Elena O'Callaghan (Barcelona, 1955)
Ha obtingut el Premi de Poesia de l'Ajuntament de Castelldefels (1987); el Premi de novel.la infantil i juvenil "El Vaixell de Vapor", per El petit roure (1987); el Premi Lletres de l'Associació d'Amics de les Lletres i de les Arts, de Sabadell (1993); Seleccionada entre els Whitte Ravens, de la Biblioteca Internacional de Munich per les obres El Petit Roure i Bestieses i animalades. (1997); Seleccionada entre els Whitte Ravens, de la Biblioteca Internacional de Munich per l'obra Un gat molt poc gat. (1998); Inclusió en la internacional d'honor Llista d'Honor del IBBY (1998).
Ha publicat:
A partir de 6 anys:
Cric-cric!, Col. Ala Delta, Editorial BAULA-EDELVIVES, 1991; Marsupial, no siguis animal!, Edita ALFAGUARA-GRUP PROMOTOR, 1993; ...i un be negre amb potes rosses!, edita L'ARCA (GRIJALBO-MONDADORI), 1994; El grill trapella, col. La Tortuga, editorial LA GALERA, 1994; Lladrar a la lluna, col. Ala Delta, Editorial BAULA-EDELVIVES, 94; Un gat molt poc gat. Col. Tren Blau, Editorial EDEBÉ; S'han tornat bojos! Col. Peripècies, edit. LA GALERA, 1996; Caus i cacacus, Col. Tucan, Editorial EDEBÉ, abril 1999; Uns ratolins empipadors (col. El Galop, Ed. Esin (CASALS) ABRIL 2000; Un aniversari especial (en preparació Ed. Brúixola) sortida 2001; De l'embolic, treu-ne profit!, Col. Ala Delta, Editorial BAULA-EDELVIVES, 2004.
A partir de 8 anys:
El petit roure, Col. Vaixell de Vapor, edit. CRUïLLA 1987, primer Premi Vaixell de Vapor; Bestieses i animalades, col. Vaixell de Vapor, editorial CRUïLLA 1987; Aranya peluda busca aranyot pelut, edit. PUBLICAC. DE L'ABADIA DE MONTSER. 1993; Conte Prim, col. La Finestra, edit. PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT, 1991; La revolta dels disbarats. Col. Vaixell de Vapor, editorial CRUÏLLA, 1998.
A partir de 10 anys:
Estàs com una cabra!, col. Ala Delta, editorial BAULA-EDELVIVES 1991; No n'encertes ni una!, Col.lecció Jove, Editorial CASALS, 1992.
A partir de 12 anys:
L'enrenou del 49, en coautoria amb M. Dolors Alibés. Col. Ala Delta, Ed. BAULA, 1996; De l'embolic treu-ne profit. Col. Ala Delta, editorial BAULA, febrer 1999.
A partir de 14-16 anys:
Rauxes i Disbauxes, Col.El Fil d'Aridna, Editorial BARCANOVA, 1992.
Ha fet estudis de Magisteri, Filosofia i Ciències de l'Educació i Filologia catalana. Ha treballat durant 15 anys a l'ensenyament, impartint classes de llengua i literatura catalana. Ha treballat com a editora i en la direcció editorial de la literatura infantil i juvenil en dues editorials durant 7 anys. Ha publicat contes i novel.les per a infants i per a adults, així com poesies, peces teatrals, articles pedagògics i de crítica literària a revistes especialitzades. Ha publicat també diversos llibres de text i material per a mestres. Actualment, treballa pel seu compte per a diverses editorials, organismes o institucions relacionats amb el món de la docència i de la literatura infantil i juvenil. Ha traduït de l'anglès, del francès i del castellà al català, així com del català al castellà. Entre els autors traduïts destaquen Joan Manuel Gisbert, Bruno Heitz, Charles M. Schulz, Josep Gòrriz, Margarita Rivière, Eather Eyles, Hiawyn Oram, Eileen Cadman...
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Personalment, una manera de comunicar-me i d'expressar-me amb allò que m'agrada i que té un abast públic. No considero que la literatura infantil i juvenil hagi de tenir la responsabilitat d'un compromís social lligat a l'educació i, menys encara, a l'ensenyament.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: No. Em remeto al manifest que, en aquest sentit, va sorgir arran del darrer congrés de LIJ.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Que són muntatges de marqueting i escalfament de mercat molt ben portats des del punt de vista comercial. Difícilment aquí les editorials, institucions o la mateixa premsa contribueixen a promocionar les obres d'aquesta manera. I, si es fa, és en comptadíssimes ocasions (normalment amb obres estrangeres) i NO sempre responen a obres d'excel.lent qualitat literaria. Es publiquen autors i obres nostres de molta més qualitat i no se'ls dóna pas aquest tractament.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Crec que més que lectures obligatòries, el que s'ha de fer és donar eines perquè els mateixos nens/es i joves sentin la necessitat de la lectura com a divertiment i font d'enriquiment personal. A partir d'aquí, es poden fer totes les recomanacions que calgui i, segons els seus interessos, que ells mateixos triïn quina mena d'obres i/o autors volen llegir. Síque em sembla adequat, en comptats casos, que els alumnes llegissin alguna lectura en comú (més que obligatòria), per poder comentar en gran grup l'obra, sempre i quan aquest fet anés lligat a un treball intel.ligent i honest per part del profesor que, més que fer avorrir la lectura (com succeeix la majoria de vegades), els guiés i ajudés a descobrir el plaer de la lectura i el desenvolupament del món interior i personal que suposa per al lector el fet de llegir.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: El ventall és molt ampli. Afortunadament hi ha molt per triar. Però també és cert que d'aquest "molt", hi ha una gran part absolutament mediocre. Caldria ser més rigorós a l'hora de publicar.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Conceptualment, les relacions humanes. Formalment: la quotidianitat entesa com la gran aventura humana. Pel que fa a l'estil. I fins ara, el que destaca la crítica de la meva obra és el sentit de l'humor, la tendresa i la subtil ironia amb alguns tocs de realisme màgic.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Per una banda hi ha l'ús que els joves fan d'aquest recurs. De l'altra, la presencia de la difusió dels autors i de la seva obra. Desconec el primer terme i, per tant, no puc opinar. Pel que fa al segon, crec que institucionalment s'ha fet poc encara per difondre autors i obres catalanes. S'ha fet amb un marc reduït d'autors i obres. Caldria ampliar i actualitzar aquesta difusió.