«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada
Ja tenim nanosatèl·lit!
Als que el 1969, en ple estiu, van veure en blanc i negre com l'anomenat «home» aterrava a la Lluna, ja no els sorprèn des d'aleshores cap altra gesta espaial. No té comparació l'empremta de la sola de la bota de l'escafandre sobre el subsòl llunàtic amb qualsevol altre giny modern que es pugui inventar. Un territori, quan es va de conquesta, es trepitja. Ho va fer Cristòfor Colom —ara titllat de genocida— agenollant-se a la primera platja que va arribar, segons els gravats èpica de l'època. El nanosatel·lit català enviat a l'espai en un vol xàrter compartit, a tot estirar, fent honor al seu nom —«Enxaneta», escollit per votació popular pels petits espectadors de l'InfoK del Súper 3—, el màxim que pot fer és fer l'aleta quan arribi al punt de mira. [
Més informació]

Digue'm quin burca portes i et diré quina dona ets
Els que tenen por als referèndums acostumen a dir per no concedir-los que els carrega el diable. A Suïssa, si fem cas d'aquesta teoria, deu semblar la caldera de Pere Botero perquè voten cada dos per tres sobre qualsevol cosa que els fa pessigolles. Una de les últimes votacions ha estat la de decidir si les dones musulmanes que porten burca o nicab l'han de portar o no en qualsevol espai públic, no només oficial, sinó al carrer. Ha sortit que no, que no l'han de portar. El govern amb seu a Berna s'ha estirat el cabell del cap. Algunes de les grans ciutats suïsses van votar en contra de la proposta. Però la perifèria cantonal els ha guanyat la partida. El greu és que el referèndum el va demanar i li van concedir el partit més ultradretà de Suïssa. És el que té la democràcia, que en Banyeta es disfressa de populista perquè no se li vegi ni la cua ni les banyes. [
Més informació]

Ningú no veu la xenofòbia al propi ull
De tant en tant el regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Valls, apareix per la Plaça de Sant Jaume i en diu alguna que faci algun efecte. Però cada vegadamés, l'ona expansiva que provoca no fa pessigolles a ningú. Ara mateix, frisa per posar cullerada en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F. Com que la seva intenció de saltar al Palau de la Generalitat de Catalunya s'ha frustrat, es conforma amb actuar des de fora. Artífex de la cadira que l'alcaldessa Ada Colau conserva a l'Ajuntament, se sent tocat pels que considera els seus màxims oponents. És a dir tot el que fa tuf de republicanisme. I això que ell venia precisament de governar una república! [
Més informació]

Quan l'agulla punxa, la borsa puja!
Durant els últims deu anys, l'economia ha viscut temps convulsos arran del crac del 2008 que encara s'arrosega i que ha deixat tocat el sector immobiliari. Però fins que no va arribar el coronavirus no se sabia fins a quin punt l'economia pot perdre l'oremus i desplomar-se del tot, fins i tot més que en el cas d'una guerra mundial. Si en tots els conflictes bèl·lics, els guanys van a parar dels fabricants d'armes, en conflictes sanitaris tan globals com el del coronavirus, les pèrdues són per a tota la població, tret dels beneficis que en trauran els laboratoris farmacèutics que han patentat els diferents models de vacuna i que pagaran trinco trinco els eraris públics, és a dir, les butxaques pelades dels cretins que, parlant de les closques, diria aquell. [Més informació]

Fashion... sota zero!
Sabres i togues. S'han posat de moda els uniformes. Com en una Fashion... però sota zero. Els sabres s'esmolen quan aquell a qui asseguren fidelitat té el seu rovellat. Les togues es llampen quan aquell a qui deuen obediència tenen les seves plenes de ronya. Mentre els sabres dringuen i les togues puden, les proclames epistolars en paper de tinta o en dígits bramen. Des del fons de la tomba feixista invoquen afusellaments massius que eliminim la meitat, com a mínim, dels ciutadans que els paguen els uniformes, les jubilacions, els clubs de jubilats i la manutenció. [
Més informació]

Muts... i al metro!
Diuen els que en saben que el coronavirus també es pot expandir per les mil·limètriques partícules que deixa en l'aire i que per això, als transports públics més usuals i concorreguts com el metro, el bus i els trens cal que els que hi viatgin deixin de parlar entre ells i, sobretot, deixin de parlar amb el mòbil. És un dels canvis a nivell social que pot portar el fantasma del coronavirus, tan invisible gairebé com l'impulsor del Tsunami Democràtic. La recomanació, si els que l'escolten l'acaben seguint, pot acabar sent més positiva que negativa. Evitar l'enrenou de segons quins xarlatans en veu alta als transports públics o evitar les converses privades fetes públiques a través del mòbil pot arribar a ser un alleujament per als que simplement volen fer el recorregut immersos en els seus pensaments i en el dringar dels senyals acústics de l'arribada a la pròxima estació o la pròxima parada. [
Més informació]

Aibou, aibou... anem a teletreballar!
La represa sisplau per força de la feina postcoronavirus després de sis mesos de gairebé inactivitat porta a recordar els entranyables set nans —més treballadors que la fam, ells!— del popular conte de la Blancaneu, nascut els anys trenta, entre el 37 i el 38, en plena ressaca postcrac del 29, amb l'auge del nazisme i a tocar de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Carregats amb els pics i les pales, i fent-se camí amb els fanalets, els set promotors de la vella i ingènua idea que en el treball hi ha la felicitat sortien de la cabana i enfilaven el corriol de la pedrera com si anessin a collir bolets. [
Més informació]

Anem a l'escola... per no treballar!
La tornada a l'escola del curs 2020-2021 no tindrà els conflictes i les reivindicacions habituals. No es parlarà de classes en barracons ni de professorat sense saber on li toca fins a última hora, ni de si hi ha tants o tants altres alumnes que encara no tenen plaça. L'únic conflicte que globalitza el reinici de curs —després d'haver aturat les classes presencials des del mes de març— és el perill del rebrot del coronavirus. [
Més informació]

Togues blanques & bates negres
No hauria d'estranyar gens que en un futur, els tenebrosos judicis polítics que s'han convertit en retransmissió televisiva —amb permís de Perry Mason— canviessin el seu decorat de togues negres per un de més lluminós amb bates blanques. Això almenys és el que fa pensar des que els togats han ocupat el lloc i la responsabilitat que tenien encomanada els bates blanques que, almenys així ho havien fet creure els seus governants, eren l'autoritat per decidir quines mesures prendre arran de la crisi sanitària del coronavirus. [
Més informació]

El Drama del Pep i la Forastera
Ni el coronavirus ha evitat que el rebrot de la polèmica per la llengua es fes extensible arran de la crisi que també viuen els mitjans televisius i radiofònics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A TV3 i Catalunya Ràdio, per esmentar les dues capçaleres principals del grup, no li calen els trabucaires de C's i el PP, que les voldrien lliures de catalanòfils i vinclades als seus peus nacionalespayolistes, perquè la societat catalana ja s'encarrega d'ensofatar amb sofre encès el míldiu que ataca la vinya de l'últim reducte del català. L'últim rebrot: l'emissió de la sèrie «Drama», intercanviada amb TVE on es va emetre en línia, i la ignorància de les sèries «Pep» i «La forastera», també intercanvis amb les Illes i el País Valencià. TV3 s'ha convertit, per mor i gràcia de la butxaca foradada, en un canal local que es conforme amb la ficció de segona mà quan qui vol la por trobar penjada a la xarxa. [
Més informació]

Encontres a la tercera... i quarta fase
Els soferts ciutadans s'han hagut d'acostumar a viure per fases. De la 0 a la 4. I el codi de comportament de cada fase cada vegada és més enrevessat i més difícil de complir sense caure en alguna contradicció que posa en qüestió allò que diu algun dels consells decretats sota amenaçade denúncia. Alguns comencen a pensar que els creadors d'aquests codis ho fan expressament per posar a prova la capacitat d'imaginació i de picaresca de la ciutadania a la qual ja han començat a controlar amb plataformes tan subtils com la pionera StopCovid que, inventada en terres catalanes, ha enlluernat ara els francesos que l'han revisat i ampliat fins al punt que la ubicació mitjançant el telèfon mòbil ha quedat en ridícul perquè ara els qui hi tenen accés des del control totpoderós podran detectar qui es mou o s'ha mogut durant més de quinze minuts al voltant d'un cos humà amb mòbil incorporat que posteriorment hagi estat qualificat com a positiu per coronavirus. En diuen «nova normalitat». [
Més informació]

«¡En castellano, please
La pandèmia del coronavirus ha portat una altra «pandèmia»: la de la multitud de rodes de premsa per informar de l'evolució del virus i dels mèrits de cada administració. I encara un rebrot de la mateixa «pandèmia» a la seu catalana: la d'alguns periodistes corresponsals de cadenes espanyoles que —ni davant d'una saturació de dades i d'informació— reclamen que la resposta es faci en espanyol amb un ni educat ni solidari «en castellano, por favor!», fins i tot per segona vegada amb exigència de repetició si l'interpel·lat en qüestió —parlem sempre de càrrecs polítics— s'ha despistat i ha respost en català. [
Més informació]

Ser cornut i pagar pel coronavirus
La jugada no ha estat com la tempesta, però sí que ha resultat gairebé perfecta. Perfecta, esclar per als governants nacionalistes espanyols que després d'autoadjudicar-se el «mando único» i de treure a passejar els uniformes amb llautons a les solapes i després d'arrabassar competències gràcies a l'«estat d'alarma» que, ves per on, des d'aquells maldestres i tan invocats novament Pactes de la Moncloa, ja eren en mans del govern català com el de la sanitat, van sortir cames ajudeu-me a traspassar el subsector de les residències de gent gran quan van endevinar que aquest seria, al llarg de l'arrasament de la pandèmia del coronavirus, el més tocat per la crisi. [
Més informació]

¿Ni França ni Espanya, doncs? ¿Països Catalans?
Diuen que el 29 de febrer només passa una vegada cada quatre anys. Amb el dia sobrer a la vista, els catalans —que de les pedres en treuen pans i, si pot ser, sense gastar gaire— han aprofitat l'avinentesa per ocupar el dia anant en processó fins a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) on tres exiliats del govern català en persona i ara eurodiputats —Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Poinsatí— i d'altres prèviament enllaunats en vídeo des de les seves presons per haver aconseguit distribuir d'amagatotis les urnes de l'1-O vingudes precisament de la Catalunya Nord via la Xina— han congregat prop de 200.000 persones —la meitat segons la gendarmeria francesa cosa que confirma del tot la primera xifra— [
Més informació]

El “mono” de convocar eleccions esclata només engegar el 2020
Ja es trobava a faltar. Havien passat algunes setmanes sense que ningú tornés a convocar o remenar el pot de les eleccions. Per sort, no ha calgut sobrepassar la frontera del mes de gener del nou any i, dos dies abans d'acabar el mes que abans deien que costava tant de pujar, l'anunci ha arribat. Però ha arribat amb aires de misteri, per fer-ho segurament més interessant. Les eleccions catalanes es convocaran abans d'hora, però no se sap quan es convocaran. És a dir, es mantenen permanentment preconvocades, que és una manera de mantenir-se permanentment en precampanya. [
Més informació]


Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]


Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]




construcció
En procés permanent de redacció


Portades anteriors mes
Circulars anteriors mes


| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


Audiència acumulada: 22.708.844 visitants i 48.022.079 consultes de pàgines.
© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.