Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Dossiers
Sisplau, faci'm una trilogia!

Andreu Sotorra

Conten que un venerable autor va presentar un original seu a un editor —concretament, una editora, perquè la indústria del llibre per a joves està dirigida majoritàriament per editores, algunes capaces de remoure cel i terra literaris—, i va rebre d'ella una súplica tan suggerent com aquesta: "Sisplau, faci'm una trilogia!"

L'autor —el nom del qual, com el de l'editora, guardarem en secret— va tenir un curtcircuit intel.lectual en escoltar tal demanda. Entre altres coses perquè ell no és precisament un autor de gènere eròtic, ni un consultor del Termcat i, ingenu com és en segons quines qüestions, va pensar que l'editora li feia una d'aquelles proposicions anomenades deshonestes, que també n'hi ha en el món innocent i immaculat de la literatura infantil i juvenil.

Quan l'autor es va adonar del que realment desitjava l'editora, es va fer la llum literària. Es tractava d'adoptar com a pròpia una espasa amb poders sobrenaturals, trobar una pedra màgica, apropiar-se d'algun anell secret, crear un plànol d'un territori imaginari, posar-hi dracs, animals exòtics, alguna bruixa malvada, un personatge heroic, muntar una lluita de poders entre clans i exèrcits galàctics i allargassar tot el que l'autor només havia dit en una primera novel.la breu, de trenta o quaranta folis, fins a una trama que tingués com a mínim set-centes pàgines per volum per aconseguir una trilogia d'unes dues mil pàgines i escaig.

Resulta que en els temps que corren, l'autor que avui en dia no inclou en la seva bibliografia una trilogia de gènere fantàstic, desenganyem-nos-en, no és autor ni és res. És més aviat un trempaplomes qualsevol. I aquest articulista, que és feble, dubta: ¿Ho devia ser Charles Dickens, un trempaplomes, quan va escriure el seu 'Oliver Twist'? ¿Ho devia ser Sue Townsend, quan va escriure 'El diari secret d'Adrian Mole'? ¿Ho devia ser Alexandre Dumas, quan va novel.lar la història a 'Els tres mosqueters'? I això, per esmentar només tres autors de no res, sense trilogia fantàstica, vaja!, i poc avesats a les espases poderoses i les pedres fogueres. Més aviat, tres il.lustres notaris del seu temps —o del passat que ha configurat el seu temps— amb vocació de tocar de peus a terra.

La dèria actual —convertida en febrada i màquina de fer diners— per la literatura de gènere fantàstic, és a dir: grans llibres en cartoné, no menys de cinc-centes pàgines —set-centes si pot ser!—, sèries inacabables, versions cinematogràfiques soporíferes i arguments mimètics en la majoria de casos, ha portat a una divisió discriminatòria en els catàlegs de literatura per a infants i joves.

Ja són molt poques les editorials que no compten amb una sèrie de títols de gènere fantàstic. La majoria són títols d'importació. Però també hi ha temptatives nadiues amb més o menys fortuna. Per les nostres latituds, un llibre d'aquestes característiques es presenta sota l'aura del mite mercantil: "Se n'han venut 500.000 exemplars a tot el món. N'hem fet 75.000 en castellà i 8.000 en català". Són les xifres estàndard del moment, que els mateixos editors que les donen a tall de promoció no han donat mai a l'hora de parlar d'altres títols del seu catàleg, que les sobrepassen amb escreix. Ah, però, aquests altres són títols de novel.les indígenes, modestes, realistes, innovadores, de denúncia social, inserides en el seu temps, i no són ni de gènere fantàstic ni són una trilogia!

La culpa, doncs, de la discriminació no és ni del bonàs de Harry Potter, ni de Grimpow, ni d'Eragon, ni del món d'Idhun, ni dels Elfs, ni dels Dracs, ni del personal de Nàrnia, ni dels clans de bruixeria, ni de Tal i Tal Altre, ni de tants i tants personatges de ficció que han sorgit de nou o s'han recuperat de sota l'humus literari després que un editor ha demanat als seus autors, sense escrúpols —i també sense estudi de mercat—, una trilogia. ¿Una més...? Sí, no ve d'una.

I tant de paper imprès perquè un dia se'ns presenti, amb el seu posat d'anar per casa, aquest pelut i lletjot del segle passat, a qui tothom anomena carinyosament King Kong, i se'ns cruspeixi a tots d'una queixalada. I el molt bandarra, sense brandar ni una espasa poderosa, ni tirar una pedra màgica, ni llençar un malefici carrincló! Porca i fantàstica misèria, la nostra!

[Article publicat a la secció de Literatura Infantil i Juvenil. Suplement de Cultura. Diari Avui, 21.12.2005]