[Carezza en W - El knock-out - Capítol 5 - Fragment 44]

[Anterior]



Abans de baixar a la festa de Cap d'Any del WH, les dues fotògrafes alemanyes havien anat a recollir els rodets revelats en 30 minuts al laboratori de les galeries comercials de l'hotel. Miraven les transparències il.luminades pel visor. I les anaven seleccionant, sobretot, segons la impressió i l'impacte que els donava el primer cop d'ull.
En van salvar algunes. La sèrie de l'estació de metro, la del Pare Noel rondant per les galeries comercials, la de la dona cubana que feia tatuatges al salonet de les galeries, la de l'antiquari que treia la pols de quadres i mobles, la dels empleats i els clients del saló de perruqueria, la de la dona dominicana que netejava les escales mecàniques, la del jove marroquí que treballava a la pastisseria, la de l'actriu que arribava en taxi a una roda de premsa del WH envoltada de càmeres i banyada en una feliç embriaguesa, la de l'indigent que remenava els contenidors de reciclatge amb un carret ple de cartrons protegits amb les restes d'una bossa de plàstic com si fos de poliamida, la de la bellíssima monitora de ioga que s'anunciava com a príncesa índia i que havia obert un saló en un local d'un dels edificis d'alt estànding de la zona, la del paquistanès del basar que descarregava una furgoneta plena de caixes de material audiovisual, la de la noia que feia d'estàtua al passeig marítim, la del porter africà del torn de matí del Washingtònia Hotel que rellevava el porter africà del torn de nit amb una barretada de copa i es posava els guants blancs de gala fent-se petar els artells, o la del retaule de cambrers, cambreres i consumidors desvagats de barra i taula --la majoria empleats d'oficines veïnes-- que celebraven a l'avançada la fi de segle i de mil.lenni, escampats pels cafès i restaurants que poblaven la zona próxima al port esportiu.
Rútila i Saserna no havien perdut el temps.
--M'agradaria tenir uns quants retrats de la gent que viu en tots aquests apartaments d'alt estànding --va dir Rútila.
--Aquests s'amaguen al cau i tu t'has de convertir en un talp com ells si els vols atrapar!
--¿Aquesta nit, potser? --va proposar Rútila.
--¿A la festa del WH? ¿Què t'has tornat boja, Rútila? ¿Ens prendrien per escarritxapantalles del cor!
Van deixar les fotos escampades damunt la tauleta. Es van desvestir. Es van començar a arreglar per baixar a la festa del WH i van treure els vestits de nit de l'armari que aquell mateix matí havien deixat a la bossa de planxisteria perquè els donessin un cop de mà i els traguessin les arrugues del viatge.
--¿Te'n recordes de com anava vestida quan ens vam conèixer fa cinc anys? --va dir Rútila, mentre es mirava nua davant el mirall, a través de l'objectiu d'una de les càmeres Nikon que s'havien quedat damunt del llit.
--T'estimo, Rútila. Ja saps que em vas agradar de seguida que vas entrar a la cambra fosca del Saló i que si no m'haguessis parlat amb aquella cita de Valéry, jo ho hauria fet amb qualsevol altra de Breton --va confessar Saserna, mentre l'abraçava per darrera i li acaronava els pits, mentre Rútila alçava els braços amb la Nikon per bandera, com si es rendís al contacte amb el cos d'ella.
El mirall va fer una foto perfecta de les dues. Els pits i el sexe de Rútila, el cap torçat enrera, i el rostre de Saserna que completava l'enquadrament.
--Un dia farem la nostra sèrie particular --va dir Rútila, besant el coll de Saserna en un lleuger moviment de cap que li va forçar una mica els genolls i li va obrir l'entrecuix mostrant, al fons del mirall, un clítoris engrandit lleugerament pel contacte i la visió del mirall.
--¿I qui serà la fotògrafa que tindrà els drets exclusius d'imatge pel cos de l'altra? --va coquetejar la Saserna.
--¿Recordes els Portraits de Newton? --va dir, Rútila, girant-se en rodó, casant els pits d'ella amb els de Saserna i fonent-se en una abraçada que va acabar fent-les caure al llit, entre les Nikon F4 i F90X, que van acabar rodolant pel pendent del matalàs fins a l'estora, empeses pel vaivè del seu pes.
--Herr Helmut Newton va ser un mestre de la fotografia del cos humà, però va tenir els millors models del món. És un dels pocs alemanys que envejo! --va afegir Saserna.
--Pensa que era berlinès com la teva Rútila, però que el seu origen era australià, i que va viatjar per tot el món...
--¿Saps què penso, Rútila? --va fer Saserna posant-se asseguda sobre el llit i acaronant el rostre de Rútila--. Que tothom és un fill de puta, menys Paul Valéry, André Breton, tu, jo i el mestre Helmut Newton!
--Hi estic d'acord! --va afegir Rútila--. Els de Vogue són uns fills de puta! Els de Marie Claire són uns fills de puta! Els de l'American Playboy són uns fills de puta! Els de Nova i els del Queen tamb són uns fills de puta!
--Però si totes aquestes revistes van publicar els retrats de Helmut Newton! --va aclarir Saserna.
--Però no n'han publicat cap ni de teu ni de meu! Per tant, són tots uns fills de puta acabats!
--M'hauria agradat ser fotògrafa fa vint-i-cinc anys per retratar Elsa Peretti, con Newton va fer, en una terrassa d'un gratacels de Nova York.
--Si amb prou feines caminaves, aleshores, Rútila!
--¿Tu creus que Margaux Hemingway hauria volgut fer de model per a nosaltres dues?
--¿I Paloma Picasso? ¿Jeanne Moreau? ¿Charlotte Rampling? ¿Romy Scheneider? ¿Raquel Welch? ¿Hanna Schygulla? ¿Jacquelinne Bisset? Oh!, quantes dones amb un cos esplèndid que el mil.lenni ha marcit! Només els objectius del fotògraf tenen el poder de mantenir-los desitjables i plens de frescor per sempre!
--¿I fer Helmut Berger descapullat davant de la llar de foc d'una cambra d'hotel de luxe, t'hauria agradat? --va tallar Rútila, amb un esquitx de gelosia als ulls, una mica ferida per aquella passió que Saserna mostrava per les dones de món.
--Saps, Rútila... Herr Helmut Newton, el teu compatriota berlinès, retratava les dones d'una manera que feia que se n'enamoressin les altres dones. Un dia, a la biblioteca del MIT, en un àlbum fotogràfic antològic de Newton vaig veure una foto de la seva cosina Dichterin Tessa. Aquella nit vaig somniar que feia l'amor amb la cosina de Newton! Em vaig sentir...! I tot per una foto de la cosina de Newton! Quan Newton la va retratar, jo només tenia tres o quatre anys i, en canvi, aquella imatge seductora de la cosina de Newton no me l'he pogut treure mai més del cap.
--¿Vols que engeloseixi de debò, Saserna? --va esclatar finalment, Rútila, posant-se de genolls damunt el llit i fent anar alhora el cap i les mans en un gest que tampoc no va impressionar Saserna.
--¿Engelosir... d'una foto?
--Sí, d'una foto! Quantes fotos no han acabat amb la vida de dues persones enamorades que estaven segures que s'estimaven!
--No exageris, Rútila!
--Necessitem un Helmut Berger per retratar amb les pilotes enlaire i el trasto a mig carregar, perquè ens faci d'antídot quan, entre tu i jo, Saserna, hi hagi una foto d'una dona que faci perillar el nostre amor.
--¿En què estàs pensant, Rútila?
--En el mateix que tu, Saserna! Aquest hotel és un jardí on es congrega la flor-i-nata més selecta d'aquesta urbs de tres milions i mig!

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |