andreu sotorra





[Carezza en W - L'avaria - Capítol 1 - Fragment 7]


    [Anterior]


    Potamó va començar pel melic que la sirena deixava entreveure sota el minipull negre. No portava sostenidors. Va notar el tacte suau de la pell de les sirenes. ¿Uns 25 a punt de fer, potser, com la seva Corine? Va notar com ella li posava la mà pel pitet de la granota fins baix.
    Potamó no va anar gens ràpid aquell dia. Com si la fortor de gasolina enfortís aquella benedicció del cel. Com si el fet de sentir-se amo pollós d'un Lexus de luxe li hagués reforçat el temps de retenció de la seva manegueta de combustible.
    --¿És teu? --va dir Potamó, quan ja estaven, tractant-la amb la mateixa confiança que ella havia fet servir abans.
    --¿El gosset? --va bromejar ella.
    --El Lexus aquest, vull dir! --va aclarir Potamó.
    --Ja ho voldria! No tinc tants calés! És del meu... --va fer una pausa--. És del Joosi. Gràcies en nom del Joosie pel que li has fet amb el tub catalític.
    --Un pegadet de res --va dir Potamó amb modèstia.
    --He de pujar a l'apartament. El Joosie deu estar patint! A saber què deu pensar que he fet amb el seu Lexus!
    Potamó es va posar més bé encara el coll del tabard.
    "Una sirena de pàrking!", va recordar, amb un somriure nostàlgic. "¿Un Lexus de luxe, havien dit a la ràdio?", va tornar a pensar. I mirant una altra vegada cap a la banda on hi havia el pont de l'Estació Marítima per si hi veia moviment, es va dir que al món hi havia molts podrits com aquell tal Joosi, l'amiguet de la seva sirena del pàrking, que es podien permetre un Lexus com el que ell havia tingut el plaer de provar.
    Potamó va anar cap a la sala de serveis generals de l'edifici on hi havia l'infern del Transport Pneumàtic d'Escombraries. S'hi va passar una bona estona observant el funcionament anòmal del TPE. Va revisar la maquinària de la pressió d'aire. Va comprovar el control de les palanques d'accionament de cada apartament. I va fer un parell de proves de tiratge al Pneumàtic central. Fent broma, a vegades --coses dels autònoms que treballen en solitari-- del Transport Pneumàtic en deia l'Ejeculador Pneumàtic. Per fi, en una exhalació de triomf, Potamó va aconseguir fer ejecular l'embús.
    "¿De què serveixen els contenidors de reciclatge si els podrits de dalt es pensen que el TPE s'ho pot empassar tot?", va dir en veu baixa, fent un cop de força amb la clau anglesa en una de les aixetes de circulació.
    Va trobar les restes d'una mena de gran funda plastificada que havia col.lapsat la pressió de l'aire. La va recuperar forfollant dins el tub amb un ganxo. Aquella pelleringa de goma plastificada --¿podia ser que fos poliamida?-- estava empastifada de totes les deixalles que havia anat trobant pel camí del Pneumàtic!
    --Tota la merda d'alt estànding!
    Potamó sabia, per experiència professional, que cada veí de l'edifici produïa a l'any uns 400 quilos d'escombraries. Sabia que el 45% d'aquells residus eren de matèria orgànica. Que el 22% eren de paper. Que el 19% eren de vidre. Que el 12% eren de plàstic. I que el 2% restant eren matèries estranyes. Aquella mena de bossa de plàstic de poliamida --ara ja estava segur que ho era!-- pertanyia a aquell 2% de matèries estranyes que li havia rebentat el primer dia del mil.lenni!
    Localitzada la causa de l'avaria, Potamó va programar de nou el quadre de comandaments. Una colla de petits TPE's impacients --276 TPE's sense comptar els dels locals comercials-- es van accionar automàticament i van omplir, d'una glopada, el contenidor que l'infern del transport pneumàtic d'escombraries de l'edifici tenia al seu ventre. Tot un abocador de tècnica avançada, importada dels alemanys.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |