Carnet de notes

| Aclariments als lectors | Índex de capítols | Índex de fragments |



[Llegiu-ne un extracte, si ho preferiu]

[31.12.99]

S'ha acabat. Abans que cap efecte 2000 fes de les seves. En un divendres que diu que plega un Ieltsin decadent i titella (una de les últimes caricatures del segle XX) i que els segrestats de l'avió indi diu que se'n poden anar cap a casa, després de set dies d'avió aterrat.
Un divendres intens en el qual he anat completant el capítol sisè, l'últim de la novel.la breu. Els fragments 60 a 62 són els que acaben donant la clau de gairebé tot el que ha passat abans. Per què el Lexus cau a l'aigua amb Joosie a dins empès per Zosip, un altre cercle d'odi, dins dels petits cercles d'enveges de la trama, que es tanca sense simbolismes però amb un cert alè d'atzar.
L'atzar és, em sembla, un tret dominant en tot aquest relat. Els personatges queden relacionats absolutament i, un d'ells, amb mecanisme de "rellotgeria", perquè no podia ser d'altra manera, gràcies al rellotge de Joosie que corre de ma en mà i del qual, el lector, si no està atent, pot perdre la pista.
Ara que he posat punt i final, és quan són més clares les diferències entre escriure en suport tradicional o a Internet, en el que hem anomenat temps real: el rellegir i el reconvènce't del que s'ha escrit ve després. En tot cas, ja no hi ha remei.
És una sensació de salt al buit que prescindeix de tot potser perquè tampoc no espera res més sinó el que s'ha proposat al principi: arribar al receptor com més espontani i directe possible des de l'autor. Un dia d'aquests parlava de la crítica.
Aquesta cultura, al llindar del segle XXI, paradoxalment, té un índex baixíssim de crítics literaris en relació a la creixent creació. I sobretot té un dèficit enorme de crítics de contingut davant de ressenyadors de contracobertes amb refregits d'apunts de classes de fa un quart de segle.
Aquesta cultura, al llindar del segle XXI, té també un índex baixíssim d'autors que combreguin amb Internet. ¿Quant de temps haurà de passar perquè se n'aprofitin? Cada bugada fa perdre un llençol, però no oblidem que encara hi ha autors, summament respectables, que plantegen un debat entre el llapis, la vella màquina d'escriure i l'ordinador.
M'esgarrifo quan sento algun autor que diu que primer escriu a mà i que després ho copia a l'ordinador! ¿Però, per què? ¿Per què l'editorial li ha dit que no tenen gomes d'esborrar sinó discos durs? En aquest aspecte, sembla que estiguem a principi de segle, però del segle vell, vull dir. Potser perquè els escriptors i les escriptores encara s'emmirallen en el romanticisme que envolta les lletres, quan ocupaven un espai real creador d'opinió, d'actituds, revulsiu.
Avui, les lletres ocupen massa espai de prestatgeries i massa poc de provocadores d'opinió, d'actituds i de revulsiu. I, tot i així, en els últims deu anys, cada dos dies, ha nascut un autor nou en català. ¿No caldria un pla de natalitat literària i una campanya a favor del preservatiu en l'acte de l'escriptura?
Les reaccions dels mitjans de comunicació pel projecte que acabo de tancar han continuat. Tot i ser l'últim dia de l'any (demà no hi ha diaris i tant la ràdio com la televisió fan programes especials), alguns han demanat entrevistes per a la setmana que ve.
He notat, però, una actitud més oberta des dels mitjans audiovisuals que no pas de la premsa escrita (amb excepcions, és clar), i no cal dir, que una actitud força prudent dels mitjans especializats en "llibres" i "literatura".
Per descomptat, els meus col.legues de premsa escrita s'equivoquen amb aquesta reticència al nou mitjà que és Internet. No tan sols els fa la competència brutalment (per Internet pots saber més aviat la dimissió de Ielsin que per segons quin altre mitjà, fins i tot audiovisual, avui, dia de Cap d'Any, per exemple, no hi ha diaris), sinó que Internet és el mitjà que acabarà reconvertint la premsa escrita, amenaçada pel fantasma de la crisi i de l'elevat cost de producció que arrossega.
I prou. Ja és 2000. El que a mi em porta el canvi d'any és que tinc la tecla del 9 de l'equip portàtil una mica desllorigada de tant fer-la servir. El zero del 2000, multiplicat per tres, és una delícia!


[30.12.99]

A primera hora de la tarda he començat el capítol sisè, que definitivament, serà l'últim. Arribats al desenllaç, el tempo s'alenteix, com si veiés venir les 00:00 h de divendres, dia 31, que té marcades com a fita. M'he rellegit els fragments 44 i 45 del capítol cinquè per comprovar si hi trobava la mateixa impressió que a primera hora del matí.
Tenen un clímax que t'obliguen a posar el fre per no entrar en una roda disbauxada que acabaria fent mal al conjunt. Hi ha un moment elevat d'ànims encesos en un "ménage a quatre" (existeix això?), però després cau la serenor i la foto de les Nikon del parell de fotògrafes alemanyes és només el testimoni d'aquell moment que haurà assegurat la continuïtat de la relació d'elles dues.
Em cauen bé aquest parell de personatges femenins (Rútila i Saserna), potser per la visió que tenen del món en imatges i perquè són, en definitiva, dues dones que fugen del clima petitburgès, enriquit fàcilment i fals que envolta tots els altres protagonistes de la novel.la.
Un dels correus electrònics que continuen arribant parla del handicap de la brevetat de segons quins fragments. Qüestió de combinar la tècnica amb la pràctica i el ritme de treball. De fet, només cal anar lincant el botó de «continuació» i és com si giressis fulls d'un llibre.
Però, al navegant, convertit en lector, li costa abandonar l'hàbit adquirit amb un llibre a les mans, des d'on pot abastar tot el text, més aviat "sentir-lo" a les mans. Aquesta és una de les grans diferències entre editar a Internet i editar en suport paper: la sensació de sentir-te l'objecte (de culte?) a les mans. Deu ser una sensació comparable a la que fa molts anys va sentir l'escriptor quan va abandonar l'escalfor del gruix de folis per passar a la fredor del disc dur.
Cada fragment dels que penjo obeeix a pauses dins el mateix procés. No sempre els personatges estan disposats a "deixar-se fer". A la pàgina principal ja vam afegir ahir un índex per capítols i també un link amb l'últim fragment que entra en xarxa per facilitar al màxim la recerca perquè el "llençol" de fragments comença a ser llarg.
Calculo que demà, divendres, al punt de la mitjanit, hora d'acabar, puc haver entrat més de seixanta fragments, a jutjar pel ritme portat fins ara. Algun altre dels correus electrònics que parla d'imprimir els fragments en paper mentre estan connectat, ho tindria més fàcil si fes això: copiar el text de cada fragment mitjançant un «Save as» i, després, sense estar connectat, imprimir els documents com un text normal. Fins i tot es pot practicar "l'autoedició" i canviar el tipus i el cos del text al seu gust. Un avantatge per als que odiem els cossos del 9, sobre fons negre o vermell, per allò del disseny, amb què ens obsequien últimament molts fulletons, força programes de mà de concerts i teatres, i fins i tot segons quines edicions en paper reciclat.


[29.12.99]

Ha estat un dia de transició. He entrat al capítol cinquè i crec que serà el penúltim de la història, de la història de la novel.la breu, és clar. El tercer va acabar en un vèrtex. El més essencial dels personatges (el violoncel.lista xinès i la soprano coreana) passa al capdamunt de la suite de la torre de l'hotel de no sé quants pisos. El sol no surt per a tothom, surt per ells, el món a baix és com una miniatura.
Calia tornar a tocar de peus a terra. I això és el que fa, em sembla, el capítol quart. Sóc a la meitat del calendari previst i, poc o molt, pel que l'esquema previ marca, a la meitat ja sobrepassada, com deia, de la novel.la.
La relació de personatges és cada vegada més evident. I la davallada camí del desenllaç no trigarà gens. ¿Aquesta nit mateix, potser? Les incògnites deixades al principi ho evidencien. Se n'han desfet lentament força: ara ja se sap que el personatge d'Olgúnia (capítol quart) és la que havia aparegut en el primer capítol del pàrking amb Potamó, l'encarregat de manteniment. I la seva relació amb Joosie (T.J.) és una de les que ha d'acabar desvelant-ho tot.
Comparava aquest projecte a un ral.li i les últimes hores ho ha semblat. El temporal que ha assotat el centre i el nord d'Europa ha passat de resquitllentes (en aquest territori fronterer entre mar i muntanya sempre hi esquitxa una mostra de tot, però en petit).
A la matinada d'abans-d'ahir, sobre les cinc, quan embastava el final del capítol tercer, va bufar el mestral de la Serra de l'Argentera a fortes batzegades (80/90 km per hora?). Quan bufa d'aquesta manera, els molins del parc eòlic que decora la Serra des de fa uns mesos es rebel.len, giren de posició i acaben fent figa. És a dir, quan fa vent, els molins no van, i quan no en fa, es passen el dia rodant. Deu ser una metàfora de la nova energia del 2000.
El cas és que se'n va anar una estona la llum (la que encara procedeix de l'energia nuclear, una altra propina que deixa el segle, per aquí). Només quan se'n va la llum, saps la durada limitada que tenen les bateries dels artefactes com els ordinadors portàtils. Primer ensurt. Més tard, la connexió telefònica amb el servidor va fer una altra petita trastada. De tant en tant, el senyal acústic de connexió semblava que estigués refredat i no parava d'esternudar. Però només van ser avisos. Tot es va normalitzar i les actualitzacions dels diversos fragments no n'han patit, fins ara, les conseqüències.


[28.12.99]

Avui que és el dia dels Innocents (no sé si literaris) he fet una llista de tot el que m'estalvio escrivint una novel.la «on line»:
1) M'estalvio de fer-ne còpies per anar als premis (ara la majoria en demanen cinc, una ruïna!).
2) M'estalvio de portar el disquet que generalment és incompatible amb l'últim programa a ca l'editor.
3) M'estalvio esperar que algú en faci una crítica perquè encara no s'ha inventat el paper de "crític literari d'Internet".
4) M'estalvio de rebre tard les liquidacions de drets d'autor i comprovar que els equips informàtics de l'editorial, com cada dos per tres, s'han avariat i és impossible saber on som.
5) M'estalvio rebre una carta anunciant una descatalogació perquè els palets als magatzems ocupen molt d'espai.
6) M'estalvio no saber què fer amb els 20 exemplars gratuïts per a l'autor.
7) M'estalvio la temptació de l'oferta que et fa l'editor per si vols comprar exemplars del teu propi llibre amb un 40% de descompte.
8) M'estalvio patir reimpressions amb canvis de disseny a la coberta, cada vegada pitjor.
9) M'estalvio no trobar el llibre a cap secció de novetats de llibreria després de quinze o vint dies.
10) I m'estalvio rebre el premi de la crítica bona, el de la crítica dolenta, el de la crítica rínxols d'or, el del país, el del país del veí, el de la penya, el de lectors a estones o el no va més, sobretot perquè cap jurat del segle XXI s'atrevirà a considerar com a "publicada" una novel.la editada a Internet.


[27.12.99]

El to oriental que s'ha establert en el tercer capítol m'ha permès un joc que no s'intuïa en els capítols anteriors. Quan aquesta matinada, sobre les quatre, he posat en solfa el personatge principal, el tenia ja perfilat, però dubtava que em portés a aquesta atmosfera que dóna unes pinzellades diferents del que ha passat fins ara a la novel.la. ¿Caldrà recular després d'això?
El paisatge, el medi i un parell o tres de fets intranscendents continuen sent el nexe d'unió dels personatges que van apareixent (unes inicials, un rellotge, un nom...) Aquest tercer capítol (El concert) s'allarga una mica més. No l'acabaré pas avui. Però els fragments són breus, brevíssims, com petites peces de les composicions musicals que hi sonen de rerefons.
El calendari em mana més que l'extensió. Com que ja formava part del projecte, prescindir de la impressió, desconec quin nombre de "folis", en suport tradicional, porto escrits. El 'tempo', però, m'orienta i no sembla que m'aparti gaire del que ha de fer la novel.la, calculo, uns 120 / 130 folis tradicionals.
El filtre de les trucades per part de la Lena ha estat essencial. Diu que avui surt una pàgina a La Vanguardia on titulen: "El trobador d'Internet". Des de la cadena Cope, de Madrid, demanaven una entrevista per a aquest matí mateix. Un correu electrònic d'Euskal Telebista demanava que em posés en contacte amb ells perquè no tenien el telèfon. Em diuen també que en el programa 'El món s'acaba', que condueix Xavier Grasset, a Catalunya Ràdio, fan un seguiment diari de la novel.la a Internet, després de l'entrevista de l'altre dia. Algunes emissores locals del veïnatge de Duesaigües s'interessen també pel projecte. Espero que entenguin el "no" fins a les 00:00 h de la nit de Cap d'Any.
Disposo de les primeres estadístiques que serveixen puntualment els bons amics del servidor Partal & Maresma (el servidor és un puntal essencial perquè la tècnica no falli!). Les primeres dades són del dia de Nadal, habitualment de poc moviment a la xarxa: doncs, tot i així, prop de 2.000 navegants van entrar a la pàgina! Gairebé la mitjana editorial d'un tiratge tradicional! No em preocupen gens les audiències perquè no és l'objectiu d'aquest projecte «on line», però és realment sorprenent que hi hagi dos milers de persones que el dia de Nadal es disposin a llegir, ni que sigui un, només un, dels fragments que he entrat en xarxa. I sense "sants" a la pantalla!


[26.12.99]

Acabo de tancar el segon capítol. Un respir! ¿No fan festa ni el diumenge de Sant Esteve els mitjans de comunicació? Alguns s'espavilen amb el 1003 de Telefònica i demanen Duesaigües i el meu nom. Aquesta és una recerca tradicional, perquè si entressin a les entranyes d'alguna de les pàgines web, fent un simple «Source» trobarien fàcilment el telèfon i altres dades. És curiosa la por que fa Internet: hi ha qui no dóna el seu correu electrònic per por a rebre un excés d'informació. La contradicció del sistema.
Des de la nit de Nadal, quan va començar el projecte, he hagut de posar fi a les entrevistes fins a la mitjanit del 31 de desembre. Això ha obligat a afegir a la pàgina principal un directori amb aclariments als lectors (de cara als e-mails que continuen arribant) i aquest carnet de notes, que suposo que calmen una mica la curiositat.
Tal com tenia previst, doncs, aquest diumenge a la nit, s'ha acabat el segon capítol. Hi ha un salt entre el primer i el segon capítol que no s'anirà retrobant fins després. Alerta! Una simple bossa de poliamida pot donar continuïtat a l'argument. A vegades, jo mateix ho oblido. Són aquells caps que tens lligats d'abans de començar. El personatge inicial ha fet un mutis discret per donar pas al benestar dels seus coprotagonistes de viatge.
Em moc amb un retaule de personatges que són tots ex d'alguna cosa (de fet, a les portes del 2000, l'única odissea és que tots som ex alguna cosa, professionalment, personalment, ideològicament...). El primer capítol ha deixat algunes incògnites: un home mort al pont de l'Estació Marítima, un cotxe de luxe marca Lexus, un personatge que es diu Joost Tsooj i que el lector encara no sap ben bé quin paper jugarà... El segon capítol n'ha desvelat ja alguna. Els lectors no ho tenen fàcil. Però m'agrada que sigui així. Això fa més activa la lectura. La frase del dia, una expressió que he posat en boca del protagonista del segon capítol: «I a mi, com si neva a l'ampit del teu codony, nena!". Té el ritme just i tota l'agror que reclama el personatge que la diu. ¿Què en pensarien els meus admirats poetes de Jocs Florals, d'una frase així?


[25.12.99]

Ahir, a les entrevistes, feia sovint la comparació del projecte «on line» amb un ral.li del desert. Algú s'imaginava que el projecte era tan temerari com per posar-se a escriure sense haver plantejat res abans. Intento desmuntar la idea de fet insòlit. Sempre he treballat així, en un període compacte de temps, en tots els meus llibres anteriors. Ara només canvia el mitjà, que és Internet. En un programa de Ràdio Barcelona, on col.labora Ángel Pawlovski, l'actor es va sentir decebut quan vaig explicar que sabia més o menys per on aniria. Al teatre, quan s'aixeca el teló, tot ha d'estar a punt. I aquí també.
M'adono, quan durant el dia de Nadal han entrat ja els set primers fragments de la novel.la, que el lector navegant s'haurà d'habituar al ritme lent que comporta un procés d'escriptura i que això el convencerà segurament de per què s'han projectat set dies a temps complet per fer la novel.la. Espero que els navegants no perdin la paciència i que, com jo mateix, cliquin enrera i endavant, al mateix ritme que utilitza l'autor des de l'altra banda de la pantalla.
La reorganització de rebuda de correus electrònics i la incorporació de la Lena en el projecte per atendre les reaccions que arriben de fora a través de la xarxa, ha creat un parèntesi més llarg del previst en el procés. Com que és Nadal, el dinar d'avui pot servir d'excusa. A mitjanit tinc clar què passa amb el que serà la cua d'aquest primer capítol però ho deixo córrer per avui.


[24.12.99]

Després de 48 hores de respondre als mitjans de comunicació, un cop instal.lat ja al Refugi La Vinyeta, de Duesaigües, des de fa cinc dies, i des d'on es desenvoluparà el projecte «on line», el planteig de la novel.la breu comença a estar clar del tot, a partir del vespre.
Les entrevistes telefòniques de premsa, sobretot amb programes radiofònics, han omplert el dia i han creat un cert neguit de no arribar a temps. Les de magazines, amb fòrmula distesa, m'han ajudat a explicar-me a mi mateix què anava a fer. Especialment interessants les que s'han fet des de fora dels Països Catalans, per l'intercanvi espontani entre cultures que s'ha produït. Alguns diaris han enviat fotògrafs per cobrir els que ells consideren "notícia". Algun ha fet fins i tot una hora llarga de viatge en cotxe, sortejant tots els revolts del pantà de Riudecanyes. Espero no haver-lo decebut després de gastar un rodet!
Sortosament, aquesta Nit de Nadal, les connexions telefòniques són propícies i el fet d'entrar en el període nadalenc es nota, a l'hora de treballar amb la xarxa. Tal com estava previst, a les 00:00:00, puntualment, es penja en xarxa el primer document amb els crèdits. Vint minuts després, entre el fragment inicial d'arrencada. Entremig, alguns navegants atents al moment d'arrencada, s'impacienten i reclamen més text. Una parella de navegants d'Estats Units (són les 19:00 h allà, segons l'e-mail rebut) s'interessa per com pot connectar per seguir el procés. Un navegant anglès lamenta que no sap el català per poder-lo seguir fidelment.

| Tornar a Índex i presentació |