Roser Capdevila, il.lustradora
[Entrevista feta per Vicenç Relats sobre el fenomen de Les Tres Bessones. Publicada al diari Avui, 9 desembre 2005]
L'autora de les populars Tres Bessones, conegudes arreu del món, està il·lusionada amb noves aventures de les seves entremaliades criatures, que han enregistrat el seu primer disc de nadales tradicionals catalanes al seu estil i ha gravat un episodi especial dedicat a El Quixot,
Quina sensació deixa una sotragada com la que va viure amb l'accident?
Deixa la sensació que en un segon et pot canviar la vida. La part més positiva del desastre ha estat la reacció del meu entorn: la família, els amics, companys de feina, personal del Clínic..., dels nens i nenes, que m'han enviat flors i treballs fets a l'escola...
I aquesta experiència es pot recollir d'alguna manera en noves històries?
Quan les històries van als nens, els contes han de divertir. Per això hem transformat tant els contes clàssics. Als infants no se'ls pot donar sang i fetge. Només els pots dir que vigilin en travessar el carrer, encara que jo vaig ser atropellada damunt d'una vorera.
La factoria Tres Bessones ha treballat intensament aquest any 2005 en una producció especial: Les tres bessones i l'enigma del Quixot, de 76 minuts. Què vol ser aquesta producció?
És un episodi especial, molt dinàmic i divertit, per acostar El Quixot i la lectura als infants, en l'Any del Llibre i de Cervantes. És evident que els nanos no es posaran a llegir El Quixot, però pot servir per introduir-los en el món de les grans obres literàries. Té semblances amb Les tres bessones i el senyor Gaudí, que era una història seriosa que es transgredeix posada en mans de les bessones. També se'n faran projeccions a les escoles.
Quan tindrem un llargmetratge cinematogràfic sobre les Tres Bessones?
Se n'ha parlat molt i fins i tot hi ha el guió fet, però el projecte està encallat, tot i que no crec que s'hagi descartat del tot.
Els dibuixos animats televisius de les bessones es van acabar fa un any, amb 104 episodis. No n'hi haurà de nous?
No, la sèrie ja està del tot i és una de les més llargues d'Europa: 104 capítols, de 26 minuts, a 12 dibuixos per segon...! Ara hem començat a fer una sèrie de les bessones bebès, de 5 minuts cada capítol, on les bessones parlen en anglès, perquè els nens comencin a tenir-ne nocions bàsiques. Jo no en sóc la creativa sinó la supervisora. A Cromosoma (la productora que les fa) hi ha un gran equip de professionals. És tota feta per ordinador, molt senzilla, i estarà molt bé. El fil argumental és el dia a dia dels nadons: que si mengen, si dormen... On les bessones també fan de mestres d'anglès és en uns contacontes que emet el Club Super3 els dilluns. Els contacontes són episodis normals que ja estaven traduïts a l'anglès i on apareix un narrador i una narradora que de tant en tant expliquen la història més lentament, perquè s'entengui millor. M'agrada que les bessones ajudin a aprendre anglès! Tenen sort els anglesos que amb el seu idioma poden anar a tot arreu amb el mínim esforç, però si les generacions d'aquí que pugen no en saben no tindran espai a la terra, per desgràcia.
Les tres bessones s'han traduït a 42 llengües i distribuït a més de 130 països. Quin és el secret de tant d'èxit?
No ho sé, la primera sorpresa sóc jo. Em fa molta gràcia que s'hagin traduït també a llengües minoritàries com l'aranès, el basc, el gaèlic, el gallec... S'ha intentat fer un producte molt digne i imaginatiu, sense utilitzar la violència. L'educació s'ha de fer a casa i a les escoles, però si volem un món millor hem de tenir una televisió millor, perquè és a totes les cases i entra sense demanar permís. La televisió és molt important, un gran invent. Però hi ha teleporqueria, massa violència i sexe desafortunat en horari infantil. I això s'hauria de controlar molt més, que no vull dir censurar. Les persones que estan al davant de les televisions haurien de tenir un codi ètic més clar o utilitzar-lo més.