[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 20]

[Anterior]



Per sort, l'entrevista va ser allò que la gentussa de la premsa en diu fugaç, breu, viva i directa. Però el va deixar atabalat perquè aquell tros de reporter li va matar el cuc de l'orella pronunciant el seu nom com si cantés una peça de l'opereta del Mikado: "Mister Yan-Yan --deia sense parar--. Mister Yan-Yan, mister Yan-Yan". I, a més, pronunciava Yan-Yan a la xinesa, amb una entonació tant de turista --iang, iang-- que semblava que tot un violoncel.lista important com ell s'havia convertit, de cop i volta, en un taxista de bicicleta de cistella d'aquelles de tres rodes que circulen per tot Hong Kong.
A Yan-Yan Nick, no li estranyava que el crack hagués acabat caient al damunt de la humanitat com una de les últimes plagues del mil.lenni. "Per burros!", va rondinar Yan-Yan, quan ja havia penjat el telèfon a aquell ignorant de periodista que li havia anunciat, sense por de fer el ridícul, que era un cotitzat columnista d'un tal News, un diari que, al damunt, pel que es veu, havia ajudat a finançar el seu concert de sis peces de la festa de fi de mil.lenni.
Yan-Yan Nick, per fi, es va banyar a la luxosa cambra de bany de l'habitació de la planta 44 del WH. Es va afaitar. Encara sentia al seu dedins les notes de la Sonata per a clarinet, de Bernstein, les de la Sonata en do major, de Prokovief, les de la Sonata núm. 3 en la major, de Beethoven, i les dels tres Preludis, de Gershwin, que havia interpretat feia una estona baix al saló de festa.
Després es va fer un massatge amb mitja dotzena d'aigües de colònia, recomanades pels seus metges de capçalera de tot el món, i apropiades per disminuir la tensió que se li aferrava als nervis en acabar cada concert.
Aquella nit ho necessitava més que cap altra. Acabat el repàs, es va sentir com a nou. ¿Ja havien tocat les campanades? Es veien alguns castells de focs tant per la banda de mar com per la de muntanya. El relax del bany li havia fet córrer el temps sense adonar-se'n. S'havia fet la una de la matinada.
Va mirar des de la planta 44 fins a l'horitzó de mar. ¿Era un creuer de Cap d'Any, potser, aquell vaixell amb tants llumets a la coberta?
Va anar cap a l'armari. Va agafar la bossa d'esport i en va treure el material de patinador en línia. El violoncel.lista Yan-Yan es va equipar fins a les dents --patins de rodes en línia Swift GTI, pantalons d'esport Reebok, joc de genolleres, protector de canells i colzes, samarreta, xàndal, bufanda de nit, minimotxilla, guants escapçats, casc anticops i ulleres protectores.
Va sortir de l'habitació --era la 449-- amb els patins penjats a l'espatlla. Va fer servir l'ascensor de servei que donava a la porta del darrera de la torre de 44 pisos del WH. Una de les parelles elegants, de les que devien ser al saló quan ell actuava, es desfeia a xuclets en un racó aparentment discret on devien estar a cobert de mirades inoportunes.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |