Enric Falguera i Moisès Selfa Sastre, professors de la Universitat de Lleida, han estat distingits amb el XX Premi Aurora Díaz-Plaja per l'article «Miquel Martí i Pol i la poesia per a infants», publicat a la revista Ausa, que edita el Patronat d'Estudis Osonencs. L'article és un estudi de l’obra poètica adreçada als infants del poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929 - Vic, Osona, 2003). A partir d’un repàs historiogràfic de la poesia infantil catalana se situa l’obra i l’autor per valorar el seu paper decisiu en la configuració del gènere [article íntegre en PDF]. Posteriorment, l’anàlisi dels principals poemaris per a infants del poeta en permeten valorar la qualitat i la didàctica, així com comprovar les similituds entre el discurs poètic dels poemes infantils i d’aquells adreçats, a priori, al públic adult.
[14.09.21]
El termini d'inscripcions és de l'1 de setembre al 31 d'octubre. De cara al curs 2021-2022 hi participen més de 350 autors i es manté l'opció vitual, si es considera oportú, arran de les restriccions sanitàries. El programa «Autors a les Aules» és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes l'objectiu del programa rau en el fet que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors.
[31.08.21]
Tove Jansson, l'autora finlandesa de llengua sueca, va néixer a Hèlsinki el 1914 on va morir el 2001. Principalment coneguda per la seva obra per a infants, tant escrita com il·lustrada, es va popularitzar amb els personatges de la família Mumin, una icona de la cultura nòrdica, que va reforçar la seva expansió internacional en convertir-se en tires de diari i més endavant gràcies també a una adaptació televisiva. Coincidint amb el vintè aniversari de la seva mort s'ha estrenat en VOSC la pel·lícula «Tove» (es troba en el catàleg de Filmin), basada en la vida de l'autora des que, filla d'un conegut escultor i una mare també dibuixant, busca la seva pròpia veu trencant els motlles de l'època, tant artísticament com personals. Testimoni de dues grans guerres, és en plena Segona Guerra Mundial quan Tove Jansson fa néixer el personatge de Mumin, primer per als infants, que el 1953 evolucionen també per als lectors adults amb la publicació de tires còmiques al diari londinenc Evening News, des d'on salta posteriorment a moltes altres capçaleres de tot el món. Després de més de 10.000 tires, el 1959, Tove Jansson vol tornar a la pintura, una de les seves frustracions, i passa el relleu de les tires de còmic Mumin al seu germà Lars Jansson. Com a escriptora, però, va publicar cinc novel·les, alguns relats breus i les seves memòries. En català, el 2014, coincidint amb el centenari del seu naixement, les tires còmiques dels Mumin es van recollir en un volum singular de l'Editorial Coco Books que va reunir «Mumin i els bandolers», «Mumin i la vida familiar», «Mumin a la Riviera» i «L'illa deserta de Mumin». L'Editorial La Galera havia publicat també les novel·les per a infants «La família Mumin a l'hivern» i «El pare Mumin i el mar», a la col·lecció Grumets. La pel·lícula «Tove», dirigida per Zaida Bergroth, està protagonitzada per l'actriu Alma Pöysti, en el paper de Tove Jansson. El film, que va ser candidat finès als Oscar en la secció de parla no anglesa, posa l'èmfasi en la tendència bisexual de Tove Jansson, la seva relació adúltera amb un diputat socialista i a la vegada amb una coneguda directora de teatre de casa bona, la finesa Vivica Bandler (Hèlsinki, 1917 - 2004), i el trencament d'aquestes relacions per acabar convivint en parella amb la il·lustradora Tuulikki Pietilä (Seattle, Washington, EUA, 1917 - Hèlsinki, Finlància, 2009) fins al final de la seva vida en una illa de Finlàndia, en una mena de tornar als orígens, ja que Tove Jansson havia viscut la infància amb els seus pares també en una casa de camp d'una de les illes del golf de Finlàndia.
[07.08.21]
Segons ha fet públic l'Ajuntament de Mollerussa, aquest consistori de Pla d'Urgell i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), impulsor des del 1984 del certamen, han acordat cancel·lar l’edició del 2021 del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, que s’havia previst celebrar excepcionalment a la tardor. Habitualment el Saló del Llibre Infantil i Juvenil tenia lloc a la primavera, però en l’última edició —la del 2019 perquè la del 2020 es va suspendre arran de l'alerta sanitària— ja es va anunciar que es preparaven canvis en el format de cara a la que havia de ser la 36a edició i la 18a edició consecutiva que es feia a Mollerussa (Pla d'Urgell). No obstant això, diu el comunicat fet públic, la incertesa de la situació arran de les noves restriccions sanitàries i les normatives a aplicar per aquest tipus d’esdeveniments n'ha fet suspendre l’organització i posposar-ne també la reformulació anunciada. La decisió deixa en l'aire l'històric Saló que havia començat el 1984 a Barcelona, generalment al Saló del Tinell, espai que, per raons de seguretat i agenda de l'Ajuntament de Barcelona fa una vintena d'anys es va haver de deixar i, després d'un intent no reeixit de fer-se rotatiu en diverses poblacions, s'havia consolidat a Mollerussa, un dels anomenats Municipi Lector que des del 2008 compta amb un pla de lectura establert. El ClijCAT té ara novament sobre la taula el dilema de trobar una alternativa al Saló —novament a Barcelona o fora de Barcelona—, un certamen que ha comptat sempre amb la col·laboració de les diverses editorials que publiquen llibres per a infants i joves, o de continuar amb el projecte de reformulació que s'havia anunciat en la clausura del 2019 a Mollerussa.
[21.07.21]
Aquests són els tres premis que el Gremi de Llibreters de Catalunya ha destinat el 2021 als tres àmbits de la literatura infantil i juvenil en la XXII edició d'aquests guardons que voten tots els agremiats després d'una prèvia selecció de les diferents comissions de lectura. En la categoria d'Àlbum Il·lustrat, «Els estels», de Jacques Goldstyn (Quebec, 1958), en traducció de Susana Tornero Brugués, publicada per l'Editorial Joventut. En la categoria d'Altres Literatures, «La nena del far», d'Annet Schaap (Ochten, Països Baixos, 1965), en traducció de Maria Rosich, publicada per Pagès Editors. I en l'àmbit de Literatura Catalana per a infants i joves, la novel·la «Àunia», del jove debutant Ivan Vera (Badalona, 1998), publicada per Akiara Books, una novel·la que ha obert una línia nova de literatura juvenil en aquest segell i que recentment ha continuat amb un segon títol, «El net del Còndor» de Jesús Ballaz, amb il·lustracions de Kim Amate. En el cas d'«Àunia», la novel·la guanyadora, l'autor hi ha treballat durant sis anys, a partir dels 16 anys i d'un primer treball d'institut i després de diverses revisions fins a la publicació final a Akiara Books, recompensada ara amb aquest Premi Llibreter. En la mateixa edició [informació completa de les comissions de lectura i les sinopsis de les obres premiades i nominades] també han estat guardonades les novel·les «El país dels altres», de Leïla Slimani (Rabat, Marroc, 1981), en traducció de Valèria Gaillard, publicada per Angle Editorial, en la categoria Altres Literatures i «La casa de foc», de Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972), publicada per Proa Edicions, en la categoria de Literatura catalana.
[06.07.21]
La il·lustradora Marina Gibert (Girona, 1989) ha guanyat el XIV Premi Internacional Compostel·la d'Àlbum Il·lustrat amb l'obra «Selva». Hi han participat 400 autors d'uns 20 països. El premi té una dotació de 9.000 € i el mes de novembre el publicarà en cinc llengües l'Editorial Kalandraka, que en fa una promoció exterior. Marina Gibert (Girona, 1989), establerta a Lisboa, va estudiar a l'Escola d'Art i Dissenyde La Llotja de Barcelona i va ampliar la seva formació en el Seminari d’Il·lustració del Centre lisboeta d’Art i Comunicación Ar.Co. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat pels il·lustradors Rebeca Luciani, Javier Serrano i Xosé Cobas, la llibretera i pedagoga Lola Gallardo, la directora editorial de Kakandraka, Manuela Rodríguez, l’edil d’Educació de l’Ajuntament de Santiago, Rubén Prol, i Beatriz Varela com a secretària. Aquest jurat ha descatat de l'àlbum «Selva» que es tracta d'una de gran riquesa cromàtica que narra en imatges el passeig d'un nen per un paratge de vegetació selvàtica amb un final en el qual el protagonista s'endinsa en un lloc on la memòria fa volar la seva imaginació. D'altra banda, els artistes mexicans Claudia Novaro Malpica i Armando Fonseca han estat distingit amb una menció especial com a finalistes amb l'àlbum per a lectors autònoms «De papel», en el qual els autors presenten un paral·lelisme entre el paper i la vida. A més, el jurat també ha atorgat una menció especial a «La Nota», dels madrilenys Daniel Montero Galán i Pilar Serrano Burgos. D'entre els 400 àlbum rebuts procedents d'una vintena de països, n'hi ha d'Itàlia, Portugal, Estats Units, Argentina, França, Ucraïna, la Xina o Kazakhstan.
[01.07.21]
L'autor Pol Castellanos (Barcelona, 1991) ha estat el guanyador del Premi Ramon Muntaner 2021 de novel·la per a joves amb «L'assassina de Venècia», la història de la fugida d'una dona acusada de diversos crims que no ha comès a través de l'Europa de la Primera Guerra Mundial. El premi és dotat amb 6.000 € i el publica Estrella Polar. L'autor va debutar en l'àmbit per a joves amb la novel·la «L'impostor de Viena» de gènere fantàstic.
[23.06.21]
L’escriptora Anna Fité (Sabadell, 1958) ha guanyat la primera edició del Premi Emili Teixidor de contes per lectors d’entre 5 i 7 anys amb «El concert més animal», una faula sobre l’amistat i l’instint de supervivència. El conte també reflexiona sobre les persones que pateixen excessivament per coses que finalment no passen i que s’acaben solucionant. L’editorial La Galera, convocant del premi, publica l’obra, que en aquest cas està il·lustrada per Pedro Simón. El premi, que s'havia d'haver atorgat fa un any però que es va ajornar arran de la crisi del coronavirus, té una dotació de 2.500 euros. El jurat d'aquesta primera edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Fe Fernández, Laura Espot i Susanna Isern.
[22.06.21]
La literatura per a infants i joves perd als 48 anys l'il·lustrador, autor i crític Bernat Cormand (Barcelona, 1973). Fill de la també il·lustradora Fina Rifà, dirigia actualment la revista Faristol, que edita el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Havia il·lustrat recentment una edició de «Viatges i flors», de Mercè Rodoreda (Nórdica, 2020) i acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» a L'Altra Tribu, una història d'homosexualitat entre dos infants a la línia dels 11 anys. Bernat Cormand forma part d'una família que ha viscut l'ensenyament, la pedagogia, l'edició i, sobretot, la il·lustració des de primera fila. El pare, mestre, i la mare, il·lustradora (Fina Rifà) li donen la pista de sortida del que seria després la seva trajectòria. Llicenciat en Filologia catalana, máster en literatura comparada, es va dedicar professionalment al món editorial com a editor de narrativa estrangera dins del Grup 62, activitat que va deixar el 2007 per dedicar-se a la docència universitària (Universitat Pompeu Fabra), compaginant la crítica literària d'àlbum il·lustrat al diari ARA, i per retrobar una de les seves vocacions, la il·lustració, amb àlbums il·lustrats com «El dibuixant d'óssos» (2008), on explicava la història d'un dibuixant que viatjava al Pol Nord per pintar l'última espècie d'ós que li quedava; «El nen perfecte» (2013), sobre un jove modèlic que, de nit, quan ningú no el veu, es transvesteix, o «Els dies feliços» (2018), centrat en la descoberta de l'amor homosexual per part d'un nen. Més endavant, havia il·lustrat llibres per adults com «La mà del senyor Echegaray», de Daniela Ortiz (A Buen Paso, 2020) i l'esmentada reedició de «Viatges i flors», de Mercè Rodoreda (Nórdica, 2020). Recentment havia passat a la narrativa com a escriptor amb la novel·la «El cap als núvols», publicada fa poques setmanes a L'Altra Tribu, igualment amb il·lustracions seves.
[21.06.21]
S'han fet públics els guanyadors dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove que convoca el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT). El veredicte, que ha estat desvelat per diversos jurats de nois i noies des del seu punt de connexió (centre educatiu o biblioteca) han decidit en la modalitat Atrapallibres, guanyador en la categoria de 9 anys, «El llop de la sorra», d'Asa Lind, amb il·lustracions de María Elina, editat per Kalandraka. En la categoria de 10 anys, han distingit «Off», àlbum de l'il·lustrador Xavier Salomó, publicat a Flamboyant. En la categoria 11/12 anys, el guanyador ha estat «Palmira i l'efecte crisàlide», de Gisela Pou, amb il·lustracions de Francesc Rovira, publicat a Edebé. Pel que fa a la modalitat Protagonista Jove, en la categoria de 13/14 anys, ha estat escollida guanyadora la novel·la «La guerra dels botons», d'Avi, en traducció de David Nel·lo, publicada a l'Editorial Bambú. I en la categoria 15/16 anys, la guanyadora ha estat «Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers», de Benjamín Alire Sáenz, publicat per L'Altra Tribu, editorial que ha anunciat que està preparat la segona part de l'obra.
Els candidats de la 17a edició prevista per al 2022
D'altra banda, s'han fet també públics els llibres candidats a ser premiats en el que serà la 17a edició d'aquests premis, el 2022. Competiran en la modalitat Atrapallibres, «Hola, micos!», d'Oriol Canosa, il·lustrat per Anna Aparicio Català, publicat a Cruïlla; «Espècies extraordinàries», de Salvador Comelles, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a BiraBiro; «Aquest robot sóc jo», de Shinshuke Yoshitake, publicat a Libros del Zorro Rojo; «Pipi Calcesllargues», d'Astrid Lindgren, il·lustrat per Ingrid Vang Nyman, traduït per Antoni Garcia Llorca i publicat a Kokinos; «Tocar el cel amb els dits», de Pep Molist, il·lustrat per Christian Inaraja, publicat a Jo Llibre; «Jefferson», de Jean-Claude Mourlevat, il·lustrat per Antoine Ronzon, traduït per Oriol Vaqué Sánchez, publicat a Nórdica Libros; «Capgirat», d'Alba Dalmau i Cinta Vidal, publicat a Bindi Books; «Sense filtres», de Maria Carme Roca, publicat a Jo Llibre; «Som tempesta», de Michela Murgia, traducció de Xavier Solsona, publicat a Fanbooks. En la modalitat Protagonista Jove, competeixen: «El famosíssim catàleg de Walker Dawn», de Davide Morosinotto, traducció de Carles Biosca, publicat a Viena Edicions; «Ella», de Núria Pradas, publicat a Bambú; «La noia ocell», de Sandy Stark-McGinnis, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Blackie Books; «La llum de les fondàries», de Frances Hardinge, traducció de Xavier Pàmies, publicat a Bambú; «Nascuts per ser breus», de Toni Mata, publicat per La Galera; i «Espais interiors», d'Elin Nilsson, traduït per Meritxell Salvany, publicat per Pagès Editors.
[15.06.21]
La Família del Súper3 s'acomiada definitivament de la televisió catalana després de quinze anys protagonitzant seqüències de ficció a diverses generacions de joves espectadors. En els quinze anys de trajectòria, la Família del Súper3, entre múltiples iniciatives, va participar en un musical en col·laboració amb la companyia Dagoll Dagom, va aconseguir tres discos d'or i tres de platí, ha fet també visites a hospitals d'arreu de Catalunya de la mà del col·lectiu Pallapupas i ha pres part en les diverses edicions de La Marató i en festivals com el de Cap Roig. El moment més ben rebut de la Família del Súper 3 va ser sempre, anualment, la Festa dels Súpers, que va arribar a reunir més de 400.000 espectadors en un cap de setmana. Coincidint amb el comiat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha obert una convocatòria de propostes per a un nou projecte de ficció del Súper3. El projecte que resulti escollit substituirà la Família del Súper3 i haurà de portar a terme un projecte multicanal de ficció que és una de les propostes de la nova etapa del Departament d'Infantils de TV3, liderat per la periodista Laia Servera, la cara coneguda fins la temporada passada del programa InfoK.
[10.06.21]
Després que Disney + i la Generalitat de Catalunya presentessin un acord perquè la plataforma oferís cinema en català, a hores d'ara ja són dotze les pel·lícules que ofereixen la versió catalana. Els títols disponibles són «Raya i l’últim drac», «Soul», «Espies Disfressats», «Frozen 2», «Avions», «Avions 2», «Equip de rescat», «Campaneta i la llegenda de la bèstia», «En Ralph, el destructor», «En Ralph destrueix internet», «Mulan», «Ratatouille» i «Star Wars: Els últims Jedi». Segons el govern català, la plataforma Disney anirà oferint nous títols a mesura que pugui anar incorporant la resta d’àudios disponibles en català. Plataforma per la Llengua creu que l'acord va lent, continua discriminant la llengua perquè no apareix al menú lingüístic i el català en el conjunt del catàleg de Disney és testimonial. D'altra banda, la Llei del Cinema, aprovada el 2011, estableix que les distribuïdores han de garantir que totes les pel·lícules doblades o subtitulades al català a Catalunya han d'incloure aquesta versió en el menú lingüístic dels seus canals, ja sigui plataformes, televisons o devedés, cosa que no sempre es compleix.
[25.05.21]
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té els drets de difusió audiovisual de «Les tres bessones», però això no l'autoritza presumptament que un programa determinat utilitzi la imatge dels tres personatges infantils amb un guió no autoritzat per l'autora, que ha declarat que no se li havia demanat permís i que en té tots els drets de propietat intel·lectual, després també d'una llarga lluita guanyada per ella mateixa per recuperar-los de la productora Cromosoma, quan va fer fallida, que paradosalment n'havia promogut la creació i l'exitosa distribució internacional. En aquest cas, el conflicte s'ha originat en el capítol 3 («Pets vaginals») —que ha estat retirat preventivament de la xarxa per TV3— del programa «X, la sèrie», presentat per les actrius Mònica Barrio (Premià de Mar, Maresme, 1987) i Marina Congost (Figueres, Alt Empordà, 1984). Durant 2 minuts dels 13 que té de durada el programa, segons ha explicat l'ARA que ha destapat la polèmica, les tres bessones posaven en qüestió els seus noms en relació al gènere, miraven un àlbum de fotos i comentaven els genitals dels que hi apareixien, parlaven del clítoris i explicaven que proporciona plaer sexual i que té unes 8.000 terminacions nervioses, mostraven un dibuix d'aquest part anatòmica i una d'elles expressava: «I quan et corres fas: uh, uh, uh, uh!» tota enriolada en un doblatge superposat a les imatges. Després hi apareixia el personatge de la Bruixa Avorrida, com si fos una simpatitzant de la ideologia feminista que exclou les persones transsexuals i, plaf!, feia desaparèixer les tres bessones. Cal tenir en compte, per no generar confusió, que el programa «X, la sèrie», acabat d'estrenar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no s'adreça al públic infantil i que s'emet pel Canal 33 en horari nocturn.
[02.04.21]
El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica. L'obra de Mourlevat fixa el teixit de l'èpica antiga en una realitat contemporània.» Jean-Claude Mourlevat va debutar en aquest àmbit el 1997 i des d'aleshores les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües. Va començar la seva vida laboral com a professor d’alemany fins que va fer un gir radical i va treballar com a actor, pallasso i director teatral. Va ser a partir de la seva relació amb el teatre que va començar a escriure i va debutar amb el llibre il·lustrat «Histoire de l'enfant et de l'oeuf». Jean-Claude Mourlevat va créixer en una granja i va passar la seva infantesa en una casa sense llibres. Era el cinquè de sis germans. Va passar vuit anys en un internat on ha explicat que les regles eren molt dures, els professors molt estrictes i ell se sentia constantment infeliç. La literatura es va convertir en la seva salvació. Una de les seves obres més recents traduïdes al català ha estat «Jefferson», en versió d'Oriol Sánchez Vaqué, publicada a Nórdica Libros el 2020, una obra avalada per més de 2 milions d'exemplars venuts a França i on el protagonista és l’eriçó Jefferson Bouchard de La Poterie que un matí surt de casa camí de la perruqueria, però aquell dia l’acusen del «teixonicidi» del senyor Edgar. Així, de cop i volta, l'eriçó Jefferson es converteix en un fugitiu. Aquesta aventura el porta al país dels humans, considerats els éssers més intel·ligents del planeta. Jean-Claude Mourlevat fa una simbiosi entre el gènere policíac, la crítica social i la fantasia, una de les claus de la seva literatura que ara ha estat reconeguda amb el Premi Astrid Lindgren.
[30.03.21]
La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis. El catàleg digital es va ampliar amb clàssics o importacions d'altres edicions estrangeres. L'editor i també escriptor Toni Matas va comptar a partir del 1996 amb el dibuixant Picanyol (Josep Lluís Martínez Picañol, Moià, Moianès, 16 març 1948 - 18 març 2021), que hi va publicar les seves històries de la sèrie de «Noemí» en clau interactiva i que va tenir una gran acceptació amb «Otijocs» o jocs per a ordinadors on el personatge d'Ot el bruixot ja hi va aparèixer. Picanyol va ser, doncs, tant en qualitat de guionista com de dibuixant, potser sense proposar-s'ho, un pioner en aquest camp. La mateixa sèrie de creacions digitals, forçada pel procés de reconversió del sector, els anys 2013 i 2014 es va adaptar per a dispositius com l'iPad o l'iPhone. A Barcelona Multimèdia, Picanyol encara hi va aportar més creacions seves com la versió il·lustrada de «La Bíblia dels nens», el 2011, un èxit sense precedents, traduïda a diverses llengües i reeditada a Itàlia, EUA, Polònia, França, Alemanya, Noruega, Brasil, Portugal, Grècia, Croàcia, Índia, Austràlia, Països Baixos, Eslovènia o Rússia. A pesar d'aquesta important obra de Picanyol [vegeu a «La Saloquia» algunes de les crítiques publicades d'aquell moment], com acostuma a passar, el dibuixant ha transcendit com l'autor de les tires sense paraules d'«Ot el bruixot», publicades a la revista Cavall Fort durant 44 anys, des del 1971 al 2014, quan ell mateix va decidir tancar la sèrie. Però, conegut i adoptat per diverses generacions de lectors, el personatge d'Ot no es va aturar i, com ja havia fet l'Editorial Pirene l'any 1987, altres segells com La Galera, Edicions del Pirata o Edicions Baula, van fer reculls em suport paper amb els centenars de tires d'«Ot el Bruixot», un personatge, per cert, a qui Picanyol va dotar també d'una parella, la Berta, sense poders màgics com ell, però, això sí, amb una bona escombra. Altres personatges de les tires d'Ot són el mussol, el policia, el lladre o el nàufrag. El 2009, Norma Editorial, segell especialitzat en còmic, va commemorar el 40è aniversari d'«Ot el Bruixot» amb una edició especial de les tires, de les quals va publicar també un parell de volums més. En total, a Cavall Fort, Picanyol, gairebé sense interrupcions, hi havia deixat unes 1.500 tires d'«Ot el Bruixot».
[18.03.21]
Mor Estanislau Torres (Barcelona, 1926), autor de llibres de viatges, biogràfics, de novel·la i narració, premis Sant Jordi i Víctor Català, entre altres. Entre el 1974 i el 1986 va publicar novel·les per a joves: «Foc a l'Albera» (Editorial Laia), «Les coves de Postojna» (El Mall, 1980), «Minerva pensativa» (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984) i «Objectiu Heidelberg» (La Galera, 1986), totes descatalogades, cosa que a la dècada dels anys noranta va portar l'escriptor a criticar públicament la pèrdua del patrimoni literari per part del sector editorial davant la negativa que va trobar a partir d'aleshores per publicar o reeditar la seva per a aquest sector de lectors.
[15.03.21]
Cada 2 d'abril, data en què es commemora el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, en una iniciativa que des de l'any 1967 difon la International Board on Books for Young People (IBBY). També cada any una secció de l'IBBY és nomenada perquè seleccioni qui vol que sigui l'autora o autora del Missatge oficial i l'il·lustrador o il·lustradora del cartell que es distribueix a través de les filials i associacions integrants de l'organisme. Per a aquest 2021, des de la secció dels EUA de l'IBBY, els escollits són l'escriptora Margarida Engle i l'il·lustrador Roger Mello. En aquest enllaç de «Cornabou» reproduïm el cartell i s'hi pot llegir també el missatge en català, espanyol i anglès que s'adreça a tots els infants del món i que l'autora ha titulat: «La música de les paraules». Margarita Engle (Los Angeles, Califòrnia, EUA, 1951) és una poeta cubanoamericana que, tot i haver nascut als EUA, no ha perdut les seves arrels cubanes heretades de la seva mare, país on passava els estius d'infància. Va fer estudis d'agricultura i botànica i també d'escriptura creativa. Ha estat guardonada amb molts premis per la seva obra adreçada als infants. L'il·lustrador Roger Mello (Brasília, Brasil, 1965) va obtenir el premi Andersen el 2014 i ha exposat la seva a tot el món. Il·lustrador de més d'un centenar d'àlbums, molts dels seus llibres han estat publicats a més de quinze llengües.
[05.03.21]
L'artista Inge Nouws (Països Baixos, 1965), il·lustradora i artista establerta a Barcelona, es dedica a la il·lustració des de fa quinze anys, després que ja en portava quinze com a dissenyadora de moda infantil. Es va graduar en Belles Arts l'any 1989 com a professora d’art per a grau superior. El 2006 va estudiar il·lustració infantil a EINA (Universitat Autònoma de Barcelona) i Visual Storytelling a la School of Visual Arts de Nova York. És professora de creativitat i tallers d’il·lustració en diverses acadèmies d’art teràpia i en instituts d’educació creativa tant aquí com als Països Baixos. És directora artística de l’estudi de disseny La Casa de Carlota on treballa amb artistes amb capacitats diverses. Ha exposat la seva obra en diversos països. El 2012 va rebre el Premi d’Excel·lència de la Fira del Llibre de Bolonya 2012. Col·laboradora habitual de L'Auditori de Barcelona, en aquesta ocasió ha il·lustrat amb una vintena de làmines el disc «Ullsclucs» que dins el Projecte Educatiu acaba d'editar el segell discogràfic de L'Auditori [es pot escoltar lliurement en línia a la plataforma L'Auditori Digital] i que recupera i revisita una vintena de peces de música tradicional catalana que ha seleccionat i arranjat el músic Arnau Obiols (La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1985) a partir del llegat de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució que va recopilar la música tradicional catalana entre els anys vint i quaranta del segle passat, a més de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, «A peu pels camins dels cançoner» d’Artur Blasco, «Piulades de cultura popular» de Josep Espunyes, i «Veus d’ocells / Bells ocells», de Celdoni Fonoll. En les versions actuals del disc, hi ha enregistraments de camp, remor de bosc, trepitjar de fulles, sons d'ocells, sons de ramats de pastura o sons de mar barrejats amb instrumentació i efectes contemporanis com els sintetitzadors. L'edició del disc és el preàmbul de l'espectacle que s'estrenarà el mes de maig a L'Auditori i, a la tardor, a la Fira Mediterrània de Manresa, que n'és coprodutora. A banda de la direcció musical d'Arnau Obiols, comptarà amb la direcció d'escena de Sònia Gómez i l'assessorament pedagògic d'Anna Farrés. En l'enregistrament del disc han intervingut els músics Carles Belda (acordió diatònic, guitarra, percussions i veu), Alba Careta (trompeta, percussions i veu), Juliane Heinemann (guitarra, sintetitzadors, percussions i veu), Arnau Obiols (bateria, percussions, sintetitzador, rabequet i veu), Pep Pascual (serra, reclams, caragols de mar, xiulets, percussions, joguines i veu) i Manu Sabaté (saxo baríton, clarinets, tenora, flabiol, percussions i veu). Les percussions compten amb peces com el pandero quadrat, la pandereta, la canya esquerdada, l'ampolla d'anís, el trico-traco, el tabal, els cascavells i els esclops. Han col·laborat en l'enregistrament, fet a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori, Jan Valls i Ferran Conangla.
[08.02.21]
La desena edició del premi Carlemany per al Foment de la Lectura ha guardonat l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) per la seva novel·la «Archie, el nen que parlava als elefants». La trama fa un recorregut de seixanta anys del protagonista des de la seva infantesa el 1947 per explicar la relació que va tenir de petit amb una elefanta que s'havia criat a la plantació de te de la seva família. Amb un rerefons humanista i ecològic, la novel·la respira també l'esperit de protecció de les espècies en perill. El premi Carlemany 2021 ha rebut 38 originals. El sistema d'arribar al veredicte el fa singular perquè un jurat editorial n'escull quatre i sobre aquests quatre, els estudiants andorrans de secundària, entre 14 i 16 anys, escullen la guanyadora. El premi, que publica l'Editorial Columna, dins el Grup 62, té una dotació de 8.500 euros i compta amb el suport del govern d'Andorra. Lluís Prats ha publicat alguns dels títols que han estat distingits amb diversos premis com el Folch i Torres i l'Strega Ragazzi per «Hachiko. El gos que esperava» o «Estimat monstre», que fa dos anys va repetir el premi Folch i Torres. També s'ha vist premiat amb altres com el Ramon Muntaner o el Guillem Cifre de Colonya.
[02.02.21]
Els escriptors Juan Ramón Santos (Plasencia, Cáceres, 1975) i Pablo Gutiérrez (Huelva, 1978) guanyen els premis Edebé 2021 de literatura per a infants i joves. El problema de la ludopatia (categoria infantil) i l'amor pel teatre (categoria juvenil) es troben en el rerefons de les dues novel·les. Juan Ramón Santos ha obtingut el premi infantil amb «El Club de las Cuatro Emes» i Pablo Gutiérrez, el juvenil amb «El síndrome de Bergerac». L'edició, segons dades de l'Editorial Edebé, ha comptat amb 316 originals candidats (200 en la categoria infantil i 116 en la categoria juvenil). Per llengües, en aquesta 29a edició dels Premis Edebé, 278 novel·les han estat presentades en espanyol, 26 en català, 7 en gallec i 5 en basc. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro, actuant de secretària Conchi Marín (modalitat infantil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro i Care Santos, actuant de secretària Elena Valencia (modalitat juvenil). Fins ara, han estat guardonades 36 novel·les en espanyol, 15 en català i 4 en gallec. Els Premis Edebé mantenen la dotació habitual de 30.000 € per a la categoria juvenil i 25.000 € per a la categoria infantil, una excepció entre la tendencia en altres segells editorials d'aquest àmbit que s'han vist obligats a reduir dràsticament les dotacions.
[28.01.21]
La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse. En català, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) en va ser el primer traductor, des del 1963 fins al 1987, a l'Editorial Joventut. Posteriorment, l'Editorial Casterman, del Grup Flammarion, editoria dels còmics des del 1942, va adquirir els drets de publicació també aquí de la sèrie a partir del 2001 i és el segell que els ha reeditat fins ara, amb una nova traducció encarregada a la traductora Isabel Negre. El segell Casterman ha volgut sortir al pas de les acusacions racistes de la sèrie i, per por de veure's marginat en el mercat en temps de rebombori a les xarxes, en l'àlbum «Tintín al Congo» ha afegit recentment una faixa que ha aixecat polèmica indicant que el contingut manté un relat que en algun moment pot resultar ofensiu per a altres ètnies o cultures.
[02.01.21]
La Institució de les Lletres Catalanes, responsable del programa que porta els escriptors catalans a les aules dels centres educatius que ho demanen, ofereix mentre duri l'alerta sanitària pel coronavirus, que els col·loquis, si no és possible fer-los presencialment per la divisió en grups bombolla, es faci mitjançant videoconferència per alguna de les aplicacions que l'excepcionalitat ha obligat a adoptar, ja sigui Zoom o Google, entre altres. D'altra banda, per reforçar el programa, la Institució de les Lletres Catalanes compta des d'ara amb la col·laboració dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, pel coneixement que tenen dels centres educatius de la seva àrea geogràfica. El programa «Lletres a les Aules» té actualment més de 300 escriptors catalans participants.
[01.01.21]
