andreu sotorra





[Carezza en W - La columna - Capítol 2 - Fragment 12]


    [Anterior]


    El telèfon del columnista Aufidi va sonar i es va trencar l'aura de calma que havia envaït l'apartament. I ell el va agafar amb desgana, deixant anar un "síii..." allargassat i picat de mala maror, per si de cas.
    "Aquí, l'únic Mort de Gana ets tu, puta columnària!", es va sentir de seguida a l'altra banda de l'auricular, amb una veu greu, elegant, però amb mal geni. Havia pronunciat molt obertes les as finals de gana, puta i columnària. Per això, a l'Aufidi li va semblar que qui parlava era algú que s'havia criat a la remaleïda zona alta d'aquella metròpoli.
    Es va fer un silenci breu, provocat per la sorpresa. Després, l'Aufidi es va convèncer que, efectivament, era Joost Tsooj, el remaleït Mort de Gana graduat a la Big University. Hi va haver un intercanvi de paraules. Les justes. Aufidi era columnista de poques paraules a l'hora de discutir cara a cara, o boca a orella. Joost Tsooj, en canvi, parlava més. Però, pel gruix d'insults que ell li havia propinat a la columna del News, Aufidi va considerar que el jove graduat s'havia comportat amb prou correcció. "Com un nen de casa bona educat a parar una galta quan li foten un carxot a l'altra!", es va dir l'Aufidi, amb els nervis encara alterats per l'atreviment d'aquell Mort de Gana de l'Euro que, a més, havia localitzat el seu número de telèfon Déu sap on perquè, per prudència, Aufidi no volia figurar a la guia.
    Joost Tsooj el va reptar a un duel.
    «¿A les portes del nou mil.lenni?», va exclamar Aufidi, que de moment no tenia ganes de batre's amb ningú com si, en lloc d'un columnista de diari, fos un cavaller medieval o un faldiller romàntic.
    Joost Tsooj va deixar que fos Aufidi qui escollís el mètode per fer el duel.
    «¿Que t'has begut l'enteniment, M... --anava a dir Mort de Gana, però va rectificar a temps i va dir--: Just Tejust?». «Joost Tsooj, sisplau...», va replicar el jove, ferit en l'orgull.
    El columnista Aufidi va escollir.
    Un sentiment amagat li deia que li venia de gust de batre's en duel amb un cara d'ou com aquell acabat de sortir del niu de màsters. No sabia ben bé per què. Potser per desfogar-se de tanta columna perduda en el silenci obscur del paper imprès sense rebre cap reacció, ni de part dels mateixos afectats, com havia fet Joost Tsooj.
    Va recordar la seva antiga professió. L'Aufidi havia estat un brillant venedor de cotxes. Un dia va col.locar tres luxosos cavalls de la concessionària d'automòbils on treballava a la cúpula directiva del consell d'administració del News, a canvi d'unes suculentes comissions, a repartir entre ell i el president del consell del News. Quan l'estafa es va saber, la concessionària va posar l'Aufidi al carrer. L'Aufidi, convertit en exvenedor de concessionària, va anar a veure el president del News. Primer a plorar. Després a mamar. El president del Consell del News li va dir que sempre tindria un lloc de columnista al diari si sabia mantenir el secret i evitava l'escàndol. Ho havia fet així fins aleshores. L'Aufidi era complidor. Tan complidor com al principi de ser venedor, quan es trobava amb altres torrats del ram per fer curses contra direcció les matinades del cap de setmana, a l'autovia de la costa.
    ¿Si aleshores s'hi jugava la pell, per què no batre's ara en duel tenint motius i contrincant per fer-ho? Els motius eren per un puntet més, un puntet menys, sobre si creixeria o minvaria el PIB dels països industrialitzats de la UE. Si Aufidi deia que creixeria, Joost Tsooj deia que minvaria. El remaleït PIB i el remaleït J.T. eren el motiu i el contrincant perfectes!
    «Ens batrem en un duel amb airbag!», va dir Aufidi amb una exaltació anedralínica que no notava des que era molt jove.
    «Entesos!», va respondre Joost Tsooj.
    Van acordar lloc i hora: la passarel.la del pont de fusta amb terra ondulat de l'Estació Marítima. Al punt de la mitjanit.
    Entre mil.lenni i mil.lenni.
    Aufidi va sentir que la sang li bullia com feia molt de temps que no ho feia.
    «Un duel! Cagondena de Mort de Gana!», va exclamar, quan ja havia penjat l'auricular.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |