 Informació Opinió Difusió Promoció
Clips d'actualitat Hemeroteca
Novetats literàries
Crítica literària
Escriptors Il.lustradors Autors i traductors
Escriptors Il.lustradors Altres
Webs autors
Premis literaris
Bibliografia
Editorials
Revistes i suplements
Personatges literaris
Altres links
Other languages
 Associació Cultural
 |
 |
Els reis de la trompa«L'oncle elefant». Text i il·lustracions d'Arnold Lobel. Traducció de Marta Borràs. Edicions Hipòtesi - Kalandraka. Barcelona, 2011. Pàgs. 68. Preu: 15 €. A partir 5 anys. Mentre l'artista Miquel Barceló instal·lava a la plaça Union Square de Nova York, l'endemà de l'11-S, El gran elefandret, la seva escultura negra de vuit metres i pell corrugada, un servidor llegia —i mirava— L'oncle elefant, un conte que Arnold Lobel (Los Ángeles, 1933 – Nova York, 1987) va il·lustrar el 1981 i que ha editat ara en català, en un àlbum vintage, Hipòtesi-Kalandraka, en la línia de recuperar obres clàssiques del gènere. Tant Barceló avui com Arnold Lobel fa trenta anys es troben davant el seu fetitxe de pell rebregada: «Tinc més arrugues que fulles té un arbre. Tinc més arrugues que sorra té una platja. Tinc més arrugues que estels té el cel». Una confessió ni feta a mida per al peu de l'escultura. L'oncle elefant humanitza els reis de la trompa en una història sentimental: la desaparició dels pares del petit elefant després de sortir a navegar en veler. L'absència dels pares permet fer créixer la relació entre nebot i oncle, en una descoberta de fets personals, d'observacions de l'entorn i també l'explicació, per part de l'oncle, de contes dins el conte, lletres de cançons, jocs de paraules i tot el que se li acut perquè el nebot superi el mal tràngol, camí d'un The End feliç, mentre les làmines mostren els personatges protagonistes en un retaule de pell gruixuda, saviesa i memòria, alguns dels atributs que s'adjudiquen a l'animal terrestre de més pes i el que acumula en memòria, diuen, tantes gigues com vulgueu. [Andreu Sotorra, 20 setembre 2011] Amb la màgia a la massa«El mag dels fogons», de Joan de Déu Prats. Il·lustracions de Paloma Valdívia. Editorial Hipòtesi. Col·laboració CX Caixa Catalunya Obra Social. Barcelona, 2011. Pàgs. 32. Preu: 15 €. A partir 5 anys. Amb motiu de l'exposició de La Pedrera, L'art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià, aquest àlbum converteix en màgia per als primers lectors allò que en l'exposició explica la relació entre l'art i el menjar, des del segle XVII fins als artistes contemporanis. En el conte, amb unes làmines molt vives que emfasitzen les caricatures dels personatges que la dibuixant hi representa, el protagonista és el petit Farinetes, que, com si fos un Jean-Baptiste Grenouille d'El perfum de Patrick Süskind, el seu do és la gana i la passió per tot allò que li entra per l'olor i el gust. En Farinetes és com un agent secret de la Michelin que l'únic plat que no suporta és el que porta el seu nom. La seva vena de gourmet és tan gran que llepa joguines, mossega óssos de peluix, mastega girafes de goma i propina queixalades al gat de la veïna. Amb un panarra així, només una àvia amb dots màgics el pot controlar. Per això, li fa creure que un plat d'arròs a la cubana és un volcà que treu lava, un puré és un paisatge de sorres movedisses, uns ous ferrats són préssecs en almívar envoltats de nata o un peix és la funda d'una pinta de sirena. De l'àvia màgica surt el mag dels fogons que, a més d'explotar el gust i les olors, aprèn els altres sentits, sobretot el de la vista, perquè el menjar també entra gràcies a l'engany i la sofisticació de segons quins plats amb acabat d'artista. [Andreu Sotorra, 10 maig 2011] Amor i mort de La Traviata«La Traviata». Llibret de Francesco Maria Piave basat en l'obra 'La dama de les camèlies', d'Alexandre Dumas. Òpera de Giuseppe Verdi. Adaptació textos de Lola Barceló. Il·lustracions àlbum d'Aurélia Fronty. Crèdits del CD: Czecho-Slovak Radio Symphony Orchestra de Bratislava. Slovak Philarmonic Chorus. Direcció: Alexander Rahbari. Intèrprets de les àries: Monika Krause (soprano), Yordi Ramiro (tenor), Georg Tichy (baríton), Rannveig Braga (mezzosoprano), Ladislav Neshyba (baix), Pavol Maurery (baríton), Josef Spacek (baix) i Ivica Neshybóva (soprano). Col·lecció Opera Prima. Edicions Hipòtesi. Barcelona, 2010. Pàgs. 32. Preu: 24 €. A partir 5 anys. Un CD amb vuit àries de La Traviata acompanya aquest àlbum il·lustrat que recrea els passatges més significatius de l'òpera de Verdi. Lola Barceló adapta per als petits lectors una part del llibret basat en La dama de les camèlies, d'Alexandre Dumas. Les làmines reflecteixen els personatges de Violeta, la noia de l'alta societat parisenca, i Alfredo, l'amor pel qual se sacrifica. En destaquen unes figures geomètriques, que imiten el collage, i que tenen l'ànima del color en els estampats dels vestits, els tapissats, els cortinatges. L'àlbum té tres funcions: la lectura, per impregnar-se del drama psicològic de l'obra; les làmines, per fomentar la imaginació d'un escenari amb cantants; i l'audició que indica en cada apartat del text quina una de les vuit peces cal escoltar. Tres opciopns en una matisades per unes làmines atractives d'Aurèlia Fronty, dibuixant francesa que, després d'estudiar disseny tèxtil a París, ha aplicat aquesta tècnica a les històries que il·lustra. L'adaptació del llibret posa l'èmfasi en la relació amor i mort de l'òpera i manté l'estructura dels tres actes. L'enregistrament de la Radio Symphony Orchestra de Bratislava i l'Slovak Philharmonic Corus té la direcció d'Alexander Rahbari, compositor iranià que, en alguna ocasió ha participat en concerts a L'Auditori amb l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya. [Andreu Sotorra, 12 gener 2011] La cigarrera universal«Carmen», de Georges Bizet. Llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Basada en la novel·la de Prosper de Merimée. Adaptació de Teresa Lloret. Il·lustracions de Gabriel Pacheco. Slovak Philarmonic Chorus. Czcho-Slovak Radio Symphony Orchestra. Cantants: Graciela Alperyn, mezzosoprano; Giorgio Lamberti, tenor; Alan Titus, baríton; Danilo Rigosa, baix; Donia Palade, soprano. Direcció: Alexander Rahmari. Col·lecció Opera Prima. Edicions Hipòtesi. Barcelona, 2010. Pàgines: 32. Preu: 24 €. A partir 7 anys. Una cosa és veure o escoltar l'òpera Carmen, de Bizet, en un escenari, i una altra, resseguir en aquest àlbum il·lustrat una versió reduïda, que és una adaptació del text de Prosper de Merimée, i que dóna a conèixer als melòmans i lectors primerencs els aspectes més significatius de la trama. Les dues opcions es complementen. L'encert de l'edició, que combina text, il·lustració i àudio, és com es presenta. Els diversos textos, quatre actes, acaben amb una icona que porta a la peça que cal escoltar per completar el significat del text. En el CD, enregistrat per una formació orquestral i de cor eslovacs, s'hi escolten deu peces de Carmen, des del Preludi, fins a Bel officier, bel officier, Je suis Escamillo o A deux cuartos!, i es tanca amb Les voici! Les voici. Les làmines de Gabriel Pacheco il·lustren les principals escenes amb tonalitats de color granat i marró, que s'acosten a la tragèdia de la cigarrera Carmen, la universal gitana de la Fàbrica de Tabacs sevillana, protagonista de múltiples versions i adaptacions literàries, cinematogràfiques i musicals, que mor apunyalada per un soldat navarrès tocat per la gelosia que engega al botavant el seu regiment i la pròpia vida. Un argument complex, dissortadament massa contemporani, per explicar als petits, però que aquesta edició combinada d'àlbum i CD converteix en un conte tràgic, bellament il·lustrat i musicalment impecable. [Andreu Sotorra, 8 juliol 2010] El mag de Venècia«El senyor Fortuny». Text de Bet Cantallops. Il·lustracions de Jordi Sunyer. Edicions Hipòtesi. Fundació Social Caixa Catalunya. A partir 5 anys. Pàgs. 28. Preu: 14 €. Aquest àlbum il·lustrat acompanya els visitants més petits en la visita a l'exposició Fortuny, el mag de Venècia (La Pedrera, fins al 27 de juny 2010). Mariano Fortuny i Madrazo (Granada, 1871 - Venècia, 1949) —fill del pintor Marià Fortuny—, va ser conegut també com El Petit Leonardo per la seva creació artística polifacètica. Des del disseny tèxtil i la moda, amb la col·laboració també de la seva dona Henriette Negrin, fins al gravat, la fotografia, l'escenografia, la luminotècnia o la pintura, va tocar totes les tecles de l'art. Per això, Marcel Proust el va immortalitzar amb el sobrenom d'El mag de Venècia, el títol de l'exposició. Les guardes de l'àlbum representen una tela estampada de les dissenyades pel mag venecià, estampat que es repeteix de fons amb diverses formes i colors en les làmines interiors. L'àlbum fa un recorregut per les dèries artístiques del mag, el situa en el seu palauet venecià —avui Museu Fortuny— i en fa un retrat idealitzat que estimula l'admiració pel personatge i l'interès per la creativitat. Les làmines reprodueixen el clima venecià, però sobretot il·lustren els objectes, el mobiliari, els teixits, les peces decoratives que van envoltar el protagonista i creen un conte màgic sobre com amb l'observació, la sensibilitat i la imaginació, Fortuny i Madrazo realitzava cadascuna de les seves noves peces que, en termes d'avui, representarien el fashion de l'època. [Andreu Sotorra, 25 març 2010] L'elixir d'amor«L'elixir d'amor» de Gaetano Donizetti. Adaptació: Stefania Fantauzzi, a partir del llibret de Felice Romani. Il·lustracions: Adrià Fruitós. Hungarian State Opera Choir and Orchestra. Col·lecció Opera Prima. Edicions Hipòtesi. Barcelona, 2009. A partir 7 anys. La col·lecció d'àlbums il·lustrats, 'Opera Prima', amb vuit títols fins ara, acaba d'editar l'adaptació de 'L'elixir d'amor', l'òpera bufa de Gaetano Donizetti (Bèrgam, 1797-1848), coneguda sobretot per l'ària dramàtica, 'Una furtiva lagrima'. Les característiques de la col·lecció són les de combinar el text del llibret adaptat amb unes làmines il·lustrades que, en aquest cas, de la mà d'Adrià Fruitós, donen una imatge de gran aventura clàssica amb la representació de personatges, a vegades grotescos, a vegades fantàstics. Hi apareixen Nemorino, el jove enamorat d'Adina, la noia més bella i rica del poble, i també Belcore, un militar presumptuós que també cobeja Adina. Un estrany personatge, Dulcamara —aquell que ja va fer d'alcavota a 'Tristany i Isolda'— és qui posa en situacions al límit el triangle de protagonistes. Unes icones porten cada fragment del llibret a cadascuna de les peces musicals del CD que acompanya l'àlbum, fent de guia d'audició d'un enregistrament rigorós de l'Hungarian State Opera Choir and Orchestra, dirigida per Giorgio Morando. Les característiques d'aquesta òpera fan que la història se segueixi amb interès, tant per part dels lectors o melòmans madurs com per part dels novells. Uns quaranta minuts del CD permeten escoltar vuit de les les àries més significatives protagonitzades pels diversos personatges. [Andreu Sotorra, 02 febrer 2009] Un somriure val més |
|
||
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
