Crítica literària d'Editorial Alfaguara Grup Promotor - JoLlibre
«75 consells per sobreviure...»
a l'assetjament de Change.org!
María Frisa. «75 consells per sobreviure a l'escola» («75 consejos para sobrevivir en el colegio»). Traducció catalana de Mireia Alegre. Alfaguara - Penguin Random House, Barcelona, 2012 / 2016. Pàgs. 240. A partir de 12 anys.
A vegades, un llibre publicat fa uns anys, reviscola per motius aliens i emprèn una nova vida editorial. Això és el que ha passat amb un dels títols adreçats als lectors joves de l'autora catalana resident de jove a Saragossa, María Frisa (Barcelona, 1969), una escriptora llicenciada en Psicologia Clínica, diplomada en Treball Social amb un postgrau de Psiquiatria i amb incursió posterior en Filologia Hispànica.
L'autora signa una sèrie de ficció, iniciada l'any 2012, de considerable èxit —es parla de més de 100.000 exemplars en segons quin títol— que ironitza sobre la manera que poden tenir els preadolescents de prendre's la vida davant de reptes quotidians —i a vegades terribles per a segons qui— com l'escola, l'aniversari, els exàmens, el campament o les activitats extraescolars.
Doncs, gairebé cinc anys després i amb milers d'exemplars venuts per davant, algú ha descobert que la trama entre literària i de falsa autoajuda en clau d'humor que planteja l'autora, és objecte de censura perquè les presumptes orientacions que dóna en el llibre «75 consells per sobreviure a l'escola» inciten els lectors joves al masclisme, la desobediència, l'assetjament escolar i altres alteracions de la convivència entre joves i joves i entre joves i adults.
Com que els temps han canviat i canvien a tot gas, el guardià d'aquest nou corrent —que es podria anomenar «Fahrenheit segle XXI»— ha iniciat una campanya a través del portal d'internet «Change.org» per denunciar el que ell creu que conté el llibre de María Frisa.
Així, doncs, un tal «Haplo Schaffer», resident a Madrid —per tant parla del llibre en versió espanyola— obre el foc amb aquesta invectiva que em permeto de reproduir en versió original i completa:
«El libro 75 consejos para sobrevivir en el colegio está plagado de consejos tóxicos de todo tipo para niñas de 6 a 12 años, que destacan por su machismo, incitación a la desobediencia, incitación al bullying, y otras aberraciones que no deberían ser enseñadas a una audiencia tan manipulable e influenciable. A continuación, algunos ejemplos:
»Pagina 13. Consejo 1: Que tu mejor amigo sea mucho, mucho más tonto que tú. Que sea lo más tonto posible.
»Página 16. Consejo 2: Busca algo que no dé mucho trabajo y te haga mas popular.
»Página 21. Apunte: No sigas jamás las sugerencias de tus padres. JAMÁS. (A no ser que te amenacen en serio)
»Pagina 48. Consejo 10: Presta atención a la ropa que llevas el primer día de colegio.
»Página 50. Consejo 11: No te quieras morir de vergüenza si puede ser tu peor enemiga quien lo haga.
»Página 50. Consejo 12: Nunca admitas un error delante se tus enemigas, miente en todo lo que haga falta.
»Página 55. Consejo 14: Escucha lo que hablan tus padres cuando creen que no escuchas.
»Página 146. Consejo 44: Sal con alguien, con quien sea.
Dado lo nocivo y los pobres valores expresados en este libro, exigimos su retirada inmediata. Penguin Random House/Alfaguara, es intolerable que este tipo de contenidos sean publicados, publicitados y difundidos. Actuad YA.»
I dit i fet. Els seguidors de les múltiples i variades peticions que apareixen a «Change.org» no han dubtar a posar-hi la seva empremta digital i, en pocs dies, amb la intenció d'arribar com més amunt millor, ja són més de 27.000 (exactament: 27.736 signants, el 27 de juliol del 2016, a les 15:27 h) els que donen suport a la petició que l'editorial retiri el llibre de la circulació.
El més sorprenent del cas no és que la literatura —el llibre, vaja— continuï sent considerat un mitjà sagrat fins al punt que calgui comdemnar-lo a la foguera, sinó que més de 27.000 persones hagin signat la petició. ¿Tots aquests milers de bona gent s'ha llegit el llibre i ha actuat amb coneixement de causa? Si és així, l'autora i l'editorial deuen estar fent bots d'alegria a hores d'ara. Em temo, però que, lamentablement, els signants de «Change.org» han actuat cegament i ingènuament de manera solidària, de la mateixa manera que se signa, per exemple, la sol·licitud d'una justa pensió d'invalidesa o l'obtenció urgent d'un medicament.
Per censurar un llibre, cal haver llegit. I tot i així, cal pensar abans si, tot i haver-lo llegit, cal censurar. ¿Quantes peticions a «Change.org» no haurien d'aparèixer després de llegir novel·les infumables, trames insuportables o totxos literaris de pèssima qualitat que, a més, aquests sí, inciten a la incultura general?
El que passa és que els lectors, malgrat que siguin joves, al segle XXI, ja tenen una maduresa i una experiència innata que els fa distingir la realitat de la ficció, de la mateixa manera que saben distingir que, a la televisió, una telenovel·la en horari protegit és ficció i una corrida de toros també en horari protegit és realitat.
El rebombori sobre «75 consells per sobreviure a l'escola» ha estat tan sonat i ha agafat els protagonistes tant en ple estiu que els mitjans de comunicació —eixuts de notícies com estan en aquesta època— s'hi han abocat com voltors i han parlat —al·leluia!— del llibre per a infants i joves, cosa que no fan gairebé mai durant la resta de l'any per donar a conèixer les novetats en aquest àmbit, ni les seccions de cultura ni els suplements de llibres de premsa en paper, digital, ràdio o televisió.
No hi ha, doncs, no hi ha mal que per bé no vingui. La polèmica ha portat la mateixa editorial a fer un comunicat via Twitter en el qual confirma que no pensa retirar el llibre en qüestió i justifica el caràcter literari, de ficció i d'humor de la sèrie. I també la mateixa autora ha tret la cara a Facebook, consternada —diu— per la reacció provocada i justificant que, com a mare i autora, està enormement sensibilitzada amb l'educació dels infants i joves.
L'autora catalano-aragonesa defensa el seu paper creatiu, el caràcter de ficció de la sèrie i el perfil de la protagonista, una nena de dotze anys que s'enfronta al món adult amb els dubtes propis de l'edat. María Frisa esmenta, a més, altres personatges de la literatura per a joves que han aixecat polseguera en el seu moment com Matilda, Manolito Gafotas o El petit Nicolàs...
Només caldria que hi afegís, posem per cas, la veterana Pippi Langstrump i, com ella, desenes de personatges de la literatura infantil i juvenil que han trencat i continuen trencant literàriament amb l'ordre establert per crear, precisament, un nou ordre. És a dir, per evolucionar com a persones en llibertat.
Proposo doncs que, tots ells, d'acord amb els nous temps, des dels llimbs literaris on sobrevisquin, obrin també una petició a «Change.org» per recollir les signatures dels milions i milons de lectors que han après a ser millors persones, més lliures i capaces de decidir per si sols, a través de les actuacions trencadores de les seves novel·les i aventures.
[Andreu Sotorra, 27 juliol 2016]
Com fer passar el mal humor
Megan McDonald. La Judy Moody està de mal humor, de molt mal humor. Il.lustracions de Peter H. Reynolds. Alfaguara - Grup Promotor. Barcelona, 2005. A partir 8 anys.
La literatura per a infants nord-americana està molt lluny de les aventures del segle XIX que la van popularitzar. Influïts pels aires del temps, els autors nord-americans s'han llençat a les històries personals, domèstiques, de petits problemes quotidians. En això, no s'aparten gens de la tendència temàtica dels autors europeus. I per tant, uns i altres han de fer esforços per trobar una veu que soni diferent.
Per aconseguir-ho els autors es repengen en els personatges. Més que inventar històries espectaculars, inventen personatges. Criatures que no aixequen un pam de terra, però espavilades com un talp. Criatures que han arribat al món destinades a fer que el món giri al seu voltant. Criatures que no només es disposen a canviar el seu destí sinó que trasbalsen el dels que els envolten.
Una d'aquestes criatures és la Judy Moody, a la qual un pot tenir el gust de conèixer gràcies a Megan McDonald, una autora de Pennsilvània que viu a Califòrnia. La Judy Moody és d'aquelles criatures que es lleva sovint amb el peu esquerre. Té una bona dosi de mala lluna. Però tan aviat engega el seu germà petit a pastar fang com se'l menja a petons. I té una virtut: treure de les desgràcies, la part positiva.
Amb aquesta intenció, la novel.la es llança al costumisme més casolà: pare, mare, germà petit i gat. Secundaris: alguns amics, tots horribles, i el mestre d'escola. I avall que fa baixada.
Salva la història el to humorístic que serveix també perquè el lector prengui contacte amb el personatge i se'l faci seu. El que pot passar és que el lector se'n cansi, si no troba l'anècdota que el faci saltar de la cadira.
No hi és. Hi ha només petites guspires que tant li poden passar a la tal Judy Moody com a la filla petita del lector o de l'amic del lector d'aquest article. I, ves per on, en un cas així, un s'entreté amb les il.lustracions, en aquest cas d'un altre nord-americà, de Massachusetts, Peter H. Reynolds, que fa unes làmines consistents, vivaces i expressives. Llàstima que l'edició en rústica i en blanc i gris no permeti visionar-les amb tota la seva esplendor. [Andreu Sotorra, 8 març 2006]
Plat de caníbal sense escuradents
Miquel Ribas. L'illa de Canibàlia. Il.lust. de Rebeca Luciani. Editorial Alfaguara - Grup Promotor. Barcelona, 2006. A partir 8 anys.
Qui s'atreveix a dir que aquest conte de Miquel Ribas (Barcelona, 1972) és una història de gènere fantàstic? Hi ha qui encara somnia a fer un bon àpat amb les parts més sucoses d'una pobra víctima. I no cal dir que des de les grans olles de la selva —Folch i Torres i Massagran ja en donen fe—, els estris de cuina s'han sofisticat prou amb els microones i els forns d'alta cocció.
Però aquest avenç tecnologic, a l'abast de qualsevol caníbal urbà, no és precisament allò que utilitzen els diminuts habitants de l'illa de Canibàlia —davant per davant de la costa Mediterrània— on va a parar el protagonista del conte, que ha il.lustrat amb el seu estil singular Rebeca Luciani, amb aquests personatges esperpèntics tan seus que, per cap, sembla que tinguin una patata de Prades.
Un conte llarg perquè en realitat el que fa l'autor és allargar la tensió i la incògnita fins a un centenar de pàgines fins que el protagonista —i també el lector— descobreixen que l'illa en qüestió —de nom prou evident— no és altra cosa sinó un refugi de petits caníbals que utilitzen el mètode de l'acolliment i la raspallada per preparar confiar el visitant de cara al gran festí del plat a taula.
Aquest, però, acaba sent un plat a taula amb escuradents frustrat perquè no hi ha tec, gràcies a la perícia de la víctima i, tot s'ha de dir, al cop de mà d'un dels habitants —un petit traïdor vingut de fora que té un deute amb els homes de terra endins des que hi va treballar en una fira de monstres.
El conte té de rerefons la vida marinera i, en conseqüència, el risc que corre un navegant que surt a fer una passejada amb el seu veler esperant tornar aviat a casa abans que sàpiga que descobrirà l'illa que no havia vist mai tan a prop de la costa del seu port. Miquel Ribas és antropòleg —i potser això explica la seva tirada cap a un tema com el canibalisme— però també ha fet guió i documentació.
A inicis d'any tenia entre mans amb Digital Dreams Films un projecte d'animació en 3D que també relacionat amb els fogons: 'Els capipota', amb uns éssers que tenen retirada als de Canibàlia: cap gros, només potes, i amb personatges quotidians: un busca-raons, un cagadubtes, un gracioset, un porc, un pintamirallets i un que tira a fantasma. Plat d'antropòleg, per acabar de fer-ho rodó. [Andreu Sotorra, 1 novembre 2006]
«Àngel Burgas situa el protagonista d'aquesta novel.la a Londres en una aventura que el porta a veure's embarrancat entre policies d'incògnit i mafiosos.»
«Rafael Vallbona fa un recorregut per carretera en moto cap a l'Aragó en aquesta novel.la sobre conflictes i amors adolescents.»
«Aquest, però, acaba sent un plat a taula amb escuradents frustrat perquè no hi ha tec, gràcies a la perícia de la víctima i, tot s'ha de dir, al cop de mà d'un dels habitants —un petit traïdor vingut de fora que té un deute amb els homes de terra endins des que hi va treballar en una fira de monstres.»
«Recull de cinc contes il·lustrats per Luis Filella, de Llorenç Jiménez, Caterina Valriu, Roser Ros, Mercè Escardó i Estrella Ramon. L'escriptora Anna Garcia Castellano ha coordinat el volum que reuneix cinc autors que, a més, fan sovint de contacontes.»
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
