andreu sotorra





[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 60]


    [Anterior]


    L'arquitecte Zosip Pisoz va estar una estona davant del telèfon com si esperés alguna cosa més.
    Al cap d'uns instants va reaccionar. ¿Què hi feia allà palplantat, escoltant discussions sense resposta entre les dues persones que més havia estimat a la seva vida?
    ¿Al pont de l'Estació Marítima, havia dit que anava el Joosie? Va deixar l'apartament. No era gens lluny de l'edifici. S'hi va arribar a peu. Li feia bo l'airet de mar. Va arribar al pont de fusta de l'Estació Marítima. El terra ondulat el va fer ensopegar una vegada i dues. Li va semblar veure un cotxe aparcat al mig del pont. "¿Que no és de vianants aquesta passarel.la?", es va dir Zosip. S'hi va acostar. A la cabina del servei de seguretat no hi havia ningú. "La nit de Cap d'Any ho capgira tot", es va explicar l'arquitecte avançant de pressa fins a l'auto que, a manera que s'hi acostava, li semblava cada vegada més que era un Lexus. ¿Un Lexus? Un Lexus, no! Era el Lexus del Joosie! S'hi va atansar amb un batec de cor. ¿Joosie? ¿Què feia el Joosie amb el cap tirat enrera i l'airbag disparat? ¿Què era aquella trompada que es veia al davant de la carrosseria del Lexus? Zosip va obrir la portella. Va tocar una mica el Joosie. "Joosie! Ei, Joosie!".
    No era metge, però no calia entendre-hi gaire per saber que el seu estimat Joosie no respirava. Es va atabalar. Però només li va durar uns segons. ¿Qui s'havia avançat a la seva croada particular contra aquell indesitjable? L'Ogúlnia havia de saber que el Joosie era mort. ¿Ella havia dit que l'odiava, oi? ¿Com se'l creuria? "Ogúlnia, Ogúlnia... Un fill d'aquest malparit?", va dir en un plor que es va empassar.
    Li va treure el rellotge del canell. Era un regal seu. Un Bulgari Esport. Era d'or de 18 quirats, amb corretja d'acer. Tenia el moviment automàtic. Recordava que era impermeable. La maquinària, suïssa. El va fer gravar amb les inicials J.T. S'hi va gastar el sou de tres mesos. Li va costar més de mig milió!
    "El Bulgari Esport ara és meu, Joosie!", va dir. Va tancar amb un cop fort la portella del Lexus. El cotxe es va bellugar una mica pel vaivè del cop. ¿No estava frenat? Va començar a rodar enrera. Primer lentament. Després cada vegada més de pressa. El Lexus va lliscar per la passarel.la del pont de fusta en un no res. I va caure a l'aigua. Amb el cos del Joosie a dins.

    [Continuació]




| Dalt | Índex i presentació |