Moure el món amb el dit d'una mà
Expliquen que el pallasso Charlie Rivel un dia va sortir a la pista amb la seva mirada silenciosa i el seu habitual tempo lent. Una criatura es va posar a plorar sense deixar-lo començar. L'august universal va començar també a plorar i només així va aconseguir, després d'una llarga marranada de pista i de ficció, que la criatura es consolés. Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge. Quim Masferrer no és Charlie Rivel, esclar, tot i que, en aquest excel·lent espectacle que titula simplement «Temps», li falta poc perquè deixi anar també un clapit a la lluna com ho feia Rivel [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El que ell fa es posar-se en la pell d'un home del carrer, com diria Pi de la Serra, que aprofita el seu últim alè per esbravar-se a doll sobre tot el que l'envolta. «Temps» —que ve de lluny perquè es va estrenar el 2012 dins el Festival Temporada Alta i va fer una primera gira— no va entrar a Barcelona fins al 2014, a la sala Paral·lel 62, anomenada aleshores sala BARTS. Entremig, Quim Masferrer ja s'havia embrancat amb el que seria un dels èxits més consolidats de TV3, «El foraster». L'espectacle «Temps» no és un monòleg, com potser es podria suposar, sinó que barreja totes les possibilitats actorals que se li poden demanar a un intèrpret: paraula, gest, coreografia, ball, humor, drama, reflexió, ironia, sarcasme, desvergonyiment. [Altres informacions]

El cafetó
El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø.
Escolteu el pòdcast o llegiu el text.

Explosió de fantasia en tres dimensions
Sempre m'ha semblat que els personatges de molts dels espectacles del Cirque du Soleil s'han escapat d'alguns d'aquells àlbums il·lustrats clàssics i contemporanis que fan les delícies dels lectors més petits i enlluernen els grans. Làmines plenes de fantasia amb la creativitat de dibuixants cèlebres com Beatrix Potter, Rébecca Dautremer, Sonja Sinner o Raquel Díaz Reguera, entre molts altres. O potser és al revés. Potser de la pista del Cirque du Soleil, alguns d'aquests personatges s'han colat després entre les làmines dels àlbums il·lustrats contemporanis, si tenim en compte que la companyia de circ més gran del món, creada pels quebequesos Guy Laliberté, un aleshores jove saltimbanqui de carrer, i per Gilles Ste-Croix, un també aleshores jove equilibrista sobre xanques, va començar a rodar el 1984, al Quebec [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I així, fins a mantenir un catàleg en gira amb 35 produccions. Des del 1998, quan el Cirque du Soleil va decidir fer parada regular també a Catalunya amb l'emblemàtic espectacle «Alegria», amb l'aixecament del Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella —farà trenta anys en la probable pròxima visita de lloc ara insegur però que ja no serà a l'actual de Bellvitge—, el criteri de l'espectacle de circ es va capgirar com un mitjó. No van faltar els detractors i tampoc els entusiastes. Uns, perquè defensaven a ultrança l'esperit del vell circ romàntic. Els altres, perquè descobrien la capacitat de fusionar diversos llenguatges artístics en una pista: la creació escènica, l'escenografia, l'attrezzo, el gènere fantàstic, la música, la il·luminació, el color, el vestuari, la coreografia i, de rerefons, una aproximació al gènere del circ amb picades d'ullet al més tradicional i amb l'execució dels números més arriscats amb el súmmum de la perfecció. [Altres informacions]

Marta Ribera... passi el que passi!
L'actriu i cantant gironina Marta Ribera (Girona, 1971) ha estat la protagonista de la XXV Gala Catalunya Aixeca el Teló que els seus creadors han titulat en aquesta edició «25 anys al teu costat... passi el que passi!». Parodiant, doncs, el títol de l'espectacle, diguem també: Marta Ribera... al nostre costat, passi el que passi!. L'actriu, tot i que ha desenvolupat la major part de la seva extensa trajectòria de teatre musical dels últims trenta i tants anys en produccions de la Gran Vía madrilenya, és una creació de l'escola musical catalana. Primer, a Girona, on va néixer, i després a Barcelona i —parlem de la dècada dels anys noranta del segle passat— formada a l'escola Memory fundada per Àngels Gonyalons. ¿Calen més referències? [text íntegre a la revista digital Clip de Teatre] Marta Ribera va debutar amb els primers musicals de Ricard Reguant i, més endavant, va treballar amb directors com Sergi Belbel, Jerôme Savary o Antonio Banderas. Marta Ribera ha estat la Mont —de Montserrat—, una mestra d'escola —picada d'ullet al conflicte de l'ensenyament que ha marcat el tancament del curs passat i també l'inici de curs— que el 2001 compagina la seva feina docent amb el teatre aficiona —una altra picada d'ullet a la tradició del teatre de base català— i, vint-i-cinc anys després, és escollida per presentar la gala del teatre català. [Altres informacions]

L'últim any la paraula «Déu-n'hi-do» encapçala la llista de les més buscades al Diccionari de l'Enciclopèdia a més de les paraules «provar», «compte», «senyal», «anàlisi» o biaix»
Ara que ja no cal girar fulls per buscar una paraula al diccionari sinó que només cal clicar-la al buscador i, a partir de la intel3ligènci artificial (IA), de seguida te n'explicaran vida i miracles, les cerques tenen l'avantatge que es poden estudiar i saber o intentar saber perquè es busquen més unes paraules que unes altres. Els dubtes ortogràfics expliquen algunes de les cerques més habituals al diccionari, que no es consulta només per saber el significat d'alguna paraula. La gramàtica o la similitud amb altres paraules expliquen també moltes consultes. Cada any, set milions d'usuaris accedeixen al servei en línia del DIEC. Segons els responsables d'aquest estudi, no es detecta una evolució important, llevat de la paraula «biaix», que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA. Les cerques més habituals del portal d'Enciclopèdia poden ser de quatre tipus, doncs: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques ("déu-n'hi-do"), les que suposen dificultats gramaticals ("un anàlisi" o "una anàlisi"; "un senyal" o "una senyal"), les que tenen usos que per alguna raó han esdevingut més freqüents (com "biaix", "resiliència" o "esvoranc") i, finalment, les que els alumnes es troben en textos acadèmics o literaris i que no formen part del seu vocabulari habitual (casos com "basarda", "feréstec", "badoc" o "baliga-balaga"). L'any 2025 es va commemorar el 60è aniversari de la Gran Enciclopèdia Catalana. La primera versió digital es va estrenar el 1997, un any abans que Diccionari. Des del 2012, l'Enciclopèdia Catalana no es reedita en format físic i, per tant, el portal d'Enciclopèdia és la principal via d'actualització dels continguts. [Altres informacions]

La temporada 2026-2027 comptarà amb un nou escenari a Barcelona amb la reconversió del Teatre Balmes a partir del mes de novembre i a l'espera de la futura recuperació del Teatre Capitol
El nou Teatre Balmes, al mateix carrer que li dóna nom, entre Rosselló i Còrsega, al nñumero 137, preveu obrir el mes de novembre amb una programació que inclourà principalment monòlegs, espectacles d'humor i funcions familiars. Malgrat aquesta intenció de centrar-se en l'humor, també hi haurà espai dins la programació per a la dansa, al costat dels espectacles familiars i fins i tot el flamenc (un àmbit que la sala antiga ja tocava i que ha caigut últimament en desgràcia malgrat la pressió turística que pateix Barcelona), cosa que l'assimila a la programació que també porta el Teatre Poliorama, a la Rambla de Canaletes, que compleix 30 anys en mans de la productora Tr3sxtres (Dagoll Dagom, Tricicle, Anexa i, des d'ara, nous associats amb el reforç de companyies gairebé residents com T de Teatre o La Calòrica). L'obertura del nou Teatre Balmes compensa, per exemple, el tancament provisional del Teatre Regina, que ha passat a mans de la productora d'El Mago Pop (de moment sense cap pla fet públic), i està a l'espera de la recuperació del Teatre Capitol (Can Pistoles, a la Rambla), quan la permuta de l'Ajuntament de Barcelona amb Telefònica es consolidi legalment, després que s'aprovés precisament amb el suport de l'oposició i sense els vots dels aliats del govern socialista. D'altra banda, la rehabilitaciño integral del Teatre Arnau, al Paral·lel, encara va per llarg. El nou Teatre Balmes estarà gestionat per l’empresa MPC Management, que representa a actors com José Corbacho, Berto Romero i Charlie Pee (cosa que ja deixa entreveure per on anirà la programació), i per Brot Cultural, que ja s’encarrega de l’espai Rambleta, a València. La programació de novembre arrencarà amb monòlegs d’humor com «Escocía», de Txabi Franquesa o «Yo sobreviví a EGB», de Jordi Merca, a més d’espectacles com «Se ha escrito un crimen», «El nuevo musical de los 80-90» o «Vaga y maleanta», de Kiki Morgan, a l'estil d'una altra sala de comèdia com la Muntaner, per tant, en espanyol, cosa que no és exclusiva de sales com aquestes dedicades a la comèdia perquè el Grup Focus, que celebra el seu quarantè aniversari, obre la temporada entre el Teatre Goya, el Teatre Condal i el Teatre Romea amb una programació de cinc espectacles també en espanyol, tret de La Villarroel que ha reposat «Primera llei de Newton». El Teatre Balmes és un espai que porta més de cent anys dedicat a acollir espectacles de tot tipus. Es va inaugurar com a cinema a principis del segle XX, va passar a ser el teatre Parthenon, es va reconvertir, primer en el Palacio del Flamenco i, després, en el Tablao de la Pacheca. El nou equipament tindrà 490 butaques a l'italiana, una capacitat de pista de 500 persones i una sala annexa per a 100 espectadors. [Altres informacions]

Totes les llengües que es parlaven al front de la Guerra Civil amb la presència de les brigades internacionals s'exploren en una exposició del Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc aprofundeix en en el front en la Guerra Civil espanyola des d’uns perspectiva poc estudiada, el multilingüisme. A partir de la recerca dels historiadors Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, de la Universitat de Barcelona, l’exposició mostra l’interès per l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar en el conflicte. L'exposició «Viure, conviure i sobreviure: Brigades Internacionals i multilingüisme» es pot visitar fins al 30 de març del 2027. Segons els seus promotors, l’estudi és innovador i destaquen que una comunitat tan heterogènia com la de les brigades internacionals va poder viure, conviure i sobreviure durant el conflicte bèl·lic i tenint en compte que eren més de 40.000 persones parlant multitud de llengües en una situació de guerra. La lluita per un mateix ideal els va ajudar a superar les barreres idiomàtiques. Destaquen, per exemple, com a la premsa es publicaven llistes de vocabulari perquè demostra que la llengua podia ser clau per la supervivència en un context bèl·lic. A la mostra es poden veure documents d’arxiu, memòries i premsa de l’època, en molts casos produïdes pels mateixos brigadistes, tant al front com a la rereguarda, que permeten aprofundir en la dimensió pedagògica, cultural i humana de les Brigades Internacionals. [Altres informacions]

Desembarcament del teatre català a Xangai amb «Tu em vas prometre una història d'amor» d'Helena Tornero, «Thauma» de la Cia. La Mula i el musical «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom
La ciutat de Xangai acull tres produccions catalanes representatives de la diversitat i la vitalitat de l’escena contemporània catalana. En total, s'han programat nou funcions, acompanyades de col·loquis i trobades amb el públic, en una iniciativa que consolida l’interès creixent dels programadors xinesos per la creació escènica de Catalunya. La programació inclou tres propostes: «Tu em vas prometre una història d’amor», d’Helena Tornero dirigida per Israel Solà (Sala Beckett); «Thauma», de Magda Puig Torres i Andreu Martínez Costa de la companyia La Mula (Teatre Lliure) i el musical «L’alegria que passa» de Dagoll Dagom. Les obres, tret de «Thauma» que és sense paraules, es representen en versió original catalana amb sobretitulat xinès. És la primera vegada que es representen espectacles en català a la Xina. La iniciativa parteix de les gestions de l'Institut Ramon Llull. L'obra d'Helena Torneto i la de la companyia La Mula formen part del festival ACT Shangai, i el musical de Dagoll Dagom es representa al Shangai Culture Square. En els últims anys, programadors i responsables d’equipaments de la Xina han visitat festivals i espais escènics de Catalunya per conèixe'n de prop els projectes i creadors. Pel que fa al musical de Dagoll Dagom, aquesta exportació a la Xina coincideix també amb el que serà el final definitiu de la companyia qua es dissol legalment a finals d'any després d'haver traspassat els drets de «Mar i cel» a la productora d'El Mago Pop que anteriorment ja havia adquirit també el Teatre Victòria. [Altres informacions]

Quan el rock de les comarques va donar el cop
El 2011, al Teatre Victòria, Dagoll Dagom va estrenar el musical «Cop de rock». Després de 15 anys, la companyia La Barca, dirigida per Júlia Cervera i Jofre Bardolet, en fa una adaptació al Teatre Coliseum (només 5 funcions). Recordem la crítica de l'estrena del 2011 i l'enregistrament íntegre d'aquell musical (TV3): Dagoll Dagom ha tornat fidel a la cita de produir un nou musical i ho fa recuperant la commemoració del vintè aniversari del boom de l'anomenat rock català que, a entrants de la dècada dels noranta, es va consolidar del tot i va marcar una fita històrica. Amb una banda sonora que recull més de cinquanta peces de grups i músics com Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Pep Sala, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn's, Gossos, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja T'ho Diré, Marc Parrot i Sau, l'autor del guió i director, Joan Lluís Bozzo, ha creat una història dramàtica, molt del gènere musical, ambientada a Cadaqués, sense que es digui (pista: Ava Gardner), on un grup de joves de l'època funden una banda de rock que bategen amb el nom que s'ha presentat el musical: Cop de rock. [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] És d'aquesta manera que Joan Lluís Bozzo recorda que el moviment del rock català no va aparèixer precisament a Barcelona sinó que va anar germinant en diferents comarques catalanes: Els Pets neixen a Constantí, al Camp de Tarragona; Sau ho fa a la plana de Vic; Sopa de Cabra ho fa a Girona; Lax'n'Busto creix al Vendrell, al Baix Penedès; els Gossos ho fan a Manresa, al Bages... I per acabar-ho d'arrodonir, Bozzo aparella dos grups de joves: els de la banda de rock a l'Empordà i un grup de noies de les Terres de l'Ebre que han escollit el nord per celebrar el comiat de soltera d'una d'elles. D'aquesta coneixença neix una relació entre els dos grups, que evoluciona en amors i desamors i que adapta el guió a les lletres més conegudes del rock català. [Altres informacions]

El nou curs comença amb l'impacte de la intel·ligència artificial i amb la nova normativa que obliga a identificar el contingut que es creï mitjançant algun algoritme
Amb el començament de curs han entrat en vigor les primeres obligacions de transparència de llei europea de la intel·ligència artificial (IA) que exigeixen identificar els continguts generats o manipulats mitjançant aquesta tecnologia, incloent-hi els coneguts com a deepfakes, i que obliguen els xatbots i altres sistemes a advertir els usuaris que estan interactuant amb una IA. A la pràctica, les eines capaces de crear imatges, vídeos, àudios o textos hauran d’incorporar marques que permetin reconèixer aquestes produccions, mentre que l’ús amb finalitats professionals exigirà indicar clarament que han estat alterades mitjançant intel·ligència artificial, i els assistents conversacionals, informar que l’usuari està parlant amb una màquina i no pas amb una persona. L’entrada en vigor d’aquestes mesures permet a Brussel·les començar a supervisar els denominats models d’IA de propòsit general, aquells capaços de dur a terme múltiples tasques i que serveixen per a una àmplia gamma d’eines i serveis. A més, l’Oficina Europea d’IA pot requerir informació a les empreses responsables d’aquests sistemes, accedir-hi per avaluar-los, ordenar mesures correctores i fins i tot restringir-ne la disponibilitat quan detecti incompliments. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2026 amb 34.859.577 visitants que han fet 72.783.958 consultes i àudios de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2026, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads», «Bluesky», «Substack», «Instagram» i «Canal WhatsApp» ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'agost del 2026, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici (26 anys, 8.133 edicions) de 34.859.577 visitants i 72.783.958 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.129,6 visites de pàgines (11,36 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 56 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 18.224 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Kosovo, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Montenegro, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø
¿Algú es recorda d'aquella que deia: «Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico»? Doncs, el temps no passa en va. Ara en tenim una altra de semblant. Però així com aquella venia de la saviesa popular, aquesta ve de l'anglosaxó: «El FOMO, el JOMO, el ROMO i l'SMILEY de l'illa Omø!» Aclarim abans que l'illa Omø és una petita porció de terra de quatre quilòmetres quadrats i mig amb un llogarret de 160 habitants a tot estirar que pertany a Dinamarca. I que FOMO, JOMO i ROMO són tres acrònims dels quals s'ha apoderat l'argot popular pertanyents a les expressions angleses “Fear Of Missing Out”, “Joy of Missing Out” i “Reluctance of Missing Out”. [comentari íntegre a la secció El cafetó] És a dir: els sentiments de la por a perdre's alguna de les coses que fan els altres; el goig de deixar de fer les coses que fan els altres; i la reticència a participar en els actes socials on participen els altres. La ciència de tota la vida ja té un nom culte per a aquestes tendències. La fòbia, manllevada del grec antic “phóbos”. Però cal admetre que mentre qualsevol fòbia té regust de patologia, els nous acrònims FOMO, JOMO i ROMO cauen més simpàtics i semblen més aviat els patronímics d'una nova aplicació de mòbil o d'una plataforma de cites. [Altres informacions]

Recordem durant tot l'agost les millors propostes de les arts escèniques del Festival d'Estiu de Barcelona GREC 2026. Avui: «La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA al Teatre Grec de Montjuïc
«La nit del Músic Alt (Un tipus de gènere ambigu)». Dramatúrgia: Carles Pedragosa Torres. Cantants/Intèrprets: Antoni Comas, Robert González, Bealia Guerra, Paula Malia, Clàudia Schneider, Jordi Vidal, Cor ARSinNOVA. Espai escènic: Joan Galí Sanarau. Vestuari: Joana Martí Delgado. Il·luminació: David Bofarull Armengol. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero i Lluís Victory Cirer. Direcció tècnica: Albert Glas. Regidors companyia: Olalla Calvo i Rai Segura Raspall. Ajudantia d’escenografia i vestuari: Camille Latron i Llorens. Fotografia: César Font. Agraïments: Elisabet Barroso Dominguez, Núria Roé Vellvé, Ragnhild Hjelmborg, Marta Canals Romero, Olivia Basora, Carme Milan, Gina Aspa. Una coproducció del Grec 2025 i 2026 Festival de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. [Recull de crítiques de diversos mitjans] Director titular Banda Municipal Barcelona: José R. Pascual-Vilaplana. Clarinets: Natalia Zanón (solista), Eduard Betes, Àngel Errea, Joan Estellés, Juan Bautista Faubel, Victoria Gonzálvez, Germán Guillén, Montserrat Margalef, Joan Tormo, Alexandre Escrivà, Jorge Iznardo, Maria Rubio, Laia Santamaria, Clara Vilanova, Javier Vilaplana (requint), Martí Guasteví (clarinet alt), José Vicente Montesinos (clarinet baix). Saxòfons: Maurici Esteller (soprano), Dani Molina (alt solista), Marta Romero (alt), Armand Franco (tenor), José Jaime Rivera (tenor), Joan Soler (baríton), Joan Soler (baix). Flautes: Manel Reyes (solista), Alejandro Ortuño, Paula Martínez (flautí). Oboès: David Perpiñán / Jordi Bonilla, Carla Suárez (corn anglès). Fagots: Daniel Ortuño (solista), Xavier Cervera. Trompes: Claudia Cobos (solista), Abdó Sancho (solista), German Izquierdo, Carlos Lizondo, Miguel Zapata. Trompetes i fiscorns: Javier Rodríguez (solista), Maurici Albàs, Santiago Gozálbez, José Joaquín Salvador, Vicent Ivorra, Susana Marco, David Urrutia. Trombons: Emilio Almenar (solista), Andrea Escrig (solista), Francesc Ivars, Francisco Palacios (baix). Bombardins: Rubén Zuriaga (solista), David Pantín. Tubes: Francisco Javier Molina (solista), Toni Chelvi. Contrabaixos: Enric Boixadós, Toni Cubedo. Timbals: Ferran Carceller (solista). Percussió: Mateu Caballé, Ferran Armengol, Alejandro Llorens, Naia Membrillera, Miquel Vich. Arpa: Laura Boschetti. Piano: Jordi Farran. Director tècnic: Joan Xicola. Coordinadora executiva: Susanna Gamisel. Encarregada: Montserrat Margalef. Arxiver: Àlex Fernández. Serveix auxiliars: Airun Serveis Culturals. Resta de l'equip de L'Auditori: Regidoria BMB: Albert Martínez, Ramon Tolrà. So: Toni Vila, Alejandro Parra i Oriol Baulenes. Coordinació RF: Manolo Cervera. Producció: Ernest Crusats. Cor ARSinOVA. Directora: Maria Mauri Fàbregas. Intèrprets: Berta Morató Vinyes, Adrià Pagès Moliner, Emma Clarke Karlová, Ferran Marquina Martínez, Pol Blancafort Baulenas, Daniel Flix Porret, Marta Garrote Ordeig, Núria Ballestar Dot, Joana Martinez-Mora Manel, Laura Farré Garcia, Steen Knudsen Esquerda, Magdalena Völk, Pere Carulla Sanmartí, Gerard Morató Vinyes, Helena Figueras Benet, Nina Hoelscher, Niels Knudsen, Enric Aragonès, Miquel Bertran. Direcció de moviment escènic: Bealia Guerra. Direcció escènica: Jordi Oriol Canals, Carles Pedragosa Torres. Banda Municipal de Barcelona i Indi Gest. Festival Grec 2025 i 2026. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 25 juliol 2025. Reposició: Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 28 juliol 2026. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[dijous, 10.09.26]
Explosió de fantasia en tres dimensions

[dimecres, 09.09.26]
Marta Ribera... passi el que passi!

[dimarts, 08.09.26]
L'últim any la paraula «Déu-n'hi-do» encapçala la llista de les més buscades al Diccionari de l'Enciclopèdia a més de les paraules «provar», «compte», «senyal», «anàlisi» o biaix»

[dilluns, 07.09.26]
La temporada 2026-2027 comptarà amb un nou escenari a Barcelona amb la reconversió del Teatre Balmes a partir del mes de novembre i a l'espera de la futura recuperació del Teatre Capitol

[diumenge, 06.09.26]
Totes les llengües que es parlaven al front de la Guerra Civil amb la presència de les brigades internacionals s'exploren en una exposició del Castell de Montjuïc

[dissabte, 05.09.26]
Desembarcament del teatre català a Xangai amb «Tu em vas prometre una història d'amor» d'Helena Tornero, «Thauma» de la Cia. La Mula i el musical «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom

[divendres, 04.09.26]
Quan el rock de les comarques va donar el cop

Anar a Bits hemeroteca

---

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 34.859.577 visitants i 72.783.958 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.