[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 26]

[Anterior]



--Em creia que t'agradava... He notat com feies l'amor! --va fer una pausa i se la va quedar mirant. Ella li va tornar la mirada, impertorbable--. ¿No devies pas fingir, oi? --va dir finalment, Yan-Yan, assaltat per l'únic dubte que no volia que l'assaltés aquell primer dia de mil.lenni.
Hi va va haver uns moments de calma. D'una calma tensa. més pròpia d'una parella que és a punt d'estripar el seu prim tel d'amor protegit en cel.lofana durant anys. Una calma inusual en la relació esporàdica d'un violoncel.lista aficionat al patinatge en línia i una call-girl de port esportiu sense feina la nit de Cap d'Any.
Va ser ella qui va trencar el silenci. Sense respondre a l'últim dubte de Yan-Yan. Insistint en la pal.lidesa de la seva pell i adoptant la fredor d'una puta de carrer sense cap mena de classe professional:
--¿Per què cony tens la pellufa tan pàl.lida, Yam-Yam? ¿No m'enganyis musicandis! ¿Tens la sida?
Yan-Yan va sentir una pessigada al cor. El faune l'havia abandonat --home, violoncel.lista i prou-- a les mans d'aquella fetillera que havia perdut l'aura de nimfa --coreana, call-girl i prou--.
Es va incorporar. La va agafar fort pels braços. ¿Encara tenia el desig de besar-la? ¿Encara la veia com una nimfa? ¿Encara el xuclava com una medusa?
--Em fas mal! --es va queixar feblement ella.
Li va notar els ulls tristos, cansats. ¿Ulls de por de trobar el nou mil.lenni?
Yan-Yan no va besar Batis Sitab. Va parlar:
--Sóc ric --va dir assenyalant espontàniament el seu instrument, que jeia en un racó de l'estora des del concert de la matinada--. El violoncel dóna fortunes, si el saps tocar --ella va somriure com si no se'n cregués re, de re, de re--. Vaig comprar el 75% de les accions d'un holding de productes cosmètics d'embruniment. La SUN&SUN --va remarcar amb una pausa Yan-Yan. Batis Sitab va fer un gest amb els llavis i la cara d'incredulitat, de no conèixer gens, gens, gens, aquella marca--. Vaig arribar a ser president del consell d'administració de SUN&SUN. Fa poc, amb el crack, les accions, d'un dia per l'altre, van caure en picat i van deixar de cotitzar a Borsa. El holding es va enfonsar. Es va enfonsar una nit que jo estava de gira amb el meu violoncel pel món. La SUN&SUN em va enfonsar amb ella. Jo era un jove atlètic, bru, un president exemplar del holding dels cosmètics. M'admiraven per les meves qualitats. Em vaig convertir en expresident de consell d'administració. Encara ho pago ara. Fent concerts de principiant en xiringuitos de platja com aquest. Des d'aleshores he deixat de fer servir embrunidors. Per això tinc la pell pàl.lida com un lliri.
Un altre silenci que Batis Sitab va aprofitar per remoure's una mica. Sense voler-ho, va fregar amb els mugrons, el pit nu de Yan-Yan. Ell va sentir encara una mica d'aquell estremiment del contacte desitjat pel cos quan un malentès de paraules impedeix que es faci realitat.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |