David Nel.lo (Barcelona, 1959)
Ha obtingut els premis Vaixell de Vapor (1994), Enric Valor (1998), Cavall Fort de contes (1999), Fiter i Rossell de novel.la (2001), Columna Jove (2002), Ciutat d'Olot (2007), Ramon Muntaner (2009).
Ha publicat, entre altres:
L'Albert i el menjabrossa (Cruïlla, 1995)
El Duomo (Cruïlla, 1996)
Per que no m'ho deies? (Cruïlla, 1996)
Després d'en Marcel (Cruïlla, 1997)
Mr. Monkey (Cruïlla, 1997)
La meva Eurídice (Cruïlla, 1998)
La porta prohibida (Cruïlla, 1999)
Peter Snyder (Bullent, 1999)
El lloro de Budapest (Cruïlla, 1999)
La formiga cubana (Bullent, 1999)
La línia del final del mar (Empúries, 2000)
Quadern australià (Cruïlla, 2000)
El geni de la bicicleta (Cruïlla, 2000)
Nou dits (Columna, 2001)
Els antilladres (Edebé, 2001)
L'aposta (Columna, 2002)
Contrajoc (La Galera, 2007)
Altres dades biogràfiques:
A més a més d'escriptor, és flautista de professió.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta:
Literatura infantil i juvenil és el conjunt de llibres que van destinats al
públic infantil i al públic juvenil. Aquest criteri de vegades està ben
justificat i d'altres és totalment gratuït.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es
mereix des dels mitjans de comunicació?
R: No, en absolut. La prova és que hi ha premis importants i econòmicament
ben dotats de LIJ que gairebé no tenen cap resssó a la media.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller,
generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans
mitjans?
R: Depèn exclusivament de la qualitat de l'obra en qüestió. Si és un llibre
bo i interessant, tant li fa que sigui un bestseller o un worstseller. Si és
de casa o importat també té una importància relativa, el que compte és la
qualitat del llibre. Ara bé, si estem parlant d'obres fluixetes i inflades
des del business de la publicitat, aleshores em penso que no tenen cap
interès.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la
seva etapa escolar i acadèmica?
R: NO i NO. Els joves han de llegir el que els doni la gana. Quan més,
millor. I si de tant en tant llegeixen coses que, en teoria, no són
apropiades per a ells, doncs, ja s'ho trobaran: potser fins i tot els hi
acabaran interessant i tot.
A més a més, el que necessiten són profes apassionats per la lectura que els
transmetin aquestes ganes i aquest neguit. Profes que els llegeixin llibres
en veu alta i que els facin xalar. La resta són falornies.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Hi ha de tot, coses bones i dolentes. El nostre problema és que som un
país petit i això de vegades es tradueix en una certa limitació vivencial
pel que fa als autors. Vull dir que entre els autors catalans que es
dediquen a això no hi ha diferències enormes en la manera i en l'estil de
vida que menen. I això, després, es nota en el que escriuren.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Potser podríem establir un cert internacionalisme, fruit d'haver viscut en
diversos llocs del món durant una part important de la meva vida.
Sovint hi faig sortir bicicletes perquè són la meva gran passió. I la música
també, és clar.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al
coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: No hi he rumiat prou, però, així, d'entrada, suposo que em sembla bé.
Ara, bé, sempre que els joves es mostrin més interessat en conèixer-nos cara
a cara, per allò que qui cara veu, cara honra.