«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada

Primer el cor, després la tècnica
Aquesta sentència, extreta dels apunts del mateix Antoni Gaudí, sembla una premonició del lamentable incident que va envoltar el xou digital i pirotècnic de la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família de Barcelona a càrrec del papa Lleó XIV. Primer el cor, diu que deia Gaudí. Doncs, pel que fa al cor dels prop de 600 cantaires que van ser expulsats de males maneres pels serveis de seguretat del temple, la policia espanyola (els de l')aporellos i, aquesta vegada sí, l'ajuda dels mossos d'esquadra, la sentència de Gaudí no es va complir perquè, ben al contrari, primer va ser la tècnica —la tècnica de la repressió— i després, el cor, però al carrer per la porta del darrere, tractats com si fossin presumptes terroristes carregats fins a les partitures amb estelades que, per als opressors és com si veiessin en cada punta de l'estel un còctel molotov. [Més informació]

Català fàcil... un regal virtual per al Papa
Ja fa una bona colla de dies que la plataforma 3Cat va estrenar la sèrie «Català fàcil», de la qual hi ha, fins ara, 24 capítols protagonitzats per l'actor Roger Coma, convertit en un improvisat professor d'anar per casa —simpàtic bon jan amb dicció regalada— o, potser millor, dit en llenguatge contemporani antifilologiacatalana, un exemplar voluntari lingüístic. És ben estrany que els organitzadors del viatge del Papa a Catalunya no haguessin pensat en aquest nou material digital —que no els hauria costat ni un duro!— i l'haguessin recomanat a algun dels molts secretaris del gabinet papal del Vaticà perquè Lleó XIV —capaç de parlar en wòlof per als senegalesos de les Canàries o en quítxua per als nadius del Perú, on ell va exercir l'apostolat—, perquè es familiaritzés amb el català mentre es divertia amb els episodis comandats per Roger Coma i la colla de personatges que hi intervenen. [Més informació]

La fàbrica de xocolata amb crema de premis
Des de fa temps, els premis literaris —sobretot els que són convocats per les pròpies editorials o els que les editorials publiquen en conveni amb les institucions, que són els que més benefici donen a l'Agència Tributària— tenen la desconfiança general del sector. Tothom sap més o menys con funcionen, els jurats inclosos, però ningú no obre boca per no destarotar el sistema. Per una part, els autors que es presten al joc —tret dels entranyables ingenus que encara queden i que es pensen que els seus originals són llegits de cap a peus— accepten submissament el trilerisme que els proposa l'editor. Si els surt bé, tot això que han guanyat. I si no els surt bé, sempre els queda el premi de consolació amb la publicació del seu original més endavant. Això, esclar, si l'editor no proposa que el presentin a un altre dels premis en conxorxa. [Més informació]

El tren de la mala llet
La ciutadania del sud de Catalunya, usuària de les línies de tren, es prepara per passar més d'un trimestre caòtic fins a entrants d'estiu arran de les obres anunciades dels antics túnels del Garraf, lloc històric des de l'intent i frustrat atemptat al rei borbó Alfons XIII, fins a alguns lamentables incidents al llarg del temps, un dels més recents, fa 52 anys, el 1974, quan un talús va caure a la via i va provocar un accident mortal similar al que ara va ocórrer a Gelida i que ha originat el desgavell global de Rodalies i Regionals. Les línies afectades són les R2Sud de Rodalies i les R13, R14, R15, R16 i R17, és a dir, totes les poblacions des de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i les rutes posteriors a Lleida, Reus, Tarragona, Móra la Nova, Flix, Riba-Roja d'Ebre o Tortosa. Un vesper diari que augmenta de cara al bon temps amb les fugides a les platges o a Port Aventura. [Més informació]

La crítica a la corda fluixa
Que la crítica ha perdut pistonada és un fet. Han anat desapareixent suplements, columnes, seccions i professionals que s'hi dedicaven dels mitjans i, en la gran majoria de casos, no han estat substituïts. Paradoxalment han aparegut opinions de tota mena a les xarxes sense cap contrast, a vegades amb ressenyes mínimes i, en molts casos, sota el signe dels anomenats ifluenciadors que, com més seguidors, menys creïbles en ser cotractats de sota mà per la indústria del gènere criticat. No se'n salva la música, no se'n salva el cinema, no se'n salva el teatre i el gènere que rep més bastonades és el de la literatura fins al punt que aquells o aquelles que s'hi dedicaven amb honestedat des de feia anys avisen que qualsevol dia tiraran la tovallola. Això és el que ha fet pública una veterana crítica literària tipa, segurament, de pressions o amenaces velades inconcebibles. L'article és seu i es pregunta si la crítica literària d'avui és un miratge o una quimera. Maria Àngels Cabré n'ha parlat a la revista digital Núvol. [Més informació]

Una plataforma en flames
Com si no hi hagués més plataformes contra les quals llençar els dards d'autoodi, alguns subscriptors de Filmin que potser ja tenien ganes de passar-se a una altra icona han llençat la tovallola i han intentat a través de les xarxes que molts altres els seguissin i es donessin de baixa de la catalana per haver admès l'emissió del documental que endolceix amb canya de sucre la policia espanyola que va formar part de les hosts espanyolistes que van ocupar Catalunya arran de les protestes de carrer com a resposta a la sentència contra els polítics catalans que van encapçalar el moviment d'independència. Al cap de quatre dies, potser per les riuades, les ventades i el desgavell de Rodalies ja no se'n recordava ningú i les baixes van ser tan simbòliques com gairebé inexistents. [Més informació]

De porc i d'escriptor se n'ha de venir de mena
En plena crisi del porc per la pesta porcina africana de Collserola n'ha esclatat una altra des de Mèxic on arran de la Fira del Llibre de Guadalajara, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la convocatòria anual d'una beca de creació literària amb el nom «Narrar Barcelona» adreçada a escriptors llatinoamericans que escriguin en espanyol perquè s'instal·lin tres mesos a Barcelona i elaborin una obra amb les seves impressions. [Més informació]

Que Santa Llúcia els conservi la vista
Aquest any, per primera vegada en 74 anys, no hi haurà la que s'havia conegut tradicionalment com La Nit de Santa Llúcia, aquella que atorgava alguns dels premis literaris més antics i reconeguts de les lletres catalanes, com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia. La Nit de Santa Llúcia, que organitzava en solitari Òmnium Cultural, havia passat per diferents etapes: des de la inicial, en clandestinitat, el 1951, inventada per l'editor de Selecta i fundador de la Llibreria Catalònia, Josep Maria Cruzet, amb l'atorgament del premi Joanot Martorell de novel·la que publicava l'editorial Aymà. En van dir de Santa Llúcia perquè rememorava la mort el 13 de desembre del 1926 del jove escriptor de trenta anys Joan Crexells, nom també d'un dels premis literaris que encara s'atorguen actualment des de l'Ateneu Barcelonès. [Més informació]

Qui difama primer difama més bé
Si la cultura catalana fos el que hauria de ser, l'aparició, presentació i denúncia —deu anys tard— de l'escriptora i periodista Eva Piquer (Barcelona, 1969) sobre els comentaris digitals de l'articulista, filòsof i escriptor Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) dels quals van ser protagonistes ella com el seu difunt company de vida Carles Capdevila, haurien provocat un terratrèmol de país del qual encara se'n continuaria parlant avui. [Més informació]

Anar per mar, tornar per l'aire i tocar finalment terra
No hi ha dubte que la flotilla en solidaritat al poble de Palestina i contra el genocidi perpetrat pel govern d'Israel durant dos anys, ha obtingut més ressò que la Copa Amèrica que va passar pràcticament sense pena ni glòria. I això que les dues iniciatives van tenir com a moll el port de Barcelona! [Més informació]

Calorada lingüística
Que els escriptors i les escriptores del País Valencià hagin hagut de reinvidicar la defensa de la llengua amb la qual treballen i amb la qual han crescut i viscut porta a la negroide memòria d'altres temps. Més de tres-centes signatures, autors i autores que han nascut al País Valencià o hi resideixen, representen milers de títols publicats i integren el patrimoni literari valencià contemporani. [Més informació]

Un tallat per obres
Molts els usuaris de bars, cafeteries i terrasses que es llancen a demanar un tallat i no se'n surten fins que no els porten un cortado estan d'enhorabona. Finalment, el departament d'urbanisme ha col·laborat espontàniament amb la missió que tenen encomanada els Serveis de Normalització Lingüistica —que caldria aclarir a quina “nomralització” es refereixen, esclar— i ha posat a la pràctica el mètode immersiu perquè el sector professional de la restauració no tingui mai més problemes a l'hora d'entendre el que volen certs clients més que caparruts que els demanen un “tallat” com si es dediquessin al gremi del “corte y confección”. [Més informació]

El pastadents lingüístic de la pasta de dents
A Espanya tot plora d'ahir ençà perquè a l'Escolania els falta un escolà. Sembla que la dèria d'empresonar càrrecs polítics, en un moment que els togats treuen foc pels queixals per una llei que els trastoca els plans, s'ha revifat amb el cas que assetja el partit nacionalista espanyol del PSOE i que fa aguantar la respiració als seus aliats. Una de les ies imatges de l'entrada a la presó —mal que sigui per sorpresa de tothom— d'un polític o expolític, que presumptament ha fet de les seves ni que de moment tot sigui una sospita del senyor jutge, és l'arribada a la porta de la presó, un parell d'hores més tard, del seu advocat —que més que advocat acaba fent de majordom durant els primers dies de garjola— amb una bossa esportiva de mà on se suposa que hi ha l'aixovar imprescindible perquè el seu defensat pugui passar uns quants dies que, ni que siguin provisionals, poden ser molts. [Més informació]

La pena de Sixena
Diuen i bramen que Catalunya és Espanya, però quan es tracta d'apropiar-se d'unes pintures murals romàniques que avui no hi serien si haguessin estat deixades a la mà de Déu després dels avalots i l'incendi del monestir de Sixena per les hosts revolucionàries dels incontrolats com a resposta al cop d'estat feixista del 1936 contra la República, el fet és que Catalunya no és Espanya perquè si ho fos, Espanya estaria orgullosa de comptar amb un Museu Nacional d'Art com el MNAC de Montjuïc. [Més informació]

Que l'últim no apagui el llum!
Després de la inèdita situació d'apagada total del 28A, el refranyer hauria de ser modificat. Aquella frase feta que diuen que es van inventar amb un grafit de l'Uruguai quan als anys seixanta del segle XX tothom emigrava cap a l'Argentina en un èxode inèdit i amb el perill de despoblar l'Uruguai i que deia «Que l'últim apagui el llum!», hauria de ser revisada a partir d'ara i que en realitat advertís «Que l'últim no apagui el llum!». [Més informació]

¿Set anys de presó provoquen diglòssia?
La jove catalana Fàtima Ofkir ha estat set anys empresonada a Oman, el Sultanat de l'Orient Mitjà a la península d'Aràbia. Per una situació de males companyies de joventut —tenia 19 anys quan van passar els fets—, va ser temptada a viatjar-hi per tornar amb una bossa a canvi d'una bona compensació econòmica. Quan era a l'hotel i ja tenia la bossa a l'habitació, sembla que Fàtima es va penedir del que anava a fer i, sense saber encara què contenia la bossa, va decidir fer-se enrere. Però la policia d'Oman va ser alertada —segurament que en una conxorxa mai aclarida entre traficants i agents del cos— i va ser detinguda acusada de traficar amb estupefaents, que és el que contenia la bossa. [Més informació]

Llàgrimes d'euro i mig
Els assalariats amb nòmina alta estan plorosos. Des d'aquest 2025, saben que se'ls aplica la quota de solidaritat que, teòricament, es transfereix a la guardiola de les pensions. L'anomenada quota de solidaritat s'aplica en les nòmines dels “treballadors” que superen els 59.000 euros bruts anuals, sí, 59.000 euros, no és que hi hagi un zero de més. I aquesta nova llei, sisplau per força, representa per a cada nòmina una rebaixa aproximada, atenció!, d'un euro i mig! ¿No és digne de consol un perceptor més de 59.000 euros anuals que es veu reduït el seu ingrès en un euro i mig mensual? [Més informació]

Els aranzels de Casa Orsola
Si una casa s'ha guanyat el protagonisme només començar el 2025 ha estat la Casa Orsola de l'Eixample Esquerra de Barelona, un edifici modernista en una cantonada cerdaniana privilegiada que fa tres anys va adquirir un grup inversor liderat teòricament per un empresari català i que s'ha convertit en el símbol de la lluita dels ciutadans que opten pel lloguer contra l'especulació i la trampa de la llei de l'habitatge que ha fomentat que molts pisos de lloguer afectats per la regulació de l´ìndex de la mensualitat fixada pel govern català hagin passat a ser pisos de temporada, és a dir, amb contractes que no arriben als dotze mesos i que permeten lloguers estratosfèrics que només es poden permetre les butxaques més adinerades que visiten Barcelona sota el paraigua de turisme de luxe. [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]

construcció

En procés permanent de redacció

Portades anteriors
Circulars anteriors

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |

Audiència acumulada: 33.558.462 visitants i 71.428.296 consultes de pàgines. © Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.