Amor de mare, la resta és aire
Sona l'emblemàtica i popular cançó «La mare». Més adient, impossible. «La mare», que sembla d'avui mateix, és una composició de té més de cent anys, del 1921. Va néixer al Paral·lel, amb la lletra d'un empresari de cafés-concert de l'època per homenatjar la seva mare, Manuel Sugrañes, i amb la música de Joan Costa. «La mare» és una peça que ha tingut des d'aleshores moltes versions, sobretot a partir de la renaixença que li va donar Dyango el 1989. L'havia estrenat Goyita, una cupletista dels anomenats feliços anys vint del Paral·lel. La versió que han escollit els actors Fel Faixedas i Carles Xuriguera per introduir el seu espectacle «Les mares» és la de la cantant menorquina Anna Ferrer i la cantant gironina Paula Grande. Una troballa que es posa l'auditori a la butxaca [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dic tot això, perquè Fel Faixedas i Carles Xuriguera s'han arriscat a fer un espectacle en la seva línia d'humor, però que de seguida entra en el sentimentalisme ben entès de l'anomenat “amor de mare”. Per cert, una expressió que l'Institut d'Estudis Catalans es plantejava sense èxit eliminar dels exemples de l'entrada del seu diccionari per no discriminar els pares!, i una expressió que defineix exactament el que Faixedas i Xuriguera han volgut explicar, adoptant el paper de les seves respectives mares, mortes de fa temps les dues i, per atzar de la vida, les dues, peixateres, mestresses de casa i exemple del tipus de dona treballadora, familiar, dedicada als pares i als fills, encasellada en la tradició cultural i, en el seu cas, en la repressió d'un règim dictatorial que els donava ben poques possibilitats de sortida. [Altres informacions]

El cafetó
Treure foc pels queixals
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

L'obra «L'aranya» d'Àngel Guimerà en la versió de Jordi Prat i Coll estrenada al Teatre Nacional de Catalunya engega una gira per 16 poblacions de Catalunya i les Illes fins al mes de juny
Dins el programa «El TNC surt de gira», l'obra «L'aranya», d'Àngel Guimerà, que ha adaptat el dramaturg Jordi Prat i Coll, té prevista una gira fins al mes de juny que portarà la companyia per setze poblacions del Principat de Catalunya i les Illes. El programa és una iniciativa conjunta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). «L'aranya» [veure crítica de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre], és una producció pròpia del TNC i compta amb una companyia de deu intèrprets: Albert Ausellé, Jan D. Casablancas, Berta Giraut, Estel Ibars, Paula Malia, Jordi Rico, Mima Riera, Ferran Soler, Jordi Vidal i Meritxell Yanes. La primera representació té lloc al Teatre Atrium de Viladecans (21 març) i continua per altres escenaris com el Teatre Àngel Guimerà del Vendrell (28 març), el Teatre L'Atlàntida de Vic (30 març), el Teatre-Auditori de Sant Cugat (4 abril), el Teatre Auditori de Granollers (6 abril), el Teatre Zorrilla de Badalona (11 abril), el Teatre Principal de Sabadell (13 abril), el Teatre Jardí de Figueres (23 abril), el Teatre Monumental de Mataró (27 abril), El Teatre Tarragona (9 maig), el Teatre Principl de Vilanova i la Geltrú (11 maig), el Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat (18 maig), el Teatre Municipal de Girona (23 maig), el Teatre Artesà del Prat de Llobregat (25 maig), el Teatre Principal de Palma (30 maig) i el Teatre Kursaal de Manresa /7 i 8 juny). [Altres informacions]

La segona edició de la Diada del Teatre «Cap Butaca Buida» s'amplia per primera vegada a les Illes Balears, la Catalunya Nord, el País Valencià i l’Alguer
En la seva primera edició, «Cap Butaca Buida» va reunir, en un únic dissabte, 55.583 espectadors que van omplir les platees dels 145 espais escènics que s’hi van adherir, entre teatres públics, privats i ateneus d’arreu del Principat de Catalunya, superant el 92% d’ocupació mitjana. Aquesta xifra va suposar un rècord absolut d’ocupació a Catalunya. La novetat de la segona edició aquest 2025 és que s'amplia a les Illes, la Catalunya Nord, el País Valencià i l'Alguer. S'hi han adherit, el Teatre i Auditori de Manacor (Illes), el Centre Cultural de Pesillà de la Ribera (Catalunya Nord), el Teatre Talia de València (País Valencià) i el Teatre Cívic Gaví Bal·lero (l’Alguer). La Diada del Teatre «Cap Butaca Buida», que té lloc el 22 de març, és la porta d'entrada a les celebracions de la Setmana Mundial del Teatre que té el seu exponent en el Dia Mundial del Teatre el 27 de març. En aquesta edició de «Cap Butaca Buida», que organitzen conjuntament l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el marc del I Pla d’Impuls del Teatre de Catalunya 2023-2026, i la col·laboració de diverses institucions, teatres, ateneus, productores i companyies adherides, posa a disposició del públic 80.000 butaques que corresponen a 216 espais escènics que ofereixen un programa a escollir de 248 espectacles. [Altres informacions]

La Crítica de les Arts Escèniques catalana fa públics els premis honorífics que atorga a la companyia Dagoll Dagom, el promotor teatral de Temporada Alta Salvador Sunyer, la creadora Ada Vilaró i la nova sala Heartbreak Hotel
Abans de la gala dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona que s'atorguen des de fa 27 edicions i després de les nominacions de les diferents categories, s'han fet públics alguns dels premis, com els honorífics que, en aquesta edició, els diferents jurats han atorgat amb un Premi Especial de Teatre a la companyia Dagoll Dagom per la seva trajectòria de 50 anys, l'èxit de la revisió actual de «Mar i cel» i l'espectacle que va estrenar al Teatre Grec «La gran nit de Dagoll Dagom». També s'han distingit el promotor teatral i fundador del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, que s'ha retirat de la primera plana després de trenta-tres anys. Igualment, s'ha distingit la nova sala Heartbreak Hotel que té com a promotor el director Àlex Rigola al barri de Sants de Barcelona; el Centre Cívic Barceloneta per la seva aportació a la dansa; i la creadora i actriu Ada Vilaró per la seva trajectòria i el suport feminista en l'organització d'Escena Poblenou. [Altres informacions]

Troben el vaixell de càrrega Western Reserve quan fa 133 anys que es va enfonsar al Grans Llacs dels Estats Units amb el balanç de 27 víctimes
S'han descobert al llac Superior, el més gran dels Grans Llacs nord-americans, les restes del Western Reserve, un vaixell de càrrega d'acer que es va enfonsar fa 133 anys. Conegut com el "llebrer de l'interior" per la seva velocitat i modernitat, era una embarcació pionera a la seva època. Amb 91,4 metres d'eslora, va ser un dels primers vaixells construïts íntegrament en acer, simbolitzant l'avantguarda tecnològica del segle XIX. Malgrat la seva reputació de seguretat, el 30 d'agost de 1892, un temporal en una travessia sense càrrega, va sacsejar el llac i la falta de llast va fer que el vaixell es partís en dos. El balanç va ser de vint.i-set víctimes, entre les quals la família del propietari i capità, Peter Minch. Només el timoner, Harry W. Stewart, va sobreviure i va poder nedar fins a la costa després que la seva barca salvavides bosqués. Des d'aleshores, el Western Reserve havia quedat en l'oblit, fins que un equip d'exploradors de la Great Lakes Shipwreck Historical Society (GLSHS) va emprendre la missió de localitzar-lo. Després de més de dos anys de recerca, utilitzant tecnologia de sonar d'escaneig lateral, el van identificar a 182 metres de profunditat, al nord-oest de Whitefish Point. Als Grans Llacs, s'hi han enfonsat milers de vaixells des del segle XVIII, encara que potser el més famós és l'Edmund Fitzgerald, un vaixell miner que es va veure atrapat en una tempesta el novembre del 1975 i va naufragar amb tots els seus tripulants. [Altres informacions]

Treure foc pels queixals
S'ha estrenat a la plataforma 3Cat el programa «Bèsties i flames» i, a la vista dels primers vuit episodis, tot fa pensar que s'ha obert una finestra que havia estat tancada massa temps. Fins ara, l'aproximació documental al bestiari fantàstic, al marge, esclar, del seguiment d'actes i festes puntuals informatiu, s'havia fet exclusivament amb publicacions en suport paper amb obres d'experts en l'art popular. Un dels pioners en el gènere va ser l'escriptor i crític Xavier Fàbregas, que el 1976 va publicar «Cavallers, dracs i dimonis: itinerari a través de les festes populars». Ell mateix s'hi va aproximar de nou, però des d'una altra òptica, el 1983, amb un volum de luxe amb imatges fotogràfiques de Jordi Gumí: «El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica». El 1979 va aparèixer també l'assaig del folklorista i escriptor Bienve Moya, amb el volum «Criatures fantàstiques de l’imaginari col·lectiu» [comentari íntegre de la sèrie El cafetó]. I ja entrat el segle XXI, l'any 2021, es va publicar el volum «Retrobestiari. 40 anys del renaixement del bestiari fantàstic i popular de Catalunya», un llibre de l'historiador Heribert Massana, amb fotografies de Ramon Saumell, impulsat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. A partir d'ara, els interessats en el gènere tenen un nou material amb la sèrie divulgativa «Bèsties i flames», a la plataforma 3Cat, amb uns primers 8 capítols d'uns 25 minuts cadascun que s'acosten, amb una mirada lúdica però també rigorosa, a la mitologia catalana a través del bestiari fantàstic que ha anat creixent en moltes de les poblacions catalanes en els últims anys. [Altres informacions]

Èxtasi del totxo amb casc de protecció
Si les arts escèniques fossin com els trens de Rodalies i els usuaris de les butaques teatrals estiguessin acostumats al fet que de tant en tant fallés el so, tronessin els micros o fes pampallugues la il·luminació, es consideraria normal. Però ja sabem que la fe dels espectadors en els tècnics de so i d'il·uminació és sagrada i, per això, quan en l'inici i el transcurs d'aquest espectacle de vocació híbrida del col·lectiu escènic HOTEL, es produeixen volgudament i de manera descarada i expressa tots aquests desajustos tècnics, ja s'entreveu que la tal «Suite nº 4. Do not disturb» vol ser una provocació irònica sobre les convencions de la representació teatral [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'humor no hi falta, des del primer moment, quan els cinc interprets —¿ballarins, ballarines o obrers del totxo?— introdueixen la seva història davant de micros, amb algunes contradiccions temporals entre ells, amb algun embolic de cables —estil Tortell Poltrona— i amb uns efectes de so que sembla que hagin estat enregistrats als afores de les inacabables obres de la Rambla o als afores del nou camp del Barça. [Altres informacions]

Identifiquen una obra inèdita de Maurice Ravel escrita fa 125 anys gràcies a un dietari del compositor Ricard Viñes
L'any 1902, el pianista i compositor Ricard Viñes va fer una anotació en el seu dietari personal gràcies a la qual, després de cent vint-i-cinc anys, s'ha pogut identificar una obra inèdita del música Maurice Ravel. La descoberta de la peça coincideix amb l'estrena que s'ha fer ara a Nova York dirigida pel músic veneçolà Gustavo Dudamel, que ha estat escollit per ser el nou director musical de la New York Philarmonic. Maurice Ravel (Ziburu, Iparralde, 7 de març de 1875 – París, 28 de desembre de 1937) i Ricard Viñes (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) van néixer el mateix any. Es commemora aquest 2025 el 150è aniversari dels seus naixements. Es van conèixer quan eren infants i van créixer junts, eren amics i els unia la passió per la música. En aquest sentit, l'anotació al dietari de Viñes que ha permès identificar la peça explica un matí al conservatori de París on tots dos van escoltar una obra que Ravel acabava d'escriure i que es deia «Sémiramis». La partitura de Maurice Ravel ha estat a la Biblioteca Nacional de França, a París, des de l'any 2000, quan el van comprar en una subhasta. Fa uns anys, els investigadors buscaven entre els arxius peces noves que es poguessin tocar en la commemoració del 150è aniversari del músic, i la van trobar. Però calia algun document que certifiqués que era d'ell. Maurice Ravel va escriure «Sémiramis» per intentar guanyar el Premi de Roma, que feia anys que se li resistia i que li hauria permès accedir a una beca per estudiar art. El dietari de Ricard Viñes s'exposa al David Geffen Hall, la seu de la New York Philarmonic. [Altres informacions]

Un poema simfònic amb auriculars
No hi ha orquestra física, però es podria dir que aquest musical de petit format de Projecte Ingenu beu de les fonts del poema simfònic. Potser a algú li plaurà més parlar de prosa poètica amb música electrònica. I potser encara algú més preferirà dir que l'espectacle és una experiència immersiva que els espectadors viuen durant noranta minuts amb els auriculars connectats a una altra realitat que, ara mateix, es podria relacionar amb l'anomenada Intel·ligència Artificial. [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Que ningú no s'espanti. El musical «Arribaràs i serà de nit» no és una peça tenebrosa, esclava dels sons inconnexos, carregada d'artilugis digitals, sotmesa a la manipulació electrònica i incomprensible per als que no han trepitjat mai el Sónar. Res d'això. Poden estar tranquils els espectadors, que cal dir que haurien de ser molts per descobrir aquesta petita perla escènica que brilla enmig d'una cartellera tan saturada com uniforme i, majoritàriament, enfocada cap al gran públic. [Altres informacions]

La 27a edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques fan públiques les nominacions de l'edició que encapçalen els espectacle «Tots ocells» i «El día del Watusi»
En la modalitat de teatre, les propostes més destacades són els espectacles «El día del Watusi», producció de Los Montoya, el Teatre Lliure i el Grec 2023 Festival de Barcelona, i «Tots ocells», del Grec 2024 Festival de Barcelona i La Perla 29, amb sis nominacions cadascuna, entre les quals, les d'Espectacle i Direcció. L’obra dirigida per Iván Morales, que també està nominat en la categoria Adaptació/Dramatúrgia, opta a tres premis actorals per a Enric Auquer (Actor principal), Raquel Ferri (Actriu repartiment) i Guillem Balart (Actor repartiment). Pel que fa a la peça d’Oriol Broggi, pot portar premi a Pep Barcons (Il·luminació), Francesc Isern (Eines digitals) i Damien Bazin (Espai sonor). Completa el llistat [vegeu aquí totes les nominacions] l'actriu Miriam Moukhles, que opta al guardó Revelació per la seva feina tant en aquesta obra com a «Anna Karènina» i «Nodi: de gossos i malditos». Els següents espectacles més destacats comparteixen cinc nominacions: «L’imperatiu categòric» (Teatre Lliure), que opta entre altres al premi a Espectacle; «Ànima» (Teatre Nacional de Catalunya), nominat en la categoria Musical, i «Glengarry Glen Ross» (Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L.), com a Petit format. En dansa, l'espectacle «CÈL·LULA #5: La Quijá», dirigida per Paloma Muñoz i produïda pel Mercat de les Flors, ha obtingut quatre nominacions. [Altres informacions]

¿Qui colonitza primer colonitza més bé?
Els inuits, els habitants de Groenlàndia, es troben actualment entre el gel i els icebergs. O, dit d'una altra manera, es troben entre els desitjos de domini sisplau per força dels Estats Units i el règim antic colonitzador de Dinamarca. El 1721, sis anys després del 1714 de l'11 de Setembre català, el regne de Dinamarca va colonitzar l'illa que geogràficament s'emparenta amb l'Amèrica del Nord. però que socialment i políticament està lligada a Dinamarca i a Europa. Curiosament, el 1979, també coincidint amb les primeres eleccions catalanes després de la Dictadura franquista, Groenlàndia va obtenir l'autonomia, que quaranta anys després es va convertir en autogovern, amb l'opció d'un referèndum d'autodeterminació, que continuen tenint com a prioritat [comentari íntegre de la sèrie «El cafetó»]. En aquest aspecte, el poble inuit va més avançat que el poble català. I això que no arriben ni a 60.000 habitants! La tradició colonitzadora de l'illa de Groenlàndia ve de lluny. Abans de Dinamarca ja va ser el Regne de Noruega qui es va apoderar de l'illa. Però, com que la vida dóna molts tombs, les pujades i baixades polítiques de Noruega amb Dinamarca van acabar deixant en mans daneses l'illa. [Altres informacions]

El Centre Pompidou de París tanca cinc anys per obres de manteniment i renovació de l'edifici de vidre i ferro amb les icòniques canonades batejades popularment com a «Beaubourg»
Els que facin un viatge a París durant almenys cinc anys han de tenir en compte que no podran pular per les escales mecàniques de les gegantines canocades del Centre Pompidou perquè l'edifici ha entrat en un procés de rehabilitació i manteniment integral. El Beaubourg —com es coneix popularment aquest icònic espai del centre de París— conté també una important col·lecció permanent d'art modern que és la més gran d'Europa amb més de 2.000 obres entre les quals figuren peces de Salvador Dalí, Henri Matisse, Frida Kahlo, Joan Miró, Piet Mondrian, Marc Chagall, Vassili Kandinski o Marcel Duchamp, i que, en aquests cinc anys, es repartirà per altres museus o es cedirà per a exposicions fora de França. Segons els gestors del Centre Pompidou, aquest tancament permetrà que s'hi faci una renovació general que el 2030 el reconnectarà amb la seva utopia original. Una de les renovacions més importants és la substitució de les canonades i els conductes de ventilació per eliminar l'amiant d'una estructura que tan popular han fet la façana de l'edifici arreu del món. La rehabilitació es farà perquè el complex s'adapti a la normativa medioambiental per replantejar després la presentació de la col·lecció permanent i obrir l'espai a la creació amb segell multidisciplinari del centre. El pressupost d'aquesta rehabilitació es calcula que superarà el 262 milions d'euros. [Altres informacions]

Residus de neutrons personals
Quan el dramaturg i traductor Marc Rosich (Barcelona, 1973) va descobrir l'autor Dennis Kelly (High Barnet, Regne Unit, 1970), el món havia començat a canviar. L'atac, uns anys abans, de les Torres Bessones van ser el primer senyal. Però encara no s'intuïa que el perill nuclear podia ser una realitat. Vint anys després, la política actual de rearmament europea, els clams de guerra del genocida Vladimir Putin i la benedicció imperial del satànic Donald Trump, amb retrucs de tambor de la troupe de la Xina i de l'Iran, entre alguns dels altres titelles mundials amb poltrona d'aquest primer quart de segle XXI, reviuen més que mai l'amenaça d'una guerra nuclear, mal anomenada Tercera [crítica íntegra a la revista digital Clip de teatre]. Si a tot plegat hi afegim que, per aquests verals més pròxims, s'acaba el temps de tenir rellogats al centre nuclear francès de Marcola els residus de la central de Vandellòs I, després de l'incendi del 1989, i que abans del 2028 han de tornar al subsol d'on van sortir —passant, esclar, pel nou corredor del Mediterrani, les obres del qual tants problemes ocasiona ara als usuaris del tren del sud—, la temptació d'invertir en un refugi nuclear al jardí de casa —qui tingui jardí a casa, esclar!— és cada vegada més evident. [Altres informacions]

Arqueologia entre reixes liles
Quan els arqueòlegs descobreixen unes peces antigues en un carrer en obres, les situen en el temps i la història i, si no aporten res de nou, hi tiren ciment al damunt i tal dia farà un any. Amb el teatre passa alguna cosa semblant: quan es redescobreix —o es pretén fer justícia— a una autora o una obra volgudament oblidada durant dècades, s'intenta situar-la en el temps i la història i, si no aporta res de nou, s'hi tira sorra al damunt i es torna al bagul del somni dels justos. Fa la impressió que «Marie, la roja» serà d'aquestes obres que tornarà al bagul del somni dels justos. La periodista, escriptora i activista Rosa Maria Arquimbau i Cardill (Barcelona, 1909 - 1992), que quan escrivia contes ho feia amb el pseudònim de “Rosa de Sant Jordi”, va ser una de les primeres dones del primer quart del segle XX que va col·laborar en mitjans de premsa, sempre d'esquerres, amb articles i reportatges de caràcter social i feminista [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Va fer campanya pel vot femení (que cal recordar que no va arribar fins al 1933) i va escriure aquesta obra, impactant en el seu moment, moderna i atrevida, després d'una visita a la presó de dones de Barcelona. Però l'any 1938, en plena guerra civil, la prudència, segurament, va fer que l'ambientés a París i no aquí, tot i que la protagonista, Marie, anomenada “la roja” per la seva militància activista d'esquerres, havia estat empresonada per haver colpejat, pel que sembla, un policia. [Altres informacions]

L'ocell malferit del refugi d'estiueig
Fa vint anys, el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974) va revoltar el sector dramatúrgic català amb l'obra «Plou a Barcelona», estrenada primer al Festival de Sitges i després, el 2004, a la Sala Beckett, dirigida també, com ara, per Toni Casares. L'obra, que va tenir una versió radiofònica i una versió cinematogràfica, a més de múltiples versions europees com la del Piccolo Teatro de Milà, va recuperar per a l'escenari teatral català un espai urbà i de barri, com el de Barcelona que, després dels intents de Josep Maria Benet i Jornet, havia estat oblidat en les dues dècades anteriors. D'aquella primera mirada del Raval de Pau Miró que feia a «Plou a Barcelona» a la mirada d'ara de la Barcelona on precisament no es pot dir que hi plogui gaire, però que és la Barcelona de l'especulació immobiliària, els desnonaments i l'urbanisme embogit en mans, no d'urbanistes o enginyers, sinó de juristes i polítics amb la vara a la butxaca, ha plogut molt, metafòricament parlant [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Pau Miró ha continuat mirant la seva ciutat i la seva gent amb altres obres i amb «Expulsió» ha minimitzat al màxim aquesta mirada a través de quatre personatges —i alguns d'absents— que retraten un segment de la societat contemporània que de seguida toca la pell i arriba a l'ànima perquè les històries familiars, la pèrdua de la casa de la infància, la pèrdua dels pares, els secrets de família i les herències controvertides sempre toquen os. [Altres informacions]

Les obres de la Via Laietana de Barcelona deixen al descobert cinc cases medievals i restes de les Voltes dels primers Encants
En el marc de les obres de reurbanització del carrer de la Fusteria, entre els carrers Ample i de la Mercè, s’han documentat les restes de cinc cases d’origen medieval, així com la seva evolució fins a l’enderrocament l’any 1909, i la posterior construcció de la Via Laietana i l’edifici de Correus. Els treballs arqueològics han posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis d’aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de les primeres Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià i als carrers de la Fusteria i Ample històrics. Entre les troballes més destacades arran de les obres de la Via Laietana hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, així com diverses estructures medievals i postmedievals, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament. També s’han recuperat materials arqueològics com ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, metalls, restes de fauna i vidre. Una de les peces més singulars és una imatge de Sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges. Les recerques documentals també han permès establir que una de les cases podria haver acollit una de les primeres col·leccions museístiques documentades a la península. Les restes d’aquesta illa de cases, que té l’origen al segle XIV, es poden relacionar amb les restes de la Font de l’Àngel, de cronologia similar, trobades anteriorment a la plaça de Correus. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dijous, 20.03.25]
L'obra «L'aranya» d'Àngel Guimerà en la versió de Jordi Prat i Coll estrenada al Teatre Nacional de Catalunya engega una gira per 16 poblacions de Catalunya i les Illes fins al mes de juny

[dimecres, 19.03.25]
La segona edició de la Diada del Teatre «Cap Butaca Buida» s'amplia per primera vegada a les Illes Balears, la Catalunya Nord, el País Valencià i l’Alguer

[dimarts, 18.03.25]
La Crítica de les Arts Escèniques catalana fa públics els premis honorífics que atorga a la companyia Dagoll Dagom, el promotor teatral de Temporada Alta Salvador Sunyer, la creadora Ada Vilaró i la nova sala Heartbreak Hotel

[dilluns, 17.03.25]
Troben el vaixell de càrrega Western Reserve quan fa 133 anys que es va enfonsar al Grans Llacs dels Estats Units amb el balanç de 27 víctimes

[diumenge, 16.03.25]
Treure foc pels queixals

[dissabte, 15.03.25]
Èxtasi del totxo amb casc de protecció

[divendres, 14.03.25]
Identifiquen una obra inèdita de Maurice Ravel escrita fa 125 anys gràcies a un dietari del compositor Ricard Viñes

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 29.724.202 visitants i 65.056.106 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.