Els Premis Junceda d'Il·lustració 2022 distingeixen Clara Quilty-Harper amb el Gran Junceda i Arnal Ballester, Christian Inaraja i Mercè Galí en altres categories
La Companyia del Príncep Totilau commemora el 15è aniversari de la seva trajectòria que va començar al Casal de Sant Martí de Tous (Anoia) on ara han representat també l'espectacle «Motzartland» per celebrar l'aniversari. L'inici d'aquesta companyia adreçada a tots els públics va ser amb un espectacle que adaptava el conjunt de contes «Sis Joans» de Carles Riba [crítica de l'estrena al Teatre Nacional de Catalunya el 2008, a la revista digital Clip de Teatre]. En els seus quinze anys de vida, la companyia ha portat a escena onze espectacles adreçats principalment a un públic familiar. A més de «Sis Joans» figuren en el seu catàleg títols com «Monsieur Croche» sobre Claude Debussy; «Mare Terra», «El llop ferotge» o «El meu amic Brutus» així com dos espectacles de dansa contemporània com «Escenes d'infants», amb música de Frederic Mompou, i «El meu príncep blau» contra el masclisme. El Príncep Totilau ha portat els seus espectacles a escenaris com el Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta, la Mostra d'Igualada, la Fira Mediterrània de Manresa o la Fira de Titelles de Lleida, a més de participar en cicles com El Petit Liceu o en festivals com el FETEN o el d'Almagro, així com en festivals més allunyats com l'Uijeongbu Music Theater Festival de Corea del Sud o l’International Arts Carnival de Hong Kong. La companyia continua activa amb un equip estable d'una quinzena d'artistes entre actors, ballarins, músics, escenògrafa, titellaire, productora, dramaturg i director.
[20.12.22]
«Escrivim» es va presentar públicament el novembre del 2017 i just cinc anys després els associats en assemblea extraordinària, a proposta de la junta directiva, han decidit procedir a dissoldre-la pròximament i integrar-se com a una nova secció de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) dins de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). L'Associació «Escrivim» va néixer impulsada per un col·lectiu d'escriptores i escriptors de literatura infantil i juvenil amb la intenció de defensar professionalment els seus drets. La decisió de dissoldre's ve motivada, segons ha pogut saber Cornabou, sobretot perquè la normativa de subvencions de la Generalitat de Catalunya és molt restrictiva per a associacions petites («Escrivim» té una cinquantena d'associats) i això fa que acceptar una subvenció indispensable per al bon funcionament de l'associació pot provocar l'ofegament econòmic (per exemple, no han rebut encara la subvenció promesa de l'any 2021 quan s'està tancant el 2022) o, en tot cas, veure's obligats a fer activitats amb la intenció d'obtenir ingressos extres, cosa que en alguns casos fa que s'allunyin dels seus objectius inicials. La decisió de dissoldre's es va prendre el 28 de novembre amb la pràctica unanimitat de tots els presents perquè només es va computar una abstenció. La Junta directiva actual d'«Escrivim» i la Junta de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) han acordat que el nom d'«Escrivim» es mantindrà, així com la pàgina web pròpia i tant el programa com els objectius originaris. La dissolució de l'Associació Escrivim es farà efectiva en el moment que es tanqui l'exercici econòmic i es consolidi la fusió amb l'ACEC. Els actuals responsables d'«Escrivim» tenen la voluntat de continuar mantenint representació dins de la Institució de les Lletres Catalanes, de l'IBBYCat i en el Pla Nacional per al Llibre i la Lectura, qüestions que per ara no han estat encara negociades. El que sí que s'ha establert és que dos membres de la Junta directiva d'«Escrivim» formin part com a membres convidats de l'actual junta de l'ACEC fins a unes noves eleccions. «Escrivim» ha comptat fins ara com a associats, entre altres, amb una cinquantena d'autors i autores [vegeu aquí el llistat íntegre] com Laia Aguilar, Sebastià Bennasar, Àngel Burgas, Oriol Canosa, Maite Carranza (que n'ha estat la presidenta), Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Jordi Folck, Pau Joan Hernàndez, Alegria Julià, Gemma Lienas, Salvador Macip, Anna Manso, Meritxell Martí, Joan Antoni Martín Piñol, Eduard Màrquez, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Lluís Prats, Maria Came Roca, Carles Sala i Vila, Care Santos, Jordi Sierra i Fabra, Anna Tortajada o Muriel Villanueva. Amb aquesta fusió d'«Escrivim» amb l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) el sector de la literatura infantil i juvenil comptarà amb dues seccions de LIJ associatives tenint en compte que també existeix la secció corresponent de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
[01.12.22]
Ha mort als 93 anys el poeta, narrador, traductor i assagista Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, Baviera, Alemanya, 1929 - Munic, Alemanya, 2022). La seva polifacètica obra compta amb mitja dotzena d'aportacions a la literatura per a infants i joves. En català, l'Editorial Cruïlla va publicar el 2010 el relat «Bibs» amb il·lustracions de Rotraut Susanne Berner amb qui el 1997 també havia publicat en català a Barcanova - Siruela una obra tan singular com imprescindible encara avui, «El dimoni dels nombres», traduït per Maite Alcántara, adreçat a tots aquells a qui espanten les matemàtiques, i que va representar un èxit de vendes a tot el món. El jove protagonista d'aquesta obra, Robert, va ser també el personatge principal d'un altre relat, «On has estat, Robert?». Sembla que una filla seva va ser la causa que Enzensberger s’embarqués a fer perdre la por a les matemàtiques. A «El dimoni dels nombres», un dimoni de bona vida, Teplotaxl, i l'esmentat jove protagonista, Robert, s’entenen en somnis i desfan els embolics dels números durant una dotzena de nits. Al final, les operacions més simples queden resoltes en una bufada. I les més complexes queden per als misteris de la ciència. L'obra de Hans Magnus Enzensberger ha estat considerada d'un gran impacte i l'autor, un dels pensadors més influents del segle XX. Hans Magnus Enzensberger, nascut en una família burgesa de Nuremberg, es va afiliar de jove al partit nazi, però en va ser expulsat perquè no s'hi va adaptar. Entre el 1944 i el 1945, encara adolescent, havia format part, sisplau per força, de les joventuts hitlerianes. Acabada la Segona Guerra Mundial, va treballar de barman i traductor i va iniciar estudis a les universitats d'Erlangem, Breisgau, Friburg, Hamburg i també a la Sorbona de París. Va estudiar literatura i filosofia i es va doctorar amb una tesi sobre l'escriptor romàntic Clemens Brentano. Entre el 1965 i el 1975 va formar part del Grup47, un col·lectiu d'escriptors que va marcar profundament la literatura alemanya de postguerra. Va fundar diverses revistes i va treballar a la ràdio. El 1989 va ser un dels 22 periodistes de l'Alemanya occidental que va exigir al govern alemany mesures de pressió econòmica contra el règim de l'Iran per les amenaces de mort contra l'autor Salman Rushdie, autor d'«Els versos satànics».
[24.11.22]
Mentre conduïa la seva moto, Antonia Cortijos (Barcelona, 1948) va ser atropellada per un camió a la Ronda de Dalt de Barcelona, direcció Llobregat. Tenia 74 anys i era la vicepresidenta de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, que té la seu al barri de Sants, a més de ser la parella de l'escriptor que precisament ha presentat aquesta temporada una exposició d'homenatge al Palau Robert en reconeixement a la seva extensa obra literària tant per infants i joves com per a públic en general. Antonia Cortijos, sempre al costat de l'autor Jordi Sierra Fabra en la seva feina, s'havia dedicat a la il·lustració després que hagués cursat estudis de disseny d'interiors a l'Escola Massana, feina a la qual es va dedicar des de jove fins als 36 anys, moment que va tornar a la Massana aquesta vegada per estudiar pintura. Arran d'aquesta preparació, havia treballat en revistes de moda i del cor i també en tasques de col·laboració editorial, a més de fer exposicions de la seva obra pictòrica. També va fer el salt a l'escriptura amb la publicació de la novel·la «El diario de tapas rojas», que l'editora Isabel Martí de La Campana va llegir i va recomanar a l'Editorial Plaza&Janés que la va publicar el 2006. Posteriorment havia publicat «Isla Plana» en línia el 2010 a la plataforma digital Hakabooks. I també una novel·la per a joves, «Ruido de agua», el 2009, a la col·lecció Tucán de l'Editorial Edebé.
[23.11.22]
El Pen Català, que celebra 100 anys del seu naixement, ha creat un premi en l’àmbit de la literatura per a infants i joves amb l’objectiu de reconèixer la contribució d’una entitat, organització o iniciativa europea a una literatura infantil i/o juvenil més lliure i més diversa. El jurat d'aquesta primera edició ha concedit el Petit Pen 2022 ex aequo a l’associació hongaresa Labrisz Leszbikus Egyesület i al projecte internacional Tiny Books from Baltic Authors. En el cas de l'associació hongaresa, per la seva trajectòria de treball comunitari, durant la qual han crescut, evolucionat i ajudat a transformar la cultura donant cabuda als creadors joves del col·lectiu LGTBIQ+ i la seva valentia a l’hora de defensar els drets d'aquest col·lectiu a través de la literatura en un context polític de repressió i d’atac a la diversitat sexual. Pel que fa al projecte Tiny Books from Baltic Authors, es reconeix el seu paper per oferir al públic jove i infantil un programa de promoció lectora de fàcil accés, amb petits llibres artesanals que ofereixen textos, il·lustracions i disseny i alhora introduir la reflexió sobre la diversitat i els drets humans.
[17.11.22]
Amb un acte al Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM), de Barcelona, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, conegut actualment com a IBBYcat, per la seva relació com a membre del l'IBBY Internacional, i coincidint amb el quarantè aniversari de la seva fundació, homenatja 40 professionals del sector del llibre, amb els quals inicia una Llista d'Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana [vegeu aquí en PDF la relació completa]. Amb aquesta iniciativa, l’IBBYcat vol contribuir a la construcció d’un patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana; reconèixer i projectar professionals de les diferents baules amb una trajectòria i una aportació pròpia, distintiva i rellevant en la història de la LIJ catalana; normalitzar, prestigiar i donar a conèixer la important aportació cultural del sector del llibre infantil i juvenil; contribuir a la supervivència d’una LIJ en llengua catalana, amb identitat pròpia i compromís amb els infants i joves, la cultura, l’educació, la llengua i el país; i facilitar referents culturals sòlids i compartits amb els infants i joves que contribueixin a la creació d’una identitat cultural sòlida i de lectors en català i de literatura catalana. La llista d'honor de la literatura infantil i catalana s'ha elaborat a partir de diversos perfils professionals, tot i que l’autoria hi té una presència majoritària, vetllant també per la paritat, des del punt de vista del gènere i la diversitat territorial dels Països Catalans. Els 40 homenatjats són personalitats en actiu, nascudes des de l'any 1950 endarrerre, amb una trajectòria rellevant i per la seva aportació significativa en el camp de la LIJ catalana, ja sigui pel nombre d'obres, per la solidesa en el temps, per la seva aportació o pels seus reconeixements, així com també pel conjunt de la seva obra atenent a la personalitat, la innovació i l'excel·lència, sense oblidar el compromís i la implicació de tots ells més enllà de l'exercici de la seva professió concreta. La comissió organitzadora responsable de la tria ha estat integrada per Nati Calvo, bibliotecària (representant del COBDC), Christian Inaraja, il·lustrador (representant de l’APIC), Marta Roig, secretària tècnica de l’IBBYcat, Ricard Ruiz Garzon, escriptor (representant de l’AELC), Anna Sagristà, editora (representant d’Editors.cat) i Lluís Zendrera, editor i president de l’IBBYcat. De cadascun dels 40 homenatjats s'ha elaborat una fitxa bibliogràfica a càrrec de diversos documentalistes: Clara Berenguer, Jaume Centelles, Lluís Farré, Glòria Gorchs, Teresa Mañà, Pep Molist, Joan Portell, i Mariona Trabal, Sara Serrano, Caterina Valriu i Irene Zurrón.
[14.11.22]
L'autor Pol Castellanos (Barcelona, 1991) és el guanyador del Premi «Alba 42» que, com indica el seu nom, s'ha fusionat amb els Premis del Festival de Gèneres Fantàstics que s'ha celebrat a Barcelona. Pol Castellanos ha obtingut aquest guardó amb la seva novel·la «L'assassina de Venècia», publicada a Estrella Polar del Grup 62, després d'haver obtingut també el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves. Es dóna el cas que la mateixa novel·la ha estat classificada dins de la selecció del catàleg «The White Ravens 2022», tal com va anunciar «Cornabou» en el seu dia. El Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona ha distingit també l'editor Alejo Cuervo (Barcelona, 1959), per la seva aportació al gènere fantàstic des de segells com Martínez Roca i Gigalmesh, que a més d'editorial també té el segell de llibreria. Altres premiats de novel·la o traducció han estat Elena Bartomeu, Jesús Cañadas, Ferran Ràfols, Christian Rodríguez, Eduard Sepúlveda o Layla Martínez i Pol Guasch, aquests dos últims com a autors revelació.
[04.11.22]
Després del canvi de les últimes edicions que la Internationale Jugendbibliothek va anunciar en relació a la data de publicació del catàleg dels llibres seleccionats per als The White Ravens, coincidint amb la celebració de l'última Fira de Frankfurt, s'han donat a conèixer quins són els 200 títols escollits aquest 2022, d'entre els publicats l'any anterior, de 53 països i 37 llengües, entre els quals figura la llengua catalana. Els quatre llibres de literatura catalana per a infants i joves que formen part del catàleg 2022 són «L'assassina de Venècia», de Pol Castellanos (Estrella Polar - Grup 62); «On va aquesta gent?», de Gonçal López-Pampló, amb il·lustracions de Fran Parreño (Bromera Edicions); «Rastellera de colors», de Pep Molist, amb il·lustracions d'Alicia Varela (Babulinka Books) i «Mira», de Tina Vallès, amb il·lustracons de Mercè Galí (Editorial Animallibres). El catàleg White Ravens és honorífic i s'elabora anualment a través de les recomanacions d'una vintena de prescriptors i experts del sector.
[22.10.22]
La il·lutradora Clara Quilty-Harper ha estat distingida amb el Gran Junceda honorífic i dotat amb 1.000 euros per «Alone Time», publicació per a The New York Times, per l'evocació del sensorial i l'atmosfera aconseguida, segons el jurat de l'edició. També s'ha distingit a títol pòstum l'il·lustrador Miguel Gallardo. En les altres categories [vegeu aquí la relació de guanyadors i finalistes], s'han distingit les obres d'Arnal Ballester (Animació), Marta Cartu (Autoedició), Jordi Corbera (Científica), Christian Inaraja (Coberta), Sandra Hernández Correa (Còmic), Clara Iris Ramos (Edicions, disseny i producte), Marina Capdevila Papió Espais específics), Celeste Cuevas (Futurs professionals), Daniel Montero (Junceda Global), Adrià Marquès (Adult ficció), Mercé Galí (Infantil ficció), Sonia Pulido Flores i Diego Mallo Ferrer (ex aequo no ficció adult i nen) i Martina Manyà (Publicitat). Els Premis Junceda són atorgats anualment per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC). En aquesta edició s'ha arribat al vintè aniversari.
[21.10.22]
La Fira del Llibre Infantil de Bolonya (BCBF), l'esdeveniment líder mundial en la indústria editorial del llibre per a infants, es prepara per celebrar la 60a edició entre el 6 i el 9 de març del 2023. Han estat seixanta anys de creixement i desenvolupament que han vist molts nous projectes a l'estranger i el llançament de noves iniciatives amb la col·laboració amb les editorials internacionals. Un acord amb l'Agència de Comerç Italiana i el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació Internacional italià, la fira reforçarà encara més la seva internacionalització, per promoure noves oportunitats per al sector editorial. L'edició de la Bologna Children´s Book Fair 2023 comptarà amb les propostes habituals com BolognaBookPlus, dedicada a l'edició general i el Centre d'Agents Editorials. També s'ampliarà l'àmbit dels còmics amb editors d'arreu del món i una visió més en profunditat de l'edició africana de còmic. Els premis, les trobades sectorials i les exposicions continuen sent una de les marques de la Fira de Bolonya.
[20.10.22]
Amb la novel·la per a infants, «Els lletrafòbics i el senyor No-Nom», l'escriptora i traductora Roser Rimbau (Girona, 1968) ha obtingut el Premi El Vaixell de Vapor 2022, que atorga l'Editorial Cruïlla i que té una dotació d'11.000 euros. Malgrat que l'autora havia publicat contes i il·lutracions per a infants, aquesta és la primera novel·la que, a més, va obtenir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes. Segons el jurat inegrat per Núria Font, Mireia Vidal, Núria Albesa, Raquel Riera i Anna Pauner, la novel·la planteja de fons el valor que tenen les paraules i els llibres en un món dominat per les pantalles. En aquesta mateixa edició, el jurat del Premi Gran Angular per a Joves, format per Anna Herráez, Anna Manso, Montse Marcet, Núria Melgosa i Dolors Ortiz, ha decidit deixar el premi desert.
[06.10.22]
El premi, en la seva XXI edició, ha distingit exaequo l'article «Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?», d'Ana Díaz-Plaja (Barcelona, 1951) sobre el teatre per a infants i joves, publicat a la revista Faristol, i l'article «Veniu, fúries de l’infern!», de Jaume Forès (Badalona, 1990) sobre Els Pastorets publicat a la revista Núvol. El premi, que és honorífic, ha estat decidit per un jurat format per Maria Mercè Roca, Jaume Cela i Pere Martí i Bertran. El Premi Aurora Díaz-Plaja selecciona els millors articles d'anàlisi, estudis o investigacions publicats en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat, tant en suport paper com digital, que tracti sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalana. Es va fundar coincidint amb el Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, organitzat per l'AELC.
[23.09.22]
Després de l'expansió d'Abacus i la seva fusió amb el grup Som, els pròxims cinc anys la Cooperativa té previst obrir noves línies dins de la seva organització, com la producció digital, per arribar a públics joves i una de més immediata, una nova editorial pròpia de literatura infantil i juvenil, segons ha confirmat la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, en una entrevista a La Vanguardia. Abacus Cooperativa és una comunitat de consum i treball que promou l'experiència i el consum cultural, educatiu i de lleure de manera cooperativa, responsable i sostenible, segons els seus Estatuts. Actualment, Abacus compta amb 49 establiments repartits entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, a més de la botiga en línia. Abacus es va constituir l'any 1968 com a cooperativa de consumidors, amb la incorporació de socis de treball des de l'any 1985. Les dades de l'any 2018 indicaven que estava constituïda per 541 associats de treball i 926.199 associats de consum. Aquesta característica ofereix ofertes i preus exclusius en cadascun dels articles. El 2018, Abacus va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva destacada aportació al cooperativisme de consum en l'any del seu cinquantenari i la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona.
[03.09.22]
El cartell oficial de la Diada de l'11 de Setembre recull alguns versos del poema «Endavant!» de Joana Raspall (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013). El poema forma part del recull «Ales i camins» (Editorial Columna, 1991), actualment inclòs en el recull «Joana Raspall. Batec de paraules» (El Cep i la Nansa, 2013), que també havia estat adaptat el 2014 per la coral TicTac de l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat, amb música del grup Cybee i edició de MuuEstudio [escolteu-ne l'enregistrament i llegiu el poema íntegre en aquest vídeo obrint la finestra nova que indica YouTube]. El disseny de la Diada de l'11 de Setembre del 2022 pren com a punt de partida les tipografies de pancartes, murals i pintades de manifestacions i actes polítics del segle XX que poden ser reconegudes per aquells que els hagin viscut l'últim quart del segle passat. Per primera vegada el cartell de la Diada ha estat escollit mitjançant un concurs al qual s’han presentat 104 portfolis anònims, dels quals 82 van ser admesos a la convocatòria. D’aquests, un jurat integrat per tres professionals del sector i tres membres de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, han seleccionat deu portfolis presentats anònimament per professionals del sector del disseny gràfic i la comunicació visual i que es poden veure en una mostra al Palau Robert de Barcelona. La proposta guanyadora és obra de l’estudi de disseny gràfic 131. El cartell de la Diada s'ha ampliat en tres models que recullen diversos versos del poema de Joana Raspall. El disseny del cartell arrenca de les arrels de la història recent de Catalunya i pren com a punt de partida les tipografies informals de les pancartes, els murals i les pintades polítiques més habituals de les manifestacions i els actes reivindicatius del segle XX.
[02.09.22]
Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2022. El programa preveu aquest curs 2022-2023 prop de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa [vegeu més informació aquí]. El nombre d’alumnes per sessió no ha de ser superior als seixanta. En molts casos, els Centre de Recursos Pedagògics del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya intervé en l'assessorament de les necessitats de cada centre de la seva demarcació. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat. La Institució de les Lletres Catalanes finança una sessió per autor.
[01.09.22]
L'escriptor, crític literari i professor Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ha mort als 58 anys, després de no poder superar el càncer que patia. Havia publicat el cànon de literatura juvenil «De Robinson Crusoe a Peter Pan» (Editorial Proa, 2006) i també el conte per a infants, «La llentia viatgera» (Editorial Estrella Polar, 2013). Autor d'una extensa i valorada obra narrativa, havia obtingut els premis Mercè Rodoreda, Sant Jordi, Sant Joan, Crexells i Nacional de Cultura, entre altres. Vicenç Pagès Jordà, a més d'escriptor, era crític literari i divulgador de la literatura com a col·laborador en diversos mitjans de comunicació, el més recent, en el suplement Llegim del diari ARA. L'autor havia exercit també de professor a la Universitat Ramon Llull. Era llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va coordinar el suplement literari del Diari de Barcelona durant els anys 1990 i 1991. Havia col·laborat en diverses editorials i en els últims anys havia impartit classes d'expressió escrita i tallers literaris. Entre el 1997 i el 2003 va exercir de professor de Llengua i Literatura a Secundària, cosa que li permetia tenir una visió de primera mà de les mancances i les llacunes de l'ensenyament de la literatura als instituts.
[27.08.22]
Josep Espar Ticó, advocat i empresari, havia nascut a Barcelona el 1927. El mecenes i activista cultural va ser un dels principals impulsors d'iniciatives de la represa després de la Dictadura. Va ser creador de la revista Cavall Fort i també qui en va proposar el nom arran del suggeriment que li va fer una tia seva de Balaguer. Josep Espar Ticó havia fundat a més la distribuïdora editorial L'Arc de Berà, el segell discogràfic Edigsa, el diari AVUI, la Fundació Universal de la Sardana i l’Associació Conèixer Catalunya. També fou membre de la Fundació Relleu. Va ser gerent del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1984-1986). Havia publicat diversos assaigs sobre Catalunya. Com a empresari, formava part de la tercera generació que gestiona la veterana Pelleteria La Sibèria, encara oberta al xamfrà de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Políticament va formar part del grup Crist Catalunya (1954-1961), amb qui va orquestrar la campanya contra l’aleshores director de la Vanguardia, el franquista i anticatalanista Luís Martínez Galinsoga, que va comportar la caiguda de més de vint mil subscriptors i que va acabar amb la seva destitució. Va ser un dels implicats en els Fets del Palau del 1960, on es va interpretar «El cant de la Senyera» prohibit pel règim. Va intervenir en campanyes cíviques com «Volem bisbes catalans». Va ser un dels fundadors el 1974 de Convergència Democràtica de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement del seu compromís amb el país i la política catalana, i el 2020 la Universitat Catalana d’Estiu li va concedir el Premi d'Honor Canigó.
[20.08.22]
El cineasta Wolfgang Petersen (Emden, Baixa Saxònia, Alemanya, 1941) va morir el 12 d'agost a la seva residència de Brentwood (Califòrnia), a causa del càncer de pàncrees que patia, però la família no ho ha fet públic fins quatre dies després. El director va morir envoltat de la seva família i de la seva parella, l'script i ajudanta de direcció Maria-Antoinette Borgel, amb qui convivia des del 1978. Wolfgang Petersen va tenir els seus inicis en el teatre a Hamburg i Berlín i posteriorment a la televisió, mitjà que el va introduir en el cinema, establert a Hollywood, amb pel·licules d'èxit com «Das Boot (El submarí)», «Air Force On», «La tempesta perfecta» o «La línia de foc». Wolfgang Petersen va ser el director que el 1984 va adaptar al cinema la novel·la «La història interminable» de Michael Ende. Aquesta producció va ser un dels seus projectes més difícils perquè li va costar tres anys trobar el finançament que les característiques de la pel·lícula exigia. Tot i que la versió cinematogràfica no va complaure molts dels lectors de la novel·la de Michael Ende, el film es va convertir en un dels clàssics que encara es mantenen en catàleg actualment. La novel·la «La història interminable» es troba publicada en català a l'actual segell Jo Llibre, després que la publiqués Grup Promotor, posterioment del grup Alfaguara. Des de feia sis anys, Wolfgang Petersen ja no havia fet cap més pel·lícula, després d'una larga carrera que va acabar amb «Quatre contra el banc» rodada a la seva Alemanya natal.
[16.08.22]
L'il·lustrador anglès Raymond Briggs ha mort als 88 anys. A banda de la seva extensa obra, era popularment conegut per ser autor del conte «El ninot de neu», del qual s'han fet adaptacions al teatre i al cinema com amb el film «The Snowman», un clàssic nadalenc de la cineasta Dianne Jackson (1941-1992). Aurà Comunicació, dirigida per Ramon Besora, en va fer una edició en vídeo. L'àlbum en suport paper el va publicar l'editorial La Galera. Pel que fa al dibuixant i caricaturista Jean-Jacques Sempé, mort als 90 anys, al marge de la seva faceta de dibuixant en mitjans de comunicació com Paris Match, L'Express o New Yorker i la seva faceta de portadista, la coneixença internacional es deu a la sèrie de «Le petit Nicolas» amb textos de l'autor René Goscinny. Es va publicar també en català a La Galera. Raymond Briggs havia nascut a Wimbledon, Anglaterra, el 1934 i ha mort el 9 d'agost a Brighton. Jean-Jacques Sempé havia nascut a Pessac, Gironda, França, el 17 d'agost del 1932, tot i que ha passat tota la seva vida a Saint-Germain-des-Prés de París, i ha mort l'11 d'agost, a Draguignan, al Var, Provença, cinc dies abans de complir els 90 anys. Els dos són considerats dos grans noms de la il·lustració del segle XX tot i que la seva obra s'ha estès fins a l'actualitat amb reedicions dels seus clàssics. En català, l'un i l'altre, han tingut les edicions de l'Editorial La Galera. A més, pel que fa a la pel·lícula «The Snowman», basada en «El ninot de neu», de Raymond Briggs, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la va programar en l'última edició de les sessions familiars de Nadal i Reis. Es dóna la coincidència que l'obra dels dos il·lustradors ha traspassat fronteres d'edat sobretot per la seva tendresa i pel seu contingut que connecta amb els sentiments universals. En el cas de Raymond Briggs, a més, també és coneguda la seva novel·la gràfica «Quan bufa el vent», adaptada al cinema, sobre les conseqüències d'un atac nuclear situat a Anglaterra, un perill que a hores d'ara, amb la invasió genocida russa a Ucraïna, torna a estar present sobre la taula dels qui tenen el botó vermell. Briggs va començar amb àlbum per a infants com «El Pare Noel» tot i que després es va adreçar també als adults amb altres creacions. Raymond Briggs ha deixat, a més, dues obres autobiogràfiques. Pel que fa a Jean-Jacques Sempé, l'autor és considerat el màxim representant del segle XX del sector de la il·lustració a França. Retratista de caràcter costumista, ha deixat el testimoni amb històries d'amistat i personatges amables. Jean-Jacques Sempé i René Goscinny es van conèixer el 1954 en una agència de publicitat de París. Aquest atzar va fer que nasqués «Le petit Nicolas» de la mà del tàndem creador Sempé-Goscinny (aquest, a més, autor d'Astèrix), una relació que ha passat a cinema amb el documental «Qu'est-ce qu'on attend pour être heureux?», estrenat a l'últim Festival de Canes. «Le petit Nicolas» va tenir deu anys llargs de vida inicials, fins al 1965, amb més de dos-cents contes publicats a la revista Pilote (on Goscinny ja publicava també els primers Astèrix). Fins ara, després de la mort de Goscinny i amb l'impuls de la seva filla, la sèrie d'«El petit Nicolàs» s'ha traduit a més de trenta idiomes amb milions d'exemplars venuts, xifres que Raymond Briggs també ha obtingut amb «El ninot de neu». A banda de les edicions de La Galera d'«El petit Nicolàs«, Jean-Jacques Sempé també ha estat editat fa cinc anys en català per l'Editorial Blackie Books amb el llibre il·lustrat «El senyor Lambert».
[12.08.22]
Uri Orlev (Varsòvia, Polònia, 24 febrer 1931 - Jerusalem, Israel, 25 juliol 2022) ha mort als 91 anys al barri vell de Jerusalem on vivia, segons ha comunicat la seva família. L'extensa obra d'Uri Orlev ha estat publicada aquí en diverses edicions i segells com la novel·la «L'illa del carrer dels Ocells» o «Corre, noi, corre!» (Grup Promotor / Alfaguara), traduïdes les dues per la traductora i il·lustradora Eulàlia Sariola i, en els dos casos, adaptades al cinema. Uri Orlev va néixer a Varsòvia amb el nom real de Yerzy Henryk Orlowski, però alesores ja tothom l'anomenava Yurek quan encara desconeixia que els seus orígens eren jueus. Quan els nazis van envair Polònia el 1939, el pare d'Uri Orlev va ser reclutat a l'exèrcit polonès que, en molts casos, es va veure obligat a posar-se sisplau per força sota les ordres de les barbaritats del nazisme. Amb la invasió nazi, Uri Orlev i la seva família van entrar al gueto de Varsòvia el 1940, on els nazis hi van recloure la gran majoria dels jueus de la ciutat. Després del temps tancats al gueto, amb el pare ja mort després de ser fer presoner pels russos, la mare d'Uri Orlev va emmalaltir i va morir el gener de 1943. Des d'aquell moment, la seva tia Stefa va tenir cura del seu germà petit, Kazyk, i d'Uri. El febrer del 1943, la seva tia Stefa els va evacuar al sector polonès de Varsòvia i quan va esclatar la rebel·lió del gueto, l'abril d'aquell any, Yurek i Kazyk ja feia uns dos mesos que estaven amagats en una cambra d'un dels edificis ocupats on van sobreviure a les ràtzies dels nazis fins que es van poder amagar en una casa de camp aïllada fora de Varsòvia on van estar amagats en un soterrani fosc durant setmanes d'on sortien escassament de nit per respirar i on s'hi van estar fins a l'estiu del 1943. Finalment, però, els dos germans i la seva tia van ser capturats i deportats al camp d'extermini de Bergen-Belsen on van passar el parell d'anys restants fins a l'alliberament. Va ser aleshores quan van obtenir el permís per entrar a Israel on es van integrar al Libutz Guenigar. Des d'aleshores, Uri Orlev ha residit a Jerusalem des d'on ha difós per mitjà de la literatura la seva experiència amb una peculiar dosi de ficció i realitat. L'obra d'Uri Orlev ha estat traduïda a més de trenta llengües i ha obtingut molts premis d'entre els quals destaca el Premi Hans Christian Andersen del 1996. L'escriptor Uri Orlev va ser autor convidat el 2001 en el II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), coordinat per Andreu Sotorra, i celebrat en aquella edició a Vilafranca del Penedès. Uri Orlev hi va presentar la ponència «Els llibres: una experiència de la infantesa» [text íntegre en PDF], que va pronunciar íntegrament en llengua hebrea, amb traducció de la il·lustradora i traductora Eulàlia Sariola, autora que ha mantingut des d'aleshores i fins ara una relació d'amistat amb l'escriptor i la seva família, que han comunicat la mort d'Uri Orlev.
[26.07.22]
La capital del Bages acollirà el 2023 el lliurament dels Premis Protagonista Jove i Atrapallibres. Tot i que el catàleg de publicacions anuals d'autoria catalana, tant de literatura escrita com il·lustrada, és immensa i fins i tot inabastable, d'entre els quinze títols triats, només cinc són d'autors catalans amb una presència uniforme, si no és per atzar, en cadascuna de les categories (2 traduccions / 1 català). Vegeu aquí tots els llibres que el 2023 optaran als dos lots de premis. Els Premis Protagonista Jove i Atrapallibres els atorga un jurat de lectors joves a partir de la tria prèvia feta per membres del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCat) que, per cert, recentment ha perdut el seu anagrama original per passar a identificar-se com a «IbbyCat», en relació a una de les organitzacions de les quals és membre, l'IBBY (International Board on Books for Young People), institució internacional que vetlla pels interessos i la difusió del llibre per a infants i joves.
[17.06.22]
Amb «La llista de les coses impossibles», l'escriptora Laura Gonzalvo (Mataró, Maresme, 1978) ha obtingut l'11è Premi Carlemany de Foment de la Lectura que atorga el Govern d'Andorra en col·laboració amb el Grup 62 i la publicació a Columna Edicions. El premi té una dotació de 8.500 euros que aporten els dos convocants. La història de la novel·la parteix d’uns fets reals ja que l'autora viu de primera mà les conseqüències de la tetraplègia després d'un accident de joventut de qui és la seva parella. La novel·la relata la història de la Clara i el Guim. La Clara diu que quan el Guim la va deixar, poc abans de fer divuit anys, ho va fer perquè tenia ganes de viure la vida, però aleshores no podia saber que només sis mesos després es quedaria tetraplègic en un accident de moto i que seria ella qui viuria la vida que ell s'havia imaginat. Amb una temàtica, tot i la ficció, tan realista, el jurat del premi, que té la característica que està integrat per joves lectors de 14 a 16 anys de centres andorrans, no és estrany que l'hagin escollit en 35 originals d'entre els quals un consell assessor de professionals de la literatura i l'enseyament n'havia seleccionat 5 com a finalistes. L'escriptora Laura Gonzalvo es dedica a l'escriptura i debuta en la novel·la amb aquest premi. L'autora ha treballat anteriorment en el món del màrqueting i l'editorial després de la seva formació en Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona.
[24.05.22]
Els lots s'han imprès a Catalunya per donar suport a les biblioteques catalanes que estan acollint famílies refugiades ucraïneses arran de la invasió genocida russa del règim de Vladímir Putin. Per poder proveir les biblioteques de documents en llengua ucraïnesa, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura va adquirir inicialment fins a 700 documents a través de compres a llibreries. La situació de la guerra i les dificultats logístiques, però, no havien facilitat el proveïment d’aquests tipus de documents, per la qual cosa, i gràcies a la col·laboració entre el Departament de Cultura, l’Institut Ramon Llull i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), s'ha contactat amb l’editorial ucraïnesa The Old Lion Publishing House, que ha facilitat el format electrònic de 14 dels seus títols i s’han pogut preparar i imprimir directament a Catalunya aquests 1.400 exemplars distribuïts entre les biblioteques catalanes, algunes de les quals ja disposaven d'un primer lot de llibres en ucraïnès per a infants i joves per compra directa. Paral·lament, el Servei de Biblioteques també ofereix a les biblioteques receptores dels lots de llibres un seguit d’activitats culturals especialment dirigides als infants ucraïnesos. Igualment, la plataforma eBiblioCAT manté una col·lecció de llibres electrònics en ucraïnès per a totes les edats. A més, s'ha posat a disposició de les biblioteques material de traducció de l’ucraïnès al català.
[04.05.22]
Bernat Cormand (Barcelona, 29.11.1973 - 21.06.2021) va créixer en una família dedicada a la pedagogia, per part del pare, i la il·lustració, per part de la mare, la veterana dibuixant Fina Rifà i Llimona (Palma, Illes, 1939). Bernat Cormand va morir als 47 anys, el 21 de juny del 2021, just quan acabava de publicar la novel·la «El cap als núvols» (L'Altra Tribu, 2021) i mentre exercia la direcció de la revista Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat). Sota l'enigma que deixa sempre el suïcidi, els pares i els seus germans reten ara homenatge a la seva memòria amb la publicació de l'àlbum inacabat que estava preparant Bernat Cormand en el moment de la seva mort. «Lluny», publicat per l'Editorial A Buen Paso —amb la qual ja havia col·laborat abans—, compta amb una part del llegat deixat per Bernat Cormand. L'aportació final de reinterpretació l'ha feta el seu germà Martí Cormand (Barcelona, 1970), un artista reconegut i establert a Nova York. Martí Cormand té obra en espais com el MoMA, el Dallas Museum of Art, o el The Alfond Collection of Contemporary Art at Rollins College, a Florida, així com en institucions catalanes com la Fundació La Caixa o la Fundació Vila Casas. Amb aquest àlbum d'homenatge al seu germà Bernat, l'artista Martí Cormand ha fet excepcionalment un retorn als seus orígens a través de la il·lustració. La història de «Lluny» transcorre en una ciutat on tots els dies hi ha el llast de la contaminació acústica. Tot va molt de pressa. S'hi acumulen deixalles. El protagonista, Eloi, no s'hi troba a gust i somnia viure en un lloc “lluny” d'aquest paisatge. Pe això decideix fer un viatge amb el seu millor amic, el gos Simó, cap a la natura salvatge. Eloi descobreix la majestuositat del bosc, dels rierols, dels arbres i també del bestiari, una població que té un valor simbòlic en la trama que és també un viatge iniciàtic del protagonista.
[09.04.22]
La il·lustradora Eva Lindström (Västerås, Suècia, 1952) s'afegeix així a la nòmina d'escriptors i il·lustradors que han rebut aquest premi en els últims vint anys convocat en memòria de l'escriptora Astrid Lindgren. L'Astrid Lindgren Award està dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 €) i és el més ben dotat del món dins l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Eva Lindström ha publicat uns 35 llibres propis i n'ha il·lustrat un extens catàleg d'altres autors. El seu treball ha estat guardonat amb mols dels premis més prestigiosos. Les seves històries es mouen entre el quotidià i l'existencial, combinant l'humor amb el misteri. Segons el jurat, l'enigmàtic món fotogràfic d'Eva Lindström està en constant transformació. Els arbres es mouen, els gossos es transformen en éssers gegantins i els objectes s'esvaeixen de sobte per reaparèixer. Amb pinzellades ràpides i coloració densa, Eva Lindström crea un diàleg ambigu entre el text i la imatge. La frontera entre els personages infants i adults i les bèsties és fluid, a vegades amb un humor salvatge. Eva Lindström va estudiar a Västerås Konstskola (Escola d'Art de Västerås) i Konstfack (Universitat d'Arts, Oficis i Disseny) a Estocolm. La seva extensa obra va començar als anys 80. En el seu darrer àlbum, «Ingenting är omöjligt för oss» (Res és impossible per a nosaltres, 2021), els lectors persegueixen dos infants i el seu gos i aterren en un altre planeta. L'acte de lliurament de l'Astrid Lindgren Award tindrà lloc el 30 de maig a Estocolm en una cerimònia similar a la dels Nobel.
[22.03.22]
El Musée des Arts Décoratifs (MAD) presenta una gran exposició dedicada al Petit Príncep, l'obra mestra intemporal de la literatura. Més de 600 peces fan un recorregut per les múltiples facetes d'Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900 - Mar Mediterrani, 1944 en accident d'aviació): escriptor, poeta, aviador, explorador, periodista, inventor, filòsof, impulsat tota la vida per un ideal humanista, que era l'autèntic motor de la seva obra. Gràcies a aquesta exposició, es veu per primera vegada a Europa el manuscrit original del relat que es conserva a la Morgan Library & Museum de Nova York i que fins ara no s'havia presentat mai fora dels EUA. La mostra «À la rencontre du Petit Prince», que es pot veure fins al 26 de juny, reuneix aquarel·les, esbossos i dibuixos —majoritàriament inèdits— però també amb fotografies, poemes, diaris, retalls i fragments de correspondència. «El Petit Príncep» va ser l'última obra publicada en vida d'Antoine de Saint-Exupéry, que l'havia escrita i publicada als Estats Units el 1943 i que es va publicar a França tres anys després, el 1946. A la multitud d'edicions i reedicions constants en totes les cultures del món, cal recordar que des de fa vuit temporades es representa cada Nadal i Reis a Barcelona la versió teatral de l'obra d'Antoine de Saint-Exupéry amb l'espectacle musical dirigit per Àngel Llàcer i produït per La Perla 29. Precisament, aquesta companyia catalana dirigida per Oriol Broggi s'instal·la des del 16 de març fins al 10 d'abril al Théâtre de La Colline de París per representar-hi en versió original catalana i amb sobretitulat francès l'obra «28 i mig» [crítica de l'estrena al Teatre Biblioteca de Catalunya] amb Federico Fellini de rerefons.
[18.02.22]
L'escriptor Richard Van Camp (Fort Smith, Territoris del Nord-oest, Canadà, 1971) pertany a l'ètnia dogrib (Na-dené). És autor de més de 25 llibres, molts dels quals escrits per a infants i premiats al Canadà. És graduat per la Universitat de Victòria i per l'En'owkin International School of Writing. La il·lustradora Julie Flett, nascuda a Toronto (Ontario) i resident a Vancouver, pertany a l'ètnia Cree-Métis i és coneguda pel seu treball en literatura infantil centrat en la vida i les cultures dels indígenes canadencs. Molts dels seus àlbums són bilingües i escrits en una combinació d'anglès, michif i cree, i serveixen com a introducció d'aquestes dues llengües minoritzades per als lectors de parla anglesa. Els dos han elaborat el cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2022. Per la seva part, Richard Van Camp ha escrit un breu missatge sota el títol «Les històries són ales que ens ajuden a remuntar el vol cada dia», en una al·legoria al poder dels llibres per a infants per obrir els ulls a la imaginació i fomentar la comprensió del món.
[04.02.22]
L'escriptora Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969), amb la novel·la «Rey», i l'escriptor Pedro Ramos (Madrid, 1973) amb la novel·la «Un ewok en el jardín», són els guanyadors de la XXX edició dels Prems Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Dues novel·les que tracten estats d'ànim i de caire psicològic sense concessions. «Rey», inspirada en un fet real, és un viatge al fons de l’ànima humana en l’intent d’entendre com es pot sentir un nen que ha de sobreviure entre una bandada de gossos de carrer, enmig dels quals troba competència i amor. Amb «Un ewok en el jardín», Pedro Ramos aborda els obscurs estats d’ànim, les característiques de la depressió i el suïcidi en els joves. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro, en la modalitat infantil, i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Duran i Care Santos, en la modalitat juvenil. En aquesta trentena edició dels Premis Edebé han concorregut, segons l'editorial, 239 originals de tot l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina: 140 obres en la modalitat infantil i 99 en la modalitat juvenil de les quals, 29 en català, 193 en espanyol, 9 en gallec i 8 en basc. La dotació dels premis continua sent de 30.000 euros per a la modalitat juvenil i 25.000 euros per a la modalitat infantil. Les obres es publiquen en paper i en e-book en català, espanyol, gallec i basc, a més d'una edició en braille i audiollibre.
[27.01.22]
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa, a través del Departament d’Educació, un seguit d’actuacions per defensar el model d'Escola Catalana. La primera és elaborar un nou marc normatiu amb l’objectiu de fomentar l’ús del català en el sistema educatiu. El Govern català vol mantenir el consens que ha fet possible el model d’Escola Catalana i treballar amb partits, entitats i experts. El Departament d’Educació actuarà a través de la Inspecció d’Educació per vetllar que es doni compliment als Projectes lingüístics vigents en cada centre educatiu, és a dir perquè el que està establert en el projecte de cada centre sigui efectivament el que passi dins les aules. D’aquesta manera es vol revertir la situació actual que segons mostren les primeres dades ha suposat una disminució de l’ús del català en els darrers 15 anys. Per tal de fomentar l’ús del català i donar les eines necessàries als professionals dels centres per fer-ho possible, els departaments d’Educació i de Cultura han treballat un Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana. El programa impulsarà la creació de grups a cada centre per tal d’analitzar-ne la situació lingüística i treballar propostes de millora. A més a més, durant l’any 2022 tot el professorat es formarà en promoció de la llengua i en gestió de situacions d’aula. En paral·lel es farà un diagnòstic que s’ha encarregat a la Universitat de Barcelona per aprofundir en el coneixement a tot el sistema. Es tracta d’un un estudi científic per tenir dades d’ús de la llengua en tot el sistema educatiu (infantil, primària, secundària, cicles formatius i batxillerat). L’estudi permetrà obtenir dades objectives de la situació de la llengua en cada centre per part de l’alumnat i del professorat, una informació que permetrà treballar el foment de la llengua amb rigor científic.
[01.01.22]