Una novel·la de fantasia èpica de Lourdes Viver Merino guanya el XXI Premi Jordi Sierra Fabra per a joves autors
Aquesta 21a edició ha rebut 37 originals, segons els convocants, procedents d'Espanya, Perú, Xile, França o Cuba. L'autora Lourdes Viver Merino (Albacete, 2008) ha obtingut el premi que convoca l'escriptor Jordi Sierra Fabra conjuntament amb el Grup SM adreçat exclusivament a escriptors joves menors de 18 anys. La novel·la guanyadora, «El eco de los Djinn», és una historia d'aventures al desert ambientada en un univers màgic d'éssers humans, déus i djinns. La protagonista va a la recerca del seu destí i accepta un guardià elf que l'acompanya i la protegeix. En el camí, s'enfronten a un perillós fugitiu que tracta d'impedir la seva missió. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Berta Márquez, Elena O'Callaghan, Maite Carranza, Alba Quinas i Arturo Padilla. El premi desvela també els noms dels finalistes que han estat amb les novel·les «Damnation moraiae», de Julia Córcoles, de Múrcia, i «El mañana nunca fue», de Pau Ferrando Agost, de Castelló de la Plana. El premi Jordi Sierra Fabra per a Joves, que té una dotació de 1.500 €, es convoca per a obres escrites en llengua espanyola i el publica SM un cop fet públic el veredicte. [Més informació]

L'escriptor Silvestre Vilaplana guanya el 45è Premi Enric Valor convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent amb una novel·la sobre l'addicció al joc entre joves
L'escriptor Silvestre Vilaplana (Alcoi, Alcoià, País Valencià, 1969) és el guanyador de 45è Premi Enric Valor de narrativa per a joves amb «El rei del Mides», una història que tracta sobre les addiccions al joc i les apostes entre els joves a través del Joan, un jove que explica com el seu amic Biel entra per primera vegada en una sala de jocs i com, a poc a poc, la seva vida es veu arrossegada per una espiral difícil d'aturar. El Premi Enric Valor, que publica Edicions del Bullent, convocant amb l'Ajuntament de Picanya, té una dotació de 6.000 euros i en aquesta edició ha rebut 53 originals. Silvestre Vilaplana, professor d'institut, té obra publicada en poesia, assaig i narrativa tant per a joves com a per adults. Ha rebut, entre altres, els premis Serra d'Or, el Miguel Hernández de poesia o el Ciutat d'Alzira de narrativa. [Més informació]

Les escriptores Paloma Bordons i May R Ayamonte guanyen amb temàtiques de memòria històrica i ecologia els Premis Edebé 2026 de literatura per a infants i joves dins d'una convocatòria que ha batut el rècord de candidats amb 520 originals
L'escriptora Paloma Bordons (Madrid, 1964), amb la novel·la per a infants «El esplendor de los Mares» i l'escriptora May R Ayamonte (Ayamonte, Huelva, 1996), amb la novel·la «El maullido de la marisma» són les guanyadores de la XXXIV edició dels Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Les dues obres es publiquen simultàniament en espanyol, català, basc i gallec. El premi infantil té una dotació de 25.000 euros i el juvenil, de 30.000 euros. En aquesta edició, segons dades editorials, l'increment de participants ha representat un augment del 148% (una dada que valdria la pena analitzar sociològicament) fins a 520 originals, 58 dels quals, en català. Pel que fa a la novel·la «L'esplendor dels Mars» (títol de la traducció catalana), la trama s'endinsa en la memòria històrica amb un viatge en vaixell a través de l'Atlàntic que connecta el passat i el present d'una àvia i els seus dos néts. I la novel·la «El miol de la maresma» (títol també de la traducció catalana), una jove protagonista es dedica a la protecció dels animals amb la característica de preservar l'espècia del linx ibèric en perill d'extinció. [Més informació]

Mor als 67 anys l'escriptora i guionista Anna Fité Salvans, guanyadora del 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors i autora també d'obres teatrals i contes per a infants
L'escriptora i guionista Anna Fité Salvans (Sabadell, 1958) ha mort als 67 anys. L'autor era llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2021 va rebre el 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors per «El concert més animal», el mateix any que havia publicat el conte «Sopa de menta amb picarols», que havia obtingut una de les beques de creació de la Institució de les Lletres Catalanes l'any anterior. Anna Fité també va escriure teatre adreçat al públic familiar com les obres «Blancaneus i la reina Vanitosa» o «El somni del petit turquesa», «Dodie i els dàlmates», «Zoomwatts», conte musical, i les cantates «El tren de les cançons», «No sé el teu nom» (amb música de Toni Xuclà), «El músic eixelebrat», «Un rei per a Bretanya» i «La mare dels ous!». Havia col·laborat amb el programa «Barri Sèsam» (TVE) i amb la companyia La Puça. Era membre de la Joventut de la Faràndula de Sabadell, on havia exercit en els seus inicis de periodista. Havia format part com a patrona de la Fundació Cavall Fort des del 2011 fins ara. Havia format part de l'equip de guionistes de telenovel·les com «Nissaga de poder», «El cor de la ciutat», «Ventdelplà» o «Laberint d'ombres». Va presidir Guionistes Associats de Catalunya (GAC) entre el 2004 i el 2006. [Més informació]

Un àlbum sobre el valor de les petites coses il·lustrat per Leire Salaberria i escrit per María Leach guanya el premi Destino Infantil Apel·les Mestres
L'àlbum il·lustrat «Les coses importants (no són coses)» ha obtingut el premi Destino Infantil Apel·les Mestres d'aquesta edició i ha distingit així les autores Leire Salaberria (Andoian, Guipúscoa, 1983), llicenciada en Belles Arts per la Universitat del País Basc a Bilbao, és l'autora de les il·lustracions, i María Leach (Barcelona, 1979), periodista llicenciada en Comunicació Audivosiual per la Universitat Pompe Fabra i escriptora, és autora del text. El premi Destino Infantil Apel·les Mestres, dotat actualment en 4.500 euros a més de la publicació, es va fundar el 1981, dins l'Editorial Destino, assumit ara pel Grup Planeta. Va ser un dels primers a revaloritzar la literatura de l'àlbum il·lustrat, avui absolutament consolidat. En aquestes 44 edicions, el premi ha tret a la llum molts autors del sector de l'àlbum il·lustrat i continua sent-ne un referent. El premi d'aquesta edició ha estat atorgat unànimement per un jurat integrat per David Sierra Listón, Pedro Mañas, Albert Arrayás, Anna Casals i David Aceituno. L'àlbum té com a protagonistes els personatges de Leo i Lobi, acostumats a demanar tot el que volen. Però al llarg del relat, amb aires poètics, descobreixen que el més important són els moments copartits i no les coses materials el que dóna sentit a la vida. [Més informació]

Versions teatrals musicals de l'àlbum il·lustrat «El fil invisible» de Míriam Tirado, del relat clàssic «El Petit Príncep» d'Antoine de Saint- Exupéry o del contre tradicional de «Hansel i Gretel» acumulen aniversaris des de la seva estrena i continuen congregant noves generacions de primers espectadors
El teatre per a tots els públics ha crescut considerablement en els últims anys fins al punt que segons quins espectacles no desapareixen de la cartellera i es mantenen vius en constants reposicions una temporada rere l'altra. Un d'aquests és l'adaptació musical del conte publicat per l'autora Míriam Tirado com a àlbum il·lustrat i que ha estat traduït a nombroses llengües abans que Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, amb la producció de Viu el Teatre, l'adaptessin en clau de musical, protagonitzat per la cantant i actriu Beth. En la seva estrena, el 2024, al Teatre Goya de Barcelona, va congregar més de 30.000 espectadors i es va exportar també en espanyol al Tatro Alcázar de Madrid. Des d'aleshores s'ha continuat reposant —la reposició més recent coincidint amb les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis— i continua mantenint la bona acceptació de les famílies. Un best-seller indiscutible és el musical «El Petit Príncep», de La Perla 29, dirigit per Àngel Llàcer, que des de fa dotze temporades continua augmentant els espectadors que fins ara han estat més de 400.000 durant totes les representacions, sempre també coincidint amb les festes nadalenques. La companyia La Roda Produccions commemora els 25 anys de la productora i ho fa amb un altre dels seus espectacles estrella, el musical basar en el conte tradicional «Hansel i Gretel», que s'ha vist en diferents teatres de Barcelona com el Jove Teatre Regina o el Sant Andreu Teatre i que ha tornat al Teatre Poliorama on va arrencar. Alguns altres fenòmens de teatre familiar, però aquests per influència de la televisió i el Club Súper 3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), són els espectacles del popular «Titó», sota el paraigua de Nostromo Live i els dels titelles «Mac, Mec, Mic», amb producció de La Perla 29. Les recuperacions d'espectacles com «El meravellós màgic d'Oz» i «Els tres porquets», omplen també l'arrencada del 2026 del Jove Teatre Regina, la sala més veterana en la promoció del teatre per a infants i joves. [Més informació]

Mor als 92 anys l'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos, representant de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre, poeta, narradora i autora de diverses obres per a infants i joves
L'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933 - 2026) va començar publicant obres per a infants a la dècada dels anys setanta del segle XX a l'Editorial Joventut, modalitat que va continuar després fins al 2008 amb diverses publicacions. Havia exercit de bibliotecària, però aviat va destacar també com poeta i narradora amb premis com el Màrius Torres de poesia o el Pin i Soler de novel·la, entre altres. A més, amb esperit polifacètic, va ser grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art. El 2003 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Formava part de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre. [Més informació]

Una obra de teatre immersiva de gran format reuneix els personatges més coneguts de la sèrie «Geronimo Stilton» en una proposta de la productora Nostromo Live
Els espectadors es trobaran amb una escenografia interactiva, efeces visuals espectaculars i música original en una aventura escènica per a tota la família a través del Regne de la Fantasia. Fins al 31 de gener del 2026 es pot viure l'aventura immersiva «Geronimo Stilton Live» en un espai de 1.200 metres quadrats a l'espai Westfield de La Maquinista de Barcelona. És la primera vegada que l'univers de Geronimo Stilton es pot viure amb aquesta experiència immersiva. Anteriorment se n'havien fet dues versions en teatre musical, el 2010 i el 2012, «Geronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia», dirigit per Manu Guix i Àngel Llàcer; i el 2016, «Geronimo Stilton. Gran retorn a Fantasia», dirigit per Xavi Lloses i Lluís Danés, sempre al Teatre Condal. L'actual versió immersiva combina teatre amb un recorregut interactiu i escenografies espectaculars amb l'objectiu que els espectadors ajudin Geronimo i els seus amics a descongelar la Reina Floridiana i recuperar la màgia del Regne de la Fantasia. La proposta està concebuda com una obra de teatre de gran format en moviment per indrets com l’Eco del Rosegador al Portal Màgic, el Bosc de les Fades Congelat, el Poble dels Gnoms, la Forja Màgica i el Laberint de Gel, amb un repartiment d'intèrprets, un disseny d'escenografia, projeccions de vídeo, música original de Rafel Plana i Fernando Velázquez i disseny sonor. La série de Geronimo Stilton s'ha traduït a més de 50 llengües i, segons dades editorials, ha arribat a superar els 180 milions d'exemplars venuts. En català, es troba a l'Editorial Estrella Polar del Grup 62 i la majoria de les aventures han estat traduïdes per l'escriptor David Nel·lo. Aquesta proposta immersiva neix de la productora que ha portat als escenaris espectacles musicals com «La jaula de las locas», «La tienda de los horrores», «Cantando bajo la lluvia», «The Producers» i «El dia de la marmota». [Més informació]

El Premi Cavall Fort 2025 en la modalitat de contes premia la psicòloga i docent Isabel Torras per un recull de tres contes basats en la realitat quotidiana
El Premi Cavall Fort 2025 alterna la seva convocatòria entre articles de divulgació i contes literaris, que es publiquen, un cop premiats, a la mateixa revista. Aquest 2025 corresponia als contes i el premi ha estat atorgat a Isabel Torras (Barcelona, 1965), psicòloga i docent, amb els contes «El cangur i la veïna», «Germanes» i «Balú». El Premi Cavall Fort s'atorga des del 1963 i té actualment una dotació de 2.500 €. En el seu palmarès figuren molts dels autors que integren el catàleg de la literatura infantil i juvenil dels últims cinquanta anys. La guanyadora del 2025, Isabel Torras, exerceix de professora de futurs mestres i educadors socials. Des de l'any 1987 ha publicat diversos contes a la revista. Els tres contes guanyadors, que també s'hi publicaran pròximament, parlen de fets quotidians dins d'un registre realista com l'arribada d'un cangur nou, un estiu amb febre que frustra les vacances o una anada a platja. [Més informació]

La companyia Engruna Teatre presenta el seu espectacle sensorial «Univers» adreçat a infants fins a 2 anys al centre Barbican de Londres
El centre Barbican, considerat un dels espais culturals més influents d’Europa i una referència mundial en arts escèniques contemporànies, destaca per la seva aposta valenta per propostes innovadores, experimentals i amb mirada internacional. La invitació del centre a la companyia catalana Engruna és un reconeixement al treball del grup de Sabadell i a la seva dedicació a la creació d'espectacles per a primers espectadors. Inspirat en la fragilitat i l’equilibri de l’univers, l'espectacle convida als infants a explorar i viure una experiència compartida que es construeix de nou a cada funció. «Univers» és una experiència poètica que celebra la descoberta, la presència i l’escolta profunda. Durant quaranta minuts, cossos i objectes es desordenen, es tornen a ordenar i troben el seu lloc dins d’un univers immens, un espai on conviure amb la vulnerabilitat i descobrir com allò més petit pot transformar-ho tot. La temporada al centre Barbican de Londres de la companyia Engruna s'afegeis a la gira internacional que el grup ha fet durant els últims anys a espais de Corea del Sud, Escòcia dins el Festival Imaginate d'Edimburg, a Irlanda dins del Baboró International Children’s Festival de Galway, a Dublín i Belfast, així com als Països Baixos, Dinamarca amb el Festival Bora-Bora d’Aarhus, la República Txeca, França i diverses ciutats d’Anglaterra, com Canterbury i Hull. Amb l'espectacle «Univers» han estat nominats als Premis de la Crítica catalana i als Premis Max de les Arts Escèniques. [Més informació]

Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves deixen d'atorgar-se la tradicional Nit de Santa Llúcia que Òmnium Cultural cancel·la després de 74 anys per convertir-la en una gala televisiva el març del 2026
Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans coorganitzaran a partir d'ara la Nit de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 14 de març de 2026. La nit de premis tan veterans com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia sempre es feia, des de l'any 1951, al voltant del 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia. Ara es cancel·la l'edició del 2025 i partir del 2026 es renovarà definitivament com a Nit de les Lletres Catalanes, amb un mou model, més gran i més espectacular, i una primera gala, retransmesa per TV3 després del TNVespre, el dissabte 14 de març del 2026, des de la Sala Oval del MNAC. L'acte comptarà també amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i del Departament de Política Lingüística, entre altres institucions i patrocinadors privats. Els premis Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants i el Joaquim Ruyra de novel·la per a joves formen part del catàleg de premis i s'hi mantenen amb les dotacions habituals de 4.000 € i 6.000 € respectivament i posterior publicació dins el segell de La Galera (Abacus Futur). El que sí que augmentarà dotació és el premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i editat per Univers (Abacus Futur) que passa de 65.000 € a 75.000 € i es converteix en el premi més ben dotat de les lletres catalanes. S'hi mantenen també els premis Mercè Rodoreda (contes i narracions) editat per Empúries (6.000 €); el premi Carles Riba de poesia editat per Proa (5.000 €); el premi Internacional J.B.Cendrós i el premi de Comunicacio Muriel Casals. Com que la Nit de les Lletres Catalanes tindrà el caràcter de gala —la comparen amb els Premis Gaudí de cinema—, s' afegiran altres premis que s'atorgien com l'Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any a obra publicada (25.000 €); el premi Montserrat Franquesa de Traducció a obra publica que atorga el PEN Català (4.000 €); el premi Vinyeta FICOMIC (obra publicada) al millor còmic publicat en català l’any anterior (2.000 €); el premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica (obra inèdita) que convoqen la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica Barcelona, que hereta la trajectòria del premi Frederic Roda i amb 15.000 € de dotació desvinculats dels drets d’autor; i el premi Lo Somni al nou talent literari (obra inèdita), convocat per La Magrana, a obra de narrativa, per generar nous talents. S’hi podran presentar autores i autors novells que no tinguin cap obra publicada o que en tinguin, com a màxim, una. Té una dotació de 10.000 € desvinculats dels drets d’autor. Malgrat que la data d'aquesta nova edició serà el mes de març, es preveu que en futures edicions s'avanci al mes de febrer, cosa que el 2026 no era possible per la coincidència d'emissió televisiva dels premis Gaudí i Goya de cinema. [Més informació]

La veterana il·lustradora Fina Rifà rep el Premi Junceda d'Honor 2025 en la gala de lliurament de premis anuals de l'Associació d'Il·lustradors de Catalunya a més de Núria Rubio, Gala Pont, Arianne Faber i Pepon Meneses entre els altres guardonats
Fina Rifà (Palma, Illes, 1939) és una de les il·lustradores més veteranes i reconegudes en l'àmbit editorial català. Amb un catàleg de més de 200 llibres il·lustrats, el primer el 1963, «Chiribit», de Marta Mata, i el segon el 1964, «Tula, la tortuga», de Maria Àngels Ollé, ha expandit la seva obra en col·leccions d'editorials com La Galera, Cruïlla, Casals o Publicacions de l'Abadia de Montserrat, a més de la revista Cavall Fort. Mestra de professió (va estudiar magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir com a professora d'expressió plàstica a les escoles Talitha i Dovella de Barcelona) va estar involucrada amb la professió de la il·lustració com a vicepresidenta i presidenta de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) entre els anys 1986 i 1987. Fina Rifà, de família barcelonina malgrat haver nascut a les Illes, forma part de la nissaga Llimona (el seu avi era el pintor Joan Llimona) i va fer els seus primers estudis de dibuix i pintura al taller de Núria Llimona i de Josep Serra Llimona, a més del Centre Artístic de Sant Lluc i l'Escola Eina. La seva obra no s'ha limitat a la il·lustració de llibres per a infants sinó que també ha il·lustrat cartells, programes o fins i tot portades de discos com les del cantant Xesco Boix i les del grup Ara va de bo, a més de dissenyar peces per a l’empresa de joguines Didó. El carrilet de fusta natural i tintada, creat juntament amb Anton Font el 1968, forma part de la col·lecció permanent del Museu del Disseny de Barcelona (DHub).
Altres premis de llibre infantil il·lustrat
D'un palmarès d'una quinzena de guardons [veure aquí la relació de totes les categories], l'edició dels Junceda 2025 han distingit també la il·lustradora Núria Rubio amb el premi Elefanta per «L'inventari d'Ifigènia»; la il·lustradora Gala Pont, en la categoria de llibre infantil de ficció, per «El jardí del veí sempre és més verd»: i els dibuixants Arianne Faber i Pepon Meneses, en la categoria d'animació, per «el nas del Mic». [Més informació]

Una novel·la fantasiosa de David Nel·lo sobre una Barcelona deserta i una història de sentiments de Llorenç Capdevila Roure guanyen els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2025 de l'Editorial Cruïlla
L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959) ha obtingut el Premi Vaixell Vapor 2025 amb la novel·la «Tot sol a la ciutat», una història sobre un nen que sobreviu en solitari en una Barcelona deserta. I l'escriptor Llorenç Capdevila Roure (Alpicat, Segrià, 1969) obté el Gran Angular amb la novel·la «El Jim i la Janis», una història sobre sentiments ambientada a la dècada dels anys setanta del segle passat. Els dos premis, que ja ha publicat instantàniament l'Editorial Cruïlla, tenen una dotació d'11.000 euros cadascun. El Premi Vaixell de Vapor ha arribar a la 41a edicio i el Gran Angular, a la 35a edició. La novel·la «Tot sol», de David Nel·lo, presenta en Dante, un nen que viu una vida corrent a Barcelona però que un dia veu que tot ha canviat la ciutat està deserta i la gent flota dins d’unes bombolles gegants de color verd indestructibles que han aparegut a totes les places. El Dante fa tot el possible per adaptar-se a la nova situació i busca solucions enginyoses a cada nou repte que se li posi al davant. David Nel·lo ja havia guanyat el premi Vaixell de Vapor l'any 1994 amb la novel·la «L'Albert i els menjabrossa» i al llarg de la seva trajectòria, que també inclou la traducció i la música, ha publicat una quarantena de títols i ha obtingut altres premis com l'Andròmina, l'Edebé el Prudenci Bertrana o el Sant Jordi. D'altra banda, la novel·la «El Jim i la Janis», de Llorenç Capdevila Roure, guanyadora del Gran Angular, per a lectors joves, uneix la nostàlgia d'un passat ple de moments especials i l'esperança de saber que tothom pot viure una història d'amor autèntic. En ple estiu, el millor amic del Mitus se’n va a Chicago. Però l’ictus del seu oncle li capgira els plans i ho aprofita per conèixer millor la seva vida. Llorenç Capdevila exerceix de professor a l'Institut d'auro de Santpedor i ha obtingut abans premis com el de narrativa Vila d'Ascó, el Leandre Colomer, o el Lector de l'Odissea. Els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular de l'Editorial Cruïlla formen part del catàleg de premis per a infants i joves del grup SM que hi destina 200.000 euros en conjunt i en diferents llengües i modalitats. [Més informació]

El professor Vicent Vidal rep el premi Aurora Díaz-Plaja per una entrevista a l'escriptora Caterina Valriu publicada a «La Veu de Llibres»
L'entrevista «Amb Caterina Valriu», publicada a la revista digital La Veu dels Llibres, signada pel professor Vicent Vidal ha estat distingida amb el XXIV Premi Aurora Díaz-Plaja que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a un article d'anàlisi o estudi sobre literatura infantil i juvenil publicat en qualsevol llengua i en qualsevol suport de mitjà de comunicació. L'entrevista, publicada el 3 d'agost del 2024 i valorada pel jurat pel seu extens contingut i l'amplitud de la trajectòria de l'entrevistada que reflecteix. El jurat de l'edició ha estat integrat per Josep Antoni Fluixà, Anna Herráez, Pere Martí Bertran i Miquel Rayó. El guardonat, Vicent Vidal, a més de professor de secundària, és autor de l'assaig «Una història de la literatura popular valenciana 1873-2019», (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020). El Premi es lliura a Palma, coincidint amb el III Seminari de Literatura Infantil i Juvenil. [Més informació]

El Premi Mercè Llimona s'ha recuperat, després de tretze anys sense convocar-se, distingint l'àlbum il·lustrat «La sopa» de l'autora gironina Blanca Caminal Comadira
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha recuperat aquest 2025 el Premi Mercè Llimona d'Àlbum Il·lustrat que des del 1997 al 2011 s'havia convocat en col·laboració amb l'Obra Social de l'antiga Caixa Catalunya i la publicació a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, rellevant el premi nadalenc que s'atorgava des del 1986 (històricament, doncs, catorze edicions). En aquella primera etapa el premi optava primer exclusivament per un conte escrit i posteriorment, en una segona convocatòria, per les il·lustracions del conte premiat. La recuperació ha significat també un canvi en una única convocatòria per a un àlbum il·lustrat complet, que serà publicat per l'Editorial A Buen Paso. Pel que fa a l'actual quinzena edició, ha estat premiada l'autora Blanca Caminal Comadira (Girona, 1979) amb l'obra «La sopa». El premi, que té en aquesta recuperació una dotació de 5.000 euros, ha canviat també pel que fa a la presentació d'originals. Les primeres catorze edicions eren exclusivament en català. Ara, els textos dels àlbums candidats poden ser en català o espanyol, cosa que més que representar un avanç o obertura —ho seria si s'hagués internacionalitzat a diverses llengües— és un retrocés cap a una cooficialitat que, en el cas de l'espanyol, ja té altres convocatòries i moltes opcions de difusió. El jurat del Premi Mercè Llimona 2025 ha estat integrat per Eva Bolaño (regidora de Cultura), Arianna Squilloni (editora A Buen Paso), els il·lustradors Christian Inaraja i Sebastià Serra i la llibretera Veri Pena (llibreria A Tres Tintes). Segons el jurat, s'ha valorat especialment “l'aposta per un llenguatge gràfic fresc i directe, capaç de transmetre emocions amb senzillesa i humor, i que manté, alhora, una gran qualitat artística.” L'autora Blanca Caminal parla del seu conte com un projecte molt íntim a partir d'una història que connecta amb el record de persones que ja no hi són com la seva àvia. Blanca Caminal combina la docència d'art en diversos centre educatius de Girona amb la faceta d'il·lustradora, que ella mateixa recorda que va començar quan ja tenia fets els quaranta anys. [Més informació]

L'escriptora Leire Bilbao guanya el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 del ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Klera»
Leire Bilbao Barruetabeña (Bizkaia, 1978) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2025 per la novel·la «Klera», publicada a l'Editorial Elkar. El premi té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment a una obra publicada en català, basc, gallec o espanyol. El jurat de l'edició considera que «Klera» excel·leix per “una bellesa poètica i per diverses disciplines artístiques, com la il·lustració, amb un compromís implícit per la cultura, la pau i la convivència, amb temàtiques com la guerra i la mort, d'una manera accessible per als lectors infantils. L'autora és llicenciada en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto i ha publicat tant poesia per a adults com literatura per a infants i joves, àmbit en el qual ha obtingut premis com l'Euskadi de Literatura 2017 i el Kiriko 2019. Traduïda a diverses llengües, algunes de les seves composicions han estat musicades. [Més informació]

La literatura per a infants combinada amb la divulgació de la natura perden en poc temps de diferència els germans Roser i Joan Romaní “Scaramuix” creadors amb Josep Cabanas del Mas i Edicions Casablanca de Taradell
La divulgadora de la natura, editora i autora de contes per a infants Roser Romaní (Barcelona. 1962) ha mort als 63 anys a causa del càncer que patia [26 novembre]. Es dóna la cruel fatalitat que el 14 d'agost [2025], a causa d'un accident de trànsit, va morir també el seu germà, l'il·lustrador i ninotaire Joan Romaní “Scaramuix”, als 69 anys, nascut igualment a Barcelona el 1957. Els dos germans, juntament amb el vigatà Josep Cabanas, van crear el 2005 Edicions Casablanca, dedicada a la publicació de contes il·lustrats relacionats amb el respecte i la divulgació de la natura i la pagesia. Entre aquests, els més coneguts són la sèrie «En Fermí i la Valentina» que va començar amb el conte «En Fermí. El ratolí pagès». Els germans Roser i Josep Romaní i Josep Cabanas, van canviar la seva vida urbana per la natura de Taradell (Osona) on van crear Mas Casablanca, un espai rural per donar a conèixer la pagesia a través d'activitats escolars i familiars. Des del 1992, van començar a difondre la vida a la seva granja amb les primeres visites fins a consolidar un projecte professional que ha rebut, des d'aleshores nombrosos grups a més d'ampliar amb diversos títols la col·lecció d'Edicions Casablanca. [Més informació]

Un cens de més de 66.000 infants catalans que aquest 2025 fan 6 anys tenen opció a utilitzat la targeta-regal per adquirir un llibre en una llibreria adherida a la campanya del Gremi de Llibreters [Més informació]

La novel·la «Rovelló» de Josep Vallverdú tindrà una continuació a partir de desembre l'esborrany de la qual l'ha desvelat el mateix autor el dia del 102è aniversari [Més informació]

La literatura catalana plora la mort sobtada als 57 anys del dibuixant Jordi Viladoms que col·laborava amb Cavall Fort i El Tatano a més d'haver il·lustrat «Les aventures d'en Perot Marrasquí» de Carles Riba [Més informació]

L'àlbum «Gran i petita» de la il·lustradora Raquel Catalina i l'escriptora Arianna Squilloni guanya el Premi Internacional Compostel·la que convoca l'Editorial Kalandraka amb el Consell de Santiago [Més informació]

Marta Minguella guanya el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb una història de misteri abientada en un castell irlandès [Més informació]

L'escriptora i il·lustradora Maria Espluga prepara una publicació que es finança mitjançant una campanya de Verkami amb una història sobre el mites i els símbols mil·lenaris a través del misteri de l'astrologia [Més informació]

Care Santos i Ricard Efa guanyen els premis Protagonista Jove que s'han atorgat amb els tres Premis Atrapallibres al Teatre Fortuny de Reus [Més informació]

L'escriptor i bibliotecari Quim Crusellas guanya el premi Emili Teixidor de narrativa per a infants amb un relat que satiritza l'absurditat de la guerra [Més informació]

L'escriptor i titellaire Xavier Margenat guanya el premi Guillem Cifre de Colonya 2025 amb una novel·la sobre un infant que pateix assetjament escolar [Més informació]

Més de 32.000 infants han participat en un càsting per triar els protagonistes de la nova versió de la sèrie sobre la saga de «Harry Potter» que prepara la plataforma HBO Max [Més informació]

L'actriu, pallassa i directora teatral Olga Colomer Falguera guanya el II Premi de Poesia per a Infants Rosa Sensat amb el recull «Gangues de ganxet» que publica l'Editorial Kalandraka en suport d'àlbum il·lustrat [Més informació]

La il·lustradora Maria Jaiduk guanya el 15è Premi Internacional d'ill·lustració Bologna Children’s Book Fair-Fundación SM [Més informació]

Les escriptores Ledicia Costas i Marina Aguirre guanyen els Premis SM El Barco de Vapor i Gran Angular amb dues novel·les que aprofundeixen en l'interior dels infants i adolescents i la seva complexitat [Més informació]

L'escriptora francesa Marion Brunet guanya l'Astrid Lindgren Memorial Award de literatura per a infants i joves que atorga el govern suec parel·lelament al Nobel de Literatura [Més informació]

L'escriptora catalana Maite Carranza i la il·lustradora basca Elena Odriozola, candidates al Premi Hans Christian Andersen 2026 entre 78 candidatures presentades per 44 països [Més informació]

El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc [Més informació]

L'IBBY dels Països Baixos protagonitza el missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil que té lloc el 2 d'abril per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen
[Més informació]

Beatriz Giménez de Ory i David Lozano guanyen els Premis Edebé 2025 amb dues novel·les que fan respectivament un homenatge al Quixot i s'endinsen en la Intel·ligència Artificial
[Més informació]

La trama d'una crisi personal d'un jove que viu el suïcidi d'un company escrita per l'autor Jose López guanya el Premi Carlemany 2025 de Foment de la Lectura
[Més informació]

La jove Helena Moreno Padilla guanya el XX Premi Jordi Sierra i Fabra per a Joves amb una novel·la de gènere fantàstic ambientada en un univers ple d'ésser mitològics
[Més informació]

L'editor fundador de Thule Edicions, José Díaz Gutiérrez, escollit president de l'IBBY que té el projecte organitzatiu del futur World Congress 2028 a Barcelona
[Més informació]

Un àlbum sobre el veïnatge de barri de la dibuixant Lali Miró amb el títol «El 37 del carrer Major» guanya el 43è Premi Destino Apel·les Mestres 2025
[Més informació]

El pòdcast de ficció «RadioContes» s'amplia amb el suport de vídeopòdcast adreçat especialment als infants sords amb una proposta pionera de narració oral i Llengua de Signes Catalana
[Més informació]

La recent mort de l'escriptor i activista Ricard Lobo als 88 anys recorda la seva faceta més amagada destinada a la literatura per a infants i joves
[Més informació]

Més clips d'actualitat a l'Hemeroteca de «Cornabou» [Cliqueu aquí]

Jordi Folck. La literatura i la música convertides en teatre. «Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies»: «La Biblioteca del senyor Seguín», «Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala», «Soc Àngel Guimerà» i «L'Aventura de llegir». Coedició d'Hola Creador (Creativitat - Cultura - Educació) i Veus Públiques. Reus - Barcelona, 2024-2025. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 26.05.25) [Llegir crítica]

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys. (Revista Digital CORNABOU, 21.10.23) [Llegir crítica]

Vanina Starkoff. Desplega't, Mare Terra! «Gràcies, Mare Terra!». Text tradicional indígena. Traducció d'Inês Castel-Branco. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 4 gener 2023) [Llegir crítica]

Beatrice Alemagna. La crueltat de Blancaneu. «Adeu Blancaneu». Traducció de Bel Olid. Editorial Combel. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

George Orwell. Tot allò que camini sobre dues potes és un enemic. «La revolta dels animals». Il·lustracions de Quentin Gréban. Traducció de Jordi Vidal i Tubau. Editorial Baula. 157 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 12 desembre 2022) [Llegir crítica]

Peter Bailey (il·lustracions interiors) i Max Schindler (il·lustració coberta). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Mites i llegendes». Pròleg de Michael Morpurgo. Traducció de Maria Bertran, Pol Cruells, Montse Molist, Andrea Puig i Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 348 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Justine Brax (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «La princesa Tòtem». Text de Sébastien Perez. Concepció i realització gràfica: Benjamin Lacombe. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 32 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Benjamin Lacombe (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les bruixes». Text de Cécile Roumiguière. Traducció d'Andrea Puig. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 72 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

“Bluebirdy” o Fatemeh Haghnejad (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les fades». Text de Sébastien Perez. Maquetació original de Fréderique Deviller. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 64 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [Llegir crítica]

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [Llegir crítica]

Rita Sineiro. ¿Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [Llegir crítica]

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 07.01.2022) [Llegir crítica]

Lewis Carroll, Hans Christian Andersen, Germans Grimm. Fades de luxe. «A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar», de Lewis Carroll. Traducció de Martina Beascoa Graells. Traducció del prefaci i el text de Lewis Carroll: Maria Bertran i Mar Viayna. Traducció dels textos sobre l'autor i l'il·lustrador: Mariona Arabia Ventura. Il·lustracions de Chris Riddell. Pàg. 316. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. «Contes de Fades». Antologia de contes tradicionals del món. Inclou narracions de Hans Christian Andersen i els Germans Grimm. Pròleg de Michael Mompurgo. Traducció de Jordi Vidal i Montse Molist. Il·lustracions addicionals de Peter Bailey. Pàgs. 476. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13.12.21) [Llegir crítica]

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Sobreviure en un mar mort. «Sanukay». Text de Meritxell Martí. Il·lustracions de Xavier Salomó. Pàgines 104. Editorial Flamboyant. Barcelona, 2021. A partir de 8 anys. (Revista Digital CORNABOU, 03.12.21) [Llegir crítica]

Jesús Ballaz. Un floc de cabell blanc. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 30.08.2021) [Llegir crítica]

Ursula Wölfel. El cavall de foc de l'home blanc. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys.(Article d'Andreu Sotorra, 26.03.21) [Llegir crítica]

El directori «La Saloquia» recull els anteriors articles de crítica literària [Cliqueu aquí]

El blog «La Saloquia» recull l'hemeroteca de les crítiques literàries des del 1989 fins a l'actualitat [Cliqueu aquí]

El directori «En família» de «Clip de teatre» recull crítiques d'espectacles teatrals adreçats a un públic infantil i juvenil [Cliqueu aquí]

Per fer el recorregut visual des del 2009 al 2020, cliqueu aquí:

La Institució de les Lletres Catalanes manté el programa que permet que prop de 400 autors participin en la campanya de fòrums en centres educatius a través del programa «Lletres a les aules» [Més informació i connexions sol·licitud fòrums]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb articles d'opinió sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb treballs de recerca sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté un cens d'il·lustradors amb obra publicada per a infants i joves, que complementa el que ja funciona d'escriptors, i n'enregistra més de 700 en actiu [Més informació]

Un cens elaborat per «Cornabou» confirma que ja són més de 1.000 els autors catalans amb obra publicada per a infants i joves [Més informació]

Manifest «Per la no reutilització del llibre literari a les aules. La biblioteca personal és un dret» Col·lectiu d'escriptors i il·lustradors catalans. [Més informació]

Adhesions al manifest per un programa de l'ensenyament de la literatura a l'Ensenyament Secundari [Més informació]

Manifest «Per una presència digna de la literatura a l'ensenyament» Grups de Recerca d'Universitats dels Països Catalans. [Més informació]