-
[Anterior]
- Quan va sortir de la sala de serveis generals per anar a
deixar la caixa d'eines al taller, Potamó va llençar la bossa de
plàstic de poliamida, la culpable de l'embús, en un dels
contenidors de reciclatge.
- Va sentir la sirena d'un cotxe patrulla, i després la d'una ambulància, prop del pont de l'Estació Marítima.
- "Uns altres que han desembussat el seu pneumàtic ben d'hora!", es va dir.
- Va fer un badall. Tenia son. Va fer un cigarret --LM-- per enganyar la gana. Va tornar amb la furgoneta de serveis a casa. Sort del tabard. Aquella carrossa amb rodes deixava passar aire corrent per tot arreu! Va somniar uns segons en l'aire condicionat d'un Lexus de luxe. Va somniar uns segons en la sirena del pàrking que no havia vist mai més després d'aquell dia. Va somniar uns moments en la Stéphanie Einahpets, la rosseta de Carezza. Va somniar uns moments en la seva estimada Corine, que l'esperava al llit de casa, damunt de l'antiga lleteria del barri de Botigues de Mar. Li van agafar ganes de repetir per segona vegada, quan arribés a casa, les campanades falses de mitjanit, ara que ja s'havia desvetllat amb la sortida d'emergència del TPE i que es trobava psicològicament preparat per no descarregar a la campanada que feia set.
- Va recordar el que li va explicar un dia la Stéphanie Einahpets, la rosseta del departament de subcontractes de Carezza, fent broma, al taulell de la central de serveis.
- Aquella desvergonyida que li feia fer més viatges del compte a la central per qualsevol bajanada i que amb prou feines en devia haver fet 19 encara, li va parlar de follar com qui parla de prendre cafè. Ella en deia simplement així: follar. I afegia: follar a ritme de l'empresa. És a dir, follar amb carezza.
- I Potamó es va sentir, de cop i volta, davant d'aquella mocosa amb maquillatge de Lancôme, com si fos un autònom jubilat i desfasat de la vida i de la feina, com si no hagués practicat el sexe des de feia segles.
- Potamó va envermellir perquè Stéphanie Einahpets el feia envermellir com un pipioli. La serpeta, a més de ser rossa a matar --una debilitat irresistible de tota la vida per a Potamó-- era alta, prima però ben feta, portava sempre pantalons cenyits i, fos quin fos el fred que fes, mostrava un escot que li insinuava unes mamelles en forma de ve doble --molt d'acord amb l'empresa-- que s'enduien als abismes més profunds els ulls febles i cansats de Potamó.
- Però ho sabia dissimular. I quan Potamó es posava vermell, l'enganyava somrient. Feia veure que ell també es passava el dia parlant de l'assumpte amb les rossetes descarades com ella i que només parlava de follar perquè fer l'amor era cosa de podrits pollosos.
[Continuació]
- Va sentir la sirena d'un cotxe patrulla, i després la d'una ambulància, prop del pont de l'Estació Marítima.