|
Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions
(DOGC núm. 2423, de 01-07-1997)
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del
Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Finalitat de la Llei
L'any 1978 es va aprovar, per referèndum, la Constitució espanyola,
l'article 22 de la qual reconeix com a dret fonamental el dret d'associació. Malgrat
això, no hi ha hagut des d'aquesta data una regulació específica de les associacions no
lucratives que tenen un lloc important en el nostre teixit social. Cal un marc jurídic
nou que posi fi a la vigència a Catalunya d'una llei tan obsoleta com la del 1964.
La legislació de l'Estat és preconstitucional i ha estat parcialment derogada per la
Constitució. Sens perjudici de la llei orgànica corresponent, aquesta Llei té com a
finalitat establir un marc general a Catalunya per a les associacions sobre les quals la
Generalitat té competència exclusiva.
Catalunya té una gran tradició associativa manifestada pels milers d'associacions
inscrites. El fet associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l'acreixement de
la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant les etapes més
difícils de la nostra història com a poble i com a nació. La reconstrucció social i
política de Catalunya durant el segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat
d'articular-se associativament de tots els seus components individuals. L'associacionisme
es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors de Clavé, d'arrel popular i
treballadora, les organitzacions de Foment a les associacions d'ajuda mútua, associacions
obreres, cases regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les capes socials.
I és que cal considerar l'acció dinamitzadora i la capacitat emprenedora de les
associacions catalanes com a element fonamental de la vitalitat de la societat civil del
nostre país.
L'element associatiu es configura, així, clau en la construcció d'una societat més
participativa i com a factor essencial per al progrés social i l'avenç de Catalunya com
a país.
La Llei que presentem recull i hi connecta la tradició d'associacionisme cívic que ha
estat i és un element
important de la identitat social i cultural de Catalunya.
Avançar avui cap a una societat catalana democràticament forta i ben articulada
significa aconseguir una realitat associativa de les mateixes característiques.
A Catalunya les associacions són diverses i plurals i, al mateix temps, se senten que
formen part d'un cos comú que s'expressa en parlar de l'associacionisme català i del
moviment associatiu. Les associacions estan interrelacionades i coordinades en federacions
i confederacions a partir de llurs objectius, que poden ésser des de caràcter local a
internacional. Aquesta coordinació permet intercanvis i crear propostes i projectes
imaginatius i nous.
Cal un marc per a totes les associacions basat en l'esperit constitucional i estatutari, i
això és el que proposa aquesta Llei.
En l'elaboració d'aquesta Llei s'ha partit de l'experiència pràctica de
l'Administració de la Generalitat en els anys d'exercici d'aquestes competències i dels
problemes plantejats per les associacions constituïdes a Catalunya, i també dels textos
comparats més avançats en la matèria, molt especialment els treballs sobre l'anomenat
Estatut de l'associació europea, en elaboració a la Unió Europea en el moment de
promulgació d'aquesta Llei.
Amb aquesta Llei es pretén mantenir l'absoluta llibertat de creació, d'iniciativa, de
desenvolupament, de modificació, d'èxit o de fracàs de la voluntat associativa, sense
condicionament de cap mena, i a l'hora de crear, des dels diferents àmbits d'acció del
Govern, uns marcs indicatius que permetin el desenvolupament, en les millors condicions,
de la vida associativa a Catalunya, la consecució del prestigi social de
l'associacionisme i l'atenció preferent a les associacions que formulen interessos nous.
El Parlament de Catalunya ha legislat sobre tipus d'associacions específiques i aspectes
que en alguns casos, com el de l'esport Llei 8/1988, del 7 d'abril, ha regulat les
qüestions referides al règim de funcionament, d'elecció i de representació de les
associacions esportives i de les persones associades.
En altres casos, s'ha referit a les associacions sense entrar en cap consideració sobre
constitució i funcionament. Per exemple, pel que fa a les associacions considerades
entitats de participació ciutadana Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim
local de Catalunya, els aspectes referits a participació, a deures municipals i al
Registre; pel que fa a l'associacionisme cultural Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i
de protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, només
ha regulat els aspectes en relació amb la cultura, i, pel que fa a les associacions
d'usuaris i consumidors Llei 3/1993, del 5 de març, de l'Estatut del consumidor, els
aspectes propis de consum.
Estructura de la Llei
El capítol I, sota la rúbrica de
"Disposicions generals", intenta donar resposta als principals problemes
plantejats per les associacions en els darrers temps. S'estableix l'àmbit d'aplicació
objectiu i territorial de la Llei, d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest
capítol parteix de la mateixa definició constitucional de les associacions i pressuposa
l'eventual desenvolupament general de les associacions mitjançant una llei orgànica.
Exclou de l'àmbit d'aplicació les associacions sotmeses a una regulació específica per
raons de competència, jerarquia normativa i especialitat.
Així, la Llei parteix de la concepció, tradicional a la cultura llatina, de l'exclusió
de l'afany de lucre, alhora que permet la constitució d'associacions d'interès general o
comú dels socis i sòcies. Respecte a la constitució de l'associació, es fa del
principi de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador del que ha d'ésser el
dret d'associació en una societat oberta.
El capítol III, relatiu a la inscripció en
registre, deixa la regulació de l'estructura i el funcionament del Registre
d'Associacions per a un desplegament reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha
d'entendre en el marc del que disposa el Reial decret 3526/1981, del 29 de desembre, sobre
traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat en matèria d'associacions.
En aquest capítol es garanteixen de manera suficient els drets de terceres persones i de
les associades en els casos de les associacions no inscrites i d'actuació dolosa o
negligentment perjudicial de qui les administra.
El capítol IV, "Òrgans de l'associació i
funcionament", tracta de l'assemblea caracteritzada com a òrgan fonamental de
l'associació i de l'òrgan de govern que governa, gestiona i representa l'associació. En
aquests articles es fa un tractament del principi estructural amb un grau de detall que
permet el funcionament de les associacions amb una estructura legal mínima.
El capítol següent es dedica als drets i als deures
dels socis i sòcies, i s'hi regulen unes obligacions mínimes de documentació i
d'informació de la vida de l'associació, com a garantia d'efectivitat dels drets dels
socis i sòcies.
El capítol VI, relatiu a la dissolució i la
liquidació, pretén regular de manera completa i sistemàtica les causes de dissolució
de les associacions i el procediment liquidador que s'ha de seguir. La inexistència d'una
regulació detallada de la dissolució i la liquidació era una de les mancances més
paleses del dret d'associació fins ara vigent.
Així mateix, és remarcable la regulació de la destinació dels béns
romanents.
En relació amb les situacions de manca de disponibilitat econòmica de les associacions,
en aquest capítol s'estableix l'obligació de sol·licitar el concurs en el cas que es
produeixi la situació d'insolvència, alhora que determina les responsabilitats
corresponents si qui administra incompleix aquesta obligació.
En l'àmbit de les responsabilitats públiques que corresponen a la Generalitat, es pot
constatar l'existència d'una important intervenció de les associacions que, en diferents
àmbits sectorials, porten a terme activitats d'interès social. Aquestes entitats o
l'activitat que desenvolupen han estat objecte de regulació en diverses lleis, com ara
l'esmentada de foment i protecció de la cultura tradicional i de l'associacionisme
cultural, i les de serveis socials o de creació d'organismes públics com l'Institut
Català del Voluntariat. En tots aquests casos es pot constatar que les activitats
desenvolupades són d'interès públic o social; per aquesta raó, es justifica plenament
que els poders públics fomentin i donin suport a unes activitats que responen a
l'expressió de valors com els de la solidaritat i el civisme, alhora que potencien la
participació ciutadana i la capacitat de la societat per a donar resposta a les
necessitats pròpies.
El capítol VII, sota el títol "Relacions amb
l'Administració", estableix les mesures de suport i foment de l'associacionisme.
El capítol VIII està dedicat a les associacions
de caràcter especial, com les d'alumnes i pares d'alumnes, les d'usuaris i consumidors,
les culturals, les de veïns, les de voluntaris i, especialment, les juvenils.
Finalment, el capítol IX tracta de la creació i els
objectius del Consell Català d'Associacions.
|
|
|
Capítol I
Disposicions generals
|
|
|
Article 1
Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aquesta Llei té per objecte la regulació jurídica i el foment de les associacions
que són competència exclusiva de la Generalitat.
2. Aquesta Llei s'aplica a les associacions que tenen el domicili i desenvolupen llurs
activitats principalment a Catalunya i no estan sotmeses a cap normativa específica que
n'estableixi la inscripció de la constitució en un registre especial. |
|
|
Article 2
Naturalesa i principis
1. En les associacions, tres o més persones s'uneixen de manera voluntària, lliure i
solidària per a aconseguir, sense afany de lucre, una finalitat comuna d'interès general
o particular i es comprometen per a això a posar en comú llurs coneixements, activitats
o recursos econòmics, amb caràcter temporal o indefinit.
2. L'organització interna i el funcionament de les associacions han d'ésser
democràtics, amb ple respecte al pluralisme.
3. Es considera que una associació no té afany de lucre encara que desenvolupi una
activitat econòmica si el fruit d'aquesta activitat es destina exclusivament al
compliment de les finalitats d'interès general establertes pels estatuts. En cap cas no
es poden repartir els béns de l'associació entre els associats i associades ni ésser
cedits gratuïtament a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu. Se
n'exceptuen les aportacions condicionals, que tenen el tracte que imposa la
condició. |
|
|
Article 3
Règim jurídic
1. Pel que fa a la constitució, la inscripció i les obligacions documentals, les
associacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es regeixen:
a) Per les normes establertes per aquesta Llei.
b) Per les disposicions reglamentàries dictades en el desplegament d'aquesta
Llei.
2. Pel que fa al règim intern, les associacions incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta Llei es regeixen:
a) Per llurs estatuts i pels acords vàlidament adoptats pels òrgans de
l'associació,
sempre que no estiguin en contradicció amb les normes preceptives d'aquesta
Llei.
b) Per les normes preceptives recollides en aquesta Llei.
c) Si els estatuts no ho estableixen, per les altres disposicions d'aquesta Llei. |
|
|
Capítol II
Constitució de l'associació
|
|
|
Article 4
Constitució
1. Poden constituir associacions i ésser-ne membres:
a) Les persones físiques majors d'edat i les menors emancipades.
b) Les persones jurídiques privades i públiques.
c) Les persones menors d'edat, quan es tracta d'associacions juvenils.
2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, una associació que no sigui
específicament juvenil pot tenir persones associades menors d'edat. Les persones
associades menors d'edat tenen dret de veu, elles mateixes, en l'assemblea general.
L'actuació en els actes jurídics per al quals no tinguin capacitat d'obrar i l'exercici
del dret de vot dels socis i sòcies menors d'edat han d'ésser regulats en els
estatuts, i, en qualsevol cas, s'ha de fer mitjançant llurs representants
legals.
3. L'acord de constitució ha de constar en acta pública o privada, la qual, com a
mínim, ha de contenir:
a) El lloc i la data en què s'ha estès.
b) La identificació dels socis i sòcies fundadors, és a dir, el nom, els cognoms i el
número de document nacional d'identitat de les persones físiques, i també si són o no
majors d'edat, i la denominació i el número d'identificació fiscal de les persones
jurídiques.
c) El document acreditatiu de la personalitat i la nacionalitat, si són persones
físiques o jurídiques estrangeres.
d) El domicili de cada persona sòcia fundadora, ja sigui física o jurídica.
e) La voluntat de les persones sòcies fundadores de constituir l'associació. Les
persones físiques acrediten aquesta voluntat amb la seva signatura de l'acta. Les
persones jurídiques l'acrediten mitjançant la inclusió d'una còpia de l'acord de
formar part de l'associació, adoptat vàlidament per l'òrgan competent. Aquest acord ha
de contenir també la designació de la persona física que la representa, que ha d'ésser
qui signi l'acta.
f) L'aprovació del text dels estatuts pels quals s'ha de regir l'associació.
g) La designació dels primers membres de l'òrgan de govern. |
|
|
Article 5
Estatuts
En els estatuts de l'associació, que han d'estar datats i han de dur la signatura de tots
els socis i sòcies fundadors o bé, si escau, les del president o presidenta i el
secretari o secretària, com a mínim, hi han de constar:
a) La denominació.
b) El domicili social.
c) La durada, quan no es constitueix per temps indefinit.
d) L'àmbit territorial en què ha de desenvolupar principalment les seves
activitats.
e) L'objecte o les finalitats que es proposa dur a terme.
f) Els requisits que s'han de complir per a adquirir la condició de socis o sòcies i el
procediment d'admissió, les classes de socis i sòcies i els supòsits, i el procediment
del règim disciplinari i de pèrdua de la condició de soci o sòcia.
g) Els drets i les obligacions dels associats i associades i, si fos el cas, els diferents
tipus d'aquests, i també els drets i les obligacions que corresponguin a cada
tipus.
h) Els mecanismes de participació que garanteixen els drets i els deures dels voluntaris
o voluntàries, en el cas de les associacions que tenen persones voluntàries no
associades que hi col·laboren i especialment en les associacions en què hi ha una
prevalença d'aquest model.
i) L'estructura i les competències de l'òrgan de govern, les condicions de nomenament i
de destitució dels seus membres i la durada dels càrrecs, que no pot excedir els cinc
anys, sens perjudici de llur possible reelecció si no ho exclouen els
estatuts. Aquest
òrgan de govern pot tenir altres noms, com ara: "junta de govern", "junta
directiva" o qualsevol altre nom que l'identifiqui.
j) La forma i els requisits per a la convocatòria d'assemblea general ordinària i
l'extraordinària i la forma de designar la persona que n'ocupi la presidència i la que
n'ocupi la secretaria.
k) Les regles segons les quals han de deliberar i prendre decisions els òrgans
col·legiats.
l) El procediment de modificació dels estatuts, que sempre s'ha d'acordar en assemblea
general.
m) El règim econòmic.
n) Les causes de dissolució i l'aplicació que s'ha de donar als béns de l'associació
en la seva liquidació. |
|
|
Article 6
Domicili
1. El domicili de l'associació s'ha de situar a Catalunya, en el lloc on té la seu
central o bé on duu a terme habitualment les seves activitats principals.
2. Si el domicili registrat no coincideix amb el que correspondria d'acord amb l'apartat
1, les terceres persones poden considerar com a domicili qualsevol dels dos. |
|
|
Article 7
Denominació
1. La denominació de les associacions ha de fer referència a les finalitats
estatutàries de l'associació o a l'objecte principal i algun nom que la
singularitzi.
2. No són admissibles les denominacions que consisteixin exclusivament en l'expressió
d'un territori, que indueixin a error respecte a la naturalesa de l'associació, en
especial mitjançant l'adopció de paraules o conceptes propis de persones jurídiques
diferents, que incloguin expressions contràries a les lleis o que atemptin contra el dret
de les persones.
3. La denominació de l'associació no pot coincidir amb la d'una altra entitat
preexistent ni assemblar-s'hi tant que indueixi a confusió sobre la identitat de
l'associació.
4. Les associacions poden tenir símbols d'identificació. |
|
|
Article 8
Unions d'associacions
1. Per a la consecució de les finalitats que els són pròpies, les associacions i les
federacions es poden unir per a formar, respectivament, federacions i
confederacions.
2. Per a la consecució de finalitats comunes, les associacions, les federacions, les
confederacions i altres persones físiques o jurídiques es poden unir per a formar
coordinadores o similars.
3. Els requisits per a constituir federacions, confederacions, coordinadores o similars
són els mateixos que els que s'estableixen per llei per a la constitució d'una
associació. L'organització i el funcionament han d'ésser democràtics
i, en tot cas,
s'ha de garantir la participació de tothom en l'adopció d'acords.
4. Cal aplicar a les unions no inscrites les mateixes normes de les associacions del
mateix caràcter. |
|
|
Capítol III
Inscripció de l'associació
|
|
|
Article 9
Inscripció en el Registre d'Associacions
1. El Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya és públic.
2. Les associacions que s'han constituït d'acord amb el que estableixen els articles
anteriors s'han d'inscriure, només als efectes de la publicitat, en el Registre
d'Associacions de la Generalitat. La inscripció és una garantia, tant per a terceres
persones que s'hi relacionen com per als seus propis membres.
3. La inscripció es fa en virtut de document públic o privat, i únicament pot ésser
denegada si el document no s'ajusta a les disposicions d'aquesta Llei.
4. La inscripció requereix escriptura pública si:
a) Hi ha aportació de béns immobles, d'acord amb el que disposen el Codi civil i la Llei
hipotecària.
b) Algun dels integrants de l'associació és persona jurídica.
c) L'associació obté recursos mitjançant la captació pública de fons.
5. En el Registre d'Associacions s'han d'inscriure:
a) La constitució de l'associació, mitjançant l'anotació del número de registre, la
denominació, la data de la constitució, les finalitats socials, el domicili principal i
altres locals, l'àmbit territorial, el nomenament i el cessament dels membres de l'
òrgan de govern.
b) La declaració judicial de nul·litat i el concurs de creditors, i també el nomenament
i la separació de liquidadors i la dissolució.
c) La modificació dels estatuts, amb l'anotació de la que afecta els elements de
l'apartat a i la data de modificació. Únicament des del moment de la inscripció es
produeixen
efectes en perjudici de terceres persones.
d) La declaració d'utilitat pública amb l'anotació de la data de la declaració i de la
inscripció.
e) La cancel·lació d'ofici de la inscripció de les associacions inscrites que durant
deu anys no comuniquin cap renovació dels membres de l'òrgan de govern.
6. L'estructura i el funcionament del Registre s'han de determinar per
reglament. |
|
|
Article 10
Funcions del Registre d'Associacions
1. El Registre d'Associacions ha de trametre una comunicació de la inscripció de les
associacions regulades per aquesta Llei i de les altres inscripcions que faci als
registres i als censos que siguin procedents dels diferents departaments de la Generalitat
i, si l'associació ho sol·licita, als dels consells comarcals, dels municipis i als
d'altres administracions que indiqui, a fi que tingui els efectes pertinents. En tot
cas,
s'ha d'establir un sistema d'informació comú dins l'Administració de la Generalitat que
garanteixi que només amb la inscripció en el Registre d'Associacions es produeixen els
efectes d'inscripció a tots els altres òrgans.
2. El Registre d'Associacions custodia i conserva els documents que se li presenten i que
serveixen de suport als assentaments.
3. La publicitat del Registre es fa efectiva mitjançant una manifestació dels
llibres,
per certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa o per
còpia dels assentaments i dels documents dipositats al Registre. L'accés i la publicitat
del Registre s'han de garantir d'acord amb la legislació vigent en matèria de protecció
de dades personals.
4. El Registre d'Associacions ha d'estar actualitzat i ha de facilitar les dades generals
per a fer investigacions i estudis referits a la realitat associativa. |
|
|
Article 11
Associacions no inscrites. Activitats de recaptació pública
1. Els qui actuen en nom d'una associació no inscrita responen personalment i
solidàriament de les obligacions contretes amb terceres persones per qualsevol dels seus
associats o associades que hagi manifestat actuar en nom de la col·lectivitat. En tot
cas, aquesta responsabilitat solidària s'ha d'aplicar als promotors o fundadors de
l'associació i als que hagin establert qualsevol relació jurídica amb terceres persones
atribuint-se la representació de l'associació.
2. La responsabilitat esmentada en l'apartat 1 cessa si la inscripció se sol·licita dins
l'any posterior a la constitució de l'associació i n'accepta les obligacions resultants
en el termini dels tres mesos posteriors a la inscripció.
3. L'associació respon dels actes indispensables per a constituir-se i dels fets pels
fundadors d'acord amb els estatuts i previstos per a la fase anterior a la
inscripció.
4. Tenen la responsabilitat establerta en l'apartat 1, sens perjudici del que estableixen
els punts anteriors, els qui, actuant en nom d'associacions no inscrites o
inscrites, fan
subscripcions o col·lectes públiques, festivals benèfics o iniciatives anàlogues sense
tenir-ne l'autorització o els permisos establerts per via
reglamentària. |
|
|
Capítol IV
Òrgans de l'associació i funcionament
|
|
|
Article 12
Organització i funcionament
En les associacions hi ha d'haver, com a mínim, els òrgans següents:
1. Una assemblea general d'associats i associades, sobirana, que s'ha de reunir, com a
mínim, un cop l'any i ha de tenir les competències següents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.
c) Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els
acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de les
despeses de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Incorporar-se a altres unions d'associacions o separar-se'n.
f) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.
g) Aprovar el reglament de règim interior.
h) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i
associades.
i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes
i les baixes d'associats i associades per una raó distinta a la de la separació
definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap
altre òrgan de l'associació.
2. Un òrgan de govern que governi, gestioni i representi els interessos de
l'associació,
d'acord amb les disposicions i les directrius de l'assemblea general, tenint en compte que
les facultats d'aquest òrgan s'estenen amb caràcter general a tots els actes propis de
les finalitats de l'associació, sens perjudici que els estatuts en puguin determinar
d'altres per als quals es requereixi l'autorització expressa de l'assemblea. |
|
|
Article 13
Convocatòria i constitució de l'assemblea
1. L'assemblea és convocada per l'òrgan de govern, d'acord amb els requisits que
determinen els estatuts, mitjançant una convocatòria, que ha de contenir, com a
mínim,
l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió en primera
convocatòria.
2. Llevat que els estatuts no ho disposin altrament, la convocatòria s'ha de comunicar
quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit
adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats i associades que
ha de tenir l'associació.
3. Si els estatuts no indiquen una altra cosa, l'òrgan de govern pot convocar l'assemblea
general amb caràcter extraordinari, sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer
quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior al 10%; en aquest cas, l'assemblea
ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud, si els
estatuts no en fixen un de diferent.
4. Si els estatuts no ho disposen altrament, l'assemblea general es constitueix
vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o
representades. En
el cas que els estatuts estableixin una primera i una segona convocatòries, queda
vàlidament constituïda en primera quan hi són presents la meitat més una de les
persones associades i, en segona convocatòria, com a mínim, mitja hora més
tard, sigui
quin sigui el nombre de presents. Les persones associades que es trobin en conflicte
d'interessos amb l'associació i que per aquesta raó no puguin votar un determinat punt
de l'ordre del dia, no es computen als efectes de determinació del quòrum
corresponent,
llevat que els estatuts ho estableixin altrament.
5. Els estatuts poden establir un mínim no superior al 10% dels associats per a
sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes
per tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç
del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió
d'aquella. Si en manca la regulació estatutària, el mínim ha d'ésser el 10% dels socis
i sòcies. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el
que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no
inclosos en l'ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una
majoria de les tres quartes parts de les persones presents.
6. L'assistència de tots els associats i associades deixa sense efecte qualsevol
irregularitat en la convocatòria, si així ho estableixen els estatuts.
7. Llevat que els estatuts no ho disposin altrament, el president o presidenta i el
secretari o secretària de l'assemblea han d'ésser designats a l'inici de la reunió pels
associats i associades presents o representats.
8. Si l'assemblea no es convoca en els termes establerts pels estatuts o per aquesta
Llei,
pot convocar-la el jutge de primera instància del domicili social, a petició de
qualsevol dels associats i associades, i amb l'audiència prèvia de l'òrgan de
govern. |
|
|
Article 14
Adopció d'acords de l'assemblea
1. Els acords s'han de prendre per majoria simple dels socis i sòcies presents o
representats, encara que els estatuts poden exigir, per a les qüestions que determinin,
un vot favorable més qualifica t. L'elecció dels membres de l'òrgan de govern o de
qualsevol altre òrgan només requereix el vot favorable de la majoria dels socis i
sòcies presents o representats; si hi ha més d'una candidatura, surt elegida la que
obté un major nombre de vots. En tot cas, les candidatures que es presentin formalment
tenen dret a una còpia de la llista dels socis i sòcies i llurs domicilis, certificada
pel secretari o secretària de l'òrgan de govern.
2. S'ha d'estendre acta de les reunions i els acords de l'assemblea, la qual ha d'incloure
la data de la reunió, la llista de les persones assistents, els assumptes tractats i els
acords adoptats, i ha d'ésser signada per les persones que designin els estatuts i, en
tot cas, pel secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta. |
|
|
Article 15
Impugnació d'acords de l'assemblea
1. Són impugnables els acords de l'assemblea contraris a les lleis o als estatuts i els
que lesionin, en benefici d'un o més associats o associades o de terceres persones, els
interessos de l'associació.
2. Estan legitimats per a impugnar els acords contraris a les lleis els associats i
associades i qualsevol persona que acrediti un interès legítim. L'acció caduca al cap
d'un any d'haver estat res l'acord.
3. Estan legitimats per a impugnar qualsevol altre acord, a part dels esmentats per
l'apartat 1, els associats i associades assistents a l'assemblea que hagin fet constar en
acta llur oposició a l'acord, els associats i associades absents, els que han estat
privats il·legítimament del dret de vot i els membres de l'òrgan de govern. L'acció
caduca al cap de quaranta dies d'haver estat pres l'acord.
4. Qui ha presentat la impugnació pot sol·licitar-ne al Registre l'anotació marginal,
amb una justificació. El Registre ha de fer l'anotació i n'ha de donar trasllat a
l'associació.
5. D'acord amb les previsions estatutàries o quan així s'acordi en assemblea general, es
poden sotmetre a arbitratge les controvèrsies derivades dels acords adoptats. |
|
|
Article 16
Qüestions suscitades en via administrativa i en via
jurisdiccional
1. En totes les qüestions que se suscitin en via administrativa sobre el règim de les
associacions és aplicable la normativa relativa al procediment administratiu comú
i, si escau, la relativa a la jurisdicció contenciosa administrativa.
2. En totes les altres qüestions en què no és part l'Administració és competent la
jurisdicció ordinària, i s'hi aplica, si escau, la legislació reguladora de la
protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona. |
|
|
Article 17
Competència i estructura de l'òrgan de govern
1. L'òrgan de govern d'una associació, de caràcter col·legiat, és el que la
governa,
la gestiona i la representa dins i fora de judici.
2. La representació de l'òrgan de govern s'estén a tots els actes compresos en les
finalitats de l'associació.
Nogensmenys, els estatuts poden determinar les operacions per a les quals cal
l'autorització expressa de l'assemblea.
3. L'associació queda obligada envers les terceres persones que hagin actuat de bona fe i
sense ignorància inexcusable, fins i tot quan resulti dels estatuts que l'acte no està
inclòs en l'objecte social.
4. Els estatuts han d'establir l'estructura de l'òrgan de govern i l'atribució del poder
de representació entre les persones que en formen part.
5. L'òrgan de govern fa la gestió ordinària de l'associació i, només si els estatuts
ho permeten, pot delegar les seves facultats en un dels seus membres o més d'un, i també
nomenar apoderats generals o especials. Mai no són delegables els actes que necessitin
l'autorització de l'assemblea o l'aprovació dels quals és competència de
l'assemblea. |
|
|
Article 18
Nomenament, durada i separació
1. Els estatuts han de fixar els requisits per a poder ésser membres de l'òrgan de
govern, i també la durada de l'exercici del càrrec i la possibilitat de
reelecció. Els
membres de l'òrgan de govern han d'ésser associats. També poden establir el sistema
electoral aplicable i el procediment corresponent.
2. L'assemblea nomena els membres de l'òrgan de govern, els quals entren en funcions
després d'haver acceptat el càrrec.
3. L'assemblea pot acordar en qualsevol moment la separació de les seves funcions d'un o
de tots els membres de l'òrgan de govern. Els estatuts poden determinar les causes
d'exclusió o separació i el procediment a seguir.
4. El nomenament i el cessament s'han de notificar al Registre d'Associacions, a fi que en
quedi constància. |
|
|
Article 19
Funcionament
1. L'òrgan de govern pot establir les regles sobre el seu propi funcionament i, en
particular, els càrrecs dels seus membres i les funcions corresponents, els requisits de
convocatòria i de constitució de les seves reunions, i la manera de deliberar i prendre
acords, tret que els estatuts ho determinin expressament.
2. Tots els membres de l'òrgan de govern tenen el dret i el deure d'assistir-hi i
participar-hi.
3. Un membre de l'òrgan de govern no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions
per l'òrgan sobre els assumptes en què es trobi en una situació de conflicte
d'interessos amb l'associació. |
|
|
Article 20
Actes i impugnació d'acords
1. Els acords de l'òrgan col·legiat de govern s'han de fer constar per escrit. L'acta ha
d'ésser signada pel secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta.
2. Els acords de l'òrgan de govern poden ésser impugnats per qualsevol membre d'aquest
en el termini de trenta dies des que s'adoptin. També poden ésser impugnats per un 10%
de les persones associades, les quals, en el termini de trenta dies d'ençà que els han
pogut conèixer, han d'instar la convocatòria de l'assemblea general amb caràcter
ordinari o extraordinari perquè els convalidi o els anul·li, si no hi ha terceres
persones afectades per aquests acords. Si n'hi ha, l'anul·lació s'ha d'instar a l'òrgan
judicial que correspongui. En tot cas, l'assemblea pot acordar la separació dels membres
de l'òrgan de govern.
3. Les causes, els tràmits i els terminis de caducitat per a la impugnació i la
constància en el Registre són els mateixos que els establerts per a la impugnació dels
acords de l'assemblea. |
|
|
Article 21
Exercici del càrrec i responsabilitat
1. Els membres de l'òrgan de govern exerceixen llurs funcions amb la diligència de
representant lleial, segons que estableixen aquesta Llei i els estatuts
corresponents.
Han de guardar secret de les informacions confidencials relatives a
l'associació, fins i
tot després de cessar en el càrrec.
2. Els membres de l'òrgan de govern exerceixen llur càrrec gratuïtament, però tenen
dret a la bestreta i al reembossament de les despeses, degudament justificades, i també a
la indemnització pels danys que en derivin. S'actua de la mateixa manera quan un altre
associat o associada duu a terme una funció o un encàrrec determinats.
3. Sens perjudici de la responsabilitat de l'associació davant de terceres persones, els
membres de l'òrgan de govern responen davant l'associació, els associats i associades i
les terceres persones pels actes o les omissions contraris a les lleis o als
estatuts, i
també pels danys causats dolosament o negligentment que hagin estat comesos en l'exercici
de llurs funcions.
4. Quan la responsabilitat no pugui ésser imputable personalment a cap membre de l'òrgan
de govern, tothom respon solidàriament pels actes o les omissions a què es refereix
l'apartat 3, tret dels que provin que no han participat en la realització i l'execució
dels dits actes o omissions i que desconeixen que existien o que, tot i
conèixer-los, van
fer tot el possible per evitar-ne la
realització o, almenys, s'hi van oposar expressament.
5. L'assemblea pot decidir l'exercici d'accions de responsabilitat envers l'òrgan de
govern i pot designar amb aquesta finalitat un mandatari especial. Aquest exercici no
afecta les accions que corresponen als associats o associades o a terceres persones pels
actes dels membres dels òrgans de govern que lesionin directament llurs
interessos.
6. No poden formar part de l'òrgan de govern els associats i associades que desenvolupen
una activitat retribuïda per a l'associació, amb l'excepció del secretari o
secretària, el qual, tanmateix, en aquest cas no té dret de vot pel que fa als acords de
l'òrgan de govern. |
|
|
Capítol V
Drets i deures de les persones associades
|
|
|
Article 22
Drets de les persones associades
Els drets mínims de les persones associades són els següents:
Primer. Assistir a les assemblees generals i participar-hi. Si els estatuts ho
disposen, l'associat o associada pot autoritzar una altra persona perquè el
representi.
La forma d'aquesta representació ha d'ésser la determinada pels estatuts o, si no ho
regulen, ho ha d'ésser en la forma determinada per les lleis.
Segon. Votar a l'assemblea:
a) Tota persona associada disposa, com a mínim, d'un vot a l'assemblea. Els estatuts de
les associacions d'interès particular i aquelles en què persones jurídiques tinguin la
condició de sòcies poden establir sistemes de vots ponderats. En aquest cas, per tal de
garantir el dret de vot, els estatuts han d'establir criteris objectius per a la
ponderació del vot, i en cap cas no pot correspondre a una única persona associada més
del 25 % dels vots socials.
b) Els estatuts poden admetre el vot per correspondència, i, en aquest cas, n'han de
determinar l'exercici.
c) L'associat o associada no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions sobre els
assumptes en què es trobi en una situació de conflicte d'interessos personals o
patrimonials amb l'associació, ni mentre desenvolupi un treball remunerat per a
l'associació. Incidentalment, i en una votació separada i secreta, l'assemblea ha de
decidir sobre la qüestió, a petició de qualsevol de les persones assistents.
Tercer. Ésser informats de la marxa de l'associació, de la identitat dels altres membres
de l'associació, de l'estat de comptes i, amb anterioritat a la convocatòria, dels
assumptes que s'hagi previst tractar en les assemblees i verbalment durant
l'assemblea.
Els membres de l'òrgan de govern han de proporcionar la informació
sol·licitada, tret
que, segons llur parer, aquesta informació perjudiqui els interessos de
l'associació.
Aquesta excepció no és procedent quan sol·liciten la informació el 10%, com a
mínim,
dels associats i associades.
Quart. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries després
d'haver estat informats de les causes que les motiven, les quals només es poden fundar en
l'incompliment dels deures com a associat o associada. La imposició de les sancions ha
d'ésser sempre motivada.
Cinquè. Posseir un exemplar dels estatuts vigents i del reglament de règim
intern, si
n'hi ha.
Sisè. Consultar els llibres de l'associació.
Setè. Ésser electors i elegibles per a formar part dels òrgans de
l'associació.
Vuitè. Transmetre la condició d'associats o associades si els estatuts ho
permeten. |
|
|
Article 23
Deures de les persones associades
1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per a
l'assoliment d'aquestes.
2. Contribuir al sosteniment de les despeses de l'associació amb el pagament de
quotes,
derrames i altres aportacions econòmiques previstes pels estatuts i aprovades d'acord amb
aquests.
3. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de
l'associació. |
|
|
Article 24
Obligacions documentals de l'associació
1. Com a garantia de l'efectivitat dels drets dels socis i sòcies i de les terceres
persones que estableixin relacions amb les associacions, aquestes han de portar un llibre
de registre dels associats i associades, un llibre d'actes, un llibre d'inventari de béns
i els llibres de comptabilitat adequats a les activitats que fan. Aquests llibres han
d'estar a disposició dels socis i sòcies.
2. Les associacions en què col·laboren voluntaris i voluntàries no associats han de
portar també un llibre del personal voluntari.
3. Aquests llibres, amb la signatura del president o presidenta i del secretari o
secretària en el primer full, han d'ésser diligenciats pel Registre
d'Associacions.
L'òrgan de govern és el responsable d'elaborar-los, actualitzar-los i custodiar-los. |
|
|
Capítol VI
Dissolució i liquidació
|
|
|
Article 25
Dissolució
Les associacions es poden dissoldre per les causes següents:
a) Una resolució judicial ferma.
b) Un acord de l'assemblea general.
c) L'expiració del termini fixat en els estatuts o la realització del fi per al qual es
van constituir o la impossibilitat d'assolir-lo.
d) La baixa dels associats i associades, de manera que quedin reduïts a menys de tres
socis o sòcies.
e) Qualsevol altra causa establerta pels estatuts. |
|
|
Article 26
Acords de l'assemblea sobre la dissolució
1. En els supòsits definits per l'article 25.c i e la dissolució requereix l'acord de
l'assemblea.
2. L'òrgan de govern ha de convocar l'assemblea tot seguit que tingui coneixement de
qualsevol de les causes especificades per l'article 25. Qualsevol associat o associada pot
sol·licitar a l'òrgan de govern la convocatòria de l'assemblea, si estima que s'ha
produït alguna d'aquestes causes. L'assemblea ha d'acordar la dissolució o el que calgui
per a remoure'n la causa.
3. Si l'assemblea no ha estat convocada, no ha tingut lloc o no ha adoptat cap dels acords
a què fa referència l'apartat 2, qualsevol persona interessada pot sol·licitar al jutge
o jutgessa de primera instància del domicili social que convoqui l'assemblea o dissolgui
l'associació. |
|
|
Article 27
Liquidació
1. La dissolució de l'associació obre el període de liquidació, fins a la fi del qual
l'entitat conserva la personalitat jurídica.
2. Els membres de l'òrgan de govern en el moment de la dissolució esdevenen
liquidadors,
llevat que els estatuts estableixin una altra cosa o bé els designi l'assemblea o el
jutge o jutgessa que, si s'escau, resolgui sobre la dissolució.
3. Tret que els estatuts ho disposin altrament, les normes aplicables per l'òrgan de
govern ho són a les persones liquidadores, en tant que siguin conformes a l'objecte de la
liquidació. |
|
|
Article 28
Operacions de liquidació
Correspon a les persones liquidadores:
a) Vetllar per la integritat del patrimoni de l'associació i dur-ne els comptes.
b) Concloure les operacions pendents i efectuar les noves que calguin per a la
liquidació.
c) Cobrar els crèdits de l'associació.
d) Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.
e) Aplicar els béns sobrants de l'associació a les finalitats que els estatuts
estableixen, els quals mai no poden consistir en el repartiment dels béns entre les
persones associades o qualsevol altra persona física o jurídica amb afany de lucre, a
excepció de les aportacions condicionals. Si els estatuts no ho disposen
altrament,
aquests béns s'han de destinar a la realització de finalitats anàlogues en interès
d'altres entitats sense afany de lucre, les finalitats de les quals siguin similars a les
de l'associació en liquidació.
f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el Registre. |
|
|
Article 29
Obligació de sol·licitar el concurs
1. En cas d'insolvència de l'associació, l'òrgan de govern o, si és el cas, els
liquidadors han de promoure tot seguit el concurs de l'associació davant el jutge o
jutgessa competent.
2. Si l'òrgan de govern o els liquidadors demoren injustificadament la sol·licitud a
què fa referència l'apartat 1, han de respondre solidàriament davant els creditors de
l'associació pels danys que en derivin. |
|
|
Capítol VII
Relacions amb l'Administració
|
|
|
Article 30
Utilitat pública
1. Les associacions constituïdes per a assolir un fi comú d'interès general poden
ésser reconegudes d'utilitat pública, d'acord amb el procediment vigent. Sens perjudici
de l'informe preceptiu emès per l'Administració de la Generalitat, el qual en tot cas ha
d'ésser motivat, es poden demanar informes a les administracions públiques de Catalunya
que tinguin competències en relació amb les finalitats estatutàries i les activitats de
les associacions.
2. Les associacions declarades d'utilitat pública tenen dret a esmentar aquesta
qualificació en tots els seus documents i gaudeixen dels beneficis fiscals,
econòmics,
administratius i processals que en cada cas s'estableixin. Així mateix, han d'ésser
escoltades en la preparació de disposicions generals relacionades directament amb llur
activitat i en l'establiment de programes d'acció o noves directrius de transcendència
per a aquestes associacions. |
|
|
Article 31
Foment de l'associacionisme
1. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure l'associacionisme i
facilitar el desenvolupament de les associacions que persegueixen finalitats d'interès
social, tot respectant-ne la llibertat i l'autonomia envers els poders públics. Així
mateix, les administracions públiques han d'oferir la informació necessària i els
instruments de col·laboració a les persones que pretenguin emprendre qualsevol projecte
associatiu.
2. Les associacions declarades d'utilitat pública en els termes establerts per l'article 30 i les que, tenint o no aquesta
condició,
duguin a terme activitats d'interès social, com una forma de participació ciutadana en
les activitats d'interès general, tenen accés a les mesures de suport
econòmic, de
suport tècnic, de formació, d'assessorament i a altres ajudes similars a les esmentades
que estableixin les administracions públiques de Catalunya per al foment de
l'associacionisme.
3. Als efectes del que disposa aquesta Llei, s'entén per associació d'interès social la
que té unes finalitats estatutàries orientades a la satisfacció d'interessos que
transcendeixin els dels mateixos associats i associades i que fa habitualment i
preferentment actuacions en benefici de terceres persones.
4. Les administracions públiques de Catalunya poden establir, en els ordenaments
tributaris respectius, beneficis per a les associacions d'interès social i les
associacions que han estat declarades d'utilitat pública.
5. Les administracions han de fomentar la creació i la utilització de mecanismes
extrajudicials de resolució dels conflictes que es plantegin en l'àmbit d'actuació de
les associacions. |
|
|
Article 32
Subvencions i convenis
1. Les administracions públiques de Catalunya, en l'àmbit de les competències
respectives i segons les disponibilitats pressupostàries, atorguen subvencions i altres
ajuts econòmics a les associacions d'interès social.
2. Les subvencions s'han de determinar tenint en compte la rellevància per a l'interès
general de les activitats corresponents.
3. En qualsevol cas, l'atorgament i la gestió posterior de les subvencions i dels ajuts
s'han d'ajustar als principis següents:
a) La concurrència de totes les associacions interessades, mitjançant la convocatòria
pública corresponent.
b) L'establiment dels criteris mínims per a resoldre la distribució de les
subvencions.
c) L'establiment dels mecanismes necessaris que permetin comprovar l'aplicació correcta
de les subvencions en els termes i en les condicions en què hagin estat
atorgades.
4. Només es pot prescindir del principi de concurrència en les circumstàncies que
justifiquin l'atorgament directe de les subvencions i amb subjecció al que disposi la
normativa vigent en matèria de subvencions.
5. L'òrgan de govern és el responsable de la gestió de les subvencions, els ajuts
econòmics i els convenis en cas d'incompliment de les condicions d'aplicació
establertes.
6. L'atorgament de qualsevol mena de subvenció o ajut econòmic a les associacions i la
signatura de conveni amb aquestes es pot condicionar a la inscripció en els registres i
els censos creats específicament amb aquesta finalitat. L'accés a aquests registres
requereix, en tot cas, la inscripció prèvia en el Registre
d'Associacions.
7. En els casos en què les associacions desenvolupen plans de treball d'interès social i
ofereixen serveis de forma estable, sense afany de lucre, es poden establir formes de
conveni d'acord amb la normativa vigent. |
|
|
Capítol VIII
Associacions de caràcter especial
|
|
|
Article 33
Regulació
Les associacions de caràcter especial es regulen pel règim general establert per aquesta
Llei, amb les especificacions que per a cadascuna es determinen en els articles 34 i 35. |
|
|
Article 34
Associacions juvenils
1. Són associacions juvenils les que es regeixen per aquesta Llei i observen les
particularitats següents:
a) La condició de soci o sòcia de ple dret s'adquireix a partir dels catorze
anys, si
bé els menors d'aquesta edat poden pertànyer a l'associació si els estatuts ho
permeten, i , en tot cas, amb veu però sense vot, i es perd la condició d'associat o
associada en complir els trenta anys.
b) Sens perjudici del que estableix l'apartat a, si els seus estatuts ho estableixen
així, no perden la condició d'associades les persones que en el moment de complir trenta
anys tenen càrrecs en l'òrgan de govern o de representació, fins a l'acabament de llur
mandat.
c) Les associacions juvenils que no tenen, com a mínim, dues persones majors d'edat o
menors emancipades en l'òrgan de govern han de disposar del suport d'un òrgan
adjunt,
elegit per l'assemblea general i integrat per un mínim de dues persones majors d'edat o
menors emancipades amb la finalitat de suplir, qualsevol d'elles, la manca de capacitat
d'obrar de les persones que formen part dels òrgans de l'associació en tots els casos en
què calgui. La constitució inicial i les renovacions següents totals o parcials de
l'òrgan adjunt han d'ésser comunicades al Registre per a tenir-ne la constància
deguda.
d) No obstant el que disposa la lletra c, les persones menors d'edat que pertanyin als
òrgans directius de conformitat amb el que estableixen els estatuts poden actuar davant
les administracions públiques per a l'exercici dels drets que confereix a aquestes
associacions l'ordenament administratiu.
e) En la denominació d'aquestes associacions han de constar les expressions
"juvenil" o "de joves", o qualsevol altra de similar. |
|
|
Article 35
Altres associacions de caràcter especial
1. Les associacions d'alumnes i de pares d'alumnes definides i regulades per la
legislació educativa es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en
aquesta Llei. No són aplicables a les associacions d'alumnes les prescripcions relatives
a les edats, fixades en l'article 34.
2. Les associacions d'usuaris i consumidors definides per la Llei 3/1993, del 5 de
març,
de l'Estatut del consumidor, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes
contingudes en la present Llei.
3. Les associacions de caràcter cultural es regeixen, en els aspectes generals, per les
normes contingudes en aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació de la legislació
específica.
4. Les associacions de veïns i veïnes, constituïdes per a la defensa de llurs
interessos generals o sectorials, a les quals es refereix, amb la consideració d'entitats
de participació ciutadana, la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de
Catalunya, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en la present
Llei, sens perjudici dels drets que tenen reconeguts en relació amb el municipi en la
dita Llei ni d'altres especificitats que estableixin altres lleis.
5. Les associacions de voluntaris i voluntàries, creades en el marc de la Llei 25/1991,
del 13 de desembre, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en
aquesta Llei, sens perjudici de la legislació específica relacionada amb l'activitat que
desenvolupin. |
|
|
Capítol IX
Consell Català d'Associacions
|
|
|
Article 36
Consell Català d'Associacions
Es crea el Consell Català d'Associacions, com a òrgan de caràcter consultiu de la
Generalitat. |
|
|
Article 37
Composició
1. El Consell Català d'Associacions es compon de:
a) Representants de la Generalitat.
b) Representants dels ens locals.
c) Representants de les associacions de Catalunya.
2. L'estructura i la composició del Consell es regeixen per les normes que s'estableixin
per via reglamentària. |
|
|
Article 38
Objectius
El Consell Català d'Associacions, amb els objectius primordials d'estudiar i conèixer la
realitat present de les associacions i facilitar elements informatius per a
millorar-ne la
gestió interna i per a un desenvolupament millor del món associatiu, des d'una actuació
coordinada entre aquestes i les administracions, exerceix les funcions següents:
a) Assessorar, informar i dictaminar, si així se li sol·licita, sobre qualsevol
disposició legal o reglamentària que afecti directament les associacions, i també
formular propostes a aquest efecte.
b) Proposar les actuacions necessàries per a promoure i fomentar les
associacions, amb
els estudis necessaris a aquest efecte.
c) Proposar línies de suport per a afavorir la potenciació exterior de les
associacions.
d) Participar en la mediació en possibles conflictes interns de les associacions i entre
les associacions. |
|
|
Disposicions finals
Primera
Queden sense efecte totes les disposicions estatutàries i de reglaments de règim
interior de les associacions que s'oposin a aquesta Llei, que han d'ésser
suplertes, en
el cas que hi hagi cap llacuna, pel que estableix aquesta Llei. |
|
|
Segona
Sens perjudici del que estableix la disposició final primera, els estatuts de les
associacions inscrites que no s'ajusten al que estableix l'article 2 s'hi han d'adaptar en
el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. El Registre
d'Associacions ha de notificar a les associacions inscrites l'objecte d'aquesta
disposició i els ha d'oferir la informació i l'assessorament necessaris per a
facilitar-ne l'adaptació. |
|
|
Tercera
Es faculten el Govern de la Generalitat i els consellers o conselleres competents per raó
de la matèria perquè, en l'àmbit de les competències respectives, dictin les normes
necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei, especialment pel que fa a
l'organització i el funcionament del Registre, a les obligacions documentals de les
associacions i al foment de l'associacionisme, i també pel que fa a l'estructura i la
composició del Consell Català d'Associacions. |
|
|
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin
al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin
complir.
Palau de la Generalitat, 18 de juny de 1997
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia |
|
|