[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 62 i últim]

[Anterior]



Es va envolar al cap de dues hores destinació Chicago. Li va semblar que l'avió passava per damunt de l'edifici dels apartaments de l'Ogúlnia. No va poder evitar sentir un pessic a la gola que li va fer pujar dues llàgrimes, amb el nas tocant el vidre de la finestreta de l'avió. Al mateix temps, va veure el pont de fusta de l'Estació Marítima. Hi havia moviment. Un braç de grua, que des de dalt es veia petit com un tiralínies, aixecava un fardell que devia ser el Lexus del Joosie.
Pel Joosie, no va plorar. Per l'Olgúnia, potser. Li sabia greu que el fill de l'Ogúlnia no pogués néixer al capdamunt d'un gratacel, a l'altra banda de l'horitzó. Però sabia que l'Ogúlnia Ainlugo era forta i se'n sortiria una vegada més.
L'assistenta de vol li va dir si volia alguna cosa per beure i picar. Va demanar un te i l'hi van portar amb una bosseta d'avellanes torrades de promoció turística.
Després, quan ja era als núvols, va fer una capcinadeta pensant en el seu primer gratacel de 200 metres i 50 plantes. En somnis, li va semblar que inventava l'antic enginy del Transport Pneumàtic d'Escombraries i que el comandant de vol el batejava amb el nom de «TPE».
Quan va arribar a Chicago, amb el canvi d'hora, el tercer mil.lenni tot just hi havia començat. A l'arquitecte Zosip Pisoz, però, li va fer l'efecte que ja estava en marxa des de feia una eternitat.

[Fi]

[Personatges de «Carezza en W»]


| Dalt | Índex i presentació |