Segons revela una enquesta realitzada a un grup de 180 escriptors i un de 150 traductors, un 35% d'aquest col.lectiu de professionals ha tingut alguna vegada problemes amb algun editor en relació, sobretot, a incompliments en el cobrament de drets d'autor.
L'estudi fet rigorosament sota la direcció del professor de sociologia de la Universitat de Barcelona, Arturo Rodríguez Morató, revela també que un 25% d'escriptors no rep mai les liquidacions i que un 15% de traductors només les rep de tant en tant.
A més, de tots ells, un 45% no té mai constància de les certificacions d'edició, reedició i tiratge que li ha de comunicar l'editor de part de l'impressor.
Aquestes dades ja donen a entendre quina és la situació en el conjunt dels autors de llibres de tots els gèneres en una cultura que sobrepassa els 6.000 títols anuals, que té 1.200 noms considerats escriptors de creació per haver fet, almenys, dues obres de circulació comercial, i que en té uns 1.500 més en espera per haver entrat al regne literari amb una obra o en una editorial no comercial. I això, sense comptar amb assagistes, crítics, autors de text, guionistes, dramaturgs, divulgadors, periodistes i algun cas isolat que, per voluntat pròpia, no es consideren de la raça dels «escriptors».
Se sap que les lletres catalanes tenen un índex de natalitat d'un autor o autora cada dos dies. Aquesta proliferació d'amants de l'escriptura ha acabat donant una població d'un 72% d'escriptors i un 28% d'escriptores, a més d'un 60% de traductors i un 40% de traductores.
També les franges per edats indiquen que el creixement s'ha produït en els últims deu anys: un 24% d'escriptors té menys de 40 anys; un 36% en té entre 40 i 50; un 22% en té entre 50 i 60; i només un 18% en té més de 60. Com si, amb l'edat, els escriptors anessin fent una silenciosa retirada. En canvi, en els traductors un 41% té més de 60 anys, cosa que detecta una activitat amb tendència a l'estabilitat o el retir actiu d'altres ocupacions professionals.
També és indicatiu saber que un 91% dels escriptors es dedica professionament a l'escriptura i que compta amb un altre treball professional. I que a un 35%, els ingressos per escriptura, els representa menys del 10% del seu total.A un 25% li representa entre el 30 i el 50% dels seus ingressos; i un 40% declara que li representen entre el 50 i el 70%. Els ingressos com a totalitat, doncs, no entren en el porcentatge tabulat de l'enquesta.
Pel que fa als traductors, aquestes últimes dades canvien: un 52% declara que li representen més d'un 70% dels ingressos. Un 16%, del 30 al 70%. I un 32% del 10 al 30% dels seus ingressos.
Per gèneres, els escriptors opten majoritàriament per la narrativa per a tots els públics (53%), i la resta es distribueix així: un 22% pràctica la literatura per a infants i joves; un 42%, la poesia; un 41% l'assaig; un 40% el llibre de text, tècnic i divulgatiu; un 22% la traducció; i un 20%, el guió i la dramatúrgia.
Aquesta tendència també es manté en la traducció: un 79% tradueix narrativa; un 67%, assaig; un 57% divulgació; un 27% literatura per a infants i joves; un 21% guió i dramatúrgia; i un 14% poesia. Aquí cal observar que l'elevat tant per cent d'assaig i divulgació obeeix a la capitalitat que el llibre d'aquestes caracterísstiques té en el sector editorial.
Tot aquest volum de lletres en totes direccions obliga a unes relacions contractuals sovint infravalorades, a vegades amb incompliments flagrants i, en la majoria de casos, de simple simbolisme, però sense cap validesa formal.
Ho demostra el fet que només un 45% dels escriptors i traductors reben regularment les liquidacions anuals dels seus editors. Això vol dir que un altre 55% declara que les rep irregularment, no les rep mai o ni tan sols sap que les ha de rebre.
La mateixa tendència es reflecteix en les certificacions d'edició, de vendes i de llibres defectuosos que l'editor ha de comunicar a l'autor (sense parlar de les descatalogacions, un autèntic cavall de batalla). En aquest cas, un 40% diu que no rep mai aquestes cerficacions.
Pel que fa a la revisió dels jocs de proves, un 33% diu que les rep sempre; un 12%, d'una manera irregular; i un 55% admet que no els ha vist mai abans de ser editats.
Pel que fa al cobrament de drets d'autor, un 37% dels enquestats diu que no hi té problemes; un 19% diu que ha tingut problemes irregularment; un 32% manifesta que ha tingut problemes greus i un 12% no en rep o no sap ni si n'ha de rebre un cop publicat el llibre.
Tot i així, cal tenir en compte que l'edició sense contracte s'ha reduït sensiblement. Per exemple, abans de 1970 s'editaven un 52% de llibres sense contracte, una mitjana que va anar pujant progressivament fins al 53% entre el 1970 i el 1980, i el 57% entre el 1980 i el 1990. És aleshores quan les associacions professionals d'escriptors consensuen uns models de contracte amb els gremis d'editors i aquesta mitjana baixa sensiblement. Actualment un 63% dels llibres s'editen amb contracte, però encara queda un 37% sense contracte que, calculat sobre els 6.000 títols anuals, representa una xifra considerable de més de 2.000 llibres fora de la regulació professional.
Quant als acomptes, un 66% dels autors publiquen encara sense percebre cap avançament. Un 23% percep menys de 500.000 pessetes per llibre, i un 11% declara que percep més de 500.000 pessetes per llibre.
Els traductors declaren unes mitjanes per pàgina que oscil.la entre les 1.200 i les 1.400 pessetes, però aquestes són unes dades molt variables, segons el traductor, l'editor i l'autor a traduir i segons el tipus de text i les dificultats de la traducció, a més de l'etern problema del càlcul de l'espaiat, segons cada programa informàtic. Un 13% dels traductors diu que treballa per damunt de les 1.400 ptes. per pàgina, un 57%, entre les 1.200 i les 1.400, i un 30% per sota de les 1.200 ptes.
Com a dades curioses, i al marge de les relacions contractuals, cal dir que un 25% dels escriptors i traductors catalans se sent satisfet amb els editors i que un 31% diu que s'hi sent bastant. La resta comença a dubtar d'aquesta satisfacció i només un 5% diu que se sent molt insatisfet.
Finalment, és també sorprenent detectar que un 33% dels autors admet que ha contactat amb el seu primer editor per "recomanació" d'algú altre; un 22% ho ha fet per coneixement previ; un altre 22% a través d'haver guanyat un premi; un 12%, pel sistema tradicional d'enviar l'original a lectura; un 3%, demanat per iniciativa de l'editor; i un 8% per una diversitat de mètodes, a vegades fruit de la casualitat.
Qui no escriu és perquè no vol i qui no publica és perquè no ha provat, doncs, cap d'aquest mètodes. Que després sigui del 35% d'autors que ha tingut problemes greus amb algun editor, ja és una altra història.
[Reportatge elaborat amb les dades extretes de la publicació: Arturo Rodríguez Morató: La problemática profesional de los escritores y traductores. Una visión sociológica. Barcelona: ACEC, 1997.]