En el marc del Programa educatiu i social del TNC, l'activitat basada en jocs i tallers tindrà lloc mentre els adults assisteixen a una de les funcions. Les dues primeres, previstes per als diumenges 22 i 29 de desembre (amb inscripció prèvia), coincidiran amb la representació de l'obra «Mrs. Dalloway», a la Sala Gran. El taller «Virginia Llop i les flors», entre les 17:45 h i les 20:00 h (la durada de la funció) es desenvoluparà al vestíbul superior del TNC. Els infants s'aproparan a la figura de l’autora de «Mrs. Dalloway», Virginia Woolf, a partir de la narració de «Virginia Llop» i un àlbum il·lustrat de Kyo Maclear i Isabelle Arsenault que explica la relació entre Virginia Woolf i la seva germana pintora Vanessa. En la trama, Virginia s’ha despertat de molt mal humor. I malgrat que la seva germana Vanessa fa tot el possible per animar-la, no ho aconsegueix. La Virginia parla a la Vanessa d’un lloc imaginari i anomenat Bloomsberry. I la Vanessa decideix convertir les parets de la seva habitació en aquest indret idíl·lic i dibuixa un jardí exhuberant, que serà l’espai on la seva germana Virginia trobarà un recer de pau. El taller del programa «Jo també vaig al TNC!» es basa en el coneixement que l'escriptora Virginia Woolf tenia de les flors, com també el que té una de les seves protagonistes, Mrs. Dalloway. El taller del TNC acaba elaborant corones i ornaments de flors amb retalls i enganxant diferents tipus de paper per crear diverses peces florals.
[04.12.19]
Rosa Mut va ser durant molts anys la responsable de la Biblioteca Artur Martorell, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, des d'on va impulsar la creació d'un pla de biblioteques escolars per a les escoles municipals de Barcelona. Des del 1984 al 2017 va recomanar lectures a la revista Cavall Fort i des de l'Associació Catalana d'Amics del Llibre Infantil va fomentar la promoció de la lectura i les col·laboracions amb Rosa Sensat o el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat), amb qui va articular els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, a més d'encarregar-se d'algunes de les exposicions monogràfiques que el ClijCat ha dut a terme i treballar també per la creació del Diccionari d'Autors de la Literatura Infantil i Juvenil.
[28.11.19]
El Govern ha atogat la Medalla d’Or de la Generalitat a Catalunya a l’escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) per les seva destacada trajectòria professional, tan prolífica com professional en el camp de les lletres: narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista i un dels autors més representatius de la literatura infantil i juvenil catalana. La Medalla d'Or és la màxima distinció honorífica que atorga la Generalitat de Catalunya. Josep Vallverdú va estudiar l’Educació Primària al Col·legi dels Maristes de Lleida. L’any 1940 la família es va traslladar a Barcelona, on va cursar el Batxillerat. L’any 1945 es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Filologia Clàssica, amb Premi Extraordinari. De 1949 a 1956 es va establir a Sant Feliu de Guíxols on va treballar com a gestor cultural i va escriure les primeres novel·les i traduccions. El 1956 va tornar a Ponent. Va exercir la docència a l’Institut Laboral de Balaguer (1956-59) i a Lleida (1959-70), on es va dedicar també a les traduccions. En el període de 1970 a 1988 resideix a Puiggròs, exerceix la docència a les Borges Blanques, i crea una gran producció literària. L’any 1988, amb motiu de la seva jubilació, l’Institut de Batxillerat de les Borges Blanques rep el seu nom. El 1989 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i trasllada la seva residència a l’Espluga de Francolí. L’any 1994 ingressa a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’any 2000 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Entre molts altres premis, també ha estat distingit amb el Premi Ramon Fuster a la tasca pedagògica (1988), la Medalla d’Or de la Universitat de Lleida (2000), el Memorial Joan XXIII (2011), el Premi dels Escriptors Catalans (2012). La seva obra reuneix 70 llibres de literatura infantil i juvenil; 70 de tot gènere (narrativa, dietaris, memòria, poesia) i 70 traduccions. Tota aquesta obra té una etiqueta de presentació: «Rovelló», que han llegit milers d'infants catalans des de la seva publicació durant la represa dels anys seixanta amb La Galera.
[26.11.19]
El jurat distingeix l'il·lustrador Paco Giménez (València, 1954) “per mantenir la qualitat i la frescor al llarg d'una trajectòria de més de quaranta anys amb un estil característic. Per la seva lleialtat a la línia i la geometria assimilada d'algunes de les avantguardes històriques de les Arts Visuals impulsant així la professió i la il·lustració infantil i juvenil”. El premi que concedeix el Ministeri de Cultura espanyol, té una dotació de 20.000 euros i es concedeix als il·lustradors que han tingut una intensa relació amb l'edició literària, com és el cas de Paco Giménez. De formació autodidacta, l'il·lustrador va iniciar la seva faceta professional com a il·lustrador i dissenyador gràfic el 1974. Des de 1982, el seu treball s'ha centrat principalment en el sector infantil i juvenil, amb l'elaboració d'il·lustracions per a contes i novel·les. Ha estat cofundador, president i vicepresident de l'Associació Professional d'Il·lustradors de València (APIV) i cofundador i secretari de la Federació d'Associacions d'Il·lustradors Professionals. El jurat de el Premi Nacional d'Il·lustració ha estat format per Begoña Turó, Clara-Iris Ramos, Víctor García, Enrique de la Rubia, Brais Rodríguez, Ruth Juan del Rosal, Ricardo Blanco, Sagrario Aznar Almazán, Estrella de Diego i Marta Higueras.
[13.11.19]
Pere Morey i Servera (Palma, 23 desembre 1941 - 5 novembre 2019) va ser conegut sobretot per la seva obra literària adreçada als lectors joves. Així, el 1983 va obtenir el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb «Pedres que suren», que posteriorment va obtenir també el Premi de la Generalitat de Catalunya. Amb la novel·la «Allò que conta el vent del desert», publicada el 1993, havia obtingut el premi Cifre de Colonya. Seguidor també del gènere policíac, havia publicat el 1990, entre altres, la novel·la «Mai no encalcis un cec a les fosques» (Editorial Pirene) [crítica a «La Saloquia»]. L'autor també s'havia dedicat a escriure obres teatrals, una faceta literària que alternava amb la seva dedicació d'economista en el món empresarial com a exportador i la seva faceta pedagògica com a professor universitari.
[05.11.19]
Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira han atorgat a l'escriptor Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) el XXIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre per l’obra «5 x 5». L'escriptora Rosa Maria Colom (Sóller, Mallorca, 1937) ha rebut el XXIV Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per «Coppelius»; i l’artista Harold Jiménez Canizales (Cali, Valle del Cauca, Colòmbia, 1972) ha obtingut el IV Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes per «Monstre verd». El premi Vicent Silvestre, té una dotació de 3.000 euros i el publica Edicions Bromera. El jurat ha estat format per Alfred Aranda, Bernat Bataller, Beatriu Cajal, Immaculada Cerdà i Martín Piñol. El premi Bancaixa té una dotació de 16.000 euros i el jurat l'han integrat Vicent Dasí, Ramon Ferrer, Gonçal López-Pampló, Alícia Martí i Fina Masgrau. Finalment, el premi Internacional Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat, que atorga el Consorci Ribera i Valldigna, té una dotació de 6.000 euros i l'atorga una comissió avaluadora, que ha optat per un àlbum de l'artista colombià Canizares que reflexiona sobre reciclar, reutilitzar i reduir. En aquesta categoria, la comissió ha distingit també com a finalista l'àlbum «La cabra Serafina», de Blai Senabre i Anna Font.
[01.11.19]
L'escriptor Raimon Portell i Rifà (Barcelona, 1963) ha estat distingit amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil que atorga el ministeri de Cultura espanyol per la novel·la «Camins d´aigua», el segon volum de la trilogia «La llum d´Artús», publicada a l'Editorial Barcanova. El premi, dotat amb 20.000 euros, s'atorga a una obra publicada l'any anterior i escrita en alguna de les quatre llengües oficials sobre les quals té alguna competència el ministeri espanyol, el gallec, el basc, el català i l'espanyol. S'ha donat el cas que Raimon Portell ha rebut la notificació d'aquest premi en una jornada d'elevada tensió entre Catalunya i Espanya arran de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra el govern català pel referèndum de l'1-O. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Juan Kruz Igerabide, Xoan Babarro, José Manuel López, Màrius Serra, Montserrat Pena, Ernesto Rodríguez, Marina Terzi, Magdalena Suárez, Gustavo Martín Garzo i Celia Fraile. La novel·la «Camins d´aigua» ja va obtenir el Premi Llibreter 2019, concedit pels llibreters catalans.
[14.10.19]
Amb l'àlbum «Amaryllis», de l'escriptor Germàn Machado i publicat a Thule Edicions, la il·lustradora Anna Aparicio Català (Barcelona, 1991) és la il·lustradora catalana present en la selecció dels The White Ravens d'aquest 2019, juntament amb l'escriptor Carles Sala i Vila (Girona, 1974) amb la novel·la «El tren de les parades sense nom» publicada a l'Editorial La Galera, unes distincions que es fan públiques a Frankfurt coincidint amb la fira del llibre internacional. Entre l'extensa relació de classificats amb aquesta distinció hi ha també les editorials catalanes A Buen Paso i Edicions Edebé. La primera amb «Un día de tormenta», de l'escriptor Daniel Nesquens amb il·lustracions de Maguma, i la segona amb la novel·la «W», de l'escriptor sevillà Isaac Rosa, publicada a la col·lecció Periscopio. També s'hi ha inclòs el llibre col·lectiu «Como tú», publicat per l'Editorial Anaya, un recull de vint relats i vint il·lustradors diferents, coordinats per Fernando Marías, sobre la igualtat. La selecció dels The White Ravens l'elabora cada any la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library), amb seu a la ciutat alemanya de Munic i inclou 200 títols de 58 països i 37 literatures votats per una vintena de critics i experts del sector del llibre per a infants i joves.
[08.10.19]
L'escriptor Emili Bayo (Lleida, Segrià, 1961) guanya el premi de novel·la juvenil Gran Angular amb «Prop de les bombes» i Teresa Guiluz (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1966), el de novel·la infantil El Vaixell de Vapor amb «L’extraordinari cas dels objectes apareguts». Els dos premis, convocats i publicats per l'Editorial Cruïlla, estan dotat amb 11.000 euros bruts, a compte dels drets d'autor. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats, pel que fa al premi Gran Angular, per Gemma Lienas, escriptora; Isabel Resina, bibliotecària; Albert Josa, llibreter, i Dolors Ortiz i Anna Pauner, editores de Cruïlla. I en relació al premi El Vaixell de Vapor, l'han integrat Núria Càrcamo, llibretera; Bernat Cormand, filòleg, il·lustrador i director de la revista Faristol; David Nel·lo, escriptor; Josep M. Cervera, director de Cruïlla, i Núria Font, editora de Cruïlla. A «Prop de les bombes», Emili Bayo s'acosta al tema de la guerra civil amb un grup de joves com a protagonistes i supervivents d'una colònia de refugiats que fugen cap a França amb un moto carro mig desmanegat. A «L'extraordinari cas dels objectes desapareguts», Teresa Guiluz presenta com a protagonista el senyor Ripoll, un home gran, amant de la ciència, que viu envoltat de llibres i gins estranys. A través d'ell, s'explica una teoria rocambolesca sobre forats negres i viatges en el temps. Els dos premis han estat publicats coincidint amb la publicació del veredicte en les seves col·leccions corresponents.
[03.10.19]
Segons les dades de l'any anterior, la campanya es va obrir a 80.000 infants catalans amb la participació de 300 llibreries de tot Catalunya. Això no vol dir, però, que tots 80.000 fessin ús del val de 13 euros per adquirir un llibre. Malgrat tot, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya l'han renovada per tercer any consecutiu amb una dotació de fins a 500.000 euros. La campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» vol estimular els hàbits de lectura dels infants que fan 6 anys durant el 2019 i té com a principal objectiu que els infants descobreixin les llibreries amb un adult i que aprenguin a donar valor al llibre. Tots els infants que compleixen aquest aniversari reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més pròxima. Allà poden bescanviar la targeta pel llibre de la seva edat que més els agradi, per un import de fins a 13 euros. En cas que el preu del llibre sigui superior, la diferència ha de ser abonada per l’adult que estigui a càrrec de cada infant. El Gremi de Llibreters valora la inciativa molt positivament pel fet que garanteix un consum que sense la campanya probablement no es produiria. Un cop tancada, un total de 33.755 infants de 6 anys censats a Catalunya (el 45,28%) han utilitzat el val i han adquirit aquest nombre d'exemplars corresponents a 6.491 títols. Un 71% dels títols són de literatura catalana.
[03.09.19]
L'escriptor Miquel Rayó (Palma, Illes, 1952) és el XVIII guardonat amb el Premi Aurora Díaz-Plaja pels seus articles sobre literatura infantil i juvenil, principalment publicats al Diario de Mallorca, i també en el seu blog personal. El jurat de l'edició ha estat integrat per Anna Gasol, Amàlia Ramoneda i Pere Martí Bertran, que ha valorat, segons el seu comunicat, «la capacitat de síntesi, el coneixement del conjunt de l’obra i de l’autor, l’amplitud i el bon criteri de la selecció, la diversitat de la tria, tant territorial com temporal, i encara l’originalitat del projecte, que no sembla tancat». El Premi Aurora Díaz-Plaja, en memòria de qui va ser una de les bibliotecàries i divulgadores de la literatura per a infants i joves en temps de la Segona República i posteriorment en diversos mitjans, va ser creat el 2001 arran del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil. És l'únic que s'atorga d'aquesta modalitat arreu dels Països Catalans. El convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, inicialment, comptava amb el suport i el finançament de la desapareguda Caixa Penedès. Actualment és només honorífic sense dotació, malgrat el pressupost per a activitats que té l'entitat convocant, amb ajuts tant de Cedro com de la Institució de les Lletres Catalanes.
[02.09.19]
La pedagoga i autora de llibres per a primers lectors, Maria dels Àngels Ollé Romeu (Sant Sadurní d'Anoia, 1937) ha mort a Reus (Baix Camp), on estava establerta des de molt jove. Àngels Ollé va ser la primera autora de l'Editorial La Galera el 1963 amb el llibre «Tres avions amics», amb il·lustracions d'Anton Bassó, editorial on posteriorment també havia publicat la col·lecció «A poc a poc», amb il·lustracions de Pere Prats Sobrepere, divuit llibres que conformen un material didàctic per a l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura. Va ser fundadora en aquesta població de l'Escola Mowgli (una de les primeres a aplicar l'ensenyament en català). Va ser professora de la Universitat Rovira i Virgili. Havia publicat més d'un centenar de títols, entre contes i material didàctic per a la iniciació a la lectura. Havia col·laborat amb Marta Mata i l'Escola de Mestres Rosa Sensat. Va col·laborar amb articles en les revistes «In-fàn-ci-a», «Faristol», «Perspectiva Escolar», «Comunicació Educativa» i «Cavall Fort», entre d'altres. Els seus libres han estat traduïts,a l'euskera, el francès, el portuguès i l'espanyol. El 1994 va obtenir el Premi Crítica Serra d'Or en la categoria de literatura infantil per «Un conte sense cap ni peus». Una de les seves últimes publicacions va ser «L'ABZ de Reus» (Arola Editors), en col·laboració amb l'il·lustrador i dissenyador gràfic Pere Prats Sobrepere. Recentment havia fundat el col·lectiu «Avis i Àvies de Reus x la Llibertat» arran de la repressió de l'1-O per l'alliberament dels presos polítics catalans. El 2019, l'Ajuntament de Reus li ha concedit la Medalla de la Ciutat.
[01.09.19]
Mor a València el contacontes i escriptor Llorenç Giménez (Alfafar, Horta Sud, País Valencià, 1954), a causa d'un càncer contra el que lluitava des de feia uns anys. Rondallaire i mestre de professió (un dels fundadors de l'Escola Gavina i impulsor de l'ensenyament de l'escola valenciana i la llengua catalana), havia recorregut bona part dels Països Catalans amb les seves sessions escolars. Era també autor d'una dotzena de contes per a infants, que sovint acompanyava amb enregistraments de les seves rondalles, publicats entre altres segells a les editorials Tàndem, Bullent, Bromera i Baula. Des de feia més de vint anys, havia decidit dedicar-se exclusivament a l'activitat de contacontes, després d'exercis en diversos centres acadèmics. Les seves obres per a infants havien estat reconegudes amb diversos premis com el Crítica Serra d'Or.
[30.08.19]
Més de 300 autors formen part del programa «Autors a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura»), que la Institució de les Lletres Catalanes subvenciona a centres educatius mitjançant la col·laboració del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa. El nombre d’alumnes per sessió no ha de ser superior als 60 i no poden repetir el mateix autor durant dos anys. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament fins al 31 d'octubre del 2019, per als fòrums corresponents als mesos de gener a juny, del curs 2019-2020, mitjançant un formulari digital de sol·licitud.
[03.07.19]
Després d'haver guanyat el premi Guillem Cifre de Colonya, amb pocs dies de diferència, l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha obtingut ara el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb la novel·la «Kambirí di Lampedusa». L'autor no defuig un dels temes que són dissortadament de rigorosa actualitat: el drama dels refugiats. En aquest cas, se centra en la història d’una nena acabada de néixer que és rescatada d’una pastera a l’illa italiana de Lampedusa. Un metge decideix adoptar-la i tot el poble l’ajuda a criar-la. El jurat del premi, al qual optaven 19 originals i que té una dotació de 6.000 euros, publicat pel segell Estrella Polar del Grup 62, ha estat integrat per David Cirici, Cristina Feliu, Núria Martí, Francesc Miralles i Patrizia Campana.
[28.06.19]
Amb la novel·la «Com caçar un alienígena», l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha obtingut el XXXVIII Premi de narrativa per a infants i joves Guillem Cifre de Colonya 2019, que convoca la Fundació homònima i publica l'Editorial Barcanova. El premi té una dotació de 7.000 €. L'edició, que segons els organitzadors ha rebut 27 originals, ha comptat com a membres del jurat amb Sara Moyano i Pere Martí i Bertran, en representació de l'editorial Barcanova, i els escriptors Miquel Rayó i Miquel Àngel Llauger. La novel·la «Com caçar un alienígena» té nombroses referències al món del cinema i del còmic. La relació entre un pare i el seu fill és el fil conductor per plantejar una història que es mou entre la realitat i la fantasia.
[20.06.19]
El premi escollirà una novel·la en català destinada a lectors d'entre 5 i 7 anys, amb una extensió mínima de 10.000 caràcters i màxima de 30.000 caràcters. El nou premi Emili Teixidor s'afegeix als dos premis veterans de La Galera, el Folch i Torres i el Joaquim Ruyra. Amb els tres, es cobreix així la franja de lectors d'infants i joves. L'homenatge a Emili Teixidor —aquest any en fa set de la seva mort— ve motivat no només per la seva obra literària sinó també per la seva faceta de pedagog i de divulgador de la lectura entre joves i adults. La dotació del premi serà de 2.500 euros, amb l'opció de publicar-se també en espanyol i la gestió dels drets de traducció, si és el cas, a altres llengües. El termini d'originals d'aquesta primera convocatòria acaba el 22 de desembre, precisament l'efemèride de la data del naixement de l'escriptor. el veredicte es farà públic simultàniament amb la publicació de la novel·la coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, el setembre del 2020. Emili Teixidor havia publicat la major part de la seva obra per a infants i joves a l'Editorial Cruïlla, però va ser un dels pioners de La Galera amb la novel·la «Dídac, Berta i la màquina de lligar boira», que havia guanyat el premi Folch i Torres el 1968, un dels llibres recuperats ara dins la col·lecció Els Grumets de la Galera.
[19.06.19]
En la categoria de Literatura Catalana ha estat premiada la novel·la «Camins d'aigua», de Raimon Portell, publicada per l'Editorial Barcanova. En la categoria d'Altres Literatures, ha estat guanyador el llibre «La cançó del cucut», de Frances Hardinge, publicat a l'Editorial Bambú. I en la categoria d'Àlbum Il·lustrat, el premi ha estat per a Jessica Love per «Sirenes», publicat per l'Editorial Kókinos. Els jurats d'aquestes tres categories ha estat integrat per Isabel Roca (La Llar del Llibre, Sabadell); Mònica Torrallardona (La Casa del Llibre, Barcelona); Mont Soler (Llibreria Pati de Llibres, Sant Cugat); Ricardo Rendón (Llibreria Abracadabra, Barcelona); Oriol Canosa (Llibreria Pebre Negre, Barcelona); Meritxell Utset (Llibreria La Cinta, Terrassa); Meritxell Ral (La Central, Barcelona); Oblit Baseiria (Llibreria Casa Anita, Barcelona); Neus Sala (Llibreria Gallisà, Lloret); Roser Zúñiga (Abacus, Barcelona) i Nadège Marchetto (Llibreria Jaimes, Barcelona).
[17.06.19]
Aquests dos premis que tenen una trajectòria de catorze i vint-i-tres anys respectivament els atorga un macrojurat integrat per uns 6.500 lectors joves coordinats per clubs de lecura de biblioteques o centres educatius del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes que decideixen sobre una proposta feta per un jurat d'especialistes en l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Els premis estan convocats pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT). En aquesta edició, dels cinc premis atorgats, quatre corresponen a autors catalans. Els llibres que han entrat en el veredicte d'aquesta edició es van publicar entre el maig del 2017 i l'abril del 2018. Pel que fa al 14è Premi Atrapallibres, els guanyadors han estat Jaume Copons (Barcelona, 1966) per «No llegiré aquest llibre», il·lustrat per Òscar Julve (Barcelona, 1972) i publicat a l'Editorial La Galera; Josep Vallverdú (Lleida, 1923) per «Bestiolari 2», amb il·lustracions de Manuel Cusachs (Mataró, 1933) i editat per Fil d'Aram; i Laia Aguilar (Barcelona, 1976) per «Wolfgang (extraordinari)», editat a Columna Edicions. Els dos guanyadors del 23è Premi Protagonista Jove han estat Maite Carranza (Barcelona, 1958) per «Una bala per al record», novel·la publicada a Grup Promotor - Santillana, i David Lozano (Saragossa, 1974) per la novel·la «Desconeguts», traduïda de l'espanyol per Martina Garcia i publicada a l'Editorial Edebé. Els premis s'atorguen en una festa al Teatre Condal de Barcelona el 3 de juny, amb la presència dels autors guanyadors, els editors i els joves membres que han participat en el jurat. La comissió d’experts ha estat integrada per Nati Calvo, Agustí Lleyda, Montse Marcet, Marta Martí i Marc Rodríguez per al Premi Atrapallibres, i Júlia Baena, Pep Molist, Glòria Gorchs, Veri Pena i Joan Portell per al Premi Protagonista Jove.
[30.05.19]
És la setena edició d'aquest premi literari que porta el nom de l'Obra Social La Caixa, té una dotació de 5.000 euros i el publica el segell per a joves Plataforma Neo de Plataforma Editorial. Amb la novel·la «Solíamos nosotros», Cristian Garcia (Barcelona, 1994), qualificada pel jurat com una comèdia romàntica, barreja la narrativa tradicional amb l'estil del guió cinematogràfic i que tracta sobre el camí de transformació a la vida adulta, la literatura i el cinema. La protagonista de la novel·la, la Clara, té disset anys i una enorme passió: el cinema. Mentre escriu guions d'amagat, els seus pares insisteixen que estudiï dret. La Clara passa per problemes habituals d'institut: aguantar unes companyes odioses que li fan la vida impossible, ajudar els amics a resoldre els seus 'crush' i escollir precipitadament el seu futur. Però les seves expectatives salten fetes a miques quan apareix l'Héctor, un noi que farà que es qüestioni el seu gran amor del passat, l'Àlex, un influencer d'èxit. Cristian Martín és graduat en estudis literaris i actualment treballa al sector editorial. La convocatòria del premi, segons els organitzadors, ha rebut 322 novel·les d'una vintena de països escrites per joves d'entre 14 i 30 anys en català o espanyol.
[07.05.19]
Penguin Random House ha signat l'adquisició d'Ediciones Salamandra, creada l’octubre del any 2000 per Pedro del Carril i Sigrid Kraus, que ja treballaven en el món editorial des del 1989 dins el segell Emecé. Tot i haver configurat un catàleg amb noms internacionals de prestigi, la principal aposta d'Edicions Salamandra va ser l'adquisició dels drets de la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowling, en llengua espanyola, que van arribar a xifres de més de 12 milions d'exemplars venuts. Ediciones Salamandra té en el seu catàleg més de cinc-cents autors distribuïts en diferents col·leccions: Narrativa, Black, Novela, Narrativa JoveN, Blue, Ñ, Català, Fun & Food, Graphic i Letras de Bolsillo. Penguin Random House mantindrà la identitat i vocació editorial de cadascun dels segells i continuarà publicant obres de ficció i no ficció tant per a infants i joves com per a públic en general. Sigrid Kraus, cofundadora de Salamandra, continuarà com a directora editorial del segell en col·laboració amb Núria Cabutí. La compra d’Ediciones Salamandra permet a Penguin Random House unir al ventall d’autors que ja publica noms com els de J.K. Rowling, Antoine de Saint-Exupéry, Andrea Camilleri, Jonathan Franzen, Jonas Jonasson, Ferdinand von Schirach, Margaret Atwood, Philip Claudel, Annie Barrows, Mary Ann Shaffer, Amor Towles, Jennifer Egan, Zadie Smith, Nicole Krauss, Mark Haddon, John Boyne, Khaled Hosseini i Antonio Manzini, entre d’altres. Penguin Random House ja havia absorbit abans segells com Santillana i Edicions B. El grup publica més de 15.000 novetats editorials cada any, posseeix unes vendes que superen els 600 milions d’euros anuals, i compta entre el seus autors amb més de 80 guanyadors del Premi Nobel i centenars del autors més llegits a tot el món.
[03.05.19]
Comissariada per Glòria Gorchs i Pep Molist, i organitzada pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat), l'exposició fa un viatge per Barcelona a través de les làmines de llibres il·lustrats per diversos autors. El programa de la Fira del Llibre de Buenos Aires constata que Barcelona —la ciutat i la seva cultura convidades— «és una de les capitals de la il·lustració a nivell mundial, tant com a escenari i protagonista de llibres, com per la gran quantitat d'autors que viuen i s'inspiren en la ciutat.» L'objectiu de l'exposició és donar a conèixer Barcelona a través de les seves imatges més icòniques i populars, però també les més desconegudes i amagades, les que converteixen Barcelona en la ciutat de les mil cares. L'exposició té quatre blocs: la Barcelona imprescindible; la Barcelona modernista i Gaudí; la Barcelona desconeguda, i la vida a Barcelona. La 45a FIL Buenos Aires ha programat una sèrie d'activitats al voltant de la presència de la literatura catalana amb la participació d'una vuitantena de representants del sector de les lletres.
[25.04.19]
Amb la novel·la «Los escribidores de cartas», l'escriptora Beatriz Osés (Madrid, 1972) ha obtingut el premi El Barco de Vapor de novel·la per a infants. I amb la novel·la «Blanco de tigre», l'escriptor Andrés Guerrero (Trujillo, Cáceres, 1958) s'ha emportat el premi Gran Angular de novel·la per a joves. Els dos premis, en llengua espanyola, i amb una dotació cadascun de 35.000 euros —import retallat progressivament arran de la crisi després d'haver arribat al seu màxim de 100.000 euros— els convoca la Fundació SM i els publica en paper i digital el Grup SM. Els dos llibres es presenten simultàniament amb la festa de lliurament de premis que té lloc a Madrid. La novel·la «Los escribidores de cartas» de Beatriz Osés, il·lustrada per Kike Ibáñez, trasllada els lectors a un petit poble on Frederic, el carter, està a punt de perdre la feina i el seu nét té un pla per salvar-lo d'anar a l'atur. La novel·la «Blanco de tigre», d'Andrés Guerrero, es una obra de aventuras, ilustrada por Luisa Rivera. Explica una historia que va ocórrer en una data no especificada i en un lloc tampoc identificat de l'Índia on una família de pescadors viu del que els dóna el riu sempre amb por de la selva on mana el tigre.
[18.04.19]
El Premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil ha estat per a Àlex Nogués (text) i Guridi (il·lustracions) per «Un pèl a la sopa», publicat a l'Editorial Flamboyant. El Premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil s'ha atorgat a l'autora Núria Parera per «La maleta», publicat a Babulinka Books.I el Premi Crítica Serra d'Or de coneixements ha estat per a Aina Bestard per «Naixements bestials», publicat a Zahorí Books. Es tracta de tres premis que han anat a parar a tres editorials que es poden considerar «alternatives» dins el sector, amb aportacions singulars tant d'àlbum il·lustrat com narrativa o divulgació. Els premis de la Crítica Serra d'Or no tenen dotaciño econòmica i mantenen el seu caràcter honorífic que ha superat el mig segle d'història.
[03.04.19]
L'escriptor Bart Moeyaert (Bruges, Bèlgica, 1964) resideix actualment a Anvers, Bèlgica. Va debutar als 19 anys amb la novel·la «Duet met valse noten» (1983). El seu extens catàleg inclou més de 50 títols, des de llibres d'imatges i novel·les fins a poesia. Ha estat traduït a més de 20 llengües. També escriu guions de televisió i elabora escenografies teatrals, a més de ser traductor. El premi Memorial Astrid Lindgren està dotat amb 5 milions de corones sueques (aprox. 540.000 euros) i té la consideració de Nobel de la literatura per a infants i joves tant per la dotació —la més important d'aquest àmbit— com perquè es lliura en un acte solemne a Estocolm. El premi, que es fa públic concidint amb la Fira de Bolonya i el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, es convoca en memòria de l'autora Astrid Lindgren, autora de la sèrie de Pipi Langstrumpf (Pipi Calcesllargues). El jurat de l'edició del 2019 considera que l'obra de Bart Moeyaert “utilitza un llenguatge musical i condensat que vibra amb emocions suprimides i desitjos no expressats”. Diu també: “Retrata les relacions en un moment de crisi amb una immediatesa cinemàtica, tot i que les seves complexes narratives suggereixen noves vies de futur.”
[02.04.19]
Tenint com a seu central L'Amistat, la població de Mollerussa, al Pla d'Urgell, s'aboca, com en els últims anys, en l'organització del 35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil que coordina el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (Clijcat) i que en aquesta edició tracta des de l'òptica de la literatura el tema de l'aigua, vista des d'opcions tan diverses com l'aigua per beure, per nedar, per jugar, per pintar, per regar, per cuinar, per relaxar-se, per admirar o per viatjar, però sense oblidar que l'aigua és vida i també és mort, tant per la seva escassedat en algunes regions del planeta, com pel drama dels refugiats al Mediterrani. El Saló ha elaborat un mural que precisament s'inspira en el mar i que inclou la mà de persones amb discapacitat o síndrome de Down. El Saló, que té lloc de l'1 al 14 d'abril, compta amb un programa [es pot descarregar aquí] de tallers, actuacions, una marató de lectura en veu alta —prefinalista del Concurs en Veu Alta nacional—, visites d'autors i il·lustradors, debats entre professionals de l'educació i les biblioteques i una mostra de més de 5.000 títols de llibres. Enllaçant amb el tema de l'aigua, hi ha l'exposició «Dones d'aigua» amb la participació d'una trentena d'il·lustradors que s'han format a l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona i que han recollit la seva particular mirada sobre aquests éssers de la mitologia catalana, protagonistes de llegendes i de misteri. L'exposició és una idea i ha estat coordinada per Ignasi Blanch i Jan Barceló. I, encara, al voltant del Saló, es pot ver una visita el Museu de l'Aigua, a l'Espai Cultural Canal d'Urgell.
[30.03.19]
Un jurat format pels especialistes Elena Giacomin, Gillian Engberg,Jorge Silva, Maria Vedenyapina, Mingzhou Zhang, Nives Benati, Marco Dallari, Silvana Sola i Manuela Trinci, en les diferents categories, ha fet públics els Premis Bologna Ragazzi del 2019 que estan inclosos dins la programació de la Fira de Bolonya que té lloc entre l'1 i el 4 d'abril. El premi especial Toddlers, per a publicacions per als primeríssims lectors, ha estat per a l'editorial catalana Zahorí Books, de Barcelona, per l'àlbum «A dormir, gatets!», amb text i il·lustracions de Bàrbara Castro Urío. El premi de Ficció ha estat per a l'àlbum de l'editorial Baobab, de Praga, República Txeca, «Panáček, pecka, švestka, poleno a zase panáček», amb text de Vojtech Masek i il·lustracions de Chrudos Valousek. El premi de No Ficció s'ha atorgat a l'editorial Planeta Tangerina, de Carcavelos, Portugal per «Atlas das viagens e dos exploradores», amb text d'Isabel Minhós Martins i il·lustracions de Bernardo P. Carvalho. El Premi Opera Prima ha estat per a l'editorial Candlewick Press, de Somerville, EUA, per «Julian Is a Mermaid», amb text i il·lustracions de Jessica Love. El premi New Horizons s'ha concedit a l'editorial Thames & Hudson, de Londres, Anglaterra, per «A History of Pictures for Children», amb text de David Hockney i Martin Gayford, i il·lustracions de Rose Blake. D'altra banda, pel que fa a publicacions digitals, els tres premis han estat en la categoria de Ficció per a l'obra «The Gardens Between» (The Voxel Agents, 2018, Australia), amb il·lustracions de Soft Science; en la categoria de Realitat Augmentada, s'ha distingit «Wonderscope / A Brief History of Amazing Stunts (Preloaded/Within, 2018, UK), de l'autor Beth Garrod; en la categoria d'Educació, l'obra «Montessori Preschool», d'Edoki Academy, 2017, França. I en la categoria de Contingut de Biblioteques, l'obra «Bayam» (Bayard Presse, 2017, França). El jurat de l'àmbit digital ha estat integrat per Warren Buckleitner, Roberta Franceschetti, Lucy Gill i Sylvia Van Ommen, entre 104 obres candidates procedents de 26 països. Els premis Bologna Ragazzi s'atorguen des del 1966 i en cada edició s'hi presenten habitualment un miler de títols, dels quals, en els últims cinquanta anys n'han estat distingits uns 600. La Biblioteca Salaborsa Ragazzi de Bolonya fa un seguiment de tots els guanyadors.
[18.02.19]
El dibuixant Jean Thomas Ungerer (de nom artístic Tomi Ungerer) va néixer a Estrasburg, Baix Rin, Alsàcia, França, el 28 novembre del 1931. Orfe de pare als 4 anys, va patir l'ocupació nazi de la regió alsaciana quan estava amb la seva mare en un petit poble prop de Colmar, a l'Alt Rin. Viatger i aventurer des de molt jove, es va instal·lar una temporada a Lapònia, on va arribar fent autostop, quan tenia 20 anys. Després enrolar-se amb els meharistes per controlar els territoris del Sàhara a l'època de l'Algèria francesa ho va deixar al cap d'un any i va passar llargues temporades en diversos països europeus abans que decidís instal·lar-se el 1956 a Nova York, des d'on a través de l'editorial Harper & Row va publicar un centenar d'àlbums il·lustrats per a infants en menys de deu anys. Va fer també de cartellista i publicista, amb cartells contra la guerra del Vietnam. El 1971 es va instal·lar en una granja del Canadà, i a finals d'aquella dècada va triar finalment Irlanda, on ha mort, a la ciutat de Cork, als 87 anys. Moltes de les obres de Tomi Ungerer, que va rebre el 1998 el Premi Hans Christian Andersen, es troben en editorials dedicades a l'àlbum il·lustrat com Kalandraka, Libros del Zorro Rojo o Anaya, la majoria editades també en català. El 2007, la ciutat natal d'Estrasburg li va dedicar un museu que té un fons de més de 10.000 dibuixos, escultures i joguines, donació de l'autor.
[09.02.19]
L'escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) ha guanyat el premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb la novel·la «La nedadora». L'obra, escollida entre una quinzena d'originals presentats, es publicarà el mes de maig a Columna. El premi s'atorga a Andorra amb la sortida de la publicació. La dotació és de 8.500 euros, després de la dràstica reducció, i el publica Columna de G62. L'autor ja havia guanyat el mateix premi el 2005 per «Els llops». Amb l'actual novel·la, «La nedadora», explica la història d'una noia anglesa que descobreix que la natació pot contribuir a ajudar uns refugiats iraquians a arribar nedant a l’illa grega de Quios, en territori europeu. El braç de mar de cinc quilòmetres d’aigua salada que separa Çesme de Quios és ple de riscos i aventures.
[24.01.19]
Maite Carranza (Barcelona, 1958), amb la novel·la «Safari», i Elia Barceló (Alacant, 1957), amb la novel·la «L’efecte Frankenstein», són les guanyadores de la XXVII edició dels Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Maite Carranza rebrà 25.000 euros per la modalitat de novel·la per a infants, i Elia Barceló, 30.000 euros per la modalitat de novel·la per a joves. Amb la novel·la «Safari», l'escriptora i antropòloga Maite Carranza ret homenatge a un dels seus herois d'infantesa, Tarzan, i convida els lectors a aprendre dels primats amb l'objectiu de tornar més humans, més justos i més humils els éssers humans. Ho fa a partir de la història d'un infant que després d'un accident al zoo decideix no parlar més i a partir de llavors es comunica amb el llenguatge dels signes. Amb «L'efecte Frankenstein», l'autora Elia Barceló ret homenatge al clàssic de Mary W. Shelley a partir del viatge d'una estudiant de medicina del segle XXI al context social i intel·lectual del segle XVIII, en què la presència de la dona era escassa o inexistent. Totes dues novel·les, segons el jurat, connecten el passat literari amb el present dialogant sobre la igualtat de gènere, la llibertat femenina i l'empatia, convidant a la reflexió sobre la desigualtat, la diferència i la indiferència.
[23.01.19]
Les novel·les gràfiques d’Elvis Riboldi, el nen hiperactiu que viu aventures amb els seus amics, han traspassat fronteres i ja tenen seguidors arreu del món. Ara aquest personatge de la literatura infantil catalana, anomenat «Jo, Elvis Riboldi», tindrà la seva versió televisiva amb una sèrie d’animació catalano-francesa coproduïda per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), així com diverses empreses audiovisuals de Catalunya i França. Amb el mateix títol que les novel·les, la sèrie constarà de 52 capítols d’onze minuts cadascun i aquí es podrà veure a través del canal Súper3. Tot i estar encara en fase de producció, els seus promotors avancen que la sèrie ja ha estat prevenuda a més de 130 cadenes de tot el món i ha estat reconeguda al MIPJunior del MIPCom, al Festival d’Animació d’Annecy (MIFA), al Cartoon Forum de Tolosa de Llenguadoc o a l’Anima’T de Sitges. Els llibres d’Elvis Riboldi estan escrits pels autors Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera, i tenen il·lustracions d’Òscar Julve, tots amb pseudònim col·lectiu Bono Bidari i, recomanats per a lectors a partir de 10 anys, els ha publicat l'editorial La Galera.
[20.01.19]
Amb la novel·la «Unes veus a l'altra part del mur», l'escriptor Vicent Enric Belda (Agullent, la Vall d'Albaida, País Valencià, 1962) ha obtingut el premi Enric Valor de narrativa per a joves que convoquen conjuntament l'Ajuntament de Picanya amb Edicions del Bullent que en fa també la publicació. L'autor combina la trama de la novel·la entre la població de la Vall de Laguar (Marina Alta) i el barri de Sant Gervasi de Barcelona, amb una protagonista adolescent. El premi Enric Valor té una dotació de 6.000 €. El jurat ha decidit el veredicte entre 32 originals i ha estat integrat per Carles Fenollosa, Vicent Gil, Lourdes Boïgues, Pilar Puchades i Núria Sendra. La novel·la es publicarà el mes d'abril.
[11.01.19]
L'escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa ha mort a Mollet del Vallès (dimecres, 2 gener) als 92 anys. Era el novè fill de l'autor del Patufet, Josep Maria Folch i Torres. Com a escriptor, havia publicat diverses novel·les, a més d'una biografia del seu pare i havia guanyat els premis Sant Jordi, Sant Joan i Ramon Llull de novel·la. En l'àmbit per a infants i joves, va ser l'adaptador al còmic de «Les extraordinàries aventures d'en Massagran», personatge creat pel seu pare, Josep Maria Folch i Torres, i del qual es va fer posteriorment una sèrie televisiva. Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926) va traduir més de 200 obres de l'anglès, el francès, l'italià i l'espanyol entre les quals figuren «Homenatge a Catalunya», de George Orwell, o «Un món feliç», d'Aldous Huxley, a més d'altres novel·les de gènere negre. Entre el 1973 i el 1986 va treballar a Ginebra com a traductor de l'ONU. En els últims anys, va dirigir la Fundació Josep Maria Folch i Torres dedicada al llegat del seu pare.
[02.01.19]
