[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 28]
L'Ogúlnia feia dos minuts que esperava el resultat.
Estava nua, asseguda al relleix de la banyera. S'havia fet el
test de l'embaràs. Feia deu dies que no havia tingut la regla.
Era el moment idoni. Primer havia dit que no se'l faria. Que
deixaria que arribés la sorpresa de la primera falta. Però
després no es va poder resistir a saber si passaria aquella última nit
de Cap d'Any del mil.lenni embarassada o no.
No havia quedat tranquil.la des de l'última vegada que va
anar al llit amb el Joosie. ¿Però podia haver estat amb ell? ¿O
potser venia de dies enrera, amb el bíceps del pàrking,
l'encarregat de manteniment de l'edifici d'apartaments on vivia,
que li va arreglar el tub catalític del Lexus del Joosie?
Feia uns vint dies de tot allò. El Joosie, després de
sopar i anar a un parell de pubs, estava impacient, encès.
Aquell matí, a la Borsa, un economista col.lega seu li havia
pronosticat que el PIB --l'Ogúlnia no hi entenia gens en política
econòmica: "Sí, dona, el PIB, el Producte Interior Brut,
reina!"-- era un dels conflictes psicològics més freqüents que
feia que als que, com ells, treballaven angoixats per l'estrès de
les finances per compte dels altres, al llit no funcionessin a
ple rendiment. El Joosie havia arribat a pensar que, quan el PIB
davallava, el penis era com la vareta del frare del calendari del
temps i també davallava en picat. En canvi, quan el PIB tenia
tendència a l'alça, el penis seguia l'exemple.
Aquell dia es veu que el PIB havia pujat i força. Ella no
tenia ganes de fer el paper de la dida del preservatiu. I encara
menys amb aquell monument de penis en alça que la trucava a
copets al pubis, com qui tusta a la porta per no sobresaltar.
Quan se'n va adonar, el Joosie ja l'havia envestida. Havia estat
a l'apartament d'ella. L'Ogúlnia vivia a l'entresol. Se sentia
més arran de carrer a l'hora de fer l'amor. En canvi, a
l'apartament del Joosie, l'àtic, ni que els dos pisos fossin al
mateix edifici d'alt estànding --a primera línia de mar--, a
l'Ogúlnia, se li feia impossible de concentrar-se.
Havia pensat de parlar-ne amb el ginecòleg o el psicòleg.
Però li feia por que no la prenguessin per una nimfòmana
immobiliària. Va acabar pensant que l'al.lèrgia a l'àtic devia
ser per culpa de l'altura, o de la llum, o pel sentiment de
sentir-se tocant a la cambra d'aire de la teulada de pendent de
l'edifici.
Es feia el test, però no la preocupava estar embarassada.
Naixien més de cent trenta milions de criatures cada any a tot el
món. Però no estava segura del que faria si el test de l'embaràs
li sortia positiu. ¿Tenir un fill tan jove? ¿Abans dels trenta?
L'Ogúlnia era una dona de les que aleshores en deien independent.
S'havia fet una posició a força de lluitar contra el vell
sistema dominat pels homes. Li agradava dir que era
exensinistradora de gossos. Aquest va ser el seu inici
professional. Se'n va aprendre tots els secrets. Es coneixia
totes les races canines. Tractava les bèsties amb amor de mare. I
els animals li corresponien i li ho agraïen amb escreix.
[Continuació]
| Dalt
| Índex i presentació |