CASTILLEJOS - MASOS DE GALCERAN - PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES
A les muntanyes de Prades, a la part alta de la vall del riu Siurana, es troba el poble de la Febró, l'únic de la conca d'aquest riu i l'únic del Priorat geogràfic atribuït administrativament al Baix Camp, per raons de mercat de l'època de la divisió territorial del 1932. A mitja hora a ponent del poble, hi havia la caseria arruïnada i abandonada dels Masos del Galceran, integrada per cinc masies esmentades ja el 1728. El més important dels cinc era el Mas dels Frares, una pedra de la qual du la data de 1762, encara que ja s'esmenta el 1641. Es tracta d'una antiga granja d'Escaladei que va ser restaurada per Evarist Fàbregas i que finalment es va integrar en el conjunt del campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950, en terres d'Arbolí (les Pinedes), la Mussara, la Febró (Mas dels Frares dins dels Masos de Galceran) i Vilaplana del Camp. Destinat a les milícies universitàries fins als anys 60, a l'estiu havia arribat a acollir 4.000 soldats. Aquesta presència humana va degradar progressivament, durant la segona meitat del segle XX, bona part del territori, a causa sobretot de les maniobres i proves de tir que s'hi feien, amb la negligència de l'abandó de les càrregues de granades i metralla, fins a tocar de zones d'excursionisme com per exemple el poble abandonat de la Mussara (on es troba també un dels centres reemissors clau de telecomunicacions del sud). La recuperació del territori ha estat una reivindicació de la població de l'àrea durant molts anys. El campament de Castillejos va ser abandonat definitivament per l'exèrcit espanyol el gener del 2001, quan ja hi mantenia només un petit grup de soldats. Les edificacions existents aleshores (cantina, dormitoris, cases dels caps, sala d'actes o l'església) van arribar a presentar un estat ruïnós i el lloc es va anar utilitzant per grups de joves que hi feien festes alternatives sense condicions higièniques ni de seguretat. El projecte d'espai natural s'inclou dins de la conservació de les Muntanyes de Prades.
FETS D'INTERÈS
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades i els boscos de Poblet tindran una superfície de 36.830 hectàrees i hi implicarà 22 municipis de les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues
El futur parc integra l'antic campament militar de Castillejos, recollint una petició dels ajuntaments d'Arbolí, Vilaplana, Alforja i la Febró, als quals pertanyen les 700 hectàrees del deteriorat enclavament militar. La inclusió de Castillejos aclareix dubtes sobre el destí del recinte que l'Exèrcit va abandonar el 2001 i que la Generalitat va adquirir al cap d'un parell d'anys per 3,2 milions d'euros. Les instal.lacions, en mal estat, van ser ocupades clandestinament per grups de joves que hi organitzaven festes il.legals, circumstància que va generar alarma als municipis del voltant, sobretot a causa del risc d'incendis forestals. L'Agrupació de Municipis de les Muntanyes de Prades, formada per vuit ajuntaments ubicats al cor del territori del parc vol consensuar el projecte perquè el Departament de Medi Ambient hi ha inclòs la marca de Poblet. La proposta de delimitació del futur parc inclou l'espai del pla d'espais d'interès natural (PEIN) de les muntanyes de Prades i les noves zones que abasta la xarxa Natura 2000 —Sagalassos, sector nord de la serra de la Llena i pinedes d'Arbolí—. El Departament de Medi Ambient inclou també altres àrees —cingleres meridionals de la serra de Prades i puig d'en Gulló, vall de Glorieta i serra de Puigcerver— i en proposa de noves —capçalera del riu Francolí, riu Milans, darrers contraforts de les muntanyes de Prades i zones agrícoles d'alt interès paisatgístic—. El parc abasta una superfície de 36.830 hectàrees repartides per 22 municipis: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, el Vilosell, l'Albiol, l'Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana. El parc naixerà amb les figures del paratge natural d'interès nacional de la vall del monestir de Poblet i de la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat. A més, es proposa la declaració de dues reserves parcials més: la del Tossal de la Baltassana i la de l'altiplà dels Motllats. Una junta rectora –administracions competents, organitzacions i sectors socials implicats–, un consell de cooperació i una unitat tècnica de gestió.
[10.10.2006]
L'antic campament de Castillejos es convertirà en un espai natural de 700 hectàrees gestionat per un consorci institucional
La Generalitat de Catalunya compra l'antic campament militar de Castillejos. El futur espai públic, situat a les muntanyes de Prades, ha costat un total de 3,18 milions d'euros amb l'objectiu de poder-li donar un ús públic, preservar el patrimoni natural del Baix Camp i impulsar el creixement econòmic i turístic de la zona. Situat en ple paratge natural de les muntanyes de Prades, a cavall dels termes municipals d'Arbolí, la Febró, Alforja i Vilaplana, el campament de Castillejos va registrar una intensa activitat militar entre les dècades dels anys cinquanta i els setanta. Posteriorment, les instal.lacions militars van anar perdent importància estratègica, fins que, amb el procés de professionalització de l'exèrcit, el ministeri de Defensa va ordenar tocar a retirada i va deixar de fer servir l'emplaçament. Des que els militars van desmantellar les instal.lacions, el gener del 2001, l'antic camp d'entrenament de Castillejos havia viscut un procés de degradació que es va veure accelerat amb diferents episodis vandàlics. El primer d'aquests incidents es va produir pocs dies després que els militars abandonessin aquests terrenys i es van repetir amb la celebració de diverses festes rave que van arribar a concentrar al campament fins a 10.000 joves arribats de tot Europa i van deixar les instal.lacions en un estat deplorable, amb tones de deixalles escampades. Una part dels terrenys desafectats s'incorporarà al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. El govern constituirà un consorci amb la Diputació de Tarragona i els quatre ajuntaments del veïnat per gestionar l'espai. Entre les propostes que els alcaldes de la zona han posat sobre la taula hi ha el desenvolupament d'activitats relacionades amb el turisme rural i de muntanya, un alberg, un centre de difusió dels valors naturals de la serra de Prades i l'organització de rutes a cavall i de senderisme.
[27.07.2002 / 05.09.2003]
LINKS RELACIONATS