Lena Paüls (Reus, Baix Camp, 1952)
[Pàgina personal]
Pont d'Enseula
[Blog]
Ha obtingut els premis Arts i Lletres, 1994; Ciutat d'Eivissa, 2002; Goleta i Bergantí del Masnou, 2002; Jocs Florals Barcelona, 2003; La Mar de Lletres de Calafell, 2003; Sant Pere de Ribes narrativa breu, 2005; Frederica Montseny narrativa, 2007; Jocs Florals de Les Corts de Barcelona, 2007; Àncora de poesia, 2007; Mercè Llimona contes, 2008; Llavor de Lletres creació literària de Vilafranca del Penedès, 2008 i la distinció The White Ravens, de la Internationale Jugendbibliothek de Munic, 2010.
Ha publicat, entre altres, Universalitat i particularisme projectats en un dietari íntím: El vel de Maia, de Marià Manent", La Comarcal Edicions, Premià de Dalt, 1998; 'L'Aixecacases', Editorial Res Publica, Eivissa, 2002; 'Les orelles tenen parets' (dins de 'Una petita vida i altres narracions') Pagès Editors, 2003; 'Dret d'admissió', Editorial Viena, 2003; 'Temps de penyora', Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004; 'Lletra menuda', Barcelona: Editorial La Busca, 2006; 'La meva Adela', Manlleu: Àrea de Cultura de l'Ajuntament, 2007; 'Familiar al cava', Revista Cavall Fort, núm. 1107, 2008; El mirall que vola, Setmanari La Fura, 2008; 'Teló de fons', Sant Feliu de Guíxols: Setmanari Àncora, 2008. 'La draga sense escates' (àlbum il·lustrat per Àgata Gil), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008; 'La geganta Ela', amb il·lustracions de Núria Feijoó, Barcelona: Edicions del Pirata, 2011; 'El Museu de l'Avi'. Edició digital, 2012; 'La Vamba Groga' (dins del llibre col·lectiu 'Lletres reusenques. Reusenques de lletres', Tarragona: Silva Editorial, 2013.
Ha exercit de professora de català per a funcionaris i mestres. Ha impartit classes sobre aplicacions didàctiques de la publicitat als cursos de formació per a mestres. És autora de diverses guies de lectura per a infants i joves. Directora de la revista digital "Cornabou" de Literatura Infantil i juvenil.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: La literatura publicada en col.leccions que s'adrecen a infants i joves, per a mi, és això: literatura. És a dir, un tipus d'expressió artística que exigeix tanta o més elaboració que la que es publica en col.leccions per a adults.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Només el diari AVUI té una secció setmanal des de fa catorze anys de crítica de literatura per a infants i joves. Cap altre mitjà de difusió no especialitzada en té una secció fixa. Alguna emissora de ràdio parla ocasionalment de llibres per a infants i joves amb un tractament paternalista. D'altra banda, Televisió de Catalunya només es recorda que existeix aquest àmbit literari per Nadal i per Sant Jordi; els altres canals, ni tan sols en aquestes dates. D'altra banda cap premi literari del sector --alguns de molt ben dotats econòmicament-- tenen ressò en les pàgines informatives ni en els telenotícies. Si ja és prou evident el menyspreu per la lectura en general, encara ho és més pel que fa a la literatura adreçaca a infants i joves.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Em provoquen un gran respecte. No em crec que l'èxit sigui tot --o només-- fruit del màrqueting. El món de Harry Potter és una troballa, la lectura i el coneixement del qual s'ha convertit en un fenomen social. Conec infants de vuit anys, amb un nivell lector deficient, que han llegit cada un dels llibres, de tres-centes pàgines!, ple de lèxic sense concessions, amb quantitat de referents que desconeixen. I s'hi han apassionat. Ha estat una gran lliçó per a aquells mestres que buscaven desesperadament llibres per a nens de 6 anys i tres mesos i per a nenes de 8 anys i mig.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Crec que hi ha d'haver un tipus de lectura orientativa (diguem-li "obligatòria") de lectura en comú pel tot el grup de classe, que ajudi els lectors a valorar en narracions, poemes i obres de teatre aspectes estètics, de contingut, de la tradició literària pròpia i universal, etc. A més, el professorat de qualsevol assignatura hauria de ser un bon lector de literatura, estar al corrent de les novetats del sector per tal de poder crear un ambient lector que propiciï l'intercanvi i perquè estigui en disposició, en qualsevol moment, de recomanar llibres segons la maduresa i els interessos dels seus alumnes.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: En faig una valoració molt positiva. Hi ha un ventall extraordinari de temes i arguments. Els llibres per a infants estan, en general, magníficament il.lustrats. Pel que fa a narrativa hi ha moltes col.leccions consolidades que mantenen un nivell alt de qualitat. Tot i que encara hi ha un dèficit important, cada vegada més es publiquen llibres de poemes adreçats a infants i es fan reculls il.lustrats de poemes d'autors clàssics i contemporanis. D'altra banda hi ha dues o tres col.leccions que publiquen regularment teatre per ser llegit o representat per infants i joves. Els premis literaris tenen bones dotacions econòmiques. Si a tot això hi sumem els dos nous premis a estudis o assajos d'aquest àmbit, crec que, objectivament, la valoració ha de ser positiva.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Fins ara he estat més lectora que escriptora. M'interessa especialment reflexionar sobre les relacions humanes, la interculturalitat i, especialment, sobre la conflictivitat del ramat mediocre on ens movem tots.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Imprescindible. He estat testimoni de l'interès que ha suscitat un autor que ha publicat una novel.la a internet adreçada infants a partir de nou anys. D'altra banda, per a alumnes de secundària és molt suggerent trobar un autor del qual s'ha parlat a l'institut en un mitjà que dominen o que en aquell moment estan aprenent a dominar. Hi ha també l'incentiu del correu electrònic per poder comunicar-se amb l'escriptor. L'experiència és positiva perquè en entrar a la pàgina de l'autor s'informen dels arguments d'altres llibres que ha publicat i, si els enganxa el tema, potser el buscaran a la biblioteca o a la llibreria.