Els guanyadors, en aquest cas guanyadores, del premi Hans Christian Andersen 2020 són l'escriptora Jacqueline Woodson (Columbus, Ohio, EUA, 1963) i la il·lustradora Albertine Zullo (Dardagny, Ginebra, Suïssa, 1967). El jurat d'aquesta edició dels Premis Hans Christian Andersen, que s'atorguen cada dos anys coincidint amb la Fira del Llibre de Bolonya —enguany cancel·lada i reconvertida en format digital per força major— destaca de les dues autores la seva singularitat i també la seva trajectòria i projecció internacional amb l'obra publicada. La nord-americana Jacqueline Woodson —que ja va guanyar el 2018 el Premi Astrid Lindgren, considerat per la seva dotació el nobel de la literatura infantil i juvenil—, de petita, es va traslladar amb la seva mare i els seus germans a Greenville, Carolina del Sud, on va passar gran part dels primers anys de formació amb els seus avis materns. Als set anys, es van traslladar a Brooklyn, Nova York. Va estudiar a la Universitat Adelphi i a la New School de Nova York i després va treballar com a ajudant de redacció i terapeuta infantil. Va debutar com a autora el 1990 i ha publicat fins ara més de trenta llibres que abasten temes realistes basats sobretot en la seva experiència personal i el tracte que van rebre els afroamericans als Estats Units. D'altra banda, la il·lustradora suïssa Albertine Zullo (Albertine, de nom artístic) va estudiar a l'École des Arts Décoratifs i a l'Ecole Supérieure d’Art de Ginebra. Des del 1990, les seves publicacions han estat premiades en diverses ocasions entre les quals hi ha el Prix Suisse Jeunesse et Médias, el Prix Sorcières i el New York Times Best Illustrated Book. La seva obra s'ha exposat en diverses sales de Ginebra, París, Roma, València o Tòquio.
Josep Maria Benet i Jornet ha estat considerat el «pare» de la dramatúrgia contemporània i el mestre de la generació dels autors joves. La seva obra dramàtica, però, ha tingut també espai per al teatre familiar, tant per als infants com per al públic juvenil. En aquest àmbit, va escriure, publicar i representar «Taller de fantasia (La nit de les joguines)» (1976), «El somni de Bagdad» (1977), «Helena a l'illa del baró Zodíac» (1977), «Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc» (1989), «El tresor del pirata negre (Carlota i la dona de neu)» (1992) —una obra pensant en la seva filla Carlota, autora d'un llibre biogràfic a partir de la malaltia d'Alzheimer que patia— i «La Ventafocs. Potser sí, potser no» (2004).
Els orígens menestrals de l'autor
Josep Maria Benet i Jornet havia nascut al barri de Sant Antoni de Barcelona, el 20 de juny del 1940, en un ambient de família treballadora de postguerra que havia retratat en alguna de les seves obres teatrals. La seva primera escola va ser al carrer de l'Hospital, al Col·legi de Paüles, i la segona, als Escolapis de la Ronda de Sant Antoni. Els seus pares van voler que cursés estudis de peritatge a l'Escola Industrial —una de les sortides de l'època per als joves—, però ho va abandonar i va decidir entrar a la Universitat de Barcelona on va estudiar Filosofia i Lletres. El seu objectiu, més que fer-se amb un títol, era el d'aprendre a escriure. A la dècada dels anys seixanta, va entrar a l'Escola Adrià Gual on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver o Francesc Nel·lo entre altres.
Teatre i guió: dues passions convertides en ofici
Aquest va ser el pas decisiu perquè es dediqués al teatre com a autor, amb una cinquantena d'obres en el seu catàleg i nombroses representacions, sobretot en l'últim quart de segle, una faceta que més endavant el va portar a ser pioner en català del gènere de la telenovel·la amb «Poblenou» i autor o coautor d'altres sèries mítiques de la televisió catalana com «Rosa», «Nissaga de poder», «Laberint d'ombres». «Nissaga, l'herència», «El cor de la ciutat» i «Ventdelplà». La seva trajectòria ha estat reconeguda amb alguns dels premis més importants com el Nacional de Literatura i el Nacional de Teatre, la Creu de Sant Jordi, el Max d'Honor i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Crítica teatral de l'última obra representada, «Revolta de bruixes», Teatre Lliure (2015)
Crítica literària d'una de les obres familiars, «Carlota i la dona de neu».
[06.04.20]
El programa Lletres a les Aules i els Clubs de Lectura són dues de les activitats que han quedat cancel·lades amb l'estat d'alarma arran del coronavirus. Durant el 2020, quedaven unes 400 sessions organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes. Davant la incertesa que es puguin fer a la cua d'aquest curs i tenint en compte que el programa no està actiu l'últim trimestre de l'any, els autors i les institucions han acordat que totes aquestes sessions es traspassaran al primer trimestre del 2021. De tota manera, per alleugerir la falta de liquiditat de molts dels autors que són autònoms i per liquidar també el pressupost del 2020, la Institució de les Lletres Catalanes farà el pagament d'aquestes sessions, sense haver-se fet, aquest any. A canvi, els autors poden enregistrar un vídeo d'un minut parlant del llibre sobre el qual tenien concertat el col·loqui. Lletres a les Aules, Lletres en Viu i els Clubs de Lectura són programes de foment de la lectura, promoció i difusió de la literatura que permeten apropar l’alumnat i els lectors en general al fet literari. D'aquests programes se'n beneficien els centres educatius d’ensenyament primari, secundari i d’adults de tot el domini lingüístic català i la Xarxa de Biblioteques de tot el país.
[01.04.20]
L'edició dels Premis Serra d'Or 2020 ha estat condicionada per la crisi del «confinament total» a causa del coronavirus. L'acte de lliurament que tenia previst de celebrar-se el 2 d'abril ha estat substituït per una comunicació digital amb els guardonats. En l'àmbit de la literatura per a infants i joves, el jurat del premi de narrativa ha distingit la trilogia «La llum d'Artús», de Raimon Portell, formada per les novel·les «Camins de nit», «Camins d'aigua» i «Camins d'hivern», publicades a l'Editorial Barcanova. La segona novel·la ja havia rebut també el Premi Llibreter i el Premio Nacional de Literatura l'any passat. Raimon Portell (Barcelona, 1963) és més aviat conegut per les seves publicacions i col·laboracions en revistes de viatges com «Altaïr», «Viajes National Geographic», «El Mundo de los Pirineos» i «Descobrir Cuina», entre d'altres. Va ser també director de la revista «Descobrir Catalunya» i cap de redacció de la revista «Infància», a més de director adjunt d'«Altaïr». L'any 2005, havia guanyat també un Serra d'Or per «Vull una corona!», un àlbum il·lustrat per Ignasi Blanch i publicat a l'Editorial La Galera.
Un àlbum d'Akiara Books i un llibre de coneixements de Zahorí Books completen els dos altres premis Serra d'Or per a infants
Els altres dos premis Serra d'Or destinats a l'àmbit del llibre per a infants i joves s'ha fixat en dues editorials de les sorgides en els últims temps, sobretot dedicades a la publicació d'àlbums il·lustrats. Per una banda, el Premi Serra d'Or de literatura infantil ha estat per al llibre «Plous o fas Sol?», de Mireia Vidal, autora del text, i Anna Font, autora de les il·lustracions, publicat per Akiara Books. I en l'àmbit de Coneixements, el Premi Serra d'Or ha estat per al llibre «Jo i el món: una història infogràfica», de Mireia Trius i Joana Casals, publicat a Zahorí Books. El jurat dels Premis Serra d'Or per a infants i joves d'aquesta edició ha estat integrat per Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura.
[31.03.20]
Es diu Baek Hee Na. Té una dotzena llarga de creacions publicades alguna de les quals com «Cloud Bread» (Pa de núvol), el seu debut el 2004, ha estat adaptada com a sèrie televisiva, un musical i —en aquest casos no hi falta el marxandatge— en una àrea de joguines. Bael Hee Na, nascuda a Seül, Corea del Sud, el 1971, ha estat distingida amb el premi ALMA, el premi Astrid Lindgren, considerat el Nobel de la literatura per a infants i joves, que s'atorga a Estocolm en un acte solemne i que té una dotació de 5 milions de corones sueques (540.000 euros aproximadament), el més ben dotat del seu àmbit. El jurat ha destacat de la seva obra la selecció de materials, mirades i gestos que hi imprimeix amb històries de solitud i solidaritat. Creadora de mons amb figures en miniatura fetes a mà, completa la seva plàstica amb ambients il·luminats i fotografiats amb sensibilitat. S'hi troben, com el primer llibre, pans de núvol, i també llunes de sorbet, animals o fades de bany amb una atmosfera sensual. Baek Hee Na va estudiar tecnologia educativa a l'Ewha Womans University de Seül i animació a la California Institute of the Arts als Estats Units. Després de treballar en publicitat i multimèdia per a infants, va començar a crear els seus propis llibres d’imatges. El premi ALMA - Astrid Lindgren no és el primer perquè anteriorment ja havia estat reconeguda amb altres premis, tant a Corea del Sud com internacionalment. En el llibre amb el qual va debutar, «Cloud Bread», Baek Hee Na recorre a dos gats que troben un núvol petit i se l'emporten a casa on, la seva gata mare, cou un pa màgic que els dóna el poder de volar. El llibre més recent de Baek Hee Na és «I am a dog» (2019), en el qual retrata alguns dels gossos que va tenir en la seva infància. Un dels gossos troba a faltar la seva mare i els seus germans, però s'adona que té una nova vida en una llar que l'acull amb amor. L'autora, per a aquest conte plàstic, va elaborar artesanalment una cinquantena de gossos d'argila amb diferents formes, postures i expressions facials. El Premi Astrid Lindgren tenia prevista la cerimònia del lliurament l'1 de juny, però l'estat d'alarma a tot el món per la pandèmia del coronavirus ha fet que s'hagi posposat fins a nova data.
[30.03.20]
Des d'espectacles de teatre, fins a concerts, circ, cinema o lectures han aparegut a la xarxa amb caràcter gratuït per ajudar els petits usuaris a passar millor els dies de confinament sense escoles ni instituts que ha portat la pandèmia del coronavirus. La revista digital «Cornabou» en fa un seguiment puntual a través del canal de Twitter i Facebook a manera que aquestes iniciatives han anat apareixent, algunes des de plataformes professionals i d'altres des d'usuaris particulars. Els espectacles familiars del Liceu, espectacles familiars de teatre, llibres per descarregar i pintar o llibres per llegir gratuïtament estan convertint en usual i global una manera d'accedir a la cultura que tan sovint ha estat qüestionada per generacions adultes i nostàlgiques de recursos del segle passat. L'accés digital per a tots els públics és una de les empremtes que deixarà la crisi del coronavirus i ja no serà mai més igual ni dins ni fora de l'escola. Els anys vint del nou segle XXI auguren un canvi radical i, sobretot, una reflexió sobre com ha de ser l'accés a la cultura en un futur.
[23.03.20]
No hi ha llei de l'Educació que no neixi amb polèmica. A l'enterrament de la Lomce i també els propòsits de la Llei Wert s'hi afegeix automàticament el naixement amb polèmica de la Lomloe, presentada en aquesta ocasió per la ministra Celaá, en un moment que el govern espanyol treballa en coalició per primera vegada amb els comuns espanyols representats per Pablo Iglésias. La nova llei d'Educació dóna més control a l’Administració per retirar el finançament a les escoles concertades. La normativa coincideix amb l’essència dels decrets que vol aprovar pròximament la Conselleria d’Educació i que han rebut més de 100.000 al∙legacions dels pares de la concertada. L’anomenada “llei Celaá” [vegeu-ne aquí el contingut íntegre], que deroga la Lomce, atorga a l’Administració la possibilitat de programar l’oferta de centres en funció del càlcul del nombre d’alumnes i tancar grups, tant a la pública com a la concertada, abans que els pares es pronunciïn sobre l’escola que volen per als seus fills. Els sectors més conservadors del sector han posat el crit al cel, mai més ben dit, tenint en compte que la gran majoria de concertades tenen darrere el coixí d'una institució religiosa. Però el govern no s'ha fet enrere amb la incògnita de com aconseguirà fer-se endavant.
[03.03.20]
Tot i que havia exercit primer de mestre d'escola i després com a tècnic de justícia juvenil de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Aloy (Manresa, 1948) va dedicar la major part de la seva vida a la defensa del llibre per a infants i joves. Aquesta faceta el va portar a assessorar durant uns anys l'Editorial La Galera i, a partir d'aquí, a convertir-se en el biògraf “oficial” del veterà escriptor Josep Vallverdú, a més de ser també el curador de part de l'obra de la poeta Joana Raspall. El manresà Josep Maria Aloy va ser també autor de diversos llibres per a infants i de diversos assaigs sobre el llibre infantil i juvenil. Josep Maria Aloy va exercir de crític literari en diversos mitjans especialitzats, com la revista «Faristol», que edita el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT) i havia format part de jurats de premis com el Josep Maria Folch i Torres o el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. En els últims anys, des del juny del 2012 —arran de la mort d'Emili Teixidor— al maig del 2019 —quan va complir 70 anys—, va mantenir el blog de divulgació i crítica literària «Mascaró de proa», que el 2013 va ser distingit amb el Premi Aurora Díaz Plaja.
[15.02.20]
La jove de 17 anys Sofía Nayeli Bazán (Alacant, País Valencià, 2002) ha obtingut el 15è premi literari Jordi Sierra i Fabra per a Joves amb la novel·la «La bestia». L'autora, tot i que nascuda al País Valencià, ha viscut sempre a Ciutat de Mèxic, fins al 2019. Allà, la seva àvia li explicava històries sobre els immigrants que intentaven entrar als Estats Units i per això la seva novel·la parla de l'emigració mexicana amb el títol amb què és conegut el comboi ferroviari que utilitzava la majoria d'immigrants per aconseguir el seu somni, la Bèstia o també anomenat El Tren de la Mort, com explica igualment l'autor alemany Dirk Reinhardt en la seva novel·la «Train Kids», publicada en català per Pagès Editors el 2016, i protagonitzada també per adolescents que fugen de Mèxic i, concretament, per una noia que s'ha de fer passar per noi per esquivar els problemes que podrien aparèixer en el viatge. En el cas de la protagonista de la novel·la guanyadora, «La bestia», és una adolescent que es disposa a fer els més de 1.500 quilòmetres per arribar als EUA. Pel camí, coneix un altre noi amb la qual cosa es duplica la mirada sobre l'experiència de fugir de casa amb un relat naturalista, ple d'humanitat i cruesa a la vegada. L'aventura de la protagonista es converteix en un viatge iniciàtic i de maduresa. El jurat del premi ha estat integrat per Berta Márquez (editora de SM), Elena O'Callaghan (escriptora), Arturo Padilla (escriptor i guanyador del I Premi Jordi Sierra i Fabra), Pep Duran (llibreter) i Antònia Cortijos (en representació de la Fundació Jordi Sierra i Fabra). La novel·la l'edita el Grup SM, que col·labora en l'organització i la difusió del premi, que té una dotació de 2.000 euros, finançats per la Fundació Jordi Sierra i Fabra a compte dels drets d'autor de la publicació.
[14.02.20]
La Bologna Children's Book Fair 2020, que tindrà lloc en línia del 4 al 7 de maig, han aplegat en aquesta 57a edició un total de 1.888 àlbums il·lustrats candidats pertanyents a 41 països a obtenir algun dels premis o mencions de les diverses categories. Una de les novetats de l'edició és que s'hi ha incorporat una categoria especial de Cinema que ha distingit el llibre «Mvsevm», amb text de Javier Saez Castan i il·lustracions de Manuel Marsol, publicat per Fulgencio Pimentel (Espanya), Orfeu Negro (Portugal) i Orecchio Acerbo (Itàlia). També s'ha consolidat la categoria de còmic que ha destacat les obres «Imbattable. Justice et légumes frais», de Pascal Jousselin, publicat per Dupuis (Bèlgica), «The Short Elegy», d'Animo Chen, publicat per Locus Publishing (Taiwan) i «Written And Drawn By Henrietta», de Ricardo Liniers, publicat per Toon Books (EUA). Els escollits en la resta de categories són en Ficció, «Meine liebsten Dinge müssen mit», amb text de Sepideh Sarihi i il·lustracions de Julie Völk, publicat per Beltz & Gelberg (Alemanya); en No Ficció, «Marie Curie. Nel paese della scienza», amb text d'Irène Cohen-Janca i il·lustracions de Claudia Palmarucci, publicat per Orecchio Acerbo (Itàlia); en la categoria d'Opera Prima, «Where is Your Sister?», de Puck Koper, publicat per Two Hoots (Regne Unit); i en la categoria Nous Horitzons, «Lullaby for Grandmother», amb text i il·lustracions d'Iwona Chmielewska, editat per BIR Publishing (Corea del Sud). Totes les categories [vegeu aquí] destaquen altres àlbums com a menció honorífica.
[13.02.20]
L'escriptora i periodista Selena Soro (Barcelona, 1991) és la guanyadora del Premi Carlemany per al foment de la lectura amb la novel·la «Misteris de la boira», un relat de gènere fantàstic que té de protagonista una jove que viatja a un món on està prohibit estimar. La novel·la la publica l'Editorial Columna del Grup 62. El premi està dotat amb 8.500 euros, que finança el Govern d'Andorra. «Misteris de la boira» narra l'aventura de la Gala, una adolescent que s'enfronta a un dilema moral quan el govern l'atrapa i li fa una oferta perillosa però molt difícil de rebutjar. Segons l'autora, que és filla de dues mares, «Misteris de la boira» és una novel·la sobre l'amor universal que neix de la seva pròpia necessitat de trobar en altres novel·les de lectura adolescent la presència de gais o lesbianes i agraeix que el jurat del premi Carlemany no s'hagi retingut a escollir-la malgrat la complexitat d'algunes qüestions de la trama. El premi Carlemany té la característica que té la característica que el decideixen estudiants andorrans d'entre 14 i 16 anys que trien l'obra guanyadora entre tres finalistes que prèviament ha seleccionat un comitè de lectura.
[12.02.20]
Els Premis Edebé, en la seva 28a edició, no han descobert en aquesta ocasió autors nous o inèdits en el palmarès. Tant els escriptors David Nel·lo (Barcelona, 1959) —guanyador en els últims tres anys dels Premis Prudenci Bertrana, Gran Angular i Sant Jordi— com Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963) —autor traduït a una vintena de llengües— són repetidors. El primer va obtenir el mateix premi en la modalitat infantil el 2014 («La nova vida del senyor Rutin») i el segon, el va guanyar en la modalitat juvenil el 2016 («Huye sin mirar atrás»). Els nous premis del 2020 han estat per a la novel·la «La crónica de l’Iu Eskar» (David Nel·lo) i «Maneras de vivir» (Luis Leante). Els premis estan dotats amb 25.000 € (infantil) i 30.000 € (juvenil) respectivament i es mantenen com els únics que han resistit la llarga crisi en el sector editorial sense retallades, cosa que els ha situat en els més ben dotats de l'àmbit infantil i juvenil amb la característica que hi opten originals en català, basc, gallec i espanyol. Els premis s'editen també habitualment en aquestes quatre llengües i una edició braille i, a partir d'aquest any, en fa una versió en audiollibre. «La crònica de l'Iu Eskar» de David Nel·lo és una faula gens típica en un món d’animals sobre la guerra, els refugiats, el racisme i la xenofòbia, però també l’esperança, el respecte a la diferència i el valor de l’amistat. A «Maneras de vivir», de Luis Leantes, s'explica la vida d’un vell rocker amb un registre periodístic d’entrevistes amb diversos personatges amb històries que finalment s'acaben creuant. La 28a edició dels Premis Edebé han rebut 346 originals, de les quals, 227 són de la modalitat infantil i 119 de la juvenil. Pel que fa a llengües, hi han participat 59 originals en català, 267 en espanyol, 11 en gallec i 9 en basc. Els jurats de les dues modalitats, parcialment renovats, han estat Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro (infantil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro i Care Santos (juvenil).
[29.01.20]
Les primeres publicacions programades reuneixen narrativa, poesia i assaig d'Alba Castellví, Mercè Galí, Joana Raspall i Carla Zaplana. El nou segell «Bindi Books» és una iniciativa del «9 Grup Editorial» que integren Angle Editorial, que principalment publica llibres de narrativa, tant catalana com traduïda, i assaig; Cossetània Edicions, que publica natura, muntanya, cuina, tradicions, entra altres temàtiques; Eumo Editorial que preferentment edita llibres pedagògics i d’història; Capital Books, narrativa catalana i estrangera; Lectio Ediciones, que és el segell en castellà del grup, i Quorum Llibres, que és un plataforma de micromecenatge de llibres. «Bindi Books» publicarà entre quinze i vint llibres l’any per a infants d’entre 0 i 12 anys, tant d'autors catalans com estrangers. «Bindi Books» està dirigit per Cristina Feliu, llicenciada en Psicologia Infantil i especialitzada en l’aprenentatge de la lectura i Màster d’Edició a la UPF. La seva trajectòria professional ha passat per la coordinació de l’Àrea de Foment de la Lectura de la Fundació Bertelsmann, d'editora del segell infantil de Timun Mas i, més endavant, d'editora d’Estrella Polar i Fanbooks de Grup62, dins de Planeta.
[28.01.20]
Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943 - Barcelona, 13 de gener 2020), ha mort després d'haver fet públic, sis mesos enrere, que patia una malaltia degenerativa. La seva última intervenció pública va ser amb una emotiva entrevista amb el programa «El divan», de TV3. Isabel-Clara Simó, va publicar una cinquantena de títols de diversos gèneres: narrativa, poesia, teatre i guió. La seva participació en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil es va mantenir, sobretot entre els anys 1986 i 2015, amb títols molt apreciats pels seus nombrosos lectors joves com les novel·les «Raquel» i «Joel» (Columna). Altres títols en aquest àmbit van ser «Missatges a la biblioteca» (Actar), a més d'«El secret d'en Toni Trull» (Barcanova), «De nom, Emili», «El Jordi i la sargantana» i «Tria de contes», tots a Columna, com «Raquel» i «Joel». I també altres títols com «Dora diu que no», «Els ulls de l'assassí», «El meu germà Pol», «Llir entre cards» i «Tzoé», a Bromera. Isabel-Clara Simó, llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, en Periodisme i doctorada en Filologia romànica, va exercir de professora a Bunyol (País Valencià) i a l'Institur Ramon Muntaner de Figueres, ciutat on es va establir inicialment i on va fundar amb el seu marit Xavier Dalfó, mor el 2016, la revista «Canigó». Al llarg de la seva trajectòria ha estat distingida amb diversos premis literaris i reconeixements a la seva trajectòria com el Premi Trajectòria, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Isabel-Clara Simó havia exercit de Delegada del Llibre del Departament de Cultura i havia estat degana de la Institució de les Lletres Catalanes. S'ha caracteritzat també per la seva defensa de la cultura catalana i la unitat de la llengua i els Països Catalans.
[13.01.20]
Coincidint amb el vintè aniversari de la mort d'Enric Valor, Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya han fet públic el premi que porta el seu nom i que s'adreça a obres de literatura per a joves. En aquesta ocasió, la 39a edició, el guanyador ha estat Alfred Sala (Barcelona, 1961) amb la novel·la «Expedició al Congo. Bwana Nyani», una novel·la que barreja aventura i romanticisme i que té com a protagonista l’Arnau, un noi de divuit anys que treballa en un taller de reparació de cadires. Però uns coneguts de la família: Mr. Rowlands i la seva filla Mo —una nord-americana de la seva edat, enamorada dels animals i de la natura—, li fan una proposta: una expedició de dos mesos al cor del Congo per fer un reportatge d'un primatòleg que investiga en plena selva africana les estranyes morts d’uns ximpanzés. El premi Enric Valor té una dotació de 6.000 € i el jurat d'aquesta edició, a la qual han concorregut 25 obres, ha estat integrat per Juli Avinent, Vicent Enric Belda, Tomàs Llopis, Pilar Puchades i Núria Sendra. L'autor Alfred Sala, professor d'institut, fa dos anys ja havia guanyat el premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Una hora al cretaci».
[11.01.20]
