EL CAMP DE TARRAGONA, PIONER
Els colors de les teulades, els conreus o l'alçada dels pisos són criteris que els agents socials i econòmics del Camp de Tarragona han de consensuar per ordenar el creixement que viuen les seves comarques, sobretot a l'entorn del món del vi, el turisme, les noves urbanitzacions i l'agricultura. Per això han iniciat un document pioner, que entén el paisatge com un factor de desenvolupament i de diferenciació que cal preservar. Els tècnics que l'estan elaborant remarquen que no ha d'ofegar les inversions, però que cal evitar greus degradacions al territori ara que s'hi és a temps. L'elaboració de la Carta del Paisatge inclou elements obligatoris i recomanacions. Després pot comportar, per exemple, enjardinaments dels pobles, recuperació de molins i masos o la clausura d'abocadors incontrolats.
FETS D'INTERÈS
Un Pla de Foment Turístic preveu que la comarca del Baix Camp inverteixi 900.000 euros en diverses actuacions de difusió i senyalització
Entre aquestes actuacions figura la senyalització turística dels municipis, amb l’objectiu de convertir el patrimoni que disposen en un recurs turístic. S’instal·laran cartells d’entrada als municipis, cartelleres informatives, banderoles direccionals, plaques de patrimoni i taules interpretatives del paisatge. El Pla també preveu adequar i millorar en equipaments d’espais de dinamització i informació turística. En aquest apartat, es vol crear un Centre Públic d’Escalada a la població d'Arbolí i impulsar en caràcter turístic la zona de la Serra de Llaberia. També es proposa crear a la població de Riudecanyes el Centre d’Interpretació de Productes i Sabors de la Mediterrània, per tal de potenciar els productes agraris de la comarca, i a Prades, el Centre d’Interpretació de les Muntayes de Prades, per promocionar aquest espai natural. Els municipis del Baix Camp, beneficiats pel Pla de Foment són: l’Albiol, l'Arbolí, l’Aleixar, Alforja, Almoster, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana.
[24.01.2009]
La Carta del Paisatge del Camp de Tarragona vol ser una eina per protegir, planificar i gestionar els elements estètics, històrics, culturals i econòmics de l'entorn
Les comarques del Camp de Tarragona són el primer territori del país que disposa d'un Catàleg del paisatge, elaborat per la Generalitat de Catalunya. El document pretén ser una eina útil per protegir, planificar i gestionar els elements estètics, històrics, culturals i econòmics de l'entorn, segons preveu la llei del paisatge de Catalunya del 2005. El Govern català crearà un fons de 3 milions d'euros, a disposició de les administracions locals per combatre la degradació paisatgística. El document se sotmetrà a exposició pública i es tramitaran els catàlegs de Ponent-Plana de Lleida, Alt Pirineu i Aran, terres de l'Ebre, comarques de Girona, comarques de la Catalunya Central i regió metropolitana de Barcelona. La redacció del document ha suposat tres anys de feina a l'Observatori del Paisatge de Catalunya, format per l'administració, la universitat i entitats ciutadanes. Divideix el Camp de Tarragona en 29 unitats paisatgístiques i dedica una atenció especial a quatre escenaris singulars: els camps de garrofers, els d'avellaners, la perifèria de Tarragona i el litoral. La pressió humana en aquestes zones n'ha reduït els cultius i la massa forestal. El Baix Penedès té el 58% de la costa urbanitzada, la regressió del paisatge rural augmenta el perill de grans incendis i la proliferació d'urbanitzacions fragmenta el territori. Per contra, la vinya del Priorat ha revaloritzat la zona.
[22.02.2007]
El Priorat inicia la Carta del Paisatge, pionera a l'Estat i basada en la cultura del vi
La comarca del Priorat ha posat en marxa la Carta del Paisatge, un document d'ordenació urbanística que regularà els cultius, les edificacions i els espais naturals dels 23 pobles de la comarca. La taula sectorial del vi, les dues denominacions d'origen vinícoles i el consell comarcal van donar el tret de sortida formal a la Carta, que redacta l'empresa Agro-3. Per les seves caracterísitques, si la Carta arriba a bon port serà pionera a l'Estat, després d'experiències similars al Penedès i a Tossa (Principat de Catalunya), i a Axarquia (Andalusia), tot i que menys ambicioses; ja que aquestes reglamentacions afectaven o bé tan sols al paisatge dels cultius o a un determinat nucli urbà. En canvi, la del Priorat serà una ordenació íntegra que pretén regular el creixement per poder mantenir la qualitat dels productes del Priorat, de l'oferta turística, i de la vida diària dels habitants. En la Carta hi haurà elements d'obligat compliment i recomanacions que els ajuntaments han d'aprovar de manera voluntària i que, un cop aprovada, passa a ser una norma urbanística. La Carta ha d'ordenar el creixement i el paisatge. El Priorat, a diferència de la resta del territori, sobretot la costa, no ha patit el fort i desordenat creixement urbanístic, sinó que, contràriament, hi ha hagut una regressió i s'ha passat de 18.000 a 9.000 habitants.
[12.01.2004]
LINKS RELACIONATS