[Carezza en W - El knock-out - Capítol 5 - Fragment 42]

[Anterior]



I així va ser com les dues fotògrafes alemanyes van rememorar, en aquella nit de Cap d'Any, els seus mítics Paul Valéry i André Breton.
Rútila i Saserna s'havien conegut feia cinc anys en un Saló Internacional d'Art Electrònic d'Avantguarda. Aquell dia, les dues badaven, extasiades per la novetat de les imatges, davant d'una pantalla gegant de vídeo.
A la cambra fosca del Saló, es projectava una pel.lícula animada de figures humanes articulades i d'estols d'ocells quadriculats. Era una creació feta per procés informàtic i pretenia demostrar com es podia obtenir un resultat tridimensional i virtual a la vegada.
Rútila i Saserna s'havien assegut a la mateixa grada de fusta, tapissada amb tela negra, de la cambra fosca. En aquell passi del vídeo, només hi eren elles dues i dos o tres visitants més, sense gaire interès per la projecció perquè se'n van anar al cap de cinc minuts que havia començat.
Rútila, aquell dia del Saló, portava una caçadora bomber, un minipull de pèl de color de blat, i uns pantalons negres de cintura baixa. Saserna anava amb una caçadora de napa i microfibra verda amb detalls marrons, uns pantalons elàstics de to caqui, i una gorreta de mariner. Les dues portaven els cabells tallats molt curts. Els llavis, d'un vermell cirera.
Va ser Rútila qui va encetar el diàleg en veu baixa, acostant-se una mica a l'oïda de Saserna:
--El problema del present és que el futur ja no és com era abans --va dir, com si esperés la resposta d'aquella dona jove que s'havia quedat amb ella a la cambra fosca del Saló.
Eren paraules del poeta Paul Valéry que, a la Rútila, li havien quedat gravades des del dia que les va sentir en boca d'un professor d'origen irlandès, que dirigia el departament de Grafisme de l'Institute of the Arts Schools of Film de Califòrnia on Rútila havia acabat especialitzant-se en Fotografia.
I Saserna, que havia cursat un màster de Publicitat i Imatge a l'Institut of Technology, de Massachusetts, per dedicar-se també després a la fotografia, li va respondre amb un somriure:
--Doncs, jo crec en la resolució futura del somni i la realitat. En una mena de realitat absoluta.
Eren paraules d'André Breton, una mena de metge de capçalera d'un professor vietnamita establert als EUA, que els parlava del paper de la imatge al MIT de Massachusetts.
Rútila i Saserna, abans que es coneguessin, s'havien dedicat uns anys a treballar com a fotògrafes free-lance. Havien viatjat molt i havien pogut publicar alguns reportatges en diferents revistes.
Rútila havia aconseguit col.locar originals seus al Life, al Liberation, al Paris Match i al The New York Times. Saserna havia fet algunes exposicions individuals, a Bonn, a Zuric i a Amsterdam, on tenia alguns amics galeristes. I havia publicat reportatges al Newswekk, al der Spiegel, a Elle i també, com Rútila, al The New York Times.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |