Rodolfo del Hoyo (Barcelona, 1953)
[Pàgina personal]
Alguns premis i any:
No he guanyat cap premi, de fet tampoc no em presento gaire. L’any 1996 vaig obtenir un ajut a la creació literària per part de la Institució de les Lletres Catalanes per al llibre de relats 'Els amors furtius'.
Alguns títols, editorial i data edició:
Narrativa infantil i juvenil:
El secret del planeta Moix, il·lustracions de Ricard Aranda. Col·lecció Sopa de Llibres, Editorial Barcanova, Barcelona, 2000.
La banda dels catòdics enfurismats, il·lustracions de Gabriela Rubio. Col·lecció Muntanya Encantada, Edicions Cadí, Barcelona, 2004.
La colla del fantasma Barruf, il·lustracions de Roger Ballabrera. Col·lecció Sopa de Llibres, Editorial Barcanova, Barcelona, 2004.
La vaqueta Queta, il·lustracions de Marcos Ferré. Col·lecció Muntanya Encantada, Edicions Cadí, Barcelona, 2004.
El talismà de l’Ariadna, il·lustracions de Francesc Salvà. Col·lecció Sopa de Llibres, Editorial Barcanova, Barcelona, 2005.
La font del cedre, il·lustracions de Toni Cabo. Col·lecció Ala Delta, Edicions Baula, Barcelona 2005.
Elisa [adaptació literària] llibre d’ètica per a 4t d’ESO. L’autor és Mattheu Lipman. Jo he fet una adaptació literària sobre la traducció al català feta per Josep Maria Terricabras. Va ser un encàrrec del Grup IREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia). Eumo Editorial amb la col·laboració de la Universitat de Girona i del Grup IREF, Vic, setembre de 2004.
El capità Barruf i els caçafantasmes, Barcanova, Barcelona, 2009.
Un pingüí damuntdel televisor, Alfaguara Grup Promotor, Barcelona, 2010.
El somriure de la Natàlia, Animallibres, Barcelona, 2011.
Narrativa:
Els amors furtius. Col·lecció Lo Marraco, Pagès editors, Lleida, 2000.
Poesia:
De miradas imprecisas. Editorial Seuba, Barcelona, 1994 [en castellà]
Asuntos interiores. Editorial Huerga & Fierro, Madrid, 1995 [en castellà]
Els dits de l’intèrpret. Col·lecció Màndorla, L’Esguard edicions, Santa Coloma de Gramenet, 2003.
El caminant a la deriva, Comte d'Aure, Barcelona, 2007.
Altres dades biogràfiques:
Vaig néixer un dia de la tardor de 1953. Mentre els carrer s’omplien de fulles de plàtans i s’anunciaven vents i pluges, jo cantava òpera a la sala de parts de la Maternitat Provincial de Barcelona, al costat del camp del Barça. La meva família, originària de la Manxa, d’Andalusia i d’Extremadura, era veïna de Santa Coloma de Gramenet, ciutat on sempre he viscut.
Gairebé tinc acabada la carrera de Dret i també vaig començar estudis d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, però no m’he dedicat mai professionalment ni a una cosa ni a l’altra tot i que vaig treballar una temporada com a funcionari de justícia i que durant més de vint anys vaig pertànyer a diversos grups afeccionats de teatre. Sóc membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l’Associació Colomenca de Literatura (ACOLITE).
De petit, la meva millor companyia eren dos programes de ràdio, Tambor i Cascabel, en els quals s’explicaven contes. També m’entretenia llegint vells romanços d’amor i de guerra que sortien als llibres de l’escola. Tot plegat em feia imaginar mons de fantasia que després van anar passant als llibres.
Col·laboro intensament en activitats de foment de la lectura. En aquest sentit formo part de la campanya Itineraris de Lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: És una forma d’expressar-me i també un joc i alhora una necessitat. Quan vaig començar a escriure m’ho passava bé i alhora descobria que la creació literària em permetia d’expressar opinions i sentiments. El paper en blanc era com un amic íntim a qui li podia explicar totes les meves coses i a més em permetia d’explicar-me a mi mateix, d’entendre’m.
A banda d’aquelles aventures literàries de fer contes per als nens i les nenes del meu carrer, no vaig tornar a escriure per a infants i joves fins l’any 1996, quan va néixer la meva filla. Gràcies a l’Ariadna vaig començar a mirar el món amb els ulls de l’infant que tots portem dintre. La majoria de projectes que tinc són de literatura infantil i juvenil. No ho decideixo per endavant. Per això penso que s’ha convertit en una necessitat.
La LIJ m’ha proporcionat un creixement espiritual del qual estic molt orgullós. D’altra banda penso que la LIJ és una de les millors escoles de formació de lectors, de formació de persones capaces de pensar per si mateixes.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Sempre havia pensat que era impossible ser invisible. Fins i tot de petit no em creia els contes que feien desaparèixer les persones. De gran m’he adonat que estava equivocat. Els escriptors i les escriptores de LIJ patim del virus de la invisibilitat, especialment pel que fa als mitjans de comunicació.
Tothom espera els articles que fa l’Andreu Sotorra els dijous a l’AVUI. A banda d’això, poca cosa hi ha i, de vegades, no sempre encertada. Hi ha un profund desconeixement i un menyspreu important de la nostra feina. Això es demostra no només per la invisibilitat quotidiana sinó que també pels articles o dossiers “especials” que alguns mitjans ens dediquen per Nadal o per Sant Jordi que semblen fets a la babalà. Com deia, tret de l’Avui, fan pena.
Altrament considero que la societat no pot admetre que els mitjans públics no dediquin espais regulars i estables al foment de la lectura entre els infants i els joves.
Les revistes especialitzades no tenen difusió més enllà del cercle de qui ens dediquem a l’ofici. Tanmateix crec que reben influències de determinades capelletes i acaben sent un mirall defectuós que torna la imatge distorsionada.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: És un fenomen més econòmic que no pas literari. En general el lector habitual de betsellers no llegeix literatura. A l’inrevés sí que pot passar que un lector literari llegeixi ocasionalment un betseller. Amb això vull dir que aquests llibres no fan lectors, fan diners. Són un producte comercial i prou. Hi ha qui encara diu que aquests diners serveixen perquè les editorials puguin publicar altres llibres en teoria més minoritaris però de bona qualitat literària. M’agradaria creure que és així, però, sincerament, sóc pessimista. Darrerament estem assistint a la globalització econòmica del mercat editorial català en el sentit que empreses importants han estat absorbides per grans grups multinacionals que a poc a poc implanten la seva política econòmica en la qual la literatura no té lloc.
Dit això, ja m’agradaria que les autores i els autors catalans poguéssim gaudir de tant en tant de grans campanyes de promoció.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Estic convençut que s’ha de llegir a l’escola perquè la literatura ens ajuda a viure, ens ajuda a entendre el món, ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos com a éssers individuals, ens ajuda a aprendre, ens ajuda a estimular la imaginació i, a més, ens aporta, amb la lectura, un entreteniment agradable.
La lectura ens aporta també una educació emocional perquè ens permet de viure situacions molt diverses. La lectura és la porta d’entrada a un món de sensacions. I també de colors, i d’imatges, i de música, perquè la literatura és també la imatge feta paraula.
Però la lectura, a més a més, ens proporciona un coneixement del llenguatge. I el llenguatge és l’eina fonamental per comunicar-nos amb el món. La capacitat d’entendre textos escrits, que s’adquireix, amb l’hàbit de la lectura ens resultarà útil per a tots els aspectes de la nostra vida.
Per tot això, perquè la literatura forma part de la instrucció de les persones, és bo i necessari que la lectura literària sigui un bon complement de la formació acadèmica i no només de les assignatures de llengua i literatura. Però també és bo i necessari llegir en família.
Al capvespre, quan tota la família és a casa i la feina està feta, compartir la lectura es converteix en un moment màgic. Llegir contes als fills o que els fills els llegeixin als pares, o posar una música suau i llegir cadascú el seu llibre i després compartir l’experiència del que estem llegint, ens aporta una riquesa espiritual enorme. Ja sé que és difícil perquè ens hem d’enfrontar a la televisió, al cansament, a la rutina que ens imposa la nostra societat. Però val la pena, us ho ben asseguro.
Dit això, el que resulta difícil per a mi és dir com i de quina manera s’ha d’organitzar o programar la lectura obligatòria. No crec gaire en les lectures prescriptives dictades des de l’administració. Crec més en el foment de la llibertat de càtedra, en la formació continuada de docents, en dotar-los d’instruments adequats com ara el suport a la creació i manteniment de biblioteques escolars amb dedicació específica de personal i dotació pressupostària. Crec també que un bon vehicle és la presència dels autors i autores a les aules, una activitat de foment a la lectura que practiquen algunes editorials i que té la seva expressió més rellevant en la campanya Itineraris de Lectura que promou la Institució de les Lletres Catalanes amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Pel que fa a la creació literària, crec que gaudeix de molt bona salut. Hi ha autors i autores de totes les edats i de totes les tendències que estan produint i publicant amb regularitat. Cada vegada hi ha més editorials, més col·leccions i més autors. Al meu parer hem assolit un nivell elevat de qualitat. Tenim un Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i més d’un Premio Nacional de Literatura del Ministerio de Cultura. Alguns dels nostres escriptors i escriptores han merescut, en diverses ocasions, estar presents al quadre d’honor de l’organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY).
D’altra banda estem en un moment en què es publica molt i això és bo perquè serveix per dinamitzar el sector, però alhora genera dificultats per triar als consumidors. La crítica literària hauria de jugar aquí un paper important per ajudar a orientar els lectors, els pares i mares i els docents. És una llàstima que aquesta sigui gairebé inexistent.
Crec, però, que la gran producció i l’elevat nivell de qualitat no es corresponen amb l’escàs i poc organitzada de la LIJ a les llibreries, tot i que darrerament he observat que s’està modificant aquesta tendència en sentit positiu però insuficient. Considero que és molt important llegir a l’escola, però si al mateix temps no fem promoció de la lectura com a hàbit cultural es perdran molts esforços.
També crec que manquen traduccions dels nostres autors i autores. Manquen traduccions no només a llengües estrangeres, sinó a les altres llengües de l’estat. I, com a conseqüència, manca difusió dels escriptors i les escriptores de LIJ fora de Catalunya, a les fires internacionals i a altres comunitats de l’estat.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: M’agrada tractar els temes de l’amistat, el civisme, els drets humans, la justícia social, la solidaritat, la cooperació i la conservació de la natura i del medi ambient. Això sí, els temes ben amanits amb elements fantàstics com ara follets, extraterrestres, bruixots, fantasmes, talismans i altres objectes i personatges màgics. També m’agrada fer servir la mitologia i la cultura popular. Per acabar-ho d’adobar, una miqueta d’aventura i, de vegades, un xic d’humor.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Em sembla molt positiu. Jo li dono un gran valor. Quan visito centres docents o biblioteques, me n’adono que mestres i bibliotecaris han buscat informació per internet. Per això tinc una pàgina web i tinc cura d’actualitzar-la regularment de la mateixa manera que reviso el que tinc a la xarxa, com ara aquesta entrevista.