[Cobertes d'«Els silencis de la Boca de la Mina», col·lecció Gran Angular, núm. 148, Editorial Cruïlla. Muntatge gràfic de Julián Muñoz i foto de Howard Davies]
Temes principals:
El món obrer. Les lluites socials. L'explotació laboral infantil. La pobresa. La fam. La supervivència. L'amor. La maduresa. L'amistat. La guerra. La pau. La repressió. Vencedors i vençuts. Memòria històrica.
1. Localització ambiental. Dibuixar un mapa alçat d'una ciutat mitjana des de la muntanya mirant al mar. Es pot prendre com a model una fotografia aèria o, en tot cas, reproduir-lo sobre el terreny si s'és en una urbs de les característiques com la que es defineixen a la novel·la.
2. Memòria històrica. Buscar informació sobre el procés de la memòria històrica en relació al barri, ciutat o poble més pròxim als lectors. ¿Hi ha cap organisme o associació que hagi iniciat una investigació? ¿En quina situació es troba? ¿Quins casos han sortit a la llum?
3. Pistolerisme. Buscar informació sobre aquest moviment que va perdurar fins a principis del segle XX. ¿Quin era el fons del conflicte? ¿Per què estaven enfrontats patrons i obrers? ¿Quin paper hi juga el règim dictatorial del moment? ¿Hi ha cap situació actual que s'hi pugui comparar en algun lloc del món?
4. Premsa escrita. ¿Què era un repartidor o venedor de diaris de l'època? ¿Hi ha algun mitjà o gremi que l'hagi substituït actualment? Fer un esquema de l'evolució que ha fet la distribució de la informació des del boom del paper imprès al boom digital passant pels mitjans audiovisuals.
5. Oficis. Buscar oficis als quals temps enrere només s'accedia treballant d'aprenent (barber, cambrer, cuiner, fuster...) [vegeu una foto i una altra amb una colla de cambrers de Casa Botella, un dels restaurants d'Orlanda (topònim literari de Reus) del qual es parla en la novel·la] ¿Què era un aprenent o aprenenta aleshores? ¿Què ha canviat ara? Buscar informació sobre escoles o gremis que preparin els joves per a aquest i altres tipus d'oficis.
6. Espectacles. ¿Hi ha cap similitud entre la taverna del segle passat i els cafès actuals? ¿Què ha substituït els cafès-concerts o cabarets del segle passat? Buscar informació sobre vedets que han estat populars en temps del Paral·lel barceloní i locals històrics de l'època. Es pot consultar aquesta entrevista feta per l'autor a la cupletista Bella Dorita, de 90 anys, que recorda els seus temps com a Reina del Paral·lel des dels anys vint fins als anys cinquanta.
7. Periodisme. Per grups, preparar un reportatge sobre algun aspecte que tracti l'època històrica en què s'ambienta la novel·la i situar-lo en el lloc que sigui més pròxim als lectors. Demanar entrevistes, a través d'alguna oenagé, associació o familiars, amb testimonis que coneguin el període històric de la novel·la i fer comparacions entre el que s'ha llegit i el que expliquin els entrevistats en el reportatge. Es pot llegir aquesta entrevista de ficció que un personatge de la novel·la, la jove advocada Laura Dafos, fa a l'autor.
8. Visites documentals. Si a la població on viuen els lectors, hi ha algun vestigi de la guerra civil, com un refugi antiaeri, per exemple, concertar una visita sobre el terreny i comparar el que s'ha dit a la novel·la amb la documentació de cada visita.
9. Control de les qualitats racials i esterilització. A partir de les Notes de l'Autor incloses en l'epíleg del llibre, buscar més informació sobre què va representar el règim nazi i les pràctiques mèdiques que es van fer amb presos i preses en alguns països europeus. ¿Quins objectius perseguien els nazis? ¿Com van influir aquelles pràctiques en les de la repressió duta a terme per la dictadura franquista?
10. Material gràfic. Recerca de material gràfic de l'època. A través dels arxius familiars, dels arxius municipals o d'arxius fotogràfics i publicacions sobre l'època en la qual s'ambienta la novel·la 'Els silencis de la Boca de la Mina'. Es pot veure també aquest recull gràfic.
11. Localització geogràfica. «Orlanda» és un topònim literari inventat per l'autor. Per les referències que dóna, buscar on es pot situar. Comparar si alguns dels topònims que s'hi esmenten, encara són presents en la població actual (Reus, Baix Camp). Si es fa una visita a l'indret, un cop localitzat, fer una ruta dels diferents punts que s'hi esmenten. Un cop feta, es poden comprovar els resultats en aquest document amb les localitzacions més significatives.
13. Drets dels infants. Buscar informació sobre la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Analitzar a través de les diverses situacions del protagonista de la novel·la, quins d'aquests drets li eren arrabassats o vulnerats.
14. Guia didàctica. La infantesa perduda. La Guerra Civil Espanyola. La memòria històrica. Suggeriments i activitats complementàries. Propostes d'avaluació de competència lectora. Animació lectora. Descarregueu l'opuscle de Lectura a l'aula i també l'opuscle amb Recursos per al professorat, els dos en PDF. Treball elaborat per Núria Pradas i editat per l'Editorial Cruïlla.
«Els bombardejos a Catalunya 1936-1939» El Memorial Democràtic té en xarxa una completa pàgina web en relació als bombardejos de l'Aviazione Legionaria italiana, la Legió Còndor alemanya i l'aviació franquista sobre la població civil catalana que va produir 4.736 morts i un gran nombre de ferits. A més de material gràfic i documental, hi ha també una relació nominal de les víctimes dels bombardejos, ciutat per ciutat i poble per poble. [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Els bombardejos franquistes (1938-1939) Recull de més de cent documents sobre informacions d'espionatge franquista sobre els objectius a bombardejar. Informacions confidencials de l'aviació italiana i de la Legió Còndor. Mapa dels bombardejos i de les bombes, relació de víctimes mortals, textos explicatius i vídeos dels testimonis dels fets i de familiars de les víctimes. Web 'Memoria.cat' basada en 'Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939)' [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
El bombardeig de Barcelona (16, 17, 18 de març del 1938) L'exèrcit franquista vol castigar Barcelona en plena ofensiva de l'exèrcit nacional i el feixista italià Mussolini, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República catalana, ordena que la ciutat sigui bombardejada sense descans durant tres dies. L'objectiu és provocar el pànic. Moren més d'un miler de persones. El setge aeri sobre Barcelona dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 causa una quarta part de les víctimes de bombardejos a la ciutat durant la guerra i, per primera vegada a la història, suposa un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil. Aquest interactiu reviu hora a hora els fets d'aquells tres dies de terror. [Cliqueu aquí per consultar-ne el contingut].
Crònica dels bombardejos de Reus («Orlanda», topònim literari de la novel·la) Article sobre els bombardejos que van caure sobre la ciutat, elaborat per Natàlia Borbonès (diari El Punt). [Cliqueu aquí i també aquí per consultar-ne el contingut].
Els refugis antiaeris de la Guerra Civil a Reus Detallada descripció amb localització urbana, material gràfic i historial de cadascun dels refugis [Cliqueu aquí].
«La Marsellesa», el «Himno de Riego» i «Els Segadors» En la novel·la apareix un episodi històric en què la població civil celebra la proclamació de la República. Però s'escolta un himne en francès. És «La Marsellesa», que els republicans interpretaven aleshores popularment com un himne propi. El 27 d'abril del 1931, uns dies després de la proclamació de la República, es va presentar el «Himno de Riego», amb lletra del poeta Antonio Machado i música d'Oscar Esplá. El 1937, «Els segadors», una cançó popular del 1640, figura com a himne nacional català en un cançoner publicat per la Generalitat de Catalunya. Actualment, l'himne de Catalunya és «Els segadors», conegut com a nou himne nacional català a partir del 1976, amb la recuperació de la democràcia. El 1993, el Parlament de Catalunya el va fer oficial. Aquí es poden escoltar, primer, «La Marsellesa» (versió catalana) i en versió francesa original, a continuació, l'«Himno de Riego» i, després, «Els segadors» en la versió simfònico-coral més recent.
La imposició dels càntics militars de l'exèrcit franquista L'entrada de l'exèrcit vencedor del dictador Franco a les diferents poblacions catalanes se saludava amb la imposició a la població civil de cantar els himnes militars feixistes amb el braç dret alçat. En la novel·la es parla del que els passava als que no ho feien en ple carrer. Un dels himnes que va perdurar durant tota la Dictadura franquista va ser el «Cara al sol». El va escriure José Antonio Primo de Rivera el 1935 i era també l'himne de la Falange. Es pot escoltar aquí.
Càntics del front republicà Al front, els soldats i milicians tenien diversos càntics que exalçaven els valors de l'exèrcit republicà. Un dels més populars és «Ay, Carmela!», que parla de la Batalla del riu Ebre. I una altra, la marxa «A las barricadas».
Associació d'Estudiosos de la Guerra Civil Informació sobre la Memòria Històrica, documentació actualitzada i material gràfic ambaportació oberta als internautes. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La Maternitat d'Elna Vídeoreportatge sobre la creadora d'una maternitat per a republicanes exiliades de la Guerra Civil i també algunes dones jueves refugiades. Per compensar la passivitat de l’ajuda social francesa envers els refugiats, Elisabeth Eidenbenz va impulsar des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació d’una maternitat on assistir les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès. Aquesta maternitat va funcionar ininterrompudament fins a l’any 1944, data en què l’exèrcit alemany la va clausurar. Per la seva condició de dona sensibilitzada pel patiment de les seves congèneres, creia que les exiliades mereixien parir amb dignitat i que calia garantir la supervivència dels nadons. Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zuric l’any 1913. Va treballar de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any que es va traslladar a Burjassot (València) com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Va col·laborar en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i, immersa en l’èxode, l’any 1939 va passar a França. Ha estat guardonada pel govern d’Israel per la seva tasca a favor dels jueus i l’any 2002 va rebre la medalla dels Justos de Nacions. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La presó de dones de Les Corts de Barcelona Memòria que recull testimonis escrits i orals, els afusellaments, imatges i recursos sobre aquesta presó (que es trobava a la confluència actual de l'Avinguda de la Diagonal amb l'Avinguda de Carles III, en el solar on hi ha el Corte Inglés). La Memòria abasta el període des del 1939 al 1955 quan es va clausurar el recinte. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Memorial Democràtic Pàgina que recull els programes de la Generalitat de Catalunya en relació a la Memòria Històrica. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Entrevista a la historiadora Queralt Solé "Catalunya no només perd la guerra per ser republicana sinó que la perd com a poble". Llicenciada en Història i Diplomada en Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona, Queralt Solé és la responsable de la unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la DG de Memòria Democràtica i professora d'Història a la UB. El 2008 va publicar la tesi doctoral "Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)". Però ha escrit moltes altres obres, com per exemple "A les presons de Franco (2004) i "Catalunya 1939: l'última derrota" (2006). També ha participat en diverses de col·lectives o n'ha coordinat, com els quatre volums "La Guerra Civil a Catalunya" (2004) i "El franquisme a Catalunya" (2005). Entrevista publicada en el diari digital 3cat24, de Televisió de Catalunya, amb motiu del 70è aniversari del final de la guerra civil. Es pot llegir descarregant aquí el document amb la transcripció íntegra.
Entrevista a l'historiador Ricard Vinyes Professor de la Universitat de Barcelona. Expert en el règim carcerari, especialment el de les dones, parla de la repressió, les pèrdues de menors i les presons de dones del franquisme. Entrevista publicada en el diari digital 3cat24, de Televisió de Catalunys, amb motiu del 70è aniversari del final de la guerra civil. Es pot llegir descarregant aquí el document amb la transcripció íntegra.
Testimonis de la guerra civil Dossier «Trencant el silenci: la Guerra Civil en primera persona», amb motiu del 80è aniversari de la revolta militar contra la República (ARA, 18 juliol 2016). [Descarregueu el dossier en PDF].
Història de 17 dones afusellades Dossier «Perilloses i roges: la història de disset dones afusellades». La historiadora Queralt Solé investiga els judicis franquistes contra les condemnades a Catalunya. (ARA, Sílvia Marimon, 19 novembre 2016). [Descarregueu el dossier en PDF].
La batalla de l'Ebre Pàgina documental del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre sobre l'enfrontament més important de la Guerra Civil, amb fotografies, retalls històrics, documents diversos i un apartat extens de recursos pedagògics adreçats a visitants, estudiants i professorat. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La Segona Guerra Mundial La guerra civil espanyola va entroncar amb la Segona Guerra Mundial i la invasió de Polònia l'1 de setembre del 1939 ordenada per Hitler. El dossier editat pel diari El Mundo amb motiu del 70è aniversari de la invasió explica les claus de l'Holocaust i situa els principals protagonistes de l'època. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Anna Frank i la Segona Guerra Mundial En aquesta guia web de la Fundació Anna Frank, d'Amsterdam (Països Baixos) s'ofereix una àmplia cronologia, des de l'ascens de Hitler al poder fins al final de la Segona Guerra Mundial, en la qual es parla també de les operacions d'esterilització que els nazis van practicar a negres, homosexuals, gitanos i altres col·lectius que consideraven inferiors a la raça ària. També una exhaustiva història sobre la vida d'Anna Frank, la nena jueva de 13 anys, refugiada amb la seva família en una casa d'un dels canals d'Amsterdam, fins que són delatats, descoberts i traslladats a un camp d'extermini on la noia mor pocs dies abans que les forces aliades alliberessin els supervivents de l'horror nazi. [Cliqueu aquí per accedir a la guia web amb la cronologia i [cliqueu aquí per accedir a la pàgina de la Fundació Anna Frank].
Museu de l'Holocaust L'United States Holocaust Memorial Museum es troba a Washington, molt a prop de la Casa Blanca. La pàgina web recull en diverses llengües una àmplia informació sobre l'Holocaust i el genocidi nazi contra la comunitat jueva. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Entrevista a Herwig Czech, doctor en Història, expert en medicina del Tercer Reich
S'hi parla de les descobertes recents sobre l'esterilització forçada dels nazis a infants fills de malalts mentals o amb patologies similiars pròpies (La Vanguardia, 24-12-2019) [Cliqueu aquí per llegir-la en PDF].
Dossier pedagògic «Tres dies de terror aeri. Març 1938» Documental periodístic en commemoració del 75è aniversari dels bombardejos de Barcelona. [Cliqueu aquí per descarregar el PDF].
Galeria fotogràfica d'Octavi Centelles Fons del fotògraf, considerat el pioner del fotoperiodisme català. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Arxiu audiovisual sobre la Guerra Civil Més de 200 documentals sobre la Guerra Civil Espanyola del fons de cinema francès [Guerre d’Espagne. Ciné-Archives gère le fonds audiovisuel du Parti Communiste Français et du mouvement ouvrier et démocratique].Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
Estudis i experiències
Treball de recerca «Una novel·la és més que una novel·la», Premi de la Universitat de Vic 2011, en l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats. El treball, de l'autora Esther Casas López, de la La Salle de Manresa, sota la tutoria de la professora Rosa Serrano i Centelles, fa una anàlisi de la novel·la, entrevista lectors joves actuals, i recull testimonis de gent gran que va viure l'època de la guerra civil amb l'objectiu: "Demostrar que una novel·la històrica, si està ben ambientada, pot esdevenir molt útil per conèixer la història que traspua en el seu rerefons i que no és ficció sinó realitat històrica." [Cliqueu aquí per descarregar-ne el PDF].
Treball de camp a partir de la novel·la. Els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Mar de la Frau, de Cambrils (Baix Camp) han realitzat un treball de camp arran de la lectura d'«Els silencis de la Boca de la Mina», amb el suport i la coordinació del professorat de les diverses àrees que imparteixen. Els resultats, a partir d'un dossier elaborat pel professorat, han publicat a manera que es realitzen, introduïts pels mateixos alumnes i professors, en les pàgines d'un llibre digital creat a Internet dins el programa «Prestatgeria Digital», en xarxa a través del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya [Cliqueu aquí per llegir-lo i seguir-ne el procés].
Material digital per al professorat Propostes d'activitats per als lectors i recursos per al professorat. Pla de Lectura de l'Editorial Cruïlla. [Cliqueu aquí per descarregar el PDF].
Crítica literària sobre «Els silencis de la Boca de la Mina» Recull de les crítiques publicades en diversos mitjans especialitzats. [Cliqueu aquí per accedir-hi ara].
La novel·la Els silencis de la Boca de la Mina està disponible també en audiollibre, per a descàrrega en Mp3 o compra en suport CD Audio, dins del segell Audiomol, de Libervox, S.L., narrada íntegrament per l'actor i doblador Joan Mora, amb altres actors com Manuel Dueso en la veu de diversos personatges. Durada total: 4 hores i 4 minuts.
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura [format pdf], elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
