[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 32]

[Anterior]



L'única distracció que es permetia quan escrivia era parlar amb les plantes que tenia a l'interior, tocant al resol de la terrassa. Amb en Titini, el cadell d'atura, ja havia arribat a un extrem d'incomunicació absoluta. El gos ho havia notat i es passava el dia ajagut a fora, en un racó de la terrassa, mort de marriment. A la nit començava la seva simfonia de lladrucs de llàstima que ressonaven per tota la urbanització com els udols d'un llop les nits de lluna.
L'Ogúlnia tenia una weigèlia florida que l'havia hagut de canviar dues vegades de test perquè amb la temperatura ambient, com que era un arbust de vida, feia unes crescudes gegantines. Quan floria, treia unes flors de color rosa agrupades en ramells. Hi parlava sobretot de com anava la seva novel.la. Del que passava amb el nou boig de l'holocaust, el que feia l'agent secret, com anaven les relacions amb el poder i, per on anarien les rocambolesques martingales de la nova banca que tant apassionava al Joosie. La weigèlia, és clar, no li feia ni cas. Però l'endemà ella notava que havia tret algunes fulletes més i que estava eixorivida. Aquest senyal li indicava a l'Ogúlnia que la trama del seu best seller anava per bon camí.
En aquell jardí d'interior, l'Ogúlnia hi tenia tamb una aràlia del Japó, un parell de cròtons, un tronc del Brasil, una corona de Crist de Madagascar, flors de Pasqua, ficus, una balsamina guineana --no li feia res que de tant en tant el Titini, el brut de cadell d'atura, li mossegués les fulles--, una kalanchoe, un parell de costelles d'Adam, un bambú del cel, violetes africanes, sàlvies i pothos. Amb els pothos enfiladissos, que tenia penjats en testos petits, s'hi entenia més bé que amb cap de les altres plantes. Sobretot quan, de tant escriure, es quedava en blanc i havia de dir a algú que aquell sacrifici el feia per arribar a vendre milions d'exemplars dels seus futurs llibres. ¿Uns cinquanta milions de llibres, potser? L'Ogúlnia havia de reconèixer que, en màrqueting editorial, era una autèntica ignorant.
Mentre esperava que passessin els cinc minuts garantits en el fulletó d'instruccions del test de l'embaràs --¿per què trigaven tant els anticossos a detectar l'hormona de l'orina?-- va sonar el telèfon sense fils que tenia a la lleixa del lavabo.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |