[Carezza en W - L'avaria - Capítol 1 - Fragment 3]

[Anterior]



Després que Potamó i Corine havien fet l'amor de Cap d'Any, va tornar a sonar el mariconàs de busca. Potamó va renegar i Corine li va tornar a dir ¿què passa amoret? I ell va maleir de nou l'edifici dels cuions amb el TPE embussat.
Feia un fred que pelava. Potamó es va posar el tabard que tenia, a l'hivern, per a sortides d'emergència com aquella. Va baixar al magatzem de la casa barata, que havien habilitat de garatge. El propietari a qui l'havien llogat els havia dit que anys enrere hi havia hagut una lleteria. En una de les parets encara hi havia una de les plaques amb una vaca mamelluda de promoció. Sempre que Potamó baixava al garatge, no es podia treure del damunt una fortor de llet de vaca. Corine li havia dit que la fortor era de la humitat que feien totes les Botigues de Mar. Potamó es va fixar en la W del logo de Carezza a la furgoneta de servei. I va pensar que era un altre senyal d'identitat, com el de la placa amb la vaca de la lleteria. Potamó va engegar la furgoneta de servei, bufant-se les puntes dels dits, i picant amb força damunt del volant per escalfar-se.
Aquella matinada de Cap d'Any, Potamó se sentia com un metge d'urgències. Tenia un recambró que li feia les funcions de taller de manteniment, al soterrani de l'edifici d'alt estànding. Els dies feiners, semblava que hi tingués obert un consultori permanent.
Mentre preparava la caixa d'eines, va engegar d'esma el vell aparell de ràdio que havia adquirit per quatre quartos en una parada dels Encants. L'havia restaurat. Era una peça d'antiquari. D'aquells de moble de caoba envernissada, amb el comandament del dial manual i l'altaveu incorporat com un teatrí. Potamó el tenia instal.lat al talleret, sense necessitat de connectar-lo a l'antena col.lectiva, com els sofisticats equips d'alta fidelitat dels podrits de l'edifici. Una de les notícies que escoltava li va cridar l'atenció perquè va sentir que parlava de Mare Park:
La policia del port i dues patrulles de submarinistes amb equips nocturns intenten rescatar des d'aquesta nit el cos sense vida d'un home que va caure al mar, en estranyes circumstàncies, a l'andana del pont de l'Estació Marítima, dins el seu cotxe, un luxós Lexus. La víctima va aconseguir creuar la passarel.la de vianants en una absència del servei de seguretat, no aclarida. Però tot sembla apuntar que es pot atribuir a l'enrenou propi de la celebració del canvi de mil.lenni a la mitjanit.
El pont de l'Estació Marítima era al final de la platja de la urbanització Mare Park.
--Comencem bé el mil.lenni! --va dir Potamó, parlant amb el seu vell aparell de ràdio--: Un TPE avariat i un paio a l'aigua amb el seu cotxàs!
La curiositat va animar Potamó a sortir del seu taller del soterrani i pujar a l'avinguda del Parc.
El seu edifici era el més alt i el que tenia més capacitat de tota la nova urbanització de luxe Mare Park. L'havien alçat, entre uns altres 300 blocs de pedra, amb una mitjana de 200 apartaments cadascun, al centre neuràlgic mateix del nou complex urbanitzat. Es coneixia de lluny estant per les seves balconeres d'estructura metàl.lica daurada, amb vidres fumats i plaques de marbre blanc. I sobretot pel frontó que coronava l'edifici, en forma d'arcada clàssica. Una plaqueta del vestíbul deia que l'havia dirigit el taller d'arquitectura RSVP & Harmonitzadors del Medi. Comptava, a pocs metres de l'avinguda del Parc, amb tots els serveis que una urbanització de luxe de final de mil.lenni com aquella podia desitjar.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |