Dossiers
«LA DRAGA SENSE ESCATES»
Premi Mercè Llimona literatura il·lustrada

Entrevista a Lena Paüls

¿Com sorgeix la història de 'La draga sense escates' i per què va presentar el conte al Premi Mercè Llimona?

'La draga sense escates' surt del convenciment que els dracs que surten cada any per sant Jordi saben llegir. La draga del conte és lectora d'honor d'un club de lectura. Vaig imaginar-la sense escates perquè volia que demanés ajuda. Volia mostrar el costat desvalgut del personatge, sense deixar de banda el seu costat salvatge. Per això quan arriba en aquell poble amenaça de menjar-se una criatura cada dia si no li solucionen el problema i, a partir d'aquí estableixen un pacte de no agressió. Se sotmet pacientment a les cures que li procuren i fan amistat per sempre. El pas de la draga lectora per aquell poble converteix els ciutadans que no llegien mai, en lectors entusiastes. Pel que fa al premi Mercè Llimona, convocat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i patrocinat per la Funcació Caixa de Catalunya té l'avantatge que es publica en un àlbum il.lustrat esplèndid. És a càrrec de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, per tant amb una edició de curs normalitzat a les llibreries. Les il·lustracions també estan sotmeses a concurs. En aquest cas, van posar imatge a 'La draga sense escates', vint-i-sis il·lustradors. Van guanyar la convocatòria les il·lustracions de la badalonina Àgata Gil.


La LIJ és ignorada pels mitjans de comunicació, però a Internet les coses funcionen d'una altra manera, i els autors poden contactar directament amb els seus lectors, guanyar adeptes... ¿Creu que, a la llarga, Internet canviarà les regles del joc i els autors de LIJ es faran visibles al públic, potser no al gran públic, però sí als seus lectors potencials?

És evident. Internet és el mitjà que posa en contacte l'autor amb el seu públic objectiu. És molt estimulant comunicar-se amb un autor del qual s'ha parlat a l'escola o a l'institut, en un mitjà que dominen. Poden parlar-hi en videoconferència o fer-li comentaris per correu electrònic. I també posa en contacte els lectors entre si, en diversitat de fòrums. D'altra banda, cada vegada hi ha més recursos a la xarxa que faciliten la tria de lectures. En aquest sentit, un exemple que conec bé, és l'acollida de la revista digital de literatura infantil i juvenil Cornabou, amb un ventall de serveis àmpliament consultats. Es pot accedir a crítiques, notícies, llegir o veure entrevistes d'autors, enllaços amb webs i blogs d'autors, d'il.lustradors i de traductors, conèixer personatges literaris, accedir a enllaços amb revistes especialitzades, premis...


Vostè conrea diversos gèneres literaris. ¿En quin es troba més còmida o en quin té posades més energies o esperances? ¿Quines són les seves ambicions com a escriptora?

He escrit novel·la, conte, narració, poesia, teatre i assaig... Però, de la mateixa manera que el sentit de les paraules també es construeix amb el cos, amb el gest, en el context, també en escriure, el tema, el to, el moment em fan decidir per un o altre gènere. Ara que, tret de l'assaig, tot és ficció. La reivindico, fins i tot, per a la poesia, que sembla que és el gènere més fidel als sentiments de qui escriu. En definitiva es tracta d'expressar la complexitat de l'entorn per mitjà d'un llenguatge versemblant, dúctil... d'elaboració pacient per aconseguir efectes estètics. M'interessa especialment la part sensual del so, la voluptuositat de les paraules. Per això, en qualsevol dels gèneres treballo el ritme intern de la frase, la cadència, l'entonació en què podria ser dit. ¿Ambicions? Vull continuar sabent què no he d'escriure.


[Versió catalana de l'entrevista publicada en castellà a la revista CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil. Any 22. Número 225. Abril 2009.]



[Cliqueu aquí per llegir l'article en espanyol]

---

| Articles | Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home] |