Amb la novel·la «Pell de Seda», l’escriptor Vicent Sanhermelando (Alboraia, Horta Nord, País Valencià, 1957) ha obtingut el premi Enric Valor 2016, que convoquen l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, editorial que també el publica. El premi és dotat amb 6.000 euros i en aquesta edició s’hi han presentat 28 originals. El jurat ha estat integrat per Sabina Asencio, Joan Bustos, Isabel Garcia Canet, Pilar Puchades i Núria Sendra. La novel·la guanyadora té relació amb la indústria de la seda i la València del Segle d’Or. Però també és una història d’amor: en la convulsa València dels inicis del segle XV. Caterina Boïl, neboda del governador, coneix el jove Guillem de Pertusa al taller de seda que posseeix la família d’ell. Encara que ella ja està compromesa, neix entre els dos un amor tan intens com impossible, ja que les respectives famílies pertanyen a bàndols rivals en la lluita pel poder de la ciutat. Un inesperat crim posa a prova la relació de la parella.
[17.12.16]
El premi Josep Maria Folch i Torres per a infants ha donat a conèixer un autor novell, Oriol Canosa, que regenta la llibreria Pebre Negre, de Barcelona, adreçada al llibre per a infants i joves. La seva novel·la, «L'illa de Paidonèsia», premi dotat amb 7.000 euros, el publica La Galera. També la mateixa editorial publica el premi Joaquim Ruyra per a joves, que ha estat per a l'autor Joan Anton Martín Piñol, conegut per la seva temàtica humorística. La novel·la guanyadora, «Sentinels», ha rebut la dotació de 9.000 euros. Els jurats dels dos premis han estat integrats per Muriel Villanueva, Paula Jarrín, Pep Molist, Toni
Iturbe i Lluís Prats (premi Josep Maria Folch i Torres) i Care Santos, Lluís Llort, Abel Cutillas, Laia Fàbregas i Gabi Martínez (premi Joaquim Ruyra).
[16.12.16]
L'escriptora Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha obtingut el premi de la modalitat juvenil amb la novel·la «Selfies al cementiri» situada a Malmö, al centre de la ciutat, el punt de trobada dels vius virtuals. I l'escriptor Jaume Cela (Barcelona, 1949) ha obtingut el premi de la modalitat infantil amb el recull «El meu pare és una pissarra», sis relats en els quals un nen explica el significat dels tatuatges que té el seu pare escampats per tot el cos. Els premis Barcanova estan dotats amb 10.000 euros per a cada modalitat i l'editorial convocant els publicarà la primavera del 2017. El jurat d'aquesta edició ha decidit els guanyadors sobre 56 obres presentades i ha estat integrat per Anna Manso, Anna Badia, Miquel Arguimbau, Pere Martí i Bertran i Sara Moyano.
[14.12.16]
Quan es va presentar aquest programa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va preveure que podia arribar a 83.314 infants catalans que aquest 2016 complien 6 anys. El resultat final ha estat només de 31.914 llibres venuts amb l’intercanvi d’aquests vals, és a dir, un 38,3% sobre les previsions inicials. Malgrat tot, els promotors del programa «Fas 6 anys. Tria un llibre» consideren que la campanya ha estat un èxit i això els empeny a continuar-la durant el 2017 en dos semestres, per als infants que compleixin 6 anys el 2017. Aquests presumptes bons resultats han provocat també que s’hagi incrementat el cost de la campanya des dels 360.000 euros inicials fins als 525.000 euros per al 2017. Cadascun d’aquests infants rep un val a casa per valor de 13 euros i una targeta de felicitació d’aniversari. Amb aquest val poden comprar un llibre en alguna de les més de 200 llibreries que formen part del Gremi de Llibreters de Catalunya. Les enquestes del Gremi assenyalen que el 83% dels seus associats han detectat públic nou als seus establiments i que, en un 33% dels casos, eren usuaris que anaven per primera vegada a una llibreria, exceptuant la compra de llibres de text. En total, s’han venut més de 5.800 títols diferents de 470 editorials. La campanya, com totes les campanyes, té defensors i detractors. Els defensors, òbviament, són els seus promotors. Els detractors o crítics són alguns petits llibreters que no formen part del Gremi i per tant no poden entrar en la campanya. També hi ha qui pensa que del total de llibres venuts, només el 62,2% són en català. I finalment, es parla també que a l’edat de 6 anys, la majoria de llibres adequats per al nivell de lectura són àlbums, cartoné i llibres especials que, per les seves característiques, superen el preu de venda dels 13 euros del val de regal, cosa que implica que les famílies que el fan servir es vegin obligats a afegir una part del cost.
[09.12.16]
L'escriptora i guionista Laia Aguilar (Barcelona, 1976) ha obtingut el premi Carlemany de Foment de la Lectura amb la novel·la «Wolfgang (extroardinari)». El premi, que s'atorga a Andorra després d'una tria de finalistes per un jurat format per professors i escriptors, el decideixen finalment lectors joves andorrans d'entre 14 i 16 anys. La dotació del premi és de 10.000 euros, que financen el Grup62, la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Govern d'Andorra, i el publica l'Editorial Columna. L'escriptora Laia Aguilar ha estat guionista d'algunes de les sèries de les últimes temporades, com per exemple la primera temporada de «Merlí», i anteriorment havia treballat també amb els guions d'«Olor de colònia» o «Ventdelplà». La novel·la guanyadora del premi Carlemany es publica el mes de maig del 2017.
[30.11.16]
La novel·la es va publicar en català i espanyol —l'autor escriu en les dues llengües— a la col·lecció Bridge, de La Galera i Enciclopèdia Catalana. Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) afegeix als premis Joaquim Ruyra i el Protagonista Jove, el Nacional en la modalitat de literatura infantil i juvenil que atorga el Ministerio de Cultura espanyol. El premi és dotat amb 20.000 euros. El protagonista de la novel·la premiada és un noi introvertit, amb un somriure permanent i un àvid lector. L'autor definia la seva obra dient que el llenguatge d'un nen és capaç de canviar tot el que té al voltant amb la innocència. Alejandro Palomas és llicenciat en filologia anglesa i màster en poesia al New College de Califòrnia. Ha traduït obres de Katherine Mansfield, Jack London, Oscar Wilde i Gertrude Stein, i ha publicat novel·les per a adults en editorials com Columna, en català, i Siruela, en espanyol.
[23.11.16]
A Tintín, totes li ponen. O, dit d'una altra manera, a l'historietista i dibuixant Hergé (de nom real Georges Rémi, Etterbeek, Bèlgica, 1907 - Brussel·les, Bèlgica, 1983) totes li ponen, ni que faci trenta-tres anys de la seva mort i a tocar del centenari del seu naixement. L'última bona notícia per als seus hereus ha estat la subhasta d'una placa original de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna», del 1954, que havia sortit per un preu d'entre 700.000 i 900.000 euros, i que ha arribat a adjudicar-se per 1,55 milions d'euros, el preu més elevat que ha aconseguit mai una peça d'Hergé d'aquestes característiques. La planxa, de 50x35 cm, feta amb tinta xinesa i guaix blanc, representa la sorpresa del primer moment de trepitjar la superfície lunar. S'hi veu el capità Haddock,Tintín i Milú, vestits amb escafandres, descobrint les delícies de la baixa gravetat de la lluna i observant un clar de Terra. L'ha adquirit un col·leccionista europeu. La xifra elevada s'explica en part per la dificultat de trobar originals d'aquest àlbum fet durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial. De fet, l'altra placa d'Hergé que va arribar a preus astronòmics és de l'àlbum anterior, «Objectiu: la Lluna». En aquell cas, era doble i va arribar a sobrepassar els dos milions i mig d'euros. Una altra planxa de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna» s'ha venut a Christie's per 602.500 euros. També s'han venut per 1,5 milions d'euros vint targetes de felicitació firmades per Hergé, fetes amb tinta xinesa i aquarel·la. Les van encarregar a Hergé a començaments dels anys quaranta i es consideren el primer producte important derivat de l'univers Tintín. En aquestes targetes s'hi veu Tintín i Milú a la muntanya, esquiant o decorant un arbre de Nadal. O els Dupond, sempre maldestres, patinant per la neu.
[20.11.16]
El grup de comunicació Prisa ha anunciat que, dins del procés de revisió estratègica iniciat pel grup per reduir el seu endeutament, s’estan valorant diferents alternatives, entre les quals s’inclou una eventual desinversió total o parcial en el capital social de l’editorial Grupo Santillana Educación Global SL, per a la qual cosa ha iniciat el corresponent procés formal. Així ho ha comunicat el grup Prisa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La companyia, propietària entre altres mitjans del diari El País i la cadena Ser, actualment té el 75% de l’editorial de llibres de text, mentre que el 25% restant està en mans del fons dels Estats Units Victoria Capital. El Grup Promotor d'Ensenyament i Difusió del Català, fundat l'any 1972, va arribar sis anys després a un acord amb Santillana per coeditar llibres de text en català, iniciativa que es va consolidar el 1979. Des d'aleshores, el Grup Promotor ha mantingut una línia de literatura catalana per a infants i joves. Aquest curs, el Grup Promotor va presentar el projecte JoLlibre, un nou segell que aglutina la recuperació del fons de literatura del catàleg i algunes incorporacions noves.
[17.11.16]
Es commemora el cinquantenari de la publicació el 1966, a la desapareguda editorial Estela, de la novel·la «La casa sota la sorra», la primera que Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, La Selva, 1932) escrivia per a lectors joves, tot i que ja havia col·lagorat a la revista Cavall Fort. La primera edició a aparèixer a la col·lecció El Nus, que després va ser assumida per la també desapareguda Editorial Laia, fins a la seva fallida el 1990, moment en què la novel·la es va reeditar a Columna Edicions i, des d'aleshores, a través de diverses fusions i vendes editorials ha continuat reeditant-se fins a 88 edicions, fins ara, actualment dins del segell Estrella Polar del Grup 62. El fenomen de «La casa sota la sorra» s'explica no només per la temàtica de la novel·la i el seu nivell literari, sinó també per la confiança que prescriptors, tutors, pares, mares i professorat li han dedicat ininterropudament al llarg dels anys. En el seu moment, la novel·la va tenir el reforçament de la publicació en còmic —amb vinyetes de Josep Maria Madorell— a les pàgines de la revista Cavall Fort i, després, en àlbum de còmic. Curiosament, tot i el seu contingut complet, el catàleg de la mostra de la Biblioteca de Catalunya no fa referència a l'adaptació teatral [crítica íntegra en aquest enllaç] que la companyia Egos Teatre va estrenar el febrer del 2010 a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya dins de la programació de teatre per a tots els públics. L'exposició «Joaquim Carbó: un tresor sota la terra» fa un recorregut per aquest mig segle de vida d'un dels clàssics més valorats de la literatura per a infants i joves, des de la represa dels anys seixanta fins a l'actualitat, i coincideix en un moment en què la literatura infantil i juvenil catalana es prepara per desembarcar l'abril del 2017 a la Fira de Bolonya. Precisament, coincidint amb aquesta exposició, l'Associació de Mestres Rosa Sensat a distingit Joaquim Carbó a títol individual amb un dels guardons 2016 que atorga en memòria de Marta Mata.
[14.11.16]
Dins dels Premis Ciutat d'Alzira, aquests són els dos guardons destinats a la literatura per a infants i joves, que convoca i publica Bromera Edicions. el Premi Bancaixa, dotat amb 16.000 euros, ha estat per a Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) per la novel·la «Els colors de l'Arc de Sant Martí», la història d’un jove que inicialment rebutja la seva homosexualitat però que, a poc a poc, la reconeix i la viu amb plenitud. El jurat del premi ha estat integrat per Ramon Ferrer, Gemma Lienas, Gonçal López-Pampló, Alícia Martí i Bernat Santabasilisa. D'altra banda, el premi Vicent Silvestre de narrativa per a infants, dotat amb 2.500 euros, ha estat per a Carles Cano (València, 1957) pel relat «El desbaratat conte dels fesols màgics», un conte d'inspiració clàssica on el petit protagonista és enviat al mercat a vendre un porc terrible i el bescanvia per fesols amb una trama de caire escatològic i de gènere fantàstic. El jurat ha estat integrat per Bernat Bataller, Beatriu Cajal, Àngel V. Calpe, Aida Ginestar i Enric Lluch. En aquesta edició, els finalistes fets públics han estat Lluís Miret (Gandia, 1979), amb 'La sisena víctima', pel que fa al premi Bancaixa; i Pep Castellano (Albocàsser, 1960), amb 'Diari d'unes vacances avorrides', pel que fa al premi Vicent Silvestre.
[04.11.16]
Els llibres seleccionats per al catàleg del White Ravens que elabora anualment la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library) han estat presentats dins de la Fira del Llibre de Frankfurt. Es tracta d'una tria de 200 llibres procedens de una seixantena de països amb 42 llengües diferents, entre les quals, ha recuperat el seu espai el català. La selecció està feta per una vintena d'especialistes de la literatura infantil i juvenil. Entre els que figuren en el catàleg del 2016, hi ha la novel·la «Diumenge al matí, al peu del salze», de Dolors Garcia i Cornellà, publicada a Barcanova, la novel·la «Hachiko. El gos que esperava», de Lluís Prats, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada a La Galera, i l'àlbum «Quan les vaques suren», de Ximo Abadía, tant pel que fa al text com les il·lustracions (Editorial Takatuka). S'hi troben també els llibres «¡Eso no es normal!», de Mar Pavón, amb il·lustracions de Laure du Faÿ (Editorial NubeOcho); «Alma y la isla», de Mónica Rodríguez, amb il·lustracions d'Ester García (Editorial Anaya); «Así es la dictadura», de l'equip Plante (Editorial Media Vaca); «Huye sin mirar atrás», de Luis Leante (Editorial Edebé); i «Teño uns pés perfectos. Un libro para ler cos pés descalzos», de María Solar, amb il·lustracions de Gusti (Editorial Kalandraka).
[21.10.16]
Des de fa uns anys i davant l'alarmisme creat arran de l'abús de la reutilització del llibre literari inclòs dins el paquet de socialització del llibre de text, diferents col·lectius vinculats al sector del llibre infantil i juvenil han promogut manifestos, debats i reivindicacions perquè es fomentés la creació de la «biblioteca personal» des dels primers lectors. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha recollit finalment aquesta proposta i l'ha posat en marxa aquest curs amb un pressupost global de 360.000 euros, que s'inscriu en el Pla de Foment de la Lectura i compta amb la col·laboració d'altres conselleries com la de Presidència i la d'Ensenyament, així com amb els Gremis de Llibreters i d'Editors, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El programa arribarà, segons els seus promotors, a 83.314 infants que aquest 2016 compleixen 6 anys. Tots ells rebran a casa un val per valor de 13 euros per invertir en una de les 180 llibreries de tot Catalunya adherides al projecte amb 233 punts de venda i associades al Gremi de Llibreters de Catalunya. Els beneficiats, quan hagin rebut una carta amb una targeta de felicitació d'aniversari i el val, tenen un mes per bescanviar-lo pel llibre de literatura infantil que desitgin. Si el llibre escollit supera els 13 euros del val, la diferència anirà a càrrec de cada beneficiari.
[20.10.16]
No és la primera vegada que l'escriptora Bel Olid (Mataró, 1977) i la il·lustradora Mercè Canals (Badalona, 1970) col·laboren en un projecte comú de llibres il·lustrats per a infants. En aquesta ocasió, el treball a quatre mans amb text de Bel Olid i dibuixos de Mercè Canals els ha fet obtenir el Premi Apel·les Mestres que convoca l'Editorial Destino en col·laboració amb Atresmedia. L'àlbum premiat, «Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients)» tracta sobre les dificultats de la convivència a través del personatge de la Hilda, una nena amb una gran imaginació que busca insistentment companyia, però només troba inconvenients en tots els candidats fins al punt que pensa que potser «l'inconvenient» és ella mateixa. El premi, de caràcter internacional, és dotat amb 4.500 euros, i el jurat d'aquesta edició, que ha rebut una quarantena d'originals, ha estat integrat per Care Santos, Jesús Gabán, Fernando Valverde, Lary León i Marta Vilagut.
[19.10.16]
La literatura compromesa no ha evadit mai els temes que sacsegen la societat del seu temps. Això és el que han fet les conegudes i prolífiques escriptores i guionistes, Anna Manso (Barcelona, 1969) i Maite Carranza (Barcelona, 1958), amb les seves novel·les que han obtingut els premis Gran Angular de narrativa per a joves i El Vaixell de Vapor de literatura per a infants, que convoca el grup SM i que publica l'Editorial Cruïlla. Els premis, dotats cadascun amb 15.000 euros —dotació que no s'ha refet encara de la crisi del sector i no ha recuperat l'import superior que es concedia fa uns anys— han estat atorgats per dos jurats d'àmbits professionals diversos, però relacionats amb el llibre i la literatura.
Els jurats dels dos premis
El Premi Gran Angular ha estat adjudicat per Guillem Terribas, llibreter; Llorenç Capdevila, escriptor; Glòria Durban, bibliotecària; Rubén Delpón, tècnic en màrqueting, i Dolors Ortiz i Perpinyà, editora de Cruïlla. El Premi El Vaixell de Vapor ha estat escollit per Anna Herráez, bibliotecària; Pere Puig, il·lustrador i dissenyador gràfic; Roser Zuñiga, llibretera; Carolina Palau, gerent de Màrqueting, i Núria Font, editora de Cruïlla.
Dues temàtiques pròpies d'un «nouveau realisme crític»
Pel que fa a la temàtica de les dues novel·les, que es podrien considerar adscrites a un «nouveau realisme crític», Anna Manso, amb «Allò de l'avi», converteix en literatura un fet real com el «cas Palau» a través dels ulls del nét, un adolescent de setze anys, del principal implicat en l'escàndol, el prohom de ficció de la cultura catalana Carles Canoseda. Per la seva banda, Maite Carranza, amb «La pel·lícula de la vida», explora les conseqüències de la pobresa familiar moderna a través d'una família de classe mitjana que es troba desamparada d'un dia per l'altre per la crisi, i ho fa a través d'una protagonista de dotze anys que viu com el seu món s'ensorra. L'autora, en aquest cas, recorre a una de les seves facetes creatives, el guionatge, per crear un presumpte guió d'una pel·lícula que ajudi a ella i el seu germà petit a vèncer les dificultats. Les dues novel·les s'han publicat simultàniament amb la concessió dels premis.
[13.10.16]
Aquest comissariat consisteix en desenvolupar una exposició d’il·lustradors que es podrà veure al recinte de la fira i una altra mostra que tindrà lloc a la mateixa ciutat de Bolonya. El contingut de les dues exposicions s’inspira en el lema de la presència de la literatura catalana infantil i juvenil a la Fira: «Sharing a Future: Books in Catalan». Paula Jarrin, llibretera especialitzada en literatura infantil i juvenil i propietària des del 2012 de la Llibreria Al·lots, de Barcelona, és llicenciada en Història i màster en Cultura històrica, comunicació i noves professions per la Universitat de Barcelona. El seu nom va encapçalar la proposta presentada per l'agència Taleia Cultura, una empresa que compleix 25 anys en la gestió de projectes i esdeveniments vinculats al món de la lectura, l’edició i les biblioteques públiques, com ara la Setmana del Llibre en Català, la Setmana de la Cultura Prohibida, la Fira d’espectacles en català Litterarum i el Fòrum Edita Barcelona, entre d’altres.
[01.10.16]
Salvador Macip (Blanes, 1970), investigador establert a Anglaterra, i Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973), periodista establert a Barcelona, han guanyat el 31è Premi Ramon Muntaner de literatura per a joves amb la novel·la «Herba negra», un thriller apocalíptic amb tocs de ciència-ficció escrit a quatre mans que narra les aventures d’un grup de joves que, per atzar, descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització. Per fer-ho, se serveixen d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda. Els dos autors defineixen la novel·la com una barreja d’acció, elements fantàstics i un còctel de violència i sexe. La novel·la —l’ecologia hi té un paper important—, s’ambienta sobretot a la Vall de Boí, però també hi apareixen altres localitzacions, com Salt o Vic. El Premi Ramon Muntaner té una dotació de 6.000 euros, el publica el Grup 62 dins del segell d'Estrella Polar, i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per David Cirici, Patrizia Campana, Núria Martí, Francesc Miralles i Marta Vilagut.
[22.09.16]
La Filmoteca de Catalunya programa fins al 30 de setembre un cicle commemoratiu del centenari del naixement de Roald Dahl. L’escriptor gal·lès d’origen noruec, a més de la seva obra adreçada als lectors joves, també es va endinsar en el terreny dels relats i dels guions cinematogràfics per a adults. La Filmoteca projectarà cinc films per recordar els universos fantàstics de Roald Dahl (1916-1990), que ha interessat noms del cinema com Nicolas Roeg, Tim Burton, Wes Anderson, Quentin Tarantino o Steven Spielberg. El cicle inclou, entre altres, les projeccions de films com «The Witches» (Les bruixes, 1990), una adaptació del conte de Roald Dahl amb Anjelica Huston, i també el clàssic «Charlie and the Chocolate Factory» (Charlie i la fàbrica de xocolata, 2005), amb l’excèntric Willy Wonka interpretat per Johnny Depp. D'aquesta novel·la, Mel Stuart ja n’havia fet una versió, «Willy Wonka & the Chocolate Factory» (1971), amb Gene Wilder de protagonista. També el director Wes Anderson va realitzar «Fantastic Mr. Fox» (Fantástico Sr. Fox, 2009), sobre la història d’una guineu pare de família a qui un dia se li desperten els instints animals, endormiscats durant anys. Tanca el cicle «Four Rooms» (1995), en què quatre dels cineastes independents dels noranta, Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez i Quentin Tarantino dirigeixen aquesta comèdia d’esquetxos.
[12.09.16]
La professora i investigadora de la literatura infantil i juvenil ha rebut el guardó pel conjunt de ressenyes publicades a la revista 'Lletres Valencianes' durant l'any 2015, i en especial per l'article «Versos i il·lustracions per créixer», que tracta sobre l'antologia de poesia infantil de Marc Granell, «La vida que creix». Aquesta és la quinzena edició del Premi Aurora Díaz-Plaja destinat a remarcar els autors d'articles de crítica i estudi de la literatura infantil i juvenil. El Premi, que va néixer el 2001, va comptar en els seus inicis amb una aportació econòmica de 1.000 euros de Caixa Penedès, dotació que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), entitat convocant, va anul·lar quan aquesta entitat bancària es va fusionar arran de la crisi financera. Actualment amb caràcter honorífic, doncs, el premi continua reconeixent la feina de crítics i estudiosos. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Josep M. Aloy, Glòria Gorchs i Pere Martí i Bertran. La guardonada, Clara Berenguer, exerceix de professora del Diploma d'Especialització en Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves de la Universitat de València en el qual s'encarrega d'una de les sessions d'àlbum il·lustrat i col·labora com a assagista en diverses publicacions especialitzades.
[09.09.16]
El teatre familiar ha tancat la temporada 2015-2016 amb un augment d’espectadors en relació a la temporada anterior. Segons les dades de l’Associació d’Empresaris de Teatres de Catalunya (ADETCA), aquest sector teatral ha augmentat en 11.054 espectadors més fins a arribar a un total de 195.961 espectadors. Durant la temporada es van programar 188 espectacles en 31 sales diferents que van fer 1.489 funcions. La recaptació d’aquest sector també ha augmentat en un 19% fins a 1.809.563 euros, és a dir, 285.683 euros més que la temporada anterior. La mitjana del preu de cada localitat de teatre familiar s’ha mantingut en 10,25 €, a pesar de l’IVA cultural del 21%. Per característiques, el teatre en català familiar ha estat el majoritari amb 164.518 espectadors i en espanyol, 25.762 espectadors. En altres llengües, els han vist 2.074 espectadors, i sense text, 3.607 espectadors. Precisament el Jove Teatre Regina, un dels espais amb temporada estable d’espectacles familiars, lidera el rànquing de sales de menys de 200 espectadors amb un total de 34.555 espectadors durant tota la temporada.
[05.09.16]
La nova versió de «Heidi» es pot veure als cinemes tant en versió original subtitulada com en versió doblada al català. La pel·lícula, basada en la novel·la de l'autora suïssa, Johanna Spyri (Hirzel, 1827 - Zuric, 1901), ha estat dirigida pel realitzador, també suís, Alain Gsponer, i compta en el repartiment amb l'actor, igualment suís, Bruno Ganz, que ara té 75 anys, i que interpreta l'avi dels Alps, un actor conegut sobretot pel seu paper d'Adolf Hitler en el film L'enfonsament (2004). Els joves intèrprets Anuk Steffen, Isabelle Ottmann i Quirin Agrippi fan respectivament els papers del triangle infantil format per la mateixa Heidi, la seva amiga de ciutat, Klara, i Peter, el petit pastor dels Alps. La resta d'intèrprets adults són Katharina Schüttler, Jella Haase, Maxim Mehmet, Peter Lohmeyer, Rebecca Indermaur, Hannelore Hoger, Michael Kranz, Heinrich Giskes, Anna Schinz, Monica Gubser, Peter Jecklin i Markus Hering. La història de «Heidi» ha ha estat objecte de nombroses versions tant cinematogràfiques com per a la televisió i el teatre al llarg del temps. En cinema, hi ha una desena de pel·lícules, dels EUA i Alemanya. El 1937, Hollywood ja en va fer una versió interpretada per Shirley Temple. Els japonesos van introduir «Heidi» als dibuixos animats amb una sèrie del 1974, la més distribuïda i vista arreu del món. També s'han fet musicals, obres de teatre i pel·lícules animades. La versió actual [vegeu el tràiler aquí] recupera el paisatge dels Alps suïssos, fronterers amb Àustria —que ja són un parc temàtic i turístic visitable des de fa anys— i actualitza amb personatges reals el dilema de la protagonista òrfena que es debat entre viure lliurement en plena natura o enmig de les estretors de la vida regalada i encotillada de la ciutat. El presumpte ensucrament de «Heidi» no ha caducat amb el temps i continua remarcant els valors humans i l'amor per la naturalesa. L'autora Johanna Spyri va publicar «Heidi» inicialment en dues parts, entre el 1880 i el 1881. A partir del 1885, les edicions es van aplegar en una de sola, tal com s'ha conegut des d'aleshores en múltiples traduccions arreu del món. L'autora, filla de pare metge i mare poeta, va començar a escriure la història de Heidi quan ja tenia 43 anys i Europa vivia la guerra franco-prussiana. El conte va néixer per distreure el seu fill i Johanna es va basar en la idealització dels records que ella mateixa tenia de la infantesa a la casa d'un turó damunt el llac de Zuric. «Heidi» no es va publicar fins deu anys més tard, cosa que va representar l'obertura a un èxit que encara dura i que l'escriptora va mantenir amb altres relats i contes com Grittli, Jörli, La petita salvatge, El llac dels somnis o Sense Pàtria. En versió catalana, «Heidi» forma part del catàleg de diverses editorials com per exemple, Teide, Cruïlla o Joventut.
[25.08.16]
Al costat de l'obra literària i de guionista de còmic de Víctor Mora, hi ha el seu vessant d'autor que a partir de la dècada dels anys noranta del segle passat es va adreçar directament als lectors joves. Fruit d'aquesta faceta, l'escriptor Víctor Mora (Barcelona, 1931 - 2016) ha deixat el llegat de les novel·les «Silvià i Daríada» i «El meu cor es diu Àfrica», les dues publicada a Barcanova, el 1991 i el 1996, respectivament. I també les novel·les «El parc del terror», publicada a Columna el 1996, i «El castell de Lava Negra», publicada a Empúries l'any 2000. Però, a banda d'aquestes col·leccions de narrativa juvenil [vegeu aquí una de les crítiques sobre la seva obra juvenil], Víctor Mora també té la sèrie publicada a Empúries entre el 1997 i el 2001, idònia per a tots els públics, allò que actualment s'anomena crossover. Es tracta de les novel·les «La dama de la gàbia de ferro», «L'ogre dels càrpats», «El castell de Lava Negra» i «El mandarí escarlata». La mort de Víctor Mora [17 agost 2016] ha recordat el seu important paper com a creador de personatges de còmic, sobretot, «El Capitán Trueno»: l'any 1951, als vint anys, el jove guionista va entrar a treballar a l'Editorial Bruguera, com a redactor i traductor. Hi va presentar un còmic amb dibuix i guió propi. Els dibuixos els hi van desestimar, però el guió va convèncer l'editor i així va néixer i créixer el «Capitán Trueno», que a partir del 1956 va ser el tebeo més popular i amb més exemplars venuts. Amb dibuixos de Miquel Ambrosio "Ambrós", les vendes van arribar en els punts més alts fins a tiratges de 350.000 exemplars de cada tebeo, una de les lectures mítiques i alliberadores dels adolescents dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en plena Dictadura franquista.
Més de 200 personatges de diferents còmics
A més d'«El Capitán Trueno», Víctor Mora també és el creador, entre altres personatges que arriben a més de dos-cents, d'«El Jabato», «El Corsario de Hierro», «El Cosaco Verde», i de «Tallaferro l'Almogàver», un còmic que es va publicar al diari Avui, el 1989, amb dibuixos dels germans Jesús, Alexandre i Adrià Blasco, una sèrie que posteriorment va ser recuperada entre els anys 1996 i 2001 en quatre volums per les editorials Oikos-Tau i La Busca. En la seva joventut, exiliat a França després de la guerra civil, a causa que el seu pare havia estat funcionari del cos de Policia de la Generalitat de Catalunya, Víctor Mora va llegir des de bon principi clàssics universals com Jack London, Robert Louis Stevenson, Emilio Salgari, Jules Verne, Walter Scott i còmics, sobretot els nord-americans, cosa que el va portar a passar moltes hores dibuixant tires d'historietes. La seva obra literària compta amb la trilogia de la seva etapa parisenca de la dècada dels seixanta, publicada més tard aquí a causa de la censura: «Els plàtans de Barcelona» (1972), «París flash-back» (1978) i «El tramvia blau» (1985). Entre els premis i les distincions honorífiques, compta amb el nomenament com a Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern Francès, 1991; amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1997; amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, 1998 i amb el Primer Memorial Jaume Fuster, 2001. Té obra traduïda a l'alemany, el búlgar, el castellà, el francès, l'hongarès, el portuguès, el romanès, el rus i el txec.
[17.08.16]
Poques iniciatives li queden al personatge de Harry Potter per explotar el seu filó. La més recent és l’estrena de l’obra de teatre «Harry Potter i el nen maleït» que s’està representant al Palace Theatre de Londres, una estrena que ve acompanyada de l’edició del text en un nou volum que en català i espanyol té prevista la seva sortida el 28 de setembre a les habituals editorials Empúries i Salamandra, respectivament. L’obra, que ha estat escrita per Jack Thorne, té com a protagonista en el paper de Harry Potter, l’actor Jamie Parker. Per la seva llarga durada (5 hores i quart íntegres) s’ha de veure obligatòriament en dues tongades: la primera, que dura dues hores i tres quarts, i la segona, que dura dues hores i mitja. Es pot fer la marató en un sol dia, en horaris de primera hora de la tarda i de vespre, o en dies diferents. El Palace Theatre es troba al complex de Charing Cross Road i Shaftesbury Avenue i hi poden fer el ple fins a 1.400 espectadors, localitats que estan ocupades anticipadament. És el mateix teatre on s’han representat durant temporades senceres èxits internacionals com «Jesus Christ Superstar» o «Les Miserables». Coincidint amb aquesta nova aportació de la saga, ha entrat en línia l’enciclopèdia «Pottermore» on es troben tota mena de referències sobre el món fantàstic de les novel·les de Harry Potter escrites per J.K.Rowling. La sinopsi de l’obra de teatre «Harry Potter i el nen maleït» («Harry Potter and The Cursed Child») toca el tema de la paternitat de Harry Potter amb un dels seus fills. La història està centrada en la relació de Potter amb un dels seus fills. Harry Potter s’ha fet gran, té tres fills petits que van a l’escola i ell té feina en un departament del Ministeri de Màgia. El seu fill petit, Albus, s’enfronta a la llosa del passat de la nissaga i les dificultats del pare Potter, des de la seva infància òrfena als reptes que va haver de sortejar. L’obra fa una fusió del passat amb l’actualitat amb l’objectiu que el petit Albus conegui la veritat del passat familiar. El 2017 es commemorarà el vintè aniversari del primer llibre de Harry Potter, «Harry Potter i la pedra filosofal». L’editorial Bloomsbury té prevista la reedició de la primera novel·la repartida en quatre volums que representin cadascuna dels quatre casalots de l’Escola de Hogwarts: Slytherin, Hufflepuff, Gryffindor i Ravenclaw. El text teatral de l’obra «Harry Potter i el nen maleït» ha estat publicat, en canvi, per l’Editorial Little Brown and Company, la que ha publicat també els llibres de Rowling per a adults signats amb el pseudònim conegut per tothom: Robert Galbraith.
[01.08.16]
El 18è Premi de Conte Infantil Il·lustrat »Hospital de Sant Joan de Déu» ja s’havia convocat el 2014, però, en plena recollida d’originals, a causa de la retirada inesperada de l’Editorial La Galera, va ser desconvocat. Ara, s’ha recuperat la convocatòria, la mateixa divuitena, però amb canvi de col·laboració editorial. L’Hospital de Sant Joan de Déu compta amb el Grup Planeta com a participant en la convocatòria. També ha canviat la línia duta a terme durant les anteriors disset convocatòries. Fins aleshores, el premi, dotat amb 3.005 euros, s’atorgava a un text per a infants de 4 a 8 anys i l’entitat organitzadora es comprometia a encarregar a un professional de la il·lustració les làmines de l’àlbum, amb una remuneració també de 3.005 euros. En aquesta recuperació, el premi té una dotació conjunta de 6.000 euros i s’hi poden presentar autors individualment o conjuntament escriptor / Il·lustrador, però hi han d’optar amb originals acabats com a àlbum, és a dir, amb text i il·lustracions. Entre les condicions establertes en la nova convocatòria [descarregueu aquí les bases íntegres], cal tenir en compte que el text s’ha de presentar separat de les il·lustracions, amb un màxim de 2.500 caràcters, i les il·lustracions corresponents es poden presentar en qualsevol tècnica artística, amb un mínim de quatre dobles pàgines totalment il·lustrades i maquetades, mentre que la resta de l’àlbum pot ser en esbòs. El termini de presentació d’originals acaba el 20 d’octubre i el jurat està integrat per Sabel Gabaldón, Lluís Guilera, Kim Amate, Lluís Farré i Marta Bueno. Una altra característica important de la nova convocatòria és que l’Hospital Sant Joan de Déu farà una edició de l’obra premiada per distribuir-la gratuïtament amb finalitat benèfica, però una part d’aquesta edició es posarà a la venda a través dels mitjans de distriubció de la mateixa institució.
[25.07.16]
L'escriptor Agustín Fernández Paz, un dels més reconeguts autors de la literatura gallega contemporània, ha mort [12 juliol] al seu domicili de Vigo, als 69 anys, segons han confirmat des de l'editorial gallega Xerais. L'obra d'Agustín Fernández Paz ha estat molt traduïda aquí i moltes de les seves novel·les compten amb les traduccions de l'escriptor Pau-Joan Hernàndez i Josep Franco. Nascut a la localitat de Lugo de Vilalba l'any 1947, Agustín Fernández Paz era llicenciat en Ciències de l'Educació i va dedicar bona part de la seva vida a la tasca docent, tant en ensenyament primari com a secundària, un treball que va concloure a l'IES Us Rosais 2 de Vigo amb la seva jubilació. L'àmbit de l'educació va estar molt present també en la seva faceta d'escriptor, on va gaudir d'un gran reconeixement a la dignificació i posada en valor de la literatura infantil i juvenil en gallec, que va culminar amb la recepció del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, del Ministeri de Cultura espanyol. Autor de més d'una trentena d'obres, la major part de la seva obra ha estat traduïda al català, el basc i l'espanyol, així com el coreà, l'àrab, el francès, el xinès, al búlgar, el bretó, l'italià i l'anglès. Entre d'altres reconeixements a la seva trajectòria, va rebre el Premi Irmandade do Llibre (2003); el Premi Xosé María Álvarez Blázquez la Lletra E de la AELG; el Premi Iberoamericà SM de Literatura Infantil i Juvenil, el Premio Nacional de Literatura Juvenil del Ministeri de Cultura espanyol; el premi Lazarillo, els dos Premis Edebé o el Premi Barco de Vapor. L'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega el va proposar l'any passat com a candidat al Premi Nobel de Literatura.
[12.07.16]
Un gegant bondadós crea un somni barrejant en una poció un seguit d’elements: un grapat de criatures terrorífiques, uns nens en perill, una nena valenta, un exèrcit al rescat... Una metàfora de la creació d’històries amb la qual Steven Spielberg s’identifica. La pel·lícula, presentada fora de concurs a l'últim Festival de Canes, s'estrena el 8 de juliol aquí. Es tracta d'una faula sobre l’amistat entre una nena i un gegant, però també com a autoretrat d’un creador que porta més de quaranta anys consagrat a la fabricació de somnis. Aquesta és potser la pel·lícula més explícitament per a infants de la carrera de Steven Spielberg. El guió de l’adaptació el signa l’escriptora d'«E.T., l’extraterrestre», Melissa Mathison, morta l’any passat. Spielberg i Mathison van presentar també «E.T.» a Canes el 1982, el mateix any que Dahl publicava «El gran amic gegant». La història, que en cinema s'ha titulat «El meu amic, el gegant» i en V.O. («The BFG»), arrenca quan una nena és segrestada de l’orfenat on viu per un gegant que es passeja d’amagat a la nit pels carrers de Londres repartint somnis entre les criatures [tràiler del film en V.O.]. La nena i el gegant ràpidament es fan amics i ell la protegeix dels altres gegants amb qui viu, menys considerats i, a més, aficionats a devorar humans. Spielberg adapta la història, mirant-se-la amb ulls d'infant i posant el seu talent visual al servei del sentit de la meravella de la història, tant en la construcció del món dels gegants com en l'interludi al Palau de Buckingham.
[08.07.16]
El Premi Nacional d'Il·lustració que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport del govern espanyol, dotat amb 20.000 euros, ha estat aquest 2016 per al dibuixant Javier Sáez Castán (Osca, 1964). El jurat valora la creativitat de l'autor i la seva capacitat per construir mons dins del gènere fantàstic que permet la il·lustració. Javier Sáez Castán, també escriptor, publica regularment obres adreçades a lectors joves, o a tots els públics, com afirma ell mateix, perquè considera que l'àlbum il·lustrat està arribant a totes les edats en una tendència que abans ja han fet també altres gèneres com el còmic o l'animació. L'autor guardonat va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Després es va establir a Alacant, com a publicista i il·lustrador per a diverses institucions i empreses. Ha obtingut altres premis com el de la Fira Internacional del Llibre de Mèxic (2004), el del Banc del Llibre de Veneçuela (2005) o el de la Cambra Nacional de la Indústria Editorial Mexicana (2007). L'autor ha publicat alguns àlbums a l'Editorial Ekaré com «De què fa gust la Lluna?», «Los tres erizos» o «La merienda del señor verde».
[05.07.16]
L'equip de continguts digitals Sami Apps va guanyar l'any passat el premi «El Chupete» a la millor aplicació per a infants. Ara ha estrenat la Biblioteca Digital per a petits lectors en col·laboració amb altres editorials catalanes i el suport de la Direcció General de Política Lingüística i la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. El nou projecte consisteix a tenir presència de les seves creacions digitals educatives a través de les botigues d'aplicacions habituals: Google Play i Apple Store. Dins de la Biblioteca Digital s’inclouen apps educatives en català —també s'inclouran en les desenes d'altres llengües que l'equip treballa— basades en contes de diferents editorials infantils. L’app de cada títol inclou l’adaptació del conte en aquest nou suport, amb una lectura animada i també amb activitats complementàries interactives, en una aposta decidida pel foment educatiu dels mitjans digitals i dispositius mòbils entre els més petits.
Del paper a la pantalla: una nova experiència
L'usuari, quan entra en cadascuna de les aplicacions, no s'aparta gaire del procés tradicional de la lectura en suport paper, amb la diferència, però, que s'enriqueix amb l'àudio i les animacions de les il·lustracions i amb l'avantatge que hi pot interactuar des d'una tablet o un smartphone. A més, pot enregistrar el conte amb la pròpia veu, és a dir, que també hi poden participar els adults —pares, avis o tutors— perquè es poden gravar quatre veus diferents que es poden substituir posteriorment. L'usuari es pot inventar també una nova història a partir de la que se li proposa, canviant els protagonistes i la trama; pot pintar els personatges principals de l'aplicació; o pot resoldre un trencacloscles per descobrir-hi les il·lustracions del conte. Tot això, per un preu accessible i molt per sota dels actuals preus del paper (2,99 €) a través, esclar, de les botigues digitals de Google Play o Apple Store.
Del «Patufet» de tota la vida al «Ratolí Pérez»
Els primers títols que Sami Apps [vegeu aquí la seva pàgina oficial amb una completa informació] posa a disposició dels usuaris són: «En Patufet», «Kits Discover Barcelona & Gaudi» i «Un ratolinet Pérez molt modern», gràcies a col·laboracions respectives amb Publicacions de l'Abadia de Montserrat, l'Editorial Mediterrània i l'Editorial Corimbo del grup Casals. El segell Sami Apps té vocació internacional i per això les seves aplicacions mòbils estan disponibles en vint-i-cinc idiomes cosa que fa que les seves apps s'hagin instal·lat per més de 200.000 usuaris en tablets de famílies tant d'Europa com dels EUA.
[21.06.16]
L'Editorial Impedimenta, amb seu a Madrid, va publicar el mes d'abril d'aquest any l'àlbum il·lustrat «El viaje», obra de la il·lustradora italiana, nascuda a l'illa de Sardenya, Francesca Sanna. Es dóna la circumstància que la versió catalana del llibre, «El viatge», no té prevista la seva aparició a les llibreries catalanes fins a finals de juny d'aquest any, tot i que la versió espanyola es va publicar el mes d'abril. El Premi Llibreter emet cada any el seu veredicte entre les obres publicades entre el setembre de l'any anterior i l'abril de l'actual. Tot i així, el jurat ha donat com a guanyador l'àlbum en versió catalana, que té la traducció d'Anna Gorina. En «El viatge» predomina el negre, el color de la por i l'angoixa, ja que la seva autora el va iniciar fa dos anys amb la fugida dels sirians de la guerra. Explica la història d'una mare que lluita per treure la seva família de la por i de la tragèdia i reflecteix, de manera subtil, la resistència de l'ésser humà davant l'adversitat i el poder de l'esperança. L'autora Francesca Sanna és il·lustradora i dissenyadora gràfica italiana que resideix actualment a Suïssa. Va estudiar a la Universitat de Càller i va residir un temps a Alemanya abans d'escollir Suïssa per continuar la seva formació en el disseny. El 2015, s'hi va graduar amb el Màster en Disseny de l'Escola de Lucerna d'Art i Disseny. «El viatge», publicat per l'Editorial Nobrow, amb seu a Anglaterra, ha representat el seu debut en el món de la il·lustració i l'any passat ja va obtenir la Medalla d'Or de la Societat d'Il·lustradors de Nova York.
[20.06.16]
En la categoria infantil, ha estat guardonada l'antologia de poemes de Marc Granell, «La vida que creix» (Editorial Andana), a cura de Josep Vicent Garcia Raffi i amb il·lustracions de Paulapé (Paula Pérez de Lanuza). I en la categoria juvenil, el jurat ha premiat la novel·la de Lliris Picó, «Moisés, estigues quiet» (Edicions del Bullent), que ja va obtenir el Premi Enric Valor el 2014. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Marisol González, Francesc Gisbert i Miquel de Renzi.
[14.06.16]
L'escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) ha obtingut el premi de narrativa per a joves Ciutat d’Olot 2016 amb la novel·la de trama històrica, ‘L’àliga perduda dels nazis’, que publicarà Llibres del Segle. Francesc Puigpelat ha obtingut anteriorment, entre altres, els premis Carlemany, Josep Pla, Folch i Torres i Ramon Muntaner. El premi Ciutat d'Olot és dotat amb 4.500 euros. El jurat ha remarcat una novel·la finalista, ‘Tocar el cel’, de la jove autora Alena Pons.
[12.06.16]
L’Associació de Bibliotecaris Valencians ha atorgat el Premi Samaruc en la modalitat de literatura infantil a la novel·la 'Ximo Potter i el col·leccionista de mòbils', de Vicent Sanhermelando (text) i Núria Feijoó (il·lustracions), publicat per Bullent Edicions; i la novel·la 'A boca de canó', de Manel Alamo, publicada per Bromera Edicions. En aquesta 24a edició dels Premis, s'ha atorgat també el Premi d'Honor a l'escriptor Alfons Cervera i el Premi Bibliotecari de l'Any a Marga Bau Mas, directora de la Biblioteca Pública Municipal de Beniparrel (Horta Sud, País Valencià). El jurat dels premis ha estat integrat per Gemma Maria Esteve, Mireia Hernández i Maria Teresa Picó (bibliotecàries), Marina Guillén Alapont (escriptora) i Marga Luz Román (mestra).
[10.06.16]
Les bases del premi, que convoca la Fundació Guillem Cifre de Colonya i publica l'Editorial Barcanova —després d'haver agafat el relleu de l'Editorial La Galera— no impedeixen que, per segona vegada en 35 anys —la primera va ser el 1988—, s'hagi repartit el premi entre dues obres, d'entre les 28 presentades. Així, doncs, per una banda, l'escriptor Miquel Arguimbau (Barcelona, 1950) ha estat guanyador, juntament amb el seu fill Dani Arguimbau, amb la novel·la «Estimat Leo» , i per l'altra, els autors Rubèn Montañà (Badalona, 1983) i Toni Sans (Barcelona, 1976) ho han estat amb la novel·la escrita a quatre mans, «En Benjamí i el semàfor que mai no es posava verd». El premi Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros, un terç dels quals són considerats avançament de drets d'autor. El jurat d'aquesta edició l'han integrat Sara Moyano i Pere Martí i Bertran, representants de Barcanova, i Pere Rosselló Bover, professor de la Universitat de les Illes. Miquel Arguimbau és periodista i guionista de ràdio i televisió. Rubèn Montañà i Toni Sans són llicenciats per l'Institut del Teatre i membres fundadors de la companyia Egos Teatre. Així com Miquel Arguimbau ja és un autor, entre altres àmbits, de narrativa per a joves, i Rubèn Montañà havia guanyat anteriorment el premi Folch i Torres i el premi Barcanova, Toni Sans és autor debutant en literatura.
[08.06.16]
Els premis convocats pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) s'atorguen anualment després que diversos jurats formats en centres educatius o biblioteques catalans per joves lectors (prop de 6.000 participants) facin les seves votacions un cop llegides les obres proposades per un consell d'especialistes. En aquest 2016, el premi «Protagonista Jove» ha optat en la categoria 13-14 anys per la novel·la «L'home dels records», de Lois Lowry, traduïda per Jordi Garcia i editada per Cruïlla i en la categoria 15-16 anys per la novel·la «Un fill», d'Alejandro Palomas, editada per La Galera. El premi «Atrapallibres», en la categoria de 9 anys, ha votat majoritàriament per «Amics monstruosos», d'Anna Manso, amb il·lustracions de Gabriel Salvadó; en la categoria de 10 anys, ho ha fet per «Jo que vaig dormir amb lleons», de Laia Longan, amb il·lustracions de Sonja Wimmer, els dos publicats per Animallibres; i en la categoria 11-12 anys, per «El signe prohibit», de Rodrigo Muñoz Avia, amb il·lustracions de Javier Andrada i traducció d'Elisenda Vergé-Bo, editat per Edebé.
[30.05.16]
Després de 15 anys de trajectòria, Algar inicia una nova etapa amb la incorporació d'una part del catàleg de l'Editorial Everest, qua va fer fallida la tardor de l'any passat. Aquest acord garanteix, segons un comunicat d'Algar, la continuïtat i la projecció de desenes d'obres publicades per Everest, tant d'autors clàssics com contemporanis, que ha patit una comercialització afeblida per les dificultats econòmiques que ha travessat el sector. D'altra banda, Algar també ha adquirit els materials didàctics per a Educació Infantil d'Everest. Així, l'editorial amb seu a Alzira, al País Valencià, s'inicia en el camp de les publicacions escolars de zero a cinc anys. El grup Everest, creat a la dècada dels anys vuitanta, en plena puixança de l'edició del llibre per a infants i joves, va desaparèixer del mercat la tardor del 2015, després de l'extinció dels quatre segells editorials vinculats: Aizkorri Argitaletxea SL, Editorial Everest Galícia SL, Ediciones Gaviota i Edicions Cadí. Cadascun d'aquest segells cobria el sector corresponent en llengua catalana, basca, gallega i espanyola. La filial catalana havia publicat en aquests trenta anys molts dels autors de la literatura infantil i juvenil catalana.
[26.05.16]
Els premis que atorga anualment sense dotació el Ministerio de Cultura y Deportes español, destinats a distingir els llibres que el jurat considera millor editats durant l'any anterior, s'han atorgat, en aquest 2016, en la categoria d'àlbum de literatura infantil i juvenil, a les editorials NubeOcho, Fragmenta i Animallibres-Algar. Concretament, el primer premi ha estat per a «La leyenda de Zum», amb text de Txabi Arnal i il·lustracions de Roger Olmos, publicat a NubeOcho; el segon premi l'ha rebut «Funambulus», amb text d'Álex Tovar i il·lustracions d'Àfrica Fanlo, editat per Fragmenta; i el tercer premi ha estat per a «De quin color és un petó?», amb text i il·lustracions de Rocío Bonilla, publicat en català per Animallibres i en espanyol per Algar.
[24.05.16]
Raquel Ricart (Bétera, 1962) ha estat distingida amb aquest premi, dins el conjunt dels Premis de la Crítica de la institució, per la novel·la «El ciutadà perfecte», publicada el 2015 a l'Editorial Andana. El jurat del premi destaca de l'obra la qualitat i l’eficàcia a l’hora de bastir una distòpia situada l'any 3014 a partir de la qual l’autora planteja uns interrogants suggeridors sobre el present, com ara la maternitat o l’absència d’emocions.
[12.05.16]
L'autora Jara Santamaría (Saragossa, 1990) ha obtingut el 4t Premi La Caixa / Plataforma amb la novel·la «Londres después de ti». El premi té una dotació de 3.000 euros, que finança l'Obra Social de La Caixa i la publicació en la col·lecció juvenil Plataforma Neo, editorial amb seu a Barcelona. Aquest guardó, que es convoca per a novel·les adreçades a lectors joves i escrites també per joves d'entre 14 i 25 anys, ha rebut aquest any, segons dades dels organitzadors, 146 novel·les procedents d'11 països, tant en català com en espanyol. «Londres después de ti» explica la relació sentimental d'una parella d'estudiants d'Erasmus, Naira i Jarek, que es veuen obligats a estar separats per raons de les seves feines, entre Londres i la República Txeca. Després de la publicació de la versió espanyola, el mes de juliol es publicarà la traducció al català. El jurat d'aquesta 4a edició ha estat integrat exclusivament per Francesc Miralles i Jordi Nadal. L'autora, que malgrat haver nascut a l'Aragó, va créixer a Navarra i actualment resideix a Madrid, ja havia obtingut l'any 2007 el II Premi Jordi Sierra i Fabra amb la novel·la «Te comerás el mundo».
[10.05.16]
La novel·la «Si ha nevat», de Paco Esteve (Agres, El Comtat, 1979), ha guanyat el XXI Premi Enric Valor que convoca la Diputació d’Alacant amb una dotació de 20.000 € i que Bromera Edicions publicarà dins la col·lecció «L’Eclèctica» la tardor vinent. «Si ha nevat» reviu alguns dels episodis més dramàtics de la història valenciana contemporània de la mà de Joan el Coces, un curandero relacionat amb el comerç de la neu durant l’últim terç del segle XIX. L’obra està estructurada en tres parts i cada capítol s’introdueix amb una cita literària o històrica directament relacionada amb la narració. El premi, al qual s'han presentat 18 originals, ha estat decidit per un jurat format per César Augusto Asencio, Raquel Pérez, Rafael Poveda, Rosa Llorens, María Ángeles Francés i Gonçal López-Pampló.
[05.05.16]
La companyia Les Bianchis ha obtingut el premi atorgat per votació popular de la Mostra de Teatre d’Igualada 2016 pel seu espectacle familiar «Les Supertietes» —que també es va representar a la sala El Maldà de Barcelona—, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart, basada en el llibre «Contes infantils contra tot pronòstic», d’Empar Moliner, publicat el 2013 a la col·lecció Clàssica del Grup 62, amb il·lustracions de la seva filla, Ginebra Torío Moliner. El premi té una dotació de 1.200 euros a càrrec de la Fundació Catalunya – La Pedrera. L’espectacle familiar de la companyia Les Bianchis estava inclòs dins l’itinerari de la Mostra d'Igualada «Per als més petits» (3 a 6 anys) i explica amb contes, música i molt d’humor com la Queralt es converteix en una supertieta amb l’ajuda de les seves amigues Bàrbara i Magda, que ja ho són.
[04.05.16]
Els autors grecs Antonis Papatheodoulou (Atenas, 1977) i Iris Samartzi (Atenas, 1979), han estat els guanyadors del IX Premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat amb l'obra «El último día», la història d'un carter que reflecteix, segons el jurat, l'equilibri entre la il·lustració i el text creant un tot harmònic amb alegria i tendresa a la vegada. El premi és dotat amb 9.000 euros, el convoca l'Editorial Kalandraka, en col·laboració amb el Departament d'Educació de l'Ajuntamen de Santiago de Compostel·la. La mateixa editorial el publica en cinc llengües: català, espanyol, gallec, basc i portuguès. Segons dades editorials, en aquesta novena edició s'han presentat 240 àlbums originals procedents de 24 països d'Europa, Amèrica i Àsia.
Premis Serra d'Or i Premis de Perpinyà
D'altra banda, dins els Premis Literaris Sant Jordi de la Catalunya Nord, organitzats per Òmnium Cultural, ha estat guardonat amb el premi Vila de Perpinyà de narrativa per a infants, dotat amb 200 euros, als autors Nicolas Caveribère, Sandrine Flores i Elena Gual per ‘El drac pudent del Canigó’. I els premis Serra d'Or a obres publicades l'any anterior, han distingit aquest any el llibre de coneixements 'Arbres', de Lemmiscates; l'àlbum il·lustrat 'Històries de Nastudín', de Hàlil Bárcena (text) i Mariona Cabassa (il·lustracions.) publicat a Fragmenta Editorial; i la novel·la 'La noia de la mitjanit', de Gisela Pou, publicada per l'Editorial Edebé.
[02.05.16]
La literatura i la il·lustració catalanes seran les convidades de la pròxima Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, que tindrà lloc del 3 al 6 d'abril del 2017. Aquest any han assistit a Bolonya 1.278 expositors de 74 països i 856 periodistes acreditats de 40 països, s'hi van vendre més de 15.000 títols de 40 països i va rebre prop de 60.000 visitants (entre professionals i públic en general). Han precedit el caràcter de convidats, en els últims anys, les literatures per a infants i joves de Suècia, Brasil, Croàcia i Alemanya. L’Institut Ramon Llull, que ha confirmat aquesta nominació per al 2017, ha treballat des de fa anys per portar la literatura en català a la ciutat italiana de Bolonya. Era la gran fira internacional que faltava, després que el 2007 la literatura catalana fos la convidada de la Fira del Llibre de Frankfurt. El llibre per a infants i joves representa un 26,8% de la producció editorial en català. L’objectiu d’aquesta presència de la literatura per a infants i joves a Bolonya el 2017 és exportar la producció editorial catalana i internacionalitzar els professonals catalans de la il·lustració i la creació literària. El programa preveu una exposició dedicada a la il·lustració, un conjunt d’activitats professionals amb escriptors, il·lustradors, traductors i editors, una mostra en diversos punts de la ciutat i diverses accions de promoció a les biblioteques.
[28.04.16]
Malgrat que els índex de lectura són positius pel que fa als més joves i van en augment segons les últimes dades, l’assignatura pendent és l’estímul de la creació d’una biblioteca personal. Fa cinc anys, durant el curs 2010-2011, més de 475 autors de literatura infantil i juvenil van alertar amb el «Manifest per la no reutilització del llibre literari a les aules» de l’hàbit creixent de la pèrdua de tenir una biblioteca personal arran del reciclatge i l’ús de reaprofitament del llibre literari, inclòs dins del llibre de text. Després de diferents gestions amb diversos organismes, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va decretar que el llibre literari quedava exclòs de la política de reutilització, batejada també de manera subliminal com a “socialització”. Durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015, el mateix col·lectiu d’autors, però ampliat, va reprendre la campanya amb la creació de la Plataforma d’Autors en Perill d'Extinció (APE) que va portar a terme una sèrie de gestions amb col·lectius i sectors implicats en el llibre, fins arribar també a presentar la seva reivindicació a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya i elaborar un «Acord de bones pràctiques». Finalment, els objectius de l’APE van ser assumits per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a través de la secció de Literatura Infantil i Juvenil. Ara, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’implicarà en una campanya que, a banda de sensibilitzar petits i grans sobre la importància de construir una biblioteca personal, regalarà als aproximadament 80.000 nens i nenes de 6 anys, un llibre perquè, si no ho han tingut l’oportunitat de fer-ho, inicien la seva biblioteca personal. Això, però, en un moment que han proliferat les campanyes solidàries de llibres, les d’intercanvi de llibres i fins i tot les de fer escultures amb llibres de paper com han fet aquest Sant Jordi els alumnes de l’Escola d’Art de Tarragona a les places de la població de Vila-seca (Baix Camp). Tres exemples del que és tota una contradicció de la pretesa educació del pla de foment de la lectura sobre l’enriquiment de tenir una biblioteca personal.
[23.04.16]
En la franja de lectors de 10 a 13 anys, les mateixes dades indiquen un creixement en relació a altre anys. Un 86,3% dels infants i joves llegeixen en el seu temps lliure una mitjana de 10,4 llibres a l’any. Fa cinc anys, aquest percentatge era del 81,9%, quatre punts i mig per sota. Ara, un 73,3% dels mateixos enquestats diuen que llegeixen almenys un cop a la setmana. Una de les poques dades que mostren un retrocés és la del préstec bibliotecari. Pel que fa a les dades generals, tant de lectors adults com joves, d'entre el 66,3% de lectors, només un 25% diu que llegeix en català, mentre que un 72% ho fa en espanyol i un 3%, en altres llengües. D'altra banda, la lectura en suport digital s'ha situat en un 18%, en un clar augment en els últims cinc anys, però aquest augment no es veu correspost amb la decisió editorial que continua apostant majoritàriament pel suport paper.
[22.04.16]
El “bateig’ es farà el dia de Sant Jordi en una de les andanes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de l’estació de la Plaça de Catalunya. Juntament amb el vagó que portarà de manera fixa el nom de l’escriptor Joaquim Carbó hi haurà també un altre vagó amb el nom de l'escriptora Víctor Català / Caterina Albert de qui es commemora el cinquantè aniversari de la seva mort. A més d’una inscripció amb el nom d’aquests dos autors als laterals dels vagons del seu tren respectiu, a les parets interiors s’hi instal·laran, de forma definitiva, petits plafons amb un breu text de cadascun d’ells. Durant tota la Diada de Sant Jordi també es distribuiran, a les andanes i taquilles de les principals estacions de Ferrocarrils de la Generalitat, postals amb frases de tots dos autors. La novel·la de Joaquim Carbó, «La casa sota la sorra» es va publicar per primera vegada el 1966 i des d’aleshores porta més de 60 edicions i 180.000 exemplars venuts. L'obra va fer també que s’edités una sèrie de còmic il·lustrada per Josep Maria Madorell. La companyia Egos Teatre en va fer una versió teatral el 2010 que es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
[20.04.16]
El Premi El Barco de Vapor 2016 ha estat atorgat a Roberto Santiago per la novel·la «Los Protectores» i el Premi Gran Angular 2016 ha estat per a Álvaro García Hernández per la novel·la «León Kamikaze». Els premis que convoca i publica l'Editorial SM estan dotats actualment en 35.000 euros (molt lluny dels 100.000 euros de dotació a la qual havien arribat fa uns anys abans de la crisi financera). Roberto Santiago (Madrid, 1968) és conegut per les seves dues facetes d'escriptor i cineasta. Té una vintena de llibres per a infants i joves publicats i és autor de la col·lecció «Los Futbolísimos» de gran popularitat. Per la seva banda, Álvaro García Hernández (Valencia, 1976) exerceix de professor d'institut i és autor de diverses obres publicades per a lectors joves. Els dos llibres es publiquen simultàniament en el moment que es fan públics els premis.
[19.04.16]
Advocat i enginyer industrial, Sebastià Estradé i Rodoreda va néixer a Sallent (Bages) el 1923 i després d'haver passat els últims anys en una residència de gent gran d'Avinyó, recentment havia estat ingressat a l'hospital de Manresa on ha mort [dimecres, 13 abril 2016]. Sebastià Estradé havia publicat entre els anys 1966 i 1988 una llarga sèrie de novel·les en què fusionava la literatura amb el seu coneixement de l'espai. Entre aquestes novel·les, hi ha «Més enllà no hi ha fronteres» i «Més enllà del misteri», publicades a Estela, segell que després es va fusionar amb la desapareguda Editorial Laia, o «A l'espai no hi volem guerra», publicada a l'Editorial Casals. Sebastià Estradé també havia estat col·laborador d'articles de divulgació a la revista Cavall Fort, i el 1984 va rebre el Premi Serra d'Or Juvenil per l'obra «Estimeu el vostre entorn», amb il·lustracions de Joan Andreu Vallvè i publicat el 1982 per Martín Casanovas. En relació al seu coneixement científic, també havia col·laborat en programes de televisió. Fa tres anys, va denunciar el govern espanyol davant la Unió Europea en un seguit de contenciosos contra l'empresa de Súria, Iberpotash, i en defensa de la protecció medioambiental de la comarca del Bages.
[13.04.16]
Un dels llibres de l'autora traduïts al català va ser publicat per l'Editorial Cruïlla el 2006 a la col·lecció Gran Angular. Es tracta de la novel·la «Com visc ara», traduïda per Marc Rosich. En la trama, la jove protagonista, que té quinze anys, viu a Nova York i com que està molt enfadada amb el seu pare se'n va de vacances a Anglaterra, a la granja dels seus cosins. Meg Rosoff (Boston, Massachusetts, EUA, 1956) tot i el seu origen nord-americà, viu i treballa a Londres des de fa molts anys. Va estudiar tres anys a la Universitat de Harvard, es va traslladar a Londres el 1977 per estudiar escultura i va tornar als EUA el 1980 on va treballar durant nou anys en el camp de la publicitat a Nova York. El 1998 es va establir definitivament a Londres. Les seves novel·les per a joves exploren la recerca de la identitat en un món estrany i desconcertant per als seus personatges. El Premi Astrid Lindgren - ALMA, en memòria de l'autora de Pipi Langstrumpf, es lliura a Estocolm (Suècia) el 30 de maig i està dotat 5 milions de corones sueques, uns 540.000 euros, cosa que el converteix en una mena de Premi Nobel de Literatura Infantil, i encara més pel fet d'atorgar-se a Suècia.
[06.04.16]
L'escriptor Cao Wenxuan va créixer a la Xina rural i va estudiar a la Universitat de Pequín. Exerceix de professor de literatura xinesa. La seva obra literària beu de les fonts de la memòria de la seva infància en un ambient de pobresa i dificultats. Fins ara ha estat poc conegut dins de la literatura catalana. En canvi, sí que s’hi troba en diverses edicions la il·lustradora alemanya Rotraut Susanne Berner, que va estudiar disseny gràfic a la Universitat de Munic i va treballar durant diversos anys en el camp de la publicitat abans de dedicar-se plenament a la il·lustració. Havia estat nominada al Premi Hans Christian Andersen cinc vegades i en va ser finalista en quatre edicions. En aquesta pàgina de Cornabou hi ha ressenyats tots els guanyadors des del 1956 fins a l'actualitat. En l'actual edició, els altres escriptors finalistes havien estat Louis Jensen, Mirjam Pressler, Ted van Lieshout i Lois Lowry; i els altres il·lustradors finalistes, Pejman Rahimazadeh, Alessandro Sanna, Suzy Lee i Marit Törnqvist. El jurat seleccionador d’aquesta edició ha estat integrat per Kirsten Brystup (Dinamarca), Reina Duarte (Catalunya), Andrej Ilc (Eslovènia), María Beatriz Medina (Veneçuela), Dolores Prades (Brasil), Susan M. Stan (EUA), Quing Wu (Xina) i Shohreh Yousefi (Iran). S’hi havien presentat 58 candidatures de 33 països diferents. Els Premis Andersen s’atorguen cada dos anys coincidint amb l’edició de la Fira de Bolonya dedicada al llibre per a infants.
[04.04.16]
«Renard o el Llibre de les bèsties», de Marc Rosich i Clara Peya (Teatre Obligatori), ha estat el projecte guanyador del concurs per adaptar el «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull per al programa familiar convocat pel Teatre Lliure. El jurat —format pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual; l'artista pintor Frederic Amat; el dramaturg i director Sergi Belbel; el catedràtic d'estètica de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en l'obra de Llull, Amador Vega; l'adjunta a la direcció artística del Teatre Lliure, Aurora Rosales; l'ajudant de direcció artística del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod; i la responsable del servei educatiu del Teatre Lliure, Mariona Montaña— ha seleccionat el projecte de Teatre Obligatori d'entre tres projectes finalistes (els altres dos han estat «Bèsties», de Joan Arqué i «Llibre de les bèsties» de La Calòrica) entre quinze projectes presentats. «Renard o el Llibre de les bèsties» de Teatre Obligatori és una comèdia musical per a tots els públics que, en paraules dels seus creadors, Marc Rosich i Clara Peya, beu de les fonts del cabaret i del teatre de l’absurd per apropar el geni de Llull al públic més jove a través del filtre deformador de la música i l’humor. Dirigit per Marc Rosich, autor de l'adaptació, aquest espectacle comptarà amb la música en directe de la compositora Clara Peya al piano. El Teatre Lliure preveu estrenar aquest espectacle dins de la temporada 2016-2017, dins del cicle «El Lliure dels nens».
[02.03.16]
L'assaig «Digital Literature for Children: Texts, Readers and Educational Practices», recull d'una investigació duta a terme en els últims tres anys sobre les diferències entre la lectura digital i analògica en els infants, conclou que els primers lectors digitals es distancien més dels textos i en fan una lectura més argumental, ja que els elements interactius sovint provoquen distraccions. Les autores, Mireia Manresa i Neus Real, professores del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials i membres de GRETEL, Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dirigit per la professora Teresa Colomer, centren el seu estudi en l'impacte dels suports digitals, caracteritzats per la interactivitat, el trencament de la linealitat, la multimodalitat i l'ús de múltiples recursos expressius, en els primers lectors i en la manera d'educar els alumnes en competències lectores. Entre altres coses, el grup GRETEL afirma: «La interacció i diversitat de recursos expressius digitals pot crear un distanciament respecte del text, ja que el jove lector utilitza diferents mecanismes, a diferència de l'experiència en la lectura en paper, que és més absorbent. Els lectors poden percebre els elements digitals com a aliens a l'obra literària, fet que pot comportar dificultats per interpretar la temporalitat del relat o els elements simbòlics. (...) La lectura analògica tradicional suposa seguir una trama lineal, mentre que la lectura digital obre possibilitats a una narració discontínua, que pot generar disfuncions comprensives o interpretatives. (...) Els lectors digitals tendeixen a fer una lectura més aviat argumental, enfocada en la trama, de manera que poden perdre’s aspectes clau de la construcció dels relats.» L'estudi recomana també que cal fomentar l'adaptació a la fragmentació, la interactivitat i la diversitat de recursos expressius de la literatura digital sense abandonar la dels suports tradicionals.
[01.03.16]
Com cada 2 d'abril, un país i els seus autors s'encarreguen de donar difusió al Missatge del Dia Internacional del Llibre Infantil i el cartell de l'efemèride. Aquest 2016, el Brasil és el país escollit per complir aquest objectiu. El text «Hi havia una vegada...» [es pot llegir aquí] ha estat escrit per l'escriptora brasilera Luciana Sandroni i el cartell ha estat dibuixat per l'artista brasiler Ziraldo. Avancem el text en català, anglès i espanyol. L'escriptora Luciana Sandroni (Rio de Janeiro, 1962) ha treballat en biblioteques escolars durant deu anys i ha rebut diversos premis pels seus llibres adreçats als lectors joves. L'artista Ziraldo Alves Pinto (Caratinga, 1932) té una extensa obra com a cartellista, pintor, dramaturg, caricaturista, escriptor, cronista, columnista i periodista. L'elecció del Brasil no és casual ja que coincideix aquest any amb la celebració dels Jocs Olímpics.
[29.02.16]
L'àlbum «Mon tout petit» relata l'amor d'una mare pel seu fill petit i també l'amor d'un fill per la seva mare. Amb aquesta correspondència, les làmines mostren una mare que balla ella sola suaument amb el seu nadó als braços que es fa gran gairebé sense que es noti mentre ella li xiuxiueja coses boniques i li explica la seva història. A poc a poc, el nadó es converteix en un home i aleshores és la mare la que fa el camí inevitable a la inversa. Un relat il·lustrat sobre la maternitat amb un registre poètic, també en el concepte de les il·lustracions, que repassa el cicle de la vida. En aquest muntatge animat de l'Editorial La Joie de Lire es pot veure la intenció dels autors. La il·lustradora utilitza únicament el llapis gris i l'escriptor un relat breu, concís i minimalista. Albertine i Germano Zullo són nascuts a la ciutat suïssa de Ginebra. Albertine exerceix de professora a l'Escola d'Arts Visuals de Ginebra i ha participat en nombroses exposicions fora de Suïssa que en alguns casos li han valgut diversos premis. L'escriptor Germano Zullo es va dedicar inicialment al comerç, com a comptable, i va viatjar durant dos anys per tot Europa. Però des del 1996 es dedica a l'escriptura i ha col·laborat en alguna altra ocasió amb la il·lustradora Albertine.
[24.02.16]
L’escriptora Maria Antònia Oliver és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016. L’autora, nascuda a Manacor (Illes) el 1946, és autora del conte per a infants ‘Margalida perla fina’, publicat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat el 1985. Però la seva aportació a la literatura per a joves es troba sobretot en les traduccions d’obres de Herman Melville (‘Moby Dick’, Edicions 62); Mary Rodgers (‘Quin dia tan bèstia!, La Magrana, 1995); Robert Louis Stevenson (‘Les aventures de David Balfour’, La Magrana, 1987; Mark Twain (‘Les aventures de Tom Sawyer’, La Galera, 1982; i Jules Verne (‘El castell dels Càrpats’. Edicions 7x7, 1978 i La Magrana, 1992). L’autora és la quarta dona que rep aquest guardó que se li lliurarà el 6 de juny en el tradicional acte que organitza l’entitat convocant, Òmnium Cultural, al Palau de la Música Catalana. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes [vegeu aquí tots els guardonats en 48 edicions] té actualment una dotació de 20.000 euros.
[10.02.16]
La Fundació Jordi Sierra i Fabra convoca el I Premi Docent de l’Any a Catalunya, amb la finalitat d’honorar un mestre o professor o una mestra o professora d’un centre educatiu de Catalunya que, per la seva tasca docent, s’hagi fet mereixedor/a de l’agraïment i el reconeixement populars, ja sigui al seu centre o la localitat on hagi impartit classes. Podran optar al Premi els docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari, tant si estan en actiu o jubilats, que, pels mèrits en l’exercici de la seva tasca docent en l’àmbit territorial de Catalunya, hagin deixat empremta en la memòria col·lectiva d’alumnes o persones pròximes al seu centre o localitat. Hi poden presentar candidatures qualsevol col·lectiu o entitat de qualsevol naturalesa establerts a Catalunya i que tinguin relació amb l’aspirant, per exemple un centre docent, una biblioteca, una escola, una fundació o un col·lectiu de professors, alumnes, tutors o familiars d’alumnes [vegeu les bases íntegres en PDF]. El termini d’admissió de candidatures es tanca el 23 d’abril. El jurat estarà format per una persona representant de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, una altra d’Editorial Cruïlla i un especialista en educació. El Premi consisteix en una menció honorífica per al guardonat i una biblioteca bàsica dels 23 llibres que Jordi Sierra i Fabra té publicats a l'Editorial Cruïlla fins ara.
[05.02.16]
Amb motiu de la concessió del XIII Premi Luna de Aire 2016 de poesia, s'ha recuperat la dotació que tenia en els seus inicis, de 3.000 euros, i es publicarà en una nova col·lecció del Grup Editorial SM que s’identificarà amb el mateix nom del premi. El Luna de Aire de poesia fa tretze anys que el convoca el Centro de Estudios de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil (CEPLI) de la Universitat de Castella-la Manxa, amb el patrocini del vicerrectorat de la mateixa universitat. En aquesta edició, segons dades dels organitzadors, s’han rebut 124 reculls de poemes procedents d’autors de 24 països, tot i que la llengua dels poemes és exclusivament en llengua espanyola.
[03.02.16]
La primera convocatòria d'aquest premi ha rebut 16 originals, segons l'organització i el veredicte ha donat com a guanyador l'escriptor Josep Millo (L’Alcúdia, 1946) amb l'obra «Per què tot em passa a mi?», que serà publicada a la tardor en la col·lecció «Espurna», de Bromera. El protagonista és un jove de 17 anys que viu tota una sèrie d’embolics i confusions durant les vacances. En ple agost, amb dues assignatures per a setembre (entre les quals, l’anglés), la proposta de la mare de fer un intercanvi amb un jove escocés, posa cap per amunt els seus plans per a gaudir d’un estiu perfecte.
[02.02.16]
Després d’un llarg procés d’escaneig i digitalització, dut a terme en diferents etapes entre els anys 2013 i el 2015, el 31 de desembre passat es va completar la digitalització de l’hemeroteca de la totalitat de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades en diversos mitjans de comunicació des de l’any 1989 fins a l’actualitat. Des de l’aparició d’Internet i el progressiu accés a la digitalització, el tram més recent d’aquestes crítiques ja existia en xarxa, però no les publicades anteriorment, quan només existien els mitjans en suport paper o àudio. Ara, amb la consolidació d’aquesta hemeroteca, queden recollides en un únic suport digital i dins del blog «La Saloquia» totes les crítiques d’aquest àmbit publicades per Andreu Sotorra, cosa que representa un dels únics reculls existents d’aquest vessant de la literatura catalana que abasta un període ininterromput, durant més de 25 anys, amb el resultat de més d’un miler d’articles, referents a més de 3.000 títols de literatura infantil i juvenil en català, tant d’autors catalans com de traduccions i àlbums il·lustrats. L’hemeroteca digital de «La Saloquia» es pot consultar en línia, en obert, i permet fer, d’una manera ràpida i senzilla, una recerca utilitzant l’opció inclosa en la pàgina d’inici del blog, «Explora aquest blog», ja sigui per nom d’autor, editorial, edat recomanada, gènere literari o qualsevol altre terme que sigui de l’interès puntual de l’usuari. L’hemeroteca «La Saloquia», durant aquest primer mes de gener del 2016, i sense que hagués estat encara difosa, ha acumulat, segons les estadístiques de blogspot, un total de prop de 10.000 visites que han fet diverses consultes distribuïdes entre molts dels articles publicats.
[29.01.16]
Els premis Edebé són els únics en l'àmbit de la literatura per a infants i joves que s'han mantingut amb les dotacions inicials, esquivant la crisi que ha assotat el sector en els últims anys. Mentre la majoria de premis han vist reduïda la seva dotació, els Edebé han continuat oferint les dotacions de 30.000 euros per al premi de novel·la per a joves i 25.000 euros per al premi de novel·la per a infants. També són dels pocs que mantenen la possibilitat que s'hi presentin obres escrites en quatre llengües: català, espanyol, gallec i basc. En aquesta edició, segons dades editorials, s'han recollit en conjunt 220 originals per a la modalitat juvenil i 105 originals per a la modalitat infantil dels quals 281 eren escrites en espanyol, 30 en català, 12 gallec i només 2 en basc. Els guanyadors d'aquesta edició són dos escroiptors ja reconeguts per la seva obra. La novel·la per a infants, 'El aprendiz brujo y los invisibles', ha fet tornar al premi com a repetidor l'escriptor català Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) i la novel·la per a joves, 'Huye sin mirar atrás', ha reforçat l'obra de l'escriptor murcià, Luis Leante (Caravaca de la Cruz, 1963). La novel·la de Sierra i Fabra és de gènere gòtic i toca el registre paranormal i la novel·la de Luis Leante ofereix la tragèdia d'un adolescent que perd el seu pare en un accident i que fuig del present per fer-se preguntes sobre el passat.
[20.01.16]
L’escriptora Mónica Rodríguez (Oviedo, Astúries, 1969), establerta a Madrid des de fa més de vint anys i amb una trentena de títols publicats, ha obtingut el premi Anaya de novel·la en llengua espanyola amb l’obra ‘Alma y la isla’. El premi Anaya té una dotació de 12.000 euros i en aquesta convocatòria s’hi han presentat, segons dades editorials, 103 originals. El jurat ha estat integrat per Ana Alonso, Cecilia Frías, Alberto Peralta, María del Pilar Solana i Pablo Cruz. La novel·la, adreçada a lectors a partir de 10 anys, explica la història de l’Alma, una nena africana a qui un pescador salva de l’ofec quan la troba en una pastera. La relació amb la família d’acollida es relliga amb una amistat d’infància entre Alma i el fill del pescador.
[14.01.16]
Charles Perrault va ser membre de l'Académie Française des del 1641, i autor del cèlebre recull «Contes de ma mère l'Oye», amb relats que van esdevenir clàssics, versionats després pels germans Grimm i altres autors. Charles Perrault va nèixer a París el 12 de gener del 1628 i hi va morir el 16 de maig del 1703. El cercador Google commemora ha commemorat el seu aniversari amb una icona especial que fa una barreja de personatges il·lustrats dels seus relats. L'efemèride de Perrault no és una xifra rodona perquè es tracta del 388è aniversari.
[12.01.16]
L'escriptor G.R.R. Martin (Bayonne, Nova Jersey, EUA, 1948) ha fet públic en el seu blog que el sisè llibre de la saga literària de «Joc de trons» no està acabat i que el capítol de la sèrie televisiva, que es titularà «Vents d'hivern», s'avançarà als llibres. Així, doncs, entendre la sèrie quan ja es té un coneixement de la trama i, sobretot, dels personatges, a través de la novel·la serà una mica més difícil per als seguidors de «Joc de trons». El mateix G.R.R. Martin confessa la seva pròpia decepció amb aquestes paraules adreçant-se als milions de lectors i espectadors: «Creieu-me, no em causa cap plaer escriure això. Esteu decebuts i no esteu sols. Els meus editors estan decebuts, HBO (la cadena televisiva Home Box Office) està decebuda, els meus agents i editors estrangers i els traductors estan decebuts. Però ningú no pot esta-hi més que jo». L'escriptor explica que si entregava el manuscrit ara, l'editorial encara hauria estat a temps de revisar-lo i imprimir l'obra abans de l'estrena de la sèrie a mitjans d'abril del 2016, però G.R.R. Martin, que ara té 67 anys, admet que ha estat incapaç de posar un punt i final al volum, tal com tenia previst: «Malauradament, el procés d'escriptura no ha anat tan ràpid com hauria desitjat. Podeu culpar els meus viatges, les meves entrades al blog o les distraccions en altres projectes o també podeu culpar la meva edat». G.R.R. Martin acaba dient que es va deprimir quan es va adonar que no podria complir amb els terminis, malgrat que tenia centenars de pàgines escrites i dotzenes de capítols, molts dels quals ell mateix admet que cal reescriure. Es dóna el cas que els guionistes Daniel Brett Weiss i David Benioff ja han avançat el desenllaç del sisè capítol després d'haver parlat amb G.R.R. Martin per saber almenys quin final espera als principals personatges, però tot fa pensar que les alteracions amb l'escriptura final de la novel·la seran ara inevitables.
[02.01.16]
