L'escriptor Pere Martí i Bertran ha publicat dues de les seves novel·les per a infants traduïdes a l'aranès, una de les quals ha estat seleccionada pel Prèmi Literari Calandreta que atorguen els joves lectors occitans
No és gaire habitual que obres catalanes per a infants i joves siguin traduïdes a l'occità. Una d'aquestes excepcions és la de dues de les novel·les breus de l'escriptor Pere Martí i Bertran (Sant Quirze de Besora, Osona, 1952). Es tracta de «Les tortugues de l'àvia», amb il·lustracions de Francesc Salvà, i «Els tresors del bosc», amb il·lustracions d'Anna Mongay, traduïdes aquest 2024 per María José Fernández Anglada i Miriam Arjó Barés respectivament a l'aranès i publicades en aquesta llengua per Pagès Editors amb el suport del Conselh Generau d’Aran. A més, el llibre «Els tresors del bosc» ha estat seleccionat pel Prèmi Literari Calandreta 2024-2025, que atorguen els lectors joves occitans, a l'estil del que fan els premis Protagonista Jove i Atrapallibres, en català. A «Les tortugues de l’àvia» (“Es tortugues de mare”), una colla d’amics decideix fer accions per salvar animals en perill d’extinció i quan s’assabenten que les tortugues mediterrànies hi estan, comencen a moure’s, però aviat se’ls planteja un dilema moral: l’àvia d’un dels protagonistes, en Ramon, té tortugues al jardí de casa. A «Els tresors del bosc» (“Es tresaurs deth bòsc”), el protagonista, en Robert, per primera vegada va a buscar bolets amb el seu avi i allà on pensava trobar tresors en arbres balmats o en caus de guineus, aviat descobreix que, a diferència del que sol passar als contes, els boscos tenen veritables tresors que són font d’alimentació sobretot dels animals que hi viuen, però també de les persones. [Més informació]

La versio cinematogràfica de la novel·la per a joves «Wolfgang (extraordinari)» de Laia Aguilar ja està a punt per estrenar-se ben aviat sota la direcció de Javier Ruiz després del rodatge a París i Barcelona
La novel·la «Wolfgang (extraordinari)», de Laia Aguilar (Barcelona, 1976), ja ha ultimat el rodatge de la versió cinematogràfica, que s'ha fet entre París i Barcelona, dirigida pel cineasta Javier Ruiz Caldera (Viladecans, Baix Llobregat, 1976) amb coproducció de Nostromo Pictures, Lo Vi Films, Telecinco Cinema i 3Cat (Televisió de Catalunya). La novel·la original té un protagonista de 13 anys amb un alt coeficient —inicialment l'autora n'hi havia adjudicat només 11 però el fons de la trama va aconsellar a l'hora de l'edició augmentar-ne la maduresa— que viu uns canvis en el si de la família amb la pèrdua de la mare i l'entrada d'una nova mare, a més de descobrir alguns secrets guardats per l'àvia zelosament. La versió cinematogràfica s'ha adaptat novament als 11 anys amb el jove actor Jordi Catalan, escollit en un càsting on van participar més de 700 candidats. El títol té una relació, esclar, no només amb el sobrenom del protagonista sinó amb una presència musical centrada en Wolfgang Amadeus Mozart i la ciutat de Viena on va viure i morir el compositor després de néixer a Salzburg. La versió cinematogràfica compta amb un repartiment, entre altres, dels intèrprets Nausicaa Bonnín, Anna Castillo, Jordi Catalan, Miki Esparbé, Àngels Gonyalons i Berto Romero. El guió ha anat a càrrec de la mateixa autora, Laia Aguilar, conjuntament amb Carmen Marfà, Yago Alonso i Valentina Viso. La banda sonora és una creació de Clara Peya. La novel·la es va publicar l'any 2017 a l'Editorial Columna després de guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura del 2016 i el Premi Atrapallibres de l'any següent, i té una seqüela publicada amb el títol «Wolfgang, el secret del pare». [Més informació]

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats entre 45 de tot el món per formar part del Catàleg Iberoamèrica Il·lustra 2024 que convoca la Fundació SM
Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats, entre 45 dibuixants de tot el món, per formar part del Catàleg Iberoamèrica Ilustra 2024 que convoca la Fundació SM. S'afegeixen així al Premi atorgat, fa uns dies, a la guanyadora de la mateixa edició, la mexicana Martha Elena Saint Martin Luengas, i que es lliurarà a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara l'1 de desembre on s'exposaran els treballs seleccionats. En aquesta edició, han participat 653 il·lustradors procedents de 17 països d'Iberoamèrica, com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Cuba, Espanya, Xile, Mèxic, Perú, Portugal o Uruguay. Pel que fa als tres seleccionants catalans, Hiurma Delgado, badalonina establerta a Barcelona, va estudiar a l'Escola Massana i Cifo L'Hospitalet i ha treballat per a diferents editorials a més de fer encàrrecs de campanyes institucionals o comercials; Ferran Orta, nascut a Riba-roja d'Ebre i format a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i a l'Escola de la Dona de Barcelona, ha treballat sobretot en l'àmbit de l'àlbum il·lustrat, la novel·la per a infants i joves i el llibre de text, a més de dedicar-se també a la pintura; Alexandre Fernández, nascut a Sabadell, va estudiar Gráfica Publicitària a l'escolla Illa de Sabadell i a l'EASD de Vitòria-Gasteiz, ciutat on està establert actualment, i ha treballat també sobretot en el camp editorial de llibres per a infants i joves. [Més informació]

La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran
Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió. D'altra banda, els shutters, obres plasmades en persianes de locals o aparcaments, no tenen data de caducitat i estan pensades per a romandre en el temps. Aquestes obres distribuïdes per tota la ciutat han tingut un impacte notable en la renovació dels espais veïnals. Transformen zones en construcció en vibrants llenços que mostren la interpretació de Barcelona a través dels ulls de diversos artistes. Les intervencions, tant temporals com permanents, estreten la relació entre els veïns i el seu entorn. La iniciativa va començar el 2018 amb el mural de Pez Barcelona al mur de l'antiga fàbrica de Metalarte, a Sant Joan Despí. Des d'aleshores, hi han participat artistes com DXTR, Maria Llovet, Laia López, Pep Brocal, Brosmind, Marina Capdevila, SOEM, Joan Tarragó, Daniel Torres o Txemy, a més de Pilarín Bayés, entre altres. [Més informació]

Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera
L'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer ha mort als 60 anys. Havia nascut a Terrassa el 13 de novembre del 1963. Prolífic divulgador científic, havia dedicat part de la seva activitat a la difusió de la ciència a escoles i instituts, recentment amb la creació del Cau del Científic, al Montseny, on organitzava tallers divulgatius. Marc Boada era autor també de diverses publicacions divulgatives i havia creat la sèrie infantil de Max Picard amb un parell de relats publicats a l'Editorial La Galera («Max Picard i el maleït pèndol de Foucault» i «Max Picard i l’enigma dels dinosaures»), en els quals combinava la divulgació científica amb la ficció literària. També havia col·laborat a la revista Cavall Fort. Marc Boada va presentar entre el 2008 i el 2011 el programa «Quèquicom» de ciència de la Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33). També havia col·laborat amb La Xarxa Audiovisual Local. Marc Boada havia estudiat delineació industrial i també escultura a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa, a més d'un postgrau de Museologia i de Comunicació Científica a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, però de ben petit va fer experiments científics. Professionalment, va construir telescopis, artefactes interactius per a museus i va participar en col·loquis amb alumnes dels centres educatius. Va exercir deu anys com a professor a l'Escola Massana de Barcelona. Es va associar amb Moira Costa Calsamiglia per crear fa deu anys Pèndulum, una empresa que ha produït materials per a museus, universitats i institucions com el CosmoCaixa de Barcelona. Al costat de la seva activitat divulgativa, amb nombrosos articles en revistes especialitzades, havia fet treball de recerca i prospecció en els camps de la geologia, l'arqueologia, i la paleontologia, una activitat que va tenir com a resultat la localització l'any 2006 de més de trenta jaciments de dinosaures. [Més informació]

L'escriptora i editora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària
L'escriptora Begoña Oro (Saragossa, 1970) ha estat distingida amb el 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria d'un autor o autora de literatura per a infants i joves i la seva repercussió en el camp educatiu. L'autora guardonada té una extensa obra publicada, amb més de 200 titols, i ha guanyat, entre altres, els premis Gran Angular (SM) i Lazarillo. Amb estudis inicials de Dret a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar després en Literatura a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i va exercir durant anys d'editora el Grup SM, entre altres responsabilitats editorials del grup. El jurat considera que l'escriptora Begoña Oro representa “un exemple d'esforç i amor per les lletres”, amb la creació de personatges i sèries i amb novel·les juvenils. Moltes de les seves obres es troben traduïdes a diverses llengües, entre les quals, el català. L'edició del Cervantes Chico, en la seva modalitat iberoamericana, ha distingit també l'escriptora paraguaiana Renée Ferrer de Arréllaga (Asunción, Paraguay, 1944), poeta, novel·lista, dramaturga i doctora en Història per la Universidad Nacional d'Asunción. [Més informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido
Després de 40 anys d'haver guanyat la primera edició del premi El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla, el 1984, la novel·la per a infants i joves «Tanit», de l'escriptora Núria Albó (La Garriga, Vallès Oriental, 1930) ha estat adaptada pel guionista, director i productor Pep Garrido, d'Atiende Films, per convertir-se en una pel·lícula adreçada a tots els públics, ambientada als boscos del Montseny. L'escriptora Núria Albó, que acaba de complir 94 anys, ha estat una de les autores catalanes que ha mantingut viva una novel·la per a infants i joves durant quatre dècades i que veu ara com s'ha revitalitzat amb aquesta adaptació cinematogràfica que s'envolta de l'atmosfera de bruixeria, saviesa i estima de la petita protagonista, Tanit, amb el personatge de la vella Perona, una dona misteriosa que viu sola al bosc i a qui la gent del poble dels voltants atribueix la llegenda de ser una bruixa. La Tanit (que interpreta la jove actriu Dolça Salvans, escollida després d'un càsting exhaustiu fet sobretot a les comarques del Vallès, pròximes al Montseny) és una noia de dotze anys que viu amb els seus pares, que treballen fora de casa, al poble de La Garriga (el mateix poble natal de l'autora) i que té un gos llop, el Xuc. Un dia, el gos s'escapa de casa i la Tanit, que el va a buscar al bosc, troba per atzar la casa de la vella Perona, que és qui ha recollit el Xuc i n'ha tingut, després que aquest s'hagués fet mal. És així com la Tanit enceta una amistat secreta amb la vella Perona que a la llarga li complica la relació que té amb els amics. Al costat de la jove Dolça Salvans, hi ha l'actriu Sílvia Espígul (la mare), l'actor Sergi Caballero (el pare) i l'actriu Isabel Rocatti (la vella Perona). La productora Atiende Films va guanyar l'any passat el premi Talent del Festival de Cinema de Barcelona D'A per la pel·lícula «Un sol radiant», estrenada aquest any, distingida també amb el D'A Film Lab 2022, amb una menció del jurat al Festival REC, com a millor pel·lícula del Fic-Cat 2023 i com a millor guió del Festival de cinema de Gijón. [Més informació]

L'àmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües
Mor l'escriptor Toni Matas (Barcelona, 1968), fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia, a causa d'un infart. Toni Matas va publicar sèries pioneres com «Otijocs», basat en Ot el Bruixot o «Les aventures d'Ulisses», entre altres clàssics, a més d'incorporar el dibuixant Picanyol al món pioner digital. També havia publicat en aquest suport «La Bíblia dels nens» (obra incorporada en 50 llengües més amb gran èxit de difusió). Matas, havia estat reconegut per la seva labor com a informàtic i editor digital. Amb estudis d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster d'empreses a Esade, el 1994 va crear l'editorial Barcelona Multimèdia, pionera en aquest àmbit i amb la voluntat que el català tingués una presència destacada en les noves tecnologies. Amb les imatges del seu amic i dibuixant Picanyol, va publicar en suport Cd.Rom, «Otijocs», basats en el personatge d'Ot el bruixot. També va crear jocs a partir de clàssics com Ulisses, personatges com Antoni Gaudí i Salvador Dalí [podeu recuperar aquí una sèrie de crítiques d'Andreu Sotorra, publicades al diari AVUI i recollides en el blog «La Saloquia»]. L'obra de més èxit va ser «La bíblia dels nens», el 2011, que va arribar a incorporar-se en una cinquantena de llengües i milions de descàrregues. A partir del 2019, va començar a experimentar amb la intel·ligència artificial, amb la creació de les empreses Persualia, de xatbots, i Superalia, d'intel·ligència artificial per a comunicadors. [Més informació]

La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner
L’autora i il·lustradora Maria Girón (Barcelona, 1983) ha guanyat el XVII Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb el projecte presentat amb el lema «Bim, bam, bum». La dotació del premi, que convoca el Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'Editorial Kalandraka, és 9.000 euros i la publicació de l’obra en cinc llengües: català, basc, gallec, espanyol i portuguès. Maria Girón va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, va completar la seva formació a Bolonya i a Sevilla i es va especialitzar en il·lustració a l’Escola Llotja. El Premi Internacional Compostel·la ha rebut 218 projectes procedents d’una vintena de països. El projecte guanyador mostra la cara lúdica de la infància, on l’amistat és un component essencial. Tant en el text com en les il·lustracions hi ha el joc, la llibertat, el moviment i l’humor amb recursos de la tradició oral com ara l’acumulació, les repeticions i els jocs fonètics. D'altra banda, també s'ha fet públic el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que publica Estrella Polar i que té una dotació de 6.000 euros i que ha estat per a l'escriptori Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) amb l'obra «Bereshit», sobre una adolescent de 18 anys que descobreix que la seva germana no ha mort en un accident sinó per una maledicció. [Més informació]

El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol
Josep Montserrat Morales, conegut artísticament com a Pep Montserrat, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol. El jurat en destaca el seu mestratge tècnic, la seva versatilitat i obertura cap a diversos camps de la il·lustració gràfica que l'han conertit en un referent. Pep Montserrat combina la seva activitat professional com a il·lustrador amb el professorat a l'Escola Massana de Barcelona. El premi, dotat amb 30.000 euros, distingeix la feina d'un professional de la il·lustració en l'àmbit del llibre i de les lletres en català, basc, gallec o espanyol. Pep Montserrat (Monistrol de Montserrat, 1966) ha diversificat la seva carrera tant aquí com a nivell internacional. Es va formar a l'Escola d'Art i Disseny Llotja de Barcelona, a l'Escola Elisava i al Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. El 1995 ja va rebre un dels premis a les Millors Il·lustracons de Llibres Infantils i Juvenils, el 1997 el premi Catalònia, i el 2004 i el 2008, el Premi Junceda d'Il·lustració. En el camp audiovisual ha participat en la sèrie «Una mà de contes», del canal infantil de TV3. Amb l'escriptora Montse Ganges van crear la sèrie d'animació Miniman, produïda per Cromosoma. [Més informació]

L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova
L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha estat la guanyadora del Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2024 amb la novel·la «Teoria dels forats». El Premi està patrocinat amb 7.000 euros per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i compta amb el suport de l'Editorial Barcanova, que en fa la publicació. Carlota Gurt és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l'Àsia Oriental per la Universitat Oberta de Catalunya i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1998 i 2010 va treballar en l'àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus i com a cap de producció del Festival Temporada Alta. Ha traduït obres de Virginia Woolf, Nino Haratischwili, Nora Ephron i J. W. Goethe, entre d'altres. L'any 2019 ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de contes «Cavalcarem tota la nit» i l'any 2021 va publicar «Sola», la seva primera novel·la, que ha estat traduïda al castellà, l’anglès i l’italià. Debuta ara amb una novel·la adreça als lectors joves. [Més informació]

Una fundació australiana dedicada a fomentar l'estudi i la formació de joves indígenes rep l'Astrid Lindgren Memorial Award 2024, el premi considerat el Nobel del sector infantil i juvenil i el més ben dotat del món
El premi Astrid Lindgren Memorial Award 2024, considerat el Nobel de Literatura Infantil i Juvenil, s'ha atorgat a l'Australian Indigenous Education Foundation (AIEF), una institució creada l'any 2008 en resposta a la demanda comunitària de les famílies indígenes australianes que opten per matricular els seus fills en internats. El premi, que alterna escriptors, il·lustradors i institucions en cada edició, és el més ben dotat econòmicament de l'àmbit per a infants i joves. L'atorga la Fundació sueca que porta el nom en memòria de l'autora Astrid Lindgren i té un import de 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €). Amb la participació del govern i el sector privat, l'AIEF ofereix beques de finançament per als estudiants indígenes per completar els estudis, amb suport professional per ajudar-los a fer una transició exitosa a l'ocupació. Amb el suport d'alguns dels líders empresarials, filantròpics i comunitaris més influents d'Austràlia, l'AIEF ha passat d'un estudiant becat el 2008 a donar suport a més de 1.200 joves indígenes de més de 400 comunitats de tots els estats i territoris d'Austràlia. L'AIEF és una organització apolítica i no religiosa que respecta les creences personals de cadascú. Manté una actitud apartidista en temes polítics, socials i religiosos per tal de reflectir l'amplitud i la diversitat dels grups d'interès i la pluralitat de punts de vista entre ells. [Més informació]

L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya
Heinz Janisch (Güssing, Burgenland, Àustria, 1960) va estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat de Viena. Col·labora des de fa més de quaranta anys en programes de ràdio i televisió austríacs. La seva obra ha obtingut destacats premis austríacs. Segons el jurat dels Premis Hans Christian Andersen, que l'IBBY atorga cada dos anys, és un mestre de la història breu que deixa espai a la imaginació dels lectors. Tot i que moltes de les seves obres són humorístiques, fins i tot de vegades absurdes, té un element filosòfic en la seva escriptura que sovint fa que els seus llibres siguin profunds. Pel que fa a l'il·lustrador Sydney Smith (Nova Escòcia, Canadà, 1980), el jurat destaca del seu treball la semblança amb la narració visual o la memòria musical perquè ell mateix diu que escoltar és com aproximar-se a les històries. Smith utilitza el color per introduir la natura, les olors i el drama a cada llibre. Ha estat també reconegut sovint amb distincions canadenques i internacionals per la seva obra. Tant un com l'altre tenen obra publicada aquí, Heinz Janisch amb el relat «Mejillas rojas» (Loguez Ediciones) i Sydney Smith amb l'àlbum «Perdut a la ciutat» (Libros del Zorro Rojo). [Més informació]

Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves
En la categoria de literatura per a infants, el jurat dels Premis Serra d'Or 2024 han distingit l'àlbum «La lletra que tot ho canvia», publicat a l'Editorial Meraki, del qual són autors, pel que fa al text, Ramon Besora, amb il·lustracions d'Albert Asensio. E seu àlbum és un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd o de la realitat. En la categoria juvenil, el premi Serra d'Or ha estat per a la creació a quatre mans de l'escriptor Àngel Burgas i l'il·lustrador Ignasi Blanch que amb el relat «Els contes de Lesbos», pubicat a l'Editorial Bambú, es traslladen al camp de Kara Tepe, a l’illa de Lesbos, on conviuen milers de refugiats arribats d’arreu del món a l’espera d’obtenir els permisos que els permetin començar una nova vida en algun país d’Europa. Molts d'ells pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern. Però a Lesbos també s’hi expliquen contes. Contes que curen o que salven. Contes fantàstics que representen les pors, els desitjos i les esperances de totes les persones que es veuen obligades a passar uns anys de la seva vida lluny de casa, en terra de ningú, sempre esperant fugir-ne. La tercera categoria dels Premis Serra d'Or en l'àmbit per a infants i joves és la de Coneixements que ha distingit el treball «Una ciutat a Mart», publicat a l'Editorial Joventut, pels autors Sheddad Kaid-Salah Ferron, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda i Eduard Altarriba (il·lustracions). Els humans són animals curiosos. Les ganes de conèixer i la cerca de nous recursos els han empès a escalar muntanyes, conquerir els pols o creuar immensos mars. Més enllà, ens espera l’última frontera: Mart. ciència, tecnologia i imaginació en un viatge per conèixer el Planeta Vermell i saber com seria la vida dels seus primers habitants. I encara cal esmentar, d'aquesta edició dels Serra d'Or, el premi de còmic per a joves que ha obtingut l'il·lustrador Pep Brocal per la seva versió del «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull. [Més informació]

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó
La commemoració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que té lloc cada 2 d'abril, en memòria del naixement de Hans Christian Andersen, s'ha adjuticat aquest 2024 a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) del Japó, amb el missatge escrit per Eiko Kadono i el cartell il·lustrat per Nana Furiya. L'escriptora Eiko Kadono va néixer a Tokyo el 1935 i va estudiar a la universitat privada Nihon Fukushi de la prefectura d'Aichi. Es va graduar en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Després de viure dos anys al Brasil, va publicar «Brasil i el meu amic Luizinho», sobre un nen brasiler a qui agrada molt ballar samba. La major part de la seva obra és literatura per a infants. «Kiki, l'aprenent de bruixa» es va adaptar al cinema d'animació el 1989, a càrrec del director Hayao Miyazaki. Eiko Kadono va rebre el Premi Hans Christian Andersen el 2018. Tot i que la seva obra no ha estat molt traduïda al català, sí que ho ha estat la pel·lícula d'animació, emesa per TV3. D'altra banda, Nana Furiya, nascuda també a Tòquio el 1961, és l'autora del cartell del Dia Internacional del Llibre Infanti. Ha publicat una setantena d'àlbums. Va completar els estudis de litografia i gravat a Bratislàvia (Eslovàquia) i va obtenir la Golden Pen de la International Illustration Biennal de Belgrad l'any 1999. [Més informació]

Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres
Aquesta exposició acull algunes de les seves obres més destacades amb les quals il·lustra creacions literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda a més de col·laboracions amb altres artistes com Emma Reyes, José Luis García Sánchez o Antonia Rodenas. Actualment, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) treballa en la campanya «WHY?», un projecte en què mostra en grans teles rostres d'infants que pateixen la barbàrie de les guerres, la fam o l'explotació entre tantes injustícies en una aposta de compromís per la defensa dels drets dels infants. Carme Solé Vendrell acaba d'escriure i il·lustrar un dels seus llibres més personals, basat en la història de la infantesa: «Mitama i la cançó del mar», del qual agafa el títol de l'exposició actual a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, «Mitama. Ilustración y pintura. Carme Solé Vendrell», que es pot veure fins al 26 de maig i que, quan l'autora arriba als 80 anys, mostra la creativitat, la destresa tècnica, el tractament de la llum i el color aixi com les influències que ha rebut de pintors com Miró, Picasso o Kandinsky. La major part del fons, l'autora el va donar entre el 2012 i el 2015 a la Biblioteca de Catalunya. L'any 2018, el Palau Robert de Barcelona ja va dedicar una exposició a Carme Solé Vendrell per celebrar els 50 anys de professió. I pel seu llibre «La croada dels nens», basat en el poema narratiu de Bertolt Brecht, va obtenir el Premio Nacional d'Il·lustració del 2013 que atorga el ministeri de Cultura espanyol, un premi que ja havia rebut també l'any 1979. L'any 1992 la crítica francesa li va atorgar el Prix Octogone de Fonte per les seves il·lustracions de la Bíblia. A més, el 2021 va ser distingida amb la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts. Durant l'exposició de la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid, la mateixa autora realitzarà algunes recorreguts guiats amb aquells visitants que ho concertin prèviament. [Més informació]

Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves
Josan Hatero (Barcelona, 1970), amb la novel·la «La guerra de Nico», i Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), amb la novel·la «Reis de la muntanya», són els dos escriptors guanyadors dels Premis Edebé 2024. «La guerra de Nico» denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden al front. «Reis de la muntanya» parla de diversos adolescents d’un centre de menors que han d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Els Premis Edebé celebren així el que és la 32a edició. Mantenen la dotació de 30.000 euros per a l'obra juvenil i 25.000 euros per a l'obra infantil. Les dues obres guanyadores, que es publiquen el mes de març, s'editen en paper, audiollibre i braille, a més de les traduccions de l'espanyol dels originals al català, el gallec i el basc. L'edició ha rebut 313 originals, 36 del quals eren en català. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos, en la modalitat juvenil. [Més informació]

L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència
L'escriptora Lliris Picó (Ibi, l'Alcoià, País Valencià, 1972) guanya el Premi Enric Valor de novel·la amb «Les papallones del kebab». El premi el convoquen l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent i té una dotació de 6.000 €. És la 43a edició dels premis Enric Valor que han escollit una novel·la realista, actual, amb una aposta per la multiculturalitat, la integració i la convivència en una societat cada vegada més diversa i més pluriracial. A «Les papallones del kebab» Akila té una germana, Layla, i una millor amiga, Mila. El pare és musulmà, la mare no. La germana surt amb un home de 40 anys, que li paga cada vegada que queden. Una galeria de joves personatges encapçalada per les bessones Akila i Leyla, filles d'un matrimoni mixt entre un egipci i una valenciana, fan viure als lectors les inquietuds, les preocupacions i també unes vivències pròpies de la joventut actual. El xoc de cultures, de nacionalitats i de religions, el descobriment de l'amor i de la sexualitat, el valor de l'esforç i de l'amistat com a eixos vitals, juntament amb la denúncia de la violència a què s'enfronten cada dia moltes dones des de la mateixa adolescència, són els pilars d'aquesta novel·la realista i plural. L'autora Lliris Picó és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant, on treballa de professora de llengua catalana, d'etnopoètica i de literatura catalana infantil. A més, és també secretària de la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans. Té publicades diverses novel·les, amb una de les quals ja havia guanyat el mateix premi el 2015 i també el Premi dels Escriptors Valencians. A l'edició actual s'ha presentat 45 obres i el jurat ha estat integrat per Fàtima Ponsdomènech, Francesc Rodrigo, Pilar Puchades, Patrícia Morató i Núria Sendra. [Més informació]

La cinquena edició del Premi d'Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens ha estat atorgat a l'autora Blanca Caminals per «Com de gros»
Blanca Caminal, il·lustradora gironina, ha obtingut el cinquè premi d'Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens amb l'obra «Com de gros». El premi té una dotació de 4.000 euros i el publica l'Editorial Meraki. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Roser Capdevila, Ramon Besora, Andrea Giovannoli, Núria Arbós, Elisa Navarro, Vicent Pascual, Sílvia Rodríguez, Marcel·lí Pascual, Cristina Feliu, Tatiana Cercós i Lali Miró. [Més informació]

L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans
Nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius d’Andorra, formen el jurat del Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, sota la supervisió del professorat de literatura dels seus centres. Les tres obres finalistes són escollides prèviament per un altre jurat, en aquest cas format per Maria Carme Roca, Laia Aguilar i Glòria Gasch, autores i editora respectivament de Columna Edicions, que han treballat amb 29 originals presentats. El premi té una dotació de 8.500 euros i es publicarà el mes de maig. La guanyadora d'aquesta edició ha estat l'escriptora i guionista Gisela Pou (Castellar del Vallès, 1959) amb la novel·la «Retorn a Douglas Row», que té com a protagonista una noia de 15 anys que havia perdut els pares i el germà en un accident d'avió quan tenia 11 anys. Quan se sent preparada per tornar a la casa de la mare, a Douglas Row, planta cara al passat. La casa és davant d'una església reconvertida en llibreria de segona mà que una nit de tempesta rep un llamp i es desencadena un fet inexplicable entre la realitat i la fantasia, amb una dosi d'esoterisme i l'aparició del Quixot. [Més informació]

La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia»
Es diu «Fuet» i consta de dotze primers capítols que ja es poden visualitzar íntegres a la plataforma 3Cat tot i que també s'emeten pel canal SX3. La producció de Minoria Absoluta es fa així hereva d'anteriors programes emesos en altres èpoques de TV3 com la sèrie d'animació «Història de Catalunya» emesa el 1988 o «La memòria dels cargols» emesa el 1999. Els dotze capítols actuals incorporen en els personatges la majoria dels intèrprets de «Polònia» que protagonitzen una sèrie d'esquetxos sobre els fets i els mites més esencials de la història de Catalunya. La sèrie [tots els episodis aquí] té com a fil conductor una família que va entrant en diferents èpoques de la història que va des de l'època romana als Jocs Olímpics del 92. Els intèrprets Cesc Casanovas, Judit Martin, Marc Rodríguez o Alba Florejachs són només quatre dels que intervenen en cadascun dels episodis. El títol de la sèrie, «Fuet», es refereix a un gat extraterrestre que volta per l'espai-temps de Catalunya i dues extraterrestres que el busquen on poden perdut en la immensitat dels estels. Un home del temps situa en cada episodi el context històric amb voluntat didàctica per entrar després en el registre de l'humor. Malgrat el registre satíric, l'equip de guionistes ha fet un treball de documentació per mantenir el rigor imprescindible en cadascun dels episodis. [Més informació]

El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried»
La primera edició del «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos», en memòria de qui va ser vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra i parella de l'autor, morta en accident de carretera el novembre del 2022, ha complert les expectatives d'obrir un nou canal entre els creadors joves d'àlbum il·lustrat i fomentar així la sortida de noms nous o de noms que ja tinguin una certa trajectòria, sempre que sigui abans de complir els 23 anys. En aquesta I edició del Premi, l'àlbum guanyador ha estat «La llegenda de Siegfried» d'Ariadna Altimira de los Reyes (Barcelona, 2001), amb un treball precisament de fi de curs de grau superior d'animació i il·lustració i batxiller superior, després de cursar estudis a l'Acadèmia Ferrer i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El jurat ha valorat la qualitat de la proposta estètica i els atractius colors que recreen la llegenda de Sigur o Siegfried. Els finalistes han estat Irene Tur Fleta, de Barcelona (17 anys) amb «El somni de la Holly», un treball inspirat en el manga i la fantasia, i Àlex Álvarez Aranda, de Sant Vicenç dels Horts (21 anys) amb «Junk», un àlbum amb relat ecològic. El premi està dotat amb 1.500 euros i l'afegit de la publicació de l'àlbum. [Més informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones»
Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, que organitza l'Ajuntament de Lleida per 28a edició, ha atorgat el Premi Trajectòria a la il·lustradora, escriptora i creadora Roser Capdevila (Barcelona, 1939) en reconeixement al llegat i la capacitat de crear obres que han penetrat a la cultura popular, com «Les Tres Bessones», que han passat del paper a la pantalla i ja formen part de l'imaginari col·lectiu de moltes generacions catalanes i de moltes altres cultures on ha estat adaptada la sèrie. La Mostra Animac ha programat la projeccióde diversos capítols de «Les tres bessones» i de la pel·lícula «Les tres bessones i Gaudí». La il·lustradora Roser Capdevila, amb una llarga trajectòria dins del món cultural, de ben jove va iniciar la seva activitat professional il·lustrant estampats sobre teles i creant pintures a l'oli i aquarel·les. El 1980 va començar a escriure i a il·lustrar llibres per a infants, així com obres de divulgació i entreteniment adreçades a joves i adults. La sèrie de «Les tres bessones» ha estat emesa a 158 països i molts dels àlbums il·lustrats de l'autora han estat traduïts en més de 35 llengües. Roser Capdevila ja ha estat reconeguda amb diversos premis com el Nacional de Cinema i Audiovisual, la Creu de Sant Jordi, el Trajectòria de Gremi d'Editors de Catalunya, la Medalla d'Or de les Belles Arts del ministeri de Cultura espanyol, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. L'any 2011, Roser Capdevila va donar el seu llegat, amb més de 3.000 peces entre dibuixos, litografies, gravats i contes, a la Biblioteca de Catalunya. [Més informació]

La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify
La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants. [Més informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics
Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà en dos o tres mesos. D'aquesta manera, els projectes editorials d'Enciclopèdia Catalana s'integraran dins d'un nou grup empresarial juntament amb els segells d'Abacus (Ara Llibres, La Casa dels Clàssics, Inuk i Amsterdam). Aquest nou grup es convertirà en el segon editorial en català del país. L’acord també inclou incorporar al nou grup els equips editorials i comercials d’Enciclopèdia, integrats per una trentena de persones. El Grup Enciclopèdia es trobava en una situació de fallida, amb un deute de 15 milions d'euros, agreujada per la crisi de la distribuïdora Entredos i, recentment, la marxa de la distribuïdora Àgora del Grup62. Després d'aquesta operació, el Grup Enciclopèdia, un cop sanejat, obrirà una nova etapa que se centrarà en l'àmbit educatiu amb la continuïtat dels segells Text i En Veu Alta o l'edició d'obres singulars del segell Enciclopèdia Art, a més de mantenir l'activitat de la fundació, dedicada al foment de la llengua i la cultura catalanes. [Més informació]

Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment
Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment. Abans, les edicions 39th i 40th (2024 i 2026) tindran lloc a Trieste (Itàlia) i Ottawa (Canadà). La candidatura catalana s'ha fet pública a la Fira de Bolonya amb el lema «Reading is a universal right. Acces to cultures, languages and imagination». Barcelona ha estat la candidatura escollida entre les quatre finalistes (Accra (Ghana), Suwon (Corea) i Sharjah (Emirats Àrabs). Els congressos de l’IBBY se celebren cada dos anys en una ciutat d’un dels 82 països membres d’aquesta institució internacional i són un context per a la trobada d’especialistes i agents de les diferents baules del sector del llibre infantil i juvenil d’arreu del món, i especialment, entre aquells que mantenen un vincle amb I’IBBY. Difondre, compartir i intercanviar idees, estudis i projectes relacionats amb la promoció del llibre i la lectura de diferents indrets. Celebrar l’assemblea general de l’entitat. Lliurar els premis que convoca l’organització. Abans del de Barcelona, el 2028, els dos anteriors congressos seran el 39th a Trieste, Itàlia, amb el lema «Join the Revolution! Giving Every Child Good Books» i Ottawa, Canadà, amb el lema «Listening to Each Other's Voices». Els congressos de l'IBBY tenen una durada de 3 a 4 dies i hi participen habitualment uns 600 professionals del sector editorial del llibre per a infants i joves. [Més informació]

Es commemora el vintè aniversari de la mort d'Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària i divulgadora de la literatura per a infants i joves, que va participar amb la iniciativa pionera d'acostar llibres al front durant la Guerra Civil [Més informació]

Gairebé el 60% dels infants de 6 anys han adquirit un llibre en el marc de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» [Més informació]

Carles Sala Vila i Jesús Castillón Motta són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla [Més informació]

Anna Roig, Dani Torrent, Jordi Vila Delclòs i l'Editorial Joventut, palmarès d'il·lustració de Bullent i la Universitat Politècnica de València, la Biennal de Bratislava i els Premis Maria Rius, respectivament [Més informació]

La Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla convoca el «I Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» per a infants al qual poden optar joves dibuixants menors de 23 anys [Més informació]

Més clips d'actualitat a l'Hemeroteca de «Cornabou» [Cliqueu aquí]

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys. (Revista Digital CORNABOU, 21.10.23) [Llegir crítica]

Vanina Starkoff. Desplega't, Mare Terra! «Gràcies, Mare Terra!». Text tradicional indígena. Traducció d'Inês Castel-Branco. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 4 gener 2023) [Llegir crítica]

Beatrice Alemagna. La crueltat de Blancaneu. «Adeu Blancaneu». Traducció de Bel Olid. Editorial Combel. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

George Orwell. Tot allò que camini sobre dues potes és un enemic. «La revolta dels animals». Il·lustracions de Quentin Gréban. Traducció de Jordi Vidal i Tubau. Editorial Baula. 157 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 12 desembre 2022) [Llegir crítica]

Peter Bailey (il·lustracions interiors) i Max Schindler (il·lustració coberta). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Mites i llegendes». Pròleg de Michael Morpurgo. Traducció de Maria Bertran, Pol Cruells, Montse Molist, Andrea Puig i Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 348 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Justine Brax (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «La princesa Tòtem». Text de Sébastien Perez. Concepció i realització gràfica: Benjamin Lacombe. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 32 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Benjamin Lacombe (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les bruixes». Text de Cécile Roumiguière. Traducció d'Andrea Puig. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 72 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

“Bluebirdy” o Fatemeh Haghnejad (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les fades». Text de Sébastien Perez. Maquetació original de Fréderique Deviller. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 64 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [Llegir crítica]

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [Llegir crítica]

Rita Sineiro. ¿Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [Llegir crítica]

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 07.01.2022) [Llegir crítica]

Lewis Carroll, Hans Christian Andersen, Germans Grimm. Fades de luxe. «A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar», de Lewis Carroll. Traducció de Martina Beascoa Graells. Traducció del prefaci i el text de Lewis Carroll: Maria Bertran i Mar Viayna. Traducció dels textos sobre l'autor i l'il·lustrador: Mariona Arabia Ventura. Il·lustracions de Chris Riddell. Pàg. 316. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. «Contes de Fades». Antologia de contes tradicionals del món. Inclou narracions de Hans Christian Andersen i els Germans Grimm. Pròleg de Michael Mompurgo. Traducció de Jordi Vidal i Montse Molist. Il·lustracions addicionals de Peter Bailey. Pàgs. 476. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13.12.21) [Llegir crítica]

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Sobreviure en un mar mort. «Sanukay». Text de Meritxell Martí. Il·lustracions de Xavier Salomó. Pàgines 104. Editorial Flamboyant. Barcelona, 2021. A partir de 8 anys. (Revista Digital CORNABOU, 03.12.21) [Llegir crítica]

Jesús Ballaz. Un floc de cabell blanc. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 30.08.2021) [Llegir crítica]

Ursula Wölfel. El cavall de foc de l'home blanc. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys.(Article d'Andreu Sotorra, 26.03.21) [Llegir crítica]

El directori «La Saloquia» recull els anteriors articles de crítica literària [Cliqueu aquí]

El blog «La Saloquia» recull l'hemeroteca de les crítiques literàries des del 1989 fins a l'actualitat [Cliqueu aquí]

El directori «En família» de «Clip de teatre» recull crítiques d'espectacles teatrals adreçats a un públic infantil i juvenil [Cliqueu aquí]

Per fer el recorregut visual des del 2009 al 2020, cliqueu aquí:

La Institució de les Lletres Catalanes manté el programa que permet que prop de 400 autors participin en la campanya de fòrums en centres educatius a través del programa «Lletres a les aules» [Més informació i connexions sol·licitud fòrums]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb articles d'opinió sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb treballs de recerca sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté un cens d'il·lustradors amb obra publicada per a infants i joves, que complementa el que ja funciona d'escriptors, i n'enregistra més de 700 en actiu [Més informació]

Un cens elaborat per «Cornabou» confirma que ja són més de 1.000 els autors catalans amb obra publicada per a infants i joves [Més informació]

Manifest «Per la no reutilització del llibre literari a les aules. La biblioteca personal és un dret» Col·lectiu d'escriptors i il·lustradors catalans. [Més informació]

Adhesions al manifest per un programa de l'ensenyament de la literatura a l'Ensenyament Secundari [Més informació]

Manifest «Per una presència digna de la literatura a l'ensenyament» Grups de Recerca d'Universitats dels Països Catalans. [Més informació]