El Grec 2026 coprodueix amb el MACBA un homenatge de la violinista Asia a l’enigmàtica acció musical que Carles Santos i Pere Portabella van concebre en la clandestinitat del seu empresonament a la Model de Barcelona
Tindrà lloc a la mateixa presó Model i forma part del programa Murmuris, que celebra el trentè aniversari del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), i de les commemoracions d’Acció Portabella en ocasió del centenari del cineasta. D’altra banda, coproduirà també «Democracia total«, un espectacle híbrid i col·lectiu en què Los Voluble proposen cultura crítica, cinema en viu, moviment i folklore digital, per recuperar la memòria audiovisual dels 50 anys de la mort, al llit, del dictador Franco. La violinista barcelonina i internacional Asia (Asia Jiménez Antón de Vez) i l'escenògraf Pol Roig Valldosera són els protagonistes de la recreació d'aquella actuació improvisada de Carles Santos amb una sonata de Bach a La Model de Barcelona, amb un piano malmès abandonat, quan amb Pere Portabella van ser detinguts amb els 113 de l'Assemblea de Catalunya l'octubre del 1973. El testimoni del mateix Portabella diu que l'acció va produir “una onada de sorolls, notes i sons dignes de John Cage”. [Altres informacions]

El cafetó
El ventilador i el gran inquisidor.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

El Castell de Montjuïc reivindica la memòria democràtica amb dues exposicions sobre les Brigades Internacionals i la SEAT com a fàbrica de transformació
L’exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» ocupa les sales de l’antic Museu Militar, mentre que «La Seat: Fàbrica de Transformacions» s'ha instal·lat al nou Cos de Guàrdia, rehabilitat recentment. Ambdós espais han viscut una transformació total que les adapta les necessitats museogràfiques modernes. La primera és el resultat de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, sobre l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar a la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un estudi innovador, tant pels continguts com per la interpretació historiogràfica que els comissaris hi aporten. La mostra posa de manifest com una comunitat multilingüe tan heterogènia va ser capaç de viure, conviure i sobreviure en un període tan breu i intens. Pel que fa a la segona mostra del Castell de Montjuïc, retrata com l’empresa SEAT va desencadenar un conjunt de transformacions profundes que van superar àmpliament l’esfera automobilística. La implantació de SEAT va tenir un impacte determinant en l’economia, l’urbanisme, l’arquitectura, la cultura i la política del país, convertint-se en un actor central de la modernització de la societat catalana i espanyola. Utilitzada com a símbol franquista, té també un historial tràgic en relació al temps de les protestes laorals, sobretot la del 18 d'octubre del 1971 que amb l'ocupació de la policia franquista de la fàbrica va provocar la mort del treballador Antonio Ruiz Villalba. [Altres informacions]

El refugi antiaeri localitzat recentment al carrer de Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona podria correspondre al refugi 230 de la xarxa de defensa passiva de la ciutat
Els treballs de control arqueològic efectuats a l’entorn del Mercat de l’Abaceria han permès localitzar l’accés a un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola, que podria correspondre al número 230. El refugi mostra una estructura de tipus galeria de la qual s’ha conservat un tram d’uns 68 metres de longitud. La galeria presenta una amplada aproximada d’1,10 metres i una alçada d’uns 2 metres. Les característiques constructives indiquen que podria tractar-se d’una obra inacabada, ja que bona part del recorregut no presenta revestiment, tot i que s’hi han identificat alguns sectors amb paraments construïts. A l’interior s’han conservat diversos elements com un pou de ventilació situat prop de l’accés, diversos ganxos de ferro i diferents encaixos practicats a les parets que probablement servien per col·locar sistemes d’il·luminació, com llums d’oli o de carbur. Les característiques documentades fins ara fan pensar que el refugi 230 ja apareix esmentat en els llistats de refugis en construcció de desembre de 1937 i que va ser finançat mitjançant subvenció pública. Els informes municipals elaborats entre 1939 i 1940 assenyalaven que aquest refugi útil per a 240 persones disposava de tres boques d’accés situades als entorns de la plaça de l'actual plaça del Raspall i dels carrers de Puigmartí, Torrijos i Siracusa. [Altres informacions]

De mare gitana i d'obrera estirp
Es publica el Suplement núm. 31 de la revista digital Cornabou amb una referència a la història de poble gitano a Catalunya, amb motiu de la macroexposició que es pot veure durant tot l'estiu al Museu d'Història de Catalunya. També s'hi parla del sensellarisme a partir de la publicació d'un volum sobre testimonis de persones que dormen o han dormit al carrer de l'autora Laia de Ahumada, editat per AkiaraBooks, a més d'una àmplia ressenya amb fragments de la novel·la «Ràdio Sarajevo», de l'autor bosnià Tijan Sila, publicada per Angle Editorial, un testimoni del mateix autor que als deu anys va viure el setge de Sarajevo entre el 1992 i el 1994, quan amb la seva família van emigrar a Alemanya on va estudiar filologia Alemanya i Anglesa. El Suplement de Cornabou núm. 31 [descarregar en PDF] o [visualitzar integre a Issuu] continua amb una reinterpretació de la lletra de la cançó de Lluís Llach, «Fills d'Hiroshima», relacionada ara amb el genocidi de Gaza per part d'Israel i la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Una ressenya sobre la versió gràfica de la novel·la «El mag de Terramar», d'Ursula K. Le Guin, que ha publicat en un volum de luxe l'Editorial Raig Verd. Després d'una ressenya sobre l'exposició de l'il·lustrador de Rquetes, Ignasi Blanch, al Monestir de Montserrat, el Suplement es tanca amb la ressenya de 231 novetats literàries de llibres infantils i juvenils i un aparador amb algunes de les il·lustracions d'aquestes novetats. [Altres informacions]

L'exposició «Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona» que es va veure a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara del 2025 es pot visitar ara al Born del Museu d'Història de Barcelona
La mostra, comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, fa un recorregut feminista per la història recent de Barcelona a través de la mirada d’aquelles escriptores, artistes i activistes que hi han viscut. Posa l’accent en què passa quan les dones surten als carrers —a l’espai públic i als espais socials— a reivindicar els seus drets i els de tothom, o quan recullen aquest testimoni des de la literatura i les obres artístiques. Des de les anarquistes i obreristes de finals del segle XIX, passant pels feminismes de principis de segle XX i les segones onades dels anys setanta, fins als moviments contemporanis, el recorregut mostra com les dones han impulsat transformacions socioculturals decisives al llarg d’un segle i mig i com la literatura i la cultura han estat eines centrals d’emancipació, resistència i transformació política en aquest període. L’exposició «Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona» dóna veu a més de vuitanta dones —moltes d’elles escriptores— de diferents èpoques que han contribuït amb la seva obra i les seves veus a la redefinició de la ciutat i de la societat, ocupant els carrers i l’espai públic, o usant la creació per mostrar tots aquests moments, sense els quals la ciutat per la seva memòria i, per tant, la seva identitat. [Altres informacions]

Pim, pam, pum... Tom!
Quan tot un auditori surt d'un espectacle amb la cara més aviat de pasta de moniato o bé és que la companyia l'ha trasbalsat del tot fins a deixar-lo grogui o bé és que els espectadors volien entendre com fos el que veien i han acabat no entenent res. Això no és exclusiu de la companyia belga de dansa i encara una mica de teatre Peeping Tom, que ja ha passat pel Teatre Nacional de Catalunya en anteriors ocasions amb alguns dels seus espectacles més impactants com «Kind», «Tryptich» o «S 62°58’, W 60°39’», sinó també de la majoria de companyies de dansa que tenen com a missal de capçalera el llenguatge abstracte. Amb «Chroniques» de Peeping Tom, la gran maquinària s'ha moderat i tot és més fred, més deixat a la mà no de Déu sinó del cos dels cinc intèrprets —tots homes—, al paisatge de pedrots i als artilugis que, com si fossin peces d'un museu d'autòmates, van apareixent en un espai propi de gènere fantàstic, tenebrós, inquietant i, a la vegada, de cartó-pedra de plató cinematogràfic de gènere de ciència-ficció [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Ja ho diu Gabriela Carrizo, la mateixa directora i cocreadora amb els cinc intèrprets d'aquest espectacle, en una nova etapa de Peeping Tom sense Frank Chartier, que es perfila incerta: “No cal que tothom entengui el que està passant. Que cadascú interpreti allò que li suggereixin les accions i les imatges”. Gràcies, doncs, per treure un pes del damunt d'aquells espectadors amb propòsits massa intel·lectuals i també d'aquells altres més avesats al teatre d'entreteniment. [Altres informacions]

L'antiga Colònia tèxtil Rusiñol es transformarà en una escola d'Arts i Oficis per ajudar joves amb dificultats emocionals a gestionar el seu dia a dia
L'antiga colònia tèxtil Rusiñol, a la riba esquerra del riu Ter, coneguda també com a Can Remisa per l'origen dels primers industrials, va ser de la família del pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol a partir del 1876 fins al 1912, quan la va cedir a altres industrials. Ara es convertirà en La Central dels Oficis, un projecte ambiciós per lluitar contra el fracàs escolar i donar resposta a la demanda de determinats perfils professionals. Els 35.000 metres quadrats de l'emblemàtica Colònia Rusiñol, als afores de Manlleu, que va funcionar com a filatura fins al 2009, acolliran tallers, un restaurant i algunes vivendes per a educadors. Un espai ampli i relaxat ideal per ajudar a la reinserció de joves amb malestar emocional. El centre de formació es vol posar en funcionament el setembre del 2027 i començar amb nois i noies a partir dels 16 anys. La iniciativa és d'un grup de professionals del món educatiu amb una àmplia experiència en la formació de joves en situació de vulnerabilitat que han decidit actuar veient que els casos d'ansietat, trastorns i addiccions van a més a les aules. Al capdavant del projecte hi ha l'Escola Llisach de Santpedor. Segons els promotors, els receptors no han de ser necessàriament joves desarrelats o de famílies desestructurades sinó que poden tenir un bon entorn i tenir les mateixes necessitats. El projecte inclou un programa educatiu amb un itinerari d'aprenentatge laboral, com ara restauració, jardineria i fusteria. El propietari de la Colònia Rusiñol, que des dels anys vuitanta és el barceloní Ernest Claramunt, portava temps esperant un projecte global que el satisfés, per tornar a donar vida a l'espai. [Altres informacions]

És quan dormo que “no” hi veig clar
¿Si el nom del poeta pastisser J. V. Foix es pot pronunciar a la francesa macarrònica: “Jota, Uve, Fuà”, per què no es pot alterar també un dels seus versos més coneguts? ¿És cert, com afirma el poeta de Sarrià, que és quan es dorm que s'hi veu tot clar? ¿No pot ser que quan es dorm és precisament quan tot es veu menys clar? Tots aquests interrogants vénen a tomb després de veure l'espaterrant comèdia amanida amb una bona olla barrejada de fregolisme que l'autor i director Jordi Oriol ha titulat «L'últim àtom» —que també sona com “ultimàtum”— i que té la sort d'haver tornat als escenaris una actriu fins ara desconeguda i allunyada del teatre català com és Lara Segur, que ningú no ha de confondre amb la coneguda Clara Segura [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] «L'últim àtom» és un espectacle tan singular i ric de contingut com esperpèntic i clownesc, farcit d'una intel·ligència clarivident i divertidíssima, que s'empara en la teoria de la física quàntica —que no pateixin els que no saben un borrall de la física— i que juga amb el mite experimental del gat d’Schrödinger de fa gairebé cent anys i amb la tragèdia de fa 2.500 anys d'Èdip de Sòfocles —tant en cartellera teatral aquesta temporada— i que protagonitza el primer musical de la història de nom, com es veu, originalíssim: «Èdip, el musical». [Altres informacions]

Surten a la llum una carta i un retrat inèdits del gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona empresonat el 1938 al castell de Montjuïc
L’Associació Memòria i Història de Manresa incorpora al seu portal-web una carta i un dibuix inèdits del manresà Domènec Ribas Prat (1888-1955), gerent dels Magatzems Jorba de Barcelona, vinculats al seu empresonament al castell de Montjuïc l’any 1938, poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. A la carta, datada l’11 de novembre de 1938 i adreçada a la seva esposa, Neus Jorba Vives, la filla gran de Joan Jorba i Rius, Domènec Ribas es refereix a la condemna que li han imposat les autoritats de la zona republicana i expressa la convicció que “avui o demà se’ns emportaran a Montjuïc”. Juntament amb la carta, el web presenta un dibuix on es veu Domènec Ribas empresonat a Montjuïc. Segons fonts familiars, Domènec Ribas fou detingut per haver facilitat, durant el període de la Guerra Civil, la celebració de misses clandestines a casa seva. Poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, fou traslladat, juntament amb molts altres presos del Castell de Montjuïc, la presó Model i altres centres penitenciaris, cap a la frontera francesa però, per sort, va poder tornar aviat a casa. Domènec Ribas havia treballat de jove a la secció d’Administració dels Magatzems Jorba de Manresa. Un cop casat amb Neus Jorba, tots dos es van traslladar a Barcelona per treballar al costat de Pere Jorba Rius, als Magatzems Jorba del Portal de l'Àngel de Barcelona. [Altres informacions]

Sortir del cau als quaranta
Coincidint amb l'estrena de l'obra «La promesa», els adolescents del 2026 reclamen als ajuntaments tenir espais propis per desenvolupar les activitats dels anomenats “caus” que hi ha escampats pels barris, pobles i ciutats del país. Les associacions, oenagés o parròquies que els acullen o bé no tenen prou espai o bé han anat abaixant les persianes a cops de traca de crisis. Signes dels temps. Sembla que no hi ha prou centres cívics, prou cases culturals, prou espais públics o prou locals municipals que puguin atendre la petició dels hereus dels antics escoltes [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els cinc protagonistes d'aquesta comèdia —¿de debò en podem dir comèdia?— són postjoves a la ratlla dels quaranta que un bon dia van ser també postadolescents dels caus de la dècada dels anys noranta del segle passat on, formats en l'esperit de la solidaritat, la descoberta d'un mateix, la pedagogia de l'acció i l'educació de la bona gent, ràngers i guies reconvertits gràcies a la promesa en pioners i caravel·les, van formar una estreta amistat que s'ha mantingut fins ara. Però ja se sap que no hi ha res que duri cent anys. I les amistats són fràgils, com aquelles capses de cartró que s'han de posar sempre amb la fletxa de cap per amunt si no volen fer una trencadissa amb el que porten dins. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2026 amb 33.239.560 visitants que han fet 70.987.739 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de maig del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.040 edicions) de 33.239.560 visitants i 70.987.739 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.234,6 visites de pàgines (10,39 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 13 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.179 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

La continuïtat de l'Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison en perill de perdre la seu que ocupa a l'antic Institut del Teatre
L’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (la Bonne) reclama a la Diputació de Barcelona la reversió de l'immoble —l'antic Institut del Teatre del carrer Sant Pere Més Baix— basant-se en la llei de memòria democràtica. L’argument és que el 1941, en plena postguerra, es va signar una escriptura de cessió a la Diputació que l'associació La Bonne considera ara que és una espoliació. Denuncien que la cessió va ser fruit de la pressió de les autoritats franquistes, com demostra el fet que l'espai fos entregat el 1942 a la Sección Femenina de la Falange. L'acord original obligava la Diputació a continuar l'obra social de l'Institut, una clàusula que consideren vulnerada quan l'edifici es va destinar a usos aliens. Francesca Bonnemaison (1872-1949) era una dona de dretes, catòlica i de bona família que va fer una cosa molt audaç que avui encara perdura: va crear la primera biblioteca de dones d'Europa, la Biblioteca Popular per a la Dona, el 1909. Va oferir a les dones un lloc on formar-se i en aquell moment era tan excepcional que, quan va obrir l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona al carrer Sant Pere Més Baix, hi havia d'anar la policia perquè els homes, que no estaven acostumats a la presència de les dones en l'espai públic, s'esvalotaven. L'any passat van passar per la Bonne 13.316 dones entre formacions, residències artístiques i suport jurídic o psicològic. L'operació jurídica del 1941 es va fer sense la persona més rellevant, Francesca Bonnemaison, que era a l'exili a Suïssa. ¿D'on provenia el seu patrimoni? Va arribar a hipotecar dues cases de la seva propietat al carrer de Villarroel per finançar el centre, dues cases que la Diputació es va acabar també adjudicant. En aquest moment, La Bonne no té bones relacions amb la Diputació que els ha comunicat que a partir d'ara han de pager per utilitzar els espais. La Bonne denuncia que els espais, com el teatre han estat rellogats a partits com el PP, Ciutadans i fins i tot Desokupa. A més, diuen que la Diputació pretén convertir algunes plantes en oficines de lloguer i responen que es treballa perquè el Centre Francesca Bonnemaison sigui un espai de referència de les polítiques feministes i de transformació social des d'una perspectiva de gènere. [Altres informacions]

Google permet des d'ara que un usuari pugui canviar una vegada a l'any el nom de capçalera del seu correu electrònic sense perdre'n l'arxiu
Goggle ho ha anunciat al seu compte de Twitter (X). Es tracta de canviar, si es vol, la capçalera nominal del correu, manteninent després de l'arrova l'adreça matriu de Google. El canvi només afecta el nom. Les fotos, els documents, les dades, els contactes i els correus anteriors es mantenen intactes, accessibles des del mateix compte i la mateixa contrasenya. Pel que fa al nom de correu anterior, no s'elimina, però es reserva en uns llimbs perquè no sigui disponible tampoc per a altres usuaris. La idea de Google és convertir-la en una adreça alternativa: tots els correus que algú envïi a l'adreça anterior seguiran arribant al compte, tot i que se l'hagi identificat amb un nom nou. Per fer aquest canvi, un cop a dins d'una de les aplicacions o serveis oficials de Google, des de Google Maps a Google Drive i ja sigui per mòbil o per ordinador, cal anar a tocar el cercle on apareix la foto o icona personal, a la part superior dreta de la pantalla, des d'on també es pot veure el nom i el correu electrònic. Des del menú «Gestiona el teu compte de Google» i «Informació personal», a l'apartat «Adreces electròniques», es troba l'opció “canviar el correu”. Un cop confirmat el canvi no se'n pot fer cap altre fins que hagin passat dotze mesos. Aquesta novetat s'està implantant gradualment i és possible que en alguns casos, de moment, l'opció no estigui encara disponible immediatament. [Altres informacions]

Un àlbum d'inventaris abonyegat
Hi ha un moment que en aquest inventari —no pas comptable sinó humà i objectual— un dels personatges es lamenta dient que tots tenen el cos abonyegat. No sé si vol ser una metàfora, però lliga bastant amb el conjunt de la història d'històries que sota el lema d'«Inventari de fugues» fa un recorregut per la trajectòria marcada per la fugida de noms de personatges més o menys coneguts que, en clau de memorial, es presenten formant part d'un trencaclosques escènic que, també com el cos dels personatges, està una mica abonyegat. Quan una proposta com aquesta té tantes mans darrere, i aquí n'hi ha com a mínim vuit de quatre creadores de disciplines diferents (coreografia, objectes, text...), coordinats i dirigits per Judith Pujol, es fa díficil entendre quin és l'objectiu de la idea original i el resultat de la mateixa creació [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A «Inventari de fugues» li passa en part això perquè és un espectacle que arrossega el llast de la dispersió i l'acumulació, tot i que sigui sempre sota un objectiu comú: reflectir els exilis, els èxodes, les reculades col·lectives i les renúncies personals. Un es pregunta què hi fa l'actriu Laia Marull —sempre en estat d'excel·lència— en aquest bassal. Tot i que de seguida un mateix també es respon que sort que hi és ella perquè és el personatge que aporta el discurs més transcendental, que guia tots els altres, i el personatge que, a la vegada, reflecteix també la contradicció personal —o col·lectiva— de no voler ser en el lloc que s'és en el moment que potser no s'hi hauria de ser. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[divendres, 12.06.26]
El Castell de Montjuïc reivindica la memòria democràtica amb dues exposicions sobre les Brigades Internacionals i la SEAT com a fàbrica de transformació

[dijous, 11.06.26]
El refugi antiaeri localitzat recentment al carrer de Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona podria correspondre al refugi 230 de la xarxa de defensa passiva de la ciutat

[dimecres, 10.06.26]
De mare gitana i d'obrera estirp

[dimarts, 09.06.26]
L'exposició «Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona» que es va veure a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara del 2025 es pot visitar ara al Born del Museu d'Història de Barcelona

[dilluns, 08.06.26]
Pim, pam, pum... Tom!

[diumenge, 07.06.26]
L'antiga Colònia tèxtil Rusiñol es transformarà en una escola d'Arts i Oficis per ajudar joves amb dificultats emocionals a gestionar el seu dia a dia

[dissabte, 06.06.26]
És quan dormo que “no” hi veig clar

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 33.239.560 visitants i 70.987.739 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.