[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 59]

[Anterior]



Zosip va sentir fàstic. Sí, fàstic de Joosie. ¿Li podia haver dit alguna vegada de debò, aquell faldiller, que l'estimava de veritat quan ells dos eren amants? ¿Què hi trobava amb ell quan el penetrava per darrera? ¿Com podia petonejar-li el penis si només ho feia per alimentar el seu instint de cremacors?
El telèfon el va sobresaltar per segona vegada. ¿Tornava a ser ell? Qui fos es disposava a deixar algun missatge després del senyal. Zosip va escoltar amb el cor en un puny, com si tingués por que, de l'altra banda del telèfon, poguessin descobrir que tot un arquitecte a punt de fer-se un nom era allà on no li corresponia de ser, tafanejant: «Joosie, sóc jo, l'Olgúnia. Se me'n fot on siguis, malparit. He sopat com una reina. No, com una reina, no; he sopat com una dona que sap que algú està enamorat bojament d'ella. No el coneixes. He sortit amb l'arquitecte que em va fer el centre de Fitness. Ja hi havia tingut relacions. Després he anat a passar la matinada a casa seva. Encara hi sóc. Aprofito per trucar ara que no hi és. Haurà anat a buscar alguna cosa per beure al NitiDia. No té res de bo a casa. És un pelat, però al llit és meravellós, saps? Tu no has aconseguit fer-me sentir mai com m'ha fet sentir ell aquesta nit de Cap d'Any. Espero que quan tornis del teu compromís de merda estiguis ben ofegat pel teu egoisme golafre. Només et volia dir que aquest vespre, abans que et truqués, m'havia fet el test de l'embaràs. Positiu. Espero un fill. Potser és teu, malparit. Una mica teu i una mica fertilitzat amb reforçant pel bíceps del pàrking, l'encarregat de manteniment, al catre mateix del teu Lexus de luxe. Però aquesta criatura no te la reconec. El pare serà de l'home que aquesta nit ha traspassat el mil.lenni amb mi. I potser naixerà al capdamunt d'un gratacel, a l'altra banda de l'horitzó. Oblida'm, Joosie. I no em truquis més, sisplau.»

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |