan va morir malalt de pesta al palau gòtic de la Sala de Monistrol de Montserrat. L'existència de les restes medievals ja era coneguda i en alguna part havien estat aprofitades per als vells urinaris públics i també per a dependències de l'antic restaurant de Montserrat, que havia ocupat el que ara són les dues plantes del nou museu. L'antiga església romànica va ser enderrocada el segle XVIII per construir l'actual monestir. Els murs medievals usealitzats ara són dos: un d'exterior d'un metre d'amplada i de carreus ben treballats de pedra montserratina, disposats en filades amb trencajunts, i un d'interior més estret i amb els carreus menys desbastats.

[diumenge, 03.09.23]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2023 amb 26.849.806 visitants que han fet 59.107.931 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2023, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Ivoox, Google Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2023, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 26.849.806 visitants i 59.107.931 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.413,4 visites de pàgines (11,49 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.254 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 02.09.23]
Els teatres del Grup Focus van reunir la temporada passada 410.000 espectadors amb un augment d'entre el 20% i el 30% en relació a l'anterior campanya
La temporada 2022-2023 va superar totes les expectatives i va batre un rècord en la trajectòria del grup Focus. Es van reunir 410.000 espectadors i més de 9 milions de recaptació entre els quatre teatres que gestiona, el Condal, el Goya, el Romea i La Villarroel, amb un increment sobre la temporada anterior entre el 20% i el 30% en relació a la temporada anterior. El grup preveu invertir 14 milions de pressupost d'activitat teatral amb 14 produccions pròpies i 15 coproduccions durant la temporada 2023-2024. El grup arrenca la temporada amb la perspectiva de recuperar alguns dels espectacles de més èxit de l'anterior temporada com «Història d’un Senglar» (La Villarroel), «El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc» (Teatre Romea), «La Trena» (Teatre Goya), «Amèrica» (La Villarroel), «Lali Symon» (Teatre Romea), «Un amor particular» (Teatre Condal) o «L'illa deserta» (La Villarroel), amb nous espectacles com «Love, Love, Love» dirigida per Julio Manrique (La Villarroel), «Conqueridors» de Ramon Madaula i dirigida per Josep Maria Mestres (Teatre Goya), «Escape Room 2» d’Hèctor Claramunt i Joel Joan (Teatre Condal), «La Dona fantasma» de les T de Teatre (Teatre Romea), «Tot l'any pot ser Nadal» amb Joan Pera (Teatre Condal), «Elling» dirigida per Pau Carrió (La Villarroel) i «La noche de los muertos vivientes ¡LIVE!» (Teatre Condal), una proposta de teatre immersiu dirigida per Roger Julià i basada en la pel·lícula de culte de George A. Romero, entre altres espectacles i el retorn de noms com Josep Maria Flotats, que dirigeix i protagonitza «Voltaire / Rousseau La disputa» al Teatre Romea; Lluís Homar i Adriana Ozores amb «Alma y Palabra» (Teatre Romea), Belén Rueda amb «Salomé» (Teatre Goya), Carlos Hipólito amb «Burro» (Teatre Romea), Carmelo Gómez amb «Las guerras de nuestros antepasados» de Miguel Delibes (Teatre Goya), Pep Tosar amb l'espectacle «Amb la claredat augmenta el fred» (Teatre Romea) i el retorn de la companyia La Zaranda amb «Manual para armar un sueño» (Teatre Romea).

[divendres, 01.09.23]
L'empremta del teatre internacional consolida una de les edicions més ambicioses del Festival Temporada Alta de Girona
Amb una programació de 99 espectacles, la nova edició del Festival Temporada Alta, que ja serà la que en fa 32 edicions i que tindrà lloc a Girona des del 30 de setembre al 10 de desembre, inclou una intensa participació internacional amb noms com Thomas Ostermeier, Milo Rau o Angélica Liddell. La presència de la creació catalana és un altre dels signes del Festival amb nom com Mario Gas, La Veronal, Nao Albet i Marcel Borràs, entre altres. Els 99 espectacles tenen previstes 160 representacions, amb una quarantena d'estrenes i una expansió en nou poblacions es representaran als escenaris de 9 poblacions de la demarcació amb Salt i Girona com a epicentre de la programació. Tot i que Temporada Alta és un Festival eminentment teatral, serà Antònia Font qui obrirà el certamen amb un concert al Palau Firal de Girona. El teatre familiar tindrà també una presència important amb un cicle que obrirà la companyia El Pot Petit l'1 d'octubre. Espectacles de Thomas Ostermeier, Milo Rau, Cristina Morganti, la companyia anglesa Complicité, el circ d'Irque & Fien, o el jove director lituà Jokübas Brazys són algunes de les propostes internacionals. La creació catalana inclou una seixantena d'obres amb noms com Mario Gas, Míriam Iscla, Pol López, Teatre Nu, La Veronal, Cabosanroque, Jordi Oriol, Nao Albet i Marcel Borràs, Ada Vilaró, Sergi Buka o Albert Pla, entre d'altres. El Festival Temporada Alta repetirà l'experiència de l'edició anterior i presentarà Patrice Chéreau Thierry Thieû Niang al Teatre Romea en funcions úniques i la companyia Rosas al Mercat de les Flors. Aquesta 32a edició del Festival Temporada Alta té un pressupost de 3.070.000 euros.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |