«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada

Un pensament de sal, un pessic de pebre
Aquest és un títol que capitalitza el recull dels últims articles periodístics de l'escriptora Montserrat Roig, abans que la plaga del càncer se l'emportés massa jove. Aquest és també el títol que sintetitza un dels fets més impactants que han escalfat encara més les altes temperatures —fidels al canvi climàtic— del mes d'agost. El pas fugaç —després de set anys d'exili amb seu a Waterloo— del president Carles Puigdemont pel passeig Lluís Companys de Barcelona, amb la primera intenció d'arribar, almenys, fins a la portalada fortificada del Parc de la Ciutadella, per poder accedir a la sessió d'investidura del Parlament de Catalunya del 8 d'agost i la posterior desaparició per les bambolines de l'escenari és una acció que, anécdotica o no, passarà a la història. [Més informació]

La clau de la caixa i el pany canviat
La investidura del candidat nacionalista espanyol Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat de Catalunya, gràcies a la concessió triomfalista de la meitat (53,5%) dels militants d'Esquerra Republicana i la puntilla del Jovent d'Esquerra amb el vot de gràcia, ha generat més controvèrsies de les que els mateixos protagonistes potser s'esperaven. [Més informació]

Pixar fora de “text”
Entre embestides judicials per l'aplicació de l'amnistia, pactes de canícula per la investidura i recargolar el gat per veure qui colla més el pneumàtic del govern espanyol abans que peti, ha sorgit una polèmica cultural que seria una llàstima que passés desapercebuda. Es tracta de la reacció que la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha tingut després que l'actor i nou director artístic del Teatre Lliure, Julio Manrique, presentés la temporada 2024-2025, que s'inaugurarà a la sala Fabià Puigserver de Montjuïc amb una versió de l'obra «La gavina», d'Anton Txékhov. [Més informació]

Aquí PAU... i després glòria
El col·lectiu Pere Quart és un dels que ha aixecat la veu contra la supressió de les lectures obligatòries de literatura catalana a batxillerat i treure-la del temari de les PAU (Proves d'Accés Universitari) el 2025. Els Peres Quarts fan una crida a a la insubmissió del professorat perquè no facin cas de la norma sorgida del Consell Interuniversitari amb la conxorxa del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i mantinguin la literatura entre l'alumnat aspirant a aquestes proves. Com que des que s'ha fet pública la nova idea il·luminada dels experts acadèmics han caigut llamps i trons des de totes bandes, el departament d'Educació ha corregut a treure el paraigua i a activar el parallamps dient que la lectura continuarà sent obligatòria —oidò!— però que el que es faria és que cada centre tingués la llibertat per decidir com ho vol fer —oidà!—, que és com dir: «¿Quina falta fa que arribin els PP's i els Vox's si ja hi som nosaltres?» [Més informació]

Doneu una oportunitat a la pau
Les recents protestes als campus universitaris dels Estats Units, que ja s'han escampat per altres ciutats del món, entre les quals hi ha, per descomptat, Barcelona, han recordat a alguns nostàlgics els moviments dels estudiants i col·lectius pacifistes revoltats dels anys seixanta, d'influència posthippy, contra la guerra del Vietnam. Però la causa actual —el genocidi de la franja de Gaza per part del govern ultraisraelià presidit per Netanyahu— no té res a veure amb la guerra del Vietnam. En primer lloc perquè aleshores els joves i pacifistes revoltats clamaven per posar fi a la guerra i a l'enviament a morir de soldats nord-americans a la selva vietnamita, acció que els EUA va mantenir des del 1964, i a pesar de la pressió pacifista de carrer, fins al març del 1973. [Més informació]

Si me'n vaig, no parlis més de mi
La llengua fa sortir a la palestra el pare indignat per salvar el nom de la seva filla. Ell és un actor reconegut del teatre català i ella una cantant emergent. Ell desvela que el seu pare era de Burgos i que ell pensa en espanyol. Ella ha fet bullir les xarxes perquè al 19 anys —el pare diu que està encara en formació— ha tingut la feblesa de dir el que pensen molts joves i no tan joves: que segons quina imposició es fa de les llengües acaba afectant la pròpia llengua. Té raó. A la generació del seu pare li van imposar l'espanyol i mira com ha acabat ell, essent fill d'un ciutada de Burgos i ni se li nota perquè sempre parla i treballa en català, sobretot per posar el plat a taula de les seves filles abans que fossin estrelles de la música. Tot ve a tomb perquè reproduï aquí un article encès i clarivident de Rudolf Ortega a El País on sovint hi fa bullir l'olla amb el brou lingüístic. Com deia la Núria Feliu: «Si me'n vaig, no parlis més de mi». [Més informació]

No censureu les mainaderes!
No és la primera vegada que passa. La censura sempre ha sobrevolat la literatura adreçada als infants i joves. No només des dels gurus editorials sinó des d'organismes que la lectura d'aquest àmbit és una de les seves últimes preocupacions. Alguns dels contes recollits pels germans Grimm ja van ser prohibits per contenir excessiva violència o per connotacions antisemítiques. Novel·les com «Charlie i la fàbrica de xocolata» o «James i el préssec gegant»,de Roald Dahl, van ser prohibides acusades d'encoratjar el consum de drogues i la violència. El clàssic «Alícia al País de les Meravelles», de Lewis Carroll, va ser prohibit el 1931 a la Xina perquè es va considerar que era inadmissible considerar animals i humans al mateix nivell. Les novel·les de la sèrie de Harry Potter, de J.K. Rowling, van topar amb les censures de països com l'Aràbia Saudita i fins i tot els Estats Units i el Canadà, per la seva vinculació amb la bruixeria o per veure en Harry Potter la reencarnació de Llucifer. I així podríem continuar... Ara, al Regne Unit, li ha tocat el torn a «Mary Poppins», sí, la mainadera del paraigua volador. I tot perquè la novel·la de l'escriptora Pamela Lyndon Travers hi titlla d'«hotentots» unes criatures que van brutes com el carbó! [Més informació]

Espanyolitzar TV3... ¿Encara més?
L'any s'ha encetat, per variar, amb una rebolcada per a TV3 i els seus canals satèl·lits sota el paraigua del 3Cat. Per una frase replicada de l'entrevistat a la pregunta de l'entrevistador sobre si s'espanyolitza o no s'espanyolitza una cadena televisiva segons qui es convida, qui s'entrevista, de qui es parla o com es parla. És una tàctica habitual: l'entrevistador diu el que hauria de ser la resposta i l'entrevistat la repeteix amb una pregunta o simplement confirmant-la. I a partir d'aquí, la frase, sovint retallada del seu context, dóna la volta... no al món, a les xarxes, que és l'univers, i el foc s'encén les guspires esquitxen tothom. [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]

En procés permanent de redacció

Portades anteriors
Circulars anteriors

Audiència acumulada: 28.673.526 visitants i 62.863.809 consultes de pàgines. © Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.