«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada
Encontres a la tercera... i quarta fase
Els soferts ciutadans s'han hagut d'acostumar a viure per fases. De la 0 a la 4. I el codi de comportament de cada fase cada vegada és més enrevessat i més difícil de complir sense caure en alguna contradicció que posa en qüestió allò que diu algun dels consells decretats sota amenaçade denúncia. Alguns comencen a pensar que els creadors d'aquests codis ho fan expressament per posar a prova la capacitat d'imaginació i de picaresca de la ciutadania a la qual ja han començat a controlar amb plataformes tan subtils com la pionera StopCovid que, inventada en terres catalanes, ha enlluernat ara els francesos que l'han revisat i ampliat fins al punt que la ubicació mitjançant el telèfon mòbil ha quedat en ridícul perquè ara els qui hi tenen accés des del control totpoderós podran detectar qui es mou o s'ha mogut durant més de quinze minuts al voltant d'un cos humà amb mòbil incorporat que posteriorment hagi estat qualificat com a positiu per coronavirus. En diuen «nova normalitat». [
Més informació]

«¡En castellano, please
La pandèmia del coronavirus ha portat una altra «pandèmia»: la de la multitud de rodes de premsa per informar de l'evolució del virus i dels mèrits de cada administració. I encara un rebrot de la mateixa «pandèmia» a la seu catalana: la d'alguns periodistes corresponsals de cadenes espanyoles que —ni davant d'una saturació de dades i d'informació— reclamen que la resposta es faci en espanyol amb un ni educat ni solidari «en castellano, por favor!», fins i tot per segona vegada amb exigència de repetició si l'interpel·lat en qüestió —parlem sempre de càrrecs polítics— s'ha despistat i ha respost en català. [
Més informació]

Ser cornut i pagar pel coronavirus
La jugada no ha estat com la tempesta, però sí que ha resultat gairebé perfecta. Perfecta, esclar per als governants nacionalistes espanyols que després d'autoadjudicar-se el «mando único» i de treure a passejar els uniformes amb llautons a les solapes i després d'arrabassar competències gràcies a l'«estat d'alarma» que, ves per on, des d'aquells maldestres i tan invocats novament Pactes de la Moncloa, ja eren en mans del govern català com el de la sanitat, van sortir cames ajudeu-me a traspassar el subsector de les residències de gent gran quan van endevinar que aquest seria, al llarg de l'arrasament de la pandèmia del coronavirus, el més tocat per la crisi. [
Més informació]

¿Ni França ni Espanya, doncs? ¿Països Catalans?
Diuen que el 29 de febrer només passa una vegada cada quatre anys. Amb el dia sobrer a la vista, els catalans —que de les pedres en treuen pans i, si pot ser, sense gastar gaire— han aprofitat l'avinentesa per ocupar el dia anant en processó fins a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) on tres exiliats del govern català en persona i ara eurodiputats —Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Poinsatí— i d'altres prèviament enllaunats en vídeo des de les seves presons per haver aconseguit distribuir d'amagatotis les urnes de l'1-O vingudes precisament de la Catalunya Nord via la Xina— han congregat prop de 200.000 persones —la meitat segons la gendarmeria francesa cosa que confirma del tot la primera xifra— [
Més informació]

El “mono” de convocar eleccions esclata només engegar el 2020
Ja es trobava a faltar. Havien passat algunes setmanes sense que ningú tornés a convocar o remenar el pot de les eleccions. Per sort, no ha calgut sobrepassar la frontera del mes de gener del nou any i, dos dies abans d'acabar el mes que abans deien que costava tant de pujar, l'anunci ha arribat. Però ha arribat amb aires de misteri, per fer-ho segurament més interessant. Les eleccions catalanes es convocaran abans d'hora, però no se sap quan es convocaran. És a dir, es mantenen permanentment preconvocades, que és una manera de mantenir-se permanentment en precampanya. [
Més informació]

Europa... és quan dorm que hi veu clar!
El 19 de desembre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea obria els ulls als qui des de l'1-O havien dormit a la palla. Rellevats dels seus càrrecs els guardonats monàrquicament amb els Premis espanyols d'Astúries en recompensa dels seus «serveis prestats», la nova presidència europea no ha esperat les resolucions manipulades i interessades dels organismes espanyols per posar en el seu lloc els que hi haurien hagut d'estar des que van ser escollits eurodiputats pels vots dels catalans: Antoni Comín i Carles Puigdemont (a l'exili) i Oriol Junqueras (a la presó). [
Més informació]

Senyor Hivern... for President!
A Barcelona, quan arriba el Nadal, el Pessebre municipal de la Plaça de Sant Jaume sempre és a l'ull de l'huracà entre els que els consideren massa laic i els que el consideren poc tradicional. Però la controvèrsia ja té competidor: el senyor Hivern que, amb unes dimensions considerables, havia omplert un dels atractius de la Plaça de Catalunya, dedicat sobretot a les famílies. Aquest any, els qui l'esperin no el veuran. Com si fos Godot, el senyor Hivern no arribarà... i potser no arribarà mai més! [
Més informació]

La crítica, la paròdia, l'humor i la sàtira han mort.
Visca la crítica, la paròdia, l'humor i la sàtira!

Doncs vet aquí que encara no ho hem vist tot. Faltava veure que els sindicats dels Mossos d'Esquadra fessin com els seus col·legues policies espanyols i se sentissin ofesos per l'humor. Uns intentant enviar a la foguera un còmic sobre els fets de l'1-O i els altres intentant apagar l'humor inofensiu de dos programes de TV3 d'una mateixa productora, «Està passant» i «Polònia». Però tot això no tindria més importància si no fos que la denúncia dels sindicats dels Mossos es va fer extensiva també sobre el grup Manel original que va ser parodiat amb una de les seves músiques per una lletra satírica. Increïble! La imitació dels Manel ha excitat més la justícia i els mossos que veure falses fogueres de Sant Joan amb contenidors als carrers de Barcelona el mes d'octubre. [
Més informació]

Gas pebre al Parlament
Arran dels incidents històrics en el que havia de ser el Debat de Política General a la cambra del Parlament de Catalunya, protagonitzats per la bancada nacionalespanyolista de C's, tot fa pensar que algú potser hi devia haver escampat el famós «gas pebre» promocionat uns dies abans, com si fos producte d'oferta de supermercat, pel cos dels Mossos d'Esquadra. Almenys, si fos així, ara ja se'n saben les conseqüències. El gas pebre, diuen els entesos, és una arma química que irrita els ulls fins al punt de causar llàgrimes, dolor i fins i tot ceguesa temporal. El nou sistema de reproducció televisiva del Canal Parlament, inaugurat en HD aquesta temporada després d'uns anys en sistema antic, va permetre veure precisament tots aquests símptomes: irritació, alguna llàgrima, dolor i fins i tot ceguesa temporal, ni que fos ceguesa ideològica, esclar. [
Més informació]

Qui manipula l'últim manipula pitjor
Sovint els que acusen de manipulació els altres són els que més manipulen. Una demostració pràctica d'aquesta teoria s'ha viscut amb la commemoració del segon aniversari dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils coneguts com el 17-A. Vint-i-quatre hores abans de la jornada, el portaveu del partit nacional espanyolista de C's ja preparava el terreny: «Esperem que els “independentistes” no manipulin l'acte». Per si de cas algú no se n'havia adonat, esclar. [
Més informació]

El naufragi d'un govern en funcions
El vaixell d'Open Arms, recentment distingit amb la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, ha tornat a actuar al Mediterrani desafiant les amenaces penals de la ultradreta italiana i les amenaces financeres de la presumpta i autoanomenada esquerra espanyola representada per un govern en funcions que es deleix per fer amoretes amb la dreta i ultradreta que li és coetània per no fer enfadar el senyor Ibex. Mentre el vaixell català d'Open Arms, en plena sortida de vacances del món del benestar, ha rescatat més de 120 immigrants en menys de 24 hores, alguns d'ells amb senyals inequívocs de violència, i també amb nadons i embarassades, la portaveu «en funcions» del govern espanyol «en funcions», només té per dir, malgrat l'amenaça de sanció de 900.000 euros amb què creien que frenarien les intencions ultraistes del vaixell català, que espera que la tripulació d'Open Arms actuï «d'acord amb la legalitat». I en la línia de tirar pilotes fora —¿Open Arms?, ¿Catalunya? ¿Medalla d'or?— no se li acut res més sinó vantar-se que les forces de Salvament Marítim espanyol van treure de l'aigua l'any passat més de 50.000 immigrants i n'han tret 8.000 més en mig any 2019. La hipocresia abasta límits insospitats de cinisme fins i tot quan la situació de governabilitat «en funcions» corre el perill d'estavellar-se en una governabilitat «en defunció». [
Més informació]

Abans que el gall canti, tu m'hauràs negat tres vegades...
Si el Tribunal Suprem espanyol, que té la lloable i monàrquica missió de jutjar els presos polítics catalans per uns fets virtuals, tingués la noble missió de jutjar un gall, com l'estan jutjant a França, és probable que en comptes de sentir el cant de l'acusat, abans sentissin ploure, ni que fos tres vegades. Doncs, sí. A França, que no tenen feina, jutgen un gall que diu que molesta amb el seu cant una parella de jubilats (amb perdó pel conjunt d'aquesta classe social privilegiada). L'advocat de la parella —no se sap si el gall en té un d'ofici— justifica el seu paperot dient que es tracta d'una qüestió de decibels i no de mania d'urbanites contra camperols. [
Més informació]

Un 26-M entre la fera ferotge i el pit i cuixa servits a Europa
El 26-M ha deixat la porta oberta a tota mena d'especulacions. En una cultura escassament democràtica, la política del pacte no és el plat fort. Acostumats a les majories, la necessitat sisplau per força d'haver de menjar-se amb patates totes les excentrincitats que s'han dit els uns als altres porta a un carreró sense sortida on, per posar un exemple, algun desbloqueig només és possible llençant una moneda a l'aire, com han fet a la població de Santa Fe, al Penedès, per sortejar l'alcalde després d'un empat gairebé increïble de 124 vots d'un color contra 124 més d'un altre color. El futur del govern acabarà decidint-se al joc dels quinze dits. I així estem: entre la fera ferotge que Ovidi Montllor cantava parlant del senyor alcalde i el pit i la cuixa que La Trinca posava enlaire mirant a Europa. I és això: «Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom que la “pechuga española es la que mola, es la que mola!”». Música mestre! [
Més informació]

¿A qui deu votar el veí de l'escala?
El xafardeig és símptoma de bona salut. Saber qui o què vota el veí o la veïna de l'escala ha estat sempre una incògnita. Però cada vegada menys perquè els estudis sobre els resultats electorals obren i aproximen el zoom fins a límits insospitats. I aquella informació que només era a l'abast d'uns quants —dels que se sacrifiquen en una jornada maratoniana durant prop de 15 hores amb dret a entrepà per dinar i 65 € de propina— ara és accessible per tothom. El 28A hi va haver eleccions espanyoles —a Catalunya també perquè, com és sabut, encara no és una República independent— i els resultats han estat una sorpresa, a vegades, per als mateixos que les han guanyat. Com diu la cançó, el mon gira i gira i no sempre les grans campanyes mediàtiques mengen el coco dels ciutadans com pretenen i es pensen que poden fer. [
Més informació]

¿El «trapella» Trapero?
Un cop escoltada la declaració del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero —arraconat i acusat simplement pel seu càrrec—, davant el Tribunal Suprem espanyol, en la causa del judici contra el govern i els activistes catalans, només cal saludar amb un bon chapeau el guionista o l'equip de guionistes del Procés d'Independència. Tot bon guió de gènere —i aquest ho és— ha de tenir la capacitat de fer un gir en el moment més inesperat. I el guió del Procés d'Independència va fer aquest gir quan el major Trapero, malgrat haver pogut optar per acollir-se al dret a no declarar en estar investigat per l'Audiència Nacional espanyola, va decidir parlar. [
Més informació]

«You're missing»
Traduïu-ho com vulgueu. «Estàs desaparegut», «Hi faltes tu», «No hi ets»... És el títol d'una de les cançons emblemàtiques de Bruce Springsteen. I la seva lletra s'adapta a la perfecció a la situació que el cineasta de les Borges Blanques, Hèctor Suñol, ha elaborat com a testimoni dels 500 dies que molts dels polítics i activistes socials porten a la presó. [
Més informació]

Sentència escrita
¿Fins quan els catalans permetran que els seus representants escollits democràticament s'asseguin cíclicament als banquets dels tribunals espanyols? L'Espanya negra cavalca de nou. Ara, però, en color i com un talk show televisiu. [
Més informació]


Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]


Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]




construcció
En procés permanent de redacció


Portades anteriors mes
Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


Audiència acumulada: 21.320.893 visitants i 44.851.412 consultes de pàgines.
© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.