andreu sotorra





[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 52]


    [Anterior]


    L'Ogúlnia no li va amagar que havia deixat plantat un economista de merda aquella mateixa nit, i que tenien taula reservada al WH. Es va quedar mirant una estona urbs avall, com fascinada per aquell pampallugueig de llums.
    Això havia estat molt d'hora. Quan encara es prenien, ell, un Bacardí Pineapple Daiquiri i, ella, un Bacardí Strawberry Daiquiri. Després van venir, de primer, les amanides de llamàntol i gambes, amb un vi blanc de blancs de Perelada. De segon, un filet de bou amb vegetals de la temporada i salsa bordalesa, amb Raïmat Clos Abadia. I finalment Mousse de crema amb cava 1551 Brut Nature.
    A l'hora de les campanades, el maître d'aquell restaurant íntim de l'antiga torre modernista triat per Zosip va apagar gairebé tots els llums. S'havien quedat amb les espelmes de les taules enceses i les bombetes de colors de l'arbre de Nadal que s'apagaven i s'encenien cada tres segons en un racó del salonet. Un rellotge de peu, amb el voluminós pèndol de vitrina, va marcar compassadament les dotze. El de la torreta modernista va ser un traspàs de mil.lenni sense disbauxa.
    --Pel teu gratacel de Chicago! --havia desitjat fluixet, Ogúlnia Ainlugo, amb una copa del 1551 Brut Nature.
    --Pel teu pròxim best seller! --va respondre Zosip Pisoz, amb un pèl d'emoció, després de comprovar que la bellesa sempre té un racó amagat per descobrir.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |