[Carezza en W - L'avaria - Capítol 1 - Fragment 6]

[Anterior]



--Oh! --va fer, somrient dolçament, com si anunciés una marca de calçat i estigués satisfeta de la seva postureta--. ¿Ets l'encarregat de manteniment? --li va preguntar, amb un ets que a Potamó li va semblar un abús de confiança. El cadell de gos d'atura havia entrat al talleret i ensumava un caixó ple de ferralla, gomes de recanvi i cargols vells.
--He tingut pana a l'autovia. Em pensava que no arribava a casa! He hagut de sortir del cotxe i m'he posat com una... sirena! --va dir, esclatant amb una cleca que va ressonar per tot el pàrking i que a Potamó li va semblar un alè de frescor, entre tanta fortor de gasolina.
--¿I què li convé a aquesta... sirena? --va empalmar de seguida Potamó.
--¿Hi entens en el tub catalític dels cotxes?
Potamó va agrair al cel i la pluja d'aquell dia que la unió dels gasos contaminants del tub d'escapament --els hidrocarburs no cremats, els monòxids de carbó i els òxids de nitrogen-- s'haguessin conxorxat per portar-li al davant seu la sirena del cadell d'atura.
Va ser així com va conèixer a fons un Lexus de luxe, un GS 300, per fora i per dins. El catalític de la sirena s'havia rebentat. Li va fer un pegat. Hauria d'anar al taller mecànic, però. Van fer la prova. Ella va entrar al seient del conductor. Va engegar i va deixar anar gas. El tub va estossegar. El cadell d'atura va bordar una mica. Ell va anar cap a la finestreta del volant i va reüllar cap dins.
--Un bon cotxe, eh? --va dir.
--Vols coneixe'l per dins? --es va oferir ella, posant-se al seient del costat i obrint-li la portella del volant.
Des d'aquell dia, Potamó creia en les sirenes. Va examinar el quadre de comandaments del Lexus. Va provar el volant. Va fer anar els vidres automàtics. I va engegar els eixugaparabrises, que van escarritxar el cadell d'atura que s'havia enfilat a la capota, esperant a fora.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |