[Carezza en W - El knock-out - Capítol 5 - Fragment 46]

[Anterior]



--A finals del mil.lenni passat, uns investigadors nord-americans van fer creure a tohom que la pell del raïm tenia el remei per curar el càncer! --va anunciar el doctor traumatòleg, que també anava gat, però ho portava amb la mateixa elegància que elles dues li havien detectat només veure'l amb el seu esmòquing blanc al saló del WH.
Després, Rútila i Saserna es van treure els vestits de nit perquè se'ls sentien enganxats a la pell per l'eufòria del sopar i per l'ambient calorós que havia acabat carregant l'atmosfera del saló després de les dotze. Es van quedar amb els conjunts d'interior de Cacharel i Sloggi.
--Remaleïdes alemanyes dels collons, esteu boníssimes! --va dir Carfulè, insolent, amb els seus ulls d'òliba fora de lloc del tot.
--Ara ens toca a nosaltres! --va anunciar el doctor Gilip Pilig en un atac de luxúria que li va treure una mica el seu encant elegant. I es va començar a descordar l'esmòquing, i a desvestir-se fins a quedar-se amb calçotets. Uns elegants SET d'aquells fins a mitja cuixa. Carfulè el va imitar. Portava slips JIM, però el gruix del seu ratolí ni es notava perquè la borratxera era superior al desig.
Rútila es va acostar al doctor i li va dir a cau d'orella que tenia una mica de migranya. Ell li va agafar el cap amb mans de metge i la va acaronar mentre li deia, en el mateix to amorós:
--Milions de persones, estimada, pateixen mal de cap sovint. Les dones d'entre trenta i quaranta anys són les que en pateixen més.
--Encara no en tinc trenta, rei! --va corregir Rútila.
--Ja ho sé, ja ho sé, bonica --va dir, com si demanés perdó, el doctor Gilip--, però la migranya és com un misterí diví que ens arriba al cervell sense saber com ni per què. La migranya és superior al nostre coneixement mèdic! --va sentenciar com si recités un vers ampul.lós de Goethe--. L'estrès, l'alcohol, massa llum, el canvi de clima, massa soroll, massa calor... Qualsevol d'aquests efectes actua sobre el tàlem i aquest ho comunica al bulb raquidi. El raquidi ho transmet als vasos sanguinis i els vasos...
Mentre Saserna feia veure que se l'escoltava, preparava les dues càmeres amb el diafragma i la velocitat que la llum de l'habitació permetia. La pel.lícula era de sensibilitat alta i no hi hauria problemes. Carfulè s'havia desvetllat una mica pel discurs del doctor. Rútila va tallar la dissertació de Gilip posant-li els dits de la mà per l'interior de la goma elàstica dels calçotets fins a mitja cama SET, que havien augmentat el seu volum amb la passió del discurs mèdic sobre la migranya de Rútila:
--Treute'ls, rei! --li va demanar, seductorament.
--¿Que no tenies migranya, tu? --va fer ell.
Aleshores, Carfulè, que se sentia sexualment desatès, va proposar:
--Anem a la piscina de la terrassa a fer un partit de waterpolo, Gilip!
--¿Què t'agafa ara a tu? --el va amenaçar el doctor.
--Un dia vas dir que t'agradaria ser una figura del waterpolo! ¿Te'n recordes, Gilip? Vas dir que t'agradaria veure't amb un trofeu i aquell gorret de goma moll, enganxat al cap! Va ser aquell dia que ens vam trobar al Fitness Look i trobaves que la piscina era massa petita per fer waterpolo--. Carfulè es va abaixar pel seu compte els eslips JIM, convençut que Saserna preferia més manipular el gran angular de la Nikon que no pas el seu. Comparant-lo amb el del doctor Gilip, Carfulè es va penedir d'haver begut tants combinats. Però ho va fer pagar al raïm:

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |