[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 27]

[Anterior]



--Prendre el sol --va dir Batis Sitab en un to més serè-- regula el ritme biològic, millora l'equilibri físic, l'humor, la son, i reforça les defenses immunitàries --va afirmar com una metgessa especialista de la pell.
--El sol ens envia uns raigs invisibles, els ultravioleta que diuen els entesos --va dir aleshores Yan-Yan, mirant cap a l'horitzó de la terrassa--. Els UVB són més agressius que els UVA. Ens exciten les molècules --Batis Sitab no va poder amagar un somriure de picardia.
--¿Ens... exciten què? --va dir passant el dit índex pels llavis de Yan-Yan.
--Les molècules --va continuar ell--. I ens ataquen el tresor més valuós de les cèl.lules, al nucli, que és on tenim les molècules de l'ADN --va respondre ell, buscant amb la mà el tou de la vagina de la Batis per fer-li ralet, ralet.
--Ah, sí! --va exclamar Batis Sitab, amb un gest adolescent de voler escapolir-se del contacte--. Les molècules, les tites portadores del codi genètic! --i va fer campaneta la ling, ling! al penis de Yan-Yan, que ja s'havia tornat a remuntar en una espectacular erecció d'expresident de holding de cosmètics, nostàlgic dels consells d'administració entre flascons amb virtuts miraculoses, per a pells pàl.lides com la seva.
Yan-Yan, després d'aquella reconcialiació, va penetrar de nou Batis Sitab com un violoncel.lista de pas per una gran urbs de tres milions i mig penetraria una call-girl com aquella, si els déus la hi posessin a l'abast.
--UVB Yan-Yan ataca UVA Batis! --va cridar Yan-Yan, exhaust, quan ella no havia ni tingut temps de resituar-li bé l'arquet a la vagina.
--¿Quina hora deu ser? --va dir Batis Sitab, després d'haver repetit un parell de vegades, d'haver renunciat a l'esmorzar de mig matí, i d'haver impedit que el servei de neteja de l'hotel els fes l'habitació.
Yan-Yan es va buscar el rellotge de butxaca. Se l'havia deixat a l'armilla de l'esmòquing del concert. Li va fer mandra aixecar-se fins a l'armari per consultar l'hora.
--Pel sol... --va fer Yan-Yan-- deu ser hora de dinar.
Batis Sitab va remenar la seva bosseta de mà que tenia damunt la tauleta de nit. En va treure un rellotge de polsera. Era un Bulgari Esport. D'or de 18 quirats. Corretja d'acer. Moviment automàtic. Impermeable. Maquinària suïssa. Més de mig milió. Estava gravat amb les inicials J.T.
--Una bona peça d'orfebreria, reina! --va admirar Yan-Yan, en un gest de galanteria, sense dubtar del bon nivell de vida que portava la seva call-girl Batis Sitab.
Un dels canals de televisió passava les imatges --en directe-- del pont de fusta de l'Estació Marítima al Port Esportiu. Un luxós Lexus GS 300 --deia el comentarista--, s'havia enfonsat aquella nit de Cap d'Any --i de segle i de mil.lenni, remarcava el mateix reporter-- i en aquell mateix moment --vegin, senyors, vegin!-- l'estaven traient de l'aigua amb un braç de grua. El Lexus GS 300 de luxe regalimava com un pop. Havien rescatat una víctima --aclaria el reporter--. De moment, la policia només n'havia facilitat les inicials perquè no s'havia pogut localitzar cap dels seus familiars: era un tal J.T.
Però Yan-Yan ja no havia escoltat aquesta última part de la notícia perquè havia començat a parlar:
--¿Per què es fot a l'aigua la gent? Hi ha el tren! Un cingle! Un tret! El verí! L'última planta d'un hotel de 44 pisos, si un es vol matar! --va dir Yan-Yan, mentre ullava el cos sinuós de la seva nimfa, que es movia com una autèntica call-girl al ritme de les calces, els sostenidors i la trench amb faldilla de quadres que es resituaven al lloc d'on ell les havia tret delicadament, amb els ditets de virtuós, aquella matinada.
--Tot Corea del Nord i tot Corea del Sud juntes en una de sola! --va musitar el violoncel.lista xinès Yan-Yan Nick, satisfet del seu Cap de Mil.lenni, mentre es posava a xiular les fugues d'El clavecí ben trempat, de Johann Sebastian Bach.
--Tres quarts de dues, reiet! --va dir Batis Sitab, desant aquell rellotge de polsera de Bulgari a la bosseta de mà.
--¿Baixem a dinar, amor meu? --va proposar Yan-Yan.
--Tinc una gana que em moro! --va acceptar Batis Sitab.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |