El pòdcast de ficció «RadioContes» s'amplia amb el suport de vídeopòdcast adreçat especialment als infants sords amb una proposta pionera de narració oral i Llengua de Signes Catalana
La plataforma «RadioContes» és la primera app de pòdcasts de ficció narrativa per a infants de parla catalana. Ara amplia les seves opcions amb l'estrena del primer pòdcast dissenyat especialment per a infants sords. La iniciativa compta amb la col·laboració de la cooperativa Laifari, institució que impulsa el coneixement de la Llengua de Signes Catalana (LSC). RadioContes, que ja té una audiència consolidada, segons els seus responsables, amb més de 9.000 escoltes mensuals, fa aquest pas per incloure la comunitat d'infants sords amb el suport de videopòdcasts on els usuaris poden veure una persona signant, sense altres imatges que desviïn la seva atenció de la narració, perquè es concentrin en el conte i estimulin la imaginació. Els contes de «La Dragoneta Papaxut», els més escoltats a la plataforma convencional pels infants a partir de 3 anys, és la primera sèrie escollida per obrir aquest nou canal en versió de videopòdcast per a sords. S'ha elaborat de cap i de nou pensant en les característiques d'aquesta comunitat. S'han suprimit segons quins elements innecessaris i s'hi han incorporat elements propis de la Llengua de Signes Catalana, sempre amb una narradora a la pantalla. La plataforma digital RadioContes compta amb un equip que lidera l'actriu i comunicadora Marta Catalan, amb més de quinze anys d'experiència en l'àmbit de la narració, a més del compositor i enginyer de so Albert Nardi, i la periodista i educadora especialitzada en pedagogia de la diversitat, Ruth Mañero. El catàleg de «RadioContes» inclou diversos audiocontes i audiosèries d'accés lliure. [Més informació]

La recent mort de l'escriptor i activista Ricard Lobo als 88 anys recorda la seva faceta més amagada destinada a la literatura per a infants i joves
Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936) ha mort el 3 de gener de 2025, als 88 anys. Exmonjo del Monestir de Monserrat i de Sant Miquel de Cuixà, als anys setanta del segle passat va participar amb Lluís Maria Xirinacs en la Comissió de Serveis de les Comunitats Critianes de Base. Va formar part de la plataforma de constitució de l'Assemblea de Catalunya. Un cop va abandonar l'orde benedictí, va estar en contacte amb el president Josep Tarradellas a Saint Martin le Beau, que el va nomenar membre de l'Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Això va fer que el 1978, un cop restablerta la Generalitat, el president Tarradellas el nomenés director del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), ratificat després pel president Jordi Pujol, càrrec que va exercir fins al 2006. Ricard Lobo i Gil, assagista amb diverses publicacions, va dedicar una part de la seva obra creativa a la literatura per a infants i joves, primer amb tres títols de la col·lecció Petita Història, de l'Editorial Mediterrània, il·lustrada per Pilarín Bayés: Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Vila de Llívia. També va publicar una novel·la per a joves, «Elisenda, escriu-me!», el 1986, escrita a quatre mans amb Josep Maria Puigjaner, en aquest cas a la col·lecció L'Odissea, de l'Editorial Empúries. [Més informació]

La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» ha estat seguida per 39.821 infants que han escollit en un 73% edicions en català
La diversitat de títols que s'han bescanviat amb el val de regal per a les famílies amb infants que han fet 6 anys aquest 2024 arriba a 7.000 títols pertanyents a 385 segells editorials. Els infants que han bescanviat el val per un llibre (valorat en 13€) han estat 39.821 que representen el 57,6% del cens total de 69.101 infants d'aquesta edat. Hi han participat 535 llibreries. El 73% dels llibres escollits pels infants que han participat en la campanya han estat en català. [Més informació]

L'escriptor Vicent Sanhermelando guanya el III Premi de Narrativa Juvenil de Picassent amb una novel·la que reflexiona sobre les ferides que deixa l'assetjament masclista
La novel·la «L'any de la rata», de l'escriptor Vicent Sanhermelando (Alboraia, Horta Nord, País Valencià, 1957), ha estat la guanyadora de la tercera edició del Premi de Narrativa Juvenil Ciutat de Picassent, organitzat conjuntament per Andana Editorial i l'Ajuntament de Picassent. L'obra és una història que reflexiona sobre les ferides i cicatrius que deixa l'assetjament masclista i ha estat escollida entre trenta-un originals presentats al premi, que té una dotació de 6.000 euros i el publica Andana Editorial. [Més informació]

L'escriptor sabadellenc Joan Berlanga Sarraseca debuta amb el premi per a infants Josep Maria Folch i Torres i l'escriptora andorrana Mariona Bessa guanya el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves
Amb la novel·la per a infants «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes», Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) ha debutat en literatura amb el 62è premi Folch i Torres. Una història amb humor sobre el final de la vida d’un gos mestís que no té pedigrí, però moltes aventures per explicar. L'autor, que exerceix de professor, la presència del gos permet entrar en els records de la família que l'acull com a mascota. La vida i la mort planen en el rerefons de la novel·la. El premi Folch i Torres està dotat amb 4.000 euros i el publica La Galera el febrer del 2025. L'escriptora Mariona Bessa (Escaldes-Engordany, 1994) ha obtingut el premi de novel·la per a joves Joaquim Ruyra amb una història de gènere distòpic que s'ambienta en una societat diferent però que és igualment reconeixible. Una colònia d'humans viuen confinats sota terra i desitja poder tornar a la superfície. L'autora, que es dedica a la biologia professionalment, afegeix un miisatge sublim en el seu relat per un món millor embolcallatd'un registre que ella anomena de ciència-ficció climàtic. El premi té una dotació de 6.000 euros i el publica el segell Elastic Books d'Abacus Futur. [Més informació]

Els Premis Ciutat d'Alzira premien les obres de Maria Vázquez Carlos, Alícia Toledo, Anna Mongay i Sheila Blázquez
En una edició especial amb el record dels aiguats que han assotat el País Valencià, els Premis Ciutat d'Alzira 2024 en l'àmbit de la literatura per a infants i joves ha guardonat les obres de Maria Vázquez Carlos amb la novel·la per a joves «Crit ofegat»; la d'Alícia Toledo de narrativa per a infants, «Es lloguen cervells»; i l'àlbum il·lustrat «La filla» d'Anna Mongay i Sheila Blázquez amb el premi Enric Solbes. [Més informació]

Mor als 82 anys l'escriptor Joan Pla Villar, un dels autors clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià
L'escriptor Joan Pla Villar (Artana, La Plana Baixa, País Valencià, 1942 - Borriana, La Plana Baixa, País Valencià, 8 desembre 2024), és considerat un dels clàssics i més prolífics de la narrativa per a joves del País Valencià. Va ser guanyador de diversos premis literaris d'aquest àmbit com l'Enric Valor, el Vicent Silvestre o el Bancaixa. Es manté com un “longseller” la seva novel·la «Mor una vida, es trenca un amor», del 1981, actualment reeditada a Edicions Bromera, de la qual el 1998 va publicar una segona part amb el títol «Només la mar ens parlarà d’amor». Joan Pla, que és considerat fill adoptiu de Borriana on ha viscut gairebé sempre i on ha mort, va exercir de professor després d'iniciar estudis d'Econòmiques i abans de dedicar-se a la literatura amb més de cinquanta obres publicades, majoritàriament per a lectors joves. [Més informació]

Un article de Josep Camps sobre el teatre de Josep Maria Benet i Jornet publicat a la revista Estudis Romànics i un recull d'articles de Sebastià Bennasar publicats a Vilaweb guanyen ex aequo el XXIII premi Aurora Díaz-Plaja d'articles d'anàlisi o estudi sobre la literatura per a infants i joves
En aquesta edició, el jurat integrat per Anna Herráez, Pere Martí i Bertran, Maria Carme Roca i Miquel Rayó, ha optat per repartir el guardó ex aequo entre dues tendències diferents. Per una banda, un article d'estudi sobre el teatre per a infants i joves de Josep Maria Benet i Jornet, publicat per Josep Camps i Arbós (Calella, Maresme, 1963) a la revista Estudis Romànics, edició anual de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (volum 45, 2023, p. 7-26) i, per l'altra, a un recull d'articles de Sebastià Bennasar (Palma, Illes, 1976) publicats al diaria digital Vilaweb durant el 2023, principalment per l'article «La Mitologia dels Països Catalans», de Daniel Rangil i Laia Baldevey, i per altres articles com un sobre lectures d'obres clàssiques de literatura catalana per a infants i joves. El Premi Aurora Díaz-Plaja, de caràcter honorífic i sense dotació econòmica, el convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i es va crear a partir dels primers Congressos de Literatura Infantil i Juvenil, primer amb el suport de la desapareguda Caixa Penedès, suport que amb la fusió bancària ja no es va renovar. [Més informació]

La literatura catalana perd l'escriptor i guionista Miquel Obiols als 79 anys, un dels autors més renovadors de la literatura per a infants i joves de l'últim quart de segle XX
L'activitat creativa de Miquel Obiols (Roda de Ter, Osona, 1945) es va moure entre el guionatge de programes de televisió per a infants com «Terra d'escudella» (1976-1979), «Quitxalla» (1980-1981); «La cucafera» (1981), «Planeta imaginari» (1983-1985) o «Pinnic» (1992-1994), tots emesos per TVE i pels quals va rebre un premi Ondas i el Premi Ciutat de Barcelona. També va fer el guió de la pel·lícula «Iris TV», el 2003, coproduïda per TV3 i Diagonaltv, amb qui també va adaptar «Miquel Bauçà, poeta invisible», el 2006. La seva obra en literatura per a infants i joves, potser menys popular, va ser remarcablement renovadora del sector durant l'últim quart de segle XX i inicis del segle XXI. Abans de guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1981 per «Habitants de Bubo-Bubo», Miquel Obiols ja havia publicat alguns títols que trencaven amb el que es considerava idoni per a infants en aquell moment. Entre aquests títols hi ha el primer «Ai, Filomena, Filomena! i altres contes», publicat a l'Editorial Joventut, el 1977, premi Serra d'Or el 1978 i recuperat per l'Editorial Kalandraka el 2012, i dos dels seus també primers llibres renovadors, «Tatrebill en contes uns» i «El misteri de Buster Keaton», a l'antiga i desapareguda col·lecció en cartoné La Xarxa, de Publicacions de l'Abadia de Monserrat, el 1980. I també títols com «El tigre de Mary Plexigàs», el 1987, a Editorial Laia (recuperat per l'Editorial Columna el 1997), premi Joaquim Ruyra 1986; o «77 Histèries», el 1990, i «He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat», el 2010, els dos a la col·lecció El Vaixell de Vapor, d'Editorial Cruïlla. L'escriptor i guionista Miquel Obiols, gran seguidor del cinema i les arts plàstiques —se'l podia veure sovint en sessions de cinema als Cinemes Verdi o en alguna de les exposicions d'art—, va incloure sempre en les seves obres [vegeu-ne algunes crítiques a «La Saloquia»] aquesta influència a través del grafisme, els cal·ligrames, les onomatopeies —molt presents en la seva narrativa— i sempre amb un to poètic que l'acostava també a la narrativa poètica de Joan Brossa. Amb l'àlbum «El quadre més bonic del món», publicat per Kalandraka el 2001, amb il·lustracions de Roger Olmos, es va endinsar en el món del pintor Joan Miró i amb «Llibre de les M'Alícies», el 2009, a Kalandraka, amb il·lustracions de Miquel Calatayud, va fer una incursió en el clàssic d'«Alícia al País de les Meravelles». Algunes de les seves obres van arribar també al teatre: la companyia Dagoll Dagom va adaptar el seu conte «A l'inrevés» per a l'espectale «Nit de Sant Joan»; «El misteri de Buster Keaton» es va representar el 1981 al Teatre Romea, en el cicle de teatre infantil, i posteriorment, el 2010, a l'antic Artèria Paral·lel (després BARTS i ara Paral·lel 62); «El tigre de Mary Plexiglàs» es a representar al Teatre Tantarantana el 1991; i de l'àlbum sobre Joan Miró, en va fer una adaptació la companyia El Tlakuache per representar-la a Guadalajara (Mèxic), el 2004. Miquel Obiols deixa un llegat eclèctic, molt personal i singular, segurament que mirat amb una certa reticència en el seu moment pel sector, però encara avui completament contemporani i sense data de caducitat. [Més informació]

L'efecte «Mar i cel» va més enllà de l'èxit apoteòsic del Teatre Victòria i arriba a l'alumnat del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre amb un treball pedagògic transversal
L’alumnat de 1r i 2n curs de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre estan treballant des de diferents assignatures el musical «Mar i cel», de Dagoll Dagom, que s'està representant en el cinquantenari de la companyia amb una èxit apoteòsic al Teatre Victòria on el musical va néixer el 1988. El pla pedagògic de «Mar i cel» s’ha plantejat de manera transversal a través de les assignatures d’Arts escèniques, Llengua i literatura catalanes i Anàlisi musical. Des de l’àmbit de les arts escèniques s’ha incidit en el context històric del musical. També s’ha treballat l’escenografia i el disseny de vestuari, creacions de qui en el seu moment van ser docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), Montse Amenós i Isidre Prunés. En el marc de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes s’ha analitzat el context històric i literari del Romanticisme i la Renaixença, així com la figura d’Àngel Guimerà. A més, l’alumnat ha fet la lectura de l’obra original en què es basa el musical, un text i adaptació de Xavier Bru de Sala. D’altra banda, aspectes com l’estructura musical, la melodia, el ritme, l’harmonia, la dinàmica i el timbre de l’espectacle s’han treballat des de l’assignatura d’Anàlisi musical. El treball a l’aula s’ha complementat amb la visita a l’Institut del Teatre de la graduada en teatre musical a l’ESAD i graduada en dansa espanyola al CPD, l'actriu Candela Díaz, que forma part del repartiment que interpreta «Mar i cel» en el que és l'ultima producció de Dagoll Dagom, que no vol dir la retirada definitiva del musical que aspira a tenir el seu relleu en un futur. L'actriu Candela Díaz (que hi fa els papers de Maria i de morisca) ha parlat de la seva trajectòria professional, així com la seva experiència amb Dagoll Dagom. El treball transversal sobre «Mar i cel» inclou també l'assistència a una representació al Teatre Victòria, així com fer la posterior crítica teatral. [Més informació]

Fantasia, màgia i aventures en els premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2024 que l'Editorial Cruïlla ha atorgat als escriptors Montserrat Feliu i Jordi Ortiz
El 40è premi Vaixell de Vapor de novel·la per a infants, que coincideix amb el quarantè aniversari de la fundació de l'Editorial Cruïlla, ha estat atorgat en aquesta edició a l'escriptora Montserrat Feliu per «Els pergamins del Castell de Bellparlar», un relat de caire fantàstic amb ingredients com la màgia i les aventures amb aires de contes de fades. Montserrat Feliu i Maspons (Barcelona, 1965), mestra de formació, ha publicat divrsos contes a la revista Cavall Fort. El segon premi de l'edició, el Gran Angular per a joves, que compleix la 34a edició, ha estat per a l'escriptor Jordi Ortiz amb la novel·la «Propietat imperial», una història situada al segle XIV amb un protagonista adolescent de catorze anys que un dia convoquen a Palau per ordre directa del rei per acompanyar un capità del seu exèrcit en una missió secrta i perillosa. L'autor ha obtingut fins ara diversos premis i ha publicat una vintena d'obres. Cadascun dels premis té una dotació d'11.000 euros i la publicació en les respectives col·leccions de l'editorial. [Més informació]

Tres àlbums de les Editorials Piscina Un Petit Oceà, Zahorí Books i Kalandraka i «El llibre de les bèsties» de Bang Edicions, en el catàleg 2024 de la selecció The White Ravens de la Internationale Jugendbibliothek de Múnic presentats coindint amb la Fira de Frankfurt
Després del canvi de data i lloc de la presentació del catàleg The White Ravens que elabora anualment la Internationale Jugendbibliothek de Múnic des del 1986 i que actualment es desvela coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt, tres àlbums i el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull són els escollits en aquesta edició del 2024 publicats per les editorials Piscina un petit oceà, Zahorí Books, Kalandraka i Bang Edicions. Els seleccionats són l'àlbum «Rima», de Rima Batruni Illa (text) i Alba Domingo (il·lustracions) amb disseny de Victoria Pazmiño, de l'editorial Piscina un petit oceà; l'àlbum «I tu, com ho veus?», de Víctor Bellmont (text i il·lustracions) de Zahorí Books; l'àlbum «La visita», de Núria Figueras (text) i Anna Font (il·lustracions), de l'Editorial Kalandraka i el «Llibre de les bèsties», de Ramon Llull (Pep Brocal, adaptació i il·lustracions) de Bang Edicions. [Més informació]

L'Editorial Kalandraka es desvincula del Premi Internacional Ciutat d'Oriola de poesia per a infants després que el govern municipal hagi rebutjat la petició d'anul·lació dels judicis franquistes al poeta Miguel Hernández
La petició havia estat feta al govern municipal d'Oriola, format pel Partit Popular i Vox, des de la família de Miguel Hernández perquè s'anul·lessin els sumaris que van condemnar a mort el poeta, nascut a la localitat el 1910 i mort de tuberculosi a Alacant el 1942, després que li fos commutada la pena per trenta anys de presó, dels quals només en va patir tres abans de la seva mort. A causa que el Ple de la Corporació municipal d'Oriola va negar adherir-se a la petició, que sí que ha aprovat el govern espanyol, l'Editoral Kalandraka, que ha col·laborat en la convocatòria del Premi Internacional Ciutat d'Oriola durant setze anys, ha decidit que no es donen les condicions per continuar mantenint aquesta col·laboració amb l'Ajuntament per respecte a la memòria del poeta. Des del 2008, l'Editorial Kalandraka ha participat en la convocatòria d'aquest premi, organitzat per la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament, amb la publicació de les obres guanyadores. El Premi, que té una dotació de 5.000 euros, a més de l'edició, té pendent el veredicte d'aquest 2024. La retirada de Kalandraka deixa en la incertesa la seva continuïtat. [Més informació]

L'escriptor Pere Martí i Bertran ha publicat dues de les seves novel·les per a infants traduïdes a l'aranès, una de les quals ha estat seleccionada pel Prèmi Literari Calandreta que atorguen els joves lectors occitans
No és gaire habitual que obres catalanes per a infants i joves siguin traduïdes a l'occità. Una d'aquestes excepcions és la de dues de les novel·les breus de l'escriptor Pere Martí i Bertran (Sant Quirze de Besora, Osona, 1952). Es tracta de «Les tortugues de l'àvia», amb il·lustracions de Francesc Salvà, i «Els tresors del bosc», amb il·lustracions d'Anna Mongay, traduïdes aquest 2024 per María José Fernández Anglada i Miriam Arjó Barés respectivament a l'aranès i publicades en aquesta llengua per Pagès Editors amb el suport del Conselh Generau d’Aran. A més, el llibre «Els tresors del bosc» ha estat seleccionat pel Prèmi Literari Calandreta 2024-2025, que atorguen els lectors joves occitans, a l'estil del que fan els premis Protagonista Jove i Atrapallibres, en català. A «Les tortugues de l’àvia» (“Es tortugues de mare”), una colla d’amics decideix fer accions per salvar animals en perill d’extinció i quan s’assabenten que les tortugues mediterrànies hi estan, comencen a moure’s, però aviat se’ls planteja un dilema moral: l’àvia d’un dels protagonistes, en Ramon, té tortugues al jardí de casa. A «Els tresors del bosc» (“Es tresaurs deth bòsc”), el protagonista, en Robert, per primera vegada va a buscar bolets amb el seu avi i allà on pensava trobar tresors en arbres balmats o en caus de guineus, aviat descobreix que, a diferència del que sol passar als contes, els boscos tenen veritables tresors que són font d’alimentació sobretot dels animals que hi viuen, però també de les persones. [Més informació]

La dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat un mural efímer d'art urbà de NN Wallery de 60 metres de llargada en un mur d'un solar del barri de Sant Gervasi de Barcelona que acollirà d'aquí a dos anys una residència de gent gran
Pilarín Bayés ha presentat la seva obra de carrer que és la primera que fa amb caràcter efímer. Ha transformat els 60 metres de llargada del mur de protecció d'un solar en edificació en una gran obra d'art urbà a l'aire lliure. Ubicada al carrer dels Madrazo, núm. 79 de Barcelona, l’obra pertany al projecte NN Wallery, iniciativa pionera d'art urbà de la promotora de construcció Núñez i Navarro. En els 200 metres quadrats que ocupa el mural, Pilarín Bayés ha dibuixat escenes quotidianes on els avis i àvies interactuen, ressaltant el protagonisme de la gent gran en la vida de les famílies, interrelacionada amb els avis i els infants. La veterana dibuixant fa així un homenatge a les persones grans. La seva obra queda exposada en un vinil sobre el mur de protecció del solar. NNWallery és la trentena obra de carrer que fa amb aquesta proposta de Pilarín Bayés que ha assumit el nou repte de fer una obra de grans dimensions que, un cop acabada la residència, desapareixerà. NN Wallery compta amb la participació d'artistes urbans, grafiters, historietistes i grans il·lustradors del món del còmic, que transformen els murs d'obra en galeries d'art a l'aire lliure, on projecten la seva interpretació de Barcelona amb total llibertat. Aquest projecte es divideix, d'una banda, en murs de construccions, on l'art és efímer, ja que es retiren un cop acabades les obres de la promoció en qüestió. D'altra banda, els shutters, obres plasmades en persianes de locals o aparcaments, no tenen data de caducitat i estan pensades per a romandre en el temps. Aquestes obres distribuïdes per tota la ciutat han tingut un impacte notable en la renovació dels espais veïnals. Transformen zones en construcció en vibrants llenços que mostren la interpretació de Barcelona a través dels ulls de diversos artistes. Les intervencions, tant temporals com permanents, estreten la relació entre els veïns i el seu entorn. La iniciativa va començar el 2018 amb el mural de Pez Barcelona al mur de l'antiga fàbrica de Metalarte, a Sant Joan Despí. Des d'aleshores, hi han participat artistes com DXTR, Maria Llovet, Laia López, Pep Brocal, Brosmind, Marina Capdevila, SOEM, Joan Tarragó, Daniel Torres o Txemy, a més de Pilarín Bayés, entre altres. [Més informació]

La nova plataforma del «3Cat» i el Departament d'Educació amb contingut adreçat a l'alumnat, el professorat i les famílies es posarà en marxa en una primera fase el mes de maig en coexistència amb el canal «SX3», i les plataformes YouTube i Spotify
La nova plataforma «3Cat» i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya han acordat activar conjuntament una plataforma de continguts educatius digitals en català per cobrir el dèficit en aquest camp i per dotar-lo d'un contingut rigorós i de qualitat que sigui una garantia per als usuaris: l'alumnat, el professorat i les famíles. Els continguts, validats pel Departament d'Educació, estaran vinculats al currículum escolar i abastaran totes les etapes educatives. La nova plataforma es desenvoluparà en diverses fases, la primera d'aquí al mes de maig, quan ja estarà disponible, amb un pressupost inicial d'inversió d'un milió i mig d'euros. Als continguts ja existents a l'«SX3» se n'hi afegiran d'altres amb temàtiques com el canvi climàtic, els grans artistes universals, les matemàtiques per a famílies i la història de Catalunya. Són peces d'un format curt i dinàmic, amb un llenguatge i una estètica per acostar-se als infants i joves estudiants. [Més informació]

Les editorials per a infants i joves de La Galera, Elastic Books, Bridge i també la resta de segells del Grup Enciclopèdia passen a mans d'Abacus i Jaume Roures amb la creació d'un nou grup editorial que assumirà els equips tècnics
Aquesta operació salva així la situació financera que feia perillar la desaparició del Grup Enciclopèdia Catalana que fa unes setmanes també va tancar una altra operació de venda de la seu del Poblenou al grup BonPreu. Entremig, el Grup Enciclopèdia ha negociat un ERO que afecta una quinzena de treballadors. L'operació d'Abacus i Jaume Roures assumeix la resta dels equips tècnics i editorials d'Enciclopèdia Catalana. Abacus, que ja havia començat un segell editorial per a infants i joves, i el productor Jaume Roures, que ha deixat recentment l'accionariat deMediapro, han arribat a aquest acord amb el Grup Enciclopèdia per comprar tots els seus segells editorials entre els quals es troba l'Editorial La Galera, el segell Elastic Books, el segell Bridge i el segell Kaji de manga, adreçats a infants i joves, a més de tots els altres segells d'Enciclopèdia per a adults. L'operació, ja confirmada, es tancarà en dos o tres mesos. D'aquesta manera, els projectes editorials d'Enciclopèdia Catalana s'integraran dins d'un nou grup empresarial juntament amb els segells d'Abacus (Ara Llibres, La Casa dels Clàssics, Inuk i Amsterdam). Aquest nou grup es convertirà en el segon editorial en català del país. L’acord també inclou incorporar al nou grup els equips editorials i comercials d’Enciclopèdia, integrats per una trentena de persones. El Grup Enciclopèdia es trobava en una situació de fallida, amb un deute de 15 milions d'euros, agreujada per la crisi de la distribuïdora Entredos i, recentment, la marxa de la distribuïdora Àgora del Grup62. Després d'aquesta operació, el Grup Enciclopèdia, un cop sanejat, obrirà una nova etapa que se centrarà en l'àmbit educatiu amb la continuïtat dels segells Text i En Veu Alta o l'edició d'obres singulars del segell Enciclopèdia Art, a més de mantenir l'activitat de la fundació, dedicada al foment de la llengua i la cultura catalanes. [Més informació]

Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment
Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment. Abans, les edicions 39th i 40th (2024 i 2026) tindran lloc a Trieste (Itàlia) i Ottawa (Canadà). La candidatura catalana s'ha fet pública a la Fira de Bolonya amb el lema «Reading is a universal right. Acces to cultures, languages and imagination». Barcelona ha estat la candidatura escollida entre les quatre finalistes (Accra (Ghana), Suwon (Corea) i Sharjah (Emirats Àrabs). Els congressos de l’IBBY se celebren cada dos anys en una ciutat d’un dels 82 països membres d’aquesta institució internacional i són un context per a la trobada d’especialistes i agents de les diferents baules del sector del llibre infantil i juvenil d’arreu del món, i especialment, entre aquells que mantenen un vincle amb I’IBBY. Difondre, compartir i intercanviar idees, estudis i projectes relacionats amb la promoció del llibre i la lectura de diferents indrets. Celebrar l’assemblea general de l’entitat. Lliurar els premis que convoca l’organització. Abans del de Barcelona, el 2028, els dos anteriors congressos seran el 39th a Trieste, Itàlia, amb el lema «Join the Revolution! Giving Every Child Good Books» i Ottawa, Canadà, amb el lema «Listening to Each Other's Voices». Els congressos de l'IBBY tenen una durada de 3 a 4 dies i hi participen habitualment uns 600 professionals del sector editorial del llibre per a infants i joves. [Més informació]

Prop de 400 autors formen part del programa «Lletres a les aules» que la Institució de les Lletres Catalanes subvenciona a centres educatius mitjançant la col·laboració del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya [Més informació]

La versio cinematogràfica de la novel·la per a joves «Wolfgang (extraordinari)» de Laia Aguilar ja està a punt per estrenar-se ben aviat sota la direcció de Javier Ruiz després del rodatge a París i Barcelona [Més informació]

Els il·lustradors catalans Hiurma Delgado, Ferran Orta i Alexandre Fernández han estat seleccionats entre 45 de tot el món per formar part del Catàleg Iberoamèrica Il·lustra 2024 que convoca la Fundació SM [Més informació]

Mor als 60 anys l'escriptor i divulgador científic Marc Boada Ferrer, autor de la sèrie infantil de Max Picard publicada a l'Editorial La Galera [Més informació]

L'escriptora i editora saragossana Begoña Oro rep la distinció del 28è premi honorífic Cervantes Chico que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares a la trajectòria literària [Més informació]

La novel·la «Tanit» de Núria Albó, que va ser el primer premi El Vaixell de Vapor del 1984, es converteix en una pel·lícula ambientada al Montseny amb guió i direcció de Pep Garrido [Més informació]

L'àmbit literari digital perd el pioner Toni Matas que va ser fundador de l'Editorial Barcelona Multimèdia i va publicar conjuntament amb el dibuixant Picanyol sèries sobre Ot el Bruixot i «La bíblia dels nens» exportada a més de 50 llengües [Més informació]

La il·lustradora Maria Girón guanya el Premi Internacional Compostel·la d'il·lustració i l'escriptora Teresa Muñoz el premi juvenil de novel·la Ramon Muntaner [Més informació]

El dibuixant i professor Pep Montserrat ha estat distingit amb el Premi Nacional d'Il·lustració 2024 per la seva trajectòria que atorga el Ministeri de Cultura espanyol [Més informació]

L'escriptora Carlota Gurt guanya el Premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Teoria dels forats» que publica l'Editorial Barcanova [Més informació]

Una fundació australiana dedicada a fomentar l'estudi i la formació de joves indígenes rep l'Astrid Lindgren Memorial Award 2024, el premi considerat el Nobel del sector infantil i juvenil i el més ben dotat del món [Més informació]

L'escriptor australià Heinz Janisch i l'il·lustrador canadenc Sydney Smith, guanyadors dels Premis Hans Christian Andersen 2024 que s'han atorgat coincidint amb la Fira de Bolonya [Més informació]

Àngel Burgas, Ignasi Blanch, Ramon Besora, Albert Asensió i Pel Brocal, entre els guanyadors dels Premis Serra d'Or 2024 per les seves obres publicades l'any anterior i adreçades a infants i joves [Més informació]

L'escriptora Eiko Kadono i la il·lustradora Nana Furiya són les autores del missatge i el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2024 que aquest any ha cedit la representació a l'IBBY del Japó [Més informació]

Carme Solé Vendrell exposa a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid il·lustracions sobre obres literàries de Gabriel García Márquez, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Mercè Rodoreda, entre altres [Més informació]

Els premis Edebé 2024 presenten les obres guanyadores dels escriptors Josan Hatero i Danniel Hernández Chambers amb una novel·la sobre l'absurditat de la guerra per a infants i una sobre un centre de menors d'adolescents per a joves [Més informació]

L'escriptora Lliris Picó guanya el premi Enric Valor d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya amb una novel·la sobre el xoc de cultures a partir de l'adolescència [Més informació]

La cinquena edició del Premi d'Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens ha estat atorgat a l'autora Blanca Caminals per «Com de gros» [Més informació]

L'escriptora i guionista Gisela Pou guanya el XIII Premi Carlemany per al Foment de la Lectura que convoquen el Govern d’Andorra i Grup 62 i decideix un jurat d'estudiants joves andorrans [Més informació]

La plataforma 3Cat explica la història i els mites de Catalunya en una sèrie humorística i divulgativa adreçada als joves a càrrec dels intèrprets del programa satíric «Polònia» [Més informació]

El «Premi d'Il·lustració Antònia Cortijos» 2024 que convoca la Fundació Jordi Sierra i Fabra en col·laboració amb l'Editorial Cruïlla adreçat a creadors joves s'estrena amb l'àlbum guanyador d'Ariadna Altimira de los Reyes i «La llegenda de Siegfried» [Més informació]

La il·lustradora Roser Capdevila ha estat distingida amb el Premi Trajectòria de la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya amb especial èmfasi per la creació de «Les tres bessones» [Més informació]

Més clips d'actualitat a l'Hemeroteca de «Cornabou» [Cliqueu aquí]

Carles Sala i Vila. Un caramel de mel i malsons. «Els caramels de l'illa de la Mel». Il·lustracions: Marta Montañá. Col·lecció Ala Delta. Editorial Baula. Barcelona, 2024. A partir de 6 anys. (Revista Digital CORNABOU, 17.07.24) [Llegir crítica]

Berta Jardí. El bibliobús de la Claudina. «El bibliobús del front». Il·lustració de la coberta: Ignasi Font. Disseny de la col·leccio: Enric Jardí. Editorial Univers - Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2023. A partir de 14 anys. (Revista Digital CORNABOU, 21.10.23) [Llegir crítica]

Vanina Starkoff. Desplega't, Mare Terra! «Gràcies, Mare Terra!». Text tradicional indígena. Traducció d'Inês Castel-Branco. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 4 gener 2023) [Llegir crítica]

Beatrice Alemagna. La crueltat de Blancaneu. «Adeu Blancaneu». Traducció de Bel Olid. Editorial Combel. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

George Orwell. Tot allò que camini sobre dues potes és un enemic. «La revolta dels animals». Il·lustracions de Quentin Gréban. Traducció de Jordi Vidal i Tubau. Editorial Baula. 157 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 12 desembre 2022) [Llegir crítica]

Peter Bailey (il·lustracions interiors) i Max Schindler (il·lustració coberta). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Mites i llegendes». Pròleg de Michael Morpurgo. Traducció de Maria Bertran, Pol Cruells, Montse Molist, Andrea Puig i Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 348 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Justine Brax (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «La princesa Tòtem». Text de Sébastien Perez. Concepció i realització gràfica: Benjamin Lacombe. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Editorial Baula. 32 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Benjamin Lacombe (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les bruixes». Text de Cécile Roumiguière. Traducció d'Andrea Puig. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 72 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

“Bluebirdy” o Fatemeh Haghnejad (il·lustracions). Grans il·lustrats: Mites, llegendes i éssers màgics. «Les fades». Text de Sébastien Perez. Maquetació original de Fréderique Deviller. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Col·lecció Enciclopèdia d'Éssers Màgics. Editorial Baula. 64 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13 desembre 2022) [Llegir crítica]

Toon Tellegen. Cartes animals amb un rerefons molt humà. «Cartes de l'esquirol a la formiga». Il·lustracions d'Axel Scheffler. Traducció de Ferran Bach. (En espanyol: «Cartas de la ardilla a la hormiga», traducció de Heilette Van Ree). Col·lecció Blackie Little. Editorial Blackie Books. 96 pàgs. Barcelona, 2022. A partir de 7 anys. (Revista Digital CORNABOU, 20 maig 2022) [Llegir crítica]

Daniel Hernández Chambers. El carter no sempre truca dues vegades. «Creus a la sorra». Traducció d'Òscar Vendrell Corrons. Pàgs. 99. Col·lecció La Llum del Far. Editorial Baula. Barcelona, 2022. A partir de 12 anys. (Revista Digital CORNABOU, 19 abril 2022) [Llegir crítica]

Rita Sineiro. ¿Refugiats...? Connais pas!. «Cues de somnis». Il·lustracions de Laia Domènech. Text de Rita Sineiro. Traducció de Pere Comellas. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2022. A partir de 5 anys. (Revista Digital CORNABOU, 7 abril 2022) [Llegir crítica]

Michael Morpurgo. L'illa de la infància. «L'illa dels frarets». Traducció de David Nel·lo. Il·lustracions de Benji Davies. Pàgs. 113. Col·lecció Èxit. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys. (Revista Digital CORNABOU, 07.01.2022) [Llegir crítica]

Lewis Carroll, Hans Christian Andersen, Germans Grimm. Fades de luxe. «A través del mirall i allò que Alícia hi va trobar», de Lewis Carroll. Traducció de Martina Beascoa Graells. Traducció del prefaci i el text de Lewis Carroll: Maria Bertran i Mar Viayna. Traducció dels textos sobre l'autor i l'il·lustrador: Mariona Arabia Ventura. Il·lustracions de Chris Riddell. Pàg. 316. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. «Contes de Fades». Antologia de contes tradicionals del món. Inclou narracions de Hans Christian Andersen i els Germans Grimm. Pròleg de Michael Mompurgo. Traducció de Jordi Vidal i Montse Molist. Il·lustracions addicionals de Peter Bailey. Pàgs. 476. Disseny de Macmillan Children's Books. Editorial Baula. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 13.12.21) [Llegir crítica]

Meritxell Martí i Xavier Salomó. Sobreviure en un mar mort. «Sanukay». Text de Meritxell Martí. Il·lustracions de Xavier Salomó. Pàgines 104. Editorial Flamboyant. Barcelona, 2021. A partir de 8 anys. (Revista Digital CORNABOU, 03.12.21) [Llegir crítica]

Jesús Ballaz. Un floc de cabell blanc. «El net del Còndor. Dels Andes a Barcelona (El nieto del Cóndor. De los Andes a Barcelona)». Traducció de Joan Pujades, amb la revisió d'Elena Martín Valls. Il·lustracions de Kim Amate. Pàgs. 180. Col·lecció Akinarra. Editorial Akiara Books. Barcelona, 2021. A partir de 10 anys. (Revista Digital CORNABOU, 30.08.2021) [Llegir crítica]

Ursula Wölfel. El cavall de foc de l'home blanc. «Estel Fugaç (Fliegender Stern)». Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció al català: Marta Pera Cucurell. Traducció a l'espanyol: Alejandro Isidro. Pàgs. 97. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú - Casals. Barcelona, 2021. A partir de 9 anys.(Article d'Andreu Sotorra, 26.03.21) [Llegir crítica]

El directori «La Saloquia» recull els anteriors articles de crítica literària [Cliqueu aquí]

El blog «La Saloquia» recull l'hemeroteca de les crítiques literàries des del 1989 fins a l'actualitat [Cliqueu aquí]

El directori «En família» de «Clip de teatre» recull crítiques d'espectacles teatrals adreçats a un públic infantil i juvenil [Cliqueu aquí]

Per fer el recorregut visual des del 2009 al 2020, cliqueu aquí:

La Institució de les Lletres Catalanes manté el programa que permet que prop de 400 autors participin en la campanya de fòrums en centres educatius a través del programa «Lletres a les aules» [Més informació i connexions sol·licitud fòrums]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb articles d'opinió sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté el directori «Dossier» amb treballs de recerca sobre l'àmbit infantil i juvenil [Més informació]

«Cornabou» manté un cens d'il·lustradors amb obra publicada per a infants i joves, que complementa el que ja funciona d'escriptors, i n'enregistra més de 700 en actiu [Més informació]

Un cens elaborat per «Cornabou» confirma que ja són més de 1.000 els autors catalans amb obra publicada per a infants i joves [Més informació]

Manifest «Per la no reutilització del llibre literari a les aules. La biblioteca personal és un dret» Col·lectiu d'escriptors i il·lustradors catalans. [Més informació]

Adhesions al manifest per un programa de l'ensenyament de la literatura a l'Ensenyament Secundari [Més informació]

Manifest «Per una presència digna de la literatura a l'ensenyament» Grups de Recerca d'Universitats dels Països Catalans. [Més informació]