[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 31]

[Anterior]



Treballava sempre amb un Pentium de Hewllett-Packard que el Joosie li havia portat un dia a casa perquè escrivís el seu best seller. L'Ogúlnia no podia treballar sense tenir posada en marxa la cadena UX-1000 JVC --La millor qualitat de so amb el mínim espai. Reproductor CD. Sintonitzador ràdio amb despertador. Comandament a distància. Altaveus i fil amb nou sistema de bobina que obté la potència màxima amb un mínim de distorsió--. Havia sentit parlar tant dels estímuls que necessiten a vegades segons quins autors! Ella era feliç amb la seva cadena d'alta fidelitat i el seu PC d'alta potència. Aïllada del món exterior.
Una vegada havia escoltat unes declaracions per la ràdio d'una escriptora anglesa ja gran que no podia recordar com es deia i que diu que havia escrit als setanta anys els seus millors llibres d'amor. Li va agradar que una dona de setanta anys parlés d'amor. I també que hagués dit que en una tribu allunyada dels circuits literaris hi podia viure un escriptor excepcional que escrivís en una llengua i d'uns temes que només ell i els seus coneguessin ni que fossin una minoria. L'autora anglesa deia que un escriptor així potser no arribaria mai a ser un autor universal per la poca gent que el podria llegir, però els seus escrits no deixarien de ser per això obres mestres.
L'Ogúlnia estava segura que, després d'ensinistrar gossos, ser model i amant d'un dissenyador mundialment famós, haver tingut un centre de Fitness i haver conegut el Joosie que, al bufet, deien que era un valor autèntic de Borsa, estava preparada per fer la seva obra mestra.
Volia parlar del mil.lenni que es moriria ben aviat. Més endavant va saber que tres dotzenes i mitja d'escriptors havien tingut la mateixa pensada, però juraria que cap d'ells no tenia els mitjans dels quals ella disposava per aconseguir el seu objectiu.
Escriuria d'una nova Guerra Freda. Hi hauria un líder ultradretà cap del Partit del Tronc Patriòtic, un antic cap del Servei d'Informació Secret, un exagent de la CIA i un exespia del KGB. El líder del Patriòtic guanyaria les eleccions. Però, quan fos al poder, enganyaria els electors i exterminaria tots els rebels, impresentables, liberals, gais, lesbianes, periodistes i immigrants que no fossin de sang patriòtica. Profetitzaria un nou holocaust tan horrible com el dels nazis. Després hi barrejaria l'espionatge modern, l'exèrcit, l'església, la justícia, les dones fatals i --un desig de Joosie-- la nova banca.
Ogúlnia ja feia dies que hi treballava. El llibre no tenia res a veure amb aquella redacció escolar que, uns anys després, li semblava romàntica, de novel.la rosa, influïda per les sèries televisives juvenils i pròpia d'una adolescent amb tota la vida pel davant sense cap experiència. Fins i tot en l'ofici d'escriure havia madurat.
Si el Pentium no fallava, pensava arribar a fer més de sis-cents folis. Ja havia parlat amb algun amic posat en el ram de l'edició i sabia que si un llibre ha de ser un best seller ha de fer més de 500 pàgines. No li costaria gens. Tenia els caps bastant lligats. I l'Ogúlnia somniava que es convertia en una autora perseguida pels grups editors més importants del món per traduir la seva novel.la que tenia, de moment, un títol provisional: Guerra de Mil.lennis. El trobava genial! Ho resumia tot tant amb dues paraules clau!

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |