[Carezza en W - L'avaria - Capítol 1 - Fragment 2]

[Anterior]



Però no havien renunciat a tot. Potamó es va treure del cap la trucada del busca i l'avís de la central. I com cada matinada de Cap d'Any quan arribaven a casa, Potamó va manipular el rellotge de pèndol del menjador. Va tornar a posar les agulles deu minuts abans de les dotze perquè ell i Corine tinguessin temps d'agafar el to. I van practicar el ritual d'amor que havien instituït entre ells dos totes les matinades de Cap d'Any.
Potamó i Corine, aquella matinada, s'havien dit almenys vint vegades que s'estimaven. S'havien acariciat amb prou desig per no perdre més el temps amb preàmbuls. I van passar a unir els sexes en una abraçada que tenia l'alè de la novetat i el plaer del desconegut. Corine en sabia molt de tot això perquè s'havia subscrit al Manual per a parelles joves que sortia cada setmana al quiosc per fascicles. Li agradava que Corine fos una dona tan intel.lectual.
L'únic tracte que havia tingut amb una dona intel.lectual havia estat amb la professora de socials de les classes nocturnes de l'institut de FP. Li va dir que, si volia aprovar, s'havien de veure en privat per repassar el tema de l'origen de l'home.
Potamó ja sabia que ella el buscava. Però no hi va arribar a fer l'amor perquè, a l'hora de la veritat, quan ell ja li tenia els dits dins de la vora de les calces --aquell dia la mestra anava amb un vestit bustier de quadres amb cinturó i una faldilla també de quadres en conjunt de color ocre--, ella es va fer l'estreta i li va engegar un discurs sobre un paio de qui no havia sentir parlar mai, un tal Dargüin, que el va deixar clavat i amb els dits enrampats, a la vora de les calces de la intel.lectual de socials, com si els hagués enclavillat en un diferencial humit de 8'8 kW d'alta potència i sense protecció!
El rellotge del menjador de casa de Potamó i Corine va començar a tocar les dotze campanades falses. Corine s'hi va posar bé. Corine, Corine, fantàstica! Potamó va acoblar el seu ritme de penetració al ritme de les campanades del rellotge de pèndol. Dotze vegades com dotze grans de raïm.
Havien caigut rendits i abatuts. Ell havia enllestit de pressa --li feia l'efecte que aquell Cap d'Any havia estat a la campanada número set!--. Potamó havia fet un esbufec de ràbia i havia deixat anar una esbravada de xampany. Ella s'havia queixat que semblava un empleat d'ETT a preu fet.
A Potamó, li havia dolgut que Corine li retragués la seva situació laboral per una esllavissada fora de temps, provocada segurament per l'estrés i per l'alcohol nocturn. ¿Li podia confessar, a la seva estimada Corine, que, enterbolit pel xampany, en el ritual de Cap d'Any, no s'havia pogut treure del cap la Stéphanie Einahpets, la rosseta malparida del departament de producció de la xarxa de serveis de Carezza en W que havia entrat a la central feia un parell de mesos? Potamó havia d'admetre que aquella nena el feia anar tant de corcoll com només l'hi havia fet anar els últims tres anys la mateixa Corine.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |