Montserrat Codina Plans. «El vell mariner del far». Il·lustracions de l'autora. Cal·ligrafia: Josep Codina. Disseny i maquetació: Sd-edicions. Suport versió catalana: Mariona Garcia. Revisió del text: Àngels Polo i Montserrat Gustà. Col·lecció Cabeza Borrada. Sd.edicions, Barcelona, 2016. A partir de 9 anys.
Començaré per l'embolcall: el llibre té una sobrecoberta de paper vegetal que permet veure en transparència el dibuix de la coberta i que fa, a més, de raig de llum, del llum, esclar, del far que és, juntament al vell faroner i la petita Mar que el visita per escoltar cada setmana els seus relats, el tercer personatge simbòlic del conte.
A l'interior, a banda d'unes làmines dominades pel dibuix gris, amb excepcions de blau i marró, apareix la sorpresa d'una petita llibreta penjant, amb minilàmines i amb tots els colors del blau, coincidint amb un dels fragments més poètics del text: «En tenia una bona colla, de noms per al blau: el color oceà fredós amb prou feines blau, el blavós gris colom, el blau ombrívol, el blau tempestuós, el blau de cotó, el blau fosc humit...»
I continuant amb les sorpreses visuals d'aquest llibre, a mig camí entre el conte i l'àlbum il·lustrat de difícil classificació, el lector que primer explori el llibre, trobarà la reproducció de les pàgines d'un quadern de bitàcola manuscrit i, finalment, una làmina desplegable que el porta de la mà de la misteriosa i sensual Tramuntana —hauria pogut ser una sirena, però l'autora va més enllà en l'explotació de la imaginació— a la creació de la sal a partir de petits cristalls de l'altra cara de la Lluna.
Diria que Montserrat Codina i Plans, especialista en gravat i llicenciada en Belles Arts, "crea" llibres més que "escriure'ls" o "il·lustrar-los". Una bona mostra és el disseny, pàgina a pàgina, d'aquest conte, «El vell mariner del far», o el disseny de minillibres anteriors, com per exemple el singular «Baobab, el gegant de Madagascar», un desplegable en acordió i miniatura.
La trama d'«El vell mariner del far» fuig del que es podria pensar el lector avesat a trobar-se sovint amb històries típiques de faroners. Montserrat Codina hi aporta una fantasia poètica perquè elabora el conte sense pensar precisament en una franja de lectors de determinada edat sinó en aquells de totes les edats que es vulguin deixar emportar per una lectura tan breu i sintetitzada com carregada d'imaginació. Sense fronteres ni prejudicis.
El vell mariner del conte canvia la barca pel far i escriu en una llibreta petits relats que explica cada setmana a la petita Mar, una criatura que, com deia abans, puja a la torre del far per veure la llum i escoltar la saviesa del vell faroner. Del mar al far, del far a la llum, de la llum al peix volador i del peix volador a la mar salada passant sempre per tots els colors del blau.
[Andreu Sotorra, 20 juliol 2016]
Un miniacordió per a un arbre gegant
Montserrat Codina Plans. «Baobab, el gegant de Madagascar».
Il·lustracions i disseny de l'autora. Col·lecció Cabeza
Borrada. Sd. Edicions. Barcelona, 2013. A partir 9 anys.
Preneu mides abans de començar. Exactament: 9x14 cm.
Minillibre, doncs, o llibre de butxaca, si voleu. Alerta, però, a obrir-lo al metro, al tren o en un espai públic, perquè aleshores es pot convertir en un minillençol que, estès del tot, requereix l'ajuda de més mans.
Es tracta d'un petit acordió amb divuit plecs, un disseny
artesanal aplicat al llibre que, per ara i tant, sembla que el digital no
podrà superar mai. El llibre és tancat en una funda que reprodueix
la mateixa coberta i contracoberta del llibret-acordió. És important fer-se una idea de les característiques físiques d'aquesta edició singular —tant per a primers lectors com per a adults— abans d'entrar en el contingut.
Hauria pogut ser un àlbum il·lustrat convencional, amb
làmines de grans dimensions i una història que en justifiqués les imatges. Però l'edició ha optat per una creació artesanal, en miniatura, cosa que fa que, d'entrada, un no sap si deixar-se emportar primer pel disseny o pel conte que hi ha escrit i dibuixat en
el seu interior.
Crec, francament, que la majoria de lectors —o usuaris
d'aquest llibre-acordió— optaran per experimentar primer una
mirada desplegada al conjunt de les vinyetes —i dic vinyetes perquè
l'edició toca la frontera entre l'àlbum i el còmic— per obtenir en un sol cop d'ull la primera impressió, abans de la lectura. Com que el conte és breu, aquesta segona opció tampoc no demana gaire temps. És, doncs, com el format acordió, tan ràpid com ho podria ser intentar fer respirar i expirar un acordió de debò.
L'autora Montserrat Codina i Plans és llicenciada en Belles
Arts i la seva arribada al món del llibre prové per haver passat
abans pel disseny d'estampats tèxtils. Ja fa cinc o sis anys que va
fer un primer pas de creació plàstica amb 'K', un llibre sobre la
infància de Franz Kafka relacionada amb l'art, amb guió de Jordi
Codina, que els va portar aleshores a ser finalistes dels Picture
Book Awards de Corea.
Ara, en solitari, l'autora i il·lustradora planteja a 'Baobab, el
gegant de Madagascar' un viatge que enllaça els primers
balbuceigs d'un germà petit de la protagonista amb un dels arbres
mítics i selvàtics: el baobab. Un conte breu, que textualment es
paladeja plec a plec passant per alguns dels relats cèlebres que han
fet aparèixer aquesta espècie vegetal de manera fantàstica —com va fer Saint Exupéry a 'El petit Príncep' o els creadors d''El rei lleó' amb l'habitatge del conseller Rafiki—, per passar a Madagascar, l'illa de l'Oceà Índic, o per conèixer una de les tradicions del poble pescador de l'illa, els Vezo, quan reben un nadó a la comunitat.
En un moment determinat, l'autora de 'Baobab, el gegant de
Madagascar' fa caminar de puntetes la seva protagonista lectora a
través d'un bosc que en llengua pròpia té el nom de Tsingy de Bemahara, és a dir, això, "caminar de puntetes", i aprendre per
poder explicar al germà petit que les primeres síl·labes que havia pronunciat, ba-o-bab, eren també les que identificaven un dels
arbres mítics de la natura i que és el símbol del poble de
Madagascar, l'illa més gran de l'Àfrica i una de les quatre més extenses del món. De la petitesa del llibret-acordió a la grandiositat de la natura. Ni que sigui en clau d'imaginació, esclar.
[Andreu Sotorra, 5 març 2014]