La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té els drets de difusió audiovisual de «Les tres bessones», però això no l'autoritza presumptament que un programa determinat utilitzi la imatge dels tres personatges infantils amb un guió no autoritzat per l'autora, que ha declarat que no se li havia demanat permís i que en té tots els drets de propietat intel·lectual, després també d'una llarga lluita guanyada per ella mateixa per recuperar-los de la productora Cromosoma, quan va fer fallida, que paradosalment n'havia promogut la creació i l'exitosa distribució internacional. En aquest cas, el conflicte s'ha originat en el capítol 3 («Pets vaginals») —que ha estat retirat preventivament de la xarxa per TV3— del programa «X, la sèrie», presentat per les actrius Mònica Barrio (Premià de Mar, Maresme, 1987) i Marina Congost (Figueres, Alt Empordà, 1984). Durant 2 minuts dels 13 que té de durada el programa, segons ha explicat l'ARA que ha destapat la polèmica, les tres bessones posaven en qüestió els seus noms en relació al gènere, miraven un àlbum de fotos i comentaven els genitals dels que hi apareixien, parlaven del clítoris i explicaven que proporciona plaer sexual i que té unes 8.000 terminacions nervioses, mostraven un dibuix d'aquest part anatòmica i una d'elles expressava: «I quan et corres fas: uh, uh, uh, uh!» tota enriolada en un doblatge superposat a les imatges. Després hi apareixia el personatge de la Bruixa Avorrida, com si fos una simpatitzant de la ideologia feminista que exclou les persones transsexuals i, plaf!, feia desaparèixer les tres bessones. Cal tenir en compte, per no generar confusió, que el programa «X, la sèrie», acabat d'estrenar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no s'adreça al públic infantil i que s'emet pel Canal 33 en horari nocturn.
[02.04.21]
El considerat Premi Nobel de la literatura per a infants i joves, l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'atorga a Suècia, ha recaigut aquest any en l'escriptor francès Jean-Claude Mourlevat (Embèrt, Alvèrnia-Roine-Alps, Puèi Domat, Occitània, 1952). Aquest premi, que es fa públic coincidint amb la proximitat del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril) i que es lliura en un acte solemne a l'estil dels Nobel el mes de maig, és el de més dotació de tot el món en aquest àmbit, 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i s'atorga a un autor pel conjunt de la seva obra o a una institució o iniciativa per la seva trajectòria a favor de la literatura per a joves. El jurat del 2021 ha considerat que l'escriptor Jean-Claude Mourlevat és un renovador de les tradicions dels contes de fades. Afegeix també: «El temps i l'espai estan suspesos en els seus mons ficticis i els temes eterns d'amor i anhel, vulnerabilitat i guerra es retraten en una prosa precisa i onírica. L'obra de Mourlevat fixa el teixit de l'èpica antiga en una realitat contemporània.» Jean-Claude Mourlevat va debutar en aquest àmbit el 1997 i des d'aleshores les seves obres han estat traduïdes a més de 30 llengües. Va començar la seva vida laboral com a professor d’alemany fins que va fer un gir radical i va treballar com a actor, pallasso i director teatral. Va ser a partir de la seva relació amb el teatre que va començar a escriure i va debutar amb el llibre il·lustrat «Histoire de l'enfant et de l'oeuf». Jean-Claude Mourlevat va créixer en una granja i va passar la seva infantesa en una casa sense llibres. Era el cinquè de sis germans. Va passar vuit anys en un internat on ha explicat que les regles eren molt dures, els professors molt estrictes i ell se sentia constantment infeliç. La literatura es va convertir en la seva salvació. Una de les seves obres més recents traduïdes al català ha estat «Jefferson», en versió d'Oriol Sánchez Vaqué, publicada a Nórdica Libros el 2020, una obra avalada per més de 2 milions d'exemplars venuts a França i on el protagonista és l’eriçó Jefferson Bouchard de La Poterie que un matí surt de casa camí de la perruqueria, però aquell dia l’acusen del «teixonicidi» del senyor Edgar. Així, de cop i volta, l'eriçó Jefferson es converteix en un fugitiu. Aquesta aventura el porta al país dels humans, considerats els éssers més intel·ligents del planeta. Jean-Claude Mourlevat fa una simbiosi entre el gènere policíac, la crítica social i la fantasia, una de les claus de la seva literatura que ara ha estat reconeguda amb el Premi Astrid Lindgren.
[30.03.21]
La productora Barcelona Multimèdia, fundada el 1994 per Toni Matas, Manuel Palencia-Lefler, Domènec Huguet i Andrés Usón, va ser la primera editorial catalana en suport digital que es va obrir al mercat amb els primers i ara ja desapareguts CD-Rom i amb adaptacions posteriors a les noves tecnologies, suports i dispositius. La seva trajectòria va arribar fins al 2018, quan va decidir donar per acabada la seva funció. Amb l'eclosió d'Internet, Barcelona Multimèdia es va adaptar a aplicacions tant per a Apple com Android. A inicis del segle XXI, entresegles del 2000 i 2001, la productora, segons les seves dades, havia facturat més de 100 milions de pessetes de l'època (més de 600.000 euros) arran de vendre més de 100.000 còpies, des dels seus inicis. El catàleg digital es va ampliar amb clàssics o importacions d'altres edicions estrangeres. L'editor i també escriptor Toni Matas va comptar a partir del 1996 amb el dibuixant Picanyol (Josep Lluís Martínez Picañol, Moià, Moianès, 16 març 1948 - 18 març 2021), que hi va publicar les seves històries de la sèrie de «Noemí» en clau interactiva i que va tenir una gran acceptació amb «Otijocs» o jocs per a ordinadors on el personatge d'Ot el bruixot ja hi va aparèixer. Picanyol va ser, doncs, tant en qualitat de guionista com de dibuixant, potser sense proposar-s'ho, un pioner en aquest camp. La mateixa sèrie de creacions digitals, forçada pel procés de reconversió del sector, els anys 2013 i 2014 es va adaptar per a dispositius com l'iPad o l'iPhone. A Barcelona Multimèdia, Picanyol encara hi va aportar més creacions seves com la versió il·lustrada de «La Bíblia dels nens», el 2011, un èxit sense precedents, traduïda a diverses llengües i reeditada a Itàlia, EUA, Polònia, França, Alemanya, Noruega, Brasil, Portugal, Grècia, Croàcia, Índia, Austràlia, Països Baixos, Eslovènia o Rússia. A pesar d'aquesta important obra de Picanyol [vegeu a «La Saloquia» algunes de les crítiques publicades d'aquell moment], com acostuma a passar, el dibuixant ha transcendit com l'autor de les tires sense paraules d'«Ot el bruixot», publicades a la revista Cavall Fort durant 44 anys, des del 1971 al 2014, quan ell mateix va decidir tancar la sèrie. Però, conegut i adoptat per diverses generacions de lectors, el personatge d'Ot no es va aturar i, com ja havia fet l'Editorial Pirene l'any 1987, altres segells com La Galera, Edicions del Pirata o Edicions Baula, van fer reculls em suport paper amb els centenars de tires d'«Ot el Bruixot», un personatge, per cert, a qui Picanyol va dotar també d'una parella, la Berta, sense poders màgics com ell, però, això sí, amb una bona escombra. Altres personatges de les tires d'Ot són el mussol, el policia, el lladre o el nàufrag. El 2009, Norma Editorial, segell especialitzat en còmic, va commemorar el 40è aniversari d'«Ot el Bruixot» amb una edició especial de les tires, de les quals va publicar també un parell de volums més. En total, a Cavall Fort, Picanyol, gairebé sense interrupcions, hi havia deixat unes 1.500 tires d'«Ot el Bruixot».
[18.03.21]
Mor Estanislau Torres (Barcelona, 1926), autor de llibres de viatges, biogràfics, de novel·la i narració, premis Sant Jordi i Víctor Català, entre altres. Entre el 1974 i el 1986 va publicar novel·les per a joves: «Foc a l'Albera» (Editorial Laia), «Les coves de Postojna» (El Mall, 1980), «Minerva pensativa» (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984) i «Objectiu Heidelberg» (La Galera, 1986), totes descatalogades, cosa que a la dècada dels anys noranta va portar l'escriptor a criticar públicament la pèrdua del patrimoni literari per part del sector editorial davant la negativa que va trobar a partir d'aleshores per publicar o reeditar la seva per a aquest sector de lectors.
[15.03.21]
Cada 2 d'abril, data en què es commemora el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, se celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, en una iniciativa que des de l'any 1967 difon la International Board on Books for Young People (IBBY). També cada any una secció de l'IBBY és nomenada perquè seleccioni qui vol que sigui l'autora o autora del Missatge oficial i l'il·lustrador o il·lustradora del cartell que es distribueix a través de les filials i associacions integrants de l'organisme. Per a aquest 2021, des de la secció dels EUA de l'IBBY, els escollits són l'escriptora Margarida Engle i l'il·lustrador Roger Mello. En aquest enllaç de «Cornabou» reproduïm el cartell i s'hi pot llegir també el missatge en català, espanyol i anglès que s'adreça a tots els infants del món i que l'autora ha titulat: «La música de les paraules». Margarita Engle (Los Angeles, Califòrnia, EUA, 1951) és una poeta cubanoamericana que, tot i haver nascut als EUA, no ha perdut les seves arrels cubanes heretades de la seva mare, país on passava els estius d'infància. Va fer estudis d'agricultura i botànica i també d'escriptura creativa. Ha estat guardonada amb molts premis per la seva obra adreçada als infants. L'il·lustrador Roger Mello (Brasília, Brasil, 1965) va obtenir el premi Andersen el 2014 i ha exposat la seva a tot el món. Il·lustrador de més d'un centenar d'àlbums, molts dels seus llibres han estat publicats a més de quinze llengües.
[05.03.21]
L'artista Inge Nouws (Països Baixos, 1965), il·lustradora i artista establerta a Barcelona, es dedica a la il·lustració des de fa quinze anys, després que ja en portava quinze com a dissenyadora de moda infantil. Es va graduar en Belles Arts l'any 1989 com a professora d’art per a grau superior. El 2006 va estudiar il·lustració infantil a EINA (Universitat Autònoma de Barcelona) i Visual Storytelling a la School of Visual Arts de Nova York. És professora de creativitat i tallers d’il·lustració en diverses acadèmies d’art teràpia i en instituts d’educació creativa tant aquí com als Països Baixos. És directora artística de l’estudi de disseny La Casa de Carlota on treballa amb artistes amb capacitats diverses. Ha exposat la seva obra en diversos països. El 2012 va rebre el Premi d’Excel·lència de la Fira del Llibre de Bolonya 2012. Col·laboradora habitual de L'Auditori de Barcelona, en aquesta ocasió ha il·lustrat amb una vintena de làmines el disc «Ullsclucs» que dins el Projecte Educatiu acaba d'editar el segell discogràfic de L'Auditori [es pot escoltar lliurement en línia a la plataforma L'Auditori Digital] i que recupera i revisita una vintena de peces de música tradicional catalana que ha seleccionat i arranjat el músic Arnau Obiols (La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1985) a partir del llegat de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució que va recopilar la música tradicional catalana entre els anys vint i quaranta del segle passat, a més de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, «A peu pels camins dels cançoner» d’Artur Blasco, «Piulades de cultura popular» de Josep Espunyes, i «Veus d’ocells / Bells ocells», de Celdoni Fonoll. En les versions actuals del disc, hi ha enregistraments de camp, remor de bosc, trepitjar de fulles, sons d'ocells, sons de ramats de pastura o sons de mar barrejats amb instrumentació i efectes contemporanis com els sintetitzadors. L'edició del disc és el preàmbul de l'espectacle que s'estrenarà el mes de maig a L'Auditori i, a la tardor, a la Fira Mediterrània de Manresa, que n'és coprodutora. A banda de la direcció musical d'Arnau Obiols, comptarà amb la direcció d'escena de Sònia Gómez i l'assessorament pedagògic d'Anna Farrés. En l'enregistrament del disc han intervingut els músics Carles Belda (acordió diatònic, guitarra, percussions i veu), Alba Careta (trompeta, percussions i veu), Juliane Heinemann (guitarra, sintetitzadors, percussions i veu), Arnau Obiols (bateria, percussions, sintetitzador, rabequet i veu), Pep Pascual (serra, reclams, caragols de mar, xiulets, percussions, joguines i veu) i Manu Sabaté (saxo baríton, clarinets, tenora, flabiol, percussions i veu). Les percussions compten amb peces com el pandero quadrat, la pandereta, la canya esquerdada, l'ampolla d'anís, el trico-traco, el tabal, els cascavells i els esclops. Han col·laborat en l'enregistrament, fet a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori, Jan Valls i Ferran Conangla.
[08.02.21]
La desena edició del premi Carlemany per al Foment de la Lectura ha guardonat l'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) per la seva novel·la «Archie, el nen que parlava als elefants». La trama fa un recorregut de seixanta anys del protagonista des de la seva infantesa el 1947 per explicar la relació que va tenir de petit amb una elefanta que s'havia criat a la plantació de te de la seva família. Amb un rerefons humanista i ecològic, la novel·la respira també l'esperit de protecció de les espècies en perill. El premi Carlemany 2021 ha rebut 38 originals. El sistema d'arribar al veredicte el fa singular perquè un jurat editorial n'escull quatre i sobre aquests quatre, els estudiants andorrans de secundària, entre 14 i 16 anys, escullen la guanyadora. El premi, que publica l'Editorial Columna, dins el Grup 62, té una dotació de 8.500 euros i compta amb el suport del govern d'Andorra. Lluís Prats ha publicat alguns dels títols que han estat distingits amb diversos premis com el Folch i Torres i l'Strega Ragazzi per «Hachiko. El gos que esperava» o «Estimat monstre», que fa dos anys va repetir el premi Folch i Torres. També s'ha vist premiat amb altres com el Ramon Muntaner o el Guillem Cifre de Colonya.
[02.02.21]
Els escriptors Juan Ramón Santos (Plasencia, Cáceres, 1975) i Pablo Gutiérrez (Huelva, 1978) guanyen els premis Edebé 2021 de literatura per a infants i joves. El problema de la ludopatia (categoria infantil) i l'amor pel teatre (categoria juvenil) es troben en el rerefons de les dues novel·les. Juan Ramón Santos ha obtingut el premi infantil amb «El Club de las Cuatro Emes» i Pablo Gutiérrez, el juvenil amb «El síndrome de Bergerac». L'edició, segons dades de l'Editorial Edebé, ha comptat amb 316 originals candidats (200 en la categoria infantil i 116 en la categoria juvenil). Per llengües, en aquesta 29a edició dels Premis Edebé, 278 novel·les han estat presentades en espanyol, 26 en català, 7 en gallec i 5 en basc. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro, actuant de secretària Conchi Marín (modalitat infantil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro i Care Santos, actuant de secretària Elena Valencia (modalitat juvenil). Fins ara, han estat guardonades 36 novel·les en espanyol, 15 en català i 4 en gallec. Els Premis Edebé mantenen la dotació habitual de 30.000 € per a la categoria juvenil i 25.000 € per a la categoria infantil, una excepció entre la tendencia en altres segells editorials d'aquest àmbit que s'han vist obligats a reduir dràsticament les dotacions.
[28.01.21]
La sèrie de Tintín que ha donat la volta al món està de commemoració. El personatge del capità Haddock, que va conèixer el personatge de Tintín el 9 de gener del 1941, havia nascut uns dies abans, el 2 de gener, de la mà del dibuixant Georges Remi “Hergé” (Etterbeek, Bèlgica, 1907 — Woluwe-Saint-Lambert, Belgica, 1983). D'aquesta manera, Arxibald Haddock es va afegir a la troupe protagonitzada per l'intrèpid Tintín amb Bianca Castafiore, la parella Dupond i Dupont o el Professor Tornassol. El capità Haddock, de qui ara es commemora el 80è aniversari, és un dels personatges principals de la sèrie «Les Aventures de Tintín». Es tracta d'un capità de la marina mercant que, un cop es van conèixer, es va fer inseparable de Tintín. A més, a finals dels anys noranta del segle passat, el capità Haddock va ser escollit com el personatge favorit dels seguidors de la sèrie amb un 37,5% de vots per davant del mateix Tintín. Aquell mariner amb barba, amb una ampolla de whisky a la mà, va aparèixer a la prepublicació d'«El cranc amb les urpes d'or», una aventura on Tintín té entre mans una investigació arran de la descoberta del cos d'un mariner ofegat. Amb els Dupond i Dupont, Tintín s'embarca amb el vaixell Karaboudjan sense saber encara que a bord coneixeria el personatge que seria més important en la seva vida, és a dir, en gairebé una vintena d'àlbums. Una de les característiques del capità Haddock és la seva rastellera d'impromperis, renecs i insults. La sèrie de «Les Aventures de Tintín» es va publicar primerament a Le Soir Jeneusse. En català, Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996) en va ser el primer traductor, des del 1963 fins al 1987, a l'Editorial Joventut. Posteriorment, l'Editorial Casterman, del Grup Flammarion, editoria dels còmics des del 1942, va adquirir els drets de publicació també aquí de la sèrie a partir del 2001 i és el segell que els ha reeditat fins ara, amb una nova traducció encarregada a la traductora Isabel Negre. El segell Casterman ha volgut sortir al pas de les acusacions racistes de la sèrie i, per por de veure's marginat en el mercat en temps de rebombori a les xarxes, en l'àlbum «Tintín al Congo» ha afegit recentment una faixa que ha aixecat polèmica indicant que el contingut manté un relat que en algun moment pot resultar ofensiu per a altres ètnies o cultures.
[02.01.21]
La Institució de les Lletres Catalanes, responsable del programa que porta els escriptors catalans a les aules dels centres educatius que ho demanen, ofereix mentre duri l'alerta sanitària pel coronavirus, que els col·loquis, si no és possible fer-los presencialment per la divisió en grups bombolla, es faci mitjançant videoconferència per alguna de les aplicacions que l'excepcionalitat ha obligat a adoptar, ja sigui Zoom o Google, entre altres. D'altra banda, per reforçar el programa, la Institució de les Lletres Catalanes compta des d'ara amb la col·laboració dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, pel coneixement que tenen dels centres educatius de la seva àrea geogràfica. El programa «Lletres a les Aules» té actualment més de 300 escriptors catalans participants.
[01.01.21]
