Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Articles
L'evangeli de Nàrnia

Emili Teixidor

L'estrena de la pel·lícula Las crónicas de Narnia: el león, la bruja i el armario, basada en en la sèrie de set volums Les cròniques de Nàrnia, de C.S. Lewis, ha despertat l'interès dels lectors, sobretot nens i joves. No fa gaire vam poder veure al cinema una biografia endolcida de Lewis, interpretat per Anthony Hopkins, titulada Tierras de penumbra, però no quedava clar que l'autor avui canonitzat per la dreta religiosa nord-americana era un antidarwinista ferotge, i per això avui els neoconservadors el fan servir com a abanderat del creacionisme. Els diners del film, i dels que el seguiran, vist l'èxit del primer, van sortir de Philip Anschutz, un milionari devot i republicà que s'ha associat a Walt Disney per produir pel·lícules evangèliques i educatives, carregades de missatges o propaganda religiosa. L'èxit de La pasión de Cristo, de Mel Gibson, els ha indicat que anaven pel bon camí, fins i tot comercial.

El primer llibre de la sèrie de Nàrnia, El lleó, la bruixa i l'armari, és una al·legoria cristiana, la continuació dels sermons de la doctrina dominical elegida per diferents mitjans, una faula religiosa encoratjada per 140 esglésies evangèliques nord-americanes i pel governador de Florida, Jef Bush —el germà—, com a llibre de lectura recomanada a les escoles. Organitzacions americanes, com la de la Separació entre Església i Estat, volen portar l'Estat de Florida als tribunals per aquest intent de fer entrar el catecisme a les escoles per la porta del darrere.

És sabut que C.S. Lewis es va convertir al cristianisme gràcies a amics d'Oxford, com Tolkien, el d'El senyor dels anells, que el van convèncer que, si li agradaven els mites, les faules i els contes de fades, el mite cristià era un dels més bonics i, a més a més, era veritat. Però Tolkien va expressar la seva crítica al món de Nàrnia, tal com han fet una sèrie d'autors catòlics, agnòstics i de tota mena al llibre Revisiting Narnia. La crítica més negativa ha estat la de Philip Pullman, autor de l'esplèndida sèrie de tres volums La matèria obscura, publicats en català, a Empúries, i en castellà, a Roca, que arriba a dir que els llibres de Lewis són com verí i porten el missatge que la mort és millor que la vida.

Els joves lectors no són conscients dels missatges, perquè els llibres són molt llegidors, però el terrible lleó Aslan és la figura disfressada de Jesús. Segons la Bíblia, el lleó de Judà va trencar les cadenes del pecat i de la mort i va alliberar el seu poble, com clamen molts himnes dels primers cristians. I així es podrien anar destapant tot d'episodis i personatges de la sèrie, que acaba amb la condemna d'una dona, Susan, que és expulsada del paradís de Nàrnia. Per això i per altres detalls, han acusat la sèrie de misògina, racista i d'un autoritarisme perillós, perquè tot ha de passar per la saviesa i el poder del Lleó. La tria del Lleó com a símbol, i no del clàssic anyell de Déu, és per la força que els fonamentalistes donen a una croada per imposar la seva fe. Res de mansuets benaventurats: tot per l'espasa i el foc.

Els dos temes de la sèrie de Nàrnia són clàssics: un tracta el pas d'un món a un altre, com el cas d'Enees, Virgili i Alícia, i l'altre és la mort i la resurrecció d'un déu redemptor i carismàtic que al final porta el seu poble a un superparadís. La fascinació de Lewis pels mites i les llegendes medievals es troba en tot. Nàrnia és el nom que els antics romans donaven a l'antiga ciutat de Nequinium, a Úmbria.

Els lectors anglesos i nord-americans saben molt bé, o poden saber, aquestes coses i moltes més, perquè disposen de molts estudis i biografies de Lewis, però els d'aquí llegeixen els llibres i veuen la pel·lícules —i les que seguiran— com una fantasia emocionant i engrescadora. Potser ja n'hi ha prou, però val la pena conèixer alguna cosa més del rerefons d'aquesta història. No és el mateix llegir un text sense cap més intenció que divertir honestament que llegir l'Evangeli. Són lectures diferents. I visions diferents, en el cas del cinema. Sobretot quan les intencions dels productors són obrir una catequesi dominical d'estranquis.

Emili Teixidor

Article publicat en el Suplement Cultura del diari AVUI (05.04.2006).