Una edició del premi repartida sense decisió per a un únic guanyador del jurat del «XIX Premi Aurora Díaz-Plaja», que ha estat integrat per Amàlia Ramoneda, Maria Mercè Roca i Pere Martí i Bertran. El premi ha estat atorgat ex aequo a Sergio Fernández Martínez (Departament de Filologia Clàssica i Hispànica de la Universitat de Lleó) pel seu epíleg a la traducció a l'espanyol d'una selecció de contes de Mercè Rodoreda, a càrrec de la traductora Jenn Díaz i publicada a Siruela («Cuentos para niños», 2019). L'altre guanyador és el tàndem Felipe Munita i Neus Real (Grup d'Investigació de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària de la Universitat Autònoma de Barcelona - GRETEL), autors de l'article «Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil», publicat a la revista Faristol, núm. 89 (abril 2019). El Premi Aurora Díaz-Plaja, que atorga anualment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des del 2001, creat arran del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, distingeix els articles d'anàlisi, els estudis o les investigacions que tractin sobre aspectes de la literatura per a infants i joves catalana.
[04.09.20]
Francesc Salvà havia nascut a Barcelona el 1938 però s'havia establert a Vilafranca del Penedès fins al punt que se'l considerava fill de la comarca. Als 19 anys ja es va dedicar amb plenitud al dibuix i la pintura amb el seu pas per l'Escola Massana. La seva activitat més prolífica ha estat la de l'il·lustrador de llibres per a infants i joves, a més de dedicar-se a la docència com a professor d'art i com a artista creador de murals de ceràmica en diverses poblacions catalanes a més de vidrieres a Costa Rica i a Cincinnati i Ohio. Una faceta seva menys coneguda és la de dissenyador de catifes, joguines, cortines i joies. En pintura, havia treballat el collage, la pintura plàstica, el gravat i el dibuix. La seva il·lustració tenia la característica de ser molt lluminosa i molt detallista. Com a il·lustrador havia treballat amb la majoria d'editorials catalanes, principalment Edebé, on es va centrar en els llibres de text. Va il·lustrar també la Biblia Infantil de l'Editorial Regina, una edició que va repetir per al mercat de l'Amèrica Llatina. Va col·laborar durant trenta anys amb la revista per a infants Tretzevents —inicialment coneguda com L'Infantil— promoguda pel bisbat de Solsona i que va permetre la seva sortida en català durant la Dictadura. Amb moltes de les editorials catalanes, es va dedicar a il·lustrar novel·les i narracions a partir de la represa dels anys seixanta del segle passat amb La Galera i Publicacions Abadia de Montserrat i més endavant amb Claret, Eumo, Columna, Bromera, Barcanova o Cruïlla. Va il·lustrar també una col·lecció sobre festes, tradicions i llegendes populars a l'Editorial Salvatella. L'il·lustrador Francesc Salvà es va dedicar també a la poesia amb la publicació de diversos reculls. Va ser un dels fundadors de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya. L’any 2001, arran del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil que es va celebrar a Vilafranca del Penedès va presentar una exposició antològica a la Capella de Sant Joan de la població.
[21.08.20]
L'Editorial La Galera ha ajornat la deliberació del jurat de la primera edició del Premi Emili Teixidor per a primers lectors, d’entre 5 i 7 anys, arran de la crisi del coronavirus. Veredicte i presentació havien de tenir lloc dins la Setmana del Llibre en Català 2020. Els membres del jurat, segons fonts de l'Editorial, es reuniran més endavant, amb la qual cosa la data de publicació de l'original premiat serà ja dins l'any 2021. L'Editorial lamenta el retard per «força major» i remarca que respon a la necessitat de fer més visible l'obra premiada. La Galera ofereix als autors que s'hi hagin presentat l'opció de retirar-se del premi per fer ús del seu original si així ho desitgen. La Galera és un segell d'Enciclopèdia Catalana, grup editorial que recentment s'ha vist obligat a refinançar amb la banca el deute que arrossega. És la quarta reestructuració que el grup fa. L'actual crisi del coronavirus ha agreujat encara més la situació a causa de la davallada general de vendes en el sector. El Grup Enciclopèdia té un deute de 9,4 milions d'euros. Amb el refinançament actual ha obtingut un crèdit de 3,3 milions avalat per l'ICO, cosa que eleva el deute a 13 milions amb venciment el 2025. Des de la banca s'aconsella al Grup Enciclopèdia que posi a la venda la seu del carrer Josep Pla de Barcelona, valorada en uns 10 milions d'euros, on es va traslladar després de vendre la Casa Garriga Nogués del carrer Diputació de Barcelona al Grup Mapfre, que precisament ara també ha posat a la venda després de traslladar-se a les seves Torres del Port Olímpic. En el cas que el Grup Enciclopèdia activi la venda de l'edifici de Josep Pla, els serveis editorials es mantindrien en règim de lloguer a la mateixa seu. L'àmbit del llibre per a infants i joves que gestiona La Galera, convocant del Premi Emili Teixidor que ara s'ha ajornat, és el més important en facturació del grup, seguit pel nou segell Univers de literatura general.
[05.08.20]
L'editora i traductora Conxita Zendrera (Barcelona, 1919) va publicar per primera vegada els llibres de Tintín en català i espanyol a través de l'Editorial Joventut, en la qual es va mantenir activa fins als 73 anys. Conxita Zendrera ha mort als 100 anys després d'una llarga trajectòria com a traductora i, sobretot, com a editora pionera en sèries com les dels àlbums de Hergé i també les novel·les de la colla d'Els Cinc, d'Enid Blyton i els llibres il·lustrats de Mitsumasa Anno. Va ser la priemera traductora dels àlbums de Tintín a l'espanyol (en català els va encarregar després, el 1964, a Joaquim Ventalló). L'Editorial Joventut va ser l'empresa familiar de Conxita Zendrera, que hi va entrar a treballar als 20 anys per fer-se càrrec del departament de publicacions infantils. Experta en l'obra de Hans Christian Andersen, va ser una de les impulsores del llibre il·lustrat, atenta a les novetats internacionals que descobria en fires com les de Frankfurt i Bolonya. Va ser precisament a la Fira de Bolonya que el 1956 va entrar en contacte amb l'obra d'Hergé gràcies a la casualitat: tornant del centre d'expositors a l'hotel, va seure per error a l'autobús de la delegació francesa i l'editor de Casterman va donar-li un parell d'àlbums de Tintín. L'editora fins i tot va conèixer Hergé, amb qui va compartir un ball durant la celebració de l'aniversari de la revista Tintín. Per editar Tintín aquí va haver de convèncer abans el consell d'administració de l'editorial, que hi estava en contra [vegeu una entrevista mantinguda amb l'editora i publicada a Faristol]. Els àlbums de Tintín eren molt més cars (75 pessetes) que els còmics que s'editaven aleshores, però també estaven molt més ben editats. El pare de Zendrera, fundador de l'editorial, va apostar per la filla, que va poder editar Tintín en les condicions òptimes perquè es convertís en un èxit de llarg recorregut. El tresor de Rackham el Roig i El secret de l'Unicorn van ser el dos primers àlbums publicats, tots dos en versió espanyola.
[31.07.20]
Malgrat que l'edició de la Setmana del Llibre en Català canviï d'ubicació —de la Catedral al Moll de la Fusta— i redueixi a cinc dies (8-13 setembre) el calendari a causa de la crisi del coronavirus, manté totes les seves seccions i activitats com presentacions, taules rodones i mostra de novetats i de fons en català, així com el Premi Trajectòria, que des de fa 24 anys distingeix aquells professionals vinculats a les arts i les lletres que hagin destacat en la divulgació de la literatura catalana. En aquesta edició el guardó és per a Teresa Duran (Barcelona, 1949), escriptora, traductora, il·lustradora, investigadora, pedagoga, guionista, difusora, crítica literària i comissària d'exposicions culturals, però sobretot dedicada a la difusió del llibre per a infants i joves. Com a autora té un catàleg de més de 100 títols, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües. És diplodama en Disseny Gràfic i llicenciada en Pedagogia. Al llarg de la seva trajectòria, ha col·laborat en publicacions i mitjans de comunicació com Faristol, Cavall Fort, El Periódico o Catalunya Ràdio. Teresa Duran rebrà una obra gràfica d'Antoni Miró, realitzada expressament per aquesta edició de la Setmana.
[29.07.20]
L’escriptora Montse Homs (Gurb, Osona, 1960) ha guanyat el Premi Guillem Cifre de Colonya de narrativa per a infants i joves que en la seva 39è edició ha rebut 31 originals. La novel·la «Arracades d'avellaner» és a mig camí entre el realisme i el gènere fantàstic. La protagonitzen una nena de set anys i la seva mascota, una guineu domesticada de dos anys que es converteix en la narradora i, a l'estil de les faules, apareix gairebé humanitzada. En un ambient familiar, enmig de la natura, una situació fa que tot trontolli sobtadament per un fet que sembla insignificant. De la tendresa i la placidesa inicial es passa a la incertesa i el temor, unes sensacions que afecten la vida familiar. La trama remarca el que fan les dues protagonistes, nena i guineu, per tornar les coses al seu lloc. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros i el publica l'Editorial Barcanova, des que va agafar el relleu de les edicions inicials que publicava l'Editorial La Galera. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sara Moyano, Pere Martí i Bertran, Miquel Rayó i Jaume Guiscafré. L'autora Montse Homs és nascuda a Gurb (Osona)el 1960. Ha exercit de mestra durant trenta anys i anteriorment, per a lectors joves, havia publicat diversos contes a la revista Cavall Fort.
[27.07.20]
Després del curs frustrat a causa del coronavirus, que no ha permès, com ha passat amb tantes altres iniciatives, que molts dels fòrums que havien estat concertats en els diferents centres educatius catalans amb els escriptors catalans s'hagin pogut realitzar, la Institució de les Lletres Catalanes manté per al curs vinent l'obertura del mateix Programa «Autors a les aules» [vegeu-ne aquí la informació]. Més de 300 autors hi continuen participant. La diferència amb altres edicions és que en aquesta les sol·licituds per al curs 2020-2021 (vàlides per a fòrums entre el gener i el maig del 2021) es faran exclusivament entre el 15 de setembre i el 31 d'octubre del 2020, sempre subjectes a les disponibilitats tant del nombre de fòrums com dels autors i el pressupost que s'aprovi per a l'any 2021, un any que, a més, s'ha fixat perquè es presenti per a aprovació del Parlament de Catalunya el nou Pla Nacional de Lectura de Catalunya que s'ha fixat amb un horitzó de deu anys, fins al 2030, i que, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, ha creat el Consell Nacional de Cultura amb 42 membres de les associacions i col·lectius representants del sector, entre els quals, a més de figurar-hi escriptors, editors, llibreters o periodistes hi ha també el sector educatiu.
[15.07.20]
Els Premis Lazarillo s'havien de fer públics el 2 d'abril, però la crisi del coronavirus els van deixar en suspens. Un cop desvelat el veredicte, el resultat ha donat com a guanyador del Premi de Creació Literària a l'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), amb la novel·la per a joves «Como lágrimas en la lluvia» i com a guanyadora del Premi d'Il·lustració a la madrilenya resident a Almeria, Carme López López, per l'àlbum «La niña fantasma». Els premis Lazarillo, que atorga l'Organització Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil (OEPLI) amb el suport de McDonald's i el Ministeri de Cultura espanyol, estan dotats amb 6.000 € cadascun. Han optat al premi de Creació Literària 36 obres (29 de narrativa, 5 de poesia i 2 de teatre) de les quals, 23 en espanyol, 11 en gallec i 2 en català. Al premi d'Il·lustració han participat 30 àlbums. Els jurats han estat integrats per Xosé Perozo, Marta Higueras, Pere Martí i Bertran, Manuel Bragado i Idoia Etxegoien, pel que fa a Creació Literària, i Xosé Perozo, Nuria Ranz, Josep Antoni Tàssies, Maite Caballero i Antonio Seijas, pel que fa a Il·lustració. Jordi Sierra i Fabra ha escrit una novel·la per a joves que s'endinsa en el món dels músics, el seu llenguatge i les relacions que s'estableixen en el sector. La Grace és la filla adolescent d’una llegenda de la música, en Leo Calvert. Els fans acudeixen en massa a visitar la tomba del seu pare, que ella neteja cada setmana. Un d’aquests fans és en Norman, un jove cantautor que procura escriure sobre la vida d’en Leo. Els camins de la Grace i en Norman es creuen i precipiten sense saber-ho les respostes sobre la misteriosa mort de l’estrella: ¿va ser un suïcidi o un accident? L'àlbum de Carmen López relata una història que parla de les èpoques en les quals hi havia una major predisposició a sentir les presències que habiten a les cases antigues, o a imaginar-les en la línia de la tradició oral del Cabo de Gata. Els premis Lazarillo no impliquen la publicació tot i que les obres premiades acaben troben en la seva majoria una editorial.
[02.07.20]
L'escriptora Ruth Tormo (Barcelona, 1974), però establerta a Sant Feliu de Guíxols des de fa més de vint anys, ha obtingut el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves, dins de l'edició dels Premis Literaris de Girona, que s'han decidit via telemàtica a l'espera del lliurament del 23 de setembre. La novel·la guanyadora de Ruth Tormo Benavent, «Sense codi de barres», narra la història de l'Amina, una noia que treballa en un taller tèxtil de Bangladesh i que amaga una nota d’auxili en un pantaló. Qui la troba és en Víktor, un estudiant d’institut de Barcelona que afrontarà el repte de trobar l’autora de la nota. El premi Ramon Muntaner, al qual en aquesta edició s'han presentat 28 originals, el publica l'editorial Estrella Polar, del Grup 62, té una dotació de 6.000 euros i el jurat ha estat integrat per David Cirici, Núria Martí, Montserrat Martín, Francesc Miralles i Patrizia Campana. L'autora Ruth Tormo va debutar en la literatura amb el premi Guillem Cifre de Colonya el 2018 amb la novel·la «Quina tocada de nassos!», publicada per l'Editorial Barcanova.
[25.06.20]
L'escriptor Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 setembre 1964 - Los Angeles, 19 juny 2020) ha deixat el món dels llibres als 55 anys després d'una exitosa carrera literària de caràcter internacional que l'havia fet un dels ambaixadors de la cultura catalana arreu del món amb llibres seus traduïts a una cinquantena de llengües i amb xifres astronòmiques de milions d'exemplars venuts. Resident a Los Angeles (EUA), on tenia relació amb la indústria audiovisual a través del guionatge, els dos últims anys havia lluitat contra el càncer de còlon que finalment l'ha vençut. Carlos Ruiz Zafón, que va passar la seva infància molt a prop de la Sagrada Família, va reflectir en la seva literatura la capacitat de combinar el realisme amb el gènere fantàstic, amb un amor sempre pels llibres. L'escriptor va debutar professionalment gràcies a la descoberta que en va fer l'Editorial Edebé el 1993 quan li van concedir el Premi Edebé en la modalitat juvenil amb la novel·la «El príncep de la boira», a la qual van seguir «El palau de la mitjanit» (1994) i «Les llums de setembre» (1995), conegudes com La Trigolia de la Boira. Quatre anys després, el 1999, encara publicaria a Edebé la novel·la «Marina», una de les seves obres més apreciades personalment. Quatre novel·les que van ser un dels estendards del segell d'Edebé fins que al 2007, després d'un llarg contenciós contractual, l'autor va deixar Edebé per passar al grup Planeta on havia ja publicat les seves novel·les per al públic general a partir del 2001 amb la coneguda «L'ombra del vent», que li va proporcionar el reconeixement internacional, un camí que va continuar amb «El joc de l'àngel» (2008), «El presoner del cel» (2011) i «El laberint dels esperits» (2016), totes publicades pel Grup Planeta.
[19.06.20]
Les dificultats perquè els lectors joves i els centres o biblioteques implicats en poguessin fer el seguiment, arran del tancament per la crisi del coronavirus, ha fet decidir al Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat) que aquest 2020 no s'atorguessin els premis a cap guanyador i, en canvi, es reconegués honoríficament tots els finalistes. Tot i així, l'organització ha confirmat que hi han participat més de 10.000 lectors joves, un augment de prop de 25% en relació a l'anterior edició.
Només 4 autors autors catalans entre 15 finalistes per als Premis del 2021
D'altra banda, s'han fet públics els finalistes de l'edició del Premis del curs 2020/2021. La selecció es fa prèviament per una comissió de crítics o professionals del sector i es té en compte tota la literatura infantil i juvenil publicada en català durant el 2019. De 15 títols escollits, només 4 pertanyen a autors catalans. La resta són traduccions, un criteri que en més d'una ocasió ha estat qüestionat, sobretot per autors en llengua catalana que no s'hi veuen prou representats.
Finalistes Premi Atrapallibres 2021
Categoria 9 anys
BILBAO, Leire. Bitxopoemes i altres bèsties. Il·lustr. Maite Mutuberria. Adaptació de Jaume Subirana. Kalandraka.
DAVIES, Nicola. El dia que va arribar la guerra. Il·lustr. Rebecca Cobb. Trad. Carla Gonzalbes. Alba.
LIND, Asa. El llop de sorra. Il·lustr. María Elina Méndez. Trad. Carolina Moreno. Kalandraka. (Set llegües)
Categoria 10 anys
FRANQUET, Núria. La liang dins el quadre. Il·lustr. Miguel Gallardo. La Galera.
SALOMÓ, Xavier. Off. Flamboyant.
SASSEN, Erma. Un indi com tu i com jo. Il·lustr. Martjin Van der Linden. Trad. Gustau Raluy. Takatuka.
Categoria 11-12 anys
GUTERSON, Ben. Hotel Winterhouse. Il·lustr. Chloe Bristol. Trad. Oriol Sànchez. La Galera.
HOLM, Jennifer L. El peix número 14. Il·lustr. Gustavo Roldán. Trad. Marc Donat. Viena. (El Jardí Secret de Viena; 25)
POU, Gisela. Palmira i l’efecte crisàlide. Il·lustr. Francesc Rovira. Edebé.
Finalistes Premi Protagonista Jove 2021
Categoria 13-14 anys
AVI. La guerra dels botons. Trad. David Nel·lo. Bambú (Èxit; 12)
CORTÈS, Jesús. Magus (El mag). Bromera (Esfera; 51)
SMY, Pan. Thornhill. Blackie Books.
Categoria 15-16 anys
ALIRE, Benjamin. Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers. Trad. Maria Climent. L’Altra (L’Altra Tribu; 4)
VIGAN, Delphine de. Les lleialtats. Trad. Jordi Martín Lloret. Edicions 62 (Balancí)
WYNDHAM, John. El dia dels trífids. Trad. Ramon Folch. L’Altra Tribu.
[03.06.20]
Els guanyadors, en aquest cas guanyadores, del premi Hans Christian Andersen 2020 són l'escriptora Jacqueline Woodson (Columbus, Ohio, EUA, 1963) i la il·lustradora Albertine Zullo (Dardagny, Ginebra, Suïssa, 1967). El jurat d'aquesta edició dels Premis Hans Christian Andersen, que s'atorguen cada dos anys coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya —enguany cancel·lada i reconvertida en format digital per força major— destaca de les dues autores la seva singularitat i també la seva trajectòria i projecció internacional amb l'obra publicada. La nord-americana Jacqueline Woodson —que ja va guanyar el 2018 el Premi Astrid Lindgren, considerat per la seva dotació el nobel de la literatura infantil i juvenil—, de petita, es va traslladar amb la seva mare i els seus germans a Greenville, Carolina del Sud, on va passar gran part dels primers anys de formació amb els seus avis materns. Als set anys, es van traslladar a Brooklyn, Nova York. Va estudiar a la Universitat Adelphi i a la New School de Nova York i després va treballar com a ajudant de redacció i terapeuta infantil. Va debutar com a autora el 1990 i ha publicat fins ara més de trenta llibres que abasten temes realistes basats sobretot en la seva experiència personal i el tracte que van rebre els afroamericans als Estats Units. D'altra banda, la il·lustradora suïssa Albertine Zullo (Albertine, de nom artístic) va estudiar a l'École des Arts Décoratifs i a l'Ecole Supérieure d’Art de Ginebra. Des del 1990, les seves publicacions han estat premiades en diverses ocasions entre les quals hi ha el Prix Suisse Jeunesse et Médias, el Prix Sorcières i el New York Times Best Illustrated Book. La seva obra s'ha exposat en diverses sales de Ginebra, París, Roma, València o Tòquio.
Josep Maria Benet i Jornet ha estat considerat el «pare» de la dramatúrgia contemporània i el mestre de la generació dels autors joves. La seva obra dramàtica, però, ha tingut també espai per al teatre familiar, tant per als infants com per al públic juvenil. En aquest àmbit, va escriure, publicar i representar «Taller de fantasia (La nit de les joguines)» (1976), «El somni de Bagdad» (1977), «Helena a l'illa del baró Zodíac» (1977), «Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc» (1989), «El tresor del pirata negre (Carlota i la dona de neu)» (1992) —una obra pensant en la seva filla Carlota, autora d'un llibre biogràfic a partir de la malaltia d'Alzheimer que patia— i «La Ventafocs. Potser sí, potser no» (2004).
Els orígens menestrals de l'autor
Josep Maria Benet i Jornet havia nascut al barri de Sant Antoni de Barcelona, el 20 de juny del 1940, en un ambient de família treballadora de postguerra que havia retratat en alguna de les seves obres teatrals. La seva primera escola va ser al carrer de l'Hospital, al Col·legi de Paüles, i la segona, als Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Els seus pares van voler que cursés estudis de peritatge a l'Escola Industrial —una de les sortides de l'època per als joves—, però ho va abandonar i va decidir entrar a la Universitat de Barcelona on va estudiar Filosofia i Lletres. El seu objectiu, més que fer-se amb un títol, era el d'aprendre a escriure. A la dècada dels anys seixanta, va entrar a l'Escola Adrià Gual on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver o Francesc Nel·lo entre altres.
Teatre i guió: dues passions convertides en ofici
Aquest va ser el pas decisiu perquè es dediqués al teatre com a autor, amb una cinquantena d'obres en el seu catàleg i nombroses representacions, sobretot en l'últim quart de segle, una faceta que més endavant el va portar a ser pioner en català del gènere de la telenovel·la amb «Poblenou» i autor o coautor d'altres sèries mítiques de la televisió catalana com «Rosa», «Nissaga de poder», «Laberint d'ombres». «Nissaga, l'herència», «El cor de la ciutat» i «Ventdelplà». La seva trajectòria ha estat reconeguda amb alguns dels premis més importants com el Nacional de Literatura i el Nacional de Teatre, la Creu de Sant Jordi, el Max d'Honor i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Crítica teatral de l'última obra representada, «Revolta de bruixes», Teatre Lliure (2015)
Crítica literària d'una de les obres familiars, «Carlota i la dona de neu».
[06.04.20]
El programa Lletres a les Aules i els Clubs de Lectura són dues de les activitats que han quedat cancel·lades amb l'estat d'alarma arran del coronavirus. Durant el 2020, quedaven unes 400 sessions organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes. Davant la incertesa que es puguin fer a la cua d'aquest curs i tenint en compte que el programa no està actiu l'últim trimestre de l'any, els autors i les institucions han acordat que totes aquestes sessions es traspassaran al primer trimestre del 2021. De tota manera, per alleugerir la falta de liquiditat de molts dels autors que són autònoms i per liquidar també el pressupost del 2020, la Institució de les Lletres Catalanes farà el pagament d'aquestes sessions, sense haver-se fet, aquest any. A canvi, els autors poden enregistrar un vídeo d'un minut parlant del llibre sobre el qual tenien concertat el col·loqui. Lletres a les Aules, Lletres en Viu i els Clubs de Lectura són programes de foment de la lectura, promoció i difusió de la literatura que permeten apropar l’alumnat i els lectors en general al fet literari. D'aquests programes se'n beneficien els centres educatius d’ensenyament primari, secundari i d’adults de tot el domini lingüístic català i la Xarxa de Biblioteques de tot el país.
[01.04.20]
L'edició dels Premis Serra d'Or 2020 ha estat condicionada per la crisi del «confinament total» a causa del coronavirus. L'acte de lliurament que tenia previst de celebrar-se el 2 d'abril ha estat substituït per una comunicació digital amb els guardonats. En l'àmbit de la literatura per a infants i joves, el jurat del premi de narrativa ha distingit la trilogia «La llum d'Artús», de Raimon Portell, formada per les novel·les «Camins de nit», «Camins d'aigua» i «Camins d'hivern», publicades a l'Editorial Barcanova. La segona novel·la ja havia rebut també el Premi Llibreter i el Premio Nacional de Literatura l'any passat. Raimon Portell (Barcelona, 1963) és més aviat conegut per les seves publicacions i col·laboracions en revistes de viatges com «Altaïr», «Viajes National Geographic», «El Mundo de los Pirineos» i «Descobrir Cuina», entre d'altres. Va ser també director de la revista «Descobrir Catalunya» i cap de redacció de la revista «Infància», a més de director adjunt d'«Altaïr». L'any 2005, havia guanyat també un Serra d'Or per «Vull una corona!», un àlbum il·lustrat per Ignasi Blanch i publicat a l'Editorial La Galera.
Un àlbum d'Akiara Books i un llibre de coneixements de Zahorí Books completen els dos altres premis Serra d'Or per a infants
Els altres dos premis Serra d'Or destinats a l'àmbit del llibre per a infants i joves s'ha fixat en dues editorials de les sorgides en els últims temps, sobretot dedicades a la publicació d'àlbums il·lustrats. Per una banda, el Premi Serra d'Or de literatura infantil ha estat per al llibre «Plous o fas Sol?», de Mireia Vidal, autora del text, i Anna Font, autora de les il·lustracions, publicat per Akiara Books. I en l'àmbit de Coneixements, el Premi Serra d'Or ha estat per al llibre «Jo i el món: una història infogràfica», de Mireia Trius i Joana Casals, publicat a Zahorí Books. El jurat dels Premis Serra d'Or per a infants i joves d'aquesta edició ha estat integrat per Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura.
[31.03.20]
Es diu Baek Hee Na. Té una dotzena llarga de creacions publicades alguna de les quals com «Cloud Bread» (Pa de núvol), el seu debut el 2004, ha estat adaptada com a sèrie televisiva, un musical i —en aquest casos no hi falta el marxandatge— en una àrea de joguines. Bael Hee Na, nascuda a Seül, Corea del Sud, el 1971, ha estat distingida amb el premi ALMA, el premi Astrid Lindgren, considerat el Nobel de la literatura per a infants i joves, que s'atorga a Estocolm en un acte solemne i que té una dotació de 5 milions de corones sueques (540.000 euros aproximadament), el més ben dotat del seu àmbit. El jurat ha destacat de la seva obra la selecció de materials, mirades i gestos que hi imprimeix amb històries de solitud i solidaritat. Creadora de mons amb figures en miniatura fetes a mà, completa la seva plàstica amb ambients il·luminats i fotografiats amb sensibilitat. S'hi troben, com el primer llibre, pans de núvol, i també llunes de sorbet, animals o fades de bany amb una atmosfera sensual. Baek Hee Na va estudiar tecnologia educativa a l'Ewha Womans University de Seül i animació a la California Institute of the Arts als Estats Units. Després de treballar en publicitat i multimèdia per a infants, va començar a crear els seus propis llibres d’imatges. El premi ALMA - Astrid Lindgren no és el primer perquè anteriorment ja havia estat reconeguda amb altres premis, tant a Corea del Sud com internacionalment. En el llibre amb el qual va debutar, «Cloud Bread», Baek Hee Na recorre a dos gats que troben un núvol petit i se l'emporten a casa on, la seva gata mare, cou un pa màgic que els dóna el poder de volar. El llibre més recent de Baek Hee Na és «I am a dog» (2019), en el qual retrata alguns dels gossos que va tenir en la seva infància. Un dels gossos troba a faltar la seva mare i els seus germans, però s'adona que té una nova vida en una llar que l'acull amb amor. L'autora, per a aquest conte plàstic, va elaborar artesanalment una cinquantena de gossos d'argila amb diferents formes, postures i expressions facials. El Premi Astrid Lindgren tenia prevista la cerimònia del lliurament l'1 de juny, però l'estat d'alarma a tot el món per la pandèmia del coronavirus ha fet que s'hagi posposat fins a nova data.
[30.03.20]
Des d'espectacles de teatre, fins a concerts, circ, cinema o lectures han aparegut a la xarxa amb caràcter gratuït per ajudar els petits usuaris a passar millor els dies de confinament sense escoles ni instituts que ha portat la pandèmia del coronavirus. La revista digital «Cornabou» en fa un seguiment puntual a través del canal de Twitter i Facebook a manera que aquestes iniciatives han anat apareixent, algunes des de plataformes professionals i d'altres des d'usuaris particulars. Els espectacles familiars del Liceu, espectacles familiars de teatre, llibres per descarregar i pintar o llibres per llegir gratuïtament estan convertint en usual i global una manera d'accedir a la cultura que tan sovint ha estat qüestionada per generacions adultes i nostàlgiques de recursos del segle passat. L'accés digital per a tots els públics és una de les empremtes que deixarà la crisi del coronavirus i ja no serà mai més igual ni dins ni fora de l'escola. Els anys vint del nou segle XXI auguren un canvi radical i, sobretot, una reflexió sobre com ha de ser l'accés a la cultura en un futur.
[23.03.20]
No hi ha llei de l'Educació que no neixi amb polèmica. A l'enterrament de la Lomce i també els propòsits de la Llei Wert s'hi afegeix automàticament el naixement amb polèmica de la Lomloe, presentada en aquesta ocasió per la ministra Celaá, en un moment que el govern espanyol treballa en coalició per primera vegada amb els comuns espanyols representats per Pablo Iglésias. La nova llei d'Educació dóna més control a l’Administració per retirar el finançament a les escoles concertades. La normativa coincideix amb l’essència dels decrets que vol aprovar pròximament la Conselleria d’Educació i que han rebut més de 100.000 al∙legacions dels pares de la concertada. L’anomenada “llei Celaá” [vegeu-ne aquí el contingut íntegre], que deroga la Lomce, atorga a l’Administració la possibilitat de programar l’oferta de centres en funció del càlcul del nombre d’alumnes i tancar grups, tant a la pública com a la concertada, abans que els pares es pronunciïn sobre l’escola que volen per als seus fills. Els sectors més conservadors del sector han posat el crit al cel, mai més ben dit, tenint en compte que la gran majoria de concertades tenen darrere el coixí d'una institució religiosa. Però el govern no s'ha fet enrere amb la incògnita de com aconseguirà fer-se endavant.
[03.03.20]
Tot i que havia exercit primer de mestre d'escola i després com a tècnic de justícia juvenil de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Aloy (Manresa, 1948) va dedicar la major part de la seva vida a la defensa del llibre per a infants i joves. Aquesta faceta el va portar a assessorar durant uns anys l'Editorial La Galera i, a partir d'aquí, a convertir-se en el biògraf “oficial” del veterà escriptor Josep Vallverdú, a més de ser també el curador de part de l'obra de la poeta Joana Raspall. El manresà Josep Maria Aloy va ser també autor de diversos llibres per a infants i de diversos assaigs sobre el llibre infantil i juvenil. Josep Maria Aloy va exercir de crític literari en diversos mitjans especialitzats, com la revista «Faristol», que edita el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT) i havia format part de jurats de premis com el Josep Maria Folch i Torres o el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. En els últims anys, des del juny del 2012 —arran de la mort d'Emili Teixidor— al maig del 2019 —quan va complir 70 anys—, va mantenir el blog de divulgació i crítica literària «Mascaró de proa», que el 2013 va ser distingit amb el Premi Aurora Díaz Plaja.
[15.02.20]
La jove de 17 anys Sofía Nayeli Bazán (Alacant, País Valencià, 2002) ha obtingut el 15è premi literari Jordi Sierra i Fabra per a Joves amb la novel·la «La bestia». L'autora, tot i que nascuda al País Valencià, ha viscut sempre a Ciutat de Mèxic, fins al 2019. Allà, la seva àvia li explicava històries sobre els immigrants que intentaven entrar als Estats Units i per això la seva novel·la parla de l'emigració mexicana amb el títol amb què és conegut el comboi ferroviari que utilitzava la majoria d'immigrants per aconseguir el seu somni, la Bèstia o també anomenat El Tren de la Mort, com explica igualment l'autor alemany Dirk Reinhardt en la seva novel·la «Train Kids», publicada en català per Pagès Editors el 2016, i protagonitzada també per adolescents que fugen de Mèxic i, concretament, per una noia que s'ha de fer passar per noi per esquivar els problemes que podrien aparèixer en el viatge. En el cas de la protagonista de la novel·la guanyadora, «La bestia», és una adolescent que es disposa a fer els més de 1.500 quilòmetres per arribar als EUA. Pel camí, coneix un altre noi amb la qual cosa es duplica la mirada sobre l'experiència de fugir de casa amb un relat naturalista, ple d'humanitat i cruesa a la vegada. L'aventura de la protagonista es converteix en un viatge iniciàtic i de maduresa. El jurat del premi ha estat integrat per Berta Márquez (editora de SM), Elena O'Callaghan (escriptora), Arturo Padilla (escriptor i guanyador del I Premi Jordi Sierra i Fabra), Pep Duran (llibreter) i Antònia Cortijos (en representació de la Fundació Jordi Sierra i Fabra). La novel·la l'edita el Grup SM, que col·labora en l'organització i la difusió del premi, que té una dotació de 2.000 euros, finançats per la Fundació Jordi Sierra i Fabra a compte dels drets d'autor de la publicació.
[14.02.20]
La Bologna Children's Book Fair 2020, que tindrà lloc en línia del 4 al 7 de maig, han aplegat en aquesta 57a edició un total de 1.888 àlbums il·lustrats candidats pertanyents a 41 països a obtenir algun dels premis o mencions de les diverses categories. Una de les novetats de l'edició és que s'hi ha incorporat una categoria especial de Cinema que ha distingit el llibre «Mvsevm», amb text de Javier Saez Castan i il·lustracions de Manuel Marsol, publicat per Fulgencio Pimentel (Espanya), Orfeu Negro (Portugal) i Orecchio Acerbo (Itàlia). També s'ha consolidat la categoria de còmic que ha destacat les obres «Imbattable. Justice et légumes frais», de Pascal Jousselin, publicat per Dupuis (Bèlgica), «The Short Elegy», d'Animo Chen, publicat per Locus Publishing (Taiwan) i «Written And Drawn By Henrietta», de Ricardo Liniers, publicat per Toon Books (EUA). Els escollits en la resta de categories són en Ficció, «Meine liebsten Dinge müssen mit», amb text de Sepideh Sarihi i il·lustracions de Julie Völk, publicat per Beltz & Gelberg (Alemanya); en No Ficció, «Marie Curie. Nel paese della scienza», amb text d'Irène Cohen-Janca i il·lustracions de Claudia Palmarucci, publicat per Orecchio Acerbo (Itàlia); en la categoria d'Opera Prima, «Where is Your Sister?», de Puck Koper, publicat per Two Hoots (Regne Unit); i en la categoria Nous Horitzons, «Lullaby for Grandmother», amb text i il·lustracions d'Iwona Chmielewska, editat per BIR Publishing (Corea del Sud). Totes les categories [vegeu aquí] destaquen altres àlbums com a menció honorífica.
[13.02.20]
L'escriptora i periodista Selena Soro (Barcelona, 1991) és la guanyadora del Premi Carlemany per al foment de la lectura amb la novel·la «Misteris de la boira», un relat de gènere fantàstic que té de protagonista una jove que viatja a un món on està prohibit estimar. La novel·la la publica l'Editorial Columna del Grup 62. El premi està dotat amb 8.500 euros, que finança el Govern d'Andorra. «Misteris de la boira» narra l'aventura de la Gala, una adolescent que s'enfronta a un dilema moral quan el govern l'atrapa i li fa una oferta perillosa però molt difícil de rebutjar. Segons l'autora, que és filla de dues mares, «Misteris de la boira» és una novel·la sobre l'amor universal que neix de la seva pròpia necessitat de trobar en altres novel·les de lectura adolescent la presència de gais o lesbianes i agraeix que el jurat del premi Carlemany no s'hagi retingut a escollir-la malgrat la complexitat d'algunes qüestions de la trama. El premi Carlemany té la característica que té la característica que el decideixen estudiants andorrans d'entre 14 i 16 anys que trien l'obra guanyadora entre tres finalistes que prèviament ha seleccionat un comitè de lectura.
[12.02.20]
Els Premis Edebé, en la seva 28a edició, no han descobert en aquesta ocasió autors nous o inèdits en el palmarès. Tant els escriptors David Nel·lo (Barcelona, 1959) —guanyador en els últims tres anys dels Premis Prudenci Bertrana, Gran Angular i Sant Jordi— com Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963) —autor traduït a una vintena de llengües— són repetidors. El primer va obtenir el mateix premi en la modalitat infantil el 2014 («La nova vida del senyor Rutin») i el segon, el va guanyar en la modalitat juvenil el 2016 («Huye sin mirar atrás»). Els nous premis del 2020 han estat per a la novel·la «La crónica de l’Iu Eskar» (David Nel·lo) i «Maneras de vivir» (Luis Leante). Els premis estan dotats amb 25.000 € (infantil) i 30.000 € (juvenil) respectivament i es mantenen com els únics que han resistit la llarga crisi en el sector editorial sense retallades, cosa que els ha situat en els més ben dotats de l'àmbit infantil i juvenil amb la característica que hi opten originals en català, basc, gallec i espanyol. Els premis s'editen també habitualment en aquestes quatre llengües i una edició braille i, a partir d'aquest any, en fa una versió en audiollibre. «La crònica de l'Iu Eskar» de David Nel·lo és una faula gens típica en un món d’animals sobre la guerra, els refugiats, el racisme i la xenofòbia, però també l’esperança, el respecte a la diferència i el valor de l’amistat. A «Maneras de vivir», de Luis Leantes, s'explica la vida d’un vell rocker amb un registre periodístic d’entrevistes amb diversos personatges amb històries que finalment s'acaben creuant. La 28a edició dels Premis Edebé han rebut 346 originals, de les quals, 227 són de la modalitat infantil i 119 de la juvenil. Pel que fa a llengües, hi han participat 59 originals en català, 267 en espanyol, 11 en gallec i 9 en basc. Els jurats de les dues modalitats, parcialment renovats, han estat Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro (infantil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro i Care Santos (juvenil).
[29.01.20]
Les primeres publicacions programades reuneixen narrativa, poesia i assaig d'Alba Castellví, Mercè Galí, Joana Raspall i Carla Zaplana. El nou segell «Bindi Books» és una iniciativa del «9 Grup Editorial» que integren Angle Editorial, que principalment publica llibres de narrativa, tant catalana com traduïda, i assaig; Cossetània Edicions, que publica natura, muntanya, cuina, tradicions, entra altres temàtiques; Eumo Editorial que preferentment edita llibres pedagògics i d’història; Capital Books, narrativa catalana i estrangera; Lectio Ediciones, que és el segell en castellà del grup, i Quorum Llibres, que és un plataforma de micromecenatge de llibres. «Bindi Books» publicarà entre quinze i vint llibres l’any per a infants d’entre 0 i 12 anys, tant d'autors catalans com estrangers. «Bindi Books» està dirigit per Cristina Feliu, llicenciada en Psicologia Infantil i especialitzada en l’aprenentatge de la lectura i Màster d’Edició a la UPF. La seva trajectòria professional ha passat per la coordinació de l’Àrea de Foment de la Lectura de la Fundació Bertelsmann, d'editora del segell infantil de Timun Mas i, més endavant, d'editora d’Estrella Polar i Fanbooks de Grup62, dins de Planeta.
[28.01.20]
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener 2020), ha mort després d'haver fet públic, sis mesos enrere, que patia una malaltia degenerativa. La seva última intervenció pública va ser amb una emotiva entrevista amb el programa «El divan», de TV3. Isabel-Clara Simó, va publicar una cinquantena de títols de diversos gèneres: narrativa, poesia, teatre i guió. La seva participació en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil es va mantenir, sobretot entre els anys 1986 i 2015, amb títols molt apreciats pels seus nombrosos lectors joves com les novel·les «Raquel» i «Joel» (Columna). Altres títols en aquest àmbit van ser «Missatges a la biblioteca» (Actar), a més d'«El secret d'en Toni Trull» (Barcanova), «De nom, Emili», «El Jordi i la sargantana» i «Tria de contes», tots a Columna, com «Raquel» i «Joel». I també altres títols com «Dora diu que no», «Els ulls de l'assassí», «El meu germà Pol», «Llir entre cards» i «Tzoé», a Bromera. Isabel-Clara Simó, llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, en Periodisme i doctorada en Filologia romànica, va exercir de professora a Bunyol (País Valencià) i a l'Institur Ramon Muntaner de Figueres, ciutat on es va establir inicialment i on va fundar amb el seu marit Xavier Dalfó, mor el 2016, la revista «Canigó». Al llarg de la seva trajectòria ha estat distingida amb diversos premis literaris i reconeixements a la seva trajectòria com el Premi Trajectòria, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Isabel-Clara Simó havia exercit de Delegada del Llibre del Departament de Cultura i havia estat degana de la Institució de les Lletres Catalanes. S'ha caracteritzat també per la seva defensa de la cultura catalana i la unitat de la llengua i els Països Catalans.
[13.01.20]
Coincidint amb el vintè aniversari de la mort d'Enric Valor, Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya han fet públic el premi que porta el seu nom i que s'adreça a obres de literatura per a joves. En aquesta ocasió, la 39a edició, el guanyador ha estat Alfred Sala (Barcelona, 1961) amb la novel·la «Expedició al Congo. Bwana Nyani», una novel·la que barreja aventura i romanticisme i que té com a protagonista l’Arnau, un noi de divuit anys que treballa en un taller de reparació de cadires. Però uns coneguts de la família: Mr. Rowlands i la seva filla Mo —una nord-americana de la seva edat, enamorada dels animals i de la natura—, li fan una proposta: una expedició de dos mesos al cor del Congo per fer un reportatge d'un primatòleg que investiga en plena selva africana les estranyes morts d’uns ximpanzés. El premi Enric Valor té una dotació de 6.000 € i el jurat d'aquesta edició, a la qual han concorregut 25 obres, ha estat integrat per Juli Avinent, Vicent Enric Belda, Tomàs Llopis, Pilar Puchades i Núria Sendra. L'autor Alfred Sala, professor d'institut, fa dos anys ja havia guanyat el premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Una hora al cretaci».
[11.01.20]
