El programa «Autors a les aules» de la Institució de les Lletres Catalanes concentra les sol·licituds a l'inici de curs 2020-2021 entre el 15 de setembre i el 31 d'octubre
Després del curs frustrat a causa del coronavirus, que no ha permès, com ha passat amb tantes altres iniciatives, que molts dels fòrums que havien estat concertats en els diferents centres educatius catalans amb els escriptors catalans s'hagin pogut realitzar, la Institució de les Lletres Catalanes manté per al curs vinent l'obertura del mateix Programa «Autors a les aules» [vegeu-ne aquí la informació]. Més de 300 autors hi continuen participant. La diferència amb altres edicions és que en aquesta les sol·licituds per al curs 2020-2021 (vàlides per a fòrums entre el gener i el maig del 2021) es faran exclusivament entre el 15 de setembre i el 31 d'octubre del 2020, sempre subjectes a les disponibilitats tant del nombre de fòrums com dels autors i el pressupost que s'aprovi per a l'any 2021, un any que, a més, s'ha fixat perquè es presenti per a aprovació del Parlament de Catalunya el nou Pla Nacional de Lectura de Catalunya que s'ha fixat amb un horitzó de deu anys, fins al 2030, i que, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, ha creat el Consell Nacional de Cultura amb 42 membres de les associacions i col·lectius representants del sector, entre els quals, a més de figurar-hi escriptors, editors, llibreters o periodistes hi ha també el sector educatiu. [Més informació]

El I Premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors convocat per l'Editorial La Galera del Grup Enciclopèdia ajorna per «força major» el veredicte i la publicació fins al 2021
L'Editorial La Galera ha ajornat la deliberació del jurat de la primera edició del Premi Emili Teixidor per a primers lectors, d’entre 5 i 7 anys, arran de la crisi del coronavirus. Veredicte i presentació havien de tenir lloc dins la Setmana del Llibre en Català 2020. Els membres del jurat, segons fonts de l'Editorial, es reuniran més endavant, amb la qual cosa la data de publicació de l'original premiat serà ja dins l'any 2021. L'Editorial lamenta el retard per «força major» i remarca que respon a la necessitat de fer més visible l'obra premiada. La Galera ofereix als autors que s'hi hagin presentat l'opció de retirar-se del premi per fer ús del seu original si així ho desitgen. La Galera és un segell d'Enciclopèdia Catalana, grup editorial que recentment s'ha vist obligat a refinançar amb la banca el deute que arrossega. És la quarta reestructuració que el grup fa. L'actual crisi del coronavirus ha agreujat encara més la situació a causa de la davallada general de vendes en el sector. El Grup Enciclopèdia té un deute de 9,4 milions d'euros. Amb el refinançament actual ha obtingut un crèdit de 3,3 milions avalat per l'ICO, cosa que eleva el deute a 13 milions amb venciment el 2025. Des de la banca s'aconsella al Grup Enciclopèdia que posi a la venda la seu del carrer Josep Pla de Barcelona, valorada en uns 10 milions d'euros, on es va traslladar després de vendre la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació de Barcelona al Grup Mapfre, que precisament ara també ha posat a la venda després de traslladar-se a les seves Torres del Port Olímpic. En el cas que el Grup Enciclopèdia activi la venda de l'edifici de Josep Pla, els serveis editorials es mantindrien en règim de lloguer a la mateixa seu. L'àmbit del llibre per a infants i joves que gestiona La Galera, convocant del Premi Emili Teixidor que ara s'ha ajornat, és el més important en facturació del grup, seguit pel nou segell Univers de literatura general. [Més informació]

«Tintín» i la colla d'«Els Cinc» perden Conxita Zendrera que els va introduir a la literatura catalana. La veterana editora i traductora de Joventut, que havia nascut a Barcelona el 1919, ha mort als 100 anys després d'una intensa activitat relacionada amb el món del llibre
L'editora i traductora Conxita Zendrera (Barcelona, 1919) va publicar per primera vegada els llibres de Tintín en català i espanyol a través de l'Editorial Joventut, en la qual es va mantenir activa fins als 73 anys. Conxita Zendrera ha mort als 100 anys després d'una llarga trajectòria com a traductora i, sobretot, com a editora pionera en sèries com les dels àlbums de Hergé i també les novel·les de la colla d'Els Cinc, d'Enid Blyton i els llibres il·lustrats de Mitsumasa Anno. Va ser la priemera traductora dels àlbums de Tintín a l'espanyol (en català els va encarregar després, el 1964, a Joaquim Ventalló). L'Editorial Joventut va ser l'empresa familiar de Conxita Zendrera, que hi va entrar a treballar als 20 anys per fer-se càrrec del departament de publicacions infantils. Experta en l'obra de Hans Christian Andersen, va ser una de les impulsores del llibre il·lustrat, atenta a les novetats internacionals que descobria en fires com les de Frankfurt i Bolonya. Va ser precisament a la Fira de Bolonya que el 1956 va entrar en contacte amb l'obra d'Hergé gràcies a la casualitat: tornant del centre d'expositors a l'hotel, va seure per error a l'autobús de la delegació francesa i l'editor de Casterman va donar-li un parell d'àlbums de Tintín. L'editora fins i tot va conèixer Hergé, amb qui va compartir un ball durant la celebració de l'aniversari de la revista Tintín. Per editar Tintín aquí va haver de convèncer abans el consell d'administració de l'editorial, que hi estava en contra [vegeu una entrevista mantinguda amb l'editora i publicada a Faristol]. Els àlbums de Tintín eren molt més cars (75 pessetes) que els còmics que s'editaven aleshores, però també estaven molt més ben editats. El pare de Zendrera, fundador de l'editorial, va apostar per la filla, que va poder editar Tintín en les condicions òptimes perquè es convertís en un èxit de llarg recorregut. El tresor de Rackham el Roig i El secret de l'Unicorn van ser el dos primers àlbums publicats, tots dos en versió espanyola. [Més informació]

La Setmana del Llibre en Català 2020 distingeix l'escriptora, il·lustradora i traductora Teresa Duran amb el Premi Trajectòria
Malgrat que l'edició de la Setmana del Llibre en Català canviï d'ubicació —de la Catedral al Moll de la Fusta— i redueixi a cinc dies (8-13 setembre) el calendari a causa de la crisi del coronavirus, manté totes les seves seccions i activitats com presentacions, taules rodones i mostra de novetats i de fons en català, així com el Premi Trajectòria, que des de fa 24 anys distingeix aquells professionals vinculats a les arts i les lletres que hagin destacat en la divulgació de la literatura catalana. En aquesta edició el guardó és per a Teresa Duran (Barcelona, 1949), escriptora, traductora, il·lustradora, investigadora, pedagoga, guionista, difusora, crítica literària i comissària d'exposicions culturals, però sobretot dedicada a la difusió del llibre per a infants i joves. Com a autora té un catàleg de més de 100 títols, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües. És diplodama en Disseny Gràfic i llicenciada en Pedagogia. Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat en publicacions i mitjans de comunicació com Faristol, Cavall Fort, El Periódico o Catalunya Ràdio. Teresa Duran rebrà una obra gràfica d'Antoni Miró, realitzada expressament per aquesta edició de la Setmana. [Més informació]

Una guineu humanitzada es converteix en narradora de la novel·la «Arracades d'avellaner» de Montse Homs i guanyadora del 39è Premi Guillem Cifre de Colonya que publica l'Editorial Barcanova
L’escriptora Montse Homs (Gurb, Osona, 1960) ha guanyat el Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa per a infants i joves que en la seva 39è edició ha rebut 31 originals. La novel·la «Arracades d'avellaner» és a mig camí entre el realisme i el gènere fantàstic. La protagonitzen una nena de set anys i la seva mascota, una guineu domesticada de dos anys que es converteix en la narradora i, a l'estil de les faules, apareix gairebé humanitzada. En un ambient familiar, enmig de la natura, una situació fa que tot trontolli sobtadament per un fet que sembla insignificant. De la tendresa i la placidesa inicial es passa a la incertesa i el temor, unes sensacions que afecten la vida familiar. La trama remarca el que fan les dues protagonistes, nena i guineu, per tornar les coses al seu lloc. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros i el publica l'Editorial Barcanova, des que va agafar el relleu de les edicions inicials que publicava l'Editorial La Galera. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Miquel Rayó i Jaume Guiscafré. L'autora Montse Homs és nascuda a Gurb (Osona)el 1960. Ha exercit de mestra durant trenta anys i anteriorment, per a lectors joves, havia publicat diversos contes a la revista Cavall Fort. [Més informació]

Jordi Sierra i Fabra guanya el Premi Lazarillo de creació literària amb una novel·la per a joves sobre el món dels músics i Carmen López López obté el d'il·lustració amb un àlbum que recull la tradició oral de les històries de Cabo de Gata
Els Premis Lazarillo s'havien de fer públics el 2 d'abril, però la crisi del coronavirus els van deixar en suspens. Un cop desvelat el veredicte, el resultat ha donat com a guanyador del Premi de Creació Literària a l'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), amb la novel·la per a joves «Como lágrimas en la lluvia» i com a guanyadora del Premi d'Il·lustració a la madrilenya resident a Almeria, Carme López López, per l'àlbum «La niña fantasma». Els premis Lazarillo, que atorga l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI) amb el suport de McDonald's i el Ministeri de Cultura espanyol, estan dotats amb 6.000 € cadascun. Han optat al premi de Creació Literària 36 obres (29 de narrativa, 5 de poesia i 2 de teatre) de les quals, 23 en espanyol, 11 en gallec i 2 en català. Al premi d'Il·lustració han participat 30 àlbums. Els jurats han estat integrats per Xosé Perozo, Marta Higueras, Pere Martí i Bertran, Manuel Bragado i Idoia Etxegoien, pel que fa a Creació Literària, i Xosé Perozo, Nuria Ranz, Josep Antoni Tàssies, Maite Caballero i Antonio Seijas, pel que fa a Il·lustració. Jordi Sierra i Fabra ha escrit una novel·la per a joves que s'endinsa en el món dels músics, el seu llenguatge i les relacions que s'estableixen en el sector. La Grace és la filla adolescent d’una llegenda de la música, en Leo Calvert. Els fans acudeixen en massa a visitar la tomba del seu pare, que ella neteja cada setmana. Un d’aquests fans és en Norman, un jove cantautor que procura escriure sobre la vida d’en Leo. Els camins de la Grace i en Norman es creuen i precipiten sense saber-ho les respostes sobre la misteriosa mort de l’estrella: ¿va ser un suïcidi o un accident? L'àlbum de Carmen López relata una història que parla de les èpoques en les quals hi havia una major predisposició a sentir les presències que habiten a les cases antigues, o a imaginar-les en la línia de la tradició oral del Cabo de Gata. Els premis Lazarillo no impliquen la publicació tot i que les obres premiades acaben troben en la seva majoria una editorial. [Més informació]

Ruth Tormo guanya el premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb la història d'una adolescent de Bangladesh que amaga una nota d'auxili en un pantaló confeccionat a la fàbrica on treballa
L'escriptora Ruth Tormo (Barcelona, 1974), però establerta a Sant Feliu de Guíxols des de fa més de vint anys, ha obtingut el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, dins de l'edició dels Premis Literaris de Girona, que s'han decidit via telemàtica a l'espera del lliurament del 23 de setembre. La novel·la guanyadora de Ruth Tormo Benavent, «Sense codi de barres», narra la història de l'Amina, una noia que treballa en un taller tèxtil de Bangladesh i que amaga una nota d’auxili en un pantaló. Qui la troba és en Víktor, un estudiant d’institut de Barcelona que afrontarà el repte de trobar l’autora de la nota. El premi Ramon Muntaner, al qual en aquesta edició s'han presentat 28 originals, el publica l'editorial Estrella Polar, del Grup 62, té una dotació de 6.000 euros i el jurat ha estat integrat per David Cirici, Núria Martí, Montserrat Martín, Francesc Miralles i Patrizia Campana. L'autora Ruth Tormo va debutar en la literatura amb el premi Guillem Cifre de Colonya el 2018 amb la novel·la «Quina tocada de nassos!», publicada per l'Editorial Barcanova. [Més informació]

La mort de l'escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón recorda els seus inicis en la literatura juvenil i la descoberta que va fer de l'autor l'Editorial Edebé
L'escriptor Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 setembre 1964 - Los Angeles, 19 juny 2020) ha deixat el món dels llibres als 55 anys després d'una exitosa carrera literària de caràcter internacional que l'havia fet un dels ambaixadors de la cultura catalana arreu del món amb llibres seus traduïts a una cinquantena de llengües i amb xifres astronòmiques de milions d'exemplars venuts. Resident a Los Angeles (EUA), on tenia relació amb la indústria audiovisual a través del guionatge, els dos últims anys havia lluitat contra el càncer de còlon que finalment l'ha vençut. Carlos Ruiz Zafón, que va passar la seva infància molt a prop de la Sagrada Família, va reflectir en la seva literatura la capacitat de combinar el realisme amb el gènere fantàstic, amb un amor sempre pels llibres. L'escriptor va debutar professionalment gràcies a la descoberta que en va fer l'Editorial Edebé el 1993 quan li van concedir el Premi Edebé en la modalitat juvenil amb la novel·la «El príncep de la boira», a la qual van seguir «El palau de la mitjanit» (1994) i «Les llums de setembre» (1995), conegudes com La Trigolia de la Boira. Quatre anys després, el 1999, encara publicaria a Edebé la novel·la «Marina», una de les seves obres més apreciades personalment. Quatre novel·les que van ser un dels estendards del segell d'Edebé fins que al 2007, després d'un llarg contenciós contractual, l'autor va deixar Edebé per passar al grup Planeta on havia ja publicat les seves novel·les per al públic general a partir del 2001 amb la coneguda «L'ombra del vent», que li va proporcionar el reconeixement internacional, un camí que va continuar amb «El joc de l'àngel» (2008), «El presoner del cel» (2011) i «El laberint dels esperits» (2016), totes publicades pel Grup Planeta. [Més informació]

Els premis «Atrapallibres» i «Protagonista Jove» es deixen d'atorgar el 2020 arran del coronavirus i es dóna una menció honorífica a tots els finalistes de l'edició
Les dificultats perquè els lectors joves i els centres o biblioteques implicats en poguessin fer el seguiment, arran del tancament per la crisi del coronavirus, ha fet decidir al Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat) que aquest 2020 no s'atorguessin els premis a cap guanyador i, en canvi, es reconegués honoríficament tots els finalistes. Tot i així, l'organització ha confirmat que hi han participat més de 10.000 lectors joves, un augment de prop de 25% en relació a l'anterior edició.
Només 4 autors autors catalans entre 15 finalistes per als Premis del 2021
D'altra banda, s'han fet públics els finalistes de l'edició del Premis del curs 2020/2021. La selecció es fa prèviament per una comissió de crítics o professionals del sector i es té en compte tota la literatura infantil i juvenil publicada en català durant el 2019. De 15 títols escollits, només 4 pertanyen a autors catalans. La resta són traduccions, un criteri que en més d'una ocasió ha estat qüestionat, sobretot per autors en llengua catalana que no s'hi veuen prou representats. Finalistes de l'edició del 2021... [Més informació]

L'escriptora nord-americana Jaqueline Woodson i la il·lustradora suïssa Albertine Zullo són les dues guardonades amb els Premis Hans Christian Andersen 2020 fets públics amb motiu de la Fira de Bolonya que ha adoptat el format digital a causa del coronavirus
Els guanyadors, en aquest cas guanyadores, del premi Hans Christian Andersen 2020 són l'escriptora Jacqueline Woodson (Columbus, Ohio, EUA, 1963) i la il·lustradora Albertine Zullo (Dardagny, Ginebra, Suïssa, 1967). El jurat d'aquesta edició dels Premis Hans Christian Andersen, que s'atorguen cada dos anys coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya —enguany cancel·lada i reconvertida en format digital per força major— destaca de les dues autores la seva singularitat i també la seva trajectòria i projecció internacional amb l'obra publicada. La nord-americana Jacqueline Woodson —que ja va guanyar el 2018 el Premi Astrid Lindgren, considerat per la seva dotació el nobel de la literatura infantil i juvenil—, de petita, es va traslladar amb la seva mare i els seus germans a Greenville, Carolina del Sud, on va passar gran part dels primers anys de formació amb els seus avis materns. Als set anys, es van traslladar a Brooklyn, Nova York. Va estudiar a la Universitat Adelphi i a la New School de Nova York i després va treballar com a ajudant de redacció i terapeuta infantil. Va debutar com a autora el 1990 i ha publicat fins ara més de trenta llibres que abasten temes realistes basats sobretot en la seva experiència personal i el tracte que van rebre els afroamericans als Estats Units. D'altra banda, la il·lustradora suïssa Albertine Zullo (Albertine, de nom artístic) va estudiar a l'École des Arts Décoratifs i a l'Ecole Supérieure d’Art de Ginebra. Des del 1990, les seves publicacions han estat premiades en diverses ocasions entre les quals hi ha el Prix ​​Suisse Jeunesse et Médias, el Prix ​​Sorcières i el New York Times Best Illustrated Book. La seva obra s'ha exposat en diverses sales de Ginebra, París, Roma, València o Tòquio. [Més informació]

El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, mort als 79 anys després de patir la malaltia de l'Alzheimer però arran del coronavirus, ha dedicat part de la seva obra literària als infants en l'àmbit del teatre
Josep Maria Benet i Jornet ha estat considerat el «pare» de la dramatúrgia contemporània i el mestre de la generació dels autors joves. La seva obra dramàtica, però, ha tingut també espai per al teatre familiar, tant per als infants com per al públic juvenil. En aquest àmbit, va escriure, publicar i representar «Taller de fantasia (La nit de les joguines)» (1976), «El somni de Bagdad» (1977), «Helena a l'illa del baró Zodíac» (1977), «Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc» (1989), «El tresor del pirata negre (Carlota i la dona de neu)» (1992) —una obra pensant en la seva filla Carlota, autora d'un llibre biogràfic a partir de la malaltia d'Alzheimer que patia— i «La Ventafocs. Potser sí, potser no» (2004).
Els orígens menestrals de l'autor
Josep Maria Benet i Jornet havia nascut al barri de Sant Antoni de Barcelona, el 20 de juny del 1940, en un ambient de família treballadora de postguerra que havia retratat en alguna de les seves obres teatrals. La seva primera escola va ser al carrer de l'Hospital, al Col·legi de Paüles, i la segona, als Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Els seus pares van voler que cursés estudis de peritatge a l'Escola Industrial —una de les sortides de l'època per als joves—, però ho va abandonar i va decidir entrar a la Universitat de Barcelona on va estudiar Filosofia i Lletres. El seu objectiu, més que fer-se amb un títol, era el d'aprendre a escriure. A la dècada dels anys seixanta, va entrar a l'Escola Adrià Gual on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver o Francesc Nel·lo entre altres.
Teatre i guió: dues passions convertides en ofici
Aquest va ser el pas decisiu perquè es dediqués al teatre com a autor, amb una cinquantena d'obres en el seu catàleg i nombroses representacions, sobretot en l'últim quart de segle, una faceta que més endavant el va portar a ser pioner en català del gènere de la telenovel·la amb «Poblenou» i autor o coautor d'altres sèries mítiques de la televisió catalana com «Rosa», «Nissaga de poder», «Laberint d'ombres». «Nissaga, l'herència», «El cor de la ciutat» i «Ventdelplà». La seva trajectòria ha estat reconeguda amb alguns dels premis més importants com el Nacional de Literatura i el Nacional de Teatre, la Creu de Sant Jordi, el Max d'Honor i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Crítica teatral de l'última obra representada, «Revolta de bruixes», Teatre Lliure (2015)
Crítica literària d'una de les obres familiars, «Carlota i la dona de neu». [Més informació]

La creadora coreana de mons en miniatura Baek Hee Na guanya el Premi Astrid Lindgren que és considerat el Nobel de la literatura infantil i juvenil per la seva dotació i perquè també s'atorga des de Suècia
Es diu Baek Hee Na. Té una dotzena llarga de creacions publicades alguna de les quals com «Cloud Bread» (Pa de núvol), el seu debut el 2004, ha estat adaptada com a sèrie televisiva, un musical i —en aquest casos no hi falta el marxandatge— en una àrea de joguines. Bael Hee Na, nascuda a Seül, Corea del Sud, el 1971, ha estat distingida amb el premi ALMA, el premi Astrid Lindgren, considerat el Nobel de la literatura per a infants i joves, que s'atorga a Estocolm en un acte solemne i que té una dotació de 5 milions de corones sueques (540.000 euros aproximadament), el més ben dotat del seu àmbit. El jurat ha destacat de la seva obra la selecció de materials, mirades i gestos que hi imprimeix amb històries de solitud i solidaritat. Creadora de mons amb figures en miniatura fetes a mà, completa la seva plàstica amb ambients il·luminats i fotografiats amb sensibilitat. S'hi troben, com el primer llibre, pans de núvol, i també llunes de sorbet, animals o fades de bany amb una atmosfera sensual. Baek Hee Na va estudiar tecnologia educativa a l'Ewha Womans University de Seül i animació a la California Institute of the Arts als Estats Units. Després de treballar en publicitat i multimèdia per a infants, va començar a crear els seus propis llibres d’imatges. El premi ALMA - Astrid Lindgren no és el primer perquè anteriorment ja havia estat reconeguda amb altres premis, tant a Corea del Sud com internacionalment. En el llibre amb el qual va debutar, «Cloud Bread», Baek Hee Na recorre a dos gats que troben un núvol petit i se l'emporten a casa on, la seva gata mare, cou un pa màgic que els dóna el poder de volar. El llibre més recent de Baek Hee Na és «I am a dog» (2019), en el qual retrata alguns dels gossos que va tenir en la seva infància. Un dels gossos troba a faltar la seva mare i els seus germans, però s'adona que té una nova vida en una llar que l'acull amb amor. L'autora, per a aquest conte plàstic, va elaborar artesanalment una cinquantena de gossos d'argila amb diferents formes, postures i expressions facials. El Premi Astrid Lindgren tenia prevista la cerimònia del lliurament l'1 de juny, però l'estat d'alarma a tot el món per la pandèmia del coronavirus ha fet que s'hagi posposat fins a nova data. [Més informació]

La trilogia «La llum d'Artús» de Raimon Portell publicada a l'Editorial Barcanova distingida amb el Premi Serra d'Or de narrativa juvenil
L'edició dels Premis Serra d'Or 2020 ha estat condicionada per la crisi del «confinament total» a causa del coronavirus. L'acte de lliurament que tenia previst de celebrar-se el 2 d'abril ha estat substituït per una comunicació digital amb els guardonats. En l'àmbit de la literatura per a infants i joves, el jurat del premi de narrativa ha distingit la trilogia «La llum d'Artús», de Raimon Portell, formada per les novel·les «Camins de nit», «Camins d'aigua» i «Camins d'hivern», publicades a l'Editorial Barcanova. La segona novel·la ja havia rebut també el Premi Llibreter i el Premio Nacional de Literatura l'any passat. Raimon Portell (Barcelona, 1963) és més aviat conegut per les seves publicacions i col·laboracions en revistes de viatges com «Altaïr», «Viajes National Geographic», «El Mundo de los Pirineos» i «Descobrir Cuina», entre d'altres. Va ser també director de la revista «Descobrir Catalunya» i cap de redacció de la revista «Infància», a més de director adjunt d'«Altaïr». L'any 2005, havia guanyat també un Serra d'Or per «Vull una corona!», un àlbum il·lustrat per Ignasi Blanch i publicat a l'Editorial La Galera.
Un àlbum d'Akiara Books i un llibre de coneixements de Zahorí Books completen els dos altres premis Serra d'Or per a infants
Els altres dos premis Serra d'Or destinats a l'àmbit del llibre per a infants i joves s'ha fixat en dues editorials de les sorgides en els últims temps, sobretot dedicades a la publicació d'àlbums il·lustrats. Per una banda, el Premi Serra d'Or de literatura infantil ha estat per al llibre «Plous o fas Sol?», de Mireia Vidal, autora del text, i Anna Font, autora de les il·lustracions, publicat per Akiara Books. I en l'àmbit de Coneixements, el Premi Serra d'Or ha estat per al llibre «Jo i el món: una història infogràfica», de Mireia Trius i Joana Casals, publicat a Zahorí Books. El jurat dels Premis Serra d'Or per a infants i joves d'aquesta edició ha estat integrat per Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura. [Més informació]

Els col·loquis amb lectors als centres educatius i les biblioteques pendents del 2020 queden ajornades fins al primer trimestre del 2021 malgrat que la Institució de les Lletres Catalanes les pagarà aquest any als autors
El programa Lletres a les Aules i els Clubs de Lectura són dues de les activitats que han quedat cancel·lades amb l'estat d'alarma arran del coronavirus. Durant el 2020, quedaven unes 400 sessions organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes. Davant la incertesa que es puguin fer a la cua d'aquest curs i tenint en compte que el programa no està actiu l'últim trimestre de l'any, els autors i les institucions han acordat que totes aquestes sessions es traspassaran al primer trimestre del 2021. De tota manera, per alleugerir la falta de liquiditat de molts dels autors que són autònoms i per liquidar també el pressupost del 2020, la Institució de les Lletres Catalanes farà el pagament d'aquestes sessions, sense haver-se fet, aquest any. A canvi, els autors poden enregistrar un vídeo d'un minut parlant del llibre sobre el qual tenien concertat el col·loqui. Lletres a les Aules, Lletres en Viu i els Clubs de Lectura són programes de foment de la lectura, promoció i difusió de la literatura que permeten apropar l’alumnat i els lectors en general al fet literari. D'aquests programes se'n beneficien els centres educatius d’ensenyament primari, secundari i d’adults de tot el domini lingüístic català i la Xarxa de Biblioteques de tot el país. [Més informació]

De la Lomce a la Lomloe mentre Celaá pentina tot el que és Wert
No hi ha llei de l'Educació que no neixi amb polèmica. A l'enterrament de la Lomce i també els propòsits de la Llei Wert s'hi afegeix automàticament el naixement amb polèmica de la Lomloe, presentada en aquesta ocasió per la ministra Celaá, en un moment que el govern espanyol treballa en coalició per primera vegada amb els comuns espanyols representats per Pablo Iglésias. La nova llei d'Educació dóna més control a l’Administració per retirar el finançament a les escoles concertades. La normativa coincideix amb l’essència dels decrets que vol aprovar pròximament la Conselleria d’Educació i que han rebut més de 100.000 al∙legacions dels pares de la concertada. L’anomenada “llei Celaá” [vegeu-ne aquí el contingut íntegre], que deroga la Lomce, atorga a l’Administració la possibilitat de programar l’oferta de centres en funció del càlcul del nombre d’alumnes i tancar grups, tant a la pública com a la concertada, abans que els pares es pronunciïn sobre l’escola que volen per als seus fills. Els sectors més conservadors del sector han posat el crit al cel, mai més ben dit, tenint en compte que la gran majoria de concertades tenen darrere el coixí d'una institució religiosa. Però el govern no s'ha fet enrere amb la incògnita de com aconseguirà fer-se endavant. [Més informació]

Multitud de propostes apareixen a la xarxa per portar espectacles, música i llibres a les cases dels usuaris més joves mentre durin les mesures de prevenció sanitària arran de la pandèmia del coronavirus a tot el món
Des d'espectacles de teatre, fins a concerts, circ, cinema o lectures han aparegut a la xarxa amb caràcter gratuït per ajudar els petits usuaris a passar millor els dies de confinament sense escoles ni instituts que ha portat la pandèmia del coronavirus. La revista digital «Cornabou» en fa un seguiment puntual a través del canal de Twitter i Facebook a manera que aquestes iniciatives han anat apareixent, algunes des de plataformes professionals i d'altres des d'usuaris particulars. Els espectacles familiars del Liceu, espectacles familiars de teatre, llibres per descarregar i pintar o llibres per llegir gratuïtament estan convertint en usual i global una manera d'accedir a la cultura que tan sovint ha estat qüestionada per generacions adultes i nostàlgiques de recursos del segle passat. L'accés digital per a tots els públics és una de les empremtes que deixarà la crisi del coronavirus i ja no serà mai més igual ni dins ni fora de l'escola. Els anys vint del nou segle XXI auguren un canvi radical i, sobretot, una reflexió sobre com ha de ser l'accés a la cultura en un futur. [Més informació]

Els premis 2020 de llibre il·lustrat que s'atorguen des de la Bologna Children´s Book Fair i que han rebut 1.888 llibres candidats de 41 països han ampliat les categories amb una secció especial de literatura i cinema [Més informació]

El viatge d'una jove a un món on està prohibit estimar de l'autora Selena Soro guanya el premi Carlemany de novel·la que patrocina el Govern d'Andorra i publica l'Editorial Columna del Grup 62 [Més informació]

La literatura catalana perd el crític, escriptor i biògraf Josep Maria Aloy que ha mort als 71 anys després d'una llarga dedicació a favor del llibre per a infants i joves [Més informació]

Els escriptors David Nel·lo i Luis Leante repeteixen com a guanyadors de la 28a edició dels Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil [Més informació]

Neix el segell «Bindi Books» del «9 Grup Editorial» adreçat a infants i joves que compaginarà llibres de literatura amb els de coneixements [Més informació]

Isabel-Clara Simó, morta als 76 anys després d'una llarga malaltia, va participar en la literatura infantil i juvenil amb una dotzena de títols alguns dels quals com «Raquel» o «Joel» han comptat amb nombrosos lectors [Més informació]

Una expedició de dos mesos al cor del Congo per fer un reportatge al d'un primatòleg que investiga en plena selva africana les estranyes morts d’uns ximpanzés protagonitza el premi Enric Valor de l'escriptor Alfred Sala [Més informació]

Els escriptors Lluís Prats, Toni Mata i Quim Crusellas guanyen els premis Folch i Torres, Joaquim Ruyra i Cavall Fort [Més informació]

El Teatre Nacional de Catalunya enceta el programa «Jo també vaig al TNC!» adreçat als infants d'entre 6 i 11 anys paral·lel als horaris dels espectacles per promoure l'experiència d'anar al teatre [Més informació]

Mor als 79 anys Rosa Mut, bibliotecària i divulgadora de la literatura per a infants i joves [Més informació]

L'escriptor Josep Vallverdú guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria prolífica i professional en el món de les lletres [Més informació]

L'il·lustrador valencià Paco Giménez rep per la seva trajectòria el Premi Nacional d'Il·lustració 2019 que atorga el Ministeri de Cultura espanyol [Més informació]

Francesc Gisbert, Rosa Maria Colom i l'il·lustrador Canizares guanyen els premis Vicent Silvestre, Bancaixa i Enric Solbes dins dels Premis Literaris d'Alzira [Més informació]

Raimon Portell guanya el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del ministeri de Cultura espanyol en una data d'elevada tensió entre Catalunya i Espanya arran de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el govern català [Més informació]

La il·lustradora Anna Aparicio Català i l'escriptor Carles Sala i Vila han estat seleccionats pels The White Ravens 2019 amb un àlbum de Thule Edicions i una novel·la de La Galera [Més informació]

Els escriptors Emili Bayo i Teresa Guiluz guanyen respectivament el premi de novel·la juvenil Gran Angular i el de novel·la infantil El Vaixell de Vapor 2019 [Més informació]

Més clips d'actualitat a l'Hemeroteca de «Cornabou» [Cliqueu aquí]

Jordi Cuixart i Ignasi Blanch. Un bosc ple d'amor. Text de Jordi Cuixart. Il·lustracions d'Ignasi Blanch. Òmnium Cultural i Editorial Estrella Polar - Grup 62. Barcelona, 2020. A partir de 5 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 11.02.20) [Llegir crítica]

Mónica Rodríguez. La poètica del bosc «Naszka». Traducció de l'espanyol de Tina Vallès. Il·lustracions de Zuzanna Celej. Pàgs. 47. Col·lecció Nandibú. Pagès Editors. Lleida, 2018. A partir de 8 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 28.05.18) [Llegir crítica]

Francesca Cosanti. El “peix” gran conviu amb el “peix” més petit. «El gran llibre dels animals gegants / El petit llibre dels animals més petits». Text de Cristina Banfi i Cristina Peraboni. Grup Editorial 9 i Cossetània Edicions, Valls, 2018. A partir de 5 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 19.05.18) [Llegir crítica]

Judit Morales i Adrià Gòdia. Un elefant clàssic, un robot contemporani i un interrogant pacifista. Text de Rudyard Kipling. «L'Elefantó». Versió de Ramon Díaz Villalonga. Il·lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia. Col·lecció Nandibú. Pagès Editors, Lleida, 2017. A partir de 5 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 22.01.18) [Llegir crítica]

Alberto Pieruz. Un elefant clàssic, un robot contemporani i un interrogant pacifista. Text d'Alberto Pieruz. «Els robots no tenen pressa». Traducció: Serveis Lingüístics Animallibres. Il·lustracions de l'autor. Editorial Animallibres, Barcelona, 2017. A partir de 5 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 22.01.18) [Llegir crítica]

Sebastià Serra. Un elefant clàssic, un robot contemporani i un interrogant pacifista. Text d'Eulàlia Canal. «L'interrogant gegant». Il·lustracions de Sebastià Serra. Editorial Animallibres, Barcelona, 2017. A partir de 5 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 22.01.18) [Llegir crítica]

Paula Bombara. La intimitat d'un relat. «Només tres segons (Solo tres segundos)». Traducció de Bel Olid. Pàgs. 139. Col·lecció Nandibú Jove. Pagès Editors. Barcelona, 2017. A partir de 14 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 18.12.17) [Llegir crítica]

Michael Morpurgo. Trencar el silenci. «Que bé que ens ho hem passat! (Didn't We Have a Lovely Time!)». Traducció de l'anglès de Yannick Garcia. Il·lustracions de Quentin Blake. Pàgs. 36. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2017. A partir de 8 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 12.09.17) [Llegir crítica]

Jennifer Chambliss Bertman. El caçador caçat. «Els caçadors de llibres (Book Scavenger». Traducció de l'anglès d'Esther Roig. Il·lustració de la coberta: Fernando Vicente. Pàgs. edició paper 368. Pàgs. edició e-book: 232. Col·lecció L'Illa del Temps. Editorial Estrella Polar - Grup 62. Barcelona, 2017. A partir de 16 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 24.08.17) [Llegir crítica]

Angie Thomas. La testimoni negra. «THUG. L'odi que dónes». Traducció de l'anglès d'Scheherezade Surià. Disseny de la coberta: Jenna Stempel. Art de la coberta: Debra Cartwright. Pàgs. paper 416. Pàgs. e-book: 285. Col·lecció Ficció. Editorial Fanbooks - Grup 62. Barcelona, 2017. A partir de 15 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 16.08.17) [Llegir crítica]

Ledicia Costas. La mort també és dolça. «Escarlatina, la cuinera difunta». Traducció de l'espanyol d'Eva Lozano. Il·lustracions de Víctor Rivas. Pàgs. 184. Col·lecció Altres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2016. «Maragdina, la petita fantasma». Traducció de l'espanyol d'Elena Martín. Il·lustracions de Víctor Rivas. Pàgs. 223. Col·lecció Altres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2017. A partir de 12 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 07.08.17) [Llegir crítica]

Ricard Ruiz Garzón. La veu del peó de la torre negra. «La Immortal». Traducció de l'espanyol de Maria Llopis. Il·lustracions de Maite Gurrutxaga. Pàgs. 196. Col·lecció Tucà. Editorial Edebé. Barcelona, 2017. A partir de 12 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 25.07.17) [Llegir crítica]

Annelise Heurtier. Feliços setze. «Sweet Sixteen». Traducció del francès de Montserrat Franquesa. Fotografia de la coberta: Imatge d'arxiu del 1957, Guàrdia Nacional dels Estats Units protegint uns joves africans camí de l'institut. Pàgs. 181. Col·lecció Nandibú Horitzons. Pagès Editors. Lleida, 2017. A partir de 14 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 04.07.17) [Llegir crítica]

R. J. Palacio. Posa un «Wonder» a la teva vida. «Wonder». Traducció d’Imma Falcó. Disseny de la coberta: Tad Carperter. Adaptació del disseny de la coberta: zink comunicació. Pàgs. 323 (e-book). Edicions La Campana. Barcelona, 2012 (última reedició: 2017). A partir d'11 anys. (Article d'Andreu Sotorra, 06.06.17) [Llegir crítica]

Giacomo Mazzariol. «El meu germà persegueix dinosaures». Títol original: «Mio fratello rincorre i dinosauri». La síndrome de YouTube. Traducció d'Helena Aguilà Ruzola. Il·lustració coberta: Marco Cazzato. Disseny coberta: adaptació a partir del disseny original d'Einaudi / Ricardo Falcinelli. Editorial Nube de Tinta - Penguin Random House, Barcelona, 2017. Pàgines: 132. A partir de 14 anys.(Article d'Andreu Sotorra, 02.06.17) [Llegir crítica]

El directori «La Saloquia» recull els anteriors articles de crítica literària [Cliqueu aquí]

El blog «La Saloquia» recull l'hemeroteca de les crítiques literàries des del 1989 fins a l'actualitat [Cliqueu aquí]

El directori «En família» de «Clip de teatre» recull crítiques d'espectacles teatrals adreçats a un públic infantil i juvenil [Cliqueu aquí]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb articles d'opinió sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb treballs de recerca sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté un cens d'il·lustradors amb obra publicada per a infants i joves, que complementa el que ja funciona d'escriptors, i n'enregistra més de 700 en actiu [Més informació]

Un cens elaborat per «Cornabou» confirma que ja són més de 1.000 els autors catalans amb obra publicada per a infants i joves [Més informació]

Manifest «Per la no reutilització del llibre literari a les aules. La biblioteca personal és un dret» Col·lectiu d'escriptors i il·lustradors catalans. [Més informació]

Adhesions al manifest per un programa de l'ensenyament de la literatura a l'Ensenyament Secundari [Més informació]

Manifest «Per una presència digna de la literatura a l'ensenyament» Grups de Recerda d'Universitats dels Països Catalans. [Més informació]