Bits del dia
Primer balla, després pensa
Crítica de la pel·lícula sobre Samuel Beckett, estrenada en exclusiva a Filmin: Quan el cinema s'acosta al teatre en clau biogràfica, ho fa generalment per redescobrir les interioritats dels personatges que a través de la seva obra creativa s'han convertit en clàssics. Això és el que passa en aquesta pel·ícula del director James Marsh, a partir d'un guió de Neil Forsyth sobre els aspectes poc coneguts de la vida del dramaturg Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989), des de la seva infància, en una família rígida protestant irlandesa del barri de Foxrock, a Dublín, on va néixer el 1906, fins a la seva mort a París, tres dies abans del Nadal del 1989. Els autors del film, rodat en un noranta per cent en blanc i negre —cosa que dóna encara més relleu a l'època— no cauen en la concessió amable de retratar un Samuel Beckett intocable sinó que, ben al contrari, aprofundeixen en les contradiccions del personatge i en el sentiment de culpabilitat i de remordiment que arrossega des de molt petit [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Potser perquè el mateix Samuel Beckett no va ser gaire partidari de parlar d'ell mateix, el guió del film «Dance First» manlleva una part d'un dels aforismes més coneguts atribuïts al dramaturg quan diu: «Primer balla, després pensa», que en realitat és el que diu en un moment donat el personatge Estragó a Vladimir a «Tot esperant Godot». El film, doncs, té una clara intenció de justificar tot el guió a partir de la filosofia del mateix Samuel Beckett.
[Altres
informacions]
El cafetó
16M: Cap Butaca Buida & 8M: Cap Butaca Plena
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.
L'apunt musical i els vídeos culturals del dia
Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
I encara...
L'escriptor hongarès László Krasznahorkai ha estat guardonat amb el Premi Formentos de les Lletres 2024 per sostenir la potència narrativa que envolta, revela, oculta i transforma la realitat del món, segons el jurat
El jurat d'aquesta edició, reunit a Tànger, ha estat integrat per Berta Vias Mahou, Dulce María Zúñiga, José Enrique Ruiz-Domènec, Andrés Ibáñez i el seu president Basilio Baltasar. L'acta al·lega que el guardó se li atorga per sostenir la potència narrativa que envolta, revela, oculta i transforma la realitat del món, per dilatar la versió novel·lesca de l'enigmàtica existència humana, per convocar la vigorosa lectura d'una fabulació complexa i construir els laberints fascinants de la imaginació literària. L'obra de l'escriptor László Krasznahorkai (Gyula, Hongria, 1954), abasta en la seva el·líptica i demorada evocació els ombrívols, bells i malenconiosos paisatges de l'ànima, l'abrupta cartografia del sinuós pelegrinatge humà i els secrets murmuris d'una premonició tan absurda. A la trama d'unes ficcions sorprenents, els personatges de László Krasznahorkai es distingeixen per la seva lànguida, recòndita i ensortida personalitat. En el seu itinerari narratiu, consciència i peripècia, ironia i tristesa, la bogeria i allò sagrat, flueixen al compàs d'una meditada cavil·lació. Els personatges són sempre densos, imprevisibles ia tocar d'una delirant redempció. Les estructures narratives de László Krasznahorkai i el seu estil detallista, lent i dilatat, manifesten l'energia creativa d'una literatura aliena del tot a la influència industrial del divertiment. Al llarg de les dècades, la seva obra ha reunit una comunitat internacional de lectors compromesos amb la tradició artística de la novel·la europea. L'autor es va exiliar el 1967 d'Hongria, va viure a Berlín, Mongòlia, Xina, Japó i Nova York. Va publicar, entre altres novel·les, «Guerra i guerra». Actualment viu de nou a Szentlászló (Hongria).
[Altres
informacions]
El programa «Oh!Pera» del Gran Teatre del Liceu viatja a Xile en col·laboració amb el Teatre Biobío i el suport de l'Institut Ramon Llull i Òpera Latinoamérica
Des del mes d'abril fins al mes de novembre, un equip d'artistes, encapçalats per la compositora Marian Márquez, la directora escènica Alicia Serrat i la supervisió d' Àlex Ollé, mentor del projecte Oh!Pera, portaran a terme la creació i la presentació de la microòpera «Filles del món». Aquesta proposta es representarà dins del Teatre Biobío i hi participaran artistes locals: cantants, músics i equips del mateix teatre. En el procés de creació de l'escenografia i el vestuari també hi participaran estudiants universitaris de la ciutat. El projecte «Oh!pera» va néixer amb l'objectiu de ser la porta d'entrada al món de l'òpera per a creadors joves de tots els àmbits artístics: compositors, llibretistes, directors d'escena, cantants, músics, il·luminadors, alumnes d'escoles de disseny, etc. L'objectiu final és, d'una banda, generar una nova fornada de creadors i d'altra aconseguir atraure nous públics i, en especial, el públic més jove. L'objectiu d'aquesta iniciativa amb Xile implica l'acompanyament i el suport a la creació artística, posant a disposició espais i recursos que serveixin com a camp d'experimentació tenint com a base el rigor, l'exigència i la qualitat dels projectes. Els estudiants viuen així una experiència pràctica i professional, participant en un procés creatiu des del principi fins a l'estrena. Obrir el món de l'òpera a mirades noves permet renovar el llenguatge i dibuixar l'òpera del segle XXI.
[Altres
informacions]
16M: Cap Butaca Buida & 8M: Cap Butaca Plena
El lema ha quallat: «Cap Butaca Buida». I la data escollida aquest 2024: un dissabte, el 16M. Segons dades d'ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, a quaranta-vuit hores del dia en qüestió per omplir fins a la teulada tots els teatres de Catalunya, s'havien venut anticipadament més de 40.000 localitats. Unes dades encara provisionals perquè hi falten les vendes d'última hora i també cal tenir en compte que moltes sales, sobretot les de fora de Barcelona, no han entrat en aquesta primera edició en la campanya per qüestions de programació. El cas és que, només vuit dies abans del 16M, es va commemorar el 8M i, per celebrar-ho, els dos principals equipaments públics, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure van decidir, a última hora i sense previ avís, cancel·lar les funcions d'aquell dia en nom de la vaga feminista. Conseqüència: prop de 2.000 espectadors amb un pam de nas i amb l'entrada penjada al mòbil o al paper de la butxaca. Sense menystenir els criteris, encertats o no, de fer una vaga per celebrar una commemoració, que són legítims i comprensibles tenint en compte el que s'hi reivindica, sí que l'opció triada treu a la llum alguns dubtes [comentari íntegre a la sèrie «El cafetó»]. ¿Es va pensar que, quan els espectadors compren anticipadament entrades, planifiquen abans un calendari, uns horaris i una logística a vegades familiar? Tenint en compte que tant el TNC com el Lliure comencen les funcions a les set del vespre, horari europeu, molts espectadors cal que aquell dia potser deixin la feina abans d'hora, en alguns casos necessitin un cangur i, també en alguns casos, si són de fora de Barcelona, hagin de sortir de casa dues o tres hores llargues abans, creuïn carreteres comarcals, autovies i autopistes, sense haver tingut coneixement previ de l'avís de vaga per tornar a casa amb la cua entre cames.
[Altres
informacions]
La Mostra d'Igualada aprofita la iniciativa Grup Mostra Jove que integra una vintena de joves de la comarca de l'Anoia d'entre 12 i 22 anys per participar en un dels espectacles d'aquesta edició
El Grup Mostra Jove participarà de manera activa en l’espectacle «Sfumato» de la companyia Llum de Fideu i en l’activitat «L’apocalipsi de les arts en viu», que coorganitza L’última Merda Col·lectiu, en el marc de la Mostra PRO Catalan Arts. Les companyies Oriol Sauleda, Sala Flyhard, Teatre de l’Aurora, Les Maladroits, Escenapart - TeatreAkadèmia i DA.TE Danza presentaran espectacles adreçats a nois i noies a partir de dotze anys dins de la 35a Mostra Igualada. El desig i el consentiment, la transició i els codis de gènere, l’inconformisme o els drets humans són algunes de les temàtiques de la programació per a joves de la Mostra d'Igualada del 2024. Des del 2019, Mostra Igualada compta amb el Grup Mostra Jove. L'objectiu d’aquest grup és sobretot enriquir l'experiència dels joves envers el fet escènic i potenciar-ne la participació. Posar-los al centre, oferint-los eines i recursos perquè ampliïn els seus coneixements i bagatge envers les arts escèniques i alhora coneguin en profunditat la Mostra, no només com a festival o esdeveniment sinó també com a fira i plataforma professional. Pel que fa a la programació de la Mostra, el desig i el consentiment, la transició i els codis de gènere, l’inconformisme o els drets humans, són algunes de les temàtiques dels espectacles que s’exhibiran a la 35a Mostra Igualada que també inclou en la seva programació espectacles adreçats a tots els públics que poden interpel·lar als joves: «Com els pingüins» de La Bleda, que explica com algú gràcies al seu instint de supervivència, troba la manera de relacionar-se amb el món en un entorn de metges i hospitals; «Dins el cor del món» d’Engruna Teatre, on les persones amb capacitats diferents són les que poden fer el món diferent o «Esberlar» de L'atapeïda, que parla en clau d'humor sobre els límits de la societat actual.
[Altres
informacions]
La claredat de l'imitador de veus
L'actor, dramaturg i director Pep Tosar no ha canviat només el títol d'aquest espectacle, que va estrenar el 2013 dins el Festival Grec, a l'Espai Lliure de Montjuïc, aleshores anomenat «Allò de què parlem roman inexplorat», sinó que també ha canviat el personatge del periodista (aleshores l'actor Òscar Intente) pel d'una periodista (la mateixa codramaturga i ajudanta de direcció del muntatge, Evelyn Arévalo). El que no ha canviat és l'acompanyament de l'actriu Imma Colomer, en el paper de la que Thomas Bernhard anomena afectuosament la “tante”, una amiga de tota la vida, Hedwig Stavianicek, trenta-cinc anys més gran que ell, que va conèixer quan l'autor va ser donat d'alta d'una estada en un sanatori als dinou anys i ella en tenia cinquanta-cinc [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Llarga amistat que no es va trencar mai, sota l'aura d'una certa protecció, i que aqui és, a més, l'amfitriona, a casa seva, d'aquesta entrevista de ficció, ara revisada lleugerament, amb Thomas Bernhard / Pep Tosar. L'espectacle «Amb la claredat arriba el fred», aquest és el nou títol, mostra una vegada més la capacitat de l'actor Pep Tosar per posar-se en la pell de personatges cèlebres sense que abandoni un registre familiar, quotidià, serè, fugint de qualsevol caracterització que resultaria falsa i aproximant-se a través de la paraula al discurs de l'autor que homenatja, ja sigui en el seu moment Federico García Lorca, Blai Bonet, Fernando Pessoa o ara el mateix Thomas Bernhard.
[Altres
informacions]
El Grup Enciclopèdia unifica en un mateix portal de consulta gratuïta més de 400.000 articles de 34 obres editades en suport paper en els últims anys
Sense ni tan sols enregistrar-se, tots els usuaris poden consultar des d'ara el contingut enciclopèdic que el Grup ha reunit amb 34 obres de diverses temàtiques i un total de més de 400.000 articles. Des de l’art, l’economia, l’esport, el folklore, la geografia, la història, la llengua, la música, la natura, la tecnologia i moltes més matèries, el portal es nodreix principalment de les obres publicades pel Grup Enciclopèdia en els seus seixanta anys d’existència, adaptades ara al suport digital i sotmeses a una actualització constant i des d'un únic punt de connexió. Des dels coneguts diccionaris, a la popular Gran Enciclopèdia Catalana, passant per obres com «Art a Catalunya», «Caixes i Bancs de Catalunya», «Catalunya romànica», «Comarques de Catalunya», «El Modernisme», «Enciclopèdia de la Medecina i Salut», «Fàbriques i empresaris», «Gran Enciclopèdia de la Música», «Història Natural dels Països Catalans» o «L'Art gòtic a Catalunya», entre moltes altres obres. Amb aquesta iniciativa, el Grup Enciclopèdia es converteix en una plataforma en accés obert que no es limiti als estudiants, acadèmics, professionals o amants del coneixement sinó a la ciutadania en general.
[Altres
informacions]
El risc de la informació
Han passat els temps en què s'atribuïa a la informació un poder superior per damunt de tots els mortals. La informació ha deixat pas a la desinformació. I aquesta sí que té la paella pel mànec quan vol enfonsar un rival. En tot cas, la informació de debò ha perdut el poder i s'ha quedat amb el risc. Això és el que li ha passat a Julian Paul Assange (Townsville, Austràlia, 1971), que des del 2010 passa pel calvari de la persecució dels Estats Units per haver difós a través de la seva plataforma de WikiLeaks imatges de les atrocitats de l'exèrcit nord-americà en operacions de la guerra de l'Afganistan i de l'Iraq, entre altres documents compromesos [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Des d'aleshores, el govern federal dels Estats Units, en col·laboració amb els seus aliats occidentals —la cosa va començar a Suècia amb una acusació d'agressió sexual— té una ordre per delictes criminals i en demana l'extradició, recurs que Assange va poder esquivar mentre es va refugiar a l'ambaixada londinenca de l'Equador, immunitat que va perdre amb el canvi del president equatorià, i que des del 2019 l'ha portat a la presó anglesa de Belmarsh on passa els últims dies mentre esgota ara l'última oportunitat perquè l'extradició no sigui un fet i pugui ser condemnat als Estats Units a cadena perpètua de més de 175 anys per difusió de secrets d'estat.
[Altres
informacions]
Taula parada... vaixella esberlada
Quan una obra de teatre té lloc en una taula ben parada com aquesta, amb una bona vaixella, un bon vi, una transparent aigua embotellada, un menú amb panses confitades i un envejable pastís de formatge per a les postres, perquè a l'hora que es fan les funcions, sempre hi ha el cuquet de la gana, el presagi que la feliç trobada acabi en punxa sempre hi és. I això és el que passa en la trama d'aquesta presumpta comèdia que enganya els espectadors d'entrada, fins i tot arrencant-los el somriure, i que els va portant pels camins més foscos de la tragèdia fins a glaçar-los la sang, uns camins que em guardaré prou de desvelar quins són perquè l'auditori els ha de resseguir en primera persona [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dos germans amb les seves parelles. Es veuen i es freqüenten poc. I quan ho fan, ho fan sempre per força. El preàmbul posa en solfa les contrarietats que les dues “cunyades” tenen dels seus respectius “cunyats”. Els dos germans potser tampoc no s'avenen gaire, però la família és la família, la sang és la sang, i un sopar a l'any no fa cap mal, ni que sigui per posar-se més o menys al dia.
[Altres
informacions]
Didalets d'humor en heptasíl·labs
Es fan dir Pedant a Missa i Repicant i el Col·lectiu de la Ludwig Band ja va despertar l'interès de la colònia teatral amb l'espectacle «Sant Pere el Farsant», primer a El Maldà i després al Teatre de la Biblioteca on ara han instal·lat el bar de l'«Artemi, el cambrer abstemi». Per respecte a l'argot lingüístic, farcit de manlleus populars del “català que es parla” dels Pedants missaires i repicadors, hauria volgut titular aquest comentari “xupitos d'humor” en comptes de “didalets d'humor”. Però no repiquem més el DEIEC que ja està prou repicat! L'espectacle de l'«Artemi, cambrer abstemi», cal dir-ho perquè tampoc ells no ho amaguen des del primer moment, dura dues horetes [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Una repolida no li aniria gens malament i algunes escenes o esquetxos —segons com se'n vulgui dir— menys redundants afavoririen l'atractiu de la proposta, que el té, amb alguns moments més hilarants que altres, d'altres més irregulars que altres, com pertoca a un registre marca de la casa. De la casa dels Pedants, vull dir. El guió d'aquesta comèdia musical beu de les fonts de la tradició del teatre d'alcova, de la literatura de canya i cordill, d'Els Pastorets, de les rondalles i els contes populars, dels que fan por i dels que fan riure, del teatre en vers del que rima perquè rima, farcit d'heptasíl·labs, que és un dels versos més habituals del teatre popular i de la poètica catalana, de la poètica romàntica, i que és el registre que regula la majoria de la poesia més popular com els goigs o els romanços i, per extensió, alguns dels versos dels poetes catalans més reconeguts com J.V.Foix.
[Altres
informacions]
L'altra cara de la càmera
El dramaturg, novel·lista i director Florian Zeller (París, 1979) és sobretot conegut aquí per l'obra «El pare», que l'actor Josep Maria Pou va representar al Teatre Romea, una obra que forma part d'una trilogia de caire familiar: «El pare», «La mare» i «El fill», que han festejat també amb el cinema. Al costat d'un registre més aviat dramàtic, el director Guido Torlonia n'ha escollit ara una obra de registre sublim de comèdia —tot i que ja se sap que la comèdia a vegades té cops amagats i es converteix en tragèdia. El principal recurs que utilitza l'autor Florian Zeller en aquesta obra és el de recórrer al tradicional discurs “a banda”. Expliquem-ho perquè els espectadors del segle XXI ja no hi estan gaire avesats: els intèrprets juguen en dos plans, el propi de l'escena amb els altres personatges i les reflexions o pensaments de cadascun d'ells explicats així, “a banda”, cara a cara, només als espectadors, com si els altres personatges no hi fossin o no els sentissin o ells mateixos fossin invisibles [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és l'actor i traductor napolità establert a Catalunya, Enrico Ianello —de qui cal recordar el seu paperàs a la memorable «Filumena Marturano» de La Perla 29— el personatge que concentra tot el protagonisme de la comèdia. Enrico Ianello s'hi troba com peix a l'aigua en aquesta comèdia, neda en una manera de dir i de fer que li és espontània i aporta una pàtina de color d'origen forà que poleix amb un català adoptiu melós i correctíssim.
[Altres
informacions]
S'obre el concurs per a la concessió de l'ús privatiu de domini públic d'El Molino amb l'objectiu que sigui un espai cultural i gastronòmic destinat a la música popular
L’Ajuntament de Barcelona ha obert el concurs per a la concessió de l’ús privatiu de domini públic d’El Molino. Un cop finalitzat el termini d’exposició pública sense que s’hagin presentat al·legacions, les clàusules reguladores del concurs han quedat aprovades de manera definitiva. L’objecte del contracte és la posada en marxa d’un projecte d’espai cultural amb proposta gastronòmica que pugui esdevenir, entre d’altres coses, un espai de referència per a les músiques populars de la ciutat amb especial atenció a les músiques d’arrel, la cançó d’autor, el jazz, el flamenc, la rumba catalana i, en general, totes aquelles que necessiten d’un espai càlid, amb personalitat i de petit format i de proximitat amb l’espectador, tant pel que fa a la programació com a la producció artística i cultural, sent un centre de suport al teixit musical i la creació de la ciutat. Entre els requisits de les bases que hauran de satisfer els projectes que es presentin al concurs hi ha els de proposar un model de gestió que ofereixi usos alternatius per assolir el màxim rendiment de la sala en tots els horaris. El termini de la concessió serà de quatre anys, amb la possibilitat de pròrrogues anuals fins a quatre anys més.
[Altres
informacions]
L'excepció confirma la regla
La directora Mònica Bofill ha rescatat de l'oblit una obra del dramaturg Joan Yago (vinculat íntimament a la companyia La Calòrica) que va estrenar a París i a Montreal fa uns sis o set anys i que ara, estrenada finalment aquí, ha retocat lleugerament amb algunes referències d'última hora, com per exemple que el president dels EUA sigui l'actual Joe Biden (amb el permís de l'esperpèntic Donald Trump, esclar). La direcció ha sabut esprémer al màxim el que el substrat de l'obra ja porta d'origen. I ha dissenyat un muntatge que, sense defugir el miratge nord-americà de l'autor, que justifica per la influència del reality televisiu «My strange addiction», acaba tenint un caràcter universal i eminentment global en un moment que les xarxes han eliminat fronteres [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El dramaturg Joan Yago posa cinc dones diferents a l'ull de l'huracà dels espectadors. Cinc dones que, com adverteix el títol, poden ser excepcionals, però que acaben formant part, en tot cas, de les excepcions convertides en regla que caracteritza una franja important de la societat actual amb les seves creences, els seus ideals, els seus convenciments i també les seves inseguretats davant l'objectiu ideal de la llibertat individual que consideren intocable. Fins que algú gosa tocar-la, esclar.
[Altres
informacions]
Confabulació en comunió col·lectiva
Els espectadors més granats que hagin viscut experiències, que ara també es qualificarien d'“immersives”, amb companyies com La Fura dels Baus —en els seus inicis més radicals i violents— o amb La Cubana —en el seus espectacles més interactius, atrevits i amables— no els vindrà de nou el muntatge que la companyia argentina Fuerza Bruta, refundada el 2003 a partir de la companyia De La Guarda, una companyia que no amaga que l'any 1984 va conèixer l'estil de La Fura dels Baus catalana i que des d'aleshores se'ls van obrir els ulls sobre el tipus de teatre que volien fer. Si els espectadors del Teatre Cúpula Arenas —encapsulats i confabulats en comunió col·lectiva a peu dret en aquest singular espai— fossin seguidors de Fuerza Bruta o coetanis d'ells, potser tindrien una mirada més subjectiva i crítica que no pas els que s'hi troben per primera vegada. Partim de zero, doncs, que és un avantatge [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La companyia fusiona, en un espectacle eminentment visual, un registre experimental, intentant innovar estèticament —tot i que queden poques coses per innovar— i sempre amb un desplegament escènic de dimensions considerables, com ho són les de l'espai de la Cúpula del centre les Arenas. «Fuerza Bruta Wayra» ha arribat a Barcelona després d'un llarg recorregut per 37 països i 68 de les principals ciutats del món —potser ja tocava, doncs—, amb un balanç acumulat de més de 6,5 milions d'espectadors. Només a l'Off-Broadway, s'hi han estat una tirada de 9 anys amb més de 900.000 espectadors novaiorquesos.
[Altres
informacions]
El públic del cinema va créixer un 26% el 2023 per tercer any consecutiu fins arribar a la xifra de 77,8 milions d’espectadors a tot l'Estat espanyol tot i que està un 24% per sota de la xifra d'abans del tancament pel coronavirus
Aquestes són les dades que reflecteixen el dossier «Les sales de cinema: dades 2023», que ha fet públiques la Federació de Cinemes d’Espanya (FECE) i el Gremi de Cinemes de Catalunya, que va confirmar també que s'havia arribat als 504 milions d’euros en taquilla, un 31% més. A Catalunya, la recaptació va ser de 95,4 milions d’euros, un 25,7% més que el 2022, i va acollir 13,7 milions d’espectadors, un increment del 21,1%. De les dades, es destaca el fenomen «Barbenheimer», que va accelerar la taquilla d’estiu. Millor cap de setmana de l’any, del 21 al 23 de juliol, amb 11,5 milions d’euros de recaptació; el 26 de juliol, com a millor dia de l’any, amb més de 900.000 espectadors, i el segon millor estiu de l’última dècada. Tot i això, les xifres més positives no es van mantenir al llarg de l’any. Si «Barbie» va ser el títol internacional més taquiller, amb una recaptació de 33,7 milions d’euros, la comèdia «Campeonex», de Javier Fesser, va aconseguir ser la número u de les estrenes, amb 11,8 milions d’euros. Pel que fa al nombre de sales de cinema actives, l'Estat espanyol té més cinemes oberts el 2023 que abans de la pandèmia, després de passar de 723 cinemes el 2019 a 751 el 2023.
[Altres
informacions]
Anar a més bits de la setmana
Bits d'agenda
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.
CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.
Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.
Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.
Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.
Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.
L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.
Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.
Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»
Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.
Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.
Bits de la setmana
[diumenge, 17.03.24]
L'escriptor hongarès László Krasznahorkai ha estat guardonat amb el Premi Formentos de les Lletres 2024 per sostenir la potència narrativa que envolta, revela, oculta i transforma la realitat del món, segons el jurat
[dissabte, 16.03.24]
El programa «Oh!Pera» del Gran Teatre del Liceu viatja a Xile en col·laboració amb el Teatre Biobío i el suport de l'Institut Ramon Llull i Òpera Latinoamérica
[divendres, 15.03.24]
16M: Cap Butaca Buida & 8M: Cap Butaca Plena
[dijous, 14.03.24]
La Mostra d'Igualada aprofita la iniciativa Grup Mostra Jove que integra una vintena de joves de la comarca de l'Anoia d'entre 12 i 22 anys per participar en un dels espectacles d'aquesta edició
[dimecres, 13.03.24]
La claredat de l'imitador de veus
[dimarts, 12.03.24]
El Grup Enciclopèdia unifica en un mateix portal de consulta gratuïta més de 400.000 articles de 34 obres editades en suport paper en els últims anys
[dilluns, 11.03.24]
El risc de la informació
Anar a Bits hemeroteca
Bits convidats
Cornabou
L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó.
Els Quatre Gats
No censureu les mainaderes!.
Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.
El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.
Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.
Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.
Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.
El temps a Barcelona
| Edició | Avís
legal | Codi
deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 27.621.119 visitants i 60.871.383 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.