Le Misanthrope c'est moi!
Si a algun dels espectadors d'aquesta desvergonyida i suggerent versió de la companyia La Brutal li sembla veure entre les arcades de la Sala Fabià Puigserver el fantasma de Molière cridant com un posseït: “Le misanthrope c'est moi!”, que no s'estranyi. El pobre Jean-Baptiste Poquelin (París, 1622 - 1673), àlies Molière per als amics —no pas embogit per la caiguda en la incertesa del govern francès de la República de Macron, ocorreguda la mateixa nit d'estrena del Lliure—, sinó que, per amor a l'art, de segur que sortiria de la tomba on va anar a parar amb només 51 anys per una fatal tuberculosi, si pogués veure com ha evolucionat la seva obra més esgarrinxadora amb ell mateix i, de rebot, amb la humanitat sencera, engolida, segons ell —i també segons La Brutal—, per la hipocresia i el fals joc de viure de parar la gorra, amb dues cares alhora i sota el lema de qui dia passa any empeny [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si reculem un moment enrere, una de les escenes clau de l'original de Molière en relació a l'honestedad personal amb la qual batalla el personatge d'Alceste, el mateix Misantrop, en conversa amb el seu amic Philinte, quan reben la visita d'Oronte i els demana que li donin el seu parer sobre uns versets que aquest ha escrit, rau en l'hàbil resposta del Misantrop: tot un manual per a crítics que no saben com sortir-se'n, de la crítica d'un llibre o d'una obra de teatre, d'un que té la barra de declarar-se'ls amic fidel. Ja sabem que qui diu les veritats perd les amistats. I això és el que li passa al Misantrop, personatge de caràcter impulsiu, coherent, sincer i, sobre totes les coses, un fora de joc. [Altres informacions]

El cafetó
Bola de drac al vent
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

El Departament de Cultura té el propòsit d'arribar al reclamat 2% del pressupost cultural i política lingüística del 2025 sempre que els pressupostos generals s'aprovin i no es prorroguin
El Departament de Cultura assegura que té previst arribar al reclamat 2% del pressupost per a Cultura el 2025, si s'aproven, esclar, els pressuposts generals i no es prorroguen, com podria passar si els acords entre els diferents partits no arriben a bon port. Arribar a aquest reclamat 2% és un del punts del pacte entre Esquerra Republicana (ERC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Fins ara, el Departament de Cultura havia assolit l'1,5% del pressupost, inclosa la política lingüística, que en aquesta legislatura compta amb conselleria pròpia. Tot i així, el 2% es vol que sigui també per a política lingüística. Dos dels projectes remarcables del Departament de Cultura heretats de l'anterior govern són, amb l'horitzó del 2027, l'obertura de l'antiga Foneria de la Rambla en un centre digital i la Casa de les Lletres a Ciutat Vella, amb la rehabilitació del Palau Requesens, on ja hi ha l'Acadèmia de les Bones Lletres, a més del Pacte Nacional per la Cultura. El paraigua de la legislatura serà, segons el departament, la llei dels Drets Culturals, que s’aprovarà el 2025. En l'aire hi ha també la idea de “repensar” el CoNCA, sense que se sàpiga ben bé quin és l'abast d'aquest “repensar”. [Altres informacions]

La plataforma inversora Stoneweg compra l'antic Cinema Comèdia de la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona per obrir el nou Museu Carmen Thyssen amb obres que aquesta fundació cedirà en qualitat de lloguer
L’antic cinema Comèdia es convertirà en la nova seu expositiva de més de 400 obres que la Fundació Carmen Thyssen cedirà en qualitat de lloguer al que es coneixerà com el nou Museu Carmen Thyssen a Barcelona. La plataforma inversora no és nova a Barcelona ja que en els últims anys ha mantingut el contenciós frustrat de crear al Port Vell una rèplica del Museu de l'Hermitage. La propietat del Cinema Comèdia ja havia avançat que optaven per una cessió, lloguer o venda, a un projecte que aportes una nova iniciativa cultura d'alt nivell. Inicialment, Stoneweg i la baronessa Carmen Cervera ja havien arribat a un preacord de lloguer que finalment s'ha convertit en una compravenda. El Cinema Comèdia va tancar el 14 de gener del 2024 després de més de 60 anys d’activitat. Des d'aleshores ha estat tancat i barrat i fins i tot amb les portes segellades amb un mur de totxanes. La notícia d'aquesta nova inversió cultural coincideix amb l'acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per portar a terme les inversions a les ampliacions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), a més de convertir en museu nacional el de Ciències Naturals anb seu a l'edifici Blau del Fòrum. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2024 amb 29.194.302 visitants que han fet 63.855.281 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2024, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes de novembre del 2024, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 29.194.302 visitants i 63.885.281 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 11.791,3 visites de pàgines (10,42 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.729 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

Un quart de segle després que ho dictaminés la llei de política lingüística sense posar-se mai a la pràctica es reprèn l'intent de l'obligatorietat d'emetre un mínim del 25% de música catalana a les radiofòrmula
El segle passat, concretament l'any 1998, la llei de política lingüística va dictaminar que les emissores de ràdio havien d'oferir un mínim del 25% de les seves cançons cantades en català. Aquesta protecció contra les tendències del mercat mai va acabar de resultar efectiva, perquè les diferents empreses aconseguien negociar amb el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) adaptacions a la carta que els permetien mantenir percentatges molt per sota d'aquest 25%, argüint que l'oferta de música del seu estil no permetia complir-lo. Ara el regulador audiovisual vol trencar amb la permissivitat dels equips anteriors i s'ha conjurat per fer complir el percentatge sobre la música catalana. L'acord pres per unanimitat del ple fixa un període d'adaptació d'un any abans que sigui obligatori radiar un de cada quatre temes en català, a partir de l'1 de gener del 2026. El CAC al·lega: «El creixement de la producció de música cantada en català, professionalitzada i diversificada en estils i gèneres ha de garantir una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans en la programació de música cantada dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i que, com a mínim, el 25% siguin interpretades en llengua catalana o en aranès». [Altres informacions]

La gestora de drets CEDRO que compta amb més de 30.000 associats destina una fons de 250.000 euros per a les editorials i els autors afectats pels aiguats del País Valencià
La Junta Directiva de CEDRO, conscient de la difícil situació que travessen escriptors, traductors, periodistes i editors de llibres, diaris, revistes i partitures afectats pels recents aiguts del País Valencià, ha decidit crear un fons especial de 250.000 euros. Aquesta dotació està destinada a proporcionar ajut econòmic immediat als autors i editors socis de l'Entitat que han patit danys a causa d'aquest fenomen meteorològic a diverses localitats. L'objectiu principal de CEDRO és oferir assistència econòmica directa, mitjançant recursos propis de l'Entitat, per a la reparació d'habitatges, l'adquisició d'aliments, els medicaments, la roba i altres productes de primera necessitat o per desenvolupar la seva feina, en el cas dels autors. Així mateix, es destinarà part de la dotació a alleujar les pèrdues econòmiques patides pels editors. CEDRO està treballant des del principi de molt a prop amb les associacions professionals d'autors i editors de les comunitats afectades, per tal de conèixer la realitat de les necessitats dels socis. [Altres informacions]

A la recerca del dònut perdut
Corre la brama que aquest nou espectacle del tàndem Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina és inclassificable. Res d'això. «Gola» és clarament un espectacle de clown. I quin clown, esclar! No direm que ha nascut un clown, com dirien a Hollywood, perquè Oriol Pla Solina va néixer entre pallassos, anant de gira amb la companyia dels seus pares, Quimet Pla i Núria Solina, als quals caldria afegir encara la seva germana Diana Pla Solina, una altra nom de la pista. Oriol Pla —com si el cinema i les sèries que ha fet fins ara no existissin— es llança a l'escenari fent tàndem amb Pau Matas Nogué en un moment que encara espurneja el seu celebrat espectacle «Travy», on tota la família Pla Solina mostra el que és capaç de fer quan es porta a les espatlles una trajectòria de picar pedra [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquí, l'Oriol clown engega demanant perdó a gairebé tothom, començant pel seu pare (vol ser millor que ell), a la seva mare (de qui n'està orgullós), a la gent de l'Institut del Teatre (que no saben els que els espera), a la gent de dansa (l'hongaresa també), a la gent de circ (pobra gent), a la gent de veu i música, tothom... Perquè mentre duri «Gola» —i cal dir que dura, perquè amb bisos inclosos se'n va a gairebé les dues hores i una lleugera retallada de pròleg i epíleg no li faria cap mal— Oriol Pla Solina executarà una mica de tot això plegat, passat sempre pel seu filtre singular i espectacular a la vegada, de gran pista, de teatre-circ d'escenaris d'alta volada. [Altres informacions]

Bola de drac al vent
L'any 2027 farà cinquanta anys que el cantant Raimon va fer, aquell llunyà 1977, una gira per més d'una vintena de ciutats japoneses. En aquells temps, Raimon va ser rebut al Japó amb una pancarta que deia en català: “Benvingut Raimon!” i també per una coral que va interpretar l'emblemàtica cançó «Al vent» en japonès. Uns anys més tard, ara en fa més de trenta, el 1993, la coral Warabi-za va acompanyar també Raimon en el concert de commemoració de la cançó «Al vent» al Palau de Sant Jordi de Barcelona, també en la seva versió en japonès. Coincideix la dècada dels anys noranta del segle passat amb el boom que va tenir en els infants d'aleshores —avui tenen trenta anys llargs— la sèrie «Bola de drac». L'antic Súper 3 estava en el seu màxim moment [comentari íntegre de la sèrie «El cafetó»]. I «Bola de drac» va contribuir no només a una normalització de la llengua entre infants de famílies catalanoparlants i de famílies principalment castellanoparlants sinó a enganxar-los sobretot per les cançons i la lletra de la sèrie que, en el doblatge original, es van versionar també en català. Ara ha tornat «Bola de drac», tant a la televisió tradicional com a la plataforma 3Cat. El doblatge dels diàlegs i la narració són en català, lògicament, però per imperatiu legal de la productora Toei Animation, la banda sonora, la lletra de les cançons, la llengua que amb la música entra, en aquesta recuperació, és en l'original japonès. [Altres informacions]

Tota pedra fa paret
Hauria pogut durar quatre hores, però el gremi sap que el temps, en les arts escèniques és un factor important. Tot i així, la Gala Amunt el Teló per València, ha arribat a més de dues hores i mitja que han transcorregut entre l'emoció, el record i la solidaritat. El guió de Jaume Viñas i la direcció de Joan Arqué han muntat en molt poc temps un espectacle on la paraula, el cos i la música s'han conjugat en un únic objectiu: dir des de les arts escèniques del Principat que s'estava amb les arts escèniques del País Valencià. L'actor i presentador Santi Millán ha fet de mestre de cerimònies de tota la Gala, amb breus intervencions, mesurades totes, anant per feina [crítica íntegra a la revisa digital Clip de Teatre]. Tota la Gala ha respirat, sobretot, Vicent Andrés Estellés, i quin Andrés Estellés! A vegades, semblava com si el crit del poeta hagués sorgit des d'ahir mateix, damunt del fang que ha assotat el poble valencià. Ha obert el foc l'actriu Emma Vilarasau amb un fragment de «Coral romput», acompanyada per la introducció de la «Moixiganga», amb la Girona Jazz Orquestra que ha estat present durant tota la Gala acompanyant altres intervencions. La coreògrafa Sol Picó ha enllaçat amb Emma Vilarasau amb un solo tenebrós, com un aguilot que planés sobre la tragèdia. [Altres informacions]

Les restes de l'antiga foneria de canons, la muralla medieval i la xarxa de col·lectors d'aigua del segle XVIII apareixen amb l'aixecament del paviment arran de les obres de la Rambla de Barcelona
Darrere les tanques que han tancat la circulació per un dels carrils de la Rambla de Barcelona i han modificat la direcció de l'altra, amb el consegüent desgavell que això comporta per a la vida quotidiana, apareixen les restes arqueològiques de l'antiga ciutat que han estat enterrades durant segles i que són degudament explorades pels equips arqueològics. Al tram superior, a prop de la Plaça de Catalunya, s'han trobat restes de l’Estudi General de Barcelona, el precedent de la Universitat de Barcelona. Aquesta construcció es va començar a edificar el 1536, adossada a la part interior de la muralla medieval de la ciutat, i va arribar a ocupar tot l’espai superior de la Rambla. A principis del segle XVIII, es van convertir en casernes militars i es van fer caure el 1843 per construir la porta d’Isabel II. En aquest espai també s’ha descobert un tram inicial de la muralla del Raval, que es va començar a aixecar a la segona meitat del segle XIV i es va estendre fins a les Drassanes. Una altra de les descobertes de les obres de la Rambla de Barcelona han estat els sis pilars relacionats amb la Reial Fundació d’Artilleria de Bronze de Barcelona, antiga foneria de metall de canons, impulsada pel Consell de Cent a finals del segle XVI per defensar la ciutat. Aquest edifici, entre els carrers Portaferrissa i Boqueria, es va desmuntar a finals del segle XVIII i es va traslladar a la part final de la Rambla, mirant a mar. També s'han trobat a tocar del carrer Cardenal Casañas, cinc col·lectors fets en pedra per canalitzar l’aigua. Aquestes estructures serien del segle XVIII, just durant el procés de la urbanització de la Rambla. Finalment, a la plaça del Teatre, ha aparegut part de la muralla medieval de pedra de mitjans del segle XIV, un testimoni clau del passat de la Rambla com a riera. [Altres informacions]

La celebració del centenari d'una casa de barrets no es fa cada dia
Els germans Obach són la quarta generació de la barreteria Obach, que han celebrat el centenari d'aquesta botiga situada al bell mig del barri Gòtic de Barcelona amb una gran festa. Germà i germana van créixer a la botiga i ara el Pol n’és el propietari, i la Judith li dona un cop de mà. Aquest establiment va obrir el 1924 amb Josep Obach, el seu besavi, que va llogar una barreteria de dones regentada per dues senyores grans i la va convertir en un local especialitzat en complements per a homes. Després de l’època daurada del barret, aquest complement va deixar d’estar de moda als anys cinquanta i la majoria de barreteries de la ciutat es van veure obligades a abaixar la persiana. Els Obach, per contra, han aguantat totes les crisis i amb la segona generació al capdavant ja van crear la icònica caixa de fusta per posar barrets que encara es fa servir a l’establiment. Un segle després els clients han anat canviant, també les modes, però hi continua anant compradors de tot arreu. Per als clients més clàssics, hi ha boines o barrets de copa, i per als joves, gorres estil dockers, que tornen a ser tendència. Més enllà dels barrets, l’especialitat dels Obach és l’assessorament. [Altres informacions]

L’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme presenta a la Model la mostra «Generacions TOP» coincidint amb l'aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco
El Centre Cultural la Model fa un viatge al passat amb una mostra sobre els últims anys del franquisme i l’estructura repressiva del règim. L’exposició «Generacions TOP» està organitzada per l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i recorda el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) creat fa seixanta anys per la Dictadura franquista amb l’objectiu de perseguir qualsevol tipus de dissidència, juntament amb la Brigada Político Social. La mostra coincideix amb l’aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco i es pot veure fins al 31 de gener. Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Carlota Visal i Gerard Rodríguez, l’exposició comença al panòptic de la Model amb una imatge d’una manifestació. Una mostra de la dissidència quotidiana contra la dictadura dels anys 60 i 70 que va contribuir a construir una alternativa democràtica. El recorregut continua amb altres escenes destacades dels últims anys de franquisme i finalitza amb una escultura de Franco en una cel·la, feta per l’artista madrileny Eugenio Merino. L'organització remarca que l'exposició és un homenatge a tots aquells ciutadans que van defensar la llibertat i van exercir la resistència per aconseguir la democràcia. [Altres informacions]

AK segle XXI: una tragèdia sense fi
¿Es pot penetrar en el subconscient d'Anna Karènina, aquest personatge femení universal de Lleó Tolstoi? Doncs, sí. La directora Carme Portaceli juntament amb la dramaturga Anna Maria Ricart ho han demostrat i ho han fet transcendint el límit marcat per l'autor rus de «Guerra i pau», l'altra gran novel·la que fa tàndem amb «Anna Karènina», en una mena d'anàlisi psicològica que és també una anàlisi psicològica de la societat i sobretot de la condició de la dona, destinada a ser esposa i mare, tant al segle XIX, l'època de l'escriptor Lleó Tolstoi (Iàsnaia Poliana, Rússia, 1828 - 1910) com al llarg del segle XX i encara, tot i les falses aparences, el segle XXI [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La directora Carme Portaceli (València, 1967) ha fet, em sembla, el seu espectacle de vocació més internacional. Si algun dels anteriors, com per exemple «Jane Eyre», de Charlotte Brönte, ja tenien aquesta intenció, és amb aquesta electritzant versió d'«Anna Karènina» que assoleix la millor fita. I no només perquè el muntatge viatjarà durant tot l'any 2025, sense retocs i en versió original catalana, a Croàcia, Portugal, els Països Baixos, Hongria, França, Bèlgica i Romania, trepitjant els teatres d'Amsterdam, París o Brussel·les, que compartiran aquesta punyent mirada sobre l'Anna Karènina de Lleó Tolstoi, sinó també, amb vocació internacional per la concepció escènica, per la mirada universal amb què l'han repolida i pel repartiment estel·lar que reforça aquest caràcter interfronterer. [Altres informacions]

Un fons de gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d'Egipte i que abasten prop de 25 segles d'història entre a la Universitat Pompeu Fabra cedits per la Companyia de Jesús
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha incorporat al seu fons gairebé 3.000 fragments papiracis procedents d'Egipte, que abasten prop de 25 segles d'història. N'hi ha en diferents llengües i sistemes d'escriptura, però en destaca especialment un evangeli en copte sahídic, el més antic que es conserva. Data del segle V i manté la seva enquadernació original. Entre els fragments destaca també un rotlle escrit en hieràtic amb un text funerari i restes carbonitzades d’un arxiu administratiu grecoromà de l’Egipte. Tota aquesta col·lecció de papirs la va adquirir el papiròleg, professor i biblista Josep O’Callaghan, membre de la Companyia de Jesús, a Egipte entre els anys 1964 i 1970. Recentment ha estat cedida per la Companyia de Jesús a la UPF a través d’un contracte de comodat signat l’abril del 2024 i d’una durada de vint anys prorrogables. El fons de la col·lecció papirològica Palau-Ribes, que es conserva en una sala lateral de l’edifici del Dipòsit de les Aigües de la UPF, està inventariat i és accessible en versió digital, gairebé completament, en el portal web de la plataforma DVCTVS, juntament amb la col·lecció papiràcia de l'Abadia de Montserrat i la de la Fundació Pastor a Madrid. [Altres informacions]

L'espectacle de Nadal de la Plaça de Catalunya de Barcelona anirà a carrec de la companyia Animal Religion amb «Natal» que té la direcció musical de Joan Cots i la dramatúrgia d'Irene Vicente amb mitja dotzena d'artistes de circ, cantants i altres intèrprets
Ja s'ha convertit en una tradició que durant les festes de Nadal, en aquest cas entre el 20 i el 30 de desembre, la Plaça de Catalunya sigui el centre de les arts escèniques més diverses. Així, l'espectacle central d'aquest any anirà a càrrec de la companyia Animal Religion que presentaran »Natal», amb artistes de cirs, cantants i altres disciplines amb la direcció musical de Joan Cots i la dramatúrgia d'Irene Vicente. L’espectacle de l’encesa de les llums de Nadal, titulat «Solvern», tindrà lloc al Passeig de Gràcia [28 novembre, 18:00h], amb una proposta d’arts de carrer que fusiona dansa urbana, rap i efectes audiovisuals per transmetre un missatge d’esperança i cohesió. A la Plaça de Catalunya, a més de l'espectacle «Natal», durant diferents hores del dia s'hi programaran 25 espectacles més d'arts escèniques i de música. A més, l'any 2024 s'acomiadarà amb un espectacle innovador a Montjuïc, on música, pirotècnia, drons i escenografia monumental, dirigits per Groupe F, donaran la benvinguda al 2025. També s'oferiran 8 concerts als carrers i mercats i l'Orfeó Català en farà un d'extraordinari a la Plaça de la Catedral, lloc on tradicionalment s'instal·la la Fira de Santa Llúcia. [Altres informacions]

L'Inevitable de Salt guanya el premi Lluís Carulla 2024 Festival d’Arts Comunitàries dotat amb 60.000 euros per impulsar l'art comunitari i les pràctiques artístiques locals
L’Inevitable, el Festival d’Arts Comunitàries de Salt, ha guanyat el premi Lluís Carulla 2024 al millor projecte en la nit de la Cultura Transformadora celebrada a l’Ideal Centre de les Arts Digitals de Barcelona. L’Inevitable rep 60.000 euros per desenvolupar un projecte que promou l’art comunitari i dóna visibilitat a les pràctiques artístiques locals. El premi de la Fundació Lluís Carulla a la millor idea transformadora, dotat amb 25.000 euros, ha estat per a Mila, una factoria osonenca de talent narratiu per a joves que té com a objectiu fomentar la creació narrativa en català en joves d’entre 18 i 25 anys de perfils socioculturals diversos. L’Inevitable i Mila són dos exemples clars, segons el jurat, de com la cultura pot transformar i generar un impacte real. El Premi Lluís Carulla reconeix iniciatives culturals que no només enriqueixen la societat sinó que també aporten solucions als grans reptes que s'afronten com la cohesió social, l'ús del català i la participació cultural. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dimecres, 04.12.24]
El Departament de Cultura té el propòsit d'arribar al reclamat 2% del pressupost cultural i política lingüística del 2025 sempre que els pressupostos generals s'aprovin i no es prorroguin

[dimarts, 03.12.24]
La plataforma inversora Stoneweg compra l'antic Cinema Comèdia de la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona per obrir el nou Museu Carmen Thyssen amb obres que aquesta fundació cedirà en qualitat de lloguer

[dilluns, 02.12.24]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2024 amb 29.194.302 visitants que han fet 63.855.281 consultes i àudios de pàgines

[diumenge, 01.12.24]
Un quart de segle després que ho dictaminés la llei de política lingüística sense posar-se mai a la pràctica es reprèn l'intent de l'obligatorietat d'emetre un mínim del 25% de música catalana a les radiofòrmula

[dissabte, 30.11.24]
La gestora de drets CEDRO que compta amb més de 30.000 associats destina una fons de 250.000 euros per a les editorials i els autors afectats pels aiguats del País Valencià

[divendres, 29.11.24]
A la recerca del dònut perdut

[dijous, 28.11.24]
Bola de drac al vent

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 29.194.302 visitants i 63.885.281 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.