[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 37]

[Anterior]



¿Havia fet broma o devia ser veritat que estava a punt de firmar un projecte per fer un gratacel a Chicago? ¿L'enredava, oi? Per uns moments, Ogúlnia es va veure a l'última planta d'un gratacel amb Zosip fumant un havà, vestit d'esmòquing, amb llacet, i ella amb un vestit de nit recobert de pedreria, repenjada en una lleixa d'una llar de foc falsa, amb una got de whisky a la mà, com en aquella obra de Stephen Rea i Lindsay Duncan. "Tot això és teu, Ogúlnia!", li deia un home triomfador que, en el núvol d'imaginació, tenia el rostre de Zosip Pisoz. Hi havia un cel blau turquesa al fons. A sota, a dos-cents metres, corrien les aigües del Chicago. Tot el comtat de Cook i Illinois als seus peus! Ella ja havia publicat Guerra de Mil.lennis. I un director de la indústria cinematogràfica nord-americana estava a punt d'arribar a l'últim pis d'aquell gratacel de Chicago per posar-li un xec en blanc sobre la lleixa de la llar de foc.
"Desperta't, Ogúlnia!", es va dir. "Has quedat a les onze amb en Zosip i encara faràs tard!" I va pensar en el test de l'embaràs que la trucada fatal del Joosie li havia fet marxar del cap.
Va anar a buscar el petit recipient amb l'orina on havia posat el detector de l'embaràs. Ho va veure de seguida. Dues. Hi havia dues franges de color rosa. Estava embarassada. Es va notar que li feia un salt al cor. No es podia imaginar que el dia que ho descobrís se sentiria com se sentia aleshores. No pensava en el Joosie ni en el bíceps de manteniment del pàrking que ella va provocar perquè entrés al seient del davant del Lexus de luxe del Joosie perquè havia tingut pana a l'autovia i havia arribat xopa fins al moll de l'os, amb el minipull com un banyador, i, a més, feia molts dies que se'l volia treballar, el bíceps aquell, perquè desitjava saber com era un penis obrer d'encarregat de manteniment comparat amb un penis benestant d'economista com el del Joosie.
Dues franges rosa. L'Ogúlnia embarassada. ¿L'única dona del món embarassada l'últim dia del mil.lenni? Es va sentir una mena d'Eva sense Adam. No pensava ni en els més de 130 milions de nadons que poblaven la terra cada any. Aquell seria el seu fill. Només el seu! Es va comparar amb la Madonna i, per uns moments, es va esgarrifar de pensar que podia acabar com ella. Va estar a punt de marcar el número del Joosie i dir-li: "Grataculs, estic embarassada, però no permetré que en siguis el pare!" No faria aquella trucada. No volia un fill educat com una calculadora, com un ratolí de pantalla, com un menjagràfics, que les nits de Cap d'Any, a l'hora de les campanades, digués a la seva noia que tenia un compromís inel.ludible. "Si el fill és teu, Joost Tsooj --aquest era el nom i el cognom del cavaller Joosie-- no ho sabràs mai!"

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |