andreu sotorra





[Carezza en W - L'avaria - Capítol 1 - Fragment 9]


    [Anterior]


    Stéphanie Einahpets li va dir que follar amb carezza és com practicar el cant del Hare Krishna.
    Li va explicar el mètode: Quan follés, Potamó havia d'introduir el penis a la vagina i deixar-l'hi immobilitzat per caure en una profunda meditació. L'objectiu era, segons Stéphanie Einahpets, evitar l'ejeculació. Com un monjo budista evita la temptació. Arribats a aquest punt, ella li va fer un somriure i una clavada d'ulls que, a Potamó, li va semblar una burxada al seu consentit escrot.
    Mentre s'acostava al garatge de la vella lleteria de casa hi va tornar a pensar, en allò de fer l'amor amb carezza. Aquella fortor de llet de vaca el marejava! Va tornar a pensar en la cria aquella que l'havia volgut ensinistrar amb la seva tècnica oriental.
    La seva estimada Corine roncava com un tronc. Potamó va fer tot l'escàndol del món perquè es despertés. Ella va ronsejar un parell de vegades. Encara tenia la camisa de dormir arromangada, testimoni de la rebolcadeta de les dotze campanades falses del rellotge de pèndol del menjador que havien celebrat abans que ell sortís a fer el servei d'emergència.
    --Fem una carezza, reina! --li va dir Potamó a cau d'orella. I la va començar a petonejar darrera el lòbul, sota el coll, damunt dels pits, es va entretenir amb els mugrons, i va baixar fins a la ratlla del pubis.
    --¿Mmm... Ja està això del Pneumàtic? --va fer ella, tan ensonyada com l'havia deixada abans de sortir.
    --Corine, una carezza, xata... --va implorar.
    Va seguir les instruccions de la rosseta Stéphanie Einahpets pas a pas. Va introduir el penis --a vegades ell en deia fent broma el meu TPE-- a la vagina poc predisposada de la Corine --a vegades ell en deia carinyosament la meva ve doble-- i hi va immobilitzar el penis encara endurit, aprofitant que Corine havia tornat a caure rendida.
    Potamó es va fer el monjo i va meditar profundament amb el seu penis immobilitzat dins la vagina de Corine. Hare Krishna, Hare Krishna, Krishna, Krishna, Hare, Hare, Hare Rama, Hare Rama, Rama, Rama, Hare, Hare. Mai, en aquell parell de mesos que feia que coneixia la rosseta de la central, no havia tingut tan clara la imatge de la Stéphanie Einahpets barrejant-se en l'acte sexual amb la Corine. Va meditar tenint la seva mestressa oriental com a font d'inspiració. Potamó es va sentir un monjo de debò. Potamó va evitar caure en la temptació. Va aguantar l'ejeculació almenys mitja hora llarga. Fins que la Corine, a qui tenia engrapada per la vagina, es va remoure una mica. Va ser quan la Stéphanie Einahpets que el guiava espiritualment li va xiuxiuejar que no fes sempre el que la mestra li deia i abandonés el mètode de la carezza. Li va dir --¿dir? no! manar!-- que la deixés a ella, la seva Stéphanie Einahpets folladora, com una dona nova per encarar el mil.leni. Aleshores, Potamó va ejecular. Però Corine ni se'n va adonar. La seva estimada continuava dormint dolçament. Només es va tornar a regirar una altra mica, motivada potser per l'escalfor de l'esperma espiritual del seu monjo particular de manteniment furtiu.
    Tot això passava, al damunt de la vella lleteria de casa de Potamó i Corine, quan ja era ben avançat el matí. Potamó també va caure rendit després de la profunda meditació. Es va abaltir, endolcit per la tebior humitejada de la Corine, bressolat encara pel somriure de la Stéphanie Einahpets, a qui Potamó no podria ullar de nou la pitrera en forma de ve doble fins l'endemà perquè la rosseta dels subcontractes de Carezza tenia el dia de festa.
    I va ser així com Potamó no va pensar més ni en l'avaria del Transport Pneumàtic d'Escombraries de l'edifici de Mare Park que l'havia tret del llit aquella matinada de Cap d'Any, ni en el rescat de l'home que havia mort ofegat sota el pont de l'Estació Marítima dins el seu Lexus de luxe aquella última nit de mil.lenni.
    I Potamó, l'encarregat d'urgències de l'empresa de multiserveis permanents Carezza en W, aquella primera matinada del nou mil.leni, es va adormir plàcidament. Amb la consciència tranquil.la que aleshores només tenien els que havien acabat el vell mil.lenni sabent que havien fet la feina ben feta.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |